1. El sistema nervis
Berta Chico Juli
Doctora en Biologia
Octubre 2011
2. Integrat per:
Encfal
Medulla espinal
Xarxa de nervis repartits per tot el cos
Funcions:
Regir totes les accions voluntries
Regular el funcionament automtic
Responsable de les relacions
s la seu de lactivitat intellectual
3. Classificaci funcional
4. Classificacianatmica
EL SISTEMA NERVIS SOMTIC o VOLUNTARI
Controla elsactesvoluntaris
Estintegrat per dos sistemes:
SISTEMA NERVIS CENTRAL
SISTEMA NERVIS PERIFRIC
5. 6. 7. Sistema nervis central
8. 9. Veurepdf 131
10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. Tlem
17. 18. 19. 20. 21. Sistema nervisperifric
22. El SNP est format per
Ganglis: agrupaments de neurones.
Nervis perifrics: agrupacions de fibres que poden ser de 2 tipus:
Fibres aferents o sensorials: transmeten informaci des de les diferents parts del cos cap a lencfal i la medulla espinal.
Fibres eferents o motores: transmeten la informaci motora des del SNC fins a les diferents parts del cos.
23. 24. Segons el lloc del qual procedeixen, els nervis es denominen:
cranials o
raquidis
25. Classificacianatmica
EL SISTEMA NERVIS AUTNOM O VEGETATIU
Controla els actes involuntaris
Est integrat per dos sistemes:
SISTEMA NERVIS CENTRAL: bulb raquidi, medulla espinal.
SISTEMA NERVIS PERIFRIC: nervis
Es classifica en:
Simptic
Parasimptic
26. 27. 28. 29. 30. 31. Elsactes del sistema nervis
32. La medulla espinal i lacteinvoluntari
La manera ms rpida de respondre a un estmul s una resposta reflexa o involuntria, anomenada acte reflex.
Les respostes reflexes a un estmul selaboren a la medulla i recorren el cam ms curt, des del receptor a lefector.
La cadena de neurones que intervenen en aquesta acci est formada per la neurona sensitiva, la interneurona i la neurona motora. En conjunt, constitueixen larc reflex.
33. Secci longitudinal de lencfal
El cervellcontrola tota lactivitatvoluntria i gran part de lactivitatinvoluntria del cos, i s la seudelsprocessosmentals.
El troncenceflic, compost alhora per la protuberncia anular o pont de Varoli i el bulbraquidi, seudels centres que regulen les funcionsvitals i delsnuclisdorigen de la majoria de nerviscranials.
El cerebel participa en ele control de lequilibri i modula elsmovimentscorporals.
Protuberncia
34. Encfalvist des de sota
cervell
Bulbolfactori
Tracteolfactori
Quiasmeptic
hipfisi
Cos o tuberclemamillar
Arrelscervicals
pont
Bulbraquidi
Lbul occipital
cerebel
Medulla espinal
35. Cervell: vist des de dalt
Pol occipital
Hemisferidret
Hemisferiesquerra
Pol frontal
36. Hemisferi cerebral: visi de la cara interna
Circumvoluci del cngol
Coscalls
tlem
37. reescerebrals
rea motora: control delsmovimentsvoluntaris
reapremotora: orientaci, control delsmoviments del cap i delsulls
rea frontal: funcionsmentalssuperiors
rea sensitiva
rea auditiva
rea del llenguatge
rea visual
38. Ventriclescerebrals
A linterior de lencfal hi ha diverses cavitats plenes de lquid cefaloraquidi connectades entre si: els ventricles laterals, el tercer ventricle i el quart ventricle, que est comunicat amb lespai subaracnodal, i per sota es continua amb el conducte central de la medulla espinal.
39. Ventricleslaterals
cervell
Tercer ventricle
cerebel
Aqeducte de Silvi
Bulbraquidi
Quartventricle
Medulla espinal
40. Medulla espinal
41. Medulla espinal ambelsnervisraquidis
42. Secci de la columna vertebral i de la medulla espinal. Medullaambarrelsraqudies
43. 44. Medulla espinal amb nervi raquidi
45. 46. Substncia blanca. Est formada per feixos daspecte blanquins que sn resultat de lassociaci dels xons de les neurones. Es localitza a linterior de lencfal i a lexterior de la medulla espinal.
Substncia grisa. Est constituda pels cossos neuronals, que no tenen mielina. Es localitzen a lescora de lencfal i a linterior de la medulla espinal.
47. Les neurones
48. 49. Tipus de neurones
50. Segons la mida:
Neurones de Golgi tipus I (ax llarg)
Ex: neurones piramidals del crtex cerebral, cl de Purkinje del crtex del cerebel, cl motores de la medulla espinal.
Neurones de Golgi tipus II (ax curt)
Ex: neurones de crtex cerebral i cerebel.
Segons la mielina
Neurones mielniques
Neurones amielniques
51. 52. 53. 54. 55. Limpuls nervis (o potencial dacci)
La transmissi dun impuls nervis s el desplaament de crregues elctriques per la membrana neuronal.
s un fenomen electroqumic. Normalment la membrana de la neurona est polaritzada (linterior es troba carregat elctricament respecte a lexterior).
Aquesta diferncia de potencial (potencial de membrana), s originada per una distribuci asimtrica dels ions als dos costats de la membrana (permeabilitat selectiva) i mantinguda mitjanant mecanismes de transport actiu.
Limpuls nervis es produeix quan el potencial de membrana es despolaritza per sobre dun llindar crtic (-60 a -40 mV).
En arribar un estmul es produeix un canvi en la permeabilitat de la membrana i aquesta es despolaritza . Posteriorment (escala de milisegons) la membrana es repolaritza.Al mateix temps es crea una ona de despolaritzaci, s a dir, el potencial dacci sestn rpidament duna zona a una altra de la membrana.
56. 57. Hodgkin i Huxley:
El potencial dacci s degut a canvis grans de la permeabilitat de la membrana de lax respecte a ions Na+ i K+.
El procs de generaci dun potencial dacci ha de tenir les segents etapes:
Canvia la conductncia de la membrana pel Na+
La despolaritzaci de la mem per sobre dun potencial llindar produeix lobertura dels conductes de Na+ .
Els ions Na+ flueixen a travs de la mem a linterior cel, degut al fort gradient electroqumic creat a travs de la mem plasmtica.
Lentrada dions Na+ despolaritza ms la mem i sobren ms comportes pel Na+
Aquest canvi positiu entre despolaritzaci i entrada de Na+ dna lloc a un canvi rpid i profund de potencial de membrana, des de -60 a 30 mV en 1 milisegons.
En aquest moment els canals de Na+ es tanquen espontniament i sobren els de K+. Els ions K+ flueixen a lexterior i en 2 milisegons el potencial de mem torna a tenir un valor negatiu, -75 mV (valor dequilibri pels ions K+ en condicions cellulars.
En pocs milisegons es restableix el potencial de reps.
58. 59. 60. Tipus de sinapsi
Elctrica: pas de limpuls nervis mitjanant ions a travs de canals.
Entre neurones molt properes.
Ms rpides
En mamfers sn menys abundants (en la retina)
Qumica: El senyal elctric que arriba a lelement presinptic, provoca lalliberament de neurotransmissors (substncies emmagatzemades en unes vescules) que travessen lespai sinptic i suniran a un receptor especfic de la membrana de la neurona postsinptica, la qual cosa provocar un canvi elctric en la membrana.
61. Elsneurotransmissors
Sintetitzats per la neurona presinptica.
Sacumulen al final de la neurona presinptica fins que s estimulada, i salliberen a lespai sinptic, suniran a receptors de la membrana de la neurona postsinptica (receptors = protenes de membrana).
La neurona postsinptica sestimula o b sinhibeix (depn del tipus de neurotransmissor).
El neurotransmissor no es queda a lespai intersinptic. Si es queda, es degrada o s recaptat per la neurona presinptica.
62. 63. Principalsneurotransmissors
Acetilcolina: efector de vies parasimptiques, en neurones sensorials i programaci fase REM somni.
Norepinefrina (noradrenalina): efector de vies simptiques ( freqncia cardaca i pressi sangunia), ajuda en la memria.
Adrenalina (epinefrina): efector de vies simptiques.
Dopamina: inhibitori, associat als mecanismes de recompensa del cervell, les drogues lalliberen.
Serotonina: relacionat amb lemoci, lestat dnim i la percepci ( serotonina=depressi, insomni, etc.).
GABA (cid gamma aminobutric):inhibitori dels neurotransmissors excitants que provoquen ansietat.
Glutamat: excitador del GABA, relacionat amb la memria.
Endorfina: semblant als opiacis (herona) i actua com ells: actua en la reducci del dolor, en el plaer, i alenteix el metabolisme en general ( freqncia cardaca, respiraci, etc)
ETC
64. Dermatoma
Un dermatoma s lrea de la pell innervada per una arrel o nervi dorsal de la medulla espinal. Els nervis cutanis sn els que arriben a la pell, recollint la seva sensibilitat. Cada nervi cutani es distribueix en una zona concreta de la pell, anomenada dermatoma.
65. De cada segment de la medulla surten un parell darrels posteriors o sensitives un parell darrels anteriors o motores, que suneixen lateralment a nivell del foramen intervertebral per formar un nervi espinal mixt. Cada un daquests innerva una franja de pell anomenada dermatoma. La nostra superfcie corporal s un mosaic de dermatomes.
66. 67. 68. 69. El sistema endocr
70. Glndules i hormones
El sistema nervis i el sistema endocr formen conjuntament els dos sistemes de control i coordinaci del nostre organisme. Les diferncies entre ambds sistemes sn:
El sistema nervis actua de forma immediata, produint respostes instantnies, que es propaguen a travs dels nervis.
El sistema endocr actua de forma ms lenta, per continuada. Controla canvis lents, com el creixement corporal o el desenvolupament dels carcters sexuals secundaris.
El sistema endocr o hormonal est constitut per cllules que segreguen substncies directament a la sang. Si aquestes cllules estan agrupades formen les glndules endocrines.
71. Funcionament del sistema endocr
El funcionament del sistema endocr depn, en gran mesura, del sistema nervis.
Lhipotlem, la zona del cervell connectada a la glndula hipfisi, controla lactivitat hormonal de lorganisme i actua com a enlla entre els sistemes nervis i hormonal.
La retroalimentaci negativa s el mecanisme dinteracci en el qual intervenen lhipotlem i la hipfisi.
72. Funcions del sistema hormonal
Les funcions de coordinaci i regulaci que exerceix el sistema hormonal es resumeixen en quatre:
Mant lhomestasi. Regula la concentraci de moltes substncies en els fluids orgnics.
Juntament amb el sistema nervis, ajuda lorganisme a mantenir el nivell destrs.
Controla el creixement i el desenvolupament.
Controla el desenvolupament sexual i la reproducci.
73. Bibliografia/webgrafia
http://www.youtube.com octubre 2011
http://blocs.xtec.cat/naturalsom/ octubre 2011
http://www.herrera.unt.edu.ar/bioingenieria/temas_inves/sist_nervioso/pagina1.htm octubre 2011
http://www.clon.uab.es/recursos/octubre 2011
http://www.psicologia-online.comoctubre 2011
GODALL CASTELL, Maria; Biologia Humana, Fonamentsbiolgics per a Diplomatures de la Salut; Ed. Prtic; 2005.
FERRS GURT, Concepci; El CosHum, Sistemes de Coordinaci; Edicions CCG; 2006, revisi 2011.
TORTORA, Gerard J i DERRICKSON, Bryan H; Principios de Anatoma y Fisiologa; Ed. Medica Panamericana; 2011.