8/16/2019 La desmesurada vida de Ramon Llull

1/4

en els 700 anysde la seva mort

    L    A

    D    E    S

    M    E    S    U    R    A    D    A

    V    I    D    A    D

    E

    R    A

    M    O    N

        L

La de Ramon Llull (1232/33-1316) va ser una biografia del totsingular i irrepetible. Cap als trenta anys va renunciar a unasituació confortable a la cort de Mallorca, va abandonar lafamília i va canviar de vida per dedicar-se a escriure i a pro-moure la reforma universal. Volia reordenar el conjunt delcristianisme i convertir tots els infidels. La magnitud delsobjectius, de la qual era molt conscient, no el va desanimar.

 Va idear un sistema, que va anomenar Art, per trobar i argu-mentar la Veritat. Va cercar incansablement el suport delsgovernants europeus, va exposar el seu sistema a la univer-sitat i va escriure centenars de llibres. També va fer diverses

estades al nord d’Àfrica per disputar-hi amb savis musul-mans, plantejant una forma de diàleg que el converteix enun precedent destacat del diàleg interreligiós actual.

Després de la seva mort, els seus lectors es van multipli-car, com també el seu ascendent com a pensador. Van sorgirgrups de lul·listes per tot Europa. A França, Itàlia, Castellao Alemanya, i fins i tot n’hi ha notícies en diversos païsoseslaus i a Rússia. O bé al Líban. No hi ha hagut cap altre es-criptor en llengua catalana que hagi exercit una influènciadurant tant de temps i en una extensió geogràfica tan àmpliacom ell. Hi ha milers de testimonis d’obres seves, manus-

crits i impresos, en biblioteques de tot el món. Les sevesobres es van començar a imprimir ben aviat, i avui continuasent l’escriptor en llengua catalana que genera més biblio-grafia arreu del món.

En ple segle XXI, quan fa just set segles de la seva mort,Ramon Llull encara té moltes coses a dir.

8/16/2019 La desmesurada vida de Ramon Llull

2/4

    C    R    O    N    O    L    O    G    I    A    D    E    R    A

    M    O    N    L    L    U    L    L   >   >   >

 1232-33 Naixement a Mallorca > 1257 Matrimoni amb Blanca Picany > 1263 Conversió a la penitència > 1265 Entrevista amb sant Ramon de Penyafort > 1272-74 Lli

   v   a   a   b   a   n  s   d   e   v i   a  t j   a  r   a   T   u   n i  s   >  1   2   9   4   A   N   à   p   o l  s ;   T  a   u  l  a   g   e   n   e  r  a  l ;   v i  s i  t   e  s   a    M   a l l   o  r   c   a i   B   a  r   c   e l   o   n   a   >  1   2   9   5  -   9   6   A   R   o    m   a ;   D   e  s   c   o   n   h   o  r  t ,   A  r   b  r   e   d   e   c  i   è   n   c  i  a ,   P  r   o   v   e  r   b  i  s   d   e   R  a    m   o   n    1    2    9    7  -    9    9

    S   e   g   o   n   a   e

   s    t   a    d   a   a    P   a   r    í   s   ;    A   r    b   r   e    d   e    fi    l   o   s   o    fi   a    d    ’   a   m   o   r   >    1    2

    9    9    E   s    t   a    d   a   a    B   a   r   c   e    l   o   n   a   ;    D    i   c    t   a    t    d   e    R   a   m   o   n   >    1    3    0    0  -    0    1    E   s    t   a    d   a   a    M   a    l    l   o   r   c   a   ;    C   a   n    t    d   e    R   a   m   o   n   >    1    3    0    1  -    0    2    V    i   a    t   g   e   a    X    i   p   r   e ,

    A   r   m    è   n    i   a    M   e   n   o   r    i    J

   e   r   u   s   a    l   e   m   ;    R    h   e    t   o   r    i   c   a nova  > 1303-05 Viatges a Gènova i a Montpeller, i potser París > 1305 Liber de ascensu et descensu intellectus, Liber de fine  > 1307-08 Estada a Bugia (

L’any 1274, estant Llull en oració a la muntanya de Randa, va tenir unaintuïció genial, que va interp retar com un do diví. Va concebre l’Art, queés un sistema de base logicomatemàtica per trobar i demostrar la veritat.

 Aquell mateix any v a esc riure la pr imera de mo ltes versi ons d el se u sis-tema. A partir de llavors, totes les seves activitats van estar orientades adifondre’n el coneixement i a assegurar-ne la perdurabilitat. L’Art havia depermetre argumentar les veritats de Déu i de la creació, evitar actituds ex-cessivament materialistes en els cristians i afavorir la conversió dels infi-dels. És també una via d’aproximació mística a la divinitat.

 any 1 , estant u en orac a a muntanya e an a, va ten r u1 t u e r a

Ramon Llull va néixer a Mallorca cap al 1232-1233, molt poc després de la conquesta cristiana. A l’illa hi havia una presència palpable de les tresgrans religions monoteistes de la Mediterrània.

 Aquest fet va marcar-l o profundament, i explicala seva preocupació per la conversió dels no cris-tians. Malgrat tot, les tres primeres dè cades de laseva vida van desenvolupar-se dins del que eraesperable en el seu estament. Com a cortesà del’infant Jaume, va exercir càrrecs a la cort, es vacasar i va tenir fills.

 amon u va n xer a ar

. EL CANVI DE VIDA Arribat als trenta anys, cap al 1263, la seva vida vapatir un canvi radical. Ell el qualificava de «con-

versió a la penitència». Després que Jesucrist seli aparegués a la creu, va decidir que havia deconsagrar-se a la seva causa, i va dedicar nouanys a formar-se per escriure «el millor llibrecontra els errors dels infidels». També va adquirirnocions d’àrab, suficients per escriure i disputaren aquesta llengua. Va ser llavors que va començara escriure. D’aquest període, destaca l’inaugurali extensíssim  Llibre de contemplació, redactatprimer en àrab, després en català i posteriormenttraduït al llatí.

L’aspecte més vistós de l’Art són les figures, que permeten visualitzar grà-ficament possibles combinacions de conceptes. Altres elements nuclearsdel sistema són els principis, que estableixen relacions entre el ls (dels qualsels més destacats són les dignitats divines, o atributs de Déu, recollits a laFigura A: la bonesa, la grandesa, l’eternitat, etc.); o bé l’Alfabet, que serveixper representar simbòlicament mitjançant lletres els principis i les figuresde l’Art.

Un dels àmbits amb què s’associa l’Art més habitualment és el de lesdisputes religioses. L’Art havia de permetre que aquestes discussions esfonamentessin en argumentacions lògiques i racionals, i no en els textossagrats.

 Alhora que ser veix per parlar de Déu i de les seves dignitats, l’Art ser-veix així mateix per investigar sobre la realitat, creada per Déu. Els seusprincipis esdevenen útils per a qualsevol branca del coneixement —d’aquíque Llull redactés aplicacions de l’Art a múltiples disciplines—, fins al puntque pot ser interpretada com un mètode universal de coneixement. Una

ciència universal.

Llull va anar tres vegades al nord d’Àfrica, per disputar-hi amb savismusulmans. En les disputes, prescindia de les autoritats de cada reli-gió, és a dir, dels textos sagrats (la Bíblia, el Talmud, l’Alcorà), semprecontrovertits i sotmesos a interpretació, i s’esforçava per argumentar laseva posició mitjançant l’Art. Volia demostrar que els dogmes cris-tians, i singularment la Trinitat i l’Encarnació, no compartits per les altresreligions, eren necessaris. Entre les estratègies d’acostament als mu-sulmans, és sobretot remarcable la que va adoptar el 1293 a Tunis: vaassegurar que es convertiria a l’islam si li demostraven que era la fe veri-table. Setmanes més tard, el van expulsar quan ja tenia un grup de tunisiansdecidits a batejar-se.

 Llul a anar tres ve ades al nord d’ frica er dis utar-hi ambr es v d a d d a r i t - i

«Fe il·lumina veres carreres amb amar e argument amb entendre»

   p   o  r  t   d   e l  r   e i   F  r   e   d   e  r i   c ;  L  l  i   b  r   e   d   e   c   o   n  s   o  l  a   c  i   ó   d  ’   e  r    m  i  t  à   >  1   3  1   4  -  1   6   A   T   u   n i  s ,   d   e   d i   c   a   o   b  r   e  s   a l  s   o l   d   à .    M   o  r   e   n  t  r   e   e l   d   e  s   e    m   b  r   e   d   e  1   3  1   5 i   e l    m   a  r   ç   d   e  1   3  1   6   a l  s   8   4   a   n   y  s .

«Disputar per autoritats no ha repòs»

8/16/2019 La desmesurada vida de Ramon Llull

3/4

e contemplació  > 1274 Il·luminació de Randa, Ars compendiosa inveniendi veritatem  > 1274-76 Llibre de l’orde de cavalleria, Doctrina pueril, Llibre del gentil e dels

T  e r r  a  e  s  a n  c  t   a  e > 

1   3  0  9 - 1  1   C  a m p  a n  y  a  a n  t  i    a  v  e r r  o i    s  t   a  a P  a r í    s > 

1   3 1   0 D  o  c  um e n  t   un i    v  e r  s i    t   a r i    a  p r  o  v  a n  t  l   ’   A r  s 

 b r  e  v i    s > 1   3 1  1  D i    c  t   a l   ’    a  u t   o  b i    o  g r  a fi  a  V i    t   a  c  o  e  t   a n  e  a  ;  P h  a n  t   a  s  t  i    c  u  s  ;   a  s  s i    s  t   e i   x  a l    C  o n  c i   l   i    d  e  V i    e n  a  d  e l   D  e l   fi n  a  t  

   e  s  t   a   d   a   a   P   a  r  í  s ;  L  l  i   b  r   e   d   e    m   e  r  a   v   e  l  l   e  s ,   a    m   b   e l  L  l  i   b  r   e   d   e  l   e  s   b   è  s  t  i   e  s   >  1   2   9   0   A  r  s  i   n   v   e   n  t  i   v  a   v   e  r  i  t  a  t  i  s   >  1   2   9  1  -   9   2  L  l  i   b  r   e   d   e   p  a  s  s  a  t   g   e ,  s   o   b  r   e l   a   c  r   o   a   d   a   >  1   2   9   3   C  r i  s i   d   e   p   o  r a

ia) > 1308 Naufragi davant Pisa; Disputatio Raymundi christiani et Homeri saraceni, Ars generalis ultima, Ars brevis, Ars Dei  > 1309 Liber de acquisitione 

 A més de convertir els infidels, Llull volia reformarels cristians. Amb aquest objectiu, va escriuretextos narratius, poesies o diàlegs en català, perals laics que no sabien llatí. L’ús d’elements lite-raris facilitava l’accés als continguts doctrinals.El  Llibre de l’orde de cavall eria s’inicia amb una

narració cavalleresca, i va situar en un contextnarratiu, amb bellíssimes descripcions, la dis-puta religiosa del Llibre del gentil e dels tres savis.El  Blaquerna   i el  Llibre de meravelles  són obresproperes a la novel·la, alhora que farcides de lesidees i els continguts que Llull volia difondre.L’ Arbre de ciència és un text enciclopèdic, en elqual, però, no va renunciar a la literatura: formapart de l’obra l’ Arbre exemplifical , compost debreus narracions que converteixen els contin-guts científics en relats literaris. En altres oca-sions va servir-se del vers per presentar els seusobjectius i anhels, com en els poemes autobio-gràfics Desconhort  i Cant de Ramon. Tot i la inne-gable qualitat literària dels textos escrits per Llull,no el preocupava que la seva producció perdurés,

sinó que contribuís a la salvació del proïsme.

 m s e convert r e s n e s, u vo a reo t s o

Llull era conscient que, per dur a terme els objec-tius que s’havia marcat, necessitava suports detota mena. Es va entrevistar amb diversos papes,va demanar ajuda a reis i governants europeus,i va exposar el funcionament de l’Art a la Univer-sitat de París. Els seus viatges també el van dur alMagrib i a la Mediterrània orie ntal.

 Llul ra conscient ue er dur a terc u

En els darrers anys de la seva vida, va aconseguir que la Universitat deParís reconegués la utilitat de l’Art i que l’Església es comprometés a fundar

col·legis de llengües per formar missioners seguint el model de Miramar.L’aportació lul·liana que més ha perdurat, però, ha estat l’Art, per la qualvan interessar-se nombrosos pensadors posteriors, a través dels qualsLlull va continuar influint en el progrés científic, inclosa la combinatòriainformàtica.

 n ls darrers an s de la seva vida va al a e i

Llull, després d’abandonar una confortable existència a la cort, va dedicarmés de cinquanta anys a la causa de Jesucrist. Va escriure centenars de

llibres i va viatjar incansablement, sempre amb l’objectiu de difondre l’Arti els beneficis que podia aportar. Quan tenia més de vuitanta anys, encara vaembarcar-se cap a Tunis una tercera vegada. Tot i les dificultats i els contra-temps, tot i la incomprensió de la gent i la manca de suports, mai no va re-nunciar als seus objectius. I això que sabia que eren difícilment assolibles.

 lul des rés d’abandonar una confortable existència a la cod a d b e t

«Home pacient no és vençut»

  t  r  e  s  s  a  v i    s > 1  2  7   5 L  ’   i   n f   a n  t   J   a  um e  s ’   i   n  t   e r  e  s  s  a  p  e r l    e  s  o  b r  e  s  d  e L  l    ul   l   i    e l    c r i    d  a  a M o n  t   p  e l   l    e r > 1  2  7   6 F   un  d  a  c i    ó   d 

 e Mi   r  a m a r > 1  2   8  3 R  o m a n  ç  d ’   E   v  a  s  t   e B l    a  q  u  e 

r n  a  ;  A r  t   d  e m o  s  t  r  a  t  i    v  a > 1  2   8 7   V i    s i    t   a R  o m a 

> 1  2   8 7  -  8  9 P r i   m e r  a 

   1   3  1   2  -  1   3   A    M   a l l   o  r   c   a   e  s   c  r i   u   u   n   c i   c l   e   d   e  s   e  r    m   o   n  s   >  1   3  1   3   D i   c  t   a  t   e  s  t   a    m   e   n  t , i   n  s  t i  t   u i   n  t  t  r   e  s   d i   p   ò  s i  t  s   d   e l l i   b  r   e  s   >  1   3  1   3  -  1   4   E  s  t   a   d   a   a    M   e  s  s i   n   a  (   S i   c  í l i   a  ) ,   b   u  s   c   a   nt

8/16/2019 La desmesurada vida de Ramon Llull

4/4