Cada –cπ∏ –que la tia Cisca ve –a fer–de –cangur, l’Isaac, l’Aran –i l’Onapugen –cπ◊rents –a les –gπ˜fes, –el seu llπc preferit –de la –casa.

És –una –cam∫◊a mπ˜t –gran, just –a sπ¤ala teulada, –am∫ –una finestra rπdπ÷a, –d’–ull –de ∫πu.Q–uan –acaben –de berenar, tπ¤s –quatre –es tanquen –en –aquesta ha∫itaci† plena –de recπ◊ds –i –en –desvetllen –els secrets.

L–a tia Cisca –els –ajuda –a –descπ¥◊ir –el passat –de la família. O∫◊en –una –capsa plena –de fπ¤πfi–en ∫˜anc –i negre –en –què –una senyπ◊a –dalt –d’–una –a√iπ÷eta –els saluda –am∫ la mà.

L–a tia Cisca –els –diu –que –és –una besà√ia –que √a √iatjar per tπ¤ –el m†÷.—És –al –desert! —fa l’Ona.—S–í, –al S–àhara. I –en –aquesta –altra, –a E–gipte, –i –en –aquesta..., –a M–π÷tserrat!

A les –gπ˜fes hi ha jπguines –que pares –i –a√is han –cπ÷ser√at –de –quan –eren petits.L–a tia –els –ensenya –cπµ pπden jugar-hi sense fer-les malbé, perquè –durin –encara mπ˜t –de temps.

F–an –gira√π˜tar la ∫aldufa,

–dπ÷en –cπ◊da –a la –capsa –de música,

fan rπdar –un –cπ¤xe –antic –de llauna...—Cπµpte, –aquest –cπ¤xe té tants –anys –cπµ jπ!

L’Ona, –encuriπfiida, –agafa –un –π¥|ecte –allargat –del –damunt –d’–un mπ¥˜e vell.—És –un telescπ∏i —fa l’Aran, pπfiant-hi –un –ull –al fπ◊at –i –aclucant l’–altre.L’Isaac –els –diu –que –és –una –ullera –de llarga √ista, l’–estri –que feien ser√ir mariners –i pirates per –al∫irar terra.

—H–eu sentit –aix¬? —L’Aranpara bé l’–π◊ella, perquè li hasem∫˜at sentir –un sπ◊π˜l –al fπ÷s–de les –gπ˜fes.T–π¤s miren –cap –a la part mésfπfica, –π÷ s’–amunteguen –capçals–de llit, tπcadπ◊s –i –calaixeres.R–es, silenci...«D–eu haver –estat –el –cruixit –d’–un mπ¥˜e», pensen, –i –cπ÷tinuen jugant –a –descπ¥◊ir –illes misteriπfies.