f r a g m e n t a2 0 0 7 - 2 0 1 0

Consulteu la nova web

www.fragmenta.catamb vídeos de les presentacions,

entrevistes als autors, nous apartatsd’actualitat, premsa, foreign rights,

autors i col·laboradors, tramesade manuscrits, «com fem un llibre», etc.

I els canals de Fragmenta afacebook, youtube i vimeo.

assaig

introduccions

sagrats i clàssics

opera omniaraimon panikkar

fora de col·lecció

Mitjancer entre autors i lectors, el llibre és un suport material privilegiat per al «tràfi c de paraules». No hi ha «idees pures»: tot té una forma determinada, és a dir, tot es formalitza, tot s’encarna. Paraules, frases, textos, pàgines, cobertes, llibres, col·leccions: formes que facili-ten la transmissió del patrimoni immaterial que anomenem cultura. El llibre ens permet escoltar veus properes i llunyanes en l’espai i en el temps, i escoltar-les novament cada cop que vulguem. I subratllar els missatges, o ratllar-los, discrepar-hi, enfadar-s’hi, aprovar-los, corregir-los… Els (bons) llibres ens permeten anar més enllà de la banalitat quotidiana i endinsar-nos en el territori on regnen el coneixement, el rigor i les idees. I el plaer. L’hedonisme de la lectura. També de la lectura d’assaig, perquè el coneixement és una font de plaer. No en va, sabor i saviesa tenen una etimologia comuna. Les Analectes de Con-fuci s’obren amb una invitació radical a desco-brir l’hedonisme de la lectura i l’hedonisme de la vivència de la lectura: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après, ¿que no és un goig això?» Perquè els clàssics saben que la lectu-ra i la vida no són conceptes antagònics, sinó si-

nònims. Si no vivim la lectura esdevenim éssers escindits; si no llegim la vida actuem com a mers consumidors. Així responia Raimon Panikkar al seu amic Evangelista Vilanova, que li reclama-va un article per a Qüestions de Vida Cristiana: «¡L’estic vivint!» Hem de viure la lectura i llegir la vida. I així anirem al fons de les coses. Sense trobar-lo mai.

inês castel-branco & ignasi moreta, editors

a s s a i g

Presentació de la col·lecció

a s s a i g

Les respostes institucionals a les pregun-tes religioses han entrat en crisi. Les preguntes, però, no estan en crisi. Ens fem preguntes, avui com ahir. Però ja no hi ha respostes tranquil-litzadores. Tots som buscadors. Per això, ara que no acceptem les respostes prefi xades però continuem fent-nos preguntes, l’assaig esdevé més necessari que mai. Perquè ja no acceptem que pensin per nosaltres, que investiguin per nosaltres, que llegeixin per nosaltres. La recer-ca ens pertany. És nostra. Sabem llegir. Indagar. Buscar. No acceptem respostes tancades, però sí que volem idees, pensaments, pistes, criteris, tanteigs. ¿Pensament feble? No: pensament, tan sols. Les respostes prefi xades no són ni pensa-ment ni fortalesa, sinó una invitació a la dimis-sió. No dimitim de la facultat de pensar. Ni de buscar. Ni de viure.

consell assessorPere Lluís Font, Francesc-Xavier Marín, Josep Otón,

Francesc Torralba i Amador Vega

assaig, Maig Rústica x cm pàg. , isbn: ----

x av ier melloniEscletxes de Realitat. Religions i revelació

«Estamos ante un libro de lectura obligada para toda persona que quiera saber quién revela, qué es la reve-lación, dónde se da y a quién se da. En otras palabras, un libro que abre un amplio horizonte para poder comprender el último bastión no cuestionado, la re-velación, que queda en pie en la teología católica a fi n de poder llegar a un mejor diálogo con todas las reli-giones. […] Es un libro que llega en un momento muy propicio para todas aquellas personas que se encuen-tran en el diálogo no sólo interreligioso sino también interhumano.»

Jaume Patuel, Actualidad Bibliográfi ca

assaig, Maig Rústica x cm pàg.,

isbn: ----

r a mon m. noguésDéus, creences i neurones. Un acostament científi c a la religiósegona edició

«Si hay mezclas estrañas, una de ellas es la de sacerdote y biólogo, neuronas y religión. El padre Nogués analiza las correspondencias neurológicas de las experiencias de trascendencia, es decir, efectúa un acercamiento cientí-fi co a la religión. En Déus, creences i neurones estudia la frontera entre mística y patología, el valor evolutivo de las creencias, y las aportaciones más recientes de la neu-rorreligión, y mantiene un planteamiento crítico con el sistema eclesiástico. Su búsqueda es la de una manifes-tación religiosa digna, culturalmente compatible e inte-lectualmente cualifi cada, y para eso afi rma que hay que revisar los Evangelios, los textos arcaicos, y adaptarlos a nuestros dias. “No se debe asociar nunca más la idea de Dios a la idea de miedo.”»

Ima Sanchís , La Vanguardia

assaig, Setembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

m a rcel lég autItinerari. Fragments d’una recercaEdició a cura de Domingo MeleroTraducció de Mercè Puig-PeyPròleg de Lluís Ylla

«M’ha sorprès, quan llegia un llibret de textos de Mar-cel Légaut, veure amb quina llibertat i amb quin valor parla. Per ell, fi ns i tot caldria que els cristians oblidés-sim o deixéssim de banda coses que se’ns han dit tota la vida, per emprendre de bell nou el nostre seguiment de Crist. […] M’ha alegrat llegir en aquest pensador un crit d’ur-gència perquè l’Església canviï. I m’ha alegrat que ho digui un home laic, profundament creient. Sap trobar les paraules i els arguments que nosaltres moltes vega-des no sabem trobar i ens enforteix els pensaments.»

Roser Bofill , Foc Nou

assaig, Setembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

m a r ie ba lm a ryEl monjo i la psicoanalistaTraducció d’Andreu Trilla

«La publicació d’El monjo i la psicoanalista és, en si ma-teixa, un encert editorial, més enllà de l’èxit que pugui tenir entre els lectors. A França ha estat un best-seller i és probable que també ho sigui a Catalunya, però no és això el que li confereix valor. Es tracta d’una conversa intel·ligent i subtil entre dues persones que, sense em-buts, però amb gran fi nor intel·lectual, exploren totes les qüestions relatives a la vivència religiosa, al senti-ment espiritual, a la pregària i a la vivència d’un Déu. El monjo no dóna respostes previsibles i la psicoanalista tampoc. En l’intercanvi de mots es posa de manifest els enigmes de la condició humana i tant una perspectiva com l’altra experimenten difi cultats per fer-se entendre. No és un llibre apologètic, tampoc no és doctrinari. És, senzillament, un llibre intel·ligent.»

Francesc Torralba, Serra d’Or

assaig, Novembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

va lent í fà br eg a e sc atll a rLa dona de sant Pere i altres oblitsde l’Església «Si la Iglesia católica decidiese ordenar mujeres, no estaria vulnerando dogma de fe alguno. Es lo que me explica este teólogo católico que querría para su Iglesia “una presencia más activa de la mujer, reducción del poder del nuncio y fl exibilización del nombramiento de obispos”. Es su carta a los Reyes Magos, bien argumen-tada en La dona de sant Pere i altres oblits de l’Església (Fragmenta), su último trabajo.»

Víctor-M. Amela, La Vanguardia

assaig, Desembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

fr a ncesc tor r a deflot (ed.)Mística i diàleg interreligiósIntervencions de Swami Amarananda, Khaked Bentounes, Igna-si Boada, Pier Cesare Bori, Marià Corbí, Rómulo Cuartas, Dou-dou Diène, James W. Heisig, Willigis Jäger, Fèlix Martí, Bernard Mcginn, Xavier Melloni, Moojan Momen, Jaswant S. Neki, Rai-mon Panikkar, Marcia Prager, Young Chan Ro, Roland R. Ropers, Ana María Schlüter, Arvind Sharma, Denys Teundroup, Francesc Torradefl ot i Yoshi Tsuruoka.

segona edició

«El conjunto es riquísimo en puntos de vista: se subraya el valor de lo experiencial más allá de lo conceptual, de la unidad en la profundidad, de la primacía del compro-miso con la totalidad y de las actitudes éticas que de él se siguen, de la ascesis de la renuncia a las particulari-dades insolidarias… El encuentro fue, evidentemente, fructífero, y la presente publicación puede aportar luz a los que se interesan por un tema que resulta cada vez más ineludible.»

Josep Vives , Actualidad Bibliográfi ca

assaig, Gener Rústica x cm pàg., isbn: ----

r a imon pa nik k a rIniciació als Veda Selecció de Milena CarraraTraducció de Laia Villegas

«Tant de bo que aquest tipus d’ensenyaments, arribats des de tan lluny en el temps i en l’espai, trobin un ter-reny fèrtil en nosaltres, que ens preparem per acollir-los i posar-los en el bouquet (mañjarī) —cada vegada més ric i divers— que constitueix l’experiència humana. Aquesta és l’esperança de Raimon Panikkar, que va dedicar deu anys de la seva vida a la traducció i el comentari dels Veda. Autor de nombrosos textos, inten-ta obrir el camí a l’home d’avui vers l’experiència que relliga en ell les dimensions divina, humana i còsmica, permetent-li assolir la seva plenitud i felicitat.»

Milena Carrara, «Pròleg», dins Iniciació als Veda

assaig, Febrer Rústica x cm pàg., isbn: ----

l a i a de a hum a daMongessegona edició

«Admiro que una d’elles dormi al carrer amb cartons per compenetrar-se més amb els sensesostre que malda per ajudar; i les que fa anys que treballen amb els ma-lalts de sida sense recursos; i, senzillament, les qui són capaces de la solitud total, de la gran música que és el silenci. Les admiro totes, perquè cadascuna d’elles parla de dues coses que valoro: amor i felicitat, per més que en el meu codi siguin conceptes vitals que, ben segur, difereixen dels seus.»

Marta Pessarrodona, Avui

assaig, Març Rústica x cm pàg., isbn: ----

r a mon m. nogués (ed.)Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humanaIntervencions de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Ramon M. Nogués, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Bro-ggi i Federico Mayor Zaragoza.

«L’origen de la vida humana, les manipulacions i el “control de qualitat” de l’embrió (eugenèsia), l’avorta-ment, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algu-nes de les controvèrsies contemporànies que l’ètica de la vida suscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan es pot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre el moment de la mort?»

De la contracoberta del llibre

assaig, Juny Rústica x cm pàg., isbn: ----

josep otónSimone Weil: el silenci de Déu

«Le silence de Dieu, comme le note l’auteur, devient plus bruyant après Auschwitz. Comme Th éodor Adorno, Jo-sep Otón se demande dans cet ouvrage si on peut en-core résister à la question du silence de Dieu face aux atrocités comises dans les camps de concentration. Mais ce beau livre d’Otón, écrit en langue catalane, n’est tout de même pas une question posée à ce Dieu qui se tait; il s’agit plutôt d’une lecture d’un des textes les plus symboliques de Simone Weil: le Prologue à La connaissance surnaturelle, texte charnière qui ferme la série des «cahiers de Marseille» et ouvre celle des «ca-hiers d’Amérique». Pour Josep Otón, ce text weilien est une metáphore de la vie spirituelle, et cela parce qu’il en décri un aspect essentiel: le dévoilement et l’occultación de Dieu, dynamique central dans la vie de l’espetit hu-main qui cherche Dieu.»

Carmen Herrando, Cahiers Simone Weil

assaig, Desembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

m a r ie ba lm a ryL’origen diví. Déu no ha creat l’ home

«En los presenta su tesis sobre los fundamentos del psicoanálisis y pone en duda el complejo de Edipo. La Sorbona y el establishment psicoanalítico la rechazan, así Balmary se libra del vasallaje incondicional a las enseñanzas de Jacques Lacan y contacta con su herma-no, Marc Lacan, un monje benedictino (de sus con-versaciones nace El monjo i la psicoanalista, Fragmenta Editorial). La joven psicoanalista no está de acuerdo con el Dios bíblico que dibuja Freud e intuye que ese texto fundacional de nuestra civilización encierra importan-tes claves. Desde entonces estudia la Biblia en hebreo y en griego y tiene un grupo de lectura e interpretación que relee cada fragmento, sin prisa, sin prejuicios.»

Ima Sanchís , La Vanguardia

assaig, Juny Rústica x cm pàg., isbn: ----

x av ier melloniEl Desig essencial

«Pulcrament editat i bellament escrit, aquest nou assaig de Melloni és una antropologia del desig, una aprofun-dida anàlisi de la facultat volitiva de l’ésser humà, de la tipologia de desigs i de les formes d’afrontar-lo. Descriu el desig com un anhel de transcendència, com un dina-misme infi nit que es va alimentant a si mateix i que mai no arriba plenament al seu objecte. […] El desig no és quelcom que tinguem o posseïm, tampoc no és quelcom que puguem transformar fàcil-ment. Som desig, estem travessats per un anhel que ens posa en moviment, en camí cap a allò que no som, cap a allò que no coneixem, cap a allò que aspirem a ésser.»

Francesc Torralba, Bloc

assaig, Juliol Rústica x cm pàg., isbn: ----

joa n m a r ag a llLa Setmana Tràgica. Tres articlesEdició a cura d’Ignasi Moreta

«L’episodi històric va portar el poeta Joan Maragall a escriure tres articles per a La Veu de Catalunya. Només el primer va publicar-se sense problemes. El segon, “La ciutat del perdó”, duríssim atac contra la burgesia i exer-cici d’autocrítica social brutal, va ser censurat per Prat de la Riba; el tercer va sortir amb moltíssims retocs. Ignasi Moreta n’ha fet l’edició, contextualitza i afegeix la reproducció d’alguns originals.»

Carles Geli , El País (Quadern)

assaig, Desembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

c a r les sa l a z a rAntropologia de les creences. Religió,simbolisme, irracionalitat

«Antropologia de les creences, de Carles Salazar, és una aproximació amplíssima […] molt, molt interessant, perquè toca un tema tan delicat com l’aproximació a les creences, a la fe, a l’irracional de les diverses re-ligions […] des de l’òptica antropològica, també amb apunts agafats de la sociologia, de la lingüística, de la psicoanàlisi… No hi ha cap judici sobre cap creença, sinó que s’intenta descriure els mecanismes que les gene-ren, que són molt interessants, perquè realment són molt, molt, molt irracionals. Es parla de pensament mític, es parla de llenguatge del sagrat, i, en els temps que corren, en els quals el mercat de creences cada cop és més ampli i més extrem, trobo que poder introduir un punt de ra-cionalitat i anar a buscar el perquè de les coses, pot ser una funció dels llibres. Antropologia de les creences ens pot ajudar a fer aquesta aproximació.»

Màrius Serra , Catalunya Ràdio

assaig, Desembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

jer z y grotowsk iTeatre i més enllà. Textos selectes 1969-1995Edició a cura d’Anna Caixach i Inês Castel-BrancoTraducció d’Anna CaixachIntroducció d’Inês Castel-BrancoEpíleg d’Antonio Attisani

«L’editorial ha optat no pas pel Grotowski més especí-fi cament teatral, és a dir, el de l’assaig sobre el teatre pobre, sinó el més espiritual, místic i metafísic. Pel que, retirat, a anys, de la direcció escènica, refl exiona com un Panikkar més sobre la vida espiritual a través d’articles, conferències i entrevistes. […] Hi apareix un religiós que viu al marge de les reli-gions. No va sentir mai la necessitat de fer-se membre d’una religió, fos familiar o exòtica. Seguia l’exemple de la seva mare, que sempre deia que cap religió no tenia el monopoli de la veritat. La sacralitat del seu treball es-tava, diu Inês Castel-Branco, en la constant provocació del sagrat.»

Lluís Bonada, El Temps

assaig, Març Rústica x cm pàg., isbn: ----

ph il ippe ba r ba r in i luc fer ry¿Quin futur per al cristianisme?Un cardenal i un fi lòsof, cara a caraTraducció de Julia Argemí

«Tots dos són cercadors. L’un es mou en el camp del pensament i la política; l’altre, en el de la pastoral. Tots dos miren de donar resposta a les mateixes preguntes: ¿és cert que ens trobem en plena crisi de valors?, ¿és cert que la religió davalla?, ¿quin futur té el cristianisme? El fi lòsof i exministre Luc Ferry constata la pèrdua numèrica de creients i l’esfondrament dels valors tra-dicionals, però —al mateix temps— s’adona del crei-xent interès per l’ètica i l’espiritualitat, i se sorprèn que l’Església no se n’aprofi ti. El cardenal Philippe Barbarin deixa clar que les qüestions quantitaves no el preocupen (“No em dedico a omplir esglésies”) perquè el fonament de la vida de l’Església no és la quantitat, sinó la gràcia: a més, “el cristianisme tranquil no existeix”.»

De la contracoberta del llibre

i n t r o d u c c i o n s

Intro-duir : ‘Portar-nos a l’interior.’ Les In-troduccions ens ofereixen un panorama complet i abastable de la temàtica en joc. Perquè sovint ens és útil una bona síntesi, un treball d’aclari-ment o ordenació que ens pugui servir de punt de partida. Perquè no naixem ensenyats. Perquè volem saber. Però un saber obert, no pas tancat. Per això, les Introduccions de Fragmenta no ens ofereixen un únic text, un únic autor, sinó una constel·lació de veus. Hi ha un autor que fa la feina principal, però no surt sol: l’acompanyen tres coautors que han llegit el seu text i que el contrapuntegen. Ningú no té l’última paraula: cadascú ofereix el seu fragment.

consell assessorJoan Bada, Joan Gómez i Segalà, Ramon M. Nogués

i Raimon Ribera

introduccions, Maig Rústica x cm pàg., isbn: ----

r a imon r iber aEl diàleg interreligiósContrapunts d’Abdelmumim Aya, Arxiprest Joan i Montse Castellà

«En el tema del diálogo interreligioso, el autor habla desde su propia experiencia por lo que el libro tiene todo un tinte experiencial, pero al mismo tiempo erudi-to sin dejar de ser profundo. Nos va indicando qué es el diálogo interreligioso y la forma de entender la religión y si el diálogo puede estar condicionado. Nos sitúa con los autores del diálogo interreligioso y nos indica cuál es la disposición de las religiones hacia este diálogo. Evi-dentemente, no puede faltar el plantear los problemas y obstáculos que se presentan al mismo.»

Jaume Patuel, Actualidad Bibliográfi ca

introduccions, Maig Rústica x cm pàg., isbn: ----

fr a ncesc tor r a lbaEls mestres de la sospita. Marx, Nietzsche, FreudContrapunts de Norbert Bilbeny, Francisco Fernández Buey i An-drés Sánchez Pascual

«Aquest és un llibre útil, pràctic, pedagògic, agradable, entenedor i de bon llegir: una joia de llibre. El tema pot semblar difícil, però la gràcia pedagògica de l’autor, Francesc Torralba, el converteix en una lliçó apta per a tots els públics. […] Com es pot veure, l’autor agafa el toro per les banyes i no defuig cap repte. I se’n surt amb honestedat i coratge. Molts lectors hi trobaran un re-sum ben travat del pensament de tres mestres moderns de la sospita, amb deixebles, dissidents, enemics, segui-dors…, però que han portat les seves teories a la pràctica i per això són essencials per entendre el món d’avui.»

Emili Teixidor, Avui

introduccions, Maig Rústica x cm pàg., isbn: ----

t er esa forc a des i v il aLa teologia feminista en la històriaContrapunts de Miriam Díez Bosch, Marta Pessarrodona i Abden-nur Prado

segona edició

«Darrerament pocs llibres m’han interessat tant com el seu La teologia feminista en la història, i és que hi ha pocs plaers intel·lectuals comparables a llegir o escoltar qui parla d’un tema amb un coneixement tan acurat, meditat, sospesat. La Teresa Forcades ens parla de la dona, de l’ètica en medicina o de Déu amb una bar-reja d’entusiasme vital i rigor crític difícil de trobar en aquest món on qualsevol pelacanyes es pensa que ho sap tot i que no li deu a ningú la seva presumpta saviesa.»

Pepi Bauló, El Singular Digital

introduccions, Setembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

r aquel bousoEl zenContrapunts de Ramon Badia, James W. Heisig i Berta Meneses

«En aquest petit gran llibre, la professora de la Univer-sitat Pompeu Fabra, Raquel Bouso, defi neix el que és indefi nible: el zen. Bouso n’explica l’origen, la història i la relació amb les arts i el món contemporani. També explica què signifi ca seguir la via del zen. El llibre in-clou contrapunts d’altres especialistes. […] Molt bé; estem respirant. El primer dubte que assalta els principiants és: ¿sobre què meditem? I des-prés: ¿amb quin objectiu? La resposta és que no medi-tem sobre res, que d’això precisament es tracta.»

Gaspar Hernàndez, El Periódico

introduccions, Setembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

h a l il bá rcenaEl sufi smeContrapunts de Dolors Bramon, Marià Corbí i Xavier Melloni

«¡És un plaer poder participar, ni que sigui d’esquitllen-tes, en una obra com aquesta! Tota ella és plena de la delicadesa intrínseca d’aquest moviment d’espiritualitat mística de l’islam que ha inspirat bona part de la lírica àrab, persa, turca i un llarg etcètera. Crec que aquest llibre ajudarà, a més, a una comprensió més ajustada de les moltes incògnites que tradicionalment han envoltat i encara envolten el sufi sme i els seus practicants. En un món tan materialista resulta difícil entendre aquestes persones que volen ser defi nides, precisament, com “les que no posseeixen res ni són posseïdes per res”.»

Dolors Bramon, contrapunt a l’obra

s a g r a t s i c l à s s i c s

Hi ha textos que ens obliguen a descalçar-nos, perquè tenim la consciència que hi trepitgem terra sagrada. Poden tenir autor, o autors, però s’hi endevina alguna cosa més. No cometrem el sacrilegi de dir o intentar dir què és, o qui és, aquest «alguna cosa més». Cal mantenir el se-cret. El misteri. El sagrat. Són textos que ens depassen. Que ens omplen i ens buiden. Que es fan llegir i, sobretot, rellegir. Són textos que queden. No són propietat de cap generació, ni de cap cultura, ni de cap déu o semidéu. Són tex-tos de tots, textos que ens anem passant els uns als altres conscients que no podem interrompre la transmissió. Els hem heretat i els deixarem en herència. Però, entremig, ens n’haurem servit a bastament.

consell assessorLaia de Ahumada, Halil Bárcena, Raquel Bouso,

Xavier Melloni i Xavier Serra

sagrats i clàssics, Novembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

va r a k r s n aLes estrofes del Sām khyaEdició i traducció de Laia Villegas

«A la difi cultad temática de implantar una editorial de este tipo se añade la voluntad de rigor de los editores, que se traduce en la labor artesanal para encontrar des-de traductores a las fuentes con las que componer los textos. El caso más claro lo proporciona Les estrofes del Sāmkhya, del que se ofrece su versión en sánscrito, en alfabeto devanagari y su transliteración romanizada. Lo mismo ocurre con el fondo: las estrofas de uno de los textos clave de la escuela más antigua del hinduismo se presenta con títulos y subtítulos, y un índice elaborado por la propia traductora, Laia Villegas.»

Carles Geli , El País

sagrats i clàssics, Novembre Rústica x cm pàg., isbn: ----

Analectes de ConfuciEdició i traducció d’Antoni Prevosti Monclús

segona ediciópremi qwerty a la millor traducció al català

«Antoni Prevosti —que té una sòlida base fi losòfi ca i un irreductible interès pel pensament xinès— ha refi nat durant anys la seva comprensió de cadascun dels con-ceptes bàsics del confucianisme, i ha tingut l’encert de dedicar en la introducció un apartat a analitzar la tra-ducció pertinent de cadascun d’aquests termes i un altre a discutir-ne el sentit més profund i les possibles impli-cacions d’aquest. Val a dir que tota la introducció és, en si mateixa, una peça valuosa, que demostra per part del seu autor un coneixement de la història que sovint es troba a faltar en les edicions que fi ns ara existien de l’obra de Confuci arreu de l’Estat espanyol. […] El text es llegeix molt bé, en un català que funciona com a tal, i la llengua del Mestre ni es banalitza ni s’encarcara.»

Dolors Folch, Avui

sagrats i clàssics, Febrer Rústica x cm pàg., isbn: ----

h. al·lgDīwānEdició, traducció i cal·ligrafi a àrab de Halil Bárcena

«Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, mis-sioner errant per terres de l’Orient, savi inspirat i poeta de la unió mística i l’amor diví, H. usayn ibn Mans ūr al-H. al·lāg (-) és cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, que presentem en aquest volum en traducció catalana directa de l’original àrab. Home excessiu tant en la vida com en la mort, en-carna com cap altre espiritual musulmà un original camí de saviesa que transcendeix els límits no tan sols del marc religiós institucional islàmic sinó del sufi sme mateix, del qual és un dels representants més destacats. […] Aquesta edició incorpora el text àrab cal·ligrafi at pel mateix traductor, i presenta la poesia hal·lāgiana amb una nova ordenació temàtica que en facilita la lectura.»

De la contracoberta del llibre

sagrats i clàssics, Octubre Rústica x cm pàg., isbn: ----

Demostració a Teòfi l. Evangeli i Fets delsApòstols segons el Còdex BezaEdició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger

premi ciutat de barcelona de traducció en llengua catalana

«La presentació dels dos textos de Lluc seguits, com les dues parts d’una sola obra, confereix una unitat narra-tiva apassionant al conjunt, que es pot llegir, creences a part, com un magnífi c llibre d’aventures. […] Tenim a les mans, a part del valor que pugui tenir per a un creient, un llibre d’autèntica literatura, un clàssic que ens arriba acompanyat d’una tesi innovadora i en una traducció preciosa que segueix només el text i que no busca en cap moment intencions paral·leles, pastorals o contem-poraneïtzadores que de vegades desfi guren els originals fi ns al ridícul.»

Narcís Comadira, El Periódico

o p e r a o m n i ar a i m o n p a n i k k a r

Professor i mestre , erudit i savi, Raimon Panikkar encarna la síntesi entre els llibres i la vida. Viu la lectura/escriptura i llegeix/escriu la vida. I ens ajuda a tots a no ser éssers escindits sinó complets. Conèixer i viure no són invita-cions excloents, sinó complementàries. Però do-nem la paraula a l’autor:

«Cap dels escrits que tinc l’honor i la responsa-bilitat de presentar no ha nascut d’una simple especulació, sinó que tots són més aviat autobio-gràfi cs, és a dir, inspirats en una vida i en una praxi, i és tan sols posteriorment que han estat plasmats per escrit. Aquesta Opera Omnia comprèn un lapse de prop de setanta anys en els quals m’he de-dicat a aprofundir el sentit d’una vida humana més justa i plena. No he viscut per escriure, però he escrit per viure d’una manera més conscient i per ajudar els meus germans amb pensaments sorgits no tant de la meva ment, sinó d’una Font superior que bé pot anomenar-se Esperit —tot i que no pretenc que els meus escrits siguin “ins-pirats”.»

opera omnia raimon panikkarvol. | tom Març Cartoné x cm pàg., isbn: ----

r a imon pa nik k a rMística, plenitud de VidaEdició a cura de l’autor i de Milena Carrara PavanCoordinació de l’edició catalana: Jordi PigemTraduccions de Jaume Angelats, Jordi Pigem, Tina Vallès i Maria Verdaguer

«Hoy el desafío para todas las religiones es su encuen-tro con otras religiones, y nadie ha contribuido tanto al diálogo interreligioso como Raimon Panikkar. Sus obras nos muestran por qué “ninguna cultura, tradi-ción, ideología o religión puede hoy hablar por el con-junto de la humanidad”. Su visión cosmoteándrica re-vela una vía que invita a abrir a los demás tanto nuestras mentes como nuestros corazones.»

David Loy, «Culturas» de La vanguardia

opera omnia raimon panikkarvol. x | tom Març Cartoné x cm pàg., isbn: ----

r a imon pa nik k a rMite, símbol, culteEdició a cura de l’autor i de Milena Carrara PavanCoordinació de l’edició catalana: Jordi PigemTraduccions d’Adelaide Baracco, Joan Llopis, Jordi Pigem, Josep M. Terricabras, Tina Vallès i Maria Verdaguer

«A proposta de Panikkar, els volums s’estan endreçant per temàtica i no per ordre cronològic, cosa que permet seguir tres de les grans obsessions del savi de Tavertet: el mite, que per a ell no és gaire lluny de la raó (i que farceix amb mites del món índic), el símbol (el millor mitjà de l’home per apropar-se a la realitat) i el culte (ja que l’home és “un animal litúrgic”), amb el qual es construeix la vida.»

El País (Quadern)

f o r a d e c o l·l e c c i ó

No tot hi cap en els calaixos tancats de les nostres taxonomies. No tot encaixa en els límits que nosaltres mateixos ens fi xem. Però no ex-clourem les aus alienes al corral quan tenen ales per volar amunt i visió penetrant per il·luminar-nos. Si hi ha rigor, qualitat i ambició, la resta pot ser secundari.

o pe r ao m n i a

r a i m o n

pa n i k k a r

oper a om n i a r a i mon pa n ik k a ri

mística i espiritualitat 1. Mística, plenitud de Vida

2. Espiritualitat, el camí de la Vida

iireligió i religions

iiicristianisme

ivhinduisme

1. L’experiència vèdica. Mantramañjarī2. El Dharma de l’Índia

vbuddhisme

vicultures i religions en diàleg

1. Pluralisme i interculturalitat2. Diàleg intercultural i interreligiós

viihinduisme i cristianisme

viiivisió trinitària i cosmoteàndrica:

déu, home, cosmos

ixmisteri i hermenèutica

1. Mite, símbol, culte 2. Fe, hermenèutica, paraula

xfilosofia i teologia

xisecularitat sagrada

xiiespai, temps i ciència

miscel·lània(conferències, lliçons, pròlegs, poesia…)

fragments d’un diari

fora de col·lecció Novembre Cartoné x cm pàg., isbn: ----

dominique de courcellesLa paraula de l’ àngel. Una aproximació plural als goigsEdició a cura d’Ignasi MoretaTraducció d’Helena Cots

«Si la seva aportació és rellevant és perquè, com a bona antropòloga, sap combinar molt bé el treball de camp amb la feina de gabinet. D’una banda, ha trepitjat el país i s’ha documentat a fons: ha vist cantar goigs da-vant els altars dels sants, ha consultat centenars de ma-nuscrits i fulls impresos, ha treballat en dotzenes d’arxius (parroquials, diocesans, municipals…). D’altra banda, ha aplicat a aquest material etnològic les noves herme-nèutiques de la cultura, com ara la metodologia pròpia de l’anàlisi del discurs, cosa que li ha permès exposar amb precisió els trets propis de l’enunciació dels goigs.»

Ignasi Moreta, «Pròleg», dins La paraula de l’àngel

p r o p e r s t í t o l s

llu ís duchReligió i comunicació (títol provisional)assaig,

La saviesa dels pares d’IsraelTraducció de Joan FerrerIntroducció de Jordi Sidera

sagr ats i clàssics,

r a mon n. pr atsEl buddhismeintroduccions,

r a imon pa nik k a rPluralisme i interculturalitatEdició a cura de l’autor i de Milena Carrara PavanCoordinació de l’edició catalana: Jordi PigemTraduccions de Julia Argemí, Anna Serra, Josep Torras, Dolors Ventós i Maria Verdaguer

opera omnia raimon panikkar, vol. vi | i

r a imon pa nik k a rVisió trinitària i cosmoteàndrica: Déu, home, cosmosopera omnia raimon panikkar, vol. viii

f r a g m e n t a

Fragmenta és una editorial independent que publica llibres clàssics i d’assaig en l’àmbit de les religions, sempre des d’una perspectiva rigo-rosament aconfessional. Publiquem «llibres no religiosos sobre religions», és a dir, llibres que poden ser llegits per tothom, que no pretenen alimentar cap experiència creient sinó esdeve-nir instruments per a cercadors que es mouen en un món d’incerteses. Ja no hi ha dogmes (ni dogmes creients, ni dogmes ateus): només hi ha interrogants i recerques, indagació i obertura, tempteigs i descobertes. La lectura és el millor aliat del subjecte que busca. Volem ser plurals sense ser relativistes; volem acollir la diversitat religiosa sense caure en el sin-cretisme; volem combatre els sectarismes sense construir nous dogmatismes. Aspirem a superar la dicotomia rigor/di-vulgació amb edicions que satisfacin al mateix temps la comunitat científi ca i el públic general, cada dia més exigent. Fragmenta va néixer el de maig del de la mà d’Ignasi Moreta i Inês Castel-Branco. Publica al voltant de deu llibres l’any, en català, amb un tiratge mitjà de . exemplars.

d i s t r i b u c i ó

Catalunya, Balears i Andorra

les punxes distribuïdora,slSardenya, 75-8108018 BarcelonaTel: 93 485 63 80Fax: 93 300 90 91punxes@punxes.es

Comunitat Valenciana, Múrcia i Albacete

gea llibres , slPol. Ind. Oliveral, Carrer G, Nau 646190 Riba-Roja de Túria (València)Tel: 96 166 52 56Fax: 96 166 52 49gea@delibros.es

mar

ç 2

010

D

isse

ny: i

nês

cas

tel

-br

anc

o

Cada llibre mereix una festa, un ritual de pas, un diàleg públic entre autor i lectors. Per això, tots els nostres llibres es presenten en un acte públic. De vegades, són dos o tres lectors privi-legiats els qui ens ofereixen el seu diàleg amb el text. De vegades, l’autor mateix ens en parla. De vegades, el text es torna recitació, música, dan-sa, art. De vegades, passen totes aquestes coses alhora. L’enregistrament videogràfi c (www.frag-menta.cat) d’aquests actes permet generar debat, apropar els autors dels lectors i compartir l’expe-riència viscuda.

f r a g m e n t a e d i t o r i a l

Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª08024 BarcelonaTel: 93 217 20 31

fragmenta@fragmenta.catwww.fragmenta.cat