62 LA TERRA, LA FAMÍLIA I LA MORT

650
FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 62 LA TERRA, LA FAMÍLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) Montserrat RICHOU I LLIMONA BARCELONA, 2012

Transcript of 62 LA TERRA, LA FAMÍLIA I LA MORT

  • FUNDACI NOGUERA

    ESTUDIS, 62

    LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME

    (1348-1486)

    Montserrat RICHOU I LLIMONA

    BARCELONA, 2012

  • Montserrat Richou i Llimona, 2012Edita: Pags Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.catPrimera edici: setembre de 2012ISBN: 978-84-9975-269-3Dipsit legal: L-806-2012Impressi: Arts Grques Bobal, S L www.bobala.cat

    textos edievalscatalans

  • A la meva petita i gran famlia,

    especialment a Maria Montserrat,

    la meva mare, a Maria, la meva lla,

    i en memria de Josep Mohedano i Barcel.

  • SUMARI

    INTRODUCCI ................................................................................ 11

    PRIMERA PARTLA TERRA

    EL MARC GEOGRFIC ................................................................. 31

    LES TIPOLOGIES CONTRACTUALS ........................................... 37 Lemteusi i les seves escriptures ............................................ 37

    Lemteusi i els establiments .............................................. 37

    La subemteusi i els sotsestabliments ............................... 46

    Els capbreus.......................................................................... 48

    Les cartes precries ............................................................. 49

    Altres tipologies contractuals ................................................... 51

    Les permutes......................................................................... 51

    Els arrendaments o lloguers ............................................... 52

    Les compravendes ................................................................ 55

    Les compravendes pures ................................................ 55

    Els empenyoraments i les compravendes a carta de grcia ................................................................................ 62

    Els violaris i els censals morts ...................................... 66

    ELS BNS COM A OBJECTE DELS CONTRACTES ................. 77

    La terra ....................................................................................... 77

    Lhabitatge ................................................................................... 94

    Altres objectes contractuals ...................................................... 114

  • 8 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    ELS SUBJECTES DELS CONTRACTES ...................................... 119

    Els senyors ................................................................................. 119

    Els senyors laics ................................................................... 119

    Els senyors eclesistics ........................................................ 130

    La pagesia ................................................................................... 142

    Els Arn de Cabrera ............................................................ 143

    Els Botey i els Ferrer de Premi ........................................ 146

    Els Aroles de Vilassar .......................................................... 156

    La menestralia ........................................................................... 164

    SEGONA PART

    LA FAMLIA

    EL MATRIMONI .............................................................................. 173

    La tipologia dels contractes matrimonials ............................. 181

    Lheretament o les donacions a lhereu i la pubilla ......... 181

    El dot o la llegtima de les lles cabaleres ....................... 195

    Lesponsalici o escreix .......................................................... 207

    Laixovar o el dot del pubill ................................................ 221

    Els captols matrimonials .................................................... 230

    LA FAMLIA ..................................................................................... 237

    TERCERA PART

    LA MORT

    LA MORT ......................................................................................... 257

    ELS TESTAMENTS I LA SEVA ESTRUCTURA .......................... 259

    El protocol inicial ...................................................................... 260

    Les disposicions testamentries ............................................... 274

    El protocol nal, els deutes i els codicils ............................... 295

    ELS RITUALS FUNERARIS .......................................................... 301

    Els llegats religiosos .................................................................. 303

    Les cerimnies funerries ......................................................... 319

    Les cerimnies de commemoraci .......................................... 335

  • 9LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    PART FINAL

    CONSIDERACIONS FINALS .......................................................... 351

    NDEXS .......................................................................................... 369

    BIBLIOGRAFIA ............................................................................... 373

    APNDIX .......................................................................................... 409

    Documents .................................................................................. 411

    Taules .......................................................................................... 443

    ndex onomstic i toponmic ................................................... 581

  • INTRODUCCI

    Aquest llibre s fruit dun llarg perode de recerca i de reexi que mostra, duna banda, lestudi elaborat en la nostra tesi doctoral dirigida pel doctor Antoni Riera i Mellis1 i, de laltra, la participaci en diversos mbits de recerca.2 Per tant, si b les bases de recerca, anlisi i teoritzaci han de cercar-se en una investigaci basada en el mn rural del Baix Maresme als darrers segles medievals, tamb s cert que aquest punt inicial sha vist certament enriquit per laprofundiment realitzat en aquesta direcci i, sobretot, per les passes adreades vers lestudi dalguns aspectes de la Ciutat Comtal baixmedieval com el matrimoni i el comer frumentari dmbit privat barcelon. Aix doncs, als segents fulls, sha adaptat la tesi doctoral per a la seva publicaci, realitzada mercs a lobtenci de la Beca Raimon Noguera 2010, i sha ampliat amb el resultat dalgunes recerques que complementen lestudi elaborat per a la tesi doctoral.

    1. La tesi doctoral es titul El Baix Maresme a lpoca baixmedieval i fou de-fensada, el 26 doctubre de 2007, a la Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona.

    2. Entre aquests, cal assenyalar els segents, Escassetats, fams i mortaldats a Catalunya a ledat mitjana. Estudi i corpus documental de lInstitut dEstudis Cata-lans (PT2008-S0118-RIERA01), dirigit pel doctor Antoni Riera i Melis (Universitat de Barcelona) i Caresta, hambre y mortalidad en la Catalua medieval: explicaciones y representaciones de las crisis de ciclo corto y los malos aos en la historia, reconegut i nanat pel Ministeri dEconomia i Competitivitat (HAR2008-03031) del qual s inves-tigador principal el doctor Pere Benito i Moncls (Universitat de Lleida). Actualment tamb formo part com a investigadora associada de lInstitut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVUM), de la Universitat de Barcelona.

  • 12 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    LOBJECTE DE LESTUDI

    Lobjecte daquest estudi s lanlisi de la pagesia baixmaresmenca de les viles de Sant Feliu de Cabrera, de Sant Pere de Premi i de Sant Gens de Vilassar, durant el perode que sinici lany 1348 amb la Pesta Negra i que nalitz el 1486 amb lintent no reeixit de donar resposta a les reivindicacions dels diferents sectors del moviment re-mena catal amb la sentncia arbitral de Guadalupe.

    Lobjectiu daquesta recerca s contribuir a un millor coneixement de la pagesia baixmedieval de la Catalunya Vella mitjanant lanlisi descriptures generades per aquesta classe social. Es tracta de ms de dos mil documents que es troben dispersos tant als arxius de les localitats estudiades com en diversos arxius de la Ciutat Comtal.

    Lelaboraci daquesta investigaci sha realitzat a partir de lanlisi de tres mbits de relaci: el mercat de la terra i del diner, la famlia i la mort que sinterrelacionaren a la vida quotidiana del nostre objecte destudi a travs dels referents de la famlia i el mas. Aix doncs, es presenta un mateix objecte destudi, que sanalitza des de tres ptiques diferenciades, tot i ser evidentment complementries. Per aquesta ra, la recerca inclou aportacions de caire antroplogic, jurdic i sociolgic que complementen els aspectes econmics, socials i poltics que acos-tumen a caracteritzar les investigacions histriques.

    De manera similar a daltres contrades, a la comarca del Maresme latenci que la historiograa tradicionalment ha dispensat a lestudi de la pagesia medieval sha presentat com un tema secundari o de segon ordre. En aquestes recerques, lobjecte destudi prioritari sha focalitzat en lanlisi dels grans senyorius i dels seus representants. En aquestes investigacions, es deneix la pagesia en contraposici al poder senyorial i se la percep a partir de la imatge generada per les fonts sorgides de les notaries senyorials. Daquesta manera, es compta amb excellents estudis sobre els senyors de les grans famlies de terratinents de les poques medieval i moderna davant duna minsa producci de recerques especialitzades en la pagesia maresmenca medieval. Per aquest motiu, la nostra aportaci representa un complement daquestes recerques. s laltra cara de la moneda, mitjanant la qual es reinterpreta un espai i un perode des de lptica de la pagesia, amb les fonts emanades de les relacions que aquesta classe social confeg.

    Lestructura daquest llibre sorganitza a partir de sis apartats. Als fulls segents, en aquesta mateixa introducci, sofereix una visi general de les fonts consultades i de la metodologia utilitzada. A con-tinuaci, es desenvolupen els eixos fonamentals de la recerca dividits

  • 13LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    en diferents apartats.

    A la primera part, es contextualitza lobjecte destudi mitjanant la presentaci i anlisi dun primer mbit de relaci, loriginat al vol-tant de la possessi, de lalienaci de lagrer i del diner. En aquest apartat, sestudien els pactes o contractes estipulats en relaci amb el mercat de la terra i la compravenda de pensions de violaris i de censals morts. Tamb sobserven els principals bns que han estat lobjecte daquests pactes, els agents o subjectes daquests tipus descriptures i els models dincorporaci o aglevament de masos analitzats a partir de la coincidncia o divergncia de lantropnim del grup familiar amb el topnim del seu mas. Aquest estudi permet conixer, a ms, les tendncies expansives o evolucionistes dalguns patrimonis pagesos.

    Dentre els grans terratinents, sha destacat la presncia de la famlia patrcia barcelonina dels des Bosc que adquir els castells de Sant Vicen o de Burriac i de Vilassar. Tamb shan analitzat alguns dels membres de les famlies pageses grasses de les localitats baixma-resmenques estudiades i sha incidit en la participaci dalguns membres de la menestralia en el mercat de la terra i del diner.

    La segona part es dedica a lanlisi de la instituci matrimo-nial i el seu paper en la construcci de la famlia baixmedieval. La reorganitzaci familiar originada arran dels enllaos matrimonials i la incidncia econmica que aquestes unions representaren per a les famlies implicades expliquen la gran quantitat de documentaci notarial generada.

    Dentre altres aspectes treballats, cal assenyalar les reexions i aportacions que demostren la diversitat de relacions conjugals i siste-mes familiars existents, les repercussions socials i econmiques dels contractes desposalles i la incidncia de la migraci del Baix Maresme vers la Ciutat Comtal.

    A la tercera part, sestudien en profunditat diferents aspectes relacionats amb la capacitat de regulaci familiar davant dun im-ponderable com s la mort. En aquest espai, la documentaci testa-mentria sanalitza tant des duna ptica diplomtica com des duna perspectiva ms mplia i integradora, mitjanant la qual sestudien els tipus de llegats ordenats a les darreres voluntats i les cerimnies fune-rries organitzades pels marmessors o executors testamentaris. Com s evident, en aquestes escriptures testamentries i a les cerimnies celebrades a lbit dels testadors reapareixen temtiques tractades als apartats precedents. Daquesta tercera part, cal assenyalar les apor-tacions relacionades amb leconomia de la mort i la importncia dels pats funerris que incideixen a demostrar la plasticitat de la instituci

  • 14 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    familiar que per a subsistir sadapta a les circumstncies.

    Seguidament, a la part nal, hi ha unes conclusions o conside-racions nals que mostren la transversalitat de la nostra investigaci. En aquest apartat, tamb es pot consultar un ndex de taules i de grcs que illustren les exposicions desenvolupades al cos expositiu dels diferents apartats i, a continuaci, la relaci del fons bibliogrc i dinformaci utilitzat.

    Per acabar, el darrer apartat est constitut per tres apndixs elaborats per a la publicaci daquest llibre. En el primer apndix, es pot consultar una selecci de textos documentals. Tamb en aquest espai shi exposen els criteris de selecci daquestes fonts i les nor-mes de transcripci emprades. El segon apndix est comformat per trenta-set taules que complementen les explicacions, les taules i grcs exposats en els diferents apartats daquesta publicaci. El darrer apndix s el compendi dantropnims i topnims que han anat farcint i illustrant els mbits de relaci protagonitzats pel nostre objecte destudi.

    LES FONTS

    Aquest estudi est basat en un fons documental que supera els dos mil documents. Daquests, sis-cents vint-i-cinc escriptures estan directament relacionades amb les transaccions dagrer i les operacions creditcies, sis-centes vint-i-set fonts documenten sobre el mercat matri-monial i cinc-cents quaranta-cinc testaments reecteixen les darreres voluntats de la poblaci estudiada. Aquesta documentaci s lespina dorsal de la recerca i de lexposici dels seus resultats. Tamb sha uti-litzat una altra documentaci que complementa lanterior i que facilita laportaci de nombrosos exemples que faciliten lexposici.

    La major part daquesta documentaci sorigin arran descripturar un gran nombre de pactes o contractes elaborats per notaris civils o eclesistics i sexposa a les taules que complementen les explicacions dels diferents apartats de la recerca o que conguren un dels apndixs de lannex. Com sha comentat anteriorment, aquestes fonts reecteixen les relacions establertes entre les classes socials no privilegiades: la pagesia i la menestralia de les localitats estudiades del Baix Maresme. Aquest conjunt documental est dipositat en els arxius que sesmenten a continuaci.

    Els documents procedents de lArxiu Histric Municipal dAr-gentona (AHMAR) bsicament sn de quatre tipus: una collecci de

  • 15LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    pergamins, que ja vrem examinar per a lelaboraci de la nostra tesi de llicenciatura,3 lescassa documentaci en paper conservada, lndex del Llibre del Baixell4 (sic), aix com dos capbreus estudiats per Maria Josep Castillo per a la realitzaci de la seva tesi de llicenciatura.5 De lesmentada documentaci, lndex del Llibre del Baixell i els capbreus elaborats per als senyors de Sant Vicen i de Vilassar destaquen per la qualitat i quantitat dinformaci que contenen.6

    Al Museu Arxiu de Santa Maria de Matar (MASMM) shan consul-tat tres-cents pergamins. La majoria daquestes fonts bsicament infor-men sobre les viles de Sant Feliu de Cabrera i de Sant Gens de Vilassar.

    De lArxiu parroquial de Sant Pere de Premi (APSPPD), sha elaborat un buidatge sistemtic de tres manuals notarials elaborats pels rectors de la parrquia daquesta localitat.7 Al manual 1, que compta amb trenta-nou documents del perode 1462-1488, les escriptures pre-dominants sn les compravendes i les permutes dagrer. Al manual 2, que comprn el perode 1470-1506, shan localitzat seixanta-sis docu-ments i les tipologies documentals ms presents sn les compravendes i els testaments. Del darrer manual consultat, que socupa del perode 1463-1549, procedeixen trenta testaments i dos codicils.

    Mercs al Museu Municipal de Premi de Dalt (MMPD) i a Imma Ginferrer, es compta amb informaci de referncies documentals de tipus patrimonial daquesta localitat.8 Malgrat aix, no ha estat pos-

    3. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona (segles XIII-XV), Argentona: Copisteria la Juliana, 1987. Tesi de llicenciatura dirigida pel doctor Josep M. Salrach lany 1985.

    4. Aquest ndex incomplet, dpoca posterior, correspon al manual 5 o Llibre del Baixell (sic) de lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar. s evident que la informaci que proporciona el manual original s molt ms completa que la cpia. Malgrat aix, en la realitzaci dambds buidatges documentals, sha observat que hi ha alguns fons que no shan conservat en el manual original.

    5. Maria Josep CASTILLO I EZQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques. Argentona: lAixernador Edicions Argentonines (Collecci el Montalt, nm. 7), 1990. Tesi de llicenciatura dirigida pel doctor Josep M. Salrach.

    6. Les informacions aportades pel Capbreu vell de les rendes dArgentona i Vilassar complementen les dades obtingudes amb la documentaci indita consultada en daltres arxius. El segon capbreu, redactat entre els anys 1558 i 1614, ofereix dades de diferent tipologia documental que va aportar la pagesia a les confessions. De vegades, aquestes referncies es ratiquen mitjanant les fonts daltres arxius; en daltres, aquestes dades sn cabdals perqu constitueixen referncies de documentaci no conservada o de fons dipositats en arxius patrimonials que no faciliten laccs als estudiosos.

    7. Posteriorment, durant el segle XVII, el rector Josep Cardona va elaborar uns ndexs daquests manuals. Aquests ndexs han facilitat els buidatges realitzats, per tot i aix sha constatat lexistncia de documentaci no indexada per Cardona.

    8. Es tracta de reproduccions documentals, procedents de lArxiu Patrimonial de Can Pi dAiguafreda, aportades per Jaume Oliver i Bruy. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la Histria de Premi de Dalt. Premi de Dalt: Ajuntament de Premi de Dalt (Collecci

  • 16 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    sible accedir a la consulta de la documentaci dipositada als arxius patrimonials de can Riera de la riera ni de can Botey.

    Del Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar (MMMVM), sha consultat el fons cedit per la famlia de can Carbonell. Entre els documents en pergam, cal assenyalar catorze pergamins amb infor-maci sobre diferents aspectes de la poblaci de les viles de Cabrera i de Vilassar.

    Del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (MAMVD) provenen quatre documents en pergam del fons cedit per la famlia Armengol: un establiment, una venda, una donaci i un testament.

    Sens dubte, lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar (APSGVD) s el que ha proporcionat el major nombre de documents procedents dels arxius daquesta comarca. Sha realitzat el buidatge de nou ma-nuals notarials i de centenars de documents, ms de 300, pendents de classicar, que provisionalment shan anomenat Diversorum. Es tracta de documentaci dispersa, congurada per manuals notarials sense relligar i de documentaci independent escripturada en paper.

    El manual 1 (1337-1381), el manual 3 (1365-1462) i el manual dbits (1468-1507) sn llibres notarials, dorigen eclesistic, en els quals el gruix documental est constitut per testaments. El manual 6 (1417-1438) i el manual 8 (1443-1449) tamb contenen escriptures testamentries i daltres tipologies documentals com ara poques de dot, debitoris, vendes de censals, donacions, enfranquiments, crides, empares, etc. Al manual 2 (1359-1377), manual 4 (1377-1384), manual 5 o Llibre del Baixell (1391-1423), manual 7 (1443-1449) i a la documen-taci classicada com a Diversorum, no shi ha trobat documentaci testamentria i les fonts sn de diversa tipologia.

    A lArxiu de la Catedral de Barcelona (ACB), sha treballat amb diferents manuals notarials de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona9

    del Museu de Premi de Dalt), 2003. Tamb disposem dun resum de dades documentals de Can Botey, cedides al museu per Josep Madurell que va realitzar un petit inventari de part de la documentaci daquest arxiu patrimonial. Tamb agram la collaboraci de Josep M. Pinto que va facilitar-nos informaci sobre la documentaci existent a lArxiu Patrimonial de Can Riera de la riera.

    9. Els manuals consultats daquesta instituci sn: Establiments y proprietats situats al pla de Barcelona, costa del mar, Valles, Panades y Sitges; Llibre de precharis y stabliments de la Pia Almoyna de la Seu de Barcelona. Rebut en poder de Pere Pasqual, notari public de Barcelona; Llibre de Precaris de la Pia Almoyna en poder de Bernat Matheu, nottari de Barcelona. Comensa 19 de octubre del any 1426 y ha nit 15 de setembre de 1443; Llibre de precaris, y altres actes fahens per la Pia Almoyna de la Seu de Barcelona en poder de Francesch Molis notari public de Barcelona des del any 1456 ns 1459; Pia Almoyna, en poder de Pere Pasqual notari. Incipit dia 4 decembris 1480 et nivit dia 11 augusti 1489. Alous de Cornella, dins Barcelona, Hospitalet, Cabrera,

  • 17LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    i de la Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona.10 Daquesta documentaci destaquen les fonts relacionades amb la gura jurdi-ca de lemteusi com ara establiments emtutics, cartes precries i confessions de capbreus. Es tracta duna trentena de documents rela-cionats amb la gesti del patrimoni maresmenc daquestes dues ins-titucions eclesistiques. En aquest sentit, cal assenyalar que la major part daquestes fonts ens documenten sobre les propietats que aquestes dues institucions tenien a Sant Pere de Premi.

    A la secci de Reserva de la Biblioteca de Catalunya (BC), sha consultat i analitzat la documentaci de diferents lligalls de paper del Fons del Marquesat de Moja. Amb lobjectiu dagilitzar la recerca, sha utilitzat el catleg elaborat, lany 2001, per Pere Benito i Moncls.

    A lArxiu Histric de Protocols de Barcelona (AHPB), shan con-sultat cent disset manuals notarials de catorze notaris barcelonins, dentre els quals Bartomeu Agell (1402-1466), originari de Cabrera, i Miquel Franquesa (1456-1482) han estat els que han proporcionat ms documentaci.

    Dels quaranta-tres manuals de Bartomeu Agell, cal assenyalar que vint sn comuns i la resta es dedicaren a escripturar compravendes. De Miquel Franquesa sha realitzat el buidatge de quaranta-nou manuals, que es classiquen en manuals comuns, llibres de compravendes, llibres de testaments o plecs de documentaci diversa. Les fonts procedents dels llibres de diferent tipologia i de la documentaci dispersa dambds notaris representen 478 documents. Als segents fulls, es pot consultar la classicaci de tipologies documentals de part de la documentaci de Bartomeu Agell i de Miquel Franquesa.

    Garraf, Vich, Sant Feliu de Llobregat, Miralpeix y Castell de Port; Pia Almoina del territori en poder de Francech Sunyer y Salbador Coll notaris publics de Barcelona y scrivanias del capitol.

    10. De la Pabordia del mes de Maig de la Seu de Barcelona noms es constata documentaci del Baix Maresme als manuals Pabordia Capbreu P.n40 1416 a 1540 ACB i Pabordia Capbreu P.n51 E 1439 a 1440 ACB.

  • 18 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONAT

    AU

    LA 1

    Tipologia d

    ocum

    ental d

    els man

    uals n

    otarials de B

    artomeu

    Agell (A

    HP

    B)

    *

    Manual

    Nombredocuments

    pocadot

    pocaeixovar

    poques llegat testa-mentaris

    Arrenda-ments

    Captolsmatrimo-

    nials

    Censalsmorts

    Compra- vendes

    Compra-vendes carta

    grcia

    Confessions

    Denici drets

    familiars

    Donacions

    Enfran-quiments

    Espon-salicis

    Establi-ments/sotses-

    tabliments

    Procures

    Permutes

    Restitucionsdot

    Restitucions eixovar

    133

    3-

    --

    18

    17-

    --

    11

    --

    -2

    1-

    234

    4-

    --

    311

    9-

    1-

    1-

    31

    -1

    --

    339

    --

    31

    -18

    -5

    --

    -1

    -2

    3-

    31

    46

    11

    --

    -2

    --

    --

    --

    --

    1-

    --

    512

    1-

    --

    11

    4-

    1-

    1-

    -1

    --

    --

    65

    --

    --

    -1

    -3

    --

    --

    -1

    --

    --

    76

    11

    11

    --

    2-

    --

    --

    --

    --

    --

    87

    --

    -1

    -1

    4-

    --

    --

    --

    --

    --

    96

    11

    --

    1-

    2-

    --

    --

    --

    -1

    --

    1015

    21

    --

    23

    5-

    --

    -1

    --

    --

    --

    114

    1-

    2-

    -1

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    1215

    4-

    --

    33

    1-

    -2

    1-

    --

    --

    --

    130

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    140

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    1511

    1-

    1-

    12

    3-

    --

    --

    --

    --

    1-

    1615

    21

    --

    15

    4-

    --

    --

    --

    1-

    --

    1722

    2-

    --

    13

    5-

    --

    --

    --

    --

    --

    1816

    1-

    --

    -4

    61

    --

    2-

    -2

    --

    1-

    191

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    2013

    --

    --

    33

    4-

    --

    1-

    --

    --

    --

    2113

    --

    --

    -3

    3-

    --

    --

    -1

    --

    --

    222

    --

    --

    -2

    --

    --

    --

    --

    --

    --

    241

    --

    --

    --

    1-

    --

    --

    --

    --

    --

    253

    --

    --

    -1

    2-

    --

    --

    --

    --

    --

    267

    --

    --

    -2

    2-

    --

    --

    --

    -1

    --

    285

    --

    --

    -2

    21

    --

    --

    --

    --

    --

    296

    --

    --

    -2

    21

    --

    --

    --

    --

    --

    304

    --

    --

    -1

    2-

    --

    --

    --

    --

    --

    Total

    30124

    57

    317

    7678

    112

    27

    33

    85

    56

    1

    * A la taula shan escripturat les tipologies docum

    entals ms freqents. N

    o sinclouen els documents dels m

    anuals especialitzats en compravendes.

  • 19LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    Els nmeros de la primera columna de la taula de Bartomeu Agell, que sha inserit a la pgina anterior, corresponen als manuals comuns i de compravendes que tot seguit esmentem:

    1. Manuale primum (1419/1424) 2. Primum manuale (1428/1430) 3. Tercium manuale(1431/1432) 4. Manual (1434/1435) 5. Septimum manuale (1435/1436) 6. Manual (1438/1439) 7. Manual (1441) 8. Manual (1442/1443) 9. Manual (1445)10. Vigesimum primum manuale instrumentorum et contractorum (1446)11. Vigesimum sextum manuale (1449)12. Manual (1451)13. Manual (1457/1458)14. Manual (1448)15. Manual (1458)16. XXXVIII manuale (1458/1459)17. XXXV (IIII manuale) (1458/1459)18. Manual (1461)19. Manual (1461/1462)20. XXXX manuale (1464)21. Primus liber vendicionum et stabilimentorum et aliarum alienari-

    orum (1428/1430)22. Llibre de vendes (1431/1432)23. Llibre de vendes (1439/1442)24. Llibre de vendes (1444/1445)25. Llibre de vendes (1446/1447)26. Llibre de vendes (1452/1453)28. Llibre de vendes (1455/1456)29. Liber vendicionum (1459)30. Llibre de vendes (1461/1462).

  • 20 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONAT

    AU

    LA 2

    Tipologia d

    ocum

    ental d

    els man

    uals n

    otarials de M

    iquel F

    ranqu

    esa (1456-1482)

    Manual

    Nombre document

    poquesdot

    poqueseixovar

    Arrenda-ments

    Captolsmatrimo-

    nials

    Censalsmorts

    Compra-vendes

    Compra-vendes

    a carta de grcia

    Esponsa-licis

    Establi- ments*

    Permutes

    Resti-tucions

    dot

    Altres

    12

    --

    --

    11

    --

    --

    --

    24

    --

    -2

    11

    --

    --

    --

    47

    -1

    -3

    12

    --

    --

    --

    52

    --

    --

    -1

    --

    --

    -1

    61

    1-

    --

    --

    --

    --

    --

    76

    --

    11

    -2

    1-

    --

    -1

    94

    -1

    --

    --

    --

    --

    -3

    104

    --

    -2

    -1

    --

    --

    -1

    1214

    2-

    --

    24

    --

    --

    -6

    139

    --

    -6

    --

    --

    --

    -3

    143

    --

    1-

    --

    --

    --

    -2

    1515

    --

    22

    12

    3-

    --

    -5

    168

    --

    -1

    -3

    1-

    -1

    -2

    1710

    --

    -1

    11

    3-

    --

    13

    1914

    1-

    -1

    17

    --

    1-

    -3

    205

    1-

    -1

    1-

    2-

    --

    --

    214

    --

    -2

    1-

    --

    --

    -1

    222

    --

    -1

    --

    -1

    --

    --

    2315

    --

    --

    24

    --

    12

    -6

    252

    --

    --

    2-

    --

    --

    --

    283

    1-

    --

    1-

    --

    --

    -1

    294

    --

    --

    -3

    --

    1-

    --

    305

    --

    --

    -2

    --

    -1

    -2

    322

    --

    --

    -2

    --

    --

    --

    331

    --

    --

    -1

    --

    --

    --

    348

    --

    --

    -7

    1-

    --

    --

    352

    --

    --

    -1

    1-

    --

    --

    362

    --

    --

    -2

    --

    --

    --

    372

    --

    -2

    --

    --

    --

    --

    TO

    TA

    L160

    62

    425

    1545

    121

    34

    240

    * Tamb

    shi h

    a comp

    tat els sotsestablim

    ents.

  • 21LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    Els nmeros de la primera columna de la taula de Miquel Fran-quesa corresponen als manuals de diferent tipologia daquest notari:

    1. Primum manuale omnium instrumentorum (1456-10-2/1462-11-3)

    2. Primum manuale omnium instrumentorum (1462-12-2/1465-2-20)

    3. Manual (1465-7-1/1466-3-22)

    4. Quartum manuale (1466-12-23/1467-10-6)

    5. Manuale sextum (1468-5-20/1469-1-5)

    6. Manual (1469-9-12/1470-4-10)

    7. Manual (1470-11-10/1471-5-9)

    8. Manual (1471-5-10/1472-4-14)

    9. Manuale duodecim (1472-4-15/1473-2-3)

    10. Manuale tercium decimum (1473-2-3/1473-8-25)

    11. Manuale (1473-8-26/1473-12-18)

    12. Manual (1475-9-8/1476-10-25)

    13. Manuale decimum octavum (1476-10-25/1477-6-6)

    14. Manuale (1477-6-6/1477-12-12)

    15. Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-7-28)

    16. Manuale (1478-7-28/1479-4-16)

    17. Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-11-10)

    18. Manual (1479-11-22/1480-5-15)

    19. Manual (1480-6-23/1481-1-18)

    20. Manual (1481-1-19/1481-8-2)

    21. Manual (1481-8-9/1482-2-20)

    22. Llibre com (1463-2-11/1464-6-28 i 1464-11-8/1465-5-13)

    23. Llibre com (1465-4-23/1479)

    24. Llibre com (1466-7-23/1467-1-22)

    25. Llibre com (1467-10-29/1468-1-21)

    26. Llibre com (1468-10-11/1468-12-8)

    27. Llibre com (1469-3-22/1469-5-14)

    28. Llibre com (1469-8-11/1470-7-23)

    29. Liber primus vendicionum (1463-2-28/1466-3-8)

    30. Tercius liber vendicionum (1467-11-20/1469-2-16)

    31. Llibre de vendes (1469-6-?/1470-11-14)

    32. Llibre de vendes (1470-11-3/1473-1-13)

    33. Llibre de vendes (1473-2-12/1474-4-?)

  • 22 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    34. Liber septimus vendicionum (1474-10-4/1477-1-18)35. Llibre de vendes (1477-1-23/1478-6-3)36. Llibre de vendes (1478-5-29/1480-5-17) 37. Plec de captols matrimonials (1452/1482).

    De Miquel Franquesa tamb sha realitzat un buidatge de la do-cumentaci segent, que no es troba reectida a la taula nm. 2: Libre de testaments (1457/1480)Plec de testaments (1465/1482)Llibre de testaments (1474/1482)Plec de documentaci diversa (1458/1480)Plec de documentaci diversa (1463/1482)Plec de documentaci diversa (1464/1482)

    En aquest arxiu tamb shan consultat trenta-quatre manuals daltres notaris barcelonins com Francesc Ladernosa (1355-1381), Joan Nadal (1384-1431), Pere Pon (1401-1447), Joan Reniu (1413-1439), Pere Folgueres (1393-1442), Antoni Parera (1431-1471), Nicolau de Mediona (1432-1498), Jaume Mas (1449-1505) i Joan Guerau (1452-1474). Mal-auradament, la consulta no ha estat reeixida car noms han originat lobtenci duna vintena de fonts dinters.

    LA METODOLOGIA

    Tota investigaci acostuma a dividir-se fonamentalment en tres fases. En la primera, la tasca consisteix a cercar, seleccionar i classicar les fonts considerades dinters. En el nostre pas, quan lestudi projectat s de caire local, aquest primer procs dinvestiga-ci tot sovint comporta la recerca documental dunes fonts que es troben disperses en un territori que supera els lmits geogrcs de les delimitacions actuals. Molt sovint aquesta circumstncia com-porta a linvestigador que es dedica a la docncia no universitria dos reptes. El primer, s la conciliaci de la recerca amb la vida familiar i laboral i, el segon, s que hi ha un gran nombre darxius locals que custodien documentaci pendent de classicaci. Aquesta circumstncia comporta que lestudis hagi dinvertir ms temps en la realitzaci duna primera selecci documental. Esperem que, fora aviat, amb la utilitzaci de les noves tecnologies sendegui una sistematitzaci digital dels fons documentals de diversa tipologia i que linvestigador pugui accedir via telemtica al nostre patrimo-

  • 23LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    ni documental i, daquesta manera, alleugerir i democratitzar les primeres fases de les investigacions.

    La recerca documental realitzada ha resultat rdua perqu sha hagut desmerar molt de temps als arxius per desplaar-nos-hi i tre-ballar-hi. Tot i aix, tamb s cert que la recopilaci de ms de dos mil fonts maresmenques darxius locals i de la Ciutat Comtal i els resultats obtinguts de la seva anlisi ha recompensat lesfor invertit.

    A la segona fase de la recerca, tenint en compte la primera clas-sicaci documental realitzada, es deneix el marc destudi, tenint en compte les variables territori, cronologia i temtica. En el nostre cas, en aquesta segona fase, sha decidit que lobjecte destudi seria la pagesia del Baix Maresme durant el perode 1348-1486.

    A la tercera fase, shan treballat de manera simultnia diferents aspectes, entre els quals cal destacar lelaboraci de diferents bases de dades que proporcionen una segona classicaci documental; la cerca i anlisi de fonts bibliogrques i la redacci dels diferents apartats que exposen les bases teriques de la recerca.

    La presentaci formal dels tres apartats expositius desenvolupats presenta una estructura semblant. Es t en compte lexposici danlisis diplomtiques i jurdiques de les tipologies documentals treballades i es relacionen les dades obtingudes a les nostres anlisis amb lexpo-sici dels continguts dels diferents apartats. En aquestes exposicions sutilitzen, es comenten i, ns i tot, es qestionen els resultats i inter-pretacions realitzats anteriorment per daltres investigadors.

    Sha volgut acomplir lobjectiu de realitzar una rigorosa anlisi de carcter regional que contribus a laven del coneixement dun territori ms extens, com s la Catalunya Vella baixmedieval, sha intentat sser rigors en tot el procs del nostre estudi.

    AGRAMENTS

    Abans de donar pas al cos expositiu daquesta obra, vull destacar que lelaboraci daquesta investigaci i la posterior adaptaci per a la seva edici no shauria pas pogut realitzar sense lajuda i lencorat-jament de tota una srie de persones i dinstitucions. Dentrada, vull manifestar el meu ms sincer agrament al doctor Antoni Riera i Melis, que mha ofert suport personal i cientc durant tots aquests anys. La seva pacincia i el seu mestratge han estat cabdals per a lelaboraci daquesta recerca, base de la present publicaci divulgativa, i linici de noves investigacions.

    Aix mateix, vull fer arribar el meu agrament a la doctora Eva Serra i Puig, que sempre ha mostrat la seva conana envers aquest

  • 24 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    projecte. Tamb cal recordar que aquest estudi sorigin a partir duna conversa en la qual em sugger que una recerca iniciada sobre el Ma-resme podia encaminar-se vers lelaboraci duna tesi doctoral. Tamb dins de lmbit acadmic he de regraciar les valuoses aportacions del tribunal que va examinar la tesi, les doctores Milagros Rivera Garretas i Eva Serra i Puig i els doctors Salvador Claramunt Rodrguez, Gaspar Feliu i Montfort i Salvador Giner Sanjulin.

    Tamb vull agrair la collaboraci de tots aquells arxivers i arxi-veres que mhan facilitat la tasca de recerca, aix com a tots aquells companys i companyes que, duna manera o una altra, mhan acon-sellat i/o han compartit les meves dries amb magnques conver-sacions. Entre aquests, vull mencionar especialment Rosario Moya, Josep Samon Forgas, Josep Mohedano i Barcel i Antoni Albacete.

    I ja per acabar, tan sols em resta recordar el suport logstic i moral de la meva mare, M. Montserrat Llimona i Marimon, i de la meva lla Maria Gueye i Richou, que ha crescut envoltada de llibres i paperassa.

    SIGLES I ABREVIATURES

    ACB Arxiu Capitular de Barcelona AHMAR Arxiu Histric i Municipal dArgentona Jaume Clavell i NoguerasAHPB Arxiu Histric de Protocols de Barcelona APCBPD Arxiu Patrimonial de Can Botey de Premi de Dalt APCMPD Arxiu Patrimonial de Can Moles de Premi de DaltAPCRPD Arxiu Patrimonial de Can Riera de Premi de Dalt APPA Arxiu Patrimonial de Can Pi dAiguafredaAPSGVD Arxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar de Dalt APSPPD Arxiu Parroquial de Sant Pere de Premi de DaltBC Biblioteca de CatalunyaMAMVD Museu Arxiu Municipal de Vilassar de DaltMASMM Museu Arxiu de Santa Maria de MatarMMMVM Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar

  • 25LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    a. anyalsant. anteriorben. benediccibenef. benecid. dinersfol. folifols. folis = equivalentsll. lliura/lliures mon. monestirno sesp. no sespecica

    p. pginapp. pginesref. referncias. sou/sous S. SantSta. Santav. verso mitja un quart1/8 una vuitena part% percentatge

  • Les cames e los peus que sostenen tot lo cors, sn los llauradors, qui sostenen lo mn, tots los stats, a reys, comtes car de all que ells treballen, tots ne havem de viure; mas ja sn malalts, car ja no paguen delmes e, si u fan, no com deuen, juradors, envejosos, indevots.

    Sant Vicent Ferrer S. II 37,21-38,21.

  • PRIMERA PART

    LA TERRA

  • La comarca del Maresme est formada per un mosaic de muntanyes de poca alada i per petites valls, drenades per rieres, nascudes als cims del vessant oriental de la Serralada Litoral Catalana. Aquesta carena marca el lmit amb el Valls i ocupa els dos teros de la comarca. La resta de lespai est conformat per les zones baixes o planes situades prop de la costa i de les valls interiors. Generalment, quan es descriu aquesta comarca, se la situa entre la Serralada Litoral Catalana i la costa, el tur de Montgat i la desembocadura del riu Tordera, malgrat que alguns dels seus municipis superin els lmits abans esmentats.1 La distncia entre la Serralada Litoral Catalana i la mar Mediterrnia oscilla entre els cinc i els quinze quilmetres. Aquesta circumstmcia explica que, ns fa ben b dos segles, els habitants daquest indret no distingissin entre la costa i els pobles de linterior.2

    Al segle XIX, Francesc Carreras Candi va reivindicar la divisi in-terior de la comarca en lAlt i el Baix Maresme, basada en la separaci dels bisbats de Barcelona i de Girona, en lestabliment de les vegueries de Barcelona i de Girona i en la presncia de la casa de Cabrera, des dArenys de Mar ns a Tordera. Per tant, el Baix Maresme correspon a la part ms meridional, a la zona ms propera al Barcelons.3 s a dir, al territori delimitat al sud per la vila de Tei i al nord per Caldes dEstrac.

    1. Per exemple, Sant Gens de Vilassar o Vilassar de Dalt est situat a la part inicial de la riera de Sargall, sobrepassant la Serralada Litoral Catalana, Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1971, p. 12.

    2. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt, p. 19.3. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals,

    pp. 13-14.

    EL MARC GEOGRFIC

  • 32 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    V

    VVVVVVV

    VV

    V

    VV VVV VVV

    OOVVQQQ

    VVV

    V

    OO

    OOOO O

    OO

    O

    OO

    O

    Q

    Q QQ

    Q

    Tordera

    Palafolls

    Palafolls

    Pineda

    MontpalauVallalta

    Arenys

    Arenys

    Castell vell

    Dosrius

    Dosrius

    Argentona

    Mata

    Matar

    Cabrera

    Vilassar

    PremiTei

    AlellaTiana

    MontgatBARCELONS

    MAR MEDITERRNIA

    VALLS ORIENTAL

    LA SELVA

    Castells

    Monestirs

    Parrquies conservades

    Parrquies desaparegudes

    Ermites

    Capelles

    Basliques

    Font: El Maresme en mapes (Consell Comarcal del Maresme).4

    A les fonts medievals consta un ventall de topnims que docu-menten lorograa i la hidrograa comentades.5 La presncia de les zones ms muntanyoses es reecteix de diversa manera: des de lali-enaci de muntanyes senceres ns a la utilitzaci de topnims que identiquen la situaci i els lmits de les terres traspassades en el mercat de lagrer.6

    Lexistncia de terrasses que conguren una gradaci de feixes permet observar una gradual transformaci daquest espai muntanys

    4. .5. Per a la toponimia maresmenca del segle X ns a mitjan segle XIV, pot con-

    sultar-se Coral CUADRADA, El Maresme Medieval: Hbitat, Economia i Societat, segles X-XIV. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1988. Coral CUADRADA, El paisatge i lorganitzaci del territori al Maresme Medieval, a BOLS, Jordi i BUSQUETA, Joan Josep, Territori i Societat a lEdat Mitjana. Histria, Arqueologia, Documentaci, volum I. Lleida: Institut dEstudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn, 1997, pp. 83-129. Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estra-tgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt. Treball indit, 2002.

    6. El 5 de juny de 1396, Miquel des Bosc elabor una carta precria a favor de Pere Andreu, de Vilassar, relacionada amb una muntanya, situada a Cuquet, i sis peces de terra. Una de les peces tenia com a lmit in capite vel podi vel montis (APSGVD, Manual 5, fols. 22-23 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 22). El dia 1 dabril de 1397, en una altra carta precria, Miquel des Bosc reconegu a Bartomeu Serra i al seu ll Salvador, de Vilassar, la possessi emtutica de tres peces de la borda Serra. Una daquestes peces estava situada a Montcabrer i una altra a Puig de Vadelles, APSGVD, Manual 5, fols. 35v-36.

    MAPA 1Lpoca medieval al Maresme

    MontaltLlavaneres

    Burriac

    Vilassar

    Premi

  • 33LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    en una zona dexplotaci agrcola, mentre que els topnims de les zo-nes de la plana mostren una explotaci continuada de les explotacions agrries situades a les diferents valls7 i a la ribera martima.8

    Un dels trets ms caracterstics de la comarca del Maresme s la seva xarxa hidrogrca constituda per rieres de curta trajectria amb considerables desnivells, un cabal irregular al llarg de lany i amb grans avingudes o rierades quan es produeixen considerables precipitacions.9

    La majoria daquests cursos uvials destaquen ms pel seu paper morfolgic que per laigua que hi discorre. Per aix, a la baixa edat mitjana, algunes daquestes rieres no sidenticaren amb cap topnim quan sescripturaren.10 Aquestes rieres constitueixen unes importants vies de comunicaci, ja que, com que estan disposades perpendicularment al mar, enllacen transversalment les zones de costa amb linterior. Per aquesta ra, tot sovint sequipararen aquests cursos hidrogrcs amb els camins.11

    El topnim de les rieres o torrents ms importants coincideix amb el nom de les poblacions que travessen. Aquest s el cas de la riera dArgentona, de Cabrils, de Premi i de Vilassar.12 Aquestes rieres principals recullen laigua daltres rieres o torrents secundaris que, com s evident, podien aparixer escripturades de manera genrica o amb el topnim corresponent.13

    7. Vall de Cabrils (1378-12-18, APSGVD, Manual 4, fols. 84v-85v); Vall de Cabre-ra (1380-4-18, APSGVD, Manual, fol. 118); Vall Llarga, de Premi (1395-5-31, APSGVD, Manual 5, fol. 14v i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 14); Vall dAgell (1420-7-22, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale Primum (1419/1434), fol. 19v).

    8. En una compravenda de terra de lany 1372, Pere Botey, de Premi, va com-prar a Bartomeu Vives, de lesmentada vila, una pea de terra situada a la planella. Un dels lmits daquesta pea era el litoral mar (1372-4-8, APSGVD, Manual 2, fols. 33v-34). Tres anys ms tard, Bartomeu Vives i Elisenda, de Premi, vengueren a Salva-dor Isern, de Vilassar, dues peces de terra situades a ses ribes, 1375-1-28, APSGVD, Manual 2, fols. 49v-50.

    9. Al Maresme, com a sinnim de riera tamb sutilitzen els segents termes: rial, torrent, rierany, reguerany i rambla, .

    10. Precisament s aquesta la imatge reectida a diverses fonts. Per exemple, en la descripci dun torrent presentat com una de les tes del mas Domnec, de Vilassar, es pot llegir: qui ibi discurrit in tempore pluviarum, 1379-12-18, APSGVD, Manual 4, fols. 116-117.

    11. A Premi, com a tes duna terra erma aloera alienada sescriptur dues vegades un torrent o cam del qual no es consign el topnim corresponent, 1480-3-14, APSPPD, Manual 2, fols. 7v-8.

    12. Com a lmit de la borda de Serra gur la riera de Cabrils, i com a lmit duna pea de terra sotsestablerta, situada a Pujol, la riera de Vilassar, 1374-3-6, APSGVD, Manual 2, fols. 88v-89v.

    13. A la nostra tesi de llicenciatura vam identicar i situar trenta-quatre rieres dependents de la riera dArgentona, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la his-

  • 34 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    La importncia de laigua es reecteix mitjanant la consignaci duna gran quantitat de distribudors, com ara basses,14 fonts15 i pous.16 La poblaci emmagatzemava laigua daquestes rieres i tamb utilitzava la que provenia dels cursos daigua subterranis.

    La uni del relleu, labundncia daigua, la climatologia i la fer-tilitat de les terres maresmenques ha facilitat que aquesta comarca mantingus una poblaci estable des de ledat de bronze.17 Posterior-ment, el traat de la Via Augusta, el cam ral i la xarxa de comunicaci dpoca contempornia amb la lnia ferroviria, la carretera nacional i lautopista, que reprodueixen lantiga via romana, fan del Maresme un important cam de pas. En canvi, els camins transversals que co-muniquen, mitjanant els colls de muntanya, la comarca del Maresme amb la vena comarca del Valls han estat unes vies de comunicaci histricament menys transitades.18

    La quanticaci de la poblaci medieval ha estat un repte per als estudiosos de la demograa histrica perqu les fonts sn escadusseres i selaboraren amb uns objectius scals. Per aquesta ra, alguns inves-tigadors no sn gaire partidaris dacceptar com a vlides les dades dels fogatges, de les talles, dels estims i dels capbreus. Com aquestes fonts es confeccionaren per a controlar el cobrament dimpostos o censos, sovint es planteja el dubte sobre possibles ocultacions.19 La desconan-

    tria dArgentona (segles XIII-XV)..., pp. 16-17. Vegeu per a Sant Gens de Vilassar, Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt.

    14. La bassa de nAroles estava situada prop de la riera de Vilassar, 1474-12-4, APSGVD, Manual 8, fol. 173v.

    15. A Premi sesmenta la font de Sarriol (1469-3-5, APSPPD, Manual 1, fols. 40- 41v) i el mas Font de Cabrera tenia tinences al tur de la Font, 1481-1-2, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).

    16. El rial de Pou de Vilassar estava situat a la ribera martima, 1401,4,20, AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 55 i APSGVD, Manual 5, fols. 55v-56.

    17. De Cabrera, cal assenyalar les restes arqueolgiques dels jaciments dun poblat ibric, de la necrpoli de Burriac i de Can Modolell o Can Llad; de Premi de Dalt, el poblat ibric de la Cadira del bisbe; de Vilassar de Dalt, els jaciments neoltics Antic dels Rocs den Sardiny, el dolmen de la Roca den Toni i les coves de la granota. Vegeu Coral CUADRADA, El Maresme Medieval. Josep M. MODOLELL, Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicen o de Burriac. Sntesi histrica. Argentona: LAixernador Edicions (collecci El Montalt, nm. 13), 1994. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., Josep VILADEMUNT I CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt...

    18. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 20.19. Els fogatges sn el mecanisme utilitzat per a distribuir els donatius sobre

    la base del nombre de focs (llars) de les comunitats rurals i urbanes. Aquestes comu-nitats mitjanant les talles (impost diferenciat segons la riquesa moble i immoble de cada contribuent) i/o la venda de censals morts i violaris havien de recaptar el donatiu via fogatge que les Corts havien decidit concedir al monarca. Les cases taxades o de-

  • 35LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    a tamb es justica quan sallega que aquest tipus de documentaci no inclou les llars insolvents, no determina el nombre de membres de cada llar familiar i segueix una diversitat de criteris que no faciliten dades ables.20 Ara b, si es rebutgen totes aquestes dades, com les aportades pels fogatges, ens quedem sense cap altra base que ens permeti fer unes estimes ms o menys aproximades per al segle XIV, ja que llavors no es realitzaven censos poblacionals com els actuals.21 Seguint la lnia iniciada per Josep M. Iglsias, qui elabor un estudi dels fogatges del Maresme, es poden utilitzar els fogatges del perode 1358-1497, per apropar-se a la demograa dalgunes de les localitats estudiades.22 En aquestes fonts, en general, es constata una prdua dhabitants a les localitats de Cabrera, de Premi i de Vilassar a partir del fogatge efectuat lany 1358.23

    TAULA 3Taula-resum de focs entre 1358 i 1497

    Municipis 1358focs

    1365-1370focs

    1378focs

    1497focs

    Cabrera - 64 59 38Premi 65 56 49 41Vilassar 40 80 77 -

    Al Principat, la davallada poblacional sinici uns anys abans de lelaboraci dels primers fogatges. La poblaci baixmedieval es vei trasbalsada per la incidncia duna srie de caresties frumentries que culminaren lany 1333 amb una greu crisi de subsistncies coneguda

    marcacions senyorials, contribuen en el fogatge com un bloc segons uns criteris que desconeixem, per que no partien dun recompte de focs reals, Pere ORT GOST, Una primera aproximaci dels fogatges catalans de la dcada de 1360. Anuario de Estudios Medievales, 29 (Barcelona, 1999), pp. 747-773.

    20. Gaspar Feliu utilitza el terme estiatge per referir-se a la migradesa destudis dedicats durant els anys noranta a la demograa medieval, Gaspar FELIU, La demogra-a baixmedieval catalana: estat de la qesti i propostes de futur, Revista dHistria Medieval, 10 (Valncia, 1999), pp. 13-43.

    21. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals..., p. 15.22. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals...,

    p. 31. Les dades del fogatge de 1378 coincideixen amb les obtingudes per Esther Redondo en el seu estudi, Esther REDONDO GARCA, El Fogatjament general de Catalunya de 1378. Barcelona: Consell Superior dInvestigacions Cientques, 2002.

    23. Pel que es refereix a la dada de lestima del 1365-1378, en la qual la po-blaci de Vilassar dobl el nombre de focs, Josep Iglsias Fort consider aquesta dada exagerada i fruit dalguna errnia interpretaci per la nostra banda, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals..., p. 19.

  • 36 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    com lo mal any primer.24 Posteriorment, a partir de lany 1348, la Pesta Negra origin el sorgiment de rebrots endmics,25 els quals amb daltres malalties infeccioses com la verola, les febres de tipus palldic, lergotisme, la tuberculosi o pesta blanca, la lepra i el xarrampi,26 delmaren la poblaci baixmedieval.27 Finalment, la guerra civil de 1462-1472 represent un perode de fam i de mortaldat al Principat. Aquesta societat rural internalitz la crisi daquest perode, que Guy Bois ha qualicat com a sistmica28 enfront daltres estudiosos que lhan con-cebuda com un perode de dicultats29 o una etapa de decontracci seguida per continus renaixements, que no afect tots el seus membres de la mateixa manera.30

    24. Aquesta etapa de dicultats sinici a Europa lany 1280 i no afect als Pasos Catalans ns al segon quart del segle XIV, Josep FERNNDEZ I TRABAL i Antoni RIERA MELIS, La crisi social i econmica al camp, Histria Agrria dels Pasos Catalans, vol. II, Edat Mitjana, Barcelona, Fundaci Catalana per a la Recerca, 2004, p. 120.

    25. Per a Barcelona, Pierre Vilar va comptabilitzar diferents anys en qu la pesta hi fou present. Entre aquests, es poden mencionar els segents, 1362, 1363, 1371, 1396, 1397, 1410, 1429, 1439, 1448, 1465, 1466, 1476, 1483, 1486, Pierre VILAR, Catalunya dins lEspanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econmics de les estructures nacionals, vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 198.

    26. Emilio MITRE FERNNDEZ, Fantasmas de la sociedad medieval. Enfermedad. Peste. Muerte. Valladolid: Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial de la Universidad de Valladolid (Historia y Sociedad, 107), 2004.

    27. Actualment, per a les zones rurals, es tendeix a observar lempremta de la Pesta Negra amb una visi ms mplia. Es considera aquesta malaltia com un factor ms de la davallada poblacional considerada un fenomen de llarg termini i no en re-laci directa amb la pesta, Gaspar FELIU, La demograa baixmedieval catalana: estat de la qesti i propostes de futur, pp. 32-34. Per a Sant Gens de Vilassar, el rector anota 95 parroquians morts entre 1337 i 1339, i 68 ms ns a 1348, la qual cosa ens sembla realment elevada donada la demograa de la zona, i deplorem no poder comparar-la amb la mortalitat en altres parrquies, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 264-265.

    28. Guy BOIS, La gran depresin medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis sistmica. Valncia: Universitat de Valncia (Biblioteca Nueva, 14), 2003.

    29. Antoni Riera Melis qualica el perode anterior a la guerra civil com una poca de dicultats, perqu s un trmino preferible al de crisis bajomedieval, puesto que durante esta etapa los conictos econmicos, sociales o polticos, a menudo muy intensos, alternaron o coincidieron casi siempre con manifestaciones de creatividad y de fuerza en otros mbitos, especialmente en el cultural y en el artstico. Despus de cada epidemia, mala cosecha o revuelta popular se produjo una ms o menos rpida reactivacin. Hasta la guerra civil de 1462-1472, la sociedad catalana conserv una no-table capacidad de reaccin frente a las adversidades colectivas, conoci una larga serie de cracs parciales, intermitentes, que, aunque graves, no desarticularon sus estructuras ni las sumieron en una profunda recesin, Antoni RIERA i MELIS, Panem nostrum quotidianum da nobis hodie. Los sistemas alimenticios de los estamentos populares en el Meditrreo noroccidental en la baja edad media, La vida cotidiana en la Edad Media. VIII Semana de Estudios Medievales, Logroo, Gobierno de la Rioja i Instituto de Estudios Medievales, 1998, p. 26.

    30. Georges DUBY, Obertura, Historia de la vida privada. 2. De la Europa feu-dal al Renacimiento. Madrid: Grupo Santillana Ediciones SA (Collecci Taurus Minor), 2001, p. 15.

  • LEMFITEUSI I LES SEVES ESCRIPTURES

    Lemteusi i els establiments

    Lestudi de la gura jurdica de lemteusi s cabdal per entendre les relacions econmiques, jurdiques i socials del camp catal baixme-dieval, perqu s a la base de la possessi i lalienaci de lagrer. Tot i que lorigen de lemteusi sha de cercar al segle VI, al Codi de Justini,1 lemteusi no es desenvolup a la Catalunya Vella ns als segles XI i XII, quan es redescobr i aplic el dret rom en una societat feudal.2

    Lemteusi dividia la possessi del domini de lobjecte emtutic en dos dominis (el directe i ltil) que es formalitzaven amb un ttol de constituci, ms conegut com establiment emtutic.3 Amb aquest

    1. Antoni MIRAMBELL I ABANC, Els censos en el dret civil de Catalunya: la qesti de lemteusi (a propsit de la llei especial 6/1990). Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1997, p. 36-37.

    2. Francesc CARRERAS CANDI, Notes sobre los orgens de lemteusi en lo territori de Barcelona, Revista Jurdica de Catalunya, XV (Barcelona, 1909-1910), p. 197. Amb la Constituci Car dignament, concedida per Pere I a les Corts de Barcelona lany 1210, sutilitz per primera vegada lexpressi emphiteosim (Antoni MIRAMBELL i ABANC, Els censos en el dret civil de Catalunya: la qesti de lemteusi, p. 15). Posteriorment, amb el privilegi concedit a la ciutat de Barcelona per Pere III, conegut com a Recognove-runt Proceres, es regul la reglamentaci daquesta gura jurdica, sintrodu una srie daccepcions de marcada inuncia feudal. Entre aquestes, es poden esmentar els sots-establiments, la gradaci dels emteutes i les possibilitats dempara del senyor directe. Per a laparici i evoluci dels contractes destabliment per a la zona del Maresme, ns a la primera meitat del segle XIV, vegeu Coral CUADRADA, El Maresme Medieval, pp. 219-228. Per al cas dArgentona, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 122-135.

    3. Per a lestructura diplomtica dels establiments emtutics, vegeu Daniel PIOL ALABART, El notariat pblic al Camp de Tarragona. Barcelona: Fundaci Noguera (Collecci Estudis, 27), 2000, pp. 259-263.

    LES TIPOLOGIES CONTRACTUALS

  • 38 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    contracte el senyor directe alienava o entregava a perpetutat part del domini del b emtutic4 a canvi de la recepci duna entrada, dun cens anyal o pensi i la reserva dels drets del domini directe. Aquests drets es referien a la detenci daquest domini, les millores, la rma, el llusme, la fadiga, lamortitzaci i el coms.5 Per la seva banda, el domini til de lemteuta contemplava els drets de possessi, fruci, alienaci, dimissi o renncia, sempre que es respectessin els drets pertanyents al domini directe.6

    Lemteusi sorigin arran de la idea de la meliorato, s a dir, de la millora i la fertilitzaci de les terres incultes. Aquest objectiu de millora persist genricament a la majoria dels establiments emtutics dels darrers segles medievals i a les escriptures derivades daquells tractes com els sotsestabliments, els capbreus i les cartes precries.

    A la prctica, algunes vegades, lexercici daquests drets dominicals comport confrontacions entre les dues parts dominicals. El 3 de gener de 1421 sinici un plet que no es resolgu ns al 19 de desembre de lany segent. En aquesta causa senfrontaren Miquel des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, i Pere Geronella, pags de

    4. Sit omnibus notum quod ego Michael de Bosco, dominus castrorum de Sancto Vincencio et de Vilaario, gratis et ex certa sciencia per me et omnes meos presentes et futuros stabilio et emphiteosim dono et concedo vobis Jacobum Astrany, homini propio meo, parrochie Sancti Genesi de Vilaario, et vestris et quibus velitis perpetue unam peciam terre, APSGVD, Manual 5, fol. 3.

    5. Els drets de domini, rma, llusme i fadiga del senyor directe estaven di-rectament relacionats amb el dret dalienaci que pertanyia a lemteuta. Per tant, el senyor directe tenia el dret daprovar lalienaci del b emtutic, quan lemteuta vo-lia traspassar-lo a un tercer. Amb la signatura, el senyor directe manifestava el seu vistiplau en una alienaci. Amb el dret de fadiga, que noms era vigent durant trenta dies, el senyor directe podia adquirir el b emtutic pel preu estipulat al contracte. Tant a Barcelona i el seu territori, com en daltres ciutats, entre les quals gur la de Matar, el pagament del llusme, tamb conegut com a ter o foriscapi, corresponia a lemteuta. Daquesta manera, quan lemteuta realitzava una srie dalienacions, havia de satisfer al senyor directe de la cosa emtutica una tercera part de limport rebut. Entre les alienacions, susceptibles a pagament de llusme, hi havia les cartes precries, els sotsestabliments, les compravendes a carta de grcia, les permutes, les hipoteques amb possessi real del b emtutic, les donacions a parents collaterals, les restitucions dherncia i els arrendaments superiors de deu anys, que ja es consideraven equivalents a una compravenda, Antoni MIRAMBELL i ABANC, Els censos en el dret civil de Catalunya: la qesti de lemteusi..., p. 90.

    6. Per aquesta ra, a tots els contractes demteusi apareixia la frmula jurdica segent: nec proclametis vos vel vestri alium dominum sive dominos nisi tantum me et meos, liceatque vobis et vestris, post dies triginta ex que in me vel in meis faticati fueritis predicta, que vobis astabilio cum omnibus melioramentis, que ibi feceritis ven-dere, astabilire vel aliter alineare, positis vestris tamen consimilibus, salvis tamen iure, dominio, rma et faticha triginta dierum et dicto agrario mei et meorum.

  • 39LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    Cabrera.7 Aquesta disputa sorigin per ladquisici, el 28 de gener de 1414, que va fer Pere Geronella dels censos i altres drets del mas Geronella, abans conegut com a Cabrer. Geronella els havia comprat a Francesc Roudors i a la seva mare, Saurina, vdua de Raimon de Roudors de Tei.8 Aquests darrers els havien heretat del difunt Raimon Roudors.

    Durant la causa, Miquel des Bosc arm que el venedor, venien-do contra formam naturam feudi dictos mansos... vendidit et alienavit et alia iura que ipse in feudum tenebat in dicto manso prefato Petro Geronella absque consensu voluntate et rma dicti Michaelis domini directi feudi.9 Arran de les acusacions efectuades per Miquel des Bosc, Raimon de Papiol, doctor en lleis, de Barcelona, adre una carta a Geronella en qu requeria la seva presncia o la dun procurador per respondre a la petici que Miquel des Bosc havia endegat amb lobjectiu de recuperar el domini directe del mas Geronella.

    Des Bosc guany el plet i Pere Geronella es vei obligat a escriptu-rar una confessi en la qual es declar home propi de Miquel des Bosc, per ra del mas Geronella.10 Malgrat aix, Miquel des Bosc no sign laprovaci de la venda realitzada pels Roudors ns al 12 dabril de 1429. En aquesta aprovaci sescripturaren els drets dominicals de Miquel des Bosc i sespecicaren els censos que aquest havia de percebre: quiscun any una gallina y sis diners.11 Ms endavant, en 1479, el mas Geronella sescriptur en una carta de grcia com a derrut.12

    Durant el perode 1367-1480, els imports satisfets pels emteutes en concepte dentrada oscillaren entre els 213 i els 300 sous.14 Com que els establiments daquest perode no faciliten dades relatives a les dimensions dels bns establerts, s impossible oferir una explica-

    7. BC, Fons Moja, lligalls 278 i 490. 8. BC, Manuscrit nm. 1221, nm. 30, Notcia primera del Llibre de Noticias

    de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrochia de Cabrera en lo Veynat de Agell. 9. AHMAR, Causa entre Miquel des Bosc i Pere Geronella, fols. 18-19. 10. BC, Fons Moja, lligall 490, full solt.11. BC, Manuscrit nm. 1221, nm. 32, Noticia primera del Llibre de Noticias

    de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrochia de Cabrera en lo Veynat de Agell. 12. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-

    11-10).13. Establiment emtutic de dues peces a Vallmorena de Pere des Bosc a Pere

    Andreu i Saurina, de Vilassar, 1367-12-1, APSGVD, Diversorum 71. 14. Establiment emtutic del mas Roure, de Cabrera, i un hort amb aigua per

    a regar dEullia, vdua de Berenguer Bellot, de Matar, i del seu ll Antoni i la muller daquest, Eullia, de Cabrera, a Guillem Jaume i el seu ll, Jaume, de Cabrera, 1461- 5-25, AHPB, Bartomeu Agell, manual (1461).

  • 40 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    ci documentada de la relaci existent entre els imports satisfets en concepte dentrada i la superfcie de les terres establertes.

    Durant el segle XIV, la majoria dels censos es requeriren en espcie, mentre que en la segent centria predominaren les pensions xes en numerari. No obstant aix, durant el segle XV, la satisfacci de censos en espcie no desaparegu, fou un complement de la pensi numer-ria satisfeta. Les nombroses referncies que proporciona el capbreu de 1558-1614 sobre la reducci de censos i de commutacions realitzats a partir de la segona meitat del segle XIV pels senyors de Sant Vicen i de Vilassar ratiquen linters daquests estabilients de cobrar en diners.15

    Els censos en espcie consistien en la satisfacci de part de la collita, gallines, pollastres, formatges, ous16 i pernils.17 Al segle XIV, les parts de la collita ms escripturades foren el quint i el quart. Al segle XV, el sis i la tasca (onzena part de la collita).18 Aquests can-vis demostren una millora de les condicions de lemteuta, ja que la tendncia predominant fou la disminuci de la pensi estipulada.

    Els imports dels censos pecuniaris oscillaren entre els 12 diners i els 23 sous anyals. En general, lentrega de censos de diner en metllic acostumaren a ser fora modestes, ja que la majoria se situaren entre 2 i 4 sous anuals. Aquest fet sexplica perqu lobjectiu del senyor directe o estabilient no se centr en la percepci de la pensi anyal. Aquests senyors preferiren assegurar-se lobtenci duns guanys superiors amb les satisfaccions dels pagaments de les entrades i lexercici dels drets de llusme.

    Lemteusi medieval no pot entendres sense tenir en compte la inuncia del sistema feudal. Durant les corts celebrades a Barcelona

    15. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques... Aquesta preferncia tamb sobserva en daltres terratinents, com per exemple Janfred de Millars, prior del monestir de Sant Miquel del Fai, qui commut a Antoni Colomer, de Sant Pere de Premi, la satisfacci del quint dels fruits del pa i del vi de dues peces de terra pel pagament de sis diners anyals, AHPB, Miquel Franquesa, Tercius Liber Vendicionum (1465-1469).

    16. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques..., p. 86.

    17. El 7 de juny de 1391, Miquel des Bosc establ una pea a Nicolau Rispau, dArgentona, amb un cens anual de duas partes de una perna de carn salada, Mont-serrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., pp. 216-217.

    18. En el seu estudi dels capbreus, M. Josep Castillo observa la distinci de pagaments entre les peces situades a la plana i les muntanyoses. Les peces de la plana satisfeien el quint i el braatge del pa i el quint del vi. Les de muntanya abonaven la tasca i el braatge. Aquesta circumstncia sexplica per la major productivitat, accessibilitat i facilitat del conreu a les terres de la plana, M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques..., pp. 82-83.

  • 41LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    lany 1283, lassemblea parlamentria promulg la llei En les terres o llocs, que exigia als tinents dependents el pagament duns drets de redempci si abandonaven les terres senyorials.19 Aquesta llei legitim les exaccions arbitrries que, des del segle XI, shavien anat imposant a bona part de la Catalunya Vella amb la revolta dels feudals. Dentre aquestes exigncies, cal assenyalar els sis mals usos.20 Des de llavors, es va anar distingint la pagesia segons la seva condici jurdica.21 s a dir, entre laloera, lemteuta i, dentre aquesta darrera, la sotmesa als mals usos com la remena. Amb aquesta exacci sintent garantir la producci del mas, mitjanant lestipulaci duns pagaments que gravaven la sortida dels seus habitants. La poblaci remena estava vinculada al mas i, per tant, si el senyor directe alienava aquesta ex-plotaci tamb sen traspassaven els habitants, els quals passaven a ser dependents del nou senyor.

    Tot i aix, amb el pas del temps, la participaci de la pagesia en el mercat de lagrer origin laparici duna pagesia que podia comptar tant amb terres aloeres com emtutiques. Per aix, qualsevol pags mitj o benestant encara que fos remena pogu incorporar dins del seu patrimoni terrer parcelles aloeres i/o dependents de diferents senyors.

    Alguns autors, com Pierre Bonnassie, consideren que els mals usos foren unes imposicions originades per lexercici de la pirateria senyorial. En canvi, per a daltres estudiosos no es produ una ruptura entre la situaci pagesa de la baixa romanitat i la dabans de lany 1000. Segons Gaspar Feliu, en aquell perode, van conviure dos sistemes

    19. Paul H. FREEDMAN, Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval.Barcelona: Edicions 62, 1988, p. 143.

    20. Amb lrsia o rsina el senyor obtenia una tercera part dels bns mobles del pags a qui se li havia incendiat el mas dependent. La cugucia castigava el pags que tenia una muller adltera. Mitjanant leixorquia, el senyor podia apropiar-se duna tercera part dels bns del pags sense descendncia. Amb la ferma despoli forada el pags havia de pagar uns diners al senyor quan es garantia el pagament dun dot hipo-tecant un mas dependent. La intestia penalitzava els pagesos que morien intestats. La remena era el pagament que havia de satisfer la pagesia dependent per abandonar el mas, Jordi Bols, El mas, el pags i el senyor, Barcelona, Curial (Biblioteca de Cultura Catalana, 81), 1995, pp. 35, 94, 109, 122, 148 i 220. Per als orgens dels mals usos, vegeu Gaspar FELIU, La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos. Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia, 2010, pp.153-172

    21. Per a Paul H. Freedman, els mals usos constituen unes prctiques rutinries hereditries, adreades al lucre dels senyors. Cap legislaci havia promulgat especca-ment els mals usos. Alguns juristes dels segles XIII i XIV intentaren justicar lexistncia de la servitud mitjanant interpretacions llegendries que es remuntaven als orgens de Catalunya. En una daquestes es considerava els tinents remences de la baixa edat mitjana descendents daquells cristians captius dels musulmans que es negaren a ajudar lexrcit enviat per Carlemany. Desprs de la victria cristiana, es castig els nadius covards, Paul H. FREEDMAN, Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval..., p. 217.

  • 42 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    de propietat i explotaci de la terra: un sistema antic, prerom, i el sistema rom, ms o menys evolucionat. Per aix, aquest historiador defensa lexistncia de dues remences: lantiga o consuetudinria i la nova, dorigen medieval.22

    M. Josep Castillo constata en lestudi del capbreu dels anys 1354-1356, endegat per Pere des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, que el 45,5% dels emteutes declarants confessaren ser homes propis, solius i afocats i no esmentaren directament la redi-mencia. Per aquest fet, Castillo suposa que redempcionibus equival a remena.23 Rosa Lluch defensa el mateix a la seva tesi doctoral dedicada als remences de la senyoria de lAlmoina del Pa de la Seu de Girona.24 Per tant, sembla cloures el debat que intentava esbrinar les similituds i diferncies entre els homes propis, els homes propis i solius, els homes propis, solius i afocats i els remences.25

    Un dels objectius dels grans terratinents senyorials fou laplicaci sistemtica dels mals usos a tota la poblaci de condici servil, perqu aquestes servituds permeten al senyor efectuar puncions regulars sobre els bns i els estalvis de la pagesia sotmesa.26 Per aquesta ra, alguns autors deneixen lemteusi medieval com ambivalent, ja que a la prctica laplicaci del contracte depenia de la situaci de cada llar.27

    22. Gaspar FELIU, Feudalisme: Llibertat i servitut, El Feudalisme comptat i debatut. Formaci i expansi del feudalisme catal, Valncia, Universitat de Valncia, 2003, p. 47.

    23. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques..., p. 57.

    24. La prctica, per, demostra que la prestaci de lhomenatge implicava que el senyor que lhavia rebut aplicava des de llavors els mals usos al portador i el tracta-va com una persona no lliure i sotmesa a ell. Encara que hagus reconegut ser noms home propi, o noms home propi i soliu, o home propi, soliu i afocat, a la prctica la documentaci generada per lAlmoina del Pa de la Seu de Girona ens demostra que no hi havia cap diferncia entre aquestes denominacions. Per tant, no podem assegurar que els homes propis no estiguessin sotmesos als mals usos i que no fossin, per tant, homes de remena, ms aviat al contrari, si ms no pel que fa als pagesos de lAlmoina de Girona, Rosa LLUCH i BRAMON, Els remences de lAlmoina del Pa de la Seu de Gi-rona (segles XIV i XV), tesi doctoral dirigida pel doctor Llus To i Figueras. Universitat de Girona, Departament de Geograa, dHistria i Histria de lArt i Centre de Recerca dHistria Rural, 2003, p. 99.

    25. Per a Eduardo Hinojosa el remena havia de satisfer una redempci per abandonar el predi, mentre que lhome propi, soliu i afocat com que shavia compro-ms amb un contracte, el podia abandonar quan vulgus, Eduardo HINOJOSA, Orgen y vicisitudes de la pagesa de remensa de Catalunya, Obras. Estudios de investigacin, tom 2, Madrid, Publicaciones del Instituto Nacional de Estudios Jurdicos, 1955, p. 14.

    26. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval. Els Belllloc de Girona 1267-1533. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (collecci Abat Oliba, 161), 1995, p. 207.

    27. Antoni RIERA i MELIS i Josep FERNNDEZ i TRABAL, La crisi social i econmica al camp, p. 129.

  • 43LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    De vegades, la pagesia ms desvalguda estigu obligada a escollir entre lacceptaci de les condicions establertes pel senyor o la fam.28 En canvi, per a la pagesia ms ben situada lemteusi represent una via daccs a part de la propietat de la terra, en un perode en el qual no hi hagu una gran oferta dagrer.

    Les fonts consultades mostren com homes propis, solius i afocats especicaren la remena com una situaci addicional en actes den-comanaci.29 Aquesta documentaci tamb reecteix que el fet des-cripturar alguns establiments comport la imposici de la remena a la poblaci lliure30 i fu aparixer un altre tipus de servitud: la dels homes propis del castell de Vilassar, la dependncia dels quals es regul tant per qestions de domini castral, com per redempcions, intesties, exorquies i cugucies.31

    Lany 1364, una sentncia arbitral oblig Pere des Bosc, ciutad de Barcelona i senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, a revendre per 33.000 sous a una srie de pagesos els bns que havia adquirit al prior del monestir de Sant Maral del Montseny, sense contemplar el dret de fadiga dels pagesos.32

    28. s, doncs, fruit duna coacci que es fa explcita i ms frria quan es con-diciona la consolidaci de lestabliment a lentrada en dependncia, Antoni Llus SANZ, La Pabordia de la Catedral de Girona, 1180-1343, comunicaci presentada al congrs La Formaci i Expansi del Feudalisme Catal, Girona, del 8 a l11 de gener de 1985.

    29. facimus nos homines proprios, solidos et afocatos vestri discreti Bernardi March, beneciati altaris Beate Marie, constructi in ecclesia de Vilasario, cum remensis et cum omnibus alibus iuribus et usibus et cum omni progenie nostra nascitura et cum omnibus bonis nostris, habitis et habendis. Et promitimus vobis, quod erimus vobis et succesoribus vestris semper deles et legales, tamquam domino nostro naturali pro-mitentes... renunciantes quantum ad hoc omnia privilegio et consuetudini Barchinone et alterius civitatis ville castri et loci et omni ali juri racioni et consuetudini, 1381-1-3, APSGVD, Manual 4, fol. 131.

    30. El 28 doctubre de 1399, amb lestabliment dunes cases, situades prop del mercat de Vilassar, Miquel des Bosc impos a Guillem Ros, de Girona, el segent: et que vos et vestri succesores, excepte una lia vestra vocata Clareta, sitis hominis propri solidi et afocati mei et meorum cum intratis, exitis, cugucis, exorquis et redempcionibus hominum et mulierum et cum omnibus iuribus, usibus, jornalibus et cum omnibus aliis iuribus, quibus alii hominis dicti castri de Vilaario mei et meis sunt destricti et obligati. Per la seva banda, Guillem Ros, per donar seguretat a la nova situaci jurdica familiar, efectu una promesa davant dels Evangelis i realitz un homenatge manual i oral: et ad maiorem securitate iuro sponte per Dominus Deum et eius Sancta quatuor Evangelia manibus meis corporaliter tacta facio vobis homagium ore et manibus comendatum iuxta usaticos Barchinone, AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 108 i APSGVD, Manual 5, fols. 108v-109.

    31. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques, pp. 54-55.

    32. Per a la gnesi del domini del monestir de Sant Maral del Montseny i la situaci de la pagesia dArgentona i de Vilassar, dependent daquest monestir durant el

  • 44 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    El 27 de mar de 1365 es port a terme lacte de vendicionis, liberacionis et infranquimenti.33 Amb aquesta escriptura els homes proprios, solidos et affocatos dalguns masos argentonins i vilassarencs salliberaren de les rmis sponsaliciorum, redempcionibus hominum et mulierum, intratis, exitis, intestis, cugucis, exorquis, iovis, traginis, batudes, questis, ademprivis, emparis directo dominio.34 Al costat de la pagesia enfranquida tamb hi hagu daltres pagesos que sortiren beneciats. Foren aquells homes de diverses parrquies de la zona que compraren el domini directe duna srie de terres, de les quals com a emteutes noms detenien el domini til. Amb aquesta adquisici, accediren a la possessi ntegra dels bns i, per tant, es convertiren en aloers.

    TAULA 4Pagesos i masos enfranquits per Pere des Bosc (1365)

    Parrquia Pags Mas

    Vilassar Pere Aroles i Guillem Aroles, llGuillem ArtaguilBartomeu TriaPere CastellarPere BonivernRamon VidalBernat Estruc, ferrerPere FerrerFrancesca, vdua de Pere JuliGuillem MorotBernat CanalBernat IsernBernat Mart

    ArolesArtaguilTriaCostoneraBonivernSerra (lo Moy)Estrucden JassetJuliMorotCanalIsernMart

    segle XII, vegeu Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa. Els homes de Sant Maral del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 37 (Matar,1990), pp. 15-27.

    33. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona (segles XIII-XV), tesina, pp. 142-160 i comentat a pp. 112-114 i 209. Es pot consultar un frag-ment daquesta font a lannex.

    34. En aquesta font tamb es mencion la sentncia arbrital, signada pel no-tari Francesc de Ladernosa, i sinform de lexistncia daltres pagesos que voluerint remanere homines mei dicti Petri de Boscho. Es tract de Ferrer Eimeric i Alemany Eimeric, del mas Eimeric; Alemany i Bernat Eimeric, parents dels anteriors, del mas Isern, i Pere Estrany, lies Dilmer, que tenia el mas Estrany i la meitat del mas Dilmer.

  • 45LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    Parrquia Pags Mas

    Argentona En PinsArnau PinsEn MaiolesEn GenerArnau Bartomeu

    PinsEspinalMaiolesGenerBartomeu

    TAULA 5Pagesia que adquireix dominis directes

    Domini directe Bns Censos

    Pere Aroles i Guillem, ll La parellada de Sant Maral

    Quint, braatge, tasca, rma i llusme

    Sim Colom Peces Quint i braatgeCastellar Pea Quint i braatge (pa i vi)Pere Oller Pea Set (vi), quint i braatge (pa/vi)Arnau Llad Honor Quint i braatgeGuillem Agell Pea Quint i braatgeSaurina, muller de Berenguer Sim Peces Quint, braatge, gallina, 1/2 jovaGuillem Matar Honor Quint i braatgeArnau Roudors Honor Set i braatgeGuillem Verdaguer Honor Quint i braatge

    Domini directe Bns Censos

    Pere Parera Honor Quint i braatgePere Colomer Honor Quint i braatgeBartomeu Parera Honor Quint i braatgeSim Isern Honor Tasca i braatgeGalseran Oller Honor Quint i braatgeGuillem Morell Honor Quint i braatgeGuillem Sala Pea Set i braatgeGuillem Rispau Peces Set (vi), quint i braatgeBernat Colom Peces QuintJaume Febrer Peces TascaPere Canyet Peces 1 pea: 16 diners, resta: tascaBernat Bosc Peces Tasca

  • 46 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    La subemteusi i els sotsestabliments

    Amb la subemteusi, lemteuta sotsestablia el b emtutic, del qual noms detenia el domini directe, a un altre individu que es convertia en el seu sotsemteuta.35 Els contractes de sotsestabliment afavoriren la creaci duna gradaci dels dominis directes que, duna manera encadenada, relacionaren piramidalment el senyor directe amb el senyor til, mitjanant els senyors mitjans o intermedis. Per aquest motiu, la prctica del sotsestabliment comport laparici de diferents estrats o nivells de possessi emtutica en lmbit jurdic. Si es con-templa aquesta situaci des duna ptica economicosocial, es copsa com aquesta reecteix duna manera evident la diversitat pagesa existent.36

    Lestructura diplomtica del contracte de sotsestabliment emtu-tic fou similar a la dun establiment. Siniciava amb el protocol, en el qual es presentava als atorgants del sotsestabliment. A la part central del document, lexpressi ex certa sciencia acostumava a precedir el verb que relacionava la tipologia del contracte amb lemteusi: asta-bilio et in emphiteosim concedo,37 ad bene meliorandum astabilio et dono38 i astabilio.39 Desprs, sidenticava el sotsemteuta,40 sesmen-

    35. Malgrat que noms es compta amb divuit sotsestabliments, aquest contracte fou ms important del que reecteix la mostra estudiada. De fet, en contractes de diferent tipologia, que es presentaran posteriorment, sobservar la presncia de la subemteusi.

    36. Per tant, no compartim lequiparaci entre establiment i sotsestabliment realitzada per Coral Cuadrada quan arma: Ens inclinem a creure que, als pagesos, els era ben indiferent establir-se o sotsestablir-se, car les estructures feudals havien arrelat profundament en les mentalitats de les gents, i la qesti de fer-se vassall dalg que era a la vegada vassall dun altre, era el tarann ms corrent del perode estudiat (Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 234). Ms aviat, ens situem en la lnia de la doctora Merc Aventn. Aquesta historiadora des duna visi ms pragmtica de la prctica del sotsestabliment arma que una terra venuda s una terra perduda, mentre que una terra sotsestablerta s una terra que dna alguna cosa i que en el futur, si les circum-stncies hi acompanyen, potser es podr recuperar o sen podran treure alguns diners si es ven (Merc AVENTIN PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals. Valls oriental, segles XIII-XVI. Barcelona: Editorial Columna (Columna Assaig, 5), 1996, p. 108). Aix, la sotsemteusi podia afavorir tant la pagesia empobrida, que havia de despendres de part del seu patrimoni immoble, com la que podia ampliar el seu patrimoni. Per a la pagesia grassa el sostestabliment fou un negoci. A ms de cobrar una bona entrada, podia intentar assegurar-se el pagament dun cens superior al que ella havia de satisfer, Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 120.

    37. 1371-11-12, APSGVD, Manual 2, fols. 32v-33. 38. 1373-10-17, APSGVD, Manual 2, fols. 50-50v.39. 1374-6-27, APSGVD, Manual 2, fols. 77-77v.40. En els contractes de sostestabliment sindicava la procedncia de lemteuta

    i del sotsemteuta i si es tractava de dones la seva situaci civil. Com en daltres fonts, era inusual oferir cap referncia sobre ledat dels individus i noms es documentava lactivitat econmica dels contractants quan no eren pagesos. El 1375, Margarida, muller

  • 47LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

    tava lobjecte sotsestablert41 i la seva dependncia.42 Tamb se situava geogrcament lobjecte establert quan sescripturaven el topnim i les afrontacions. Es mencionava lobligaci de la satisfacci del cens o censos, limport de lentrada i els drets que es reservaven els diferents senyors del b emtutic.43 A lescatocol o protocol nal hi gurava la data en qu shavia escripturat el document, les signatures dels atorgants, els noms i cognoms dels testimonis i, a vegades, la signatura del senyor directe, que validava lalienaci realitzada i rearmava els seus drets.44

    En els contractes de subemteusi estudiats, els censos pactats predominants foren en espcie i les parts alquotes de la collita ms mencionades sn el sis, el nov i la tasca.45 Del pagament dels censos acordats, acostum a beneciar-sen el senyor directe i, per tant, lem-teuta mitj es deslliur del seu pagament.46 En general, les entrades

    de Berenguer Mas, lies Arola, i aquest darrer sotsestabliren una pea a Vilassar, depe-nent de Pere des Bosc, a Bernat Galceran, de lesmentada localitat, APSGVD, Manual 2, fols. 70v-71.

    41. Segons les nostres fonts, un 55% de lagrer depenent es dedicava al conreu de la vinya. A partir del segle XV, sovintej lobligaci de tenir terres sotsestablertes a aquest conreu i per aquesta ra aparegu una clusula com la segent: ad meliorandum et ad vineam plantandam unam peciam terre, 1371-11-12, APSGVD, Manual 2, fols. 32v-33.

    42. El 18 de mar de 1418, Bernat Bonivern, sastre de Barcelona, sotsestabl unes cases de la sagrera de Vilassar, dependents del beneci de Sant Nicolau de lesglsia de Sant Gens de Vilassar, a Salvador Pons, de lesmentada vila, APSGVD, Manual 5, fol. 83.

    43. Entre aquests drets, sescripturava el domini, la rma i la fadiga del senyor directe, aix com els drets de sotsestablir, vendre i empenyorar del darrer emteuta. Evidentment, tamb sinsistia en lobligaci de satisfer el cens estipulat en el contracte: ibi vero nullum alium dominum sive dominos proclametis neque faciatis vos nec vestri nisi tantum dictum venerabilem Petrum de Bosco et suos et me et meos. In dicto sensu liceatque vobis et vestris, post dies triginta et quo in dicto domino Petri de Bosco, faticati fueritis predicta que vobis astabilio, vendere, impignorare aut alio meo alienare, pocitis vero tamen consimilibus, salvo tamen dictum agrarium, iure, dominio. rma et fatica triginta dierum dicti venerabili domini Petri de Bosco et suorum et dictum censum mei et meorum, 1376-11-9, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.

    44. Ego Petrus de Bosco, dominus castrorum de Sancto Vincencio et de Vilasario, rmo et laudo omnia supradicta salvo tamen semper iure mei et meorum, 1376-11-9, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.

    45. Lnic cens en metllic de la mostra documental sn 13 sous i 6 diners acordats, el 28 de gener de 1439, entre Andreu Amig i el seu ll, de Premi, i Pon Ferrer, de lesmentada localitat, per una pea erma, dependent del monestir de Sant Miquel del Fai, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1438/1439).

    46. Noms es documenten dos casos, en els quals el sotsemteuta havia de satisfer censos tan al senyor directe com al senyor mitj. El 9 de novembre de lany 1376, Bernat Casals, de Vilassar, sotsestabl una pea de terra a Guillem Abril, de lesmentada vila, a canvi duna quartera de forment net, segons la mesura de Granollers i una entrada de 40 sous. La pea estava sota domini i alou de Pere des Bosc, que hauria de percebre del sotsemteuta el nov i el braatge, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.

  • 48 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

    satisfetes pels sotsestabilients foren superiors als dels contractes em-tutics, ja que oscillaren entre els 10 i els 120 sous.

    Els capbreus

    Els contractes destabliment i de sotsestabliment emtutic ori-ginaren daltres escriptures complementries: els capbreus i les cartes precries. Un caput breve o c