1. ENFOCAMENTS SISTÈMICS DEL DESENVOLUPAMENT

Magda Rivero

Visió del subjecte com a sistema dinàmic i complex, que forma part d’un sistema més ampli subjecte-context.

AUTORS ACTUALS REPRESENTATIUS DELS ENFOCAMENTS SISTÈMICS

Magda Rivero

Gottlieb (1992) Gottlieb, Wahlsten i Lickliter (1998) Oyama (2000) Magnusson i Törestad (1993) Thelen i Smith (1998) Fisher i Bidell (1998)

LA PERSONA EN DESENVOLUPAMENT COM A SISTEMA DINÀMIC JERÀRQUIC

Magda Rivero

El subjecte com a sistema configurat per diferents subsistemes en interacció complexa.

Les propietats del sistema resulten de les interaccions dinàmiques entre diferents nivells.

CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT EN ELS ENFOCAMENTS SISTÈMICS

Magda Rivero

El desenvolupament com a emergència de noves propietats estructurals i funcionals del sistema.

El desenvolupament com a procés d’autorregulació del sistema, de caràcter multidimensional.

Concepció probabilística del desenvolupament, no determinista. El desenvolupament como a procés obert, plàstic, sensible al context i no-teleonòmic.

ALGUNS TEMES DE RECERCA ABORDATS DES DELS ENFOCAMENTS

SISTÈMICS

Magda Rivero

Desenvolupament perceptiu. Desenvolupament psicomotor. Adquisició del llenguatge (conexionisme).

VALORACIÓ DELS ENFOCAMENTS SISTÈMICS

Magda Rivero

Encara no ofereixen una explicació integrada del desenvolupament.

Aporten un marc general per abordar el desenvolupament psicològic en complementarietat amb altres marcs teòrics i metodològics.

2. NEUROCIENCIA COGNITIVA EVOLUTIVA

Magda Rivero

Més que una perspectiva teòrica, constitueix en realitat una disciplina científica que s’ocupa de l’estudi de les relacions existents entre els canvis evolutius observables en el sistema nerviós i el desenvolupament de la cognició, o, en altres termes, de les relacions entre ment, cervell i desenvolupament cognitiu.

AUTORS ACTUALS REPRESENTATIUS DEL

NEUROCONSTRUCTIVISME

Magda Rivero

Johnson (1999) Karmiloff-Smith (2001) Thomas (2000)

NEUROCONSTRUCTIVISME

Magda Rivero

L’especialització cerebral com a procés relacionat amb l’activitat neuronal i amb l’experiència d’interacció amb el medi.

NEUROCONSTRUCTIVISME

Magda Rivero

Èmfasi en la plasticitat cerebral.

Oposició a la modularitat innatista i a la genètica determinista; també a l’empirisme extrem.

ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS DES DEL

NEUROCONSTRUCTIVISME

Magda Rivero

Percepció visual en la infància. Trastorns del desenvolupament: síndrome de

Williams; autisme.

VALORACIÓ DEL NEUROCONSTRUCTIVISME

Magda Rivero

Ofereix una via interesant per aprofundir en les relacions entre cervell i desenvolupament, en la mida en que atribueix al procés evolutiu, a l’experiència del subjecte i a l’activitat papers clau en el procés d’especialització cerebral.

3. PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CLÀSSICA

Magda Rivero

Identificar els fenotips social, psicològic, cognitiu i neuronal propis de l’espècie humana.

Identificar els mecanismes genétics i ecològics que donen forma al desenvolupament fenotípic garantint l’adaptació a les condicions locals.

AUTORS REPRESENTATIUS DE LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CLÀSSICA

Magda Rivero

Cosmides i Tooby (2002) Geary i Bjorklund (2000)

LA MODULARITAT DE LA MENT COMO A RESULTAT DE LA

FILOGÈNESI

Magda Rivero

L’arquitectura de la ment humana com a resultat del procés evolutiu de l’espècie, per selecció natural.

Els mecanismes de domini general serien poc plausibles i econòmics des de la lògica evolucionista: l’especialització és adaptativa.

ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS PER LA PSICOLOGIA

EVOLUCIONISTA CLÀSSICA

Magda Rivero

Percepció en bebès. Vincle afectiu. Joc infantil.

VALORACIÓ DE LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CLÀSSICA

Magda Rivero

Ofereix una visió determinista del desenvolupament: el context d’adaptació, la sel·lecció natural i la genètica com a mecanismes causals.

4. PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CULTURAL

Magda Rivero

Aborda la intersecció entre les línies filogenètica, històric-cultural i ontogenètica del desenvolupament, tractant d’especificar les característiques pròpies de l’espècie humana.

AUTORS REPRESENTATIUS DE LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA

CULTURAL

Magda Rivero

Tomasello (1999) Tomasello, Kruger i Ratner (1999)

CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS DE L’HOMO

SAPIENSMagda Rivero

Creació d’una “indústria” d’instruments pròpia de cada grup humà. Ús de símbols per a la comunicació i l’organització social. Noves formes d’organització social i de pràctiques socials, com els rites funeraris o la domesticació d’animals i plantes.

LA TRANSMISIÓ CULTURAL COM A MECANISME BIOLÒGIC EVOLUTIU

Magda Rivero

La transmisió cultural, en un sentit ampli, consisteix en l’adquisició d’informació a través dels congèneres.

ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS PER LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA

CULTURAL

Magda Rivero

Habilitats d’atenció conjunta i teoria de la ment. Adquisició del llenguatge.

VALORACIÓ DE LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CULTURAL

Magda Rivero

Constitueix una alternativa valuosa a l’evolucionisme clàssic d’orientació modular innatista.

Interrelaciona explicativament l’evolució filogenètica, l’evolució històric-cultural i el desenvolupament ontogenètic.

5. NOVES ORIENTACIONS DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA: MODULARITAT INNATISTA

Magda Rivero

La ment humana està estructurada en mòduls especialitzats. Els mòduls són sistemes d’entrada d’informació, genèticament especificats, de funcionament independent i dedicats a propòsits específics.

AUTORS REPRESENTATIUS DE LA MODULARITAT INNATISTA

Magda Rivero

Chomsky (1965, 1985) Fodor (1983) Mehler i Dupoux (1992)

ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS DES DE LA MODULARITAT INNATISTA

Magda Rivero

Percepció. Teoria de la ment. Coneixement del món físic. Coneixement dels éssers vius.

VALORACIÓN DE LA MODULARIDAD INNATISTA

Magda Rivero

La modularitat inatista s’oposa al canvi conceptual, de manera que difícilment pot donar compte de dominis del coneixement que experimenten canvis al llarg de tota la vida.

Planteja un pla evolutiu preestablert i per explicar les diferències d’actuació dels subjectes de diferents edats recorre a processos maduratius en els que l’entorn juga un paper subsidiari.

6. NOVES ORIENTACIONS DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA: TEORIA DE LA TEORIA

Magda Rivero

El desenvolupament cognitiu como a un procés de formació de teories.

AUTORS REPRESENTATIUS DE LA TEORIA DE LA TEORIA

Magda Rivero

Carey (1988) Karmiloff-Smith (1998) Gopnik i Meltzoff (1999) Wellman i Gelman (1998)

TEORIES EN LA INFÀNCIA

Magda Rivero

Els bebès i els nens petits elaboren estructures de coneixement en termes d’estructures i regles, que poseeixen els trets propis de les teories.

Les teories es construeixen i modifiquen al llarg del desenvolupament.

DIFERÈNCIES AMB EL CONSTRUCTIVISME PIAGETIÀ

Magda Rivero

La teoria de la teoria proposa un neonat dotat de representacions conceptuals inicials.

La construcció de teories és un procés de domini específic.

SEMBLANCES AMB EL CONSTRUCTIVISME PIAGETIÀ

Magda Rivero

Es fa referència a estructures de coneixement que es construeixen i reorganitzen a través de la interacció entre el subjecte i el medi.

El subjecte interpreta les dades en funció de les seves estructures de coneixement i tracta de modificar-les quan no són útils per a donar compte de les propietats del món.

ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS PER LA TEORIA DE LA TEORIA

Magda Rivero

Coneixement biològic. Coneixement físic. Teoria de la ment.

VALORACIÓ DE LA TEORIA DE LA TEORIA

Magda Rivero

La proposta és compatible amb una epistemologia constructivista i suposa una alternativa interessant als plantejaments més extrems de domini general i de domini específic.

7. ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC

Magda Rivero

Reformulació del primer model ecològic de Bronfenbrenner: l’ecologia del desenvolupament humà tracta d’estudiar la progressiva acomodació mútua entre un ésser humà actiu, en desenvolupament, i les propietats canviants dels entorns en els que viu.

Autocrítica de Bronfenbrenner (referint-se al seu primer model ecològic):

HEM PASSAT D’UN DESENVOLUPAMENT SENSE CONTEXT A UN CONTEXT SENSE DESENVOLUPAMENT

ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC

Magda Rivero

El model bioecològic tracta de cercar un major equilibri entre l’atenció concedida als contextos de desenvolupament i la prestada al subjecte que es desenvolupa.

Aproximació als enfocaments sistèmics del desenvolupament.

AUTORS REPRESENTATIUS DE L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC

Magda Rivero

Bronfenbrenner (1977) Bronfenbrenner i Crouter (1983) Bronfenbrenner i Morris (1998)

CONDICIONS PER A QUE ELS PROCESSOS D’INTERACCIÓ SUBJECTE-CONTEXT CONTRIBUEIXIN AL DESENVOLUPAMENT (Bronfenbrenner i Morris, 1998)

Magda Rivero

La persona s’ha d’implicar en una activitat. Les activitats han de tenir lloc sobre una base regular al llarg d’un període ampli de temps. El temps és necessari per a que les activitats esdevinguin progressivament més complexes. Els processos eficaços per al desenvolupament no són unidireccionals.

CONCEPCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT A L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC

Magda Rivero

El desenvolupament es defineix com a estabilitat i canvi en les característiques biopsicològiques dels éssers humans a través del cicle vital i entre generacions.

No s’assumeix que el canvi sigui sempre a millor, ni la continuïtat de les característiques dels subjecte al llarg del temps.

ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS DES DEL L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC

Magda Rivero

Joventut de risc i pautes familiars. Efectes de l’entorn físic sobre el desenvolupament. Vincle afectiu.

VALORACIÓ DE L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC

Magda Rivero

El model bioecològic constitueix una elaborada proposta de conceptualizació i anàlisi dels diferents nivells contextuals del sistema subjecte-context i una voluntat d’integrar els nivells relatius al subjecte.

El model bioecològic pot complementar-se amb els plantejaments dels enfocaments sistèmics, integránt-se en un marc general sistèmic.

VALORACIÓ DE L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC

(continuació)

Magda Rivero

Les investigacions realitzades des del model bioecològic en general aprofundeixen poc en l’anàlisi dels processos interpersonals i en l’anàlisi dels processos d’interacció del subjecte amb els aspectes materials i simbòlics del seu entorn. La seva anàlisi és encara molt macro.