Text i il.lustracions de Dolors Todolí

Arribava la primavera i en el prat encara no havien sortit les primeres flors.Una preciosa margarida dormia, en un forat, sota terra.

Però un matí un soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:-Qui hi ha?-Sóc la pluja que vol entrar, clin-clan-clin-clan!

A la setmana següent un altre soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:-Qui hi ha?-Sóc el vent que vol entrar, Fiuuu…Fiuuu…- No! N0! No pots entrar que encara vull descansar.

A l´altra setmana un suau soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:-Qui hi ha?-Sóc el sol que vol entrar, tx…tx…- No! N0! No pots entrar que encara vull descansar.

Fins que un dia va arribar la primavera i el prat va amanèixer ple de flors. Tan sols la margarida seguia dormint sota terra.La primavera va cridar a la pluja, al vent i al sol i els va demanar que despertaren a la margarida.I així ho van fer:- Toc, toc- Qui hi ha?-Som la primavera, la pluja, el vent i el sol que et venim a despertar.

En sentir tantes veus

que la cridaven, la

margarida va eixir del seu

forat.I es va trobar enmig d´un bell jardí.

fi