Rev

ista

de

l’IES

Puç

ol -

Núm

. 6 -

abril

200

8 - g

ratu

ïta

PER LA SAFOR

solidaritat

SALA PARPALLÓ

SOROLLA I MARILYN

FEM MASSA FEM

SUMARI3 Editorial 4 Solidaritat10 Món - Internet 14 Art i vida22 A casa nostra34 Rodamons49 Oci i negoci

45 Setmana blanca

Fotografia, José Cabot, 3r C

26 Falla 2008

24 Dia de la Dona

30 Dia de la Pau

3

És més fàcil ser solidari que viure en una societat solidària. A nivell individual pots sentir-te compromès amb un grup de per-sones que necessiten ajuda, a canvi de res, senzillament perquè són persones i en un futur pots ser tu qui depenga d’elles per eixir endavant. Però a l’hora de canalitzar aquest recolzament sempre acabem depe-nent d’organitzacions no governamentals (ONG) que s’encarreguen de recollir totes les ajudes, en forma de diners, que la gent esta disposada a realitzar. Si visquérem en una societat completament solidària, les ONG tindrien les despeses cobertes, no gràcies a les donacions a títol individual, sinó als recursos de l’administració públi-ca. Potser algú pensa que aquesta depen-dència és perillosa perquè l’administració podria marcar les prioritats i coaccionar, però si mantenim la independència orga-nitzativa de les ONG i realment som una societat solidària no hi hauria d’haver cap influència perjudicial. En el cas de l’estat espanyol sembla que es va acostant a la xifra cobejada del 0,7% en ajudes públi-ques al desenvolupament d’acord amb el PIB, i enguany ja tindrem la possibilitat d’assignar el 0,7% de l’IRPF a activitats d’interès social, és a dir, a organitzacions que accepten subvencions de l’Estat per realitzar les seues tasques solidàries.

A més de dubtar de la destinació de les aju-des, també hi haurà algú que dubtarà de la gestió econòmica després de conèixer ca-sos d’ONGs corruptes. La corrupció arriba a tots els llocs, però com sempre, són una majoria les ONGs que treballen realment per la solidaritat. Aquestes són transpa-rents i sempre fan públic els resultats de les auditories i els balanços econòmics tan si reben subvencions públiques com si són totalment independents. Si voleu accedir a una llista completa d’ONGs amb informa-ció satisfactòria de cadascuna, entreu en

http://ong.consumer.es Potser ajude a algú a confirmar que el seu esforç solidari ha valgut la pena.

L’exemple més clar de la bona relació entre solidaritat i administració pública és el de les persones donants. Per què no podria funcionar igualment en la resta d’interessos solidaris? Si ho analitzem, observem que en aquest cas no hi ha diners pel mig sinó sang i òrgans als que no podem posar preu. L’estat espanyol s’enorgulleix mol-tes vegades de ser el primer a la llista de donants. El fet de gestionar la donació a través d’una sanitat pública ajuda al donant a confiar que la destinació de la seua do-nació serà l’adequada. Hem escoltat casos sinistres de tràfic d’òrgans a la Xina i a al-tres llocs on la cultura de la donació no està arrelada, però fins ara, ací, encara no hi ha hagut cap cas que haja enterbolit aquest gest de solidaritat tan gran. Quants més donants solidaris, menys necessitat d’un mercat negre que sol beneficiar sols els més rics i els més insolidaris.

Finalment, hi haurà algú que posarà en dubte el mateix concepte de solidaritat, bé siga individual, social, governamental o no governamental; tot adduint que amb la soli-daritat no ajudem realment a solucionar els problemes de la gent. És cert que els pro-blemes estructurals d’un grup social o d’un país s’han de resoldre des de dins per po-der afermar-se i no dependre de decisions externes contínuament. Davant d’una si-tuació d’emergència, però, què farà aquest algú? Demanarà ajuda, com tothom. I si no que pregunte als habitants de Nova Or-leans, habitants d’un país com els Estats Units si han necessitat solidaritat després de la devastació de l’huracà Katrina.

Solidaritat, Interdependància humana

Solidaris o insolidaris?

REVISTA DE L’IES PUÇOL

Consell de redacció

Cerdà, Robert (Director)Cifre, Lluïsa (Dep. valencià)

Cortell, Mery (AMPA)López, Miquel (Dep. valencià)

Millán, Pilar (vicedirectora)Peris, Ramon (Dep. valencià)

Taller de premsaAlumnes de l’optativa

RDP de 4t d’ESO

GràficsArxiu fotogràfic del Centre

MaquetacióPeris, Ramon

Si vols col·laborar en aquesta revista o en la pàgina web corresponent: http://pou.enxarxat.googlepages.com contacta amb nosatres a través de: iescultura@gmail.com

Web oficial de l’IES Puçol: http://intercentres.cult.gva.es/iespuzol/

Ed

ito

ria

l

4

SOLIDARITAT ESPORTIVA

La solidaritat a l'esport és molt important, ja que l’egoisme que comporta l’esport en si mateix queda contrarestat. Per això un equip de futbol com el Futbol club Barcelona ha estat ajudant l’UNICEF, una fundació de Nacions unides que ajuda els xiquets del tercer món.

El FC Barcelona, junt amb la fundació UNICEF, que tenen com a tema principal "tejiendo el mañana" tenen la finalitat d’ajudar el desenvolupament infantil i la atenció a les famílies menys afortunades de Brasil.

Concretament l'acció d'aquest projecte es forma en onze estats de Brasil. Un dels projectes prioritaris seria la construcció d'un centre escolar, amb el fi d’eliminar l'analfabetisme allí, que és molt abundant. L’acte va tindre una gran importància amb una gran concurrència on acudiren també Sylvinho i Marc Crossas (jove jugador del FC Barcelona) junt al director general Jordi Pérez que s'encarregaren de ser els representants del club. Aarón R. , Desirée C. , Angel L. i Sebas G. 4

diversificació

www.escultura.co.nr

5

CAL SER SOLIDARIS

Som solidaris o no? Alguna vegada haveu pensat en ser solidaris amb la gent que ho necessita?

La paraula solidaritat no sols vol dir ajudar a la gent sinó comprometre la sort de la gent amb qui es fa solidari. La solidaritates practica sense distinció de sexe, raça, nacionalitat... La finalitat sols pot ser l'ésser humà necessitat. I això d'ajudar a la gent necessitada sense que et donen res a canvi?

Quan anem a València per exemple, veiem molta gent demanant pel carrer, tirats en terra mal vestits. Vosaltres que penseu d'això? Hi ha persones que els donen alguna cosa de diners per a que puguen sobreviure. Pensem que hauran tingut una vida molt dura, que l'única esperança era

demanar. Però per què no es busquen treball com fa molta gent? No creiem que hi haja tantes respostes per a cada

pregunta que ens fem. I la gent que no és solidària? Es veu que està mal vist.

Una exemple de solidaritat és el sopar de la fam. A les esglésies, et posen un entrepà de formatge amb oli i et donen una taronja i per a beure, aigua. Va molta gent del poble, sobretot les catequistes, els alumnes i gent major. Després de sopar es juga al bingo. Amb

els dines que recapten amb les entrades, els donen a la gent que ho necessita. Així fas feliç a la gent necessitada per haver col·laborat!

Leticia March i Paloma Sánchez, 4t Diver

CAL SER SOLIDARIS

So

lid

ari

tat

6

EL MIRACLE DE L’AIGUA

A Etiòpia, banyada pel Nil, més de la meitat de la població no té accés a l’aigua. Milions de dones gasten cinc hores diàries en anar a per ella, encara que siga insalubre i perillosa. La manca d’infraestructures condemna a la pobresa, malaltia i incultura a moltes d’elles. La instal·lació d’una font és, per a elles, un miracle.

Dos joves etíops es disposen a fer el camí fins el brollador més proper. Tenen per davant dues hores de dura caminada sota el sol de l’estiu.

En moltes regions etíops, “Mai” significa aigua. És una paraula amb més importància que en els països desenvolupats. L’aigua és vida, però també significa temps, educació, menys malalties, millors collites, higiene personal i més desenvolupament econòmic. Sobretot per a les xiquetes, que en els medis rurals etíops són les encarregades d’anar a per ella.

Les dones de les comunitats rurals passen tots els dies dues hores caminant fins arribar a l’estany més proper, fent una cua d’una hora, amb les seves filles i burros per a carregar uns 80 litres d’aigua (20 per persona i 40 el burro), i dues hores més de tornada per a poder: netejar-se, cuinar, llavar la roba i beure la família i el bestiar. Moltes comunitats repeteixen aquesta acció

dues vegades al dia, a les cinc de lamatinada i a les dos de la vesprada.

Tot un dia per anar a per aigua!

Grup de dones poant aigua d’un estany. Després de la llarga caminada hi ha que fer cua per omplir els cànters i demés contenidors.

També hi ha perills pel camí. En aquestes terres àrides, muntanyenques, de llomes i llits polsegosos de rius desapareguts, les hienes estan a l’aguait. Moltes dones inicien les caminades agrupades per protegir-se. Algunes són atacades.

7

So

lid

ari

tat

La vida d’aquestes comunitats pot canviar.

Gràcies a organitzacions no governamentals s’han excavat pous d’aigua potable prop de les comunitats. D’aquesta manera les dones no han de passar el dia anant a per l’aigua. Perquè més de deu milions de dones i xiquetes etíops gasten de cinc a sis hores diàries per obtindre aigua.

Al medi rural d’Etiòpia, les tasques familiars es reparteixen. L’home llaura el camp i s’encarrega del ramat, i la dona de les tasques de la casa, com anar a per l’aigua. Però tindre l’aigua a dos o deu quilòmetres, és determinant. Per exemple: les xiquetes en edat escolar acompanyen a les mares a per l’aigua i no poden assistir a l’escola. I en conseqüència no milloren el seu nivell cultural i laboral. Per això a Etiòpia les xiques van menys a l’escola que els xics. Així. -L’educació de les dones és deficient. Poques poden treballar fora de casa. -Les caminades porten problemes de relacions entre les parelles. -Conflictes entre pobles veïns per l’extracció d’aigua. La sequera ho agreuja. -L’aigua que carreguen de vegades no és potable, està bruta amb microbis… malalties.

Cinc hores al dia guanyen les dones amb la proximitat de fonts.

Si les comunitats tenen un pou prop de casa, les dones disposen de més temps per a elles i per a les seves famílies. Acaben abans les tasques de la casa, cuiden més la higiene familiar, s’ocupen millor dels fills, poden assistir a assemblees locals,

ajudar als homes en el camp i les xiquetes joves poden acabar els seus estudis.

Una de les fonts instal·lades per organitzacions no governamentals a Etiòpia.

Un bé escàs

L’aigua potable és un bé escàs. Ací, al món desenvolupat, en el qual les xarxes d’abastiment porten aigua fins al lloc més amagat, no es valora aquest bé. Hauríem d’aprendre de la gent, que cada dia s’esforça tant per obtindre-la. Caldria fer una utilització més racional i solidària d’ella.

Carles Aicart, Joan Brines, Arnau Centelles, 3r A

8

9

10

NOVES TECNOLOGIES

En Les noves tecnologies es centren en els processos de comunicació i les agrupem en tres àrees: la informàtica, el vídeo i la telecomunicació, amb interrelacions i desenvolupaments a més d’un àrea.

L’ordinador és un dels progressos tecnològics que més ens han ajudat en la vida quotidiana per a fer moltes de les activitats que ens fan hui en dia.

Com a noves tecnologies més utilitzades tenim l’ordinador (internet), televisió, reproductors de música, videoconsoles, etc. Les noves tecnologies han sigut un gran avanç que ens han produït una major comoditat a l’hora de realitzar les tasques quotidianes. Faciliten la comunicació, l’accés a informació, proporcionen entreteniment, diversió... Però també tenen molts inconvenients.

Pot generar passivitat mental, pot ser perillosa per als nens perquè:-No afavoreix el desenvolupament de la imaginació ni de la creativitat. - Influeix en el seu llenguatge i vocabulari. -Pot influir en el seu rendiment escolar per cansament físic i/o psíquic (peresa mental). -Si abusen moltes hores (peresa mental). -Els pot fer perdre el contacte amb la realitat.

L’ORDINADOR I INTERNET

Un exemple de noves tecnologies és l’ordinador i amb ell Internet. Un ordinador o computadora, és un aparell que serveix per processar informació seguint uns procediments determinats. Una computadora és un enginy finit, quan li donem una mateixa entrada

responsempre igual.

Internet és una xarxa pública i

computadorsinterconectatsmitjançant el

protocol

d’Internet IP (Internet Protocol). Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis, els més famosos

global de

WWW i correu-e,als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic (ordinador, PDA,telèfon mòbil, etc...)

"connectat" a una xarxa.

Té, com tot, uns avantatges i uns inconvenients. Internet és una gran font d’informació, et permet descarregar-te música, pel·lícules, programes, documents… També ens permet comunicar-nos amb tots els llocs del món a través de xats i correus electrònics. També permet jugar a molts jocs per a entretindre’s. Es pot veure la televisió, escoltar la ràdio, i parlar per telèfon.

Els seus inconvenients són que molts xiquets comencen a utilitzar l’internet molt promte i els impedix disfrutar de la infancia. A més hi ha perill de contactar amb gent estranya. Al escriure amb l’ordinador, perds la pràctica de cal·ligrafia i l’esforç que realitzes és mínim.

0

10

20

30

40

50

60

recercad'informacióper a jugar

xatejar

Sara i Carla treballen a l’ordinador.

11

Mó

n-I

nte

rne

t

Un 11% de internautes es connecten en pàgines web pornogràfiques en alguna ocasió i

n 6% ho fa habitualment.

ecten sense cap mena de filtre de protecció.

t que tenen de connectar-se a ternet.

LA TELEVISIÓ

aesdevingut sinònim de cultura post moderna.

nt per a tots els seus membres, grans i petits.

dinem amb la televisió, sopem amb la televisió.

temps d’oci i els caps de setmana.a televisió.

u

Un 52% són conscients de les normes bàsiques de seguretat, i un 48 no. El 80% dels menors es conno

Un 22% dels menors de 12 anys reconeixen la necessitaIn

La televisió o televisor (abreujat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. El fet televisiu h

La televisió s’ha convertit en un aparell imprescindible en la majoria de famílies a nivell mundial i ha passat a ser el primer mitjà de referència, d’informació i d’entretenime

La televisió ha provocat molts canvis en la distribució i la utilització de l’espai domèstic. La televisió ja no ocupa solament el menjador, com ho feia abans, sinó també altres llocs: el dormitori principal, el dormitori dels fills i de les filles, la cuina… La petita pantalla s’associa a algunes de les activitats més habituals de la nostra vida quotidiana, per exemple: freqüentment esmorzem amb la televisió,

El diàleg familiar gira, també, al voltant dels continguts televisius: futbol, telesèries, personatges estel·lars i successos esdevenen temes de conversa. L’ús del comandament a distància pot provocar més d’una discussió i alterar les relacions entre els membres de la família. Moltes vegades, l’activitat familiar s’organitza a partir dels hàbits de consum televisiu, especialment en el

La televisió també té els seus avantatges i inconvenients.La imatge permet un contacte més real i directe amb la notícia, i encara que intervé el so i el llenguatge, esta ens afavoreix l’entendiment de la notícia.La televisió té programes educatius, amb els quals s’aprenen moltes coses. Però com no, la televisió també té molts inconvenients. La televisió la veuen molts xiquets i el contingut dels programes no acostuma a ser l'adequat per a ells, a més podem trobar moltes escenes violentes, que els pot insensibilitzar davant de situacions d'aquesta mena.

Tots els teleespectadors són fàcilment manipulats per la publicitat. La televisió provoca adicció. Pot convertir-se en una rutina: només arribar de casa sentar-te al sofà a veure la tele... També de vegades et vicies a sèries televisives, telenoveles... i, com són coses diàries o semanals, et priven de fer altres coses.

La televisió és el centre d’atenció.

12

REPRODUCTORS DE MÚSICA LES VIDEOCONSOLES

Una videoconsola, és un sistema de maquinari i programari per a la casa, dissenyat inicialment per a jugar a videojocs.

El reproductor d’àudio portàtil és una de les tecnologies més desenvolupades i actualment encara en procés de cerca i millora constant.

La vida quotidiana de les persones s’ha caracteritzat per estar habitualment acompanyada per les melodies i músiques que han marcat etapes transcendentals en el món de la música o simplement la predominant del moment. Aquest aparells ens permeten escoltar aquesta música sempre que volem i en el lloc que desitjem.

Les videoconsoles ens serveixen per a entretindre’s i passar-s’ho bé. Però les videoconsolas també vicien molt. A més ens fan perdre molt de temps que podriem haver aprofitat per a fer esports, estar en els amics, en la familia…

Pensem que la televisió segueix sent el mitjà de comunicació que més s’utilitza, encara que l’Internet cada vegada s’utilitza més. Hem progressat molt d’aquestes tecnologies però no hi ha que abusar d’elles.

Alguns avantatges d’aquests reproductors són que, al ser fàcil de transportar, fins i tot podem practicar esport amb ells.

Tenen una gran capacitat de memòria per emmagatzemar dades i poder passar-les a través dels ordinadors mitjanç

I’POD

ant una connexió USB.

Però també tenen alguns inconvenients, com que repercuteixen sobre l'autonomia de la qual disposem.

Escoltar música massa fort pot danyar els oïts.

Has de dur auriculars que de vegades poden ser molests.

El estar escoltant música sempre et fa oblidar-te del teu voltant: no prestes atenció a la gent amb la que estàs, et despreocupes al creuar el carrer…

Però si fem bon ús d’aquests aparells ens poden ser molt útils.

Jose ha marcat un gol a Sergi en la videoconsola.

Sara Blasco, Jose Cabot, Sergi Martí i Carla Moreno 3r C

13

Mó

n-I

nte

rne

t

ÉS CULTURA NO ÉS EL PRAVDAÉS CULTURA NO ÉS EL PRAVDA

La nova distribució d’aquesta revista comença a donar fruits. El fet de poder consultar-la per Internet i a través del mural de l’entrada de l’institut millora molt l’accessibilitat. D’altra banda, com que prescindim de la impremta, permet una edició més ràpida. Si voleu saber les ferramentes i programes en línia que utilitzem perquè pugueu llegir açò sense gastar-nos un cèntim, continueu llegint.

L’aposta per Internet com a nou mitjà de distribució comportava un risc, ja que desconeixíem quina podia ser la reacció dels lectors. Evidentment l’objectiu era augmentar el nombre d’aquests. La quantitat de revistes impreses venudes ha sigut d’uns 250 exemplars de mitjana. Ara bé, si observem les estàdístiques de la pàgina web on allotgem les revistes ens indica que durant la 2a avaluació se n’han baixat 194 fitxers de la revista. Tanmateix, el nombre de visites del lloc web ha sigut de 1159. Haurem de millorar l’accés perquè totes aquests visitants acaben descarregant algun exemplar.

D’altra banda, l’exposició de la revista en un mural, al costat de consergeria (Tal com llegien els soviètics el diari Pravda), també ha afavorit la lectura, ja que hem observat moltes vegades gent acostant-s’hi per poder llegir els articles. Per tant, si fa no fa, mantenim el mateix nivell de lectors amb la diferència que el cost ha sigut zero, l’estalvi de paper ha sigut màxim i el volum de pàgines i d’informació s’ha duplicat. A més, aquest exemplar que teniu a les mans (millor dit, al mur o a la pantalla) és el segon i encara som a l’abril, mentre que els cursos anteriors eixia a final de curs.

La tècnica que ha fet possible tot això és a l’abast de tothom ja que cada dia és més fàcil aprofitar els mitjans que ofereix Internet per crear pàgines web, blocs, emmagatzemar dades en discs virtuals, etc.

En aquest cas ens hem basat en www.ca.wordpress.comun servidor gratuït que permet crear un bloc amb tota l’aparença d’una pàgina web, ja que pots afegir diferents pàgines, pujar fitxers fins a 3Gb, consultar estadístiques sobre els clics, personalitzar-lo de moltes formes, en valencià, etc. Nosaltres l’hem aprofitat per mostrar les imatges de la portada de les revistes que fan d’enllaç per a descarregar el fitxer que es troba a www.box.netun disc virtual gratuït que permet emmagatzemar fitxers fins a 1Gb i compartir els que desitgem. Una altra eina molt coneguda és el Word amb què cada participant pot editar el text i les imatges (comprimides amb el programa de Microsoft Picture Manager) i enviar-les a iescultura@gmail.com que és el correu electrònic on ens arriben els articles que després són maquetats amb un programari especial AdobeInDesign (aquest sí que cal comprar-lo) que acaba produint un fitxer PDF que amb unes 4Mb de memòria podem obtenir unes 50 pàgines de qualitat. Al lloc web de la revista www.escultura.co.nr trobareu la pàgina o la secció “Escriure” on hi ha una plantilla Word on us explica com presentar un article com aquest mateix. Tampoc volem menystenir l’Open Office,que pot convertir els documents a PDF debades.

Però el món de la informàtica ja sabeu com avança, mentre us diem això, ja estan oferint no una giga sinó 50Gb gratuïtes per emmagatzemar fitxers en línia en www.adrive.com i la possibilitat d’editar les imatges amb un Photoshop en línia gratuït www.photoshop.com/express

Ara només falten ganes d’escriure.

Ramon Peris, Dep. valencià

14

Els alumnes de Redacció i disseny de premsa som els que fem la revista de l’institut amb il·lusió. Hem proposat posar la revista al servei de tot el públic de forma gratuïta a Internet. Fa unes setmanes que És Cultura la podeu trobar a www.escultura.co.nr Hi participen tots aquells i aquelles interessats en publicar articles. Fa unes setmanes, però, ha ocorregut un fet de notícia. Han furtat l’article que tractava sobre els bous. Per què? És la pregunta que tots ens fem.

Una professora tingué la idea d’exposar també la revista fotocopiada pàgina per pàgina en un corredor de l’institut, al costat de consergeria on sempre hi ha gent, i així, que la poguera llegir tothom. El que nosaltres intentem és que agrade a tot el món, però sembla que en un article que vam escriure, a algú no li va agradar molt. Ací a l'institut algú ha CENSURAT un article que parlava sobre les coses bones i dolentes de les festes dels bous. Però el que ningú esperava era que algun alumne o alumna no li agradara i l’arrancara sense més, perquè no opinava el mateix. No sabem el motiu pel qual l'han furtat, però es veu que és una persona que

o bé li agraden molt els bous i no li pareixien bé les opinions que estaven en contra, o simplement no s’ha entretingut ni un segon per a llegir-lo tot i l’ha furtat per "fer la mà". L’article està en contra que maten els bous al mig de la plaça, davant de tota la gent, però al mateix temps està a favor que facen bous al carrer sempre que no els maltracten.

Ara, el que haurem de fer és tornar a posar aquesta pàgina una altra vegada per a veure si el torna a CENSURAR o el deixa. Vosaltres veieu alguna altra solució, a part de poder llegir l’article per Internet?

Taller de Premsa, 4t DIV

ARTICLE FURTAT

15

Art

i v

ida

L’ANDANAENTREVISTA amicsdelandana.blogspot.com

L'ANDANAEntrevista a Jordi i Alba, dos membres de L’Andana (associació sorgida a Puçol,

Horta Nord), que ens conten un poc què fan i de què va aquesta associació.

Per què s'anomena així l'associació? Perquè la gent que la va tirar endavant la van idear a una andana (una pallissa).Com va sorgir la idea de juntar-vos per a formar-la? La idea va sorgir perquè al poble realment no hi ha cap associació sobre el patrimoni i la cultura popular; i tot i que ara l'Andana està en un moment que es restringeix principalment a Puçol, també actua en altres pobles de la comarca. Creieu que podeu aconseguir el que voleu? Clar que sí, mitjans humans tenim, hi ha molta gent disposada a treballar, normalment jóvens. Vos coneixíeu abans de juntar-vos a l'Andana? Alguns sí, per l'institut, i altres no ens coneixíem. No és una associació juvenil, aleshores hi ha gent d'unes altres edats i també hi ha gent major. Però la gent de 18 i 19 anys ja ens coneixíem, i els que no, com som gent pareguda, doncs ens portem prou bé.Quin objectiu teniu? L'objectiu és vertebrar un poc totes les accions que es fan per la cultura, per la llengua, per la comarca, a nivell comarcal, i oferir activitats diferents que es fan ara mateix al poble.Fins ara, heu aconseguit alguna cosa (subvencions, per exemple)? Subvencions no, però hem aconseguit fer algunes activitats. Una de les activitats més importants i la que més èxit va tindre va ser la del recital de poesia anomenat “Deliris de lluna”. I després a la nostra

comarca també van recitar uns altres autors poètics. Es va fer a Massalfasar.La gent interessada pel mateix que vosaltres podria també ser de l'associació? Home clar! L'associació està totalment oberta per a qualsevol persona que vulga anar. També, la gent que no vulga acudir a tots els actes i les reunions, no tenen l'obligació, sols paguen la seua quota al mes per ajudar econòmicament.Com es pot informar la gent interessada? Tenim dos canals: un blog “amicsdelandana.blogspot.com” i tenim un correu “amicsdelandana@hotmail.com”.Rebeu alguna cosa a canvi?No, clar que no, és una associació i és totalment voluntari. Ho fem per amor a la comarca! El que feu vos agrada o sols vos molesta com estan les coses i voleu canviar-les perquè ningú no ho fa?Les dues coses, ens molesta com estan les coses i treballem per canviar-les. Si no t'agrada aquest món, ni organitzes actes ni res, perquè per xicotet que siga l'acte, costa molt d'organitzar i hi ha molt de treball darrere. Expliqueu-nos més o menys el que feu.Doncs totes les setmanes o cada quinze dies hi ha una reunió, a la que acudeixen tots el socis actius, i ens reunim en un local en què pactem tots el temes que hi ha i els temes que poden ser per a fer activitats. A la reunió es comenten totes les activitats per a publicitar-les després al blog i també hi ha una feina diària, que és organitzar-les. Quan portem més temps la idea és fer blogs de treball i se suposa que això ja està funcionant. Els blogs de treball són independents: hi ha un blog de música i esport, un blog de literatura i lletres, i un blog de cultura i patrimoni. Entre tots es decideix com fer-ho, com treballar, portem una dinàmica, i també cadascú s'interessa pel que més li agrada. Moltes gràcies pel temps que ens heu dedicat i esperem que vos vaja molt bé.

Teresa Soriano, 4t F i María Baeza, 4t D

16

TOTA LA VERITAT SOBRE EL SEXETOTA LA VERITAT SOBRE EL SEXE

Hem reunit algunes preguntes molt freqüents, que us podrien aclarir alguns interrogants sobre la primera relació sexual. És un moment molt especial i únic que pot ocasionar dubtes. És un pas molt important cap a la maduresa i cal estar segur/a que es vol donar eixe pas, sense pressions. També es important saber dir NO.

A quina edat es manté la primera relació sexual?El millor és que ho faces quan estigues preparat psicològicament i que els dos sigueu responsables i lliures. La veritat és que no es pot donar una edat, perquè cada persona té el seu moment, en que se sent preparada per a mantenir relacions. L'important és que eixa relació sexual tinga lloc en bones condicions i amb molt amor.Com saps que estàs preparat per a mantenir una relació sexual? Primer has d'analitzar-te i descobrir quina és la teua actitud davant del sexe i assumir les conseqüències de mantenir relacions. Cal ser madur i utilitzar preservatiu per a no agarrar una malaltia de transmissió sexual o que es produïsca un embaràs no desitjat. També ser madur per a fer-li front a possibles respostes emocionals, has d'estar segur/a de que després no te’n penediràs ni et sentiràs malament. Després has d'estar segur de que la teua parella siga una persona de confiança, amb la qual pugues compartir la teua intimitat, i que en cap moment et puga forçar a mantindre relacions sexuals. Les relacions sexuals pertanyen a la intimitat de les persones, no hi ha obligació de compartir amb els demés detalls sobre elles. Quan una parella té la seua primera relació sexual, cal que un dels dos tinga experiència?No és necessari. Però seria millor que un dels dos ja tinga experiència perquè així pot ajudar a la seua parella i ensenyar-li com es fa, com

es comença, què se sent i què pot ocórrer (bo i roí). Per què en les xiques la primera relació sexual és dolorosa? No en totes les xiques la primera vegada és dolorosa, però pot ocórrer degut a:

Himen poc elàstic, fibrós o imperforatFalta d´excitació i per tant falta de lubricació vaginal Falses creences sobre la primera relació sexual Traumes sexuals per abusosFalta de relaxació

En la primera relació sexual totes les xiques sagnen? Igual que no en totes les xiques la primera vegada és dolorosa, tampoc sagnen totes. Quan l'himen es trenca pot sagnar i fer un poc de mal; però també pot ser que no es trenque i que tingues l'himen flexible i elàstic, aleshores no sentiries molèsties. Esperem que aquestes preguntes us hagen ajudat per a aclarir alguns dubtes. Recorda que faces el que faces has d'anar amb compte i prendre sempre precaucions. Utilitzeu sempre el preservatiu, és molt còmode i molt fàcil d'aconseguir.(Informació obtinguda de diverses pàgines web sobre sexualitat per a jóvens)

Cristina Jiménez 4t D i Mireia García, 4t E

17

Art

i v

ida

El Club d’Humanitats és una màquina de crear persones, no d’engendrar-les, sinó de madu-rar-les. Aquest és el missatge que hem intentat transmetre amb el projecte que hem desenvolu-pat aquest any, perquè estem acostumats a veure la imatge del/la professor/a experimentat/da que s’encarrega de transme-tre la seua saviesa als/les seus/es alumnes, que són més joves que ell/a per tal de contribuir a la seua formació acadèmica. Nosaltres no volem trencar eixa imatge sinó fer veure a la gent gran que també és possible con-cebir el contrari. De vegades, en algun moment de la vida, la gent menuda també som capaços

d’ensenyar. I creiem que aques-ta és una d’eixes ocasions.

Per a qui no conega el projecte (i espere que no siga massa gent) direm que es tracta d’una mena de documental. Aquest docu-mental recull imatges del taller realitzat a l’IES per la professo-ra Lluïsa Cifre i la seua compan-ya Isabel Cercenado (membres totes dues del Grup pels Bons Tractes de Ca Revolta) sobre la violència de gènere; les imatges van ser gravades durant les cinc hores que va durar el taller pel tècnic de l’EMTV de Puçol Milla i amb la col•laboració de Pau Fe-nollosa (professor i director del documental sobre educació Esti-

ra i arronsa). El nostre documen-tal, Qüestió de gènere, també recull escenes preparades que intenten reflectir relacions entre joves en les quals hi ha violèn-cia de gènere. La realització del vídeo també ha estat a càrrec d’aquestes dues persones, que tan activament han participat en el projecte i que han acabat sent com dos més de nosaltres.

L’essència d’aquest vídeo és que els alumnes hem tingut la llibertat de parlar i expressar els nostres pensaments i vivències sense cap mena de censura.

La projecció del vídeo es va fer a la Casa de Cultura de Puçol el dia 14 de març, amb l’escassa presència d’alumnes de Batxille-rat. I es tornarà a fer a Ca Revol-ta el dia 17 d’abril a les 19.30h.

Per acabar, agrair la col•laboració de totes les persones que han participat desinteresadament en el projecte, tant professors, com alumnes, i gent externa a l’institut. També agrair que no hagen tingut altra cosa més important que el nostre Club d’Humanitats. Crec que tots no-saltres ens emportem una expe-riència molt positiva i enriquido-ra.

Manuel Baena, SB

EL PROJECTE DE LES HUMANITATS

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL:

QÜESTIÓ DE GÈNERE

protagonitzat per alumnes del Club d’Humanitats de l’IES Puçoldirigit per A. López Milla i Pau Fenollosa,produït per l’EMTV de Puçol(un treball realitzat a partir del Taller pels Bons Tractes de Ca Revolta)

Ca Revolta

el dia 17 d’abril a les 19.30h.

18

LA VIDA DELS ADOLESCENTS

Quantes vegades ens han parlat del que fan el joves, els seus problemes…Què fan quan ixen de festa? Són realment conscients del que fan? Els pares sempre preocupats per la seua seguretat, per saber el que

faran. La majoria de les vegades han sigut adultes les persones que investiguen sobre aquest tema. Però…qui millor per a contar-ho que un

adolescent? Quatre adolescents de catorze anys…

Quatres joves adolescents conten el que realment passa al carrer, a les discoteques, als pubs… Quan pensem en totes eixes coses el primer que pensem és la droga.

Un fàrmac o medicament que és capaç d’alterar els processos biològics o químics a l’organisme. La droga més consumida: Alcohol, esta és la droga més antiga i la de major consum a tot el món. L’alcohol té un efecte estimulant i després fa que la persona se senta relaxada. Els joves es poden tornar psicològicament addictes i poden arribar a dependre de l’alcohol.

Altra droga molt coneguda dels joves és la Cocaïna coneguda con crack, són unes pólvores blanques fabricades a partir de la planta de la coca. Esta droga és inhalada pel nas o injectada. La cocaïna afecta el sistema nerviós central, també augmenta la freqüència cardíaca, la respiració, la temperatura i la pressió arterial. Els que la consumeixen la primera vegada solen patir infarts, forts atacs cardíacs o poden arribar a matar una persona.

L’Èxtasi és una nova droga creada per científics clandestins. Sol anar en pastilles, o és convertida en una pols blanca. És molt comú a les discoteques i pubs. Aquesta droga fa patir al·lucinacions i una sensació de relaxació. Els consumidors diuen que el més freqüent és patir depressions, paranoia, confusió…

I la més famosa de les drogues, la Marihuana, té un aspecte d’herba seca de color verd o marró. El seu consum provoca mala coordinació, afecta greument els pulmons. El seu consum fa que proven altres drogues, ja que l’efecte d’esta són al·lucinació i un estat de alleujament.

Segons les enquestes, la majoria dels joves consumeixen droga perquè els seus amics també ho fan o per provar noves experiències. El que està molt clar és que cal conscienciar la gent des de xicoteta, perquè per moltes campanyes contra la droga, si tens una adequada educació i estàs ben informat el risc de consum és molt menor. Estes són les principals drogues i més conegudes entre els joves que consumeixen a tot el món.

19

Art

i v

ida

Segons les enquestes, el següent problema que preocupa més a pares i mares és l’anorèxia i l’obesitat. Segons les enquestes, el següent problema que preocupa més a pares i mares és l’anorèxia i l’obesitat. L’anorèxia és un trastorn psicosomàtic de l’alimentació. L’anorèxia és un trastorn psicosomàtic de l’alimentació. Els principals símptomes són: Els principals símptomes són: -Disminució del pes en més d’un 25% de l’adequat. -Disminució del pes en més d’un 25% de l’adequat. - Rebuig a mantindre el pes corporal adequat. - Rebuig a mantindre el pes corporal adequat. L’anorèxia és molt confosa amb la bulímia, la qual fa que es produïsquen excessos convulsius de menjar que després tracten de corregir produint vòmits. Aquestes dos malalties són tractades principalment per metges psiquiatres i dietistes.

L’anorèxia és molt confosa amb la bulímia, la qual fa que es produïsquen excessos convulsius de menjar que després tracten de corregir produint vòmits. Aquestes dos malalties són tractades principalment per metges psiquiatres i dietistes. El contrari a estes malalties és l’obesitat, produïda per la mala alimentació que porten gran part del joves hui en dia.

El contrari a estes malalties és l’obesitat, produïda per la mala alimentació que porten gran part del joves hui en dia. La foto de dalt és una jove

de 17 anys que pateix anorèxia. L’obesitat és una malaltia causada per un excés de greix. Esta malaltia pot provocar unes altres com per exemple:

L’obesitat és una malaltia causada per un excés de greix. Esta malaltia pot provocar unes altres com per exemple: - Malalties cardíaques. - Malalties cardíaques. - Diabetis (excés de sucre a la sang) - Diabetis (excés de sucre a la sang) - Hipertensió arterial. - Hipertensió arterial. Tant l’anorèxia, la bulímia i l’obesitat es mesuren amb l’índex de massa corporal o l’IMC. Tant l’anorèxia, la bulímia i l’obesitat es mesuren amb l’índex de massa corporal o l’IMC. Classificació IMC: Classificació IMC: 16 a 17 : infrapes 17 a 18 : pes baix 18 a 25 : pes normal 25 a 30 : sobrepes 30 a 35 : sobrepes crònic 35 a 40 : obesitat premòrbida 40 a 45 : obesitat mòrbida 45 : obesitat hipermòrbida

Estos tres problemes són soles uns dels molts als que estan exposats el adolescents. Són problemes molt greus ja que en alguns casos pot arribar a la mort. Estos es poden solucionar amb una bona educació i un control dels pares i mares.

La foto de la dreta és un jove de sols 14 anys que pateix una forta

Marta Amigó, Alba Martínez, Mar Pascual, Iris Picó, 3r C

20

EL COSTAT OBSCUR DE LA FAMAEl Costat Obscur de la Fama

Per alguna raó quasi totes les persones se senten atretes per la fama. Abans només accedien a la condició de convertir-se en celebritats aquells que vertaderament posseïen talent. Hui en dia cantants, actors, actrius i esportistes es confonen entre desenes de “coneguts” que ni canten, ni actuen, ni fan esport; però ixen en la televisió i en les revistes. Els cantants i actors amb mèrit (i els que no) viuen assetjats pels paparazzis i per les fanàtiques; algunes estreles viuen de la publicitat. Però ser un famós no és tot coses bones. Hi ha un extrem, en el qual està l’ús de les drogues, l’alcohol o la dependència de fàrmacs, addiccions que moltes vegades han sigut mortals.

Molts famosos no són conscients d’allò que fan i tots s’arruïnen la vida. Hi ha cantants, actors i actrius, models... Que l’únic que fan es donar a veure a la gent més jove, que comença a estar atreta pel món de la fama, les coses males que poden haver, sobretot drogues i alcohol.

El Rei del Rock & Roll, Elvis Presley, recorria a les drogues per poder dormir i també per despertar-se. Kurt Cobain, líder del grup Nirvana, es va suïcidar aclaparat pels seus propis excessos.

Figures dels espectacles com Britney Spears, Amy Winehouse, Drew Barrymore, Robbie Williams, Lindsay Lohan, Kirsten Dunst i Michael Jackson, entre altres, han acaparat en els últims temps les portades de milers de publicacions, encara que no pel seu treball artístic, sinó per les seues freqüents visites als luxosos centres de rehabilitació. Britney Spears va consumir drogues i alcohol des dels 14 anys, a causa dels excessos familiars, la qual cosa va deslligar la inestabilitatemocional per la que travessa actualment.Als 18 anys va provar la cocaïna, i a partir de llavors, es va fer addicta a substàncies com les metamfetamines i l'èxtasi. Fa poc ha perdut la custòdia dels seus dos fills per prendre droga.

La cantant Amy Winehouse ha recaigut en el consum de drogues que l'estarien portant novament al clot, i al terme de la seua reeixida carrera musical. Des de fa algunes setmanes Amy estava consumint novament cocaïna, èxtasi i cannabis per enfrontar el dolor emocional que li produeix el tancament a la presó del seu espòs Blake Fielder-Civil, qui també pateix una sèrie d’addicció a les drogues.

Als nou anys, Drew Barrymore va ser víctima de les drogues i l'alcohol. El 28 de juny de 1988 Drew Barrymore va ser ingressada en l'ASAP Treatment Center (un centre per a tractar la drogoaddicció i els problemes mentals) per sa mare. Així, després d'anys d'autodestrucció, incloent intent de suïcidi, finalment va tornar al bon camí.

21

Art

i v

ida

Robbie Williams va ser consumidor de drogues, però en l’actualitat ja no en consumeix, perquè diu que el feien gros.

Lindsay Lohan, que va estar l’any passat en un centre de rehabilitació d'Utah, als Estats Units, diu que els seus problemes d'addiccions van ser per “estrès de treball”. També va dir que prenia i usava drogues per a escapar del dolor emocional que li causava la seua separació de Michael Lohan, son pare.Lohan, que es va retrobar amb son pare en el centre de rehabilitació va dir que tenia molts problemes en la seua vida i això era una forma d'amagar-se d'ells. Va agregar que el més fàcil era escapar-se, eixir a prendre a la nit. Però reconeix que no es va donar compte que s’entremetia en el seu treball.

Natalia Bosch, Natalia Corrales, Raquel Salvador i Celia Valcárcel

3r C

Michael Jacksontambé va ser un dels famosos que prengué en excés drogues, i a més va abusar de menors.

L'actriu Kirsten Dunst, coneguda especialment pel seu paper com May Jane en Spiderman, ha ingressat per voluntat pròpia en una clínica de desintoxicació de l'estat d'Utah. L'actriu ha confessat en més d'una ocasió que prenia drogues i fins i tot arribava a afirmar que la marihuana presa amb moderació, és una droga que tot el món hauria de consumir.

22

Quasi tots portem l’esmorzar a classe amb paper d’alumini o en una bosseta de plàstic. Quina fam tenim tots quan arriben les 11 del matí!, si no se l’hem men-jat abans sense que el mestre o la mestra se n’adone. De sobte: “riiiing”; tots eixim bojos al pati a gaudir d’eixa estona: conver-sem amb els col•legues dels nòvios, del cap de setmana, del futbol, de l’examen que tenim, d’eixe mestre o mestra que ens té mania; en fi, una varietat de converses dignes d’escoltar, o simplement mengem alguna cosa prenent el solet, si el dia ho permet.

A la mateixa hora, el bar està

ple de gom a gom. Tots com-prant: xicles, papes, “boca bits”, “chupa chups”; en fi, de tot.

Al cap d’una estona: “riiiiing”. Tots a classe, es tanquen les portes, i és a partir d’eixe mo-ment quan l’horrorós paisatge apareix. El pati pareix un femer, tots els envoltoris del que hem menjat per terra: bosses, pa-pers, ampolles d’aigua, pots de refresc, el “bocata” que ens ha posat la mare i no ens agrada, tot en el lloc que no toca. Per què? Xics i xiques, hi ha pape-reres! Sabeu el que és, veritat?

Vos podeu imaginar les restes de quasi 1000 alumnes?

Mireu, jo vull fer-vos una pro-posta: “si a casa féreu el ma-teix”, de segur que us resultaria impossible viure a gust amb el fem per terra, doncs per què a l’institut sí? Ací passem moltes hores i entre tots hem de res-pectar-lo, si ho fem tots eixirem guanyant per tots els racons.

Però tot açò no acaba ací. Quan vaig al bany resulta impossible avorrir-te llegint els missatges que hi ha escrits en les portes. Proveu a fer-ho a casa a vore el que passa; de segur que no vos agradaria, i el pare i la mare no ho consentirien.

Crec que som prou majorets i majoretes perquè no hagen de dir-nos el que està bé o mala-ment.

Xics i xiques de l’IES PUÇOL, posem una mica des de cadas-cú nosaltres i per aquesta casa: cuideu-la i respecteu-la perquè és la nostra. De segur que val la pena.

Confie en vosaltres.

Marta Piquer Bargues, 1r CFGS Ed. Infantil

MITJA HORA DÓNA PER A MOLT

23

La preocupació pels problemes ambientals en general i pel canvi climàtic en particular està augmentant en la nostra societat i fa que aquests siguen temes importants per a ser tractats en els Centres educatius.

En aquesta línia, l'IES de Puçol està duent a terme una ecoauditoria del Centre aprofitant un concurs convocat per Cajamadrid en les comunitats autònomes de l'arc mediterrani. El projecte està coordinat pel Seminari de CCNN i en ell participen alumnes de 1r de Batxiller, Cicles formatius i ESO i l'objectiu és millorar l'eficiència energètica i reduir tant la generació de residus com la contaminació acústica i el consum d'aigua del Centre.

Les activitats realitzades fins al moment inclouen una recollida exhaustiva de dades tècniques (volum de residus, nivell sonor, eficiència de l'aïllament tèrmic, etc) i una sèrie de campanyes de conscienciació per a

l'alumnat sobre els temes tractats mitjançant activitats i cartells.

L'equip directiu s'ha compromés a tindre en compte les conclusions resultants del treball i a posar en pràctica les mesures concretes que es proposen.

Vicent Ribes, Dep. de biologia

ECOAUDITORIA

A c

as

a n

os

tra

24

Com tots els anys, hem celebrat el 8 de març al nostre institut. Han estat diverses les activitats que s’han dut a terme, com ara una xarrada de Maty P. Tchey sobre igualtat de gènere, dirigida als batxillerats, o la presentació a la Casa de la Cultura del vídeo “Qüestió de gènere”, produït per TelePuçol a partir d’un taller de bonstractaments realitzat pels alumnes de 2n de Batxillerat que participen al Club d’Humanitats. Però l’activitat central d’aquest dia la protagonitzaren una gran part d’alumnes del centre, aportant el seu gra de raïm al gran mural que representava les dones importants de les seues vides.

Al llarg de la setmana, i a partir de les activitats realitzades a les tutories, cada alumne i cada alumna de l’IES Puçol anava pegant-li voltes a quina seria la dona que triaria i els motius per què ho anava a fer. Després d’açò, amb les imatges i les frases que les identificaven, les alumnes del Cicle Formatiu anaren creant els preciosos murals que ompliren el centre al final del matí. Es tractava de visibilitzar la importància de la dona en una societat en la qual encara no s’ha aconseguit una igualtat de gènere real. La importància de les dones que han tingut un paper rellevant al llarg de la història, però també de les que el tenen en les nostres vides.

I és que cada any arriba un nou 8 de març i amb ell la necessitat de reivindicar les coses que encara no s’han aconseguit en termes d’igualtat de gènere. Una “desigualtat” que ens ha perjudicat històricament de manera fonamental a les dones, però que no hem d’oblidar que també ha afectat els homes. No som solament nosaltres les que estem marcades pels rols de gènere que la cultura ha anat delimitant, també els xics els patiu. També se vos ha anat encasellant en un determinat paper que havíeu d’assolir, que havíeu de representar. Uns papers que uns i altres tractem de trencar per construir-ne uns altres de nous, però que inevitablement arrosseguem en quantitat d’inèrcies i maneres de funcionar. Entre vosaltres, i per posar solament un exemple, no solament les xiques continuen sent marcades per tindre un comportament sexual que als xics se’ls és molt més permés, sinó que també els xics vos veieu condicionats a mostrar una especial sensibilitat cap a determinades coses, que encara són considerades de xiques...

Tots i totes hem estat víctimes d’aquestes construccions culturals, i per això tots i totes hem de sentir que el dia 8 de març és el nostre dia, un dia que reivindica la igualtat de gènere, amb tot el que això suposa, amb tot el que tant les xiques com els xics tenim per guanyar.

Lluïsa Cifre, Departament de Valencià

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA?

25

A c

as

a n

os

tra

L’HORT DE L’IES PUÇOLENTREVISTA

L’HORT DE L’IES PUÇOLAquesta és una entrevista que li hem fet a Vicent Ribes, professor de Biologia de

l’IES Puçol, i un dels encarregats del funcionament de l’hort.

Alumnes de l’IES Puçol treballant a l’hort Grup de 3r A del curs 2006-07

Hola, Vicent: li anem a fer una entrevista sobre l'hort de l'institut de Puçol.-A qui se li va ocórrer la idea de l'hort?, i quan es va fer? -A Júlia Sanz. Va començar a fer uns cursets d’agricultura biològica.I l'hort es va començar a fer el 1997. -Quin és l'objectiu de l'hort? -L'objectiu és que els xiquets treballen en equip, que facen un treball que no té recompensa immediata, però que fa que l'optativa siga una activitat interessant, i a més a més, que els alumnes estiguen connectats amb la natura. -Què es cultiva a l'hort, i en quines èpoques de l'any es cultiva? -L'hort es cultiva en dues estacions, i en cada una es conreen productes diferents: A l'hivern es cultiven tota la varietat de encisams, com cols, naps, faves, fessols; verdura de fulla, com espinacs, endívies, raves i també es planten les cebes. A l’estiu es cultiven altres varietats: tomaques, pebrots, albergínies... I també es planten dues varietats diferents de melons i carabasses. -Com és el procés i cada quan es rega l'hort?

-Cada època és diferent. A l'hivern es rega menys perquè no fa tanta calor com a l'estiu. A l'estiu es rega aproximadament cada 3 dies i ara estem modificant la manera de reg per aprofitar l'aigua. El procés és prou llarg. Els alumnes han de treballar molt per a aconseguir un bon resultat. -Canviant de tema, es fàcil aprovar l'assignatura?-Jo pense que sí. Si es treballa, s'aprovarà, i tampoc s’ha d’estudiar molt. És un treball d'equip, per avaluar hi ha dues notes, una nota conjunta, que avalua el treball del grup, i un altra individual. -Per finalitzar, què pensa vosté de l'hort? -Doncs jo pense que és una activitat diferent de les altres, perquè és optativa i la tria qui vol. A part, és una forma d'aprendre a cultivar els tipus de vegetals, però hi ha una queixa sobre la ubicació de l'hort, no pega quasi mai el sol. Hauria d'estar a l'altra part de l'institut, i també es vol que l'any que ve l'hivernacle siga un complement de l'hort.

Raquel Celda Muñoz, 4t E Carolina Escrich Estevez, 4t B

26

VALÈNCIA EN FALLES!VALÈNCIA EN FALLES!

Una de les festes més esperades pels valencians són les falles. És una tradició valenciana que durant quatre dies commou tota la comarca.

L'origen d'aquesta festa data del segle XVIII. Antigament la festa no era el mateix que avui dia. Quan es donaven per finalitzades les collites i anaven a cremar les males herbes, tot el poble aportava mobles antics, coses “roïnes” per cremar-les

en la foguera, era una espècie de ritual de purificació.

En aquests temps les falles valencianes són autèntics monuments formats per dos o tres

figures gegantesques principals rodejades per figures més menudes anomenades “ninots”. Normalment el tema principal de la falla el du el monument més gran, ja que un parell de mesos abans els fallers s'han disfressat d'aquest tema en la cavalcada.

Durant els quatre dies de festa la falla compta amb una programació que ix al llibret faller. Tots els matins es fa sonar la “despertà” , unes hores després totes les falles ixen al carrer a fer un passacarrer. En un dels quatre dies les falleres van a entregar un ram de flors a la Verge. La festa es dóna per finalitzada el dia 19 de març a les 24 h, el dia de Sant Josep, quant cremen la falla gran.

Tant els fallers com la gent de fora pot disfrutar de la xocolatà que reparteixen totes les vesprades, les festes que fan totes les nits i el dinar que fan el dia de Sant Josep.

Aquesta festa no sols comença el dia 16 de març, durant tot l'any la gent de la falla prepara la festa. La gent del carrer comença a notar la festa el dia 1 de març, quan comença la mascletà en la plaça de l'ajuntament de València, tots els migdies, quan les falleres majors diuen les tradicionals paraules: SENYOR PIROTÈCNIC, POT COMENÇAR LA MASCLETÀ!!!

Hi ha diferents opinions sobre aquesta tradició, que són bones i roïnes.

Els comentaris bons serien, per exemple, que atrauen al turisme, és a dir, creix l'oci, també que és una festa molt estimada pels valencians, i les opinions roïnes serien que València es col·lapsa pel tallament de carrers, que hi ha molts ferits pels petards, ja que aquests són molt perillosos i els xiquets juguen amb ells irresponsablement, també que el soroll de la festa, com per exemple “la despertà”, és prou molest per als veïns.

Bárbara Lara, 4t B Ana Ramos, 4t C

27

ENTREVISTA

A c

as

a n

os

tra

Fem massa femVALÈNCIA EN FALLES!

Una de les festes més esperades pels valencians són les falles. És una tradició valenciana que durant quatre dies commou tota la comarca.

L'origen d'aquesta festa data del segle XVIII. Antigament la festa no era el mateix que avui dia. Quan es donaven per finalitzades les collites i anaven a cremar les males herbes, tot el poble aportava mobles antics, coses “roïnes” per cremar-les

en la foguera, era una espècie de ritual de purificació.

En aquests temps les falles valencianes són autèntics monuments formats per dos o tres

figures gegantesques principals rodejades per figures més menudes anomenades “ninots”. Normalment el tema principal de la falla el du el monument més gran, ja que un parell de mesos abans els fallers s'han disfressat d'aquest tema en la cavalcada.

Durant els quatre dies de festa la falla compta amb una programació que ix al llibret faller. Tots els matins es fa sonar la “despertà” , unes hores després totes les falles ixen al carrer a fer un passacarrer. En un dels quatre dies les falleres van a entregar un ram de flors a la Verge. La festa es dóna per finalitzada el dia 19 de març a les 24 h, el dia de Sant Josep, quant cremen la falla gran.

Tant els fallers com la gent de fora pot disfrutar de la xocolatà que reparteixen totes les vesprades, les festes que fan totes les nits i el dinar que fan el dia de Sant Josep.

Aquesta festa no sols comença el dia 16 de març, durant tot l'any la gent de la falla prepara la festa. La gent del carrer comença a notar la festa el dia 1 de març, quan comença la mascletà en la plaça de l'ajuntament de València, tots els migdies, quan les falleres majors diuen les tradicionals paraules: SENYOR PIROTÈCNIC, POT COMENÇAR LA MASCLETÀ!!!

Hi ha diferents opinions sobre aquesta tradició, que són bones i roïnes.

Els comentaris bons serien, per exemple, que atrauen al turisme, és a dir, creix l'oci, també que és una festa molt estimada pels valencians, i les opinions roïnes serien que València es col·lapsa pel tallament de carrers, que hi ha molts ferits pels petards, ja que aquests són molt perillosos i els xiquets juguen amb ells irresponsablement, també que el soroll de la festa, com per exemple “la despertà”, és prou molest per als veïns.

Bárbara Lara, 4t B Ana Ramos, 4t C

Com tots el anys l’IES Puçol ha fet la seua pròpia falla. Aquest any tractava sobre el reciclatge. La falla s’ha fet entre els alum-nes de 4t de diversificació, 4C, 2F, alguns de 3r, alguns altres de 1r i de Cicles Formatius. Els encarregats de l’organització ha sigut el departament d’educació plàstica i visual, però en la plani-ficació han participat més depar-taments de l’institut.

Estava composta per dragons que engolien boles de paper, moscardons i mosquetes, el mata mosques i la formiga. Tots aquests ninots han sigut realit-zats principalment amb material reciclat, amb cartó, cola, periò-dics, fusta, pintura de tempe-ra i esprais de colors. Ha cos-tat aproximadament un mes d’acabar-la.

La falla la varen muntar unes hores abans de la seua cremà. Però en una ocasió van neces-sitar ajuda perquè quan ja esta-va pràcticament muntada, es va caure tota i la van haver de mun-tar de nou. Finalment es va cre-mar a les 11,30h amb total èxit.

4t Diver, Taller de premsa

Pilar Cervera, professora de Plàstica i Estructures

E: A qui se li va ocórrer aquest tema? PILAR: Doncs crec que va ser en una reunió amb 5 o 6 professors però exactament no ho sé, supose que va ser una proposta de Rafa. E: Quin tema és? PILAR: Es titula “Fem massa fem” i va sobre la quantitat de fem que acumulem i que si reciclem podríem fer moltes coses. E: Quins cursos han participat en la falla? PILAR: 4t Diver, 4t C, etc E: Amb quin material està festa la falla? PILAR: Amb paper, cartró, i tot el material reciclable que hem agafat per a la falla.

E: Perquè haveu elegit aquest tema per a la falla? PILAR: Doncs perquè a tots ens interessa molt el tema del reciclatge i pensem que és bo per a vosaltres perquè vegeu la quantitat de fem que s’acumula. E: Haveu tingut algun problema en fer-la? PILAR: Doncs la falta de temps ha sigut el principal problema.E: Vos ha agradat fer la falla o ha sigut pesat? PILAR: No, a mi si que m’ha agradat però com no hem tingut molt de temps veiem que se ens tirava el temps damunt, però un poc de tot. E: T’agradaria ser artista fallera?PILAR: A mi si m’agradaria, m’encantaria. Jo, quan

estava pintant m’ho estava passant fenomenal. E: Et dóna llàstima que cremen la falla? PILAR: Un poc sí, perquè després d’haver-la muntat i tot fa pena. E: Quant de temps haveu tardat en fer la falla? PILAR: Mes i mig treballant sessions molt curtes. E: Que representen les mosques?PILAR: Representen que al costat del fem sempre hi ha alguna mosca i representa alguna cosa més.

Leticia Marc i Paloma Risueño, 4t Diver

28

ACTIVIDADES DE ANIMACIÓN LECTORAACTIVIDADES DE ANIMACIÓN LECTORA

El departamento de Castellano organiza a lo largo del curso una serie de actividades orientadas a la lectura; se trata de impulsar el placer de leer entre los

jóvenes. Durante el mes de febrero hemos podido disfrutar de dos interesantísimas actividades relacionadas con la lectura: en primer lugar, la visita del escritor HEINZ DELAM y posteriormente las representaciones dramáticas de

dos obras a cargo de un grupo de actores de la Editorial Bruño.

El escritor HEINZ DELAM nos visitó por segundo año consecutivo el pasado día 4 de febrero. Es tal el interés que suscitan sus obras y tan grata su conversación con los jóvenes que podemos considerarlo ya como un colaborador indispensable en nuestras tertulias literarias. Sus obras despiertan la atracción por los ambientes exóticos, por los apasionantes paisajes africanos que él conoce a la perfección; lo grandioso de su prosa es que involucra a los lectores en aventuras de las cuales él es el principal protagonista. Los libros que leyeron nuestros alumnos y sobre los cuales se entabló una interesante conversación fueron La maldición del brujo, Likundú y La noche de las hienas cuyo denominador común es un mundo de misterio, magia y fuerzas ocultas que no dejaron impasibles en ningún momento a nuestros jóvenes lectores. Esperamos a Heinz Delam el curso próximo, pues nuestra intención es dejarnos seducir por su Literatura y por su capacidad de comunicación.

Heinz Delam ante una de sus pasiones: la aviación

La editorial Bruño nos proporcionó, a su vez, una original forma de trabajar los textos literarios que consiste en recrear los ambientes de las obras escritas para suscitar en el espectador-lector un sentido crítico particular. Los alumnos participaron activamente en

sendos espectáculos interactivos relacionados con las obras que ya se habían trabajado en el aula. Así, los estudiantes de Segundo curso de ESO asistieron a la representación de El perro de los Baskerville del autor Arthur Conan Doyle y los alumnos de Primero de Bachillerato a la representación de Don Gil de las calzas verdes de Tirso de Molina.

Alumnos de Primero de Bachillerato colaborando en la recreación de la obra Don Gil de las calzas verdes

Alumnos de Segundo de ESO en la representación de El perro de los Baskerville

En ambos casos, la nota dominante fue el humor y la caricatura tanto de los

29

ACTIVIDADES DE ANIMACIÓN LECTORA El departamento de Castellano organiza a lo largo del curso una serie de

actividades orientadas a la lectura; se trata de impulsar el placer de leer entre los jóvenes. Durante el mes de febrero hemos podido disfrutar de dos

interesantísimas actividades relacionadas con la lectura: en primer lugar, la visita del escritor HEINZ DELAM y posteriormente las representaciones dramáticas de

dos obras a cargo de un grupo de actores de la Editorial Bruño.

El escritor HEINZ DELAM nos visitó por segundo año consecutivo el pasado día 4 de febrero. Es tal el interés que suscitan sus obras y tan grata su conversación con los jóvenes que podemos considerarlo ya como un colaborador indispensable en nuestras tertulias literarias. Sus obras despiertan la atracción por los ambientes exóticos, por los apasionantes paisajes africanos que él conoce a la perfección; lo grandioso de su prosa es que involucra a los lectores en aventuras de las cuales él es el principal protagonista. Los libros que leyeron nuestros alumnos y sobre los cuales se entabló una interesante conversación fueron La maldición del brujo, Likundú y La noche de las hienas cuyo denominador común es un mundo de misterio, magia y fuerzas ocultas que no dejaron impasibles en ningún momento a nuestros jóvenes lectores. Esperamos a Heinz Delam el curso próximo, pues nuestra intención es dejarnos seducir por su Literatura y por su capacidad de comunicación.

Heinz Delam ante una de sus pasiones: la aviación

La editorial Bruño nos proporcionó, a su vez, una original forma de trabajar los textos literarios que consiste en recrear los ambientes de las obras escritas para suscitar en el espectador-lector un sentido crítico particular. Los alumnos participaron activamente en

sendos espectáculos interactivos relacionados con las obras que ya se habían trabajado en el aula. Así, los estudiantes de Segundo curso de ESO asistieron a la representación de El perro de los Baskerville del autor Arthur Conan Doyle y los alumnos de Primero de Bachillerato a la representación de Don Gil de las calzas verdes de Tirso de Molina.

Alumnos de Primero de Bachillerato colaborando en la recreación de la obra Don Gil de las calzas verdes

Alumnos de Segundo de ESO en la representación de El perro de los Baskerville

En ambos casos, la nota dominante fue el humor y la caricatura tanto de los

Los espectadores disfrutaron de la representación. Una forma de compaginar aprendizaje y diversión

personajes principales de las obras originales como de las situaciones creadas por los autores de las mismas. Seguro que a través de este recurso, el gusto por la lectura de las obras maestras de la Literatura se habrá visto incrementado en

nuestros estudiantes. Algunos de ellos, por cierto, quedaron perplejos ante la sorpresa de verse convertidos en improvisados actores, cómplices de las travesuras de las actrices que realizaron las representaciones dramáticas.

Pilar Millán, Dep. castellano A c

as

a n

os

tra

La noche de las hienas

La maldición del brujo

Likundú

30

CELEBRACIÓN DEL DÍA DE LA PAZ Toda la Comunidad escolar se unió a la celebración del día Internacional de la PAZ mediante un gesto simbólico que demuestra el compromiso de nuestro Centro para promover la Educación en Valores.

El Día Internacional de la Paz fue establecido en 1981 por Naciones Unidas como una celebración anual de no violencia y cesación del fuego a nivel mundial. Cada año, muchas personas en todas partes del mundo rinden homenaje a la paz de diversas maneras el 21 de septiembre. Además, hay otra fecha significativa en el entorno escolar que nos recuerda la necesidad de perseguir la PAZ: el día 30 DE ENERO se conmemora la muerte del líder nacional y espiritual de la India, el Mahatma Gandhi, asesinado a tiros por un fanático hinduista el 30 de Enero de 1948.

Gandhi nació en Porbandar, India, en 1869, y tras graduarse en derecho en Inglaterra, se instaló en África del sur y luchó allí contra la discriminación de que eran objeto los indios. Al volver a la India organizó la resistencia

no violenta (su filosofía, de base religiosa, tenía por principio fundamental la no violencia) contra el colonialismo. Encarcelado en numerosas ocasiones, era en 1937 el líder de un movimiento independentista capaz de movilizar o detener a millones de indios.

Nuestro Instituto se suma cada año a esta celebración con la finalidad de concienciar a los jóvenes sobre la importancia de vivir en un entorno pacífico en el que prevalezca la tolerancia ante la diversidad cultural, racial, religiosa…

Este año, conseguimos que todos los alumnos y profesores del Centro se involucraran en un acto colectivo. Fue un gesto simbólico, pero muy significativo: un grupo de alumnos representó en el patio la palabra PAUmientras se recitaban poemas alusivos al tema a través de la megafonía. Un gran aplauso final

selló ese compromiso de PAZ que todos pretendemos.

Pilar Millán, subdirectora

CELEBRACIÓN DEL DÍA DE LA PAZ

31

CAMPAÑA DE ALIMENTACIÓN SALUDABLE Bajo el lema “TU SALUD NO ESPERA A MAÑANA. MAÑANA ES AHORA” tuvo lugar en nuestro Instituto una campaña de concienciación acerca de los hábitos

alimenticios de los jóvenes.

La Conselleria de Cultura, Educación y Deporte de la Generalitat Valenciana se ha marcado entre sus objetivos prioritarios dotar de información a los adolescentes valencianos para una vida saludable. Por eso, la campaña es una buena forma de acercamiento a nuestros jóvenes con el claro propósito de informar, concienciar y educar sobre los hábitos nutricionales.

La Cooperativa CONSUM Y Cárnicas SERRANO son las empresas patrocinadoras de la campaña, que cuenta con el apoyo y colaboración de la CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓN Y DEPORTE de la Generalitat Valenciana.

Dinámica de campaña

La campaña, de carácter itinerante, tiene como actividad principal la realización de jornadas lúdico/ informativas dirigidas principalmente al público escolar. En nuestro Instituto, participaron los alumnos de Primer Curso de Bachillerato.

Actividad

Un debate guiado y la proyección de fragmentos de varias películas conforman la metodología educativa e informativa de la campaña. Las monitoras recibieron a los alumnos con el planteamiento de una serie de preguntas que servían para inducir a la reflexión:

¿Por qué cuidan tanto su dieta los deportistas? Muchas revistas ofrecen a sus lectores diversas dietas, ¿a qué se debe esta preocupación? ¿Habéis hecho dieta alguna vez? Se nos anima hoy día a comer con inteligencia? ¿Sí? ¿No? ¿Por qué?

A continuación, los monitores les invitaron a participar en un recorrido visual por los modelos de imagen corporal que durante los últimos 10 años se nos han ofrecido en revistas y películas; para finalizar, se proyectaron fragmentos de películas donde se tratan los aspectos más relevantes de la alimentación emocional y que concretamente afecta a los jóvenes adolescentes:

• Charlie y la fábrica de chocolate (La influencia de los educadores en la creación de hábitos alimenticios).

Spanglish (Aceptación de la propia fisonomía).Deliciosa Martha (Valores tradicionales ) El diario de Bridget Jones (Patrones que esclavizan).

CAMPAÑA DE ALIMENTACIÓN SALUDABLE

A c

as

a n

os

tra

32

CAMPAÑA DE LIMPIEZA Trabajar en un entorno agradable, limpio y ordenado es mucho más satisfactorio y

productivo. Lo estamos comprobando mediante la campaña de limpieza que acabamos de poner en marcha.

Alumnos de 4º A en una sesión de tutoría dedicada a la limpieza del aula.

Nuestro objetivo es comenzar a valorar los recursos que se nos ofrecen en un espacio colectivo: las instalaciones del Instituto, el mobiliario, los espacios verdes... Debemos ser conscientes de que nos pertenecen, pero no en exclusividad: en primer lugar, porque los

compartimos y después, porque debemos dejarlos en condiciones aceptables para ser utilizados por otras personas. Por lo tanto, el respeto hacia estos recursos es un acto de solidaridad que posibilita una mejora de la convivencia.

Con esta filosofía surgió la idea de iniciar una campaña de limpieza en la que se vieran implicados todos los alumnos del Centro. Esta campaña surgió de la mano de un proyecto mucho más ambicioso: un trabajo de “Ecoauditoría” del que se habla más pormenorizadamente en un reportaje de esta misma revista. De este modo, el respeto al Medio Ambiente se convierte en una prioridad en nuestras aulas.

La Campaña se centra en una serie de acciones concretas:

Limpieza de las aulas. Limpieza de zonas comunes: corredores, patios y jardines.

Recogida selectiva de los residuos utilizando bolsas con los colores propios del reciclaje, residuos que los “ecoauditores” pesarán para realizar su estudio.

Exposición de carteles con mensajes alusivos al orden y la limpieza.

Los primeros en ponerse “manos a la obra” fueron los alumnos de 4º-A quienes, motivados por su tutor, decidieron realizar una limpieza a fondo de su aula. Tal como muestran las imágenes, provistos de brocha y pintura dejaron la clase “como los chorros del oro”.

La limpieza de patios y jardines requiere más tiempo, sobre todo, porque el objetivo es que participen todos los grupos del Instituto. El procedimiento es sencillo: se han dividido estos espacios en zonas acotadas: pistas polideportivas, patios de recreo , zonas de paso y jardines; durante la hora de tutoría semanal, cada grupo acude por turnos al lugar que tiene asignado y realiza la

CAMPAÑA DE LIMPIEZA 2008

B

33

Alumnos recogiendo en el patio

recogida selectiva de residuos, distribuyéndolos en las bolsas de colores que acarrean los representantes de cada grupo. Posteriormente, se depositan en los contenedores. El trabajo colectivo y el hecho de recoger lo que “otros” han tirado permite tomar conciencia de lo importante que es respetar los espacios comunes para respetar, a su vez, a las personas que los utilizan.

Alumnos de 1º de ESO recogiendo papeles y plásticos del jardín

Por supuesto, el proceso iniciado tiene continuidad, de modo que en el próximo número de nuestra revista seguiremos informando sobre esta Campaña y mostraremos el antes y el después de esta iniciativa.

Pilar Millán

A c

as

a n

os

tra

Contenedor amarillo (envases): en este se deben depositar todo tipo de envases ligeros como plásticos, latas, tetrabricks, etc. Contenedor azul (papel y cartón): en este contenedor se deben depositar los cartones de cajas, así como los periódicos, revistas, papeles de envolver, propaganda, etc. Es aconsejable plegar las cajas de manera que ocupen el mínimo espacio dentro del contenedor.Contenedor verde claro (vidrio): en la mayor parte de las ocasiones tiene forma de iglú.

Relación contenedor - producto

Contenedor amarillo Contenedor azul Iglú verde Punto limpio

Envases plásticos y latas Papel y cartón Vidrio Otros productos

En cada localidad, el Ayuntamiento es el encargado de la recogida de los residuos que posteriormente se trasladan a una de las plantas de reciclaje para completar el proceso.

Otros productos como las pilas, aceites, metales, ordenadores,electrodomésticos... también son reciclables. Son muchos los Ayuntamientos que ofrecen soluciones para la recogida de este tipo de residuos. En muchos municipios existen los llamados «Puntos limpios». Se trata de centros de recogida de residuos peligrosos para los que no existe un contenedor específico. En ellos podemos dejar todo tipo de productos sin ningún coste evitando, así, contaminar el planeta. En Puzol contamos con el ECOPARC que se encuentra en el polígono sur, muy cerca del Instituto.

Colores para reciclarEn cada localidad, el Ayun-tamiento es el encargado de la recogida de los residuos que posteriormente se tras-ladan a una de las plantas de reciclaje para completar el proceso.Otros productos como las pilas, aceites, metales, or-denadores, electrodomés-ticos... también son reci-clables. Son muchos los Ayuntamientos que ofrecen soluciones para la recogida de este tipo de residuos. En muchos municipios existen los llamados «Puntos lim-pios». Se trata de centros de recogida de residuos peligrosos para los que no existe un contenedor es-pecífico. En ellos podemos dejar todo tipo de productos sin ningún coste evitando, así, contaminar el planeta. En Puzol contamos con el ECOPARC que se encuen-tra en el polígono sur, muy cerca del Instituto.

34

VIATGE A MADRID

El grup d’alumnes posa per a la Nostra revista en la plaça d’Orient. Al fons, el Palau Reial.

VIATGE A MADRID Els passats dies 5 i 6 de febrer, alumnes de música de 2n, 3r i 4t d'ESO van

viatjar a Madrid per a conèixer el Teatre Reial de Madrid, el Reial monestir de San Lorenzo del Escorial, assistir a un concert de la Banda Reial i gaudir del musical

La Bella y la Bestia al teatre Calderón.

VISITA AL TEATRE REIAL DE MADRID

El Teatre Reial és el teatre d'òpera de Madrid i està considerat com un dels més importants d'Espanya, sent destacable la presència habitual de la Família Reial Espanyola en les seues representacions. Està situat a la Plaça d'Orient, enfront del Palau Reial, i és un dels

menor prestància, recauria sobre la Plaça d'Isabel II.

El teatre es va inaugurar el 10 d'octubre de 1850, coincidint amb l'aniversari de la

Sobirana. L'obra triada va ser La favorita, de Donizetti i van actuar artistes de renom, com el soprano Alboni o el director de Orquestra Michel Rochelle.

monuments més emblemàtics de la ciutat.

La reina Isabel II, va promoure la construcció del Teatre Reial, teatre d'òpera per a acollir a la cort. Per a aquesta tasca, la corona va cedir els solars del Caño del Peral, a la Plaça d'Orient.

Els arquitectes van ser El senyor Antonio López Aguado i El senyor Custodio Moreno encarregats de crear un magnífic edifici amb forma hexagonal irregular. La seua façana principal miraria a la Plaça d'Orient i l'altra, de

Alumnes descansant en la plaça d’Orient. Al fons, façana oest del Teatre Reial.

35

Ro

da

mo

ns

EL MONASTERIO DE SAN LORENZO DEL ESCORIAL.

El Escorial, monument patrimoni de la humanitat, va ser el centre polític de l'imperi de Felip II, on va organitzar el seu palau i la biblioteca així com el seu panteó, el dels seus pares, Carles I i Isabel de Portugal, i el dels seus familiars i successors, on va edificar una gran basílica i va fundar un monestir.

bronze daurat són, com les del retaule, de Pompeu Leoni.

LA CRIPTA

Va ser construïda per Juan Gómez de Mora segons plans de Juan Bautista Crescenzi. Consta de 26 sepulcres de marbre on reposen les restes dels reis i reines de les cases d'Àustria i Borbó, excepte Felipe V i Ferran VI, que van triar La Granja de San Ildefonso i les Saleses Reials respectivament.

Falten també, per tant, les restes dels reis Amadeu I, de la casa de Savoia, i José I Bonaparte, enterrats a la basílica de Superga de Torí i en Els Invàlids de París, respectivament.

També reposen les restes de les reines consorts que són mares de rei. A més de l'únic rei consort que hi ha hagut a Espanya, Francisco d'Assís de Borbó, espòs d'Isabel II.

LA ESCOLANÍA

L'any 1567, a penes quatre anys després de començada la Construcció del Reial monestir de San Lorenzo del Escorial, ja va fundar i va instituir Felip II un Col·legi i Seminari al monestir de Párraces (Segòvia), mentre es concloïen les obres del Escorial. Aquests xiquets del seminari eren instruïts en gramàtica i llatinitat així com en música (Cant pla principalment) i estaven encarregats de cantar tots els dies la missa de l'Alba a la basílica, així com la Salve després del rés de vespres de la comunitat de monjos del monestir. També tenien l'obligació d'ajudar com a acòlits en les misses que s'oficiaven a la basílica.

Eren un total de 40 els xiquets que cantaven diàriament en grups de 20, també en festes

Va fixar l'emplaçament del conjunt a finals de 1562, col·locant-se l'última pedra en 1584, segons projectes de Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera. Aquest últim va construir també les dues Cases d'Oficis, enfront de la façana nord del monestir, i el seu continuador, Francisco de Mora, la Casa de la Companyia. Cripta Reial Biblioteca Cúpula de la basílica

A la basílicel del fundador, Felip II, les seues

a es conserven dos grans cenotafis:

respectives famícostat de l'altar major. Les escultures orants en

i el de Carles I, amb lies, a l'un i l'altre

3636

assenyalades intervenien en les nadales i danses que tenien lloc: Nadal, Sant Llorenç, Sant Jeroni, Corpus… així com en les recepcions als Reis i personalitats que acudien al monestir.

Aquesta labor i institució es va mantenir a través dels segles fins a la desamortització de Mendizábal, moment en què la comunitat monacal va haver d'abandonar el monestir i amb això va cessar tota activitat. Posteriorment a aquest abandó es va restituir el seminari de la mà del capellà de la reina Isabel II: D. Antonio Mª Claret (posteriorment bisbe i sant). I dins del seminari va crear una sèrie de beques per a xiquets que tingueren qualitats per a la música per a mantenir aquest grup de cantors per al decor litúrgic de la basílica.

De nou aquesta institució refundada va passar per distintes vicissituds que van finalitzar amb la seua desaparició i una nova fundació, ja de mà dels religiosos Agustins, en 1974, de la Escolanía tal com es coneix avui. Amb uns estatuts moderns i una organització pràctica però amb la mateixa finalitat de sempre:

CONCERT DE LA BANDA REIAL

La Banda Reial és l'hereva de l'escorta personal del Rei Ferran el Catòlic, la missió d'aquesta secció armada amb alabardes, és prestar la guàrdia militar a l'interior dels palaus i proporcionar la guàrdia solemne a la

Tribuna reial en diversos actes.

La seua missió és proporcionar escorta solemne a SM el Rei i Família Reial, així com a Caps d'Estat estrangers. Munten cavalls de pura raça espanyola de capa torda i porten llança de fust de bambú amb gallardet en colors nacionals.

Pertanyen a l'Esquadró D'escorta Reial. El seu uniforme és una rèplica de l'utilitzat en 1875 per L'escorta Reial d'Alfons XII. Munten cavalls de pura raça espanyola de capa castanya.

Pertanyents a l'Esquadró d'Escorta Reial obrin la desfilada dels Guàrdies reials a cavall, porten l'uniforme reglamentari de l'Institut de Llancers de la Cavalleria d'Alfons XII (1922) i porten cavalls de capa negra.

l'embelliment de la litúrgia escurialense.

37

Té el seu origen en l'artilleria volant creada per Carles IV. La seua missió és rendir honors mitjançant salves d'ordenança, així com participar en parades I desfilades. Les peces són úniques, model SCHNEIDER 75/28 de 1906. Tant aquestes com els carrets de munició, són tirades per cavalls hispanobretons de Capa castanya i negra.

Obrin les desfilades dels Guàrdies reials de peu. Presents en el nostre Exèrcit des de l'època del Gran Capitán (S. XV), porten cordons rojos i manyoples

de xarol per a diferenciar-se de la resta de les tropes I sempre en Una esquadra dirigida per un caporal.

La Guàrdia Reial es defineix com la representació dels tres Exèrcits davant SM el Rei. Aquest uniforme està inspirat en l'època d'Alfons XIII. El color blau turquesa és l'heretat de les primeres Guàrdies Reials de Felipe V, són característics d'aquest uniforme la típica gorra militar denominat ROS i les muscleres anomenades de plàtan, així com la doble franja de color grana del pantaló.

Ro

da

mo

ns

38

EL MUSICAL: LA BELLA Y LA BESTIA

La Bella y la Bestia és un conte clàssic que narra la història d'un príncep que vivia en un castell.

Una nit d'hivern es presenta davant les portes del seu castell una vella captaire demanant que li deixe entrar per a protegir-se de l'intens fred. El príncep, en veure el seu aspecte brut i esparracat, li nega l'entrada. Llavors, l'anciana es converteix en una bella fetillera i, com a càstig per la seua maldat, transforma el príncep en una espantosa Bèstia i a tots els seus servents en Objectes Encantats.

La fetillera entrega una rosa al príncep i li diu que si aconsegueix l'amor d'una donzella abans que caiga l'últim pètal, es trencarà l'embruixament, però si no, continuarà sent una Bèstia per sempre.

El musical La Bella i La Bèstia compta amb més de trenta actors en escena i una gran orquestra en directe.

La música és d'Alan Menegen, autor d'èxits com “La Botiga dels Horrors”, “La Sirenita”, “Aladdin”, “El Geperut de Notre Dame” o “Pocahontas”. Les lletres de les cançons són de Howard Ashman (“La Botiga dels Horrors”, “La Sirenita”, “Aladdin”) i Tim Rice (“Jesucrist Superstar”, “Evita”, “Joseph And The Amazing Technicolor Dreamcoat” i “Chess” entre altres).

Els decorats, el vestuari i el maquillatge de LaBella y la Bestia estan carregats d'imaginació i aconsegueixen introduir l'espectador en el fascinant univers de la pel·lícula animada.

SAN LORENZO DEL ESCORIAL

San Lorenzo del Escorial es troba localitzat al nord-oest de la Comunitat de Madrid, a la vessant sud oriental de la Serra de Guadarrama.

Aquest entorn de singular Bellesa va ser el triat pel Rei Felip II per a construir el monestir de San Lorenzo del Escorial, complint els desitjos de son pare Carles V de construir un Panteó Reial que, en el seu temps, va representar l'esperit del seu imperi i la grandesa de la dinastia austríaca.

L'existència d'aigües, bona pedra granítica i pinedes als voltants van proporcionar els elements bàsics per a la construcció de tan esplèndid monument, per això el monarca

39

Ro

da

mo

ns

inicià el procés d'adquisició de terres que van servir per a ubicar-lo, així com per al manteniment del monestir i de la comunitat jerònima que en molt de temps el va administrar.

Aquests terrenys, que van incloure extensions com La Herrería, La Fresneda, Campillo i Monasterio (actual Vall dels Caiguts i terrenys cap a Collado-Villalba) i la Devesa Boyal (Muntanya de la Jurisdicció fins a Abantos) de l'original terme del Escorial; van configurar un entorn privilegiat que combinava la seua tradicional dedicació agrària i pastorívola, amb altres activitats d'oci i esplai (passeig, caça, muntar a cavall, etc.) realitzades pels successius monarques que el van habitar.

Totes aquestes incorporacions van configurar un conjunt que si bé ha evolucionat al llarg del temps ha sabut mantenir la idiosincràsia singular de les seues característiques naturals. Per la seua singularitat la visita a San

Lorenzo del Escorial no ha de fer-se sense haver gaudit de les meravelles que la naturalesa amaga en llocs tan singulars com La Herrería i la Pineda de Abantos. Els seus valors naturals i el seu caràcter excepcional van provocar les declaracions de Paisatge Pintoresc la Pineda de Abantos en 1961 i de bosc d'especial interès ecològic de La Herrería en 1995; que garanteixen la seua protecció i conservació a les generacions futures.

Igualment mereixen contemplar-se i ser acollits per les ombres dels magnífics exemplars arboris que es troben en places i jardins de San Lorenzo del Escorial.

Begoña Arteagabeitia, Seminari de música

40

SOROLLA I MARILYN

Abans de res, vam anar a l’estació de rodalies de Puçol i agafàrem el tren de les 9 del matí amb un bitllet de grup, després del primer imprevist del dia que va ser que Ahmed es va xafar el dit amb la porta del cotxe de Ramon i el van haver de cu-rar a la mateixa estació. Encara que ell en lloc de queixar-se no parava de riure.

De l’estació del Nord al Centre Cultural Bancaixa

anàrem caminant i a Abraham quasi l’atropella una bicicleta. Quan vam arribar a la cua de l’exposició de Sorolla, “Visió d’Espanya”, ens van convidar a xocolata. Entràrem de seguida perquè no hi ha-via quasi gent. Això sí, per poder entrar al cen-tre cultural Bancaixa havíem de passar per una màquina que veia el que dúiem a la bossa. Com que Ramon, el tutor, era l’únic que tenia DNI li van donar una àudio guia per a poder explicar-nos què era el que significava cada quadre que representaven diferents llocs d’Espanya. El millor quadre era el de la Comunitat Valenciana, perquè era el més bonic. El més llarg, que representava Castella, feia 14 metres. Eren quadres gegants. A més, Sorolla utilitzava una barreja de colors càlids en els elements del quadre i de colors freds en el fons. Aquests quadres els han portat de Nova York i sols els podrem veure ací aquesta vegada.

Després anàrem al Centre cultural Octubre a veure una exposició de Marilyn Monroe, “Marilyn i el glamour”, que estava prou bé. Hi havia ves-tits, calendaris i portades de revistes famoses. Els vestits de la Marilyn eren de somni, preciosos, i també els seus complements, les cartes seues. Ens va emocionar prou.

En principi tot era per no anar a l’institut. Encara que era una excursió obligatòria organitzada pel tutor perquè tot el grup poguérem estar junts. Vam anar tota la classe de 3r H2 de l’IES Puçol, el tutor, Ramon, i la professora de tecnologia, Inma. La visita

va ser a l’exposició de quadres de Sorolla i a l’exposició de Marilyn Monroe. El mateix passat dimarts 15 de gener de 2008 també vam anar a veure la Llotja de València que

està enfront del Mercat Central i vam esmorzar al Parterre, una plaça que al mig té l’estàtua del rei Jaume I muntant el seu cavall.

41

Ro

da

mo

ns

Després, com que sobrava temps, acudírem a la Llotja. Estava molt ben restaurada. El sostre era molt bonic. També miràrem les gàrgoles i les sales on seien els reis. Alguns companys, però, estaven molt cansats i abans de tornar a casa, Estefania, Annia, Lorena i Amparo van entrar a un McDonalds perquè hi havia gana. Finalment tor-nàrem a l’estació per agafar el tren i no el cotxe de Ramon, que condueix massa lent.

Grup 3r H2

www.octubre.ca

t

42

DE BELLES ARTS A LA PARPALLÓ

www.salaparpallo.es

43

Ro

da

mo

ns

Imatges cedides per Rafa Corberà, Dep. de dibuix

44

LÍNIA RESERVADA PER AL TÍTOL DE L’ARTICLE El passat divendres dia 29 de febrer els alumnes de segon de batxillerat pogueren assistir a les diferents sessions informatives que convoca cada any la Universitat de València.

Aquesta activitat , programada pel Seminari d’Orientació del nostre Institut, tenia com a finalitat l’acostament de l’alumne al món universitari i orientar-lo de cara als seus futurs estudis.

Els alumnes recorreren els quatre Campus que formen la Universitat de València: Burjassot, Tarongers, Blasco Ibáñez i Ausiàs March. La visita va ser precedida d’una xerrada per introduir els alumnes en l’oferta formativa.

Desitgem i confiem que els nostres alumnes hagen fet la selecció més idònia, i que els permeta en un futur, no massa llunyà, accedir al món laboral.

Miquel López, Dep. de valencià.

A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

www.vives.org

45

XE QUIN BAC !VIATGE A LA NEU

El dia 6 de gener de 2008 agafàrem l’autobús per anar a Boí Taüll, als Pirineus catalans. Començàvem, així, un viatge a la neu del qual tot seguit contarem els moments més divertits.

Arribàrem a les set de la vesprada a l’hotel i agafàrem la nostra habitació. Després anàrem a llogar el material de snowboard.

Al dia següent ens varen fer una prova per a assignar-nos un curs o nivell adequat i començàrem les classes. Per les nits anàvem a una nau anomenada “Punt de trobada” on hi havia discoteca i també s’hi feien jocs. Pel matí fèiem classe de les deu a les dotze. Eren molt divertides a causa de les caigudes produïdes pels companys (Nosaltres, per suposat, som tan bons amb la planxa de neu que no caiguérem ni una sola vegada). De les dotze a la una de migdia teníem temps lliure per a practicar el que ens havia ensenyat el monitor. En el següent vídeo podreu comprovar que bé han aprofitat alguns les classes. El millor és el càmera. Feu clic a la imatge si esteu en línia.

Algunes vesprades, sobre les sis, fèiem excursions al poble, inclús vam veure una església on tocàrem una campana des de la torre.

Una anècdota més per contar va ser la que ens va passar al tercer dia quan anàrem a pujar a l’ascensor. Només podíem pujar quatre persones però en pujàrem set. Total que l’ascensor es va aturar entre la paret i el segon pis. Un company es posà molt nerviós i es va posar a cridar fins que al final ens van escoltar unes xiquetes que avisaren a la recepcionista de l’hotel.

El divendres, dia 11 tornàvem a casa, encara que hauríem preferit quedar-nos una setmaneta més.

Ángel García i Álex Almazán, 3r C

Ro

da

mo

ns

www.vives.org

46

UN PASSEIG PER LA SAFOR

El passat dimarts dia 4 de març els alumnes de 3r i 4t d’ESO acompanyats per, Ferran Mascarell, Pura Morillo i Ramon Peris, anaren a visitar la fàbrica de Dulcesol a Vila-llonga, a Gandia i al Palau Ducal.

Els alumnes entraren a l’institut com de costum a les 8:15h però no varen eixir fins les 8:30h del matí, quan va arribar l’autobús. Després els pro-fessors van passar llista i a continuació els alum-nes van pujar l’autobús per tal de començar el llarg viatge cap a Vilallonga, la Safor.

Després de dos hores mortals en l’autobús, per fi, els alumnes arribaven a la fàbrica Dulcesol; eren més o menys les 10:30h. Una vegada allí els alumnes volien esmorzar però no varen poder ja que anaven a entrar ja a la fàbrica. Per a poder accedir els alumnes es varen tindre de posar una bata i un barret i llevar-se les arracades, els anells i els pírcings. A continuació els alumnes es dividi-ren en quatre grups, cada grup va estar acompan-yat per un empleat de la fàbrica que ensenyà les instal•lacions i va explicar la producció i el funcio-nament de les màquines. A l’eixida de la fàbrica els alumnes van rebre una bossa amb una caixeta de set quadradets de xocolata i una caixa de tres pastissos de poma. Els alumnes esmorzaren a les portes de la fàbrica. www.dulcesol.es

Començant la visita a Dulcesol

47

Ro

da

mo

ns

Tot seguit varen pujar a l’autobús per anar a Gandia, la seua pròxi-ma parada. Una volta en Gandia es varen dirigir cap al Palau Du-

cal; on es va explicar un poc la seua història, els seu desenvolupament i transformacions per a ajustar-se l’estil de l’època en què estaven i els seus propietaris; el més coneguts varen ser els Borja. Família més que coneguda a Gandia, un d’ells és l’actual patró d’aquest poble.

Després d’escoltar atenta-ment totes les explicacions i de visitar totes les sales del Palau vàrem anar a la plaça de l’Ajuntament on Ferran ens va explicar la història de la delicada de Gandia.

Després els professors i els alumnes acordaren que els alumnes podien anar a menjar on volguérem i que després po-díem anar pel poble i a les quatre de la ves-prada quedaven a la plaça de l’Ajuntament per tornar l’autobús.

Quasi tots els alumnes anàrem a dinar al Burger king, a continuació ens vàrem anar a conèixer un poc millor Gandia. A les quatre de la vesprada tots els alumnes anàrem al lloc on havíem quedat, la plaça de l’Ajuntament; allí ens reunírem amb els professors. Tots junts anàrem on hi era l’autobús per a començar el viatge de tornada a casa. Una volta havíem arribat a l’autobús pujàrem ens comptaren per a assegurar-se que estàvem

tots i una volta tots comptats, l’autobús es posà en marxa cap a Puçol.Arribaren sobre les sis menys deu just a temps que els alumnes del Puig agafaren l’autobús. Els alumnes de Puçol ens anàrem a casa.

En conclusió va ser una excur-sió molt divertida i interessant.

Aida I. Córcoles, Susana Olivares, Adrian Castelló, 3r A

Finalitzant la visita al Palau Ducal.www.dulcesol.es

48

Dimecres, 19 de desembre a les 10.05h isquérem tots els cursos de 1r de l’institut amb l’autobús. Una vegada a València, els pro-fessors ens portaren a una pla-ceta a esmorzar tots junts. Els mestres que ens acompanyaren eren: Lluïsa, Pilar Devís i Fe-rran.Després ja anàrem cap al tea-tre a veure l’obra de teatre Kra-ft. Allí al Micalet també hi havia altres escoles, i en una estona començà l’obra. Una obra re-presentada amb titelles, que les

feien amb paper arrugat, que al seu torn esta-va penjant d’una corda i subjectat amb pinzes. Amb trossos de paper anaven formant cossos, que pareixien persones, i amb música feien ballar les titelles. Cada nova titella que formaven tenia una música di-ferent, però tot tractava sobre la terra. Donava a entendre que cada vegada la tractem pitjor, i l’embrutem més, i això després tindrà les seues conseqüències.

L’obra acabà quan la terra plorà, ja que ningú la respectava. A mi personalment no em va agradar molt, tot i que sí que es-tigué entretinguda.

Clàudia Moll, 1r ESO B

KRAFT, 1r ESO AL TEATRE EL MICALET

49

Oc

i i

ne

go

ci

Cristina: Quan Lluïsa va dur aquests llibres, alguns ens vam interessar pels diaris vermells, perquè ens pareixien molt interessants. Co-mençàrem a llegir-los a classe, i quan apa-reixia alguna paraula que no coneixíem, la professora ens ho explicava. Aleshores, co-mençàrem a parlar al voltant d’allò i gràcies a les explicacions del llibre i els aclariments de Lluïsa, cada dia apreníem coses noves. Cada vegada eren més els que a poc a poc anaven comprant-se els llibres i anaven unint-se als diaris vermells.

Marta: Jo crec que aquest llibre ha causat furor perquè parla del sexe, una cosa molt important de la qual s’ha d’estar molt informada, sobretot per no co-metre errades. Va començar com una ximpleria, que si jiji, jaja..., però després vas enganxant-te i no pots deixar de llegir, va anar encomanant-se com si d’una grip es tractàs... Ens havíeu de veure a tots en silenci i llegint sense poder pa-rar. No volíem despegar-nos del llibre, no podíem deixar-lo sense saber què anava a passar en el pròxim capítol amb Carlota i Flanagan.

Basi i Yoli: Tot començà amb la presentació que va fer Lluïsa d’alguns llibres que ens podrien interessar. Mol-ta gent comprà El diari..., però altres compraren uns altres. Yoli es va comprar un diferent, però en veure que no li agradava i que cada dia compra-ven El diari vermell... més gent, va decidir com-prar-se’l. Com se’l va comprar abans de Nadal i no podia llegir-lo a classe, no va poder resistir-se a les ganes i se’l va llegir en Nadal. En tornar de les vacances me’l va recomanar i ara me l’estic llegint jo. Ja quasi l’he acabat i cada dia estic més enganxada. El que més mèrit té és que, sense haver-nos obligat a llegir-lo, tota la classe estiga enganxada i estiga llegint-lo per voluntat pròpia. Açò, avui dia, en els adolescents es dóna molt poques vegades. Per això volem felicitar l’autora per l’èxit que està tenint. Hem pensat també com-prar-nos El diari vermell del Flanagan, per saber també el punt de vista masculí. És una de les po-ques vegades que ens interessem per comprar un llibre.

Sandra i Leticia: Ens ha agrada molt el llibre, ens va paréixer una adaptació molt adequada del tema de la sexuali-tat, que és un tema molt interessant per a la nos-tra edat. Jo, Sandra, m’estic llegint El diari vermell del Flanagan i la meua experiència com a lectora d’aquest llibre és molt bona. Ha sigut un llibre que a pesar de ser prou gros no m’ha resultat gens pesat. I jo, Leticia, m’estic llegint El diari vermell de la Car-lota. M’està resultant prou divertit i estic desitjant acabar-lo per a llegir-me el de Flanagan per a vore un punt de vista diferent.

ELS DIARIS VERMELLS 3r DEL DIARIS VERMELLS La classe de 3rD de l’IES Puçol dedica cada classe de valencià, com molts altres grups de l’institut, uns quinze minuts a la lectura. A principi de curs van fullejar els llibres que hi havia a la biblioteca i cadascú va triar el que més li interessà per comprar-se’l. Però passaren les setmanes i la majoria d’alumnes no s’havien enganxat al llibre triat. Així, un dia la professora va portar a classe un grapat de llibres que pensava que podrien resultar-los atractius. Entre altres, estaven El diari vermell de la Carlota i El diari vermell del Flanagan.

50

F1 VALÈNCIAf-1 ValènciaAmb 5400 metres i 25 corbes el circuit urbà de València es convertirà en el pròxim gran premi d’Europa. Per a dur a terme aquest projecte s'està emprant una gran quantitat de diners, hores i d'operaris que el fan possible. Com en tots els temes, hi ha dues postures: les opinions positives i les negatives. Cal respectar ambdues.

La part positiva és que donarà molt de prestigi a la ciutat, econòmicament ens afavorirà. Els comerços guanyaran amb la vinguda dels fanàtics de la fórmula 1. Però com en totes les infraestructures socials, està la part positiva i la part negativa.En aquestos moments de construcció del circuit s'estan convocant manifestacions on ecologistes i el veïnat proper al circuit intenten impedir les obres. Els assistents a la manifestació estan defenent diversos punts: com poden ser el veïnat, el medi ambient i la possible repercussió en la ciutat. Des d'un punt de vista del veïnat la gent es queixa dels futurs sorolls que produiran els monoplaces al circular per davant de les

mateixes cases i el soroll de la quantitat de gent que anirà a veure l'esdeveniment a nivell mundial.Després tenim el problema mediambiental, que vindrà provocat per la contaminació acústica, la construcció de pistes i altres edificis necessaris per al propi circuit. També estan presents la quantitats de deixalles que produirà la gent que visite el pròxim premi. Possiblement també aparega un problema en la joventut per l'augment de carreres il·legals per vies urbanes i els consegüents accidents o molèsties que produïsquen.

Jose Herminio Catala, 4t C Sergio Almendros, 4t E

Miguel Planells, 4t E

51

Com una moto!

Relaciona les imatges amb els noms:

No sigues bàrbar!A l’esquerra tens els barbarismes. Busca l’opció correcta en valencià a les columnes de la dreta.

Oc

i i

ne

go

ci

52

Solució: Busca-la als diccionaris.

Voluntariat pel Valencià

ONG

ONG

ONG

ONG

ONG

ONG

ONG

ONG

ONG

ONG