ADVERTE NSIA. - UAB Barcelona · La mi fé y honra preciar, Nuuca en vuestro pr6 veredes Lami...

16
- . ÚM. 2. 8 DE DESE:\1BRE DE 181,1.. ADVERTE NSIA. Encara que molt:! ho sabea y ya ho han vi ·t, bo sera aàvertir per si acas, que nosatros escribim en valensié. tal com se parla on lo dia; de modo qTle a conte de escriure mitjana, posem mic1uma, que es COm millor slenten; a conte de escriure lleig y vcúg, posem lleclt y vach¡ li conte de roig y goir/. posem roch y goch, y as6!Jo diferensiem de Vicb y Munich, escribil1t Vic, Munic, y així en lo demés. Ara ya ho saben ben claret; despues no vinga en cuentos algun docte de cuina.

Transcript of ADVERTE NSIA. - UAB Barcelona · La mi fé y honra preciar, Nuuca en vuestro pr6 veredes Lami...

  • - . ÚM. 2. 8 DE DESE:\1BRE DE 181,1..

    ADVERTE NSIA. Encara que molt:! ho sabea y ya ho han vi ·t, bo

    sera aàvertir per si acas, que nosatros escribim en valensié. tal com se parla on lo dia; de modo qTle a conte de escriure mitjana, posem mic1uma, que es COm millor slenten; a conte de escriure lleig y vcúg, posem lleclt y vach¡ li conte de roig y goir/. posem roch y goch, y as6!Jo diferensiem de Vicb y Munich, escribil1t Vic, Munic, y així en lo demés.

    Ara ya ho saben ben claret; despues no vinga en cuentos algun docte de cuina.

  • • - 18 -

    INTRODUCSIO.

    A escriure vacb; 6 per millor dir, escribint estic. As6, encara que pera tots no siga res, pera mí es una c6sa del atre mon; perque en este ya fa dies que no vixcj be que yo, si bia algú qne m'entenga, may he vixcut en as6 que el credo do la dotrineta diu valle ae llcígrimas.

    Cuant acabí de eoneixor lo que son les mantMules y ambrol1es del dia, y lo que ha de esperar de elles el que pensa com yo, pencbí la ploma al f\scude-ller, com aqnell monago motil6 que peneM els Mbits a una estaca, 6 Com el Sit campechador, que pencM Ja espasa cuant el desterra el rey Alfonso sest, dient1i estos versos 'en castella que vullc ara que li diguera eutonses, perque me'ls trac de la ca-bota:

    Puesto que vos non sabedes La mi fé y honra preciar, Nuuca en vuestro pr6 veredes Lami tizona brillar, Que mala justícia babedes Y mas no vos quiero honrar.

    Pero anem al dir de lo que es la cosa, de euant hia un diable molt gros que tenta li un home (ara no vacben li creure que li dic diable al Sueeo),y vate así que com soc tan t.entat de la risa,.tan moll de morro 6 tan fluix de pestell, m'han agarrat del cabe-set, m 'han pillat en pana, y per aix6 no pot ú dir a ~sta a güela no besaré.

  • ,

    - 19-

    Yo de tot lo mon me ric; Y euant se trata de riure, Sempre, sempre a punt estic Pera en brosa y vers escriure, Basta qu'em salte el melic,

    Deixe ara a una vora les dosentes cuaranta set raons que tinc pera no tornar a esmolar la ploma en tota ma vida, pera tirarli bolics de bendisions al revés a la terra aon peguí el primer chemec, y pera cuant algú' em pregunte qué soc y de quina nasi6, resp6ndreli: .

    Soc un tros de Nap-y-Col; De burro no porte ancolla, Y per no ser espatlol, Seria yo en corfa y molla, Carabasa 6 caragól.

    Mes chirem asi la funa y tapem el volqueret de la criatura, qne no fa olor de cbesmil, perque si em lleve la chupa y tire el barret al aigua (que sempre no s'ha de dir al f6c),

    Pegaré cuatre esclafits, Aixina a rios ?'cvueltos, Y pardaZos quc van sueZtos, Pot ser q u'es chuplen els dits.

    Anem, pues, a riure en pan y quietut, si es que en quietut y pau deixtln viure a alglí. en estos temps que mos van cbafant, y cúmensaré la meua ruta de rialles al s6 de la Domaina, tirant algunes sentensies {~ uso de bacbilleríes, donant alguns conAells, encara que ningú els pendra per bons que siguen, y fent Ilns cu ants pron6stics, com alguns ban demanat al antic Nap-y-Col,

    Que es molt criat de vostés, Mentres no li manen res.

    ,

  • - 20-

    Sentensia. La reina del mon dofía Esperiensia, ha sentensiat per chustificasi6 que ha presentat don Tiempo, declarant que la chunta del trull da marres, comensant per Nap-y-Col y ~~Hchafiga, y acabant per 10 dotor Pantufla y el Garrut, son tots uns ver-daders pron6stic8.

    Atra. Tots los que siguen afisionats ~ ,riure, que aprofiten el caleo de la nostra Donsaina, perque no deixaran una rialla al mon les tres tronaes de pedra, rellamps y ray os que el meu calandari seïlal& desde ara basta l'añ 1850. D'asf a entonses susuirím coses que encbamay s'han vist eo Espafia ni en 10 mon, y p6c mes 6 meñs susuira 10 mateix en Fraosa y Por-tugal, particularmeot en Roma, aon oingú dels que estan ara en lo -::andelero estaran entonses, perque ningú dels que estaran entonses esta ara.

    Atra. Aquells que es vul1guen ficar En políticos guilopos, Ya tindran prou que rascar, Perque entre lladres y topos Ria molt poquet que triar .

    Atra. Molts diuen que tinc mal cap, pero yo no'l barataria per ningú dels que ho diuen encara qu'em tornara un sac de ooses.

    Atra. Tres coses li sobren a tot borne que vullga medrar en ~stos temps que a1cansem a mochicons; la formalitat, la hQora, y el saber. Per la. primera de estes tres c6ses diguí yo en atre temps aq nells versets que dien:

    Yo no sé e6m bia qui cobra Formalment una esperansa; En esta nasió de chansa La formalitat me sobra.

    ,

  • • - 21

    Atra. No mos convé parlar de política, perque así ham aplegat ya a tindre tantes nasions y tantes opin ions com españols som en este gran bodeg6 sinse cap ni sentener; de modo, que si hia en esta Babel catorse roillons de habitants, tenim catorse milIons de opinions y catorse de nasions; euant un español diu, la nasiOJL esta rnuy "mal, vol dir que a élJ no li va masa b¿. Guant atre diu, ahora ya van bien las cue-sas, la ?wsion esta tt'anquilct y bien ormaechada, vol dir que éll no va roder y ha clavat la ungla en algun bon estofao. Ctlant un atre diu, la patria es feliz , vol dir que la seua pancha esta plena, perque pancha y patria es tot Ú. Així esta ya vist en este grau bodeg6, que el tindre dinés, es ser gran home, es ser honrat; y no tindre dinés, es no tindre honra; per aix6 se veu ú cada tri co, que el qUil té sis mil quinsets de sou al añ, gasta sis mil duros, y el que té sis mil duros gasta sis milIons. As6 en totes les parts del mon voldria dir robo, en España vol dir honra. ¿Qué tal~ tot el orde y la moralitat de la época 6 de estos temps, con istix en voler tot lo mon ferse ric seme treballar.

    Les consecuensies ya les podr~n vore desde ara els espaí10ls que pensen algo, si es que hia algun espa-fiol que algo pensa.

    Enchamay, tú, Sueco, trates Que a la política aplegue, Que roalaixc y renegue D'esta nasi6 de Pi-rates . Y per aix6 el Hosií'i6l, Com Di6genes agarrat En la lJantérna ó faról, Va buscant un h6me honrat, Per lo mon en un cres61, Y encara no l'ha encontrat.

    /

  • -22 -

    Per atra part, encara que parlarem de política, tindriem que dir molt mes que en aquell temps Cll que escriguí estos versets:

    Si se mana com se vol, Encara manaran presto Que pose el Nap en un puesto Y en atre puesio la Cól, Y vacha com lo demés El Nap-y-C61 al revés; Y entonses, com ya se sap, Me dirien C61-y-Nap.

    Molt mes afechiria así en rastre, pero m'enrecorde que asó se fa masa llarc, y acabaré dient, que del modo que estan en lo dia estos cntorse millons de nasions, no hia mes que dos estrems: riure 6 plorar; ballar la jota, 6 tornar:!e locos; cantar el gori-gori, 6 tocar la Donsaina apresa.

    I

    Pos ya la trac de la vaina¡ Que entre lo malo y pijor, Yo em pienso que lo lliecor Sera tocar la Donsaina.

    Nap·y-Col.

    I •

    ,

  • - 23-

    BIOGRAFIA DEL FILL DE MA MARE. -Ya que el amic Nap-y-Col

    En la donsaina pas ada Pos a el bulto en la colada, Y estengué els drapets al sol, Seria yo un gran gambaire, Parlant com se dou, y en plata, Si en esta segon tocata Els meus no traguera al aire; Perque .....

    Pero deixemse estar de cansonetes, y parlem una volta. sixquera en formalitat, que cada cosa vé en son temps, y les :figues en agost. euant va de broma, cuantsevol llenguache esta ben empleat; mes (mant se trata de la vida y milacres de un ciudadano de algun peso, es menester entonses meditar un poquet lo que se parla., y no anar arreu plel mon. «Antes que te cases mira lo que hases»), solia dirIos en molta. fre-cuensia als seus feligresos el vicari Colomet, y yo, sinso ser vicari ni colom, també em prenc la llibertat de dir:

    «Àvans que per baix del nas La llengua als atres enselle~, L1ígat bé les espardelles, Y pensa un p6c lo que fas.»

    Baix de este Sl1post, cuant manco parlarém, millor; perque en estos temps el que calla DO diu res; y al Cap y al fi mes val tindre la boca tancada, que men-char coca de dacsa. Sin embctrgo, sera prests avans de firmar este pasaport, posarli al manco les selles del seu duello, pera que si cau en mans de algun suscri-tor de la Donsaina, el puguen coneixer a primer vista. Alla van, pues, y hasta que mos encontrém per eixos barrio.s .

  • - 24-• Etlad .. morena . •

    Estatara .. • castalla. Color .. • • alto. Pelo. . cbato . Nariz .. • • en la cara. OjOEl. • • 35. Barba .. • • al estilo del pais.

    Señas particuZares. Pantalon de pai1o. Camisa blanca. Y sombrero niegro.

    Firma del portador:

    ELSUECO.

    Encara que la Dorisaina no admitira remitits 6 comunicats de ningú, pera evitar lo que sol susuir en estos casos, insertarém de molt bona gana totes les notisies rares y estravagants que se mos comuniquen, y que siguen dignes de publicarse, evitant sempre les personalitats y les alusions que puguen ofendre en lo mes mínim a ningú del mon.

    Pues pera riures un rato Y tocar bé y a compas. No es menelòter dirli cbato AI pobre que no té nas.

    Atra advertensia.

    s.

    Una persona de alta categoria, molt coneguda en la provinsia de Valensia, per la seua afisi6 a le s

  • - 25-

    c6ses del pais, y per la filantl'opía en que procura promoure la prosperitat de la industria. y la agricul-tura entre els seus paisans, mos escriu dient: «qua el contém, no sols per suscritúr, sino també per corres-ponsal de la nostra Donsaina, y afiadix:

    ,

    «Que en ouint el tabalet Y una can s6 valensiana, Ya no pót estarse quiet, Yes tirara de l'andana Per ballar un fundanguet.»

    Si v61en saber lo qules Espafiol que viu en Babia SiDse un cbavo, sinse res, sinse som brero y camisa, Así dalt el tenen pues Cantant y rient de rabia, Ballant y rabiant de risa.

    N.

  • ,

    I

    I

    - 26 - I

    GRAMATICA PA.RDA· ..--Q?...,..-

    Sintaxis .Ie Sento Dese,"oles-.

    Nominativo- Yo ..... y 1zctdie mas. Genitivo - De mí... .. llO traureu res. Dativo - Pera mí. ..... palo en éll. Acusativo A d'aquell..... tot. Vocativo - ¡Oh campatria mia!!! Ablativo - Por ..... sicmprejamasamén.

    NovA. CONCllUGAS16 DEL verbo-sU1n, es, est.

    I

    Ego sum. . Tu eres.. . . Aquell es. . . Nosotros somos. Vosotros soi~. . Aquellos son. .

    todos ca!Jcron. mascle ó fomella. ,el que fa tres. solo tos úuenos. de un atra casta. ton tos y ..... basta.

    o."tog ... afía del m¡\teb. auto.",

    REGLES QUE NO MARREN.

    Si sopla el vent de llevant - '?-

    Si la tremontana aBorna -,-

    Y si els núbols tens damunt -.-

    Mira as! totes en chunt Les regles de ortografía Que fan posar hui en lo dia: Interrogant, coma y punt.

    S.

  • • SEMENTER! DE CANTA-QUaDS.

    r

    ·-·.f::)(:~"-

    EPIT .4.FIOS.

    Asi, mano sobre mano, Sínse haber ningú que chíste, Estan Vaoro y Mariano, R6c, Chaume, Quélo y Batiste.

    Si a esta puesto vens, cherma, Sapies que estan asf dins Un parell de teulains Que cantaben en la ma.

    Este p6bre lechuguino Sinse poder dir «Chesus» S'ha quedat ert com un fus.

    Descansa baix de esta 116sa, Que mirant, mortal. esta!'!, Una. que li dieu ... R6sa ... Pero tú ... tapat el nas.

    -

    ,

  • • •

    , , , i

    ,

    - 28-

    A UN DEPOSlTABIO DE LA FE PUBLICA. ~ J íI 't3~1 L •

    Soterraren a este asi Sinse retor ni vieari; Res vol dir, que al eap y al fi El difunto era ... un notari.

    Molt amare y molt pudent Es el nom de este ebiquet, Que es morf air de repent, Pues li dien ... Fél -y-pet.

    Tin present, es dir, memento, Que esta así aguardante a tu El teu eompafiero Sento.

    1 U ¡lULLER DE fi. PRDRO CUSONES.

    El que no siga bambau Es presis que cOR~idere Que esta así dormint en pau La que avans dormia en Pere.

    Asf reposa un siñor Que morí no mes de p6r: ¡Miren vostés que es valorI!!

    Estes eren dos don-solles Les mes honrades del mon: El que els consedia el don Els afaitaba les selles.

    Asf dins teniu a un mort Que no ha tancat mes que un ull, Pcrque el pobre estaba tort.

    S .

  • - 29-

    TABALET. Pos sil1or, no bia ducte que en la época que al-

    cansém susuixen coses rares y molt estral1es; pero . avans tampoc es mocaben en la manega, y per un

    QuUctme esas pajas movien un escandalo, y donaben mes que parlar q.ue la chctta. Vechen vostés lo que

    . mos diu un llibrot molt antich, que encontrarem la Semana pasada en l'archíu de un poblet de l'horta de Gandia:

    «Guant el profeta Abacuc Anaba convertint moros, Feren tres dies de toros Alla en la Pobla del Duc;

    Y Wé de rabia Caifas Perque ana la seua n6ra, Tragué tot lo faldó fora, Y es queda en lo c. al ras.)}

    També varem llecbir en lo mateix llibre esta atra notisia, que a no estar escrita en lletres de móle, casi casi diríem que era mentira:

    Estant la Roca DiabJera De quinse mesos en sinta Se li va pédre la pinta Per la vall de Gallinera;

  • ,

    ,

    - 30-

    Y com era en temps de otollo, Fon tant lo que va sentir El vores penchant el mof1o, Que es queda ... sinse parir.

    s. •

    li!

    ,

    Nélo el pollastre eshba en la montaf1a muf1int olives; sa muller li arrregla el dinar en un perol, que se componia de fe:: ol s , un resiguet de sigrons, y algunes molletes d'abaecho salat en prou caldo, pa, y pera postres el rallr m6s. La Polla~tra li arregla la burra a son fill el Pollastret, li posa el per61 en un cornal6 de saria, pueM el chic acaball, y mou ringo l'ango capa l'olivar, aon ya fea dos hores que el Po-

    . llastre estaba badallant com una cova. Al chiquet, que no habia dinat, comensn a pegarli

    en los nasos la olol'eta que eixia del pero]; s'escarra-ma cara capa el rabo de la bnrra pera pegarli millor en la vara que portaba en la ma dreta, mentreR en la esquerra anaba traent a pesics et':! fes6ls, els sigrons, les mol1etes d'abaecho, )' torna a pesigar, y varaeta y pesiguet, y chupIa els dits que chorrar el caldo, y torna a posar un atl'c pentolet d'abaecho, hasta que aplega aon estaba el Pollastre, que tragué el perol de la súria en mes presa que vergof1a; y al tiral'li l'ull y vore que no habia mes que caldo, se mama la parti-da, se posa mes ensés que un I] uquet, esgarra una Vara de olivera pera ea8carli la corfa a son fill, y el p6bre cbic escomen3a a l'lorar rascantse raere de la orena com si allí li picara ya la llesca, y dia; pare, no'm pegue, que yo no tinc la culpa; es que ]a burra bo. caigut, s'ha volcat el perol en terra, y no s'bo. po-gut arreplegar mes que el caldo.

  • -:n -Així diuen y fan en lo dia muchos que manecan las

    arcas del orOj es dir, que~a lo millor fan clif, y diuen que habentse pegat f6c a la caixa, no han pogut arreplegar mes quo la fusta; les onses y els duros, tots s'han cremat.

    N.

    III

    El que estil prop del foc es el que es crema, El que nada no sc alwga. Y el que té poca vergoffa, tot 10 mon es d'élI.

    Per aix6 diuen les chents, Que el mich que mes segur hia De ferse els morros lluents Es ... el menebar cansaIa.

    s.

    Vacha una pregunteta solta: «¿Quin mich' es el millor y mes segur pera tindre cuens'?»

    Desde así al dumenche que ve teniu de temps pera contestar. Al que hu adí vine li regalém la donsaina de baes.

    PueM un frare a predicar: Veu sis calvos en un puesto Y digué: sr:ñM'es, esto ?,Es 1'gles ia Ó melona1''1 N.

    0"'0':

  • ,

    ,

    - 32-

    Hesepta pepa pasaro en cstc mou CD la ca.na CIl alt .

    No hiaura ningú que negue Que el remey es molt sensillo:

    ------- -- ---«Feu que cuansevol os pegue ...

    Una pedra en lo tobillo.» S •

    • ¡,Qltién li fica.:í. Quan Bonete

    En si topa 6 no r¿rrcmete En si son uctcas 6 altas~ Aquí ctcaba este sainete, Perdonen 8ttS moltas (altas: Y torne a comensar pues, El que vul1ga llechir mes. N.

    donsayna_a1844m12d08n02_0001.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0002.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0003.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0004.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0005.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0006.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0007.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0008.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0009.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0010.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0011.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0012.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0013.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0014.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0015.pdfdonsayna_a1844m12d08n02_0016.pdf