La revista del Catà. Número 1

LA REVISTA DEL CATÀANY 2007 - NÚMERO 1

NÚMERO 1

LAREVISTA

DELCATÀ MANRESA - CURS 2006 / 07

3

Punt i seguitFa set anys va aparèixer el primer número de

La Parra, la revista que, sota l’impuls de la primerageneració d’Animadors socioculturals, ha reflectitdurant tretze números la vida acadèmica i lúdicade l’institut, semestre a semestre.

Per això, la revista que teniu a les mans no éssinó un punt i seguit d’aquella, amb méscol·laboradors i una nova manera de fer, per mésque l’esperit continuï essent el mateix: compendiarl’activitat de l’institut durant el curs.

En aquesta publicació, que en endavant seràanual, hi trobareu ressenyades les activitats que alllarg del curs han dut a terme l’alumnat d’ESO,batxillerat, cicles formatius i Casa d’Oficis. Perdescomptat, podríem haver-ne comentat moltesmés, però l’espai és limitat i, d’altra banda, tampocno es pretenia fer una memòria exhaustiva. Hi heminclòs, això sí, l’inventari de les sortides, activitatsextraescolars, etc.

Com a complement, hi hem annexat lesfotografies dels grups que enguany acaben els seusestudis, així com diverses informacions de l’Ampa idel Club Esportiu. També podreu llegir-hi les entre-vistes que l’equip de redacció ha formulat a AlíciaPuertas, directora del grup de teatre de l’institut;Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats iEmpresa de la Generalitat de Catalunya, i ManelRosell, president de la Cambra de Comerç deManresa i comarca.

EDITORIAL

Impressió

INOM, SA

Portada

Equip de redacció

Jordi Estrada

Lídia Gómez

David Jordan

Joan Morros

Magda Muñoz

Rosa Soldevila

Disseny

Carles Perramon

Alumnes fotografiats

Eva Arimany

Núria Carozo

Bernat García

Dani Martínez

Clara Rodríguez

Marc Sebastián

Fotografia

Josep Comellas

www.kumi.cat

JUNY DE 2007

LA REVISTA DEL CATÀANY 2007 - NÚMERO 1

NÚMERO 1

LAREVISTA

DELCATÀ

MANRESA - CURS 2006 / 07

4

SUMARI

EQUIPS INFORMÀTICSPlaça Infants, 7, Bxs08241 - ManresaTel. 93 8768454 FAX 93 8775005E-mail: [email protected]

ESO

1r d’ESO ............................................................. 6

2n d’ESO ............................................................ 8

3r d’ESO ........................................................... 11

4t d’ESO ........................................................... 14

ESO (Activitats comunes).................................... 18

Entrevista a Alícia Puertas ................................... 20

Batxillerat ................................................. 22

Entrevista a Josep Huguet ................................... 30

Cicles formatius

Comerç i màrqueting .......................................... 32

Serveis a la comunitat ........................................ 40

Imatge personal ................................................ 46

Fusta i moble .................................................... 52

Sanitat ............................................................. 57

Entrevista a Manel Rosell .................................... 62

Casa d’Oficis ............................................. 64

L’AMPA...................................................... 66

L’Associació Esportiva Escolar (AEE) ......... 68

5

ENSENYAMENTS

QUÈ ES POT ESTUDIAR AL GUILLEM CATÀ?

• ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI (ESO)

• BATXILLERATS

• TECNOLÒGIC (3 MODALITATS)• CIÈNCIES DE LA NATURALESA I LA SALUT (2 MODALITATS)• HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS (4 MODALITATS)

• CICLES FORMATIUS

• GRAU MITJÀ

- ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

- COMERÇ

- CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

- ESTÈTICA PERSONAL I DECORATIVA

- FABRICACIÓ A MIDA I INSTAL·LACIÓ DE FUSTERIA I MOBLE

- PERRUQUERIA

• GRAU SUPERIOR

- ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

- EDUCACIÓ INFANTIL

- GESTIÓ COMERCIAL I MÀRQUETING

• CURS PREPARATORI PER A LES PROVES D’ACCÉSDE GRAU SUPERIOR

C/ Font dels Capellans s/n08243 - MANRESATel. 93 877 37 05FAX 93 873 45 04

http://phobos.xtec.cat/iesguillemcata

6

1r d’ESO

COLÒNIES I ESPORTS D’AVENTURA

Com en cursos anteriors, els dies 10 i11 d’octubre els alumnes de 1r d’ESO vananar de colònies, que tenen com a principalobjectiu fomentar la bona convivència entreels nois i noies d’un mateix curs.

Van sortir caminant de l’institut a les 9del matí i van arribar al llac de Navarcles ales 11. Allà van fer activitats d’aventura: pi-ragua, tirolina, grimpar per una escala decorda, etc. El temps va ser molt bo i elsalumnes s’ho van passar d’allò més bé.

Després de dinar al costat del llac, vananar amb autobús a les coves del Toll de Moià.Mentre uns visitaven les coves, guiats peruna monitora, els altres feien una activitatde ciències naturals: dibuixaven fulles ibranques de plantes característiques del boscmediterrani.

A les set de la tarda es van traslladar ala casa de colònies Mas Saiol de Moià. Haventsopat, una quinzena de joves alumnes delmòdul d’Animació sociocultural van fer ambels alumnes tot un seguit de jocs que van

durar fins a quarts de dotze. Després, lamajoria de nois i noies van continuarescoltant música i ballant fins a quarts dedues de la matinada. Els més noctàmbulsvan acabar més tard encara.

L’endemà es van aixecar d’hora i,després d’esmorzar, van fer un recorregutper Moià i van visitar el seu Museu, on vanfer un seguit d’activitats.

Havent dinat a la casa de colònies, varentornar cap a Manresa.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE 1r d’ESO

• Colònies: esports d’aventura a Navarcles, Moià i les coves del Toll

• Campionat d’atletisme interinstituts al Congost

• Espectacle de màgia en anglès a càrrec del mag Jack Silva

• Taller: Som els millors (sobre coneixement personal i autoestima)

• Teatre: Deixa’m entrar (sobre el bullying)

• Sortida: patinatge al Palau Blaugrana i visita a l’Aquari de Barcelona

• Sortida: visita a la Tarraco romana ( ciències socials)

• Sortida: visita al museu de geologia Valentí Masachs (ciències naturals)

• Sortida: canoes al parc de l’Agulla

• Sortida: Conèixer Manresa (itinerari per la Manresa medieval)

7

1r d’ESO

LA TARRACO ROMANA

EL MAG JACK SILVA

El dimarts 24 d’abril passat, l’alumnat iprofessorat de 1r d’ESO de l’IES Guillem Catàvam anar d’excursió a Tarragona. Allà, lesguies de l’empresa ITINERE ens van explicaramb molta dedicació la història de l’antigaciutat romana de Tarraco.

Durant el transcurs de la visita guiada,vam visitar les Muralles romanes, el Circ, elFòrum i l’Amfiteatre romà. A la tarda, ja detornada, el bus va fer una parada al’aqüeducte romà de les Farreres, que vaimpressionar molt els alumnes. També vaparar breument a l’Arc de Berà.

En conjunt, va ser una jornada molt benaprofitada. Els alumnes van poder observarbastant bé la tècnica constructiva que

utilitzaven els romans per fer les seves gransedificacions...

Francesc SerraProfessor de ciències socials

El mes de març passat, els alumnes de1r i 4t d’ESO van assistir a una sessió demàgia en anglès a càrrec del mag Jack Silva.

Aquesta sessió és un espectacle-classe enanglès, en què aquest artista utilitza la màgiacom a eina comunicativa. Mitjançant unseguit de números de màgia, atractius,participatius i fets molt a prop del públic, escrea la necessitat d’entendre l’anglès per tal

de no perdre el fil. És una ocasió única i lúdicaper utilitzar aquesta llengua d’una manerapràctica i distesa.

Els diferents números d’il·lusionisme,amb les seves breus introduccions il’enumeració dels diferents elements que esfan servir, configuren una proposta diferent,atractiva i eminentment pràctica de parlar iescoltar l’anglès.

Jack Silva és un mag nord-americà,establert a Barcelona, especialista en màgiai il·lusionisme de petit format. Els seusespectacles són sorprenents per la rapidesade les seves mans i per la seva traça a l’horade manipular els diferents objectes amb quètreballa. Al seu costat, les vostres mans,també poden ser màgiques.

Val a dir que els nostres alumnes vangaudir d’allò més amb aquesta actuació.Alguns d’ells encara intenten esbrinar on erael truc!

8

2n d’ESO

Els dies 29, 30 i 31 de gener d’aquestany, els alumnes de 2n d’ESO vam anar decolònies a la Masella. A les set del matí, benpuntuals, vàrem sortir de l’estaciód’autobusos per dirigir-nos-hi.

El viatge va ser prou tranquil. Cap a tresquarts de nou del matí vam arribar a laMasella. A continuació vam anar a llogar elmaterial, després d’emprovar-nos-el. Entreuna cosa i una altra, se’ns van fer les deu,hora de ser a la pista, on ens havíem detrobar amb els monitors d’esquí i d’snow.Després de dues hores de classe, jadominàvem els aspectes bàsics i, tal comestava previst, ens van deixar temps lliurefins a les dues del migdia. Havíem quedat enun punt per dinar tots junts. Després de fer-ho, vam tornar a les pistes. A les quatre dela tarda ens vam retrobar tots, alumnes iprofessors, per anar a tornar el material delloguer, que l’endemà tornaríem a utilitzar. Ales cinc de la tarda ja érem a l’hotel, per

desfer maletes, dutxar-nos i preparar-nos peranar a fer un volt per Puigcerdà. Tot i que lamajoria de botigues estaven tancades, elpasseig va ser prou agradable.

Cap a les vuit del vespre, vam tornar al’hotel per anar a sopar i, havent sopat, vamanar tots a la discoteca, de deu a dos quartsd’una de la nit. Després, com és lògic, vamanar a dormir.

COLÒNIES I ESQUÍ A LA MASELLA

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE 2n d’ESO

• Colònies: esquí a la Molina

• Campionat d’atletisme interinstituts al Congost

• Curs de natació a la piscina municipal

• Teatre en anglès: Who’s who?, a càrrec de Blue Mango Theatre

• Teatre: Deixa’m entrar (sobre el bullying)

• Teatre: Ja n’hi ha prou (sobre la violència)

• Xerrada: Els canvis al nostre cos (sexualitat)

• Xerrada: Drogues a debat, a càrrec dels Mossos d’Esquadra

• Xerrada: Els ciclomotors (educació viària), a càrrec de la Policia local

• Sortida: visita al port pesquer de Palamós (tecnologia)

• Sortida: visita a l’abocador comarcal (tecnologia)

• Sortida: visita al Museu de la Tècnica de Terrassa i al club d’hoquei Egara (tecnologia ieducació física)

• Sortida: visita al Museu Arqueològic i al carrer del Balç de Manresa (c. socials)

• Sortida: visita a una central minihidroelèctrica de Súria i tornada en bicicleta

• Sortida: visita al monestir romànic de Sta. Maria de l’Estany

9

2n d’ESO

L’endemà, dimarts, ens van fer llevar ados quarts de vuit, perquè a les nou, jaesmorzats i equipats amb la roba d’esquí,havíem de recollir el material de lloguer. Dedeu a dotze vam fer el curset. De dotze ados quarts de tres, vam tenir temps lliureper esquiar. A aquesta hora vàrem anar alrestaurant per dinar. Havent dinat ens vandeixar estona lliure fins a dos quarts de cinc.Aquesta vegada, però, no tothom va arribarpuntual, sinó que durant tres quarts van anararribant companys amb retard. Després depassar per l’hotel, vam tornar a anar apassejar, i aquesta vegada la majoria debotigues estaven obertes. A dos quarts devuit havíem de ser a l’hotel per sopar.Seguidament vam anar a la discoteca. Aquestcop ens hi vàrem poder estar fins a la unade la nit, hora en què tots vam anar a dor-mir. L’endemà ens van cridar a la mateixa

hora que el dia anterior. Després d’esmorzarvàrem tornar a la Masella. Aquesta vegada,però, vam pujar a l’autobús amb les maletes,perquè ens van avisar que no tornaríem mésa l’hotel. Un cop a les pistes d’esquí, ens vandir que faríem les classes de dotze a una i,per tant, teníem de deu a dotze per esquiar.A tres quarts de tres vam anar a dinar.Després de fer-ho, vam anar a tornar elmaterial. El viatge de tornada ens va semblarmés curt que el d’anada. Vam arribar unabona estona abans de l’hora prevista al’estació d’autobusos de Manresa.

Aquestes colònies van ser unaexperiència agradable i diferent, que tindrema la memòria durant molt de temps.

Dani Samaniego Vidal2n d’ESO-C

El dijous 26 d’octubre tots els alumnesde 2n d’ESO van anar al Congost a practicarin situ l’atletisme i el beisbol, esports que alllarg d’aquesta primera avaluació estemtreballant a l’àrea d’educació física.

Va ser una matinal molt bonica i com-pleta ja que, a més d’acompanyar-nos el bontemps i la caloreta, els alumnes van aprendremoltes coses dels esports practicats i vanconèixer la gran quantitat d’instal·lacionsesportives que tenim en la nostra ciutat.

La matinal es va portar a terme dividint

ESPORTS AL CONGOST

els alumnes en tres grups i fent una rotacióde les activitats proposades. D’aquesta ma-nera tothom va acabar provant les trespràctiques plantejades per la professorad’educació física.

Mentre un grup saltava, llançava i corriaper la pista d’atletisme amb la monitoraMeritxell Calduch, un altre grup es trobavaal camp de beisbol de l’equip d’Els Pirates,on el Carles Fernández els ensenyava lescomplexes normes d’aquest esport.Simultàniament, el tercer grup feia el circuitmarcat de running amb la professora EsterMaruny; aquest circuit recorre tota la zonaesportiva del Congost.

En fi, tots els alumnes assistents ja nopoden dir que no han trepitjat mai una pistad’atletisme i un camp de beisbolreglamentaris.

Ah! Per cert, cal felicitar tots ells pel boncomportament al llarg de la matinal.

Ester MarunyProfessora d’educació física

10

2n d’ESO

SORTIDES DE TECNOLOGIA

El dimarts 24 d’octubre els alumnes de2n d’ESO vàrem fer una sortida de tecnologiaa Palamós.

El nostre objectiu era aprofundir elscontinguts treballats a l’aula sobre el mónde la pesca. Per això teníem programadesactivitats al museu de la pesca.

La primera activitat va consistir en unavisita guiada d’aquest museu, que va ser moltinteressant ja que vàrem conèixer forçadetalls de la vida dels antics i actualspescadors.

La segona va ser més participativa. Aalguns alumnes els va costar una micad’arremangar-se i posar-se de cara a la feina,ja que es tractava d’elaborar un pot de con-serva d’anxoves i, és clar, remenar aquellespetites bestioles amb els dits els feia «unamica de cosa».

A l’hora de dinar tothom va poder voltarper la platja i pel poble a fi de trobar el racómés escaient per reposar una estona. Tambéhi va haver qui, tot i estar a finals d’octubre,va aprofitar l’avinentesa per banyar-se.

A la tarda vàrem visitar el port. Ens vanexplicar com eren les barques segons latècnica de pesca que utilitzaven i les vàrempoder observar. També vam poder veurel’arribada de les barques d’arrossegament icom descarregaven el peix. La tarda es vaacabar amb la visita de la llotja i el viatge deretorn a Manresa en autobús.

Port pesquer de Palamós Central minihidroelèctricade Súria

El dijous 3 de maig passat, els alumnesde 2n d’ESO vàrem pujar al bus per anar aSúria a visitar una central minihidroelèctrica.Vàrem poder veure una aplicació pràctica deles explicacions de classe sobre la producciód’energia elèctrica.

Després de fer una petita excursió pelshorts de Súria, vàrem arribar a la resclosa,on el professor ens va explicar com començatot el procés de producció.Després vàremveure la sala de màquines amb el quadre decomandament.

Després d’esmorzar i recuperar forces,vàrem començar el camí de retorn a l’institut.Alguns alumnes ho van fer amb bus, peròd’altres vam tornar en bicicleta. Vàremtravessar alguns carrers de Súria i unainstal·lació minera, vàrem continuar per uncamí que ens va dur fins a Callús i d’aquí finsa St. Joan. Al cap de poc, vàrem arribar aJoncadella on dinàrem en una casa rural.

Tot el dia anàvem mirant el cel, ja queestava molt núvol i la previsió meteorològicaera de pluja. Per això, sense perdre ni unmoment, reprenguérem el camí que enshavia de dur fins a Santpedor. El darrer trosde la tornada va ser fàcil: passàrem pelsaiguamolls de la Bòbila, el parc de l’Agulla,el parc dels bombers... abans d’arribar al’institut. Al cap de poc, es va posar a ploure:ens vàrem salvar pels pèls!

11

3r d’ESO

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE 3r d’ESO

• Colònies a la Garrotxa

• Teatre: Amors que maten (sobre violència de gènere)

• Teatre en anglès: Who’s who?, a càrrec de Blue Mango Theatre

• Xerrada: Administra la teva butxaca, a càrrec de Caixa Sabadell

• Xerrada:Talla els mals rotllos (violència de gènere), a càrrec de la Diputació

• Xerrada: Sexualitat i adolescència, a càrrec del Cap Bages (ciències naturals)

• Xerrada de l’escriptor Frederic Mayol (llengua catalana)

• Viatge a Carcassone (França)

• Sortida de tutoria: esquiada a la Molina

• Sortida: La Pobla de Lillet - Museu del Ciment i Jardins Artigues (tecnologia)

• Sortida: Pavelló Mies Van der Rohe i MNAC (ciències socials)

• Sortida: visita al Liceu de Barcelona (música)

• Sortida d’Aula Oberta: recorregut de la Transèquia (ciències naturals i socials)

• Sortida d’Aula Oberta: pujada a Montserrat

• Sortida d’Aula Oberta: visita a la fàbrica d’esquís Rossinyol

VOYAGE À CARCASSONE

Els dies 23, 24 i 25 d’abril, 46 alumnesque estudiem francès en els instituts PiusFont i Quer i Guillem Catà de Manresa vamrealitzar conjuntament un viatge aCarcassonne (França).

El dia de Sant Jordi vàrem sortir moltd’hora. La nostra primera parada va ser aCotlliure, petita ciutat costanera de laCatalunya Nord on vàrem poder visitar latomba d’Antonio Machado. Després ensvàrem dirigir al museu de Tautavel que guar-da les restes de l’home més antic que s’hatrobat en aquesta zona, amb més de 450.000anys!

L’endemà el vàrem dedicar a descobrirels encants de la ciutat càtar de Carcassonne:el seu castell i un petit museu encisador del’escola on vàrem poder escriure com elsnostres avis: amb «plomilla»!

Després de l’esmorzar de l’últim dia,vàrem anar a comprar el dinar i ens vamdirigir cap al Gouffre de Cabrespine, una gru-ta gegantina amagada sota un paisatgetranquil que ens va impressionar.

El viatge se’ns va fer molt curt icomptem tornar a França l’any que ve.

12

PUJADA A MONTSERRAT (A. OBERTA)

El divendres 30 de març passat, un grupd’alumnes de 3r d’ESO-Aula Oberta,acompanyats per dos professors, vam anara «estirar les cames» fins a Sant Jeroni(1.237 m d’altitud).

La sortida va començar a l’estació dels

3r d’ESO

UNA ESCAPADA A LA GARROTXA

A primers de maig, una quarantenad’alumnes de 3r d’ESO van fer una estada

de dos dies a la Garrotxa. En el transcurs dela sortida, passada per aigua, van visitar Olot,el poble de Santa Pau, el volcà de SantaMargarida, la fageda d’en Jordà i el Museudels Volcans. També van visitar lesinstal·lacions de la Fageda, una cooperativaagroalimentària de productes làctics situadaen ple Parc Natural. Aquesta iniciativa em-presarial sense ànim de lucre és única en totl’Estat, ja que la seva finalitat més enllà del’elaboració de iogurts, cremes i flams és in-tegrar laboralment persones ambdiscapacitats psíquiques o trastorns mentals.

SORTIDA A L’ALT BERGUEDÀ

L’alumnat de 3r d’ESO va visitar elsJardins Artigas, a la Pobla de Lillet, i el Museude Ciment Asland, a Castellar de n’Hug. Elsjardins, dissenyats per l’arquitecte AntoniGaudí, foren construïts utilitzant els materialspropis de l’entorn: llosa, pedra tosca, còdolsde riu, gresos i conglomerats. Pel que fa ales estructures, cal destacar l’ús de l’arccatenari de la gruta i l’arc coix del pont. Quantal Museu del Ciment, es troba situat a l’antigafàbrica de ciment pòrland, creada el 1901per Eusebi Güell. A part de l’interès museístic,l’edifici és un exemplar únic a Europa delmodernisme industrial. Atribuït a Rafael

Guastavino, l’arquitectura destaca per lautilització de la volta catalana.

Ferrocarrils Catalans de Manresa on vamagafar el tren per desplaçar-nos fins aMonistrol de Montserrat. Un cop allí, vampujar al monestir amb el tren cremallera, queens va oferir una ascenció molt agradable i,fins i tot, la possibilitat de veure uns porcssenglars.

13

3r d’ESO

da es va repensar. El paisatge i la panoràmicade nombrosos cims de la nostra geografiaque vàrem poder contemplar van serexcel·lents, malgrat el vent i un xic de fred.

De tornada, com que anàvem bé detemps, vam variar una mica l’itinerari perpassar per nous indrets. Ben dinats i ambmillor temps, la baixada va ser molt ràpida idistreta: vam veure una xinesa pujant ambtalons, uns nois atlètics fent jogging, unaparella amb intenció de fer «acampadalliure»,etc. Un cop de nou a l’esplanada delmonestir, la intenció era completar el diaagafant l’aeri però, just aquell dia!, el tenienaturat per fer-hi tasques de manteniment;així que vam fer el mateix que al matí, peròen sentit invers.

Retornats a Manresa sans i estalvis, ensvam acomiadar tot desitjant-nos un bon capde setmana.

Ah! Segons els excursionistes, elscompanys que no van venir s’ho van perdre.

Àngel FarrenyTutor de l’Aula Oberta de 3r d’ESO

XERRADA DE FREDERIC MAYOL

Arribats a Montserrat, va començar lapart més dura de la sortida: encara que elstrams inicials van fer treure la llengua a mésd’un, després de l’oportuna parada peresmorzar ja vam poder encarar el cim ambtantes energies que vam fer els 517 m dedesnivell i els 1.350 graons amb menystemps del previst per les guies excursionistes.

Vam visitar la zona de les antenes itambé el cim on hi ha un punt d’observaciódel Centre Excursionista de la Comarca delBages. Just abans d’arribar, la sort ens vafer creuar amb un grup de cabres salvatges,que ens van donar una lliçó de com transitarper aquells paratges a tota velocitat; tot ique algú va suggerir de seguir-les, de segui-

El 19 de febrer passat, a l’hora dedesprés del pati, els alumnes de 3r C, enl’assignatura de llengua catalana, van parlaramb Frederic Mayol per comentar l’elaboraciódel seu llibre L’aniversari robat, llegit per ellsdurant el segon trimestre d’aquest curs.

La xerrada va ser molt distesa ientretinguda; els nois i noies van participaractivament formulant a l’autor força pregun-tes: per què la història passa a la ciutat deLondres?, per què el protagonista es diuRegor?, etc.

14

4t d’ESO

VIATGE A ITÀLIA

El 24 de març passat es presentavaemocionant perquè salpàvem cap a Itàlia. Ados quarts de quatre de la tarda vam agafarl’autocar a l’estació de busos de Manresa peranar al port de Barcelona. Se suposava queel vaixell havia de sortir a les set de la tardaperò, a causa de la mala mar que feia, es varetardar i vam salpar a dos quarts de dotzede la nit.

Res, però, no va impedir que aquestviatge fos inoblidable... Quan, per fi!, vamarribar al port de Civitavecchia, després d’unllarg i pesat viatge en vaixell, encara ensquedaven quatre hores d’autobús fins a arri-bar a l’hotel de Montecatini on havíem dedormir dues nits.

A partir de la nostra arribada a Itàlia totva començar a anar bé. Després de dormircom angelets, l’endemà al matí vam anar avisitar Pisa i, a la tarda, Florència. Totes duesciutats tenen molt encant.

El dimarts 27 vam tornar a Florènciaper visitar el museu dels Uficci, on vàrementrar després de fer tres hores de cua veientcom el nostre magnífic guia (el Carlos) ensanimava a ballar amb la seva alegria conta-giosa. Dins vam poder admirar dues de lespintures més boniques de Boticelli, La pri-mavera i El naixement de Venus. Quan vamsortir del museu i després d’un menjar ràpid,

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE 4t d’ESO

• Viatge de fi d’ESO: Itàlia

• Jornades esportivoculturals de Catalunya al Congost

• Espectacle de màgia en anglès, a càrrec del mag Jack Silva

• Teatre: Els ocells, a càrrec dels alumnes del CV de teatre de 4t d’ESO

• Xerrada: Educació viària, a càrrec de Policia local de Manresa

• Xerrada: Desprès de 4t d’ESO, què? (orientació vocacional), a càrrec de Martí Basora

• Xerrada: El món laboral (orientació vocacional), a càrrec d’UGT

• Xerrada: La sida, a càrrec d’Actuavallès

• Sortida de tutoria: TV3 - programa El Club


• Sortida de tutoria : Fira de l’Estudiant (orientació vocacional)

• Sortida: MNAC (exposició sobre El Greco i Cezanne, ciències socials)

• Sortida: recorregut naturalista a les Mercetes (ciències naturals)

• Sortida: visita a la potabilitzadora d’aigües de Manresa

• Sortida d’Aula Oberta: IMAX (El cos humà, ciències naturals)

15

4t d’ESO

vam pujar al bus fins a Lido di Jesolo. Allà hihavia el segon hotel on vam passar dues nitsmés. Quan vam entrar a la recepció, vàremtenir la sorpresa de trobar-nos l’Òscar, elprofessor que el curs passat va fer ciènciessocials a alguns dels nostres companys delCatà, i ens vam saludar. Aquella nit vam anara la discoteca els que vàrem voler, i ens hovam passar bé.

El dimecres 28 vam anar a Venècia apassar tot el dia. Vam aparcar el bus alsafores i tots junts vam esperar el vaporettoque ens aproparia a la bonica plaça de SantMarc. L’opinió general és que la visita aaquesta ciutat va ser inoblidable. La góndo-la, perdre’s pels seus carrerons..., tot va

ser magnífic! Cansats però encisats per labellesa d’aquesta ciutat, vam trobar-nos allloc on havíem quedat a la tarda. Abansd’agafar el vaporetto vam tenir l’oportunitatde veure com el mestre Giovanni feia, ennomés dos minuts i mig, un carbonet de laciutat que una companya nostra va volercomprar. Aquella nit també vam anar a ladiscoteca i ens ho vam passar encara millorque la nit anterior.

El dijous 29 era l’últim dia que vampassar en aquest fantàstic país. Vam arri-bar-nos fins a Verona, on vam veure el balcóde Romeu i Julieta. Després de dinar, vamacostar-nos a Sirmione, una bonica ciutat ala vora del llac de Garda. Estàvem esgotatsperò les últimes hores van ser molt maques.Des d’aquest moment vam tenir un«intensiu» d’autobús, amb parades cada dueshores fins a arribar a Manresa. El trajecte nova ser tan dur gràcies a les pel·lícules, lespintures a l’estil de Picasso (alguns es vanentretenir a pintar les cares de companys) ia la marxa del Marco, el nostre conductor.

Va ser una setmana inoblidable. Totsjunts vàrem gaudir de cada moment almàxim i, a més, vam riure amb la Mercè il’Ester, les dues professores que ens vanacompanyar.

El dimarts 27 de febrer passat, els grupsA i B de 4t d’ESO vàrem anar al MNAC deBarcelona per visitar l’exposició D’El Grecoa Cézanne.

Feia setmanes que estàvem estudianttemes de composició, color, observació ianàlisi de quadres; per tant, aquesta era unamagnífica ocasió per admirar de primera màquadres d’artistes com ara El Greco, FrankHals, V. Ruisdael , Gainsborough , Goya,Corot, Courbet, Millet, Pissarro, Manet,Degas, Monet, Renoir, Gauguin, Cézanne i,destacat per sobre de tots, Vincent Van Gogh.

Vàrem aprofitar l’oportunitat única de

D’EL GRECO A CÉZANNE

veure aquestes obres del Museu Metropolitande Nova York. La seva qualitat i nivell artísticens fan recomanar aquesta visita a tothom.

16

4t d’ESO

LA NATURA QUE TENS A TOCAR

Al llarg del tercer trimestre, dotzealumnes de 4t d’ESO han fet el crèdit varia-ble titulat La natura que tens a tocar. Enaquest crèdit s’han estudiat sobre el terrenydiferents aspectes (geològics, botànics,zoològics i ecològics) de la natura que ensés més propera.

Les observacions naturalistes fetes a peual llarg de tres sortides pel ric entorn naturalde Manresa (a les Marcetes, a Collbaix i a lariera de Rajadell) han estat la base en la quals’han fonamentat les classes. En aquestes

sortides s’ha fomentat el respecte i l’estimacióper la natura a través del seu coneixement.

A la foto de l’esquerra, podem veure elsalumnes dalt del cim de Collbaix.

A la foto de sota, podem veure elsalumnes a la gola del Bigaire, on diu la tradicióque fa molts anys es va ofegar un bigairedels que baixaven troncs d’arbres Llobregatavall aprofitant la força de l’aigua. La goladel Bigaire és a prop de les Marcetes, als peusdel cingle de Roca Tinyosa.

17

4t d’ESO

18

ESO

PROVES CANGUR

El dijous 28 de març passat, més de 50alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de batxilleratvan participar a les proves Cangur dematemàtiques, que es van realitzar a laUniversitat Politècnica de Manresa.

En el primer torn, que va començar ales 9.30 h, els alumnes de 3r d’ESO i 1r debatxillerat van haver de contestar 30 pre-guntes de matemàtiques en una hora i quart.Mentrestant, els alumnes de 4t d’ESO i 2nde batxillerat van visitar els estands delsestudis universitaris que ofereix la UPC. Ales 11 h, tots els alumnes van gaudir del’esmorzar que hi havia preparat i, uns minutsdesprés, es van canviar els papers.

Cap a la una del migdia, tots elsparticipants del nostre institut es van fer unafoto de grup.

ESPORTS ADAPTATS

El dijous 10 de maig passat, van venirunes persones al nostre institut a fer unaxerrada a tots els cursos d’ESO sobre elsesports que practiquen els discapacitats físicsi psíquics.

Després de presentar-se, el primer quevan fer va ser passar-nos un vídeo, en quèsortien fotografies dels diferents esports quepoden practicar els discapacitats. De cadaesport (atletisme, ciclisme, boccia, futbol...),ens n’explicaven les característiquesprincipals, com s’hi jugava i la diferència quehi havia respecte al mateix esport que prac-tiquen els qui no són discapacitats. Aquesta

sessió ens va servir per aprendre que, tinguinmolta o poca discapacitat, les diferències enla manera de practicar-los són mínimes i queuna persona discapacitada, ben entrenada,pot fer uns rècords semblants als d’una per-sona no discapacitada.

A continuació ens van ensenyar a prac-ticar, de la manera com ho farien elsdiscapacitats, tres esports diferents: la boccia(una mena de petanca, amb pilotes i normesuna mica diferents, que requereix una grancapacitat intel·lectual), el bàsquet (ens vandeixar cadires de rodes i vam sentir en pri-mera persona la dificultat que suposa lacoordinació que s’ha de tenir per a aquestesport) i el goalball (semblant al futbol, queel practiquen els discapacitats visualsasseguts a terra). Ens van deixar jugar-hiper poder posar-nos en la pell d’un esportistadiscapacitat. Això ens va servir percomprendre la dificultat que tenen aquestsesports i, per tant, el mèrit que tenen elsesportistes que els practiquen.

Dídac Arderiu Modinos4t ESO-A

19

ESO

CV DE TEATRE: ELS OCELLS

La nostra experiència teatral durant elsdos últims trimestres de 4t d’ESO ha estatinoblidable.

En les primeres classes del crèdit varia-ble de teatre, vàrem aprendre a relacionar-nos entre nosaltres. Això ens va servir performar un equip ben avingut. Tots ens vamesforçar perquè la representació de l’obraquedés bé.

Dintre de les opcions que ens haviaproposat Caixa Fòrum, vàrem escollir l’obraels ocells, d’Aristòfanes. Amb l’ajuda del’Alícia Puertas (la nostra professora deteatre), vam aconseguir fer una obra ques’adaptés una mica al món d’avui dia.

Hem d’agrair el treball dels alumnes delcicle d’Animació sociocultural, que van crearel nostre vestuari (màscares...), amb lacol·laboració especial de Priscila Roca(estudiant d’Arts escèniques).

També hem d’estar agraïts a l’AMPA, queens va pagar les despeses del desplaçamentamb autobús i del dinar a Barcelona (perrepresentar la mateixa obra en l’auditori deCaixa Fòrum). A més, ens va obsequiar ambunes samarretes (la companyia V de Vivien-da les hi va oferir més barates) i amb unDVD de l’obra.

El dia de la representació (el divendres11 de maig) al Teatre Conservatori,

l’experiència va ser única i impressionant.Tots estàvem molt nerviosos per haverd’actuar davant de tants professors i alumnes(al matí) i pares (a la nit). Abans de sortir al’escenari, vàrem fer uns exercicis derelaxació que l’Alícia ens va ensenyar.

Segons ens van dir els espectadors queens van venir a veure al matí, l’obra va sertot un èxit. Això ens va donar ànims per a larepresentació de la nit. Vam quedar satisfetsdel nostre treball i amb ganes de tornar arepetir aquesta experiència.

Pensar que ja tot s’havia acabat ens vaentristir. Això demostra la importància idiversió que aquest crèdit va tenir per anosaltres. Animem els alumnes que faran 4tperquè s’engresquin a apuntar-se als crèditsde teatre.

Lorena Marcuello Cerdán 4t d’ESO A

20

ESO

Alícia Puertas:«M’apassiona el mónde la interpretació»

Lídia Gómez i Magda Muñoz

El divendres 11 de maig passat,s’estrenà al Teatre Conservatori de Manresal’obra Els Ocells d’Aristòfanes, representadapels alumnes del crèdit variable de teatre de4t d’ESO de l’IES Guillem Catà. L’obra va serseleccionada entre les deu finalistes queserien representades a Barcelona. Eldiumenge 13 de maig els alumnes, juntamentamb la directora de l’obra (Alícia PuertasEspín, de 32 anys, actriu i professora deteatre al centre), es van dirigir al Caixa Fòruma presentar la seva creació. L’Alícia ens haexplicat com ha estat l’experiència detreballar amb estudiants i de quina maneraha viscut l’estrena del seu últim projecteescènic.

-Primer de tot, per què vas decidirdedicar-te professionalment al teatre?

-Perquè m’apassiona el món de lainterpretació. Sempre hevolgut ser actriu. Tinc una tietaque ha fet teatre amateur totala vida i sempre l’he admira-da. Per això, quan era petitavaig estar en un grup de teatredels Carlins que es deia PetitEspantall. Als 17 anys em vaigpresentar a les proves del’Institut del Teatre per poderrealitzar la carrerad’interpretació i em vanacceptar. Són uns estudis queno tothom pot fer, has de tenirmolt clar que et vols dedicar aaixò i no a una altra cosa.

-Per què et vas decan-tar a treballar ambadolescents?

-No ho vaig escollir. Quan acabes la ca-rrera, dedicar-te a la professió d’actriu ésmolt difícil perquè és un món molt tancat.Però tens ganes de començar a fer coses i a

independitzar-te, i em va sortir l’oportunitatde fer classes extraescolars de teatre a nensde primària. La veritat és que la pedagogiaés molt diferent a la interpretació, però apoc a poc hi vaig anar trobant la relació. Mésendavant em van oferir treballar ambalumnes més grans, concretament desecundària, i vaig acceptar. Per mi va ser totun repte.

-Com t’enfrontes a la timidesa ex-trema dels adolescents quan han deperdre el sentit del ridícul?

-És força complicat. Els nens petits sónmolt extravertits, però quan arriben a ESOels estudiants acostumen a tancar-se, peraixò resulta complicat el fet d’ajudar-los adesenvolupar-se. Penso que treballar en grupfa que els alumnes tinguin un suport a l’horade sortir a escena. Un mètode que faig ser-vir perquè els joves perdin la por és fer elsexercicis amb ells. Així, si em veuen a fer elridícul, els costa molt menys realitzarl’activitat. Jo mateixa em considero una per-sona tímida, però amb el temps aprens adesinhibir-te i a agafar confiança en tumateixa.

-Penses que el teatre ajuda d’algunamanera en la formació de l’estudiant?

-Totalment. La complicitat, el treball engrup, la companyonia... són aspectes que

21

L’ENTREVISTA

ajuden a evolucionar i a obrir-se en la vidapersonal. Actualment vivim en una societatmassa individualista i s’hauria d’intentarcanviar la situació. Trobo que els exercicisde comunicació i d’expressió corporal que esfan al teatre són interessants en moltsaspectes.

-És evident que els alumnesaprenen de tu, però, què aprens tud’ells?

-M’agrada començar des de zero. El fetd’explicar-los l’obra de manera que els motiviés un repte per mi. Cada any t’has de guanyarcatorze alumnes nous i això no és gens fàcil.Dels estudiants aprenc el que puc aprendrede qualsevol altra persona: d’un m’agradala seva manera de pensar, de l’altre la sevaespontaneïtat... Intento establir llaçosrecíprocs.

-El teu últim projecte escènic t’haportat fins a l’estrena a CaixaEscena deBarcelona. Com ho has viscut?

-Ha estat molt estressant peròenriquidor alhora. Ha estat una propostadiferent i la dificultat ha estat més gran jaque havíem de triar entre quatre úniquesobres de teatre: Romeu i Julieta, Els Ocells,El cap del Drac i drames xinesos. Això limitavamolt la creativitat. A més, són produccionsde caire clàssic i aquest fet dificulta encaramés la feina ja que normalment a l’instituts’acostumen a representar obres

contemporànies que tenen un llenguatge méscol·loquial. Tot i això, CaixaEscena donaval’opció d’adaptar l’obra escollida a l’actualitat,cosa que ha estat força enriquidora per atothom.

-L’obra va ser escollida per tu ojuntament amb elsestudiants?

-En principi, als alumnesno els agradava cap de lesquatre opcions, però finalmentens vam decidir per l’obra Elsocells. Vaig fer un treballd’investigació força extens itransformàrem l’obra en untema molt actual: les dificultatsdels joves per adquirir unhabitatge. Així i tot, vam con-servar la mitologia d’Els ocells irealitzàrem uns tallers demàscares i vestuaris, juntamentamb els alumnes del cicle su-perior d’Animació sociocultural.A poc a poc els nois i noies de

4t d’ESO es van anar animant i van posarmolt més de la seva part.

-L’estrena va ser acollida amb en-tusiasme. Es va plasmar aquest entu-siasme en els alumnes?

-La veritat és que sí. A més, va venirTV3 a filmar la representació i ens van fer unpetit reportatge. Això va fer que els alumness’adonessin que realment havien fet unabona feina. Tot i això, em va sorprendre moltla visió dels nois i noies un cop representadal’obra, ja que molts d’ells van admetre queencara ara no triarien aquesta opció.

-Se sap que abans de sortir al’escenari tothom passa nervis. Com cal-mes els estudiants?

-Com puc: parlant amb ells, fent algunsexercicis de relaxació..., tot i que nom’agraden gaire, perquè un actor relaxat aescena no funciona. Sempre van bé unsnervis mínims, s’ha de saber trobar el termemitjà. De totes maneres, si s’ha treballatdurant el curs, no és difícil que les coses surtinbé.

22

BATXILLERAT

LLISTAT DE TREBALLS DE RECERCA

El programari lliureGuerra Torres, RichardPalacios López, Alejandro

Es fa un breu repàs delprogramari lliure, començant perexplicar els inicis del sistemaoperatiu LINUX i acabant percomentar el projecte Mozilla, quederivarà cap als programesactuals com el Firefox, elThunderbird, etc. Tambés’expliquen altres programesque s’han utilitzat de programarilliure com l’Openoffice, elMaguma o l’EasyPHP.

Pirelli ManresaMéndez Rincón, HéctorSebastián Ortega, Marc

La primera part del treballanalitza les circumstàncieshistòriques que van determinarla ubicació de Pirelli a Manresa iposteriors influències d’aquestaempresa en la societat. Lasegona part descriu les parts ifuncions d’un pneumàtic. La ter-cera explica el procés defabricació.

Psicologia i astrologia:diferents aproximacionsa l’estudi de lapersonalitatFeliu Penalva, Judit

En una primera part d’aquesttreball s’expliquen els elementsque intervenen en l’elaboraciód’una carta astral. En la segonapart, les teories disposicional ibiològica de la psicologia de lapersonalitat.

Força i velocitatCuadrench Franco, Marc

En primer lloc explica la relacióentre força i velocitat. Acontinuació, el metabolisme dela contracció muscular i,finalment, realitza la constataciód’aquesta relació mitjançant unaprova pràctica.

El consum d’alcohol delsjoves de 16 a 23 anys deManresaEsponella Nogués, AnnaReal Martínez, Alba

S’analitza la situació del’alcoholisme entre els joves de16 a 23 anys a Manresa l’any2006, en comparació amb dadesanteriors. També es planteja lanecessitat de desmitificació decerts tòpics al voltant de l’alcoholi de donar a conèixer l’alarmantestat de la qüestió i l’abastd’aquest fenomen.

El curtmetratgeGómez Gómez, LídiaMassanell Bermejo, Sara

Es fa una introducció històricadel curtmetratge, emmarcant-loen la història del cinema.S’inclouen comentaris d’algunscurtmetratges i se n’ha elaboratun de propi, tot explicant elspassos que s’han seguit.

La publicitatGuzmán Vega, GiselaMuñoz Herraiz, Magda

És una investigació pràctica so-bre el treball publicitari: elllenguatge i els mecanismes deseducció. Hi ha una anàlisi ex-haustiva de diferents anuncisd’automòbils i un esforç percrear un anunci personalrelacionat també ambl’automòbil.

Internet: una evolucióen les comunicacionsAngosto Antón, MarcosBerenguer Vilella, Eduard

Consta d’una part d’història so-bre l’evolució d’Internet des delseu naixement fins a l’actualitat.Explica els diferents tipusd’opcions per accedir a la xarxa.Inclou un resum d’una visita ala central de Telefònica, de lesdiferents ofertes que donen les

companyies per contractar ADSLi, finalment, comenten unaenquesta feta pel BBVA sobreInternet l’any 2005.

L’SnowboardPalacios Ballesteros, Laura

Consta de dos blocs. En el pri-mer s’explica la història i latècnica del surf de neu. En elsegon bloc es fa un estudi i unarecerca del «boom» del’snowboard a Manresa.

El judoRequerey Jiménez, Verónica

Aquest treball dóna una visióglobal dels orígens del judo i deles principals tècniques d’aquestesport. També analitza la sevaimplantació al nostre país i mésconcretament a Manresa.

Els mims de la RamblaCodina Busquets, MíriamParra León, Raquel

Estudi sobre aquestspersonatges que al llarg delsanys han decorat la Rambla deBarcelona. Entrevistes i imatgesper acostar-se a la seva realitat.

Terra Baixa: nova versióValdés Mirón, Núria

A partir del text d’ÀngelGuimerà, l’alumna mira de crearuna possible adaptació al segleXXI. Es tracta més d’unaproposta escenogràfica que nopas d’una reescriptura de l’obramés universal del nostre teatre.

Coulhunters: el secret del’èxitCasas Claramunt, MònicaFortó Casado, Xènia

El treball és una pinzelladad’aquest nou fenomen de caçartendències dins la moda actual.La recerca d’aquest treballconsisteix en entrevistes al per-sonal d’establiments comercials,bàsicament botigues de roba icomplements, juntament ambl’opinió de l’expert i conegut de-corador Albert Serra.

23

BATXILLERAT

comportament delsconsumidors, per tald’aconseguir que comprin demanera compulsiva. Utilitza elmarxandatge per constatar quela majoria de clients comprenmés del que tenen previst en unhipermercat.

Chistianity and IslamMárquez Hernández, Mercedes

Explicació i comparació de lesreligions cristianes i islàmiques,la seva història, la seva doctri-na i el seu desenvolupament enels diferents països.

TDA/H. Trastornsd’atenció. HiperactivitatJiménez Pérez, Lídia

El treball descriu els trastornsd’atenció amb hiperactivitat, laseva incidència en l’àmbit esco-lar i familiar, i els seustractaments de manera molt cla-ra i entenedora.

La pena de mortLozano Claret, AlbaMesa Fernández, Natalia

El treball es basa a sistematitzarla informació sobre la pena demort al món. Se centra en elsegle XX i en determinats païsoscom ara els EUA. S’analitzenmètodes, causes, opinions sobreel tema a partir de fonts orals iescrites.

Descobrint el món de leszeolitesReina Grimaldos, Javier

Estudi de l’estructura, propietatsi usos de les zeolites. Síntesi dela zeolita-X, obtenció de zeolitesd’un detergent i pràctiques so-bre les propietats de les zeolites.

Criptografia quànticaDutu, Andreea

La criptografia pot dividir-se en:clàssica (xifra del Cèsar,monoalfabètica, Vigènere),quàntica (utilitzada actualmenti basada en les propietats de lamecànica quàntica) i, per últim,simètrica i asimètrica (quecomparteixen la manerad’encriptar però no ladesencriptació). El treball fa unrecorregut per diferents

El creixement dels boletsPonce Fort, DanielRenalias Pérez, Ricard

Estudi del creixement dediverses espècies de boletsmesurant-los diàriament al bosc.Les dades obtingudes es vanrelacionar amb les dades detemperatura, humitat iprecipitació de l’estaciómeteorològica de Sant Salvadorde Guardiola.

Instal·lació domòtica al’IES Guillem CatàAguilar Benitez, SergioBarberà Beltran, Adam

Estudi de viabilitat econòmicad’una instal·lació domòtica al’institut, per tal d’estalviarenergia elèctrica en el sistemad’enllumenat.

La font de la PudaFernández Herrán, NoemíPiedra Rabaneda, Elena

El treball és un estudi de la Fontde la Puda (comarca delSolsonès), amb aigüessulfuroses que es podrien con-siderar com a aigüesmineromedicinals.

Freud (Els somnis)Velasco Lucas, Cristina

És un intent de reflexionar so-bre les influències de lapsicoanàlisi en l’àmbit de l’art,en concret el movimentsurrealista i, sobretot, en l’obrade Salvador Dalí.

La manipulació delmàrquetingCambronero Álvarez, CristinaColl Montaño, Míriam

Descriu les diferents eines demàrqueting i les tècniques queutilitza per influir en el

sistemes d’encriptació idesencriptació.

La memòria delsastequesJané Román, DarioPradas Lumbreras, Gisela

Es tracta de fer una aproximacióa la cultura i a la història delsasteques, fent una especialreferència a la religió, lamitologia i l’ús del calendari.

La transició política aCatalunyaPérez Clarena, Daniel

Es tracta d’una aproximació moltrigorosa al tema de la transiciópolítica a Catalunya, en elsàmbits polític, econòmic i social,i de com aquesta transició hamarcat el nostre present.

Ens parlen els anells?Estudi dendrocronològicd’un bosc de pinassesPont Serra, Laia

Estudi dels anells de creixementdels troncs de les pinasses d’unaobaga boscosa del termed’Avinyó. Les dades obtingudeses van intentar relacionar ambles dades de precipitació anuals,però no es va trobar cap relació.

L’aplicació del mètodecientífic en experiènciessobre «Brassica rapa»Esteban Ortega, Estefanía

El treball intenta aplicar elmètode científic en l’estudi de lahibridació de diferents varietatsde «Brassica rapa» i d’altra ban-da el creixement de les mateixesvarietats en medis de cultiu ambdiferents concentracions declorur de zinc com acontaminant, un dels mésabundants a la comarca.

24

BATXILLERAT

VISITA A LA PEDRERA

El 23 de gener passat, les alumnes de2n de batxillerat que fan història de l’art vananar a Barcelona a visitar la Casa Milà (LaPedrera), amb el seu pis, les golfes i el terrat.A més, van visitar una exposició temporalsobre Pau Gargallo, que es feia a la salad’exposicions del mateix edifici. Després vananar fins a Santa Maria del Mar i al Palau dela Música, que només van poder veureexteriorment. Com podeu veure a la foto,feia molt vent i fred.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE BATXILLERAT

1r de batxillerat

• Teatre: El perro del hortelano (literatura castellana)


• Xerrada: El genoma humà (biologia)

• Xerrada: El sector tèxtil (economia i organització d’empreses)

• Xerrada: Joves emprenedors (economia i organització d’empreses)

• Xerrada: La construcció, a càrrec de la FUB (economia i org. d’empreses)

• Xerrada: Economia de la guerra, a càrrec de la FUB (economia i org. empreses)

• Xerrada: Joves emprenedors, (economia i org d’empreses)

• Sortida: visita a l’empresa Oliva Torras, SA (economia i org. d’empreses)

• Sortida: visita a l’empresa Denso i Platinum Logístic (economia i org.d’emp.)

• Sortida: visita a l’empresa AUSA (economia i org.d’emp.)

• Sortida: Escola del Mar de Badalona (biologia)

• Sortida : Zoo de Barcelona i Museu Agbar (biologia i tecnologia)

• Sortida: visita a l’Hospital General de Manresa (biologia humana)

• Sortida: Itinerari geològic a la Molina (ciències de la Terra i medi ambient)


2n de batxillerat


• Xerrada: El genoma humà (biologia)

• Sortida : Zoo de Barcelona i Museu Agbar (biologia i tecnologia)

• Recorregut ecològic a la riera de Rajadell (ciències de la Terra i medi ambient)

• Sortida: Jornada de portes obertes a l’UAB (orientació vocacional)

• Sortida: La Pedrera de Barcelona (història de l’art)

• Sortida: Itinerari naturalista per la Garrotxa (ciències de la Terra i medi ambient)


25

BATXILLERAT

El divendres 23 de febrer passat, va tenirlloc, a la sala d’audiovisuals del nostreinstitut, l’activitat que des de la coordinació

XERRADA D’EXALUMNES

de batxillerat acostumem a organitzaranualment per a l’alumnat de 2n debatxillerat per orientar-los en la decisiód’escollir els estudis que realitzaran el cursvinent, un cop acabada la seva estada alcentre. L’activitat consisteix en una taularodona en què bàsicament exalumnes del’institut expliquen les seves experiències enla Universitat o en cicles formatius de grausuperior, tot valorant els aspectes positius inegatius que poden tenir uns i altres estudis,així com les seves possibles sortides laborals.La tertúlia acaba amb les preguntes que for-mulen els nostres estudiants de 2n debatxillerat.

SORTIDA AL ZOO I AL MUSEU AGBAR

El 17 d’abril passat, els alumnes de 1r i2n de batxillerat de la modalitatcientificotècnica vam anar a Barcelona.

Al matí els tecnòlegs van visitar el MuseuAgbar (Aigües de Barcelona) i els científicsvan anar al Zoo.

Els alumnes del tecnològic vam quedar-nos a Cornellà de Llobregat amb elsprofessors Fèlix Lamarca, Maria Garriga iMar Notario per visitar el Museu Agbar. Allàvam poder veure com en el passat s’obtenienles aigües subterrànies dels aqüífers delLlobregat per al consum de l’àrea metropoli-tana de Barcelona i la maquinària utilitzadaper fer electricitat. També vam veure unapetita exposició de màquines històriquesrelacionades amb l’extracció de l’aigua.

Al Zoo, els alumnes del científic vamrealitzar una interessant visita didàctica ambels professors Matilde Arias i Florenci Vallèsper estudiar a fons la teoria de l’evolució.Vam veure proves de l’evolució aplicades alsanimals. Va ser una visita molt divertida iinteressant. A la sortida ja ens esperavenels tecnòlegs.

A la tarda, tots junts, vam anar alCosmocaixa. Allà vam observar experimentsde física, biologia i geologia. En sortir d’aquestmuseu alguns vàrem anar a veure unaflorament de roques metamòrfiques iplutòniques, que era molt interessant.

Nil Català i Toni Redondo1r de batxillerat-B

26

BATXILLERAT

VISITA A L’ESCOLA DEL MAR

L’EMPRESA AUSA

A molts alumnes de 1r de batxillerat enssona el despertador a les set del matí: éshora de preparar-nos per tornar a l’institut,així és la trista vida quotidiana..., però aquellva ser un dia especial per als alumnes quefem l’assignatura de biologia. A tres quartsde vuit del matí les professores Matilde iAntònia Maria ens esperaven a l’estació dela Renfe per anar a Badalona i passar el matía l’Escola del Mar.

Després d’un viatge en tren i metro, vamarribar a Badalona. A la primera planta del’Escola del Mar vam poder observar una sèriede peixeres que mostren els diferentshàbitats del mar Mediterrani, segons laprofunditat. Hi vam veure coses molt curioses(per exemple, com menjaven les estrellesde mar).

Més tard, vam pujar a la segona planta,on un professor ens va parlar de l’ecosistema

mediterrani i de la temperatura i les sevesvariacions. Recordo que aquell professor ensva acompanyar durant una hora, en la qualens vam divertir i aprendre molt.

Nil Català1r de batxillerat-B

El 31 de maig passat, tots els alumnesde 1r de batxillerat-A i dos alumnes del Bvan anar a visitar l’empresa de construccióde maquinària AUSA de Manresa.

AUSA és una empresa familiar que vanéixer el 1956 amb el nom de PTV. Va sercreada per fabricar petits cotxes(microcotxes), ja que en aquella èpocavivíem sota una dictadura i no teníemmatèries primeres. La gent anava a treballara peu, en bicicleta i, els més privilegiats, en

moto. Per aquest motiu, aquesta empresava crear els cotxes PTV, que eren petits iassequibles. A Espanya hi va haver quasi centmarques d’aquests petits cotxes. PTV vavendre prop de 1.100 microcotxes, però el1961 Seat va començar a fabricar el famós600. Aquest cotxe va desbancar totes lesaltres marques, ja que era una mica mésgran, més còmode i, a sobre, el preu novariava gaire. Les altres fàbriques es vanarruïnar, però PTV va reinventar-se a simateixa per poder subsistir. El 1961 amb els130 motors que els havien quedat almagatzem, van construir el DUMPER.Aquesta màquina va anar introduint-se a poca poc en el mercat de la construcció, i llavorsvan continuar fabricant aquestes i altresmàquines.

Ens va semblar una visita moltinteressant ja que, a més d’ensenyar-noscom treballen, ens van explicar una mica laseva història.

Per ser una empresa manresana, haarribat molt lluny i això és bo.

27

BATXILLERAT

XERRADA A LA FUB

El dijous 10 de maig passat, convocadaper FAPAES (Federació d’Associacions de Pa-res d’Alumnes d’Educació Secundària) i perla FUB (Fundació Universitària del Bages),va tenir lloc a la sala d’actes de la FUB unaxerrada informativa titulada L’Espai Europeud’Ensenyament Superior, sobre els canvisque suposarà l’Acord de Bolonia, a càrrec dela Dra. Maite Martínez, de la Unitatd’Innovació Docent en Ensenyament Supe-rior de la UAB.

La xerrada era oberta als alumnes debatxillerat, pares i mares i professorat desecundària que estiguin interessats en aquesttema.

Un dels reptes del sistema universitariés la integració de les universitats en l’EspaiEuropeu d’Educació Superior (EEES). El títolque la Universitat atorga consisteix en uncertificat de garantia del graduat. Lacertificació dels titulats hauria de respondrea mesures objectives del seu nivell decompetència professional. Un dels reptes

presents en el disseny del pla d’estudis ésespecificar clarament què ha d’aprendrel’alumnat, de quina manera, amb quinaseqüència i en quant temps. El fet del’adaptació a l’EEES suposarà una renovaciódels mètodes docents, una oportunitat peremprendre una reforma en profunditat delsestudis universitaris i un canvi en els hàbitsde treball del professorat, alhora que un canvien els plans d’estudi. L’EEES haurà d’estarimplantat el 2010 i s’hi acullen trenta països.

Hi ha d’haver uns elements comuns,amb titulacions de dos cicles, de tres anyscom a mínim:

El primer nivell dóna el títol de grau(no llicenciatura ni diplomatura). El tempsdecidit a nivell europeu no pot ser inferior atres anys. En el nostre país es va decidir quefos de quatre anys. Queden excloses lescarreres de medicina, veterinària ienginyeries, que continuaran sent de cincanys.

El segon nivell, de postgrau(especialització) i doctorat.

28

BATXILLERAT

A la majoria de països, el primer nivellés de tres anys, de manera que, per adap-tar-se, en el nostre país es pensa en un pri-mer nivell de tres + un. Aquest últim hauriade ser més polivalent, suplementari...

Fins ara, els postgraus eren privats(propis) i, a partir del canvi del pla d’estudis,seran oficials. Podran ser d’un o dos cursos.

Els ECTS (crèdits europeus) valoren eltemps de treball que un estudiant realitzafora i dins de la universitat (desenvolupantles seves aptituds, sense professor...).

Un curs tindrà 60 crèdits ECTS (un crèdittindrà 25 hores de treball estudiant), ambun total de 180 crèdits en tres cursos.

Quant a les competències (què sap, quèsap fer, quins valors té), és a dir, en elmoment d’escollir un titulat i no un altre, quèes pot tenir en compte, quins valors té eltitulat per tal que l’empresa l’esculli a ell i noa un altre... caldrà que l’alumne esconverteixi en un estudiant actiu i no passiu,com fins ara, i se simularan situacions queposin a prova les competències delsestudiants.

Les experiències actuals van començarl’any 2003, quan es va iniciar un pla pilot ales carreres de disseny artístic, geologia,matemàtiques, pedagogia i relacions laborals.Es va buscar quin seria el perfil professional,per tal de veure quines competències hauriende tenir els estudiants. També calia veurecom distribuir les assignatures per curs a fide dissenyar competències, manerad’explicar, espais, temps d’estudi...

El sistema de treball va ser doble: d’unabanda, el professorat, que havia de marcarles competències, les estratègies docents,tenir informació del temps d’estudi perestudiant, l’avaluació, etc.; d’altra banda, elsestudiants, que participaven en la comissió,etc.

El títol també indicarà les competènciesque té l’alumne. S’eliminaran els exàmensfinals i els de setembre, donat quel’aprenentatge i l’avaluació han de sercontinuats.

Els canvis contemplen la possibilitat quequalsevol estudiant pugui entrar i sortir delsistema. És un sistema obert.

29

I TU,ja ho tens clar?

UNIVERSITATA MANRESA

Ramon d’Iglésies, 5-708242 ManresaT. 93 877 41 79www.fub.edu

DIPLOMATURESCiències de la Salut• Infermeria• Fisioteràpia

(torn matí / torn tarda)• Podologia • Logopèdia

(presencial / semipresencial)

Ciències Empresarials• Estudis de Ciències

Empresarials

POSTGRAUS• Infermeria· Emergènciesextrahospitalàries

· Atenció domiciliària· Anestèsia i reanimació

• Fisioteràpia· Readaptació a l’esforç· Fisioteràpia en traumatologia i cirurgiaortopèdica

• Podologia· Cirurgia podològicade mínima incisió

· Podologia assistencialortopodològica i quirúrgica

• Empresarials· Fiscalitat· Relacions laborals· Comerç i màrquetinginternacional

• CURSOSD’ESPECIALITZACIÓMés de 50 cursosi monogràfics de diferentsespecialitats.

• CLÍNICA UNIVERSITÀRIA

• INTERCANVISINTERNACIONALS

Estudis adscrits

Membre de

30

BATXILLERAT

Josep Huguet: « Launiversitat catalanaactual és la millor del’Estat» Redacció

En ple debat sobre la reforma del modeluniversitari, el senyor Josep Huguet, consellerd’Innovació, Universitats i Empresa, opina so-bre diverses qüestions relacionades amb elmoment present de la universitat catalana iels seus reptes de futur.

- Com és launiversitat amb què estrobaran els nousalumnes?

- És una universitat enprocés de transformació,amb grups reduïts, onl’important és aprendre atreballar en equip. D’aquíque el professorat tendeixicada vegada més a ladinamització, tot allunyant-se de les anomenadesclasses magistrals. D’altrabanda, les carreres estrobaran dividides en dosblocs. El primer, ofert enquasi totes les universitatscatalanes, constarà de treso quatre anys. En el segonbloc, molt més especialitzat i present nomésen algunes universitats, les carreres serande dos anys, que es completaran ambpostgraus i màsters.

- Quines són, ara mateix, lesfortaleses i les febleses de la nostrauniversitat?

- Hi ha professors molt ben preparats,instal·lacions excel·lents i serveis informàticsi bibliotecaris de primer nivell. Els grups derecerca existents són igualment excel·lents.La universitat catalana actual és la millor del’Estat. Ara bé, tant les estructures de governcom de promoció són molt antiquades. Faltapermeabilitat amb la societat i que la recerca

tingui en compte les necessitats del país.

- Què recomanaria a un alumne debatxillerat a l’hora d’escollir carrera?

- Cal valorar tant allò que hom dominacom allò que ve més de gust, però també calparar atenció a les sortides laborals. De fet,existeixen algunes carreres molt en vogaentre els estudiants que, ara com ara, elsaboquen directament a ocupar llocs detreballs menysvalorats. Hi ha, també, lapossibilitat d’optar per la formacióprofessional superior, que dóna molta visiópràctica de la realitat laboral i permet incor-porar-se de forma més realista a altresensenyaments universitaris.

- Considera que és equilibradal’oferta acadèmica universitària ambrelació a la demanda laboral?

- Diguem que les demandes escolars ilaborals no estan equilibrades. A Catalunyapràcticament es pot cursar tot tipus decarreres professionals, però en canvi elsestudiants es mouen per modes o atrets perallò que ells consideren valoració social. Enposaré un exemple: l’excés de demanda quetenen les carreres de comunicació o dret nos’adiu amb les necessitats reals del mercat, iaixò acabarà comportant que molts d’aquestsllicenciats hauran de treballar en feinesinferiors a la seva formació. I tot per una

31

L’ENTREVISTA

certa influència mediàtica: perquè queda bé,apareix en programes de televisió o enpel·lícules. En canvi, a les enginyeries faltagent. Els enginyers també tenen la sevaèpica, però es desconeix. Són els encarregatsde millorar els processos de producció d’allòque consumim cada dia. En el futur, elsenginyers seran determinants a l’hora de ga-rantir la sostenibilitat delplaneta.

- Quina hauria deser la vinculació entreuniversitat i món em-presarial?

- La universitathauria de ser sensible alsperfils que demanen lesempreses, siguinprivades o públiques:quin tipus de metgenecessitem?, quin tipusde mestre?... Alhorahauria d’escoltar les de-mandes de recerca quese li fan. La universitatforma capital humà,recerca i pot transferiraquest coneixement a la societat. Si aixòdarrer falla, no es generaran llocs de treballprou qualificats per donar feina als nostresllicenciats. D’altra banda, les empreses hande saber que, sense invertir en innovació isense col·laborar amb la universitat, estancondemnades a ser devorades en un mercatcada vegada més competitiu.

- Què s’hauria de fer perquè elsuniversitaris que volen investigar no sen’hagin d’anar a l’estranger?

- S’ha d’invertir més en recerca, tot ique en els darrers anys els pressupostosdestinats a aquest àmbit han augmentatconsiderablement, de manera queactualment es pot dir que gairebé estan anivell europeu. El que falta és més inversióempresarial i de la resta de l’administració.Per exemple, si un dels temes que més pre-ocupen la societat catalana és com resoldrede forma positiva per a tothom el fenomende la immigració, caldria que els

departaments més directament afectats, comEducació i Benestar social, fomentessin larecerca en l’àmbit de la sociologia, lapsicologia, l’economia, la sociolingüística, etc.

- Quin sistema universitari europeuproposaria com a model?

- Crec que hem detrobar el nostre model,tot incorporant el millordels altres. Unacombinació de la llibertatdels models anglosaxonsi del rigor de lesuniversitats públiquesnòrdiques seria perfecta.Però em temo que enca-ra en som molt lluny. Amés, cal tenir en compteque, mentre no milloril’autogovern, la nostrauniversitat continuaràdepenent d’un modeluniversitari d’Estat, enquè predominen elconservadurisme i elcorporativisme.

- Universitat i Ensenyament, nohaurien de formar part d’una mateixaConselleria?

- Tot és defensable, però del que femen els propers anys depèn que la societatcatalana entri de ple en l’economia delconeixement i de la creativitat: l’única quepot permetre no quedar-nos al marge delmón global. Doncs bé, per poder ser-hi caldràun esforç molt gran, perquè qui crea riquesa,que són les empreses privades i públiques,tingui a la seva disposició universitaris benpreparats i a la vegada sigui capaç d’innovar,crear i, per tant, retornar a la societat enforma de llocs de treball qualificats, i no demà d’obra barata, aquelles inversions que lasocietat ha fet a la universitat. No volem queels nostres universitaris acabin prestant elseu potencial intel·lectual a potèncieseconòmiques mundials, mentre altres estansubocupats a casa nostra. Per això, ara tocauniversitats i empresa junts sota el paraiguade la innovació.

«L’excés de demandaque tenen les carreresde comunicació o dret

no s’adiu amb lesnecessitats reals del

mercat, i això acabaràcomportant que moltsd’aquests llicenciats

hauran de treballar enfeines inferiors a la

seva formació»

32

CICLES FORMATIUS

Durant el primer trimestre del curs2006/07, l’alumnat del Cicle formatiu de grausuperior de Gestió comercial i màrqueting,que cursa el crèdit de Polítiques demàrqueting, està fent una pràctica docenten format de treball en equip, per tal d’aplicarels coneixements adquirits a l’aula respectea dinamització i promoció del comerç urbà iaconseguir fer propostes d’accions dedinamització comercial per a l’Associació deComerciants del C/Barcelona. Aquestesaccions són adequades i coherents ambl’Associació, els clients i el seu entorn.

L’objectiu d’aquesta pràctica és que,d’una banda, l’alumnat que cursa el cicleformatiu de Gestió comercial i màrquetingdurant el curs 2006/07 a l’IES Guillem Catàpugui fer una activitat de màrqueting en unentorn real que li permeti aconseguir un va-lor afegit als seus estudis i, d’altra banda,que l’Associació de comerciants del C/Bar-celona obtingui, a través dels resultatsd’aquesta pràctica, propostes d’accions depromoció comercial que pugui portar a termeper tal de millorar l’activitat comercial delconjunt dels establiments associats.

Amb aquest conveni, el departament deComerç i màrqueting d’aquest institut conti-nua en la seva línia d’enfortir la relació entre

CONVENI DE COL·LABORACIÓ

el sector del comerç i la distribució de la co-marca i els cicles formatius de la família deComerç i màrqueting, a través de pràctiquesfetes en empreses i entitats reals.

El dimarts 17 d’octubre, el president del’Associació de comerciants va venir a l’aulataller a presentar l’Associació i a plantejar elproblema per solucionar.

El divendres 20 d’octubre, a l’IESGuillem Catà es va fer la signatura del convenide col·laboració, que van signar el Sr. IsidreBorràs, president de l’Associació deComerciants, i el Sr. Martí Basora, directorde l’IES.

Joan SolerProfessor de Comerç i màrqueting

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

• Conveni de col·laboració amb l’Associació de Comerciants del c/Barcelona

• Investigació comercial Fàbrica Nova

• Test de producte: carrera universitària de Comerç

• Pràctica de polítiques de màrqueting amb Ricoh Manresa

• Activitats pràctiques al taller i als establiments comercials de Manresa

• Nous equipaments al taller de Comerç: aparadors nous

• Crèdit de síntesi

CFGM Comerç

CFGS Gestió comercial i màrqueting

33

COMERÇ I MÀRQUETING

INVESTIGACIÓ COMERCIAL

Com cada curs, al llarg de tot el 2006/07, l’alumnat del cicle formatiu de grau su-perior de Gestió comercial i màrqueting quecursa el crèdit d’Investigació comercial fa unapràctica docent en format de treball en equip,amb la finalitat de posar en pràctica elsconeixements teòrics que es van treballanta l’aula.

La pràctica consisteix a fer unainvestigació comercial sencera i en termesreals, de forma que l’alumnat s’enfronti a unasituació idèntica a la que es pot trobar en elmón laboral un cop finalitzats els seusestudis.

L’objectiu de la investigació comerciald’aquest curs és esbrinar quina és lapercepció i quines perspectives empresarialsté el comerciant manresà respecte al noucentre comercial que s’ha començat a cons-truir en el recinte de l’antiga Fàbrica Nova.La previsió és que en aquesta zona hi vaginuns 10.000 metres quadrats de superfície de

venda, amb moltes places d’aparcament izones d’oci (jardins, cinemes, restaurants,bars...). La tasca de l’alumnat serà esbrinar

què en sap el comerciant manresà d’aquestassumpte, si ho veu com una oportunitat ouna amenaça, i com pensa actuar davant lainauguració d’aquest nou centre comercial(si no pensa fer res, si pensa modernitzar elseu negoci actual o, fins i tot, si hi voldràser).

El 10 d’octubre passat, el Sr. DavidHernández, tècnic municipal de comerç del’Ajuntament de Manresa, va venir a l’aula-taller a presentar el cas i, des de llavors,l’alumnat, en grups de treball i seguint uncalendari planificat per aplicar pràcticamentels coneixements teòrics que es vantreballant al llarg del curs, ha d’anar fent lainvestigació fins a arribar a la presentaciópública de les conclusions de l’estudi quanfinalitzi aquest curs.

Per tant, amb aquesta pràctica docentl’alumnat pot aprendre i practicar lametodologia de la realització d’unainvestigació comercial feta en termes reals i,a més, la ciutat de Manresa es pot aprofitardels resultats que se n’obtinguin.


34

CICLES FORMATIUS

TEST DE PRODUCTE

El dijous 18 de gener passat, l’alumnatdel CFGS de Gestió comercial i màrquetingde l’IES Guillem Catà, dins el crèdit Polítiquesde màrqueting, va poder experimentar untest de producte per part d’una empresa realque està a punt de portar a terme elllançament d’un nou producte.

Un test de producte consisteix en el fetque una empresa ensenya a un grup depossibles clients el producte que està a puntde llançar amb vista a la millora del producte

REUNIÓ AMB EMPRESARIS

El 18 de gener passat, dins la pràcticadel crèdit d’Investigació comercial quel’alumnat del CFGS de Gestió comercial imàrqueting està duent a terme per esbrinarquina perspectiva té el comerciant manresàdavant la propera inauguració del centre co-mercial de la Fàbrica Nova, vàrem fer unareunió de grup amb empresaris manresans.

La reunió de grup és una tècnicad’investigació inclosa en la fase posterior ales entrevistes en profunditat que es van feral llarg de desembre i gener a polítics del’Ajuntament i a representants del comerçmanresà.

A la reunió es van convocar diversosempresaris del sector del comerç manresà,amb una tipologia o característiques comu-nes: havien de ser empresaris autòctons quehaguessin expandit la seva empresa, sia ambl’obertura de sucursals a Manresa o a altresciutats, sia amb altres formes d’expansió(com ara la franquícia), i que per tanttinguessin en comú la mateixa actitud opredisposició a ser dins el projecte de FàbricaNova o a reaccionar davant la inauguraciódel centre comercial.

L’objectiu de la reunió era aconseguirmés informació per tal de poder generar unqüestionari més complet amb vista a la faseconcloent de la investigació, és a dir, lesenquestes.

A la foto podem veure un moment de lareunió celebrada a l’aula taller, amb part del’alumnat i el Sr. Manel Pintó, responsablede Llum i Color, empresa manresana del sec-tor de la fotografia i l’electrònica, i el Sr. AlbertSamsó, propietari de L’Aroma, empresamanresana del sector de la restauració i l’oci.


i a la seva bona adaptació a les necessitatsdel mercat.

L’empresa és ESCODI, Escola Superiorde Comerç i Distribució, fundació sense ànimde lucre amb seu a Terrassa, que és unaescola de negocis especialitzada en laformació continuada del sector del comerçde Catalunya.

El producte és una carrera universitàriade Comerç, una llicenciatura en format de

35


PRÀCTICA AMB RICOH MANRESA

títol propi de la UAB i adaptada als requisitsde les noves titulacions europees (Bolònia).La carrera ja està dissenyada i es començaràa impartir el proper mes de setembre; abansde «llançar el producte al mercat» (en aquestcas, un servei), han permès dues tasques al’alumnat del CFGS de Gestió comercial imàrqueting del nostre institut: experimen-tar un test de producte, respecte al contingutde la carrera, i un test de publicitat, respec-te a l’esbós de tríptic publicitari.

És molt difícil de poder viure unaexperiència així, ja que les empresesmantenen en total secret el producte quevolen treure al mercat. Per tant, per al’alumnat aquesta vivència ha estat realmentun privilegi, sobretot perquè ha coincidit ambel moment en què es treballava a classe eltema dels nous productes en l’àmbit demàrqueting.

A la foto podem veure la Sra. NúriaBeltran, directora d’ESCODI, en el momentde fer la seva exposició prèvia al test davantl’alumnat.


Durant el segon i el tercer trimestred’aquest curs, l’alumnat del CFGS de Gestiócomercial i màrqueting, que cursa el crèditPolítiques de màrqueting, farà una pràcticaamb l’empresa Bàsquet Manresa SAE, em-presa que gestiona l’equip del RICOHManresa i tot allò que l’envolta (mantenimentdel pavelló del Congost, promoció comercialde l’equip, abonaments, publicitat...).

Plantejament del treball La finalitat és que l’alumnat pugui apli-car a una empresa concreta els coneixementsteòrics de màrqueting adquirits a l’aula.

En síntesi, el treball consistirà a analitzarel màrqueting que actualment està aplicantBàsquet Manresa SAE i fer, si és possible,propostes de millora; a més, l’alumnat hauràde plantejar les línies generals del pla demàrqueting per al proper exercici econòmic,que haurà d’incloure la reposició del producte«abonaments als socis».

Per donar el tret de sortida de lapràctica, el divendres 19 de gener van veniral taller de màrqueting el president del RICOHManresa, Sr. Josep Vives, que va fer unapresentació de l’empresa i el seu entorn, i laresponsable de màrqueting de BàsquetManresa SAE, Sra. Mercè Sabata, que vaexposar les línies generals del màrquetingque estan aplicant i va demanar a l’alumnatque s’impliqués en el treball com a estratègiad’aprenentatge.

36

CICLES FORMATIUS

Signatura del conveni

El dimecres 7 de febrer passat, es vasignar el conveni de col·laboració entrel’empresa Bàsquet Manresa SAE (RICOHManresa) i l’IES Guillem Catà, per tald’institucionalitzar l’inici de la pràctica quel’alumnat del CFGS de Gestió comercial imàrqueting farà en el crèdit Polítiques demàrqueting.

L’acte de signatura es va celebrar a lasala d’actes d’aquest institut, i va comptaramb la presència del Sr. Josep Vives,president del RICOH Manresa, i del Sr. JordiEstrada, secretari de l’IES Guillem Catà, quehi va assistir en nom del director. Ambdósvaren signar el conveni, acompanyats per laSra. Mercè Sabata, responsable demàrqueting de l’empresa Bàsquet ManresaSAE.

Visita a les instal·lacionsdel RICOH

El dimarts 14 de febrer passat, l’alumnatdel CFGS de Gestió comercial i màrquetingva visitar les instal·lacions de l’empresa alpis superior del pavelló del Congost, amb lafinalitat d’aconseguir més informació sobreel màrqueting que està aplicant l’empresa.Allà va poder veure els departaments degerència i direcció, màrqueting,finançament... També va poder entrar a lasala Vip, a la sala de premsa i a altresdependències de l’empresa gestora delRICOH Manresa.

Un dels moments més emocionant dela visita va ser quan vàrem trepitjar nosolament la graderia, sinó també la pista dejoc. Allà, la responsable de màrqueting, laSra. Mercè Sabata, ens va informar sobreles diferents modalitats de publicitat iesponsorització, de contractes i acords ambempreses i entitats..., com a principals fontsd’ingressos de l’empresa. A més, ens va in-formar sobre les diferents modalitatsd’abonaments i entrades. A continuació, ensva ensenyar la col·locació dels anuncispublicitaris i els diferents preus i possibilitats.Va comentar, també, diversos aspectes so-bre les estratègies de preu i de distribucióque l’empresa fa servir. Tot amb vista aaconseguir més informació per començar eltreball de màrqueting.

Al final de la visita, l’empresa ens valliurar una entrada gratuïta a cadascú, perpoder assistir al partit RICOH Manresa – PlusPujol Lleida del divendres següent.

Després de totes aquestes activitats,l’alumnat haurà fet una immersió total en elnou client de la simulada assessoria demàrqueting que hem muntat al taller del cicleformatiu.

A la foto podem veure el grup d’alumnesque va assistir a la visita, a peu de pista.

Joan SolerProfessor de comerç i màrqueting

37


- Aeróbic & Fitness- ALTRO- AUSA- Conserves Ferrer- Construcjoc, SL- Costa Comunicacions- DENSO Barcelona, SA- Depiline- DIESA Restauració

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN LES PRÀCTIQUESDELS ALUMNES DEL CFGS GESTIÓ COMERCIAL IMÀRQUETING ELS DOS DARRERS ANYS

- Edicions intercomarcals (Regió7)- Fundació CATIC- Grup Petrobages- Impressions intercomarcals, SA (Imprintsa)- Mercat Puigmercadal, SL- Pirelli Neumáticos, SA- Saunasport, SL (Saunas Freixanet)- Setpunts, SL- Supermercats Llobet, SA

38

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM COMERÇACTIVITATS PRÀCTIQUESAL TALLER DE COMERÇ I

AL CARRER

NOUS EQUIPAMENTS ALTALLER DE COMERÇ

Aquest curs hem estrenat aparadors.El mes de març d’enguany, l’alumnat del

CFGM de Comerç va poder muntar elsaparadors de primavera en les novesinstal·lacions del nostre taller: tres mòdulsd’exposició de dos metres d’ampladacadascun, equipats amb una il·luminació(llums halògens, focus direccionals…) pròpiadels millors aparadors de comerços reals.

Aquests nous equipaments han estatpossibles gràcies a la dotació econòmica queel Departament d’Educació ens destina enels darrers cursos i a la col·laboració delsalumnes de Fusteria de la Casa d’Oficis delnostre institut.

L’alumnat del CFGM de Comerç ha fetdiverses activitats pràctiques enquadradesdintre dels crèdits de Marxandatge iAparadorisme i promoció del punt de venda.

Durant el primer i segon trimestre, elsalumnes es van desplaçar al centre comer-cial de Manresa per tal d’analitzar diferentsestabliments comercials.

Una de les pràctiques va consistir aanalitzar tots els elements promocionalsexterns (aparadors, rètols, portes, etc.) delcomerços triats. L’altra pràctica va consistira analitzar la distribució interior (accessos,línia de caixes, disposició del mobiliari,col·locació del producte, etc.) de diferentssupermercats de Manresa.

Dins d’aquest taller hem fet diferentsactivitats al llarg de curs:

Disseny (manual i informatitzat) derètols comercials, plànols de distribució co-mercial, disseny i muntatge d’aparadors

(Nadal, rebaixes d’hivern, primavera2007...), ambientació del punt de venda,retolació manual, col·locació de productes ala perfumeria del taller, implantació deproductes al supermercat del taller, muntatgei desmuntatge de maniquins, etc.

39


EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN LES PRÀCTIQUESDELS ALUMNES DEL CFGM COMERÇ

CRÈDIT DE SÍNTESI

- Autobages, SA- Calçats Lamolla, SA- Esports El Cim, SA- Joguiba

- Motostock, SA- Rubiralta Regals, SL- Sports Sagí, SA- Viladalmases-Lacoste

En les últimes dues setmanes de curs,l’alumnat de Comerç ha estat realitzant elcrèdit de síntesi, que consisteix ainterrelacionar i globalitzar tots els contingutsdels crèdits impartits al llarg del cicle.

El crèdit de síntesi d’enguany haconsistit a crear i gestionar un petitestabliment comercial. Com a temadiferenciador, a l’hora de fer les promocionscomercials i l’ambientació de l’aparador, hemaprofitat un important esdeveniment cultu-ral de la ciutat de Manresa: la reoberturadel teatre Kursaal.

- Josefina Modes- La botiga dels Turcs- Magatzems Iglesias- Margoco’s 2001, SL

40

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGSANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

• Animació al Mas Saiol de Moià per a 1r i 2n d’ESO del nostre institut

• Activitats a la festa de la Castanyada al Parc de l’Agulla

• Organització de la trobada de delegats d’instituts del Bages a La Ruca

• Participació activa a la Fira Mediterrània de Manresa com a treballadors d’Animació

• Intercanvi amb Tenerife. IES Los Gladiolos

• Posada en marxa de la Maleta viatgera amb Tenerife

• Setmana Diferents: organització d’activitats culturals a Manresa (teatre, cinema, xerrades,concerts)

• Participació a la Fira de l’Abat de Navarcles com a animadors

• Participació al festival de cinema Clam de Navarcles com a animadors de projeccions

• Taller de màscares amb Alícia Puertas

• Sortida a Grenoble per conèixer projectes socioculturals

• Projecte El túnel dels sentits

• Projecte Un passeig pel Bages

• Sortida a La Tosa: com programar sortides a muntanya

• Participació a la Fira de Turisme de Catalunya (Barcelona)

ASCÀNDOL CULTURAL

És la marca de la nostra associació–laboratori. Té dos objectius principals:

·Donar resposta i cobertura a lesactivitats que fem per encàrrecd’associacions, grups, centres, etc. A vegadescal gestionar-ne diners, fer projectes,projectar accions...

·Experimentar com funciona unaassociació: organització, dinàmica defuncionament, organigrama, economia...

41

SERVEIS A LA COMUNITAT

ELS PROJECTES SOCIOCULTURALSDE GRENOBLE

Cada dos cursos, anem una setmana aGrenoble (França) per visitar diversosprojectes socioculturals que hi ha: la Maisonde Jeux, la Maison de la Culture, la Bifurk,projectes per a infants i joves, activitats delCasal Català, etc.

De tots aquests projectes, la Maison de

Jeux (Casa de Jocs) és el que té més pes,per la seva envergadura i per la diferènciaamb el que s’està fent a Catalunya.

La Bifurk consisteix en uns espais per ala cultura i l’art del carrer destinats a acolliriniciatives alternatives. És també un projecteque ens sorprèn molt.

EL TÚNEL DELS SENTITS

Un altre dels projectes que realitzemcada curs és el de col·laborar com aanimadors dins del programa LACENET peral treball telemàtic en l’escola infantil iprimària.

Una de les activitats que duem a termeés el projecte EL TÚNEL DELS SENTITS: unaproposta lúdica que ajuda a sentir sensacionsa nens i nenes de l’escola infantil, tot passantper un túnel preparat i construït per nosaltres.

42

CICLES FORMATIUS

EMPRESES I ENTITATS QUE COL·LABOREN EN LAFORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL DELS ALUMNES DELCFGS ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

INTERCANVI AMB TENERIFE

Aquest curs hem fet una sortidad’intercanvi amb estudiants de Tenerife. Laintenció és que el curs vinent ells vinguinaquí.

L’objectiu era intercanviar experiènciesamb els alumnes d’allà, observar quina és laseva realitat i visitar projectes i serveis quedonen sortida laboral al nostre cicle.

Aquesta sortida va ser genial i, a més,va coincidir amb «Carnavaaaal».

• CAE• Ludoteca Ludugurus• Col·lectiu LACENET• Mediterrània, Fira d’Espectacles• Festival de cinema El Clam• Consorci de turisme del Solsonès• El Casalot

• Consell Comarcal del Bages• Associació de Veïns La Font dels Capellans• Biblioteca Municipal de Manresa• Tirotella• Maison de Jeux (Grenoble)• Ajuntament de Manresa• Associació Cultural El Galliner

43


MEMÒRIA D’ACTIVITATS DELCFGS EDUCACIÓ INFANTIL

LA CASTANYADA

• Celebració de festes tradicionals: Castanyada, Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi

• Sortides a les llars d’infants L’Espill i Picarol

• Sortida a la ludoteca Ludugurus

• Tallers de massatge infantil i d’antropologia

• Xerrada sobre el joc heurístic, a càrrec de L’Espurna de Manresa

• Xerrada NEXE

El 31 d’octubre, les alumnes del CFGSd’Educació infantil vam realitzar tot un seguitde tallers per a la festa de la Castanyada. Ungrup es va encarregar de programar ladecoració de la classe, un altre de ferpanellets, un altre de les castanyes ipaperines i un altre de les cançons.

Totes juntes vam començar l’activitat dela decoració, fent mòbils, murals...

Tot seguit, vam fer els panellets amb lamassa que havíem portat feta de casa.Mentre uns panellets es coïen, els altres jaes podien menjar.

Totes aquestes activitats, les vam ferdisfressades de castanyeres.

Hem de destacar la visita dels alumnesde l’Aula d’Acollida i d’altres cicles mentreens dedicàvem a fer aquestes activitats.

Com que ben aviat serem educadores,vam enfocar el taller per realitzar-lo ambinfants i ens ho vam passar molt bé. En elfons, tots som una mica nens, més ben dit,nenes.

44

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE:

ESO

CICLES FORMATIUS

LA LUDOTECA LUDUGURUS

LA LLAR D’INFANTS PICAROL

Durant el segon trimestre, vam visitarla llar d’infants Picarol de Manresa. És unallar d’infants amb espais amplis i molt benpensada per als nens. Allà vam poder obser-var com treballaven les mestres amb els nensde cada grup.

Vam estar amb els lactants, caminantsi maternals. Ens van ensenyar lesinstal·lacions del centre: la cuina on prepa-ren els aliments, les aules on realitzen lesactivitats i on els canvien, la distribució i ladecoració dels racons, l’aula-dormitori...

En resum, vam conèixer com es

desenvolupa una jornada en una llard’infants.

Les alumnes de primer d’Educació in-fantil vam anar a visitar la ludotecaLudugurus de Manresa. Es tracta d’una

activitat planificada dins el crèdit Metodologiadel joc. Allà ens van mostrar els espais onjuguen els nens i nenes de 6 a 13 anys. Sónespais destinats a:

- Jocs per racons: metges, botiga,perruqueria, garatge...

- Jocs reglats: de sobretaula, d’or-dinador...

- Joc lliure al pati- Espai de lectura

Ens van explicar com desenvolupen laseva activitat diària, les normes quesegueixen , els horaris i els objectius (edu-car en el temps de lleure per mitjà del joc ila joguina).

. Ludoteca Ludugurus

. Llar d’infants L’Espill

. Llar d’infants Picarol

. Llar d’infants L’Espurna

. Llar d’infants L’Estel 2 (de Gironella)

. Llar d’infants La Ginesta

. Llar d’infants El sonall

. CEIP Sant Jordi (de Navàs)

45


XERRADA SOBRE JOC HEURÍSTIC

Durant el tercer trimestre, va tenir llocuna xerrada sobre el joc heurístic, que ensvan venir a fer dues mestres de la llard’infants L’Espurna de Manresa.

Aquestes activitats serveixen perquè elnen explori. Així estimula els cinc sentits,alhora que desenvolupa la seva capacitat deconcentració i de coordinació dels ulls, mans,boca i cos.

L’educadora organitza el joc, però no hiparticipa directament. Només observa i es-tudia el comportament dels nens.

Durant la xerrada ens van mostrardiferents materials que fan servir, tant pertreballar la Panera dels tresors com per aljoc heurístic.

El material que s’utilitza es pot recollirde casa: diferents teixits, esponges, agullesd’estendre, anelles, cilindres de cartró, claus,cadenes, suro, taps...

Foto de la primera promoció d’alumnes de 1r curs d’Educació infantil

46

CICLES FORMATIUS

COL·LABORACIÓ AMB L’ORÉAL

El Departament de Perruqueria d’aquestinstitut, a través del Departament d’Educacióde la Generalitat, ha iniciat un projecte decol·laboració amb l’empresa L’Oréal. Elprojecte s’anomena APRENDER +. Consta dequatre sessions formatives, que l’empresaL’Oréal farà en el nostre centre:

·Formació tècnica. Ens ensenyaran lesbases de la colorimetria i les noves tècniquesd’aplicació L’Oréal.

·Assessoria artística. Un perruquerdel grup I+D L’Oréal ens transmetrà lesbases de la perruqueria professional icreativa.

·Desenvolupament i gestió. Ens do-naran unes nocions de la gestió del saló deperruqueria.

Participant en aquest projecte,l’empresa L’Oréal facilita al centre elsproductes cosmètics per a la realització delcurs.

A més, aquest projecte consta d’unconcurs, anomenat Trofeu ColorArt, que esportarà a terme a final de curs entre elsalumnes dels centres que hi han participat.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DELCFGM PERRUQUERIA

• Curs L’Orèal

• Dues sessions Claves del color

- Una jornada de creativitat amb l’Àlex de Raffel Pagès

- Una sessió de Desenvolupament i gestió

- Demostració del perruquer Kats Satoo

• Sortida al congrés de perruqueria Cosmobelleza

• Visita al museu de perruqueria Raffel Pagès

• Participació en el concurs Trofeu ColorArt

47

IMATGE PERSONAL

DEMOSTRACIÓ DE PERRUQUERIA

El 12 de febrer passat, a l’hotel ElsNoguers de Manresa, es va fer unademostració de perruqueria a càrrec del Sr.Kats Satoo.

Kats Satoo és un fantàstic perruquerjaponès que va treballar força temps a Lon-dres en l’equip de Vidal Saasson. Actualmentés el propietari d’uns quants establimentsen el País Basc.

Al llarg de la jornada, va presentar lesnoves tendències de la moda. Certament vamostrar uns treballs ben innovadors, tant pelque fa a les formes de tallada, la majoria

amb formes asimètriques, com a la vistositati gosadia en el tractament del color.

CURSOS DE L’ORÉAL

L’alumnat de Perruqueria ja ha realitzatles quatre sessions tècniques del cursAPRENDRE +, que l’empresa L’Oréal ha feten el nostre institut.

Han estat dues sessions de colorimetria( teoria i pràctica del color), que vàrem fer el13 de novembre i el 18 de desembre. El 7 defebrer vam fer la tercera sessió, dedicada ales últimes tendències respecte a tallada icolor. El 21 de març va ser l’última sessió,dedicada a la gestió dels salons.

Les jornades de colorimetria van con-sistir a visualitzar uns materials gràfics, a

treballar en grups i a fer un col·loqui sobreaquest tema. Després hi va haver una segonapart més pràctica, en la qual les alumnesfeien treballs de color amb models, utilitzantels productes L’Oréal.

La jornada d’últimes tendències de ta-llada i color, la va venir a fer un professor del’escola Raffel Pagès. Va consistir en unaprimera part teòrica, en què va explicar lafilosofia de l’empresa, els passos quesegueixen per crear col·leccions... La segonapart va ser més pràctica: va tallar cabells iva aplicar tècniques de color en models,alhora que explicava les tècniques que anavaaplicant.

L’última jornada, la van dedicar almàrqueting i a l’estudi de mercat, fentcomparatives per tenir una visió de la ma-nera d’enfocar una empresa perquè sigui mésrendible.

Tant el professorat com l’alumnat valo-ren aquestes jornades molt positivamentperquè han estat molt enriquidores: veureuna altra manera d’enfocar la mateixatemàtica que s’està treballant fa quel’alumnat reforci els coneixements i, alhora,els ampliï.

48

CICLES FORMATIUS

COSMOBELLEZA

El 12 de març passat, els dos cursos delCFGM de Perruqueria van assistir al Congrésde COSMOBELLEZA, que es realitzaanualment al Palau de Congressos deMontjuïc (Barcelona).

Va ser una jornada interessant ja queva permetre a l’alumnat, que potser era laprimera vegada que hi assistia, introduir-seen el món de l’especialitat, veure les formesde treballar que es mostraven en els pòdiums,interessar-se per tota l’oferta de productes,materials i aparatologia que es mostrava enels estands.

TROFEU COLORART

El dijous 10 de maig passat, vàrem par-ticipar en el Trofeu ColorArt, un concurs queorganitza l’empresa L’Oreal per a centrespúblics de Perruqueria de Catalunya.

Aquest trofeu té com a objectiu crearuna dinàmica professional en l’alumnat. Laparticipació està basada en la presentació dedos treballs: el primer, de moda i tendències(color, tallada i pentinat) i el segon,d’expressió artística lliure.

Hi vàrem participar deu instituts, cadaun dels quals va presentar un equip compostper dos alumnes.

El jurat estava integrat per Rosa Andreu(del Departament d’Educació), Sergi Bancells(de la revista Estètica), Toni Palomino (del’equip artístic de Cebado), Raffel Pagès(famós perruquer) i Fernando Lapastora (di-rector del Dept. Tècnic de l’empresa L’Oréal).

Tenint en compte que els alumnesnomés han fet uns 20 mesos de classe, elnivell dels participants va ser altíssim.Aquesta apreciació no va ser solamentnostra, sinó també dels membres del jurat,que van manifestar haver estat en trofeusd’altres comunitats (Galícia, València...) i quehavien quedat sorpresos del nivell de

49

IMATGE PERSONAL

Catalunya. Per això van felicitar l’alumnatparticipant per la qualitat i espectacularitatdels treballs.

Nosaltres no vàrem poder fer pòdium(tot i que ens hauria agradat), però tantprofessorat com alumnat estem moltcontents d’haver participat en aquestaexperiència, ja que ha estat molt enriquidoraper a tots. És d’aquelles experiènciesinoblidables, i gairebé irrepetibles, que esrecorden sempre.

Volem enviar la nostra felicitació als cen-tres guanyadors:

1r premi: IES Narcís Xifrà2n premi: IES Patronat Ribes3r premi: IES Montmeló

Esperem tornar a participar el propercurs. Intentarem guanyar!

EL MUSEU RAFFEL PAGÈS

El 10 de maig passat, els alumnes de 1ri 2n curs de Perruqueria van anar a Barcelo-na a visitar l’únic museu de perruqueria deCatalunya.

La sortida va ser molt enriquidora,perquè una guia ens va explicar anècdotes dels personatges de cada època i a la sala hihavia exposades moltíssimes curiositats queens van portar al passat: pintesprehistòriques, raspalls d’Egipte, cabells del’actriu Marilyn Monroe... Aquesta visitatambé va animar l’alumnat a buscar

antiguitats relacionades amb objectes deperruqueria i estètica i amb l’embelliment deles persones en general.

Des de aquí volem agrair el tracte tan

amable que ens van oferir.

Web del museu:www.museumraffelpages.com

Àngels BolancéProfessora de Perruqueria

50

CICLES FORMATIUS

SEMINARI SCHWARZKOPF

El Departament d’Educació, juntamentamb l’empresa Schwarzkopf, ha encetat unconveni de col·laboració per fer arribar unsmaterials didàctics, d’elaboració pròpia, alsinstituts perquè els puguin ser d’utilitat.

La jornada ESSENTIAL LOOKS 1-2007& ASK BASIC EDUCATION es va realitzar al’acadèmia internacional que l’empresa té aBarcelona. Va ser una jornada de presentaciódels materials que cedeixen als centres itambé de les noves tendències pel que fa acolor i tallat d’aquesta marca comercial.

Hi vàrem participar tres professoresd’aquest institut. Vam veure que tant la jor-nada com els materials entregats eren demolta qualitat i molt utilitzables per comple-tar i ampliar la formació que donem alsalumnes en alguns crèdits.

No hem d’oblidar que en el CFGM dePerruqueria s’estan formant els futurs

perruquers que poden donar molt bon nivella la professió.

51

IMATGE PERSONAL

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN EL CFGMPERRUQUERIA

- Shwarzkopf professional- L’Oréal- Perruqueria Carme Fuster- Perruqueria Rosa López- Perruqueria Ester

- Perruqueria Andrea Fernández- Perruqueria Maria Mercè Jordana- Perruqueria Marga Agudo- Perruqueria El 9look- Perruqueria Cavi’s

Com ja sabeu, el cicle formatiu de Perruqueria treballa unes hores amb clients reals.Volem aprofitar per agrair als clients que han confiat en els nostres serveis i per animar a venirels qui encara no s’han decidit.

Aquest curs passat, l’horari d’obertura al públic ha estat el següent:

52

CICLES FORMATIUS

TREBALLS REALITZATS PELS ALUMNESDE 1r DEL CFGM FUSTA I MOBLE

• Dibuix i interpretació gràfica de peces i conjunts simples de fusteria i moble

• Operacions bàsiques de mecanització en fusteria i moble

• Preparació i treball amb eines manuals

• Preparació i treball amb màquines bàsiques

• Unió i muntatge

• Afinat i manteniment d’eines i màquines

FERRETERIA MANRESANAFaçana BotigaAvda. Tudela 11, 13, 15 i 24Manresa (Barcelona)Tf. 93 877 62 45

Banc exterior Tauleta de centre

Moble escriptori Tauleta auxiliar

• Treball final de curs

- Realització d’un petit moble dissenyat per l’alumne (Veure fotos)

53

FUSTA I MOBLE

TREBALLS REALITZATS PELS ALUMNESDE 2n DEL CFGM FUSTA I MOBLE

• Esmolat de les eines de tall

• Obrar i regruixar fusta

• Escairar taulers amb l’escairadora

• Xapar cantells a mà i a màquina

• Col·locar ferramenta: frontisses, fixes, lleba grisant, panys, manubris, cargols... (Foto 1)

• Fer metxes i galzar al tupí

• Acabat de la fusta: polir i envernissar

• Fer bastiments: d’envà, per finestra de persiana (Foto 2)

• Col·locar una porta (Foto 3)

• Fer plànols de taller dels bastiments, porta, finestra i encadellada

• Treball final de crèdit de síntesi, dissenyat pel mateix alumne

Foto 1 Foto 2 Foto 3

54

CICLES FORMATIUS

SORTIDA A LA FIRACONSTRUMAT

El 14 de maig passat, els alumnes delcicle de Fusteria van visitar la fira Construmatque es fa als recintes de Montjuïc i Gran ViaII de Barcelona. Aquesta exposició es realitzacada dos anys durant una setmana per alsprofessionals i empreses de la construcció,amb la intenció de donar a conèixer lesnovetats en els processos, materials,serveis...

D’aquesta manera, els nostres alumneses van poder apropar a les noves tecnologiesdel món laboral.

SORTIDA A L’EMPRESAPINTUR

El 10 de maig passat, els alumnes delcicle de Fusteria van anar a la empresa depintures Pintur de Sant Fruitós de Bages perassistir a una explicació i demostració per aprofessionals del sector sobre els diferentsacabats de vernissos a l’aigua i sobre lesmesures de protecció referides a la seguretati higiene en el tractament de la fusta.

XV CONCURS DE FUSTAI MOBLE

El 16 de març passat, l’IES Guillem Catàva participar en el concurs d’estudiants delcicle de Fusta i moble de Sabadell amb tresalumnes, entre un total de 40 participantsde diferents instituts de tot Catalunya.

Havien de realitzar un moble en untemps determinat, amb els plànols i elsmaterials que els van lliurar. Els nostresalumnes van tenir una bona actuació.

SORTIDA A L’EXPOSICIÓDE CAIXA MANRESAL’11 d’ocubre d’aquest curs, els nostres

alumnes del cicle formatiu de Fusteria vananar a la sala d’exposicions de CaixaManresa, on hi havia exposats uns moblesrestaurats del monestir de Sant Benet deBages.

La visita va ser molt interessant i diver-tida. Va agradar molt als alumnes, ja quevan estar descobrint els secrets que amaguencadascun d’aquells mobles.

55

FUSTA I MOBLE

EMPRESES QUE HAN FET CONVENI AMB ELS ALUMNES DELCFGM FUSTA i MOBLE DURANT EL CURS 2006/07

- Rafael Català Ricart- Jaume Alberch Vendrell- Francesc Estany Bacardit

- Emili Fortó Moya- Fusteria Veta- Josep Boixader Vila

Fusteria - ebenisteria

56

CICLES FORMATIUS - FUSTA I MOBLE

C MIQUEL SERVET, 18POL. IND. BUFALVENT08243 MANRESAT/F 93 874 53 58M 629 27 21 06

57

CICLES FORMATIUS - SANITAT

XERRADA SOBRE HÀBITS HIGIÈNICS

Els tutors de 2n d’ESO, els de l’aulad’acollida i els de CAI ens hem posat d’acordperquè els alumnes de Cures auxiliarsd’infermeria facin unes xerrades als alumnesde 2n d’ESO sobre hàbits higiènics. D’aquestamanera, els/les alumnes de CAI posen enpràctica les seves habilitats comunicatives i,a la vegada, solucionem una de les qüestionsque afecten la convivència al nostre centre:les males olors.

En aquestes tres xerrades, una per acada grup de segon, s’ha parlat dels hàbitsde la dutxa, de la higiene dental, de rentar-se les mans i de la higiene de la roba i calçat.També s’ha parlat de com i quan cal dur aterme aquestes accions. S’ha insistit sobretoten la dutxa després de fer esport i en el rentatde les mans després d’anar al lavabo i abansde menjar.

Un cop acabada cada xerrada, s’ha fetun debat amb els alumnes per conèixer laseva opinió sobre si calia parlar d’hàbitshigiènics. També s’ha fet una petitadramatització per aprendre la manerad’avisar els companys que no tenen uns

hàbits higiènics prou acurats.

Malgrat que no sempre ha estat fàcil quetots els alumnes participessin i escoltessin,tots els grups han coincidit en la conveniènciade parlar sobre aquest tema i en la utilitatde la informació que han rebut.

Vull felicitar els alumnes de CAI per lafeina feta i, molt especialment, l’Olga Romeo,per ser qui ha portat el pes de les tresexposicions orals.

Mar RaluyProfessora de CAI

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM CURESAUXILIARS D’INFERMERIA

• Sortida de 1r A i B a l’IMAX per veure el documental Viaje al cuerpo humano

• Sortida de 2n per veure l’obra de teatre El mètode Grönholm

• Xerrada dels alumnes de 1r A sobre hàbits higiènics als alumnes dels tres grups-tutoria de2n d’ESO i als alumnes de l’Aula d’Acollida

• Conferència sobre el dolor dintre les activitats organitzades amb motiu de la Marató de TV3

• Clínic de massatges

• Clínic de mobilitzacions i transferències

• Classes de primers auxilis als alumnes de 1r de batxillerat, impartides pels professorsd’aquest cicle

• Classes de presa de constants vitals als alumnes de 1r de batxillerat, impartides pelsprofessors d’aquest cicle

• Introducció al crèdit de síntesi de 3r d’ESO: alimentació i nutrició, realitzada pels professorsd’aquest cicle

• Taller sobre alimentació i nutrició, com a reforç del crèdit de síntesi de 3r d’ESO, realitzatpels professors d’aquest cicle

58

CONFERÈNCIA SOBRE EL DOLOR

Cada curs el cicle de Cures auxiliarsd’infermeria col·labora en les activitatsorganitzades per la Marató de TV3. Sónactivitats dirigides a obtenir fons que es des-tinaran a la investigació sobre un problemade salut determinat. Aquest any es va escollirun símptoma molt freqüent: el dolor.

L’auxiliar d’infermeria se sent sovint pocinformada i disposa de poques eines perenfrontar-se al dolor, ja que és un símptomaque es considera un problema mèdic quenomés es pot resoldre amb medicació. Amés, el dolor condiciona la recuperació de lapersona i, sobretot, la seva estada en el cen-tre assistencial. Gairebé sempre l’auxiliar ésqui respon la persona necessitada i qui ha

de donar explicacions quan ja no és possibleadministrar més analgèsics.

Però hi ha un ventall molt ampli desolucions al dolor que no passen perl’administració de medicaments, com ara lesteràpies de fred i calor, les tècniques derelaxació, els massatges, etc. i que una auxi-liar pot administrar. Per aquest motiu, quanl’organització de la Marató de TV3 vaproposar-nos una xerrada sobre el dolor, ensva semblar que seria de molta utilitat, comaixí va ser.

Durant la primera part de la conferència,es va projectar un documental quepresentava diversos casos clínics en què lespersones afectades exposaven les sevesexperiències personals amb el dolor, comaquest afectava la seva vida quotidiana, lesseves relacions socials i, fins i tot, els seusprojectes de futur.

Posteriorment, la Carme Soler, psicòlogaespecialitzada en dolor, ens va presentar unaperspectiva holística d’aquest símptoma,tenint en compte les dimensions biològiques,psicològiques i socials de cada persona.També ens va parlar de superació, de comaprendre a viure amb la limitació que suposael dolor, del paper de la família i de l’entorn...

CLASSES SOBRE MASSATGES IMOBILITZACIONS

Aquest curs l’alumnat i el professoratde 1r A hem estat molt afortunats: l’AnnaCos, diplomada en fisiologia per la FUB, harealitzat les pràctiques del CAP (Certificatd’Aptitud Pedagògica) amb nosaltres. Gràciesa això, hem pogut gaudir d’unes classesexcepcionals sobre massatges i també so-bre mobilitzacions.

Les classes de massatges van començaramb un agradable massatge al peu. L’Annaens va demanar que ens traguéssim la sabatai ens va ensenyar quins eren els punts i elsmoviments més adients. Tot seguit ens vaensenyar com fer massatges a les cames i al’esquena.

CICLES FORMATIUS

59

CENTRES ON HAN REALITZAT LES PRÀCTIQUES ELSALUMNES DEL CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

- Fundació Althaia (Xarxa Assistencial deManresa):

• Hospital Sant Joan de Déu• Centre Hospitalari• Clínica Sant Josep

- Residència Font dels Capellans

- Hospital Sant Andreu- CAP Bages- CAP Sallent- Hospital Sant Joan de Déu de Martorell- Consorci Sanitari de Terrassa- Clínica Dental Rubí

Semblava que l’Anna hagués fet classetota la vida: primer feia una demostraciópràctica mentre ens explicava la teoria;després demanava un voluntari que imitésels seus moviments mentre ella li rectificavales petites errades. Finalment, per parelles,assajàvem els massatges i ella ens aclariaels dubtes o ens corregia els errors.

No cal dir que aquestes classes van serde les més agradables de tot el curs, tantpels coneixements obtinguts com pelsmassatges rebuts durant les pràctiques.

Si les classes de massatges van seragradables, les de mobilitzacions encara van

ser millors. Per a una auxiliar de clínica ésmolt important mobilitzar correctament lespersones que atén, ja que no solament estàen joc la salut de les persones sinó també lade la pròpia esquena.

Per això, a banda de conèixer cada unade les tècniques (de decúbit supí a lateral,aixecar del llit...), també cal dominar lamecànica corporal que s’ha de seguir en cadacas (preses fermes, peu en la direcció delmoviment, transferència de pes, etc.).

Les classes van ser tan profitoses quequatre alumnes van gravar i editar un DVDsobre mobilitzacions. La qualitat delscontinguts i de l’edició del DVD fa que enshaguem plantejat que, un cop fetes unespetites correccions, podríem enviar-lo alDepartament d’Educació perquè alumnesd’altres centres puguin treure’n tant profitcom nosaltres.

SANITAT

60

DOCUMENTAL A L’IMAX-MAREMÀGNUM

Els de 1r curs de Sanitària vàrem anara l’Imax per veure un documental titulat Viajeal cuerpo humano en Omnimax (pantallapanoràmica). Un dels objectius de la sortidaera que tinguéssin contacte els alumnes delmatí i els de la tarda.

A les nou del matí vàrem sortir del Catàamb el bus i ens vam començar a conèixer.

A les 10.20 hores arribàvem al Port Velli vàrem entrar a l‘Imax. La veritat és queimpressiona veure una sala de cinema ambels seients col·locats fent tant pendent i unapantalla que sembla un paraigua vist des dedalt.

Va començar la sessió i no sabies onposar els ulls, a causa de la grandària de lapantalla. El documental va ser moltinteressant i de caire divulgatiu amb imatgesimpressionants del cos humà i recreacionsper ordenador força reals.

L’espectacle va continuar amb un docu-mental de geologia, també divulgatiu,anomenat Les forces de la terra. Tot i tenirtambé imatges impactants, ja no ens va agra-dar tant. Es feia pesat perquè era bastantdescriptiu i, a més, la gent ja començava atenir gana. A la una vam sortir del cinema.

CICLES FORMATIUS

DISSENYA EL TEU MILLOR SOMRIUREEN UNA ÚNICA SESSIÓ

ELS DEFECTES QUE PODEN PRESENTAR LES DENTS, TENEN FÀCIL SOLUCIÓ AMB LA NOVA TECNOLOGIA DE L’ESMALT ADHERIT

EL TRACTAMENT ÉS TAN SIMPLE COM APLICAR UN MODERN ESMALTSOBRE LA TEVA PRÒPIA DENT

SENSE NECESSITAT DE LLIMAR-LA,

SENSE ANESTÈSIA I DE MANERA INDOLORA

61

SANITAT

EL MÈTODE GRÖNHOLM

El 8 de març passat, els alumnes de 2ncurs de Sanitària van anar al teatre Polioramade Barcelona, on van poder gaudir de l’obraEl mètode Grönholm, escrita per JordiGalceran i dirigida per Sergi Belbel.

A El mètode Grönholm, quatre candidats(tres homes i una dona) es presenten a lafase final d’unes proves gens convencionalsque ha organitzat una important multinacio-nal per triar un alt executiu. El joc entre els

aspirants esdevé també un combat desentiments, ambicions i enveges, sempre enels límits entre la realitat i la ficció, entre laveritat i la mentida.

Aquesta obra va ser escollida peril·lustrar una unitat didàctica del crèditRelacions en el equip de treball, que tractade la recerca de feina i el treball en grup.

62

CICLES FORMATIUS

Manel Rosell: «Ésnecessari conscienciarels estudiants perquèno deixin de formar-se»

Lídia Gómez

Actualment, la formació professionaldels estudiants és un tema molt importanten l’evolució contínua del món laboral i cadavegada són més les opcions d’estudissuperiors que s’ofereixen.

El senyor Manel Rosell Martí, presidentde la Cambra de Comerç i del Patronat de laFundació Lacetània, ens dónala seva visió sobre lapreparació que reben elsalumnes a través dels diversoscicles formatius que s’estanimpartint en els centreseducatius de Manresa.

- Com valora que totsels alumnes de ciclesformatius hagin de ferpràctiques en empreses delseu sector?

- Penso que és moltimportant que es completin elscicles formatius ambl’experiència real que suposenles pràctiques, perquè tot i va-lorar moltíssim la formacióprofessional, també és moltpositiu que els estudiants prenguinconsciència del que es trobaran el dia dedemà, i així es vagin fent una idea de comés de dur i complex el món de les empreses.

És important que la seva inserció en elmón laboral sigui real, és a dir, que coneguinquè és una empresa, com funciona..., ja quesovint el que s’ensenya en les aules està moltallunyat, malauradament, del que és el mónlaboral.

- Quins avantatges aporten lespràctiques a l’alumnat i a l’empresa?

Com deia, penso que als alumnes elsfan prendre consciència del que és la realitatprofessional. D’aquesta manera s’adonen quela vida és molt més dura del que sembla.D’altra banda, les pràctiques els ajuden aconèixer quina és l’actitud que s’ha deprendre i quins són els punts crítics decadascun dels sectors. El fet d’establir-senomés en una empresa ajuda a esbrinarquins són els punts vitals que la sostenen.

Pel que fa a l’empresa, penso que lespràctiques són molt avantatjoses sobretot perdues raons: les preguntes «innocents» delsalumnes en pràctiques poden fer quel’empresari s’adoni que hi ha aspectes del’empresa que es podrien canviar o, si mésno, millorar. L’altra raó és que els alumnesen pràctiques poden resultar ser uns bonsprofessionals i, d’aquesta manera, es podenincorporar a la plantilla.

- Actualment falta mà d’obraqualificada (torners, electricistes,dependents...) i els cicles formatiuscorresponents tenen problemes de ma-trícula per manca d’alumnat. Per quèpassa això?

Crec que diverses raons porten aaquesta situació. Una de les més òbvies ésperquè en alguns sectors hi ha un excés dedemanda laboral, com ara el de la construccióperquè hi ha moltes obres començades. Aixòfa que els alumnes decideixin iniciar-se en elmón laboral sense una formació prèvia per

63

L’ENTREVISTA

començar a guanyar diners al més aviatpossible. Aquest fet és un perill per al país,ja que la mà d’obra resulta ser poc sòlida iaixò a la llarga pot provocar unadeslocalització de la indústria en busca demà d’obra qualificada, o fins i tot quetreballadors d’una empresa siguin substituïtsper altres procedents de països amb millorformació. Per això crec que és necessariconscienciar els estudiants perquè no deixinde formar-se, ja que en un futur proper elsserà de gran utilitat.

- De quines professions es preveuuna disminució de la demanda de màd’obra?

És molt difícil saber-ho del cert, però, perexemple, en el món de laconstrucció hem arribat aun punt màxim. Crec queés un sector que a poc apoc anirà perdent deman-da de mà d’obra. Altresfeines, com ara lad’electricista o la dellauner, no és que haginde perdre importància,però són professions queestan fortamentrelacionades amb altressectors dels quals espreveu una disminucióprogressiva de la demanda de mà d’obra i,per tant, poden sortir perjudicades d’aquestfet.

- Com veu que la societat valori mésles titulacions universitàries que elscomandaments intermedis i elsprofessionals especialitzats?

Això és un tòpic al nostre país. És unaraó cultural el fet que tots els pares vulguinque els seus fills tinguin una titulacióuniversitària; en cas de no tenir-la, semblaque hagin fracassat en el món laboral i per-sonal, quan realment és tot el contrari, jaque no hem d’oblidar que, per exemple, éstan necessari un metge com un electricista.A més, unes professions depenen d’unesaltres i això fa que tots els sectors tinguin lamateixa importància. Penso que els joves

s’han de plantejar què és el que els agradariade fer, què és allò que els atreu, que elsmotiva... i, quan ho tinguin clar, han d’ en-caminar-se en aquesta direcció.

El més important és que el jovent esdediqui a formar-se, deixant de banda el graude dificultat o de preparació que requereixila seva formació.

- Com a president del Patronat dela Fundació Lacetània, podria destacaralgun cicle amb molta demanda i algunaltre amb manca d’alumnat?

La veritat és que això depèn de l’època.Per exemple, el sector dela tecnologia i lacomunicació, que vacréixer notablement fa unsquants anys, ara estàdisminuint la demanda jaque té els llocs de treballocupats. Però pel que faals sectors més clàssics,com ara soldadura,electricitat..., continuenmancats d’alumnes perculpa de la faltad’informació sobre aquestscicles i pel fet que, com jacomentava abans, la grandemanda de treballd’alguns sectors fa quemolts joves decideixin

aparcar la formació i iniciar-se en el món la-boral com més aviat millor.

- Com valora el «curs pont» que fapossible el pas dels estudiants d’un ciclede grau mitjà a un de grau superior?

Evidentment em sembla molt bé. Crecque d’aquesta manera els estudiants tenenmoltes més oportunitats; és a dir, els ajudaa poder escollir el grau de formació al qualvolen arribar; si un estudiant creu que ambun cicle formatiu de grau mitjà dóna per aca-bada la seva formació, pot fer-ho. Si, percontra, vol seguir formant-se, també téaquesta possibilitat.

Les persones mai no arribem al puntmàxim en la nostra formació, sempre tenimla possibilitat de continuar aprenent. Crec queaixò és molt important de tenir-ho present.

«Els joves s’hande plantejar què

és el que elsagradaria de fer

... i, quan hotinguin clar, hand’encaminar-se

en aquestadirecció»

64

CASA D’OFICIS

Entre els projectes d’obres delsalumnes-treballadors de jardineria trobem:

• l’enjardinament amb gespa i arbres del’espai ubicat entre la pista de bàsquet ila tanca que dóna al carrer.

• l’enjardinament amb diferents arbustosd’un tros de terreny de 18 m2 ubicat alcostat de la cantina.

CASA D’OFICIS

La Casa d’Oficis és un projecte promogutpel Servei d’Ocupació de Catalunya delDepartament de Treball i Indústria, amb elsuport del Fons Social Europeu i organitzatpel Departament d’Educació, que esdesenvolupa en les instal·lacions dels institutsd’educació secundària.

MÒDUL DE JARDINERIA

Durant el segon semestre, els deualumnes-treballadors del mòdul de Jardine-ría i fusteria del programa Casa d’Oficis2006/07 han participat i treballat enl’enjardinament i equipament de mobiliari dediferents instituts: concretament, en elsinstituts Guillem Catà, Lacetània, Pius Font iQuer, i també en l’Escola Oficial d’Idiomes.

65

CASA D’OFICIS

• totes aquelles tasques necessàriesperquè els jardins es mantinguin sempreen bon estat (segar gespa, passardesbrossadora, tallar tanques, mantenirxarxa de reg, netejar parterres, aplicar

Els alumnes-treballadors de fusteria hantreballat en la fabricació i col·locació de:

• Un moble per al despatx de la mateixaCasa d’Oficis

• Quatre mobles per al CFGM d’Estètica

• Un moble-aparador de tres mòduls peral CFGM de Comerç

• Una prestatgeria per al CFGM deSanitària

• Cinc taules d’ordinador per a l’aulad’Idiomes

• Quatre taules per al CFGM de Perruqueria

• Ampliació del mobiliari del departamentde Socials

• Dotze sobres de taula per al laboratoride Ciències

MÒDUL DE FUSTERIA

• Diverses peces de mobiliari per a la res-ta d’instituts de Manresa (cartells desuro, tarimes, taules de reunió, mobles,base de làmines en fusta de tec, etc.)

tractaments amb productes ecològics iconvencionals, tirar herbicides, adobar,recollir fulles, plantar arbres, arbustos iflors de temporada, regar, etc).

66

AMPA

Un any més s’acosten les vacancesd’estiu, i des d’aquesta revista us volem do-nar unes quantes informacions que podenser del vostre interès.

Aquest curs hem d’acomiadar de la Jun-ta de l’Ampa el senyor Benjamín Benito Pe-rejil ja que el seu fill acaba els estudis en elnostre centre. Des d’aquestes ratlles volemagrair públicament la seva entrega icol·laboració. Benito, moltes gràcies i areveure!

Cada curs l’Ampa organitza diferentsactivitats que poden ser atractives per a tottipus d’alumnes. Aquest curs hem fetinformàtica, guitarra, taller de deures per aESO i repàs per a batxillerat.

En principi, el curs vinent oferirem lesmateixes activitats més teatre per a tots elsalumnes d’ESO, batxillerat i cicles formatius.Cada activitat té una durada de vuit mesos,i el preu depèn de l’activitat (necessita unmínim de vuit alumnes per grup).

Els tallers de teatre, guitarra iinformàtica costaran 60 • tot el curs.

El repàs de batxillerat (2 hores/setmana) costarà 18 • al mes.

El taller de deures d’ESO (2 hores/setmana) costarà 15 • al mes.

Si hi ha alguna activitat que interessiels pares, es pot proposar a l’Ampa i, sis’aconsegueix un mínim de persones, segurque s’arribarà a fer.

Des de fa deu anys, l’Ampa realitza ladistribució de llibres de text per a tots elsalumnes que així ho desitgin. A final de curses facilita la llista de llibres de text del propercurs, el preu de cada llibre i el número decompte en què s’ha de fer l’ingrès.

A la reunió de principis de setembre,les famílies que han fet l’ingrés i han fetarribar a l’Ampa la comanda i el resguard deCaixa Manresa poden recollir la bossa ambels llibres encomanats. Cal recordar que a lamateixa llista de la comanda hi ha un importde 30 •, en concepte de Dossiers i sortides,que és obligatori pagar. Aquest import va aparar al compte personal de cada alumne,del qual li seran descomptats per a lessortides i els dossiers utilitzats al llarg delcurs.

Des de fa dos cursos, en aquest institutens hem acollit al pla de reutilització de llibresde text subvencionat pel Dept. d’Educació.

Durant el mes de juny seguramentsortirà el decret que regularà la reutilitzacióde llibres per al proper curs. Les famílies ques’acullin a aquest pla pagaran 90 • i entre-garan el lot de llibres del curs passat i, acanvi, rebran el lot de llibres del nou curs.Les famílies que s’hi acullin per primeravegada hauran de pagar 110 • per al nou lotde llibres. Els llibres que es perdin o es facinmalbé s’hauran de pagar íntegrament.

Un altre servei que ofereix l’Ampa és eld’orientació i treball social. La nostraassistenta social és l’Alba Camprubí, que escuida de les qüestions econòmiques, socialsi d’orientació del futur educatiu dels alumnesque ho sol·licitin. A més, ajuda en la

JUNTA DIRECTIVA DE L’AMPA

Presidenta: Fina Barroso OrtizTresorera: Carme de Anta MontarditSecretaria: Rosa Maria Gran PerugaVocals: Alícia Martín Gómez

Josep M. Català SalaRosa Perramón XifréTrinidad Medina CasanuevaSoledad Baron SegoviaAlejandro Noé LópezIsabel Vidal PlaLaura Oller GuiterasAna Rubio Huertas

INFORMACIONS DE L’AMPA

67

AMPA

tramitació de beques per als llibres de textdels alumnes d’ESO, batxillerat i ciclesformatius. No dubteu a recórrer als seusserveis d’assessorament sempre que honecessiteu.

L’horari de l’assistenta social és: elsdimarts, de 4 a 6 h de la tarda, i els dijous,de 8 a 12 h del matí.

Una de les últimes col·laboracions del’Ampa ha estat arran de l’actuació delsalumnes del crèdit de teatre de 4t d’ESO,

primerament al Teatre Conservatori deManresa i després a l’Auditori de Caixa Fòrumde Barcelona. La majoria d’aquests alumnesja han estat realitzant el taller de teatre coma activitat extraescolar des de la sevaincorporació al nostre institut a 1r d’ESO.

L’obra que van representar, Els ocells,és una adaptació als nostres dies (tracta deldret a un habitatge digne) de l’obrad’Aristòfanes. L’adaptació i direcció és d’AlíciaPuertas. El vestuari ha estat realitzat pelsmateixos alumnes. Les màscares dels actors-ocells han estat realitzades pels alumnes delcicle formatiu d’Animació sociocultural delmateix centre.

L’Ampa ha col·laborat en tot allò que haestat necessari: en desplaçaments, dietes,samarretes... i en la confecció d’un DVD ambl’actuació realitzada al Caixa Fòrum.

En definitiva, la tasca de l’Ampa és ferpalès el nostre suport a totes aquellesactivitats que realitza aquest institut. Sabemque educar els nostres fills té un vessant in-dividual i intransferible (la família), peròtambé en té un altre de col·lectiu. Aquí l’Ampahi té una responsabilitat indefugible.

JOSEFINA Moda i decoració

Sant Blai, 208240 - ManresaTel. i fax 93.8742019e-mail: [email protected]

GRAN ASSORTIMENT EN MODA JUVENILi DE VESTIR

A més a més…

TOT TIPUS DE CORTINES (enrotllables,panells japonesos…)

Presentant aquest anunci obtindreu un 10per cent de descompte en la compra d’unvestit.

68

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ESCOLAR

Aquest ha estat el segon curs que elnostre centre ha funcionat juntament ambuna entitat creada de manera paral·lela iamb una finalitat principal: facilitar i poten-ciar l’activitat física i esportiva de tot el nostrealumnat, fora de l’horari lectiu.

Al llarg d’aquest curs 2006/07, l’AEEGuillem Catà ha ofertat diverses activitatsesportives, les quals s’han portat a termedes de principis d’octubre fins a finals demaig. Una d’aquestes activitats és la demultiesports, en què s’han practicat, entred’altres, el bàsquet, el voleibol i el beisbol,com a esports col·lectius. L’activitat de hip-hop/funky és el segon curs consecutiu quefunciona amb gran èxit. La novetat ha estatla formació de l’equip de bàsquet del nostreinstitut, que ha participat de manera desta-cada en la Lliga escolar comarcal: ha quedatsubcampió d’hivern.

L’ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ESCOLAR:UNA REALITAT

Amb respecte a les noies que formen elgrup de ball de hip-hop/funky, val a dir queel març passat varen realitzar una exhibiciófantàstica a la Trobada ludicoesportiva juve-nil, que es va portar a terme a les

instal·lacions esportives del Congost de lanostra ciutat.

TROBADA LUDICOESPORTIVA A MANRESA

Cal remarcar la bona experiència queva aportar a tots els alumnes participants laTrobada ludicoesportiva juvenil, organitzadapel Consell Esportiu del Bages, el dimarts 13de març d’enguany.

Van ser més de deu mil nois i noies demolts centres educatius de secundària deCatalunya els participants en la matinal. Enaquesta matinal, més que guanyar, el queprevalia era participar, conviure i relacionar-se amb la resta del jovent a través de l’esport,

69


Ara que s’acaba aquest curs, ja estempreparant les possibles activitats per fer apartir del proper mes d’octubre.

Nosaltres us en proposem algunes, peròheu de saber que el club esportiu del Catà elformem tots plegats i, per tant, estemtotalment oberts a rebre noves propostes,tant per a les futures activitats extraescolarscom per a d’altres que es puguin portar aterme al llarg del curs.

La proposta inicial d’activitatsextraescolars per al curs vinent és la següent:

1.- Hip-hop/funky………..els dilluns idijous, de 17 a 18 hores. Al gimnàs

2.- Multiesports……………..els dimarts,de 17 a 19 hores. A pistes exteriors

QUÈ ENS PROPOSEU PER AL CURS VINENT ?

3.- Equip bàsquet……………Dates perconcretar. 2 h d’entrenament/setmana

4.- Skateboard…………….els dilluns idijous, de 17 a 18 h. A les pistes

5.- Capoeira……………..…..els dimarts,de 17 a 18.30 hores. Al gimnàs

El preu de cada activitat serà de 80 eurosanuals, i les inscripcions es podran realitzaral llarg del mes de setembre a la secretariadel centre.

Vinga, animeu-vos a participar pergaudir del nostre club amb els amics!

Ester MarunyCoordinadora de l’AEE Guillem Catà

com a eix activador de les relacions de grupi com a eina educativa.

Del nostre centre hi van participar 112alumnes d’ESO i batxillerat, repartits en 11equips mixtos; tots ells havien de participaren vuit estacions diferents a través d’un sistemade rotació. De les vuit estacions, cinc erend’activitats esportives ( korfball 4x4, futbol4x4, voleibol 5x5, bàsquet 4x4, shootball 5x5) i les restants eren estacions d’activitatsludicorecreatives (escalada, circuit BTT, tir

amb arc, escacs, skateboard…). Al llarg delmatí, es van poder veure al pavelló del NouCongost una gran varietat de balls, com arahip-hop, funky, aeròbic, balls de saló…

Per acabar aquest apartat, en nom deldirector i de la coordinadora de l’AEE GuillemCatà, volem felicitar el professorat i l’alumnatdel cicle formatiu d’Animació socioculturalper la bona organització i reeixida realitzacióde la zona de jocs tradicionals del nostre paísen la mateixa jornada.

70


PREMIS DE BÀSQUET

El diumenge 3 de juny passat, elsjugadors de l’equip de bàsquet de l’institutvan rebre dos premis com a segon classificatde la lligueta d’hivern 2006/07 i com aCAMPIÓ de la lligueta de primavera 2006/07.

Uns representants de l’equip,acompanyats per la professora Ester Maruny,van anar a Sant Vicenç de Castellet a recollirels dos trofeus.

L’acte es va dur a terme al pavelló de la

zona esportiva. Es van entregar els guardonsa tots els finalistes del Bages de totes lescategories, tant de bàsquet com de futbol, itambé es van entregar els premis del concurscultural esportiu.

Després de l’entrega de premis, vahaver-hi diverses actuacions de ball, partidetsde bàsquet al pavelló i entrada lliure a la pis-cina municipal per a tots els assistents.

Els pòdiums van ser els següents:

LLiga d’hivern fase comarcal cadet2006/07

1- Col·legi Ave Maria2- IES Guillem Catà3- IES Lluís de Peguera

Lliga de primavera fase comarcalcadet 2006/07

1- IES Guillem Catà2- IES Lluís de Peguera3- Col·legi Oms i de Prat

PREMI NIT DE L’ESPORTISTA

El Club Esportiu de l’institut ha estatguardonat amb el Premi Esport Escolar en elmarc de la trenta-setena edició de la Nit del’Esportista, organitzada per l’Ajuntament deManresa. Amb aquest premi el jurat ha volgutreconèixer tota la tasca duta a terme peraquesta associació en relació a la promocióde la difusió i la pràctica de diversos esportsentre els adolescents. És de destacar laimplicació del departament d’Educació Físi-ca, molt especialment d’Ester Maruny, aixícom la col·laboració de l’Ampa.

71

C/ Barreres, 22(a la Muralla de Sant Francesc)

MANRESAHorari: de dilluns a dissabte,

de 10 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h

902 303 302Telèfon de consultes,de dilluns a divendres, de 9 a 21 h

www.abacus.coop

Junts donem valor a la cultura i l'educació

• Llibreria• Joguines• Papereria• Informàtica• Música infantil

• Multimèdia educatiu• Llibres de text• Quaderns de vacances

i de reforç escolar

La revista del Catà. Número 1

Documents

Transcript of La revista del Catà. Número 1