MILLENIUM 36 nº7

Click here to load reader

  • date post

    26-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    239
  • download

    6

Embed Size (px)

description

Revista Centro Educativo I.E.S. BENICALAP

Transcript of MILLENIUM 36 nº7

  • Todas las obras de arte de be n e m pe zar por e l final. Edgar A llan Poe

    PERSO NATGES:- Jub ilaci d e Ch e lo Pg. 7

    RAC LITERARI:- Conte s bre us Pg.10

    O PINI:- En aplicaci d e la norm ativa vige nt... Pg.3

    TECNO LO GIA:- MotoStud e nt: Futur a la carre ra Pg.12-13

    TERRA NO STRA:- R uta pe r la ciutat d e Gand ia i Sant Je roni d e Cotalba Pg.14

    ED UCA CI PER A LA PA U SUM A RI G ENERA L:

    ACTIVITATS A L'IES: - Talle r d e ce rm ica - Vis ita a Gand ia i Cotalba- Esq u a Valde linare s- A ne m a l'O ctubre- Palau d e la Msica Pg. 16

    CINEM A:- Cine m a A lte rnatiu: CR A Z Y- H om e natge a Paul Ne w m an: D istrito A pach e - O scars 2009 Pg.8-9

    PASSATEM PS: - Els nostre s Sudok usje roglfics...- A ugm e nta e l te u vocabulari Pg.15

    ACTUALITAT:- Barricad e s- Bufe tada Pe daggica- Mrk e ting a la socie tat- Gaz a, una crce l s in te ch o Pg.4-6

    CENTENA RIS D IVERSO S

    Estudiants de Benicalap al pati del centre form ant el s igne de la pau.

    Personatge s h om enatjats : E. A. Poe, C. Darw in, Jaum e I

    Conflictes entre pares i fills: Quant costa una b ufetada? Pg. 5

    800 anys des del naixem ent de Jaum e I. D os s egle de terror am b E. A. Poe.

    D os s egles de lluita darw iniana entre les e spcies .

    Pg. 12-13

    N7 M AR 20 0 8 IES BENICALAP

    La Llotja de Valncia

  • CO LLABO RAD O RS

    D ire cci.VICENTE NCH ER

    M aq ue tatge .M A RIO CEBA LLO S

    A sse ssoram e nt Lingstic.

    M O NTSE SERRA NO

    Infrae structura.SIRO PREZ

    G e sti i docum e ntaci.D A VID A Z O RN

    M ILLENIUM 36 - Pg.2

    CINCIA I CULTURA

    -M ireia Crespo-Sandra Prez-Em anuel Gastn M om p Pavesi-Islam J. A. H am dan -Yara Beln H uam an-Luca Rub io-Claudia M oreno -Carm en Prsper-Islam J. A. H am dan -D avid Az orn-D avid D az-Lorenz o Llor -Jordi M artnez Solaz -Vicent O rellana -M ary Qw een-Borja Velasco-Jorge H errero M uoz-Elfi Bosio y Sara M onz -Xufero -ACM E Expres s-Am paro Soriano O rtiz

    VIO LNCIA

    A q ue st nm e ro e st d e d icat al d ia d e la Pau, pe r h i h e m re fle xionat sobre la violncia. Tracte m e ls conflicte s inte rnacionals viscuts a Gaz a e ntre israe lians i pale stins, i e l q ue s h a e sd e vingut a Grcia, on e ls e stud iants re ivind icave n m illore s socials.A ltre tipus d e violncia s la q ue va e xe rcir E. A . Poe contra s m ate ix, e n lanul.laci pe rsonal q ue pat com a e fe cte d e la se ua d e pe ndncia d e lalcoh ol i d e le s d rogue s. H i h a tam b una violncia h istrica, q ue aplic e l re i Jaum e I e n le s se ue s cam panye s gue rre re s contra e ls sarrans, I no fou e l pitjor!, pe rq u pre fe ria e ls d ine rs d e ls se us e ne m ics a m atar-los.D e scobrim la violncia natural q ue e stable ixe n le s e spcie s anim als e n la lluita pe r la supe rvivncia i q ue pod e u lle gir e n la se cci d e d icada a D arw in.La nostra socie tat cone ix una agre ss ivitat ge ne ralitz ada , la patim e n e ls m itjans d e com unicacin i e n la publicitat. H e m analitz at e n aq ue st se ntit la cam panya publicitria portada a te rm e pe r una d iscote ca vale nciana e n q u se sorte java una ope racin d e sttica e ntre la se ua clie nte lla fe m e nina.A ltra col.laboradora s e ncarre ga d e d e striar le s tribus urbane s q ue te ne n o no una id e ologia viole nta; aix s d e s d una pe rspe ctiva h um orstica.Us re com ane m tam b la le ctura d e le s nostre s se ccions d e Lite ratura am b le s vostre s cre acions artstiq ue s, lapartat d e Cine m a on re alitz e m un h om e natge al darre ram e nt d e sapare gut Paul Ne w m an e n D istrito A pach e, un film q ue sura violncia pe r tot arre u.Ens h a pre ocupat e spe cialm e nte la violncia fam iliar, arran d e l cas d e la m are cond e m nada pe r colpe jar un fill re be l, h i trobare u argum e nts a favor i e n contra d e ls cstics fs ics.Pe r e ls q ue fe m la re vista, com prom e sos e n la d e fe nsa d e la pau i d e la convivncia, us re com ane m la pe l.lcula Craz y, on le nte nim e nt e ntre pare s i fills e ncara s poss ible .Tam b trobare u e n aq ue st nm e ro tote s le s activitats portad e s a te rm e durant aq ue st trim e stre i h e m d e d icat e spe cial ate nci a la vis ita q ue vam fe r a Gand ia i a S. Je roni d e Cotalba , on vam fruir d una jornada d e com panyonia.A profite m lavine nte sa pe r donar-vos frate rnalm e nt la Pau; q ue tingue u bone s falle s!

    La Revista

  • M ILLENIUM 36 - Pg.3

    O PINI

    Els alum ne s d e se gon d e batxille rat (m ixt) h e m e stat re fle xionant sobre e l te m a. D e sprs d e d ie s i d ie s pe nsant una soluci, pe r fi lh e m trobada: L institut ne ce ss ita m s d isciplina, m dura. Pe r aix propose m contractar gurd ie s d e se gure tat pe r q u controle n e ls corre dors. D aq ue stos am b gorra i porra, i une s e spose s pe r s i d e cas, algun xiq ue t e s re b e l la. H e m pe nsat tam b q ue se ria conve nie nt tapiar tote s le s porte s, aq ue ste s q ue e s trobe n al final d e ls corre dors. s una falta d e re spe cte e ixir a la te rrassa, i m s e ncara e n e stiu, e ncara q ue d ins faa un calor te rrorfic (ja sabe m la bona orie ntaci q ue t e l nostre ce ntre e scolar). El q ue e ncara e st pe r d e cid ir s s i tapiar le s fine stre s tam b, no s iga q ue li done alguna arravatada a alg i d e cid isca e ixir volant. Ja sabe m d e l q ue sn capaos d e fe r e ls alum ne s d e se spe rats. El punt tre s a tractar sn e ls banys. Sh a acabat q ue e ls e stud iants h age n danar a pe r la clau a conse rge ria. Massa com od itats. Nosaltre s tancare m tots e ls banys am b clau pe r no obrir-los m ai. I q ui vulga pixar, q ue se spe re a arribar a casa. El re llotge b iolgic t m olta pacincia. D aq ue sta m ane ra no e ntrar ning a fum ar, ni a botar-se le s classe s, ni tan sols a m irar-se a le spill (no e ntrar ning!). A m s, e stalviare m aigua. Pe r ltim , pe r no pe r aix m e nys im portant, e s troba e l te m a d e le s e ixid e s d e l institut. D e sgraciadam e nt la s im patia d e le s autoritats ( i potse r tam b e l nostre pe culiar pe r pss im s iste m a e ducatiu) no h an aconse guit fe r q ue m olts alum ne s vingue n am b e ntusiasm e a classe . D e fe t, h a provocat q ue m olts vulgue n anar-sen una ve gada h an posat un pe u d ins. D oncs b, aq ue sta s la nostra id e a: s i algun alum ne vol e ixir, e l se u

    pare /m are (ni iaio ni iaia, ni tia ni oncle ) sh a d e pre se ntar e n e l ce ntre pe r a arre ple gar-lo, am b fotocpie s com pulsad e s d e l D NI d e lalum ne , d e ll m ate ixa i d e tots e ls m e m bre s q ue h ab ite n am b lalum ne , adjuntada am b una fotocpia (tam b com pulsada) d e l llibre d e fam lia. D aq ue sta m ane ra ni e ls alum ne s d e batxille rat podran e ixir d e l ce ntre a lh ora d e l pati com h o fan tots i cada u d e ls e stud iats d e batxille rat d e ls instituts d e Valncia. Finalitz e m aix, no s iga cosa q ue cre e m un am b ie nt dautoritarism e e n un ce ntre tan obe rt com aq ue st.

    M ireia Crespo i deu s ignatures m s 2n Batxiller

    EN A PLICA CI D E LA NO RM A TIVA VIG ENT...

  • M ILLENIUM 36 - Pg.4

    ACTUALITAT

    La m ort d A lexandros, un jove de 15 anys grec, el pit del q ual va se traspassat pe r una bala d un polica (segons alguns pe r accident), en una m anife staci e stud iantil. Va e sclatar una situaci insostenible , creada pe r le s reform e s e ducative s, pe r un govern h e rm tic i passiu, i en gene ral per le s pe rspective s d e futur dels jove s.S h a gene rat una violncia de structora q ue se li h a e scapat de le s m ans al govern grec. Le s prote ste s ja duren setm ane s i no sem bla q ue vagen a ce ssar.Pare ix q ue els grecs volen Grcia, pe r no el seu govern. Sem bla q ue aq ue st deuria h aver actuat abans, pe r evitar la situaci actual. Tam b s h a com provat q ue els jove s tenen veu grcie s a le s prote ste s, encara q ue aq ue ste s sn la barreja de jove s e stud iants i m ilitants antisistem a. Cosa q ue h a de sem bocat en violencia i d isturbis als carre rs grecs.A q ue sta situaci lh a provocada el d isgust dels jove s, pe r le stat de le ducaci pblica, la d ificultat d em ancipaci i d 'independncia, i pe r una poltica gene ral burge sa am b una Esq ue rra d ivid ida i un govern nefast.A m s d e le s m anife stacions al carre r, vint jove s entraren a la televisi e statal grega interrom pent lem issi pe r continuar-h i la seua prote sta; tam b la revolta h a arribat ja a lA crpolis, on als peus d el Partenon s h an penjat cartells en d ife rents id iom e s d em anant suport a altre s jove s europeus.A Madrid foren arre stade s nou pe rsone s en una m anife staci no autoritz ada, q ue recolz ava le s re ivind icacions gregue s.D all q ue e s q ue ixen els jove s grecs s la m ate ixa realitat de m olts jove s europeus, pe r, com acabar tot a? En una revolta m und ial? O en una situaci pareguda a la q ue e s va produir a Pars el 19 68? Sandra Prez 2n Batx.

    No fa m olt q ue le s d iscote q ue s arge ntine s pe r prom ocionar-se sorte ge n ope racions d e sttica e ntre e ls se us clie nts, la q ual cosa h a e stat copiada pe r Pach a Valncia; m itjanant lorganitz aci d e la fe sta Pre tty W om an.A q ue st sorte ig h a d e spe rtat una gran polm ica sobre la m oralitat. Encara q ue la d iscote ca afirm ava q ue no buscave n la provocaci, ni la publicitat. A q ue sta proposta h a e stat rpidam e nt d e nunciada pe r Sanitat, la q ual h a anunciat lobe rtura d un e xpe d ie nt inform atiu.No e m pare ix m oral q ue e l pre m i d un sorte ig s iga una ope raci d e sttica, a m s cre c q ue lofe rta no h a d avantposar-se a la d e m anda. No e s tracta d e sorte jar un tractam e nt i d e sprs buscar ne usuaris. H a d e prim ar la d e m anda suste ntada e n la ne ce ss itat d una pe rsona (vital o no, curativa o satisfactiva), no lofe rta, i m e nys q uan lofe rta e s pe rsonalitz a e n q ui pogue ra ve ure s agraciat pe r un joc d atz ar.No s obje cte d e d e bat q ue e s d iga q ue la inte rve nci la re alitz ar un m e tge q ualificat e n una clnica ad e q uada i q ue s h i inclour un d ia d h ospitalitz aci. Els prom otors d e lofe rta arrib e n a ind icar q ue la pe rsona agraciada podr canviar laugm e nt d e ls pits pe r altra inte rve nci, ja q ue e l q ue e s sorte ja s un bono q ue pe rm e t una

    BA RRICA D ES M RK ETING A LA SO CIETA T

  • M ILLENIUM 36 - Pg.5

    ACTUALITATfotod e pilaci o una inje cci d e btox.Propose sorte jar e ls 4500E i q ue lafortunat d e cid isca, pe r q u no?, inve rtir-los e n una cirurgia e sttica s i aix h o e stim a. En aq ue sta vida h i h a cose s q ue prim e n pe r dam unt d e la im atge . A ix m ate ix no pod e m pe rm e tre q ue un acte m d ic s iga consid e rat un s im ple producte d e consum , s una cosa m olt se riosa, s e l nostre cos, e l q ue tindre m tota la vida i pe r tant cal cuidar-lo i re spe ctar-lo.Patricia H errero Ferriol 2n BTX TECNo puc e nte ndre e ls m oraliste s q ue e s q ue ixe n d e la publicitat d e la d iscote ca, d e sprs d e tot una dona pot ope rar-se d aq ue sta m ane ra o vis itant d ire ctam e nt una clnica. A Valncia e s fan 15000 ope racions d e sttica a lany.Pe nse q ue aq ue sta publicitat s m olt bona pe rq u pot satisfe r una ne ce ss itat q ue la d iscote ca i la socie tat m ate rialista ge ne re n, la d e prom ocionar-se pe l fs ic, la q ual cosa no s m ala. Si h i h a ge nt q ue d e staca pe r le s se ue s accions o pe r la se ua inte l.ligncia o pe rsonalitat pe r q u no pot h ave r ge nt q ue d e staq ue pe l fs ic.Es clar q ue la nit d e l sorte ig la d iscote ca triplic e ls se us ingre ssos (e n aq ue lla ocasi tam b pagare n le s done s le ntrada), pe r tant la publicitat va se r e xitosa i no parle m d e la publicitat gratuta q ue h a provocat d iscutir sobre la m oralitat d e l sorte ig La m illor h a e stat q ue Sanitat proh ib ira e l sorte ig.Em anuel Gastn M om p Pavesi 2nBATX TECN.

    Un re ce nt succs, la cond e m na a pre s durant 45 d ie s a una m are d e Jan pe r donar una bufe tada al se u fill: e ns plante ja la se ge nt pre gunta: q u suposa una bufe tada a un fill: una poss ib ilitat d e corre gir la se ua conducta o un m altractam e nt? Pe r a le s autoritats d e Jan, e st clar, ja q ue d e sprs d e la cond e m na d e pre s a 45 d ie s, e s va re crre r la se ntncia pe r augm e ntar-la a 67, te nint e n com pte lagre ujant q ue e ls fe ts e s van produir e n e l dom icili. La m are tam b e st cond e m nada a un any d allunyam e nt d e l m e nor.Com s lgic la polm ica e s va e ste ndre a Jan i d e se guida a tot e l pas; s justa aq ue sta cond e m na o pe r contra e l jutge s h a e xce d it? Molta ge nt s h a d e clarat a favor d e la se gona opci, doncs h an al.le gat q ue e n aq ue sts tipus d e casos d e viole ncia

    dom stica, le s cond e m ne s tan gre us i contund e nts e s done n e n e xistir un pe rill ce rt sobre la pe rsona m altractada. No obstant aix, d e sprs d e la d e nncia i d incoar e l procs, e l m e nor va se guir vivint am b e ls se us pare s durant dos anys. En e l cas q ue e xistisca pe rill ce rt pe r a la vctim a, la se tncia h a d e d ictar-se im m e d iatam e nt, i no dos anys d e sprs, soste ne n e ls pole m iste s.Els fe ts van ocrre r e l 6 d e D e se m bre d e 2006 q uan Mara, la m are , li va pre guntar al se u fill D avid , d e 10 anys, s i h avia fe t e ls d e ure s. El xiq ue t li va m e ntir i la se ua m are li re ny. D avid va re accionar llanant-li una sabatilla a la se ua m are i fugint fins a tancar-se e n e l bany. La m are va aconse guir obrir la porta d e l bany i e n e ntrar, va agarrar e l xiq ue t pe l coll i li va donar una bufe tada. A ccid e ntalm e nt e l xiq ue t e s va colpe jar contra la pica i li va sagnar e l nas.Le nd e m , e l m e nor va arribar al col.le gi i e l profe ssor e n ve ure e l se u e stat, e l va dur a lam bulatori. El m e tge va fe r un part d e le s ions pe r m altractam e nt.D altra banda, Mara, q ue s sorda, va asse gurar q ue e l se u fill s un xiq ue t conflictiu. Tot i q ue e l ne n e s va ne gar a d e clarar contra sa m are .Pode m pe nsar q ue e s tracta d un accid e nt i q ue s com pre ns ible q ue Mara li dons una bufe tada al fill. Se gons SA VE TH E Ch ildre n e l jutjat d e Jan q ue h a e xe cutat la cond e m na h a fe t e l q ue d iu la Lle i. Pe pa Forn, re sponsable d e l D e partam e nt d e Prom oci i Prote cci d e la infancia d aq ue sta O NG va d e clarar a aq ue sta m are no se li h a cond e m nat pe r donar una bufe tada, s in pe r m altractam e nt, e n h ave r produt le s ions al m e nor. Tal com e st la lle i, s lgic q ue h aja arribat aq ue sta cond e m na. Le galm e nt e l jutge no pot fe r altra cosa. "Este m lim itats pe l cod i pe nal, pe r a b o pe r a m al.. Forn va d ir q ue d e scone ix e l cas com pe r a sabe r s i re alm e nt h avia darre re m altractam e nts o no, pe r la fam ilia h a e stat obse rvada pe ls se rve is socials. D e cid e sq ue n vosts s i e l fe t s corre cci d e conducta o m altractam e nt.

    LA BUFETA D A PED A G G ICA

  • M ILLENIUM 36 - Pg.6

    ACTUALITAT

    Los pale stinos e stn solos, a pe sar d e q ue las calle s d e los pase s rabe s pue dan rugir d e ind ignacin ante lo q ue e st ocurrie ndo e n Gaz a, incluso las d e m uch os pase s d e O ccid e nte se pue d e n unir al clam or (com o Espaa) El re sultado e s q ue e stas voce s no se traduce n e n accione s firm e s d e sus gob ie rnos.

    Pale stina e st sum ida e n e l d e sastre h um anitario. La m ayora d e los nios pale stinos pre se ntan sntom as d e d e snutricin y su principal te m or e s q ue m ate n a sus padre s. A d e m s la m ayora h an visto soldados e ntrando e n sus casas, lo q ue le s transm ite la id e a d e q ue ni e n sus propias h ab itacione s e stn se guros. Por e ste m otivo, e l d a d e la Paz (e l 30 d e e ne ro) se re aliz aron varias actividad e s e n nue stro instituto, una d e e llas fue la proye ccin d e un vd e o sobre la ltim a m atanz a d e Gaz a. Lo q ue se pre te nd a e ra re clam ar los d e re ch os d e los nios a te ne r una casa, com ida, jugue te s, una e ducacin y un ate ncin sanitaria.

    Tam bin e l d e re ch o a pe rd e r e l te m or constante e n e l q ue vive n y pod e r vivir una infancia d igna com o cualq uie r otro nio d e l m undo. Lo q ue ocurre e n Pale stina no e s una gue rra e n e l se ntido clsico d e la palabra, pue sto q ue no h ay un e jrcito fre nte a Israe l. La paz no se r posible m ie ntras un pue blo pe rm ane z ca arrod illado fre nte a otro. Com o alum na, conoz co y vivo e l proce so por e l cual las palabras, por un uso abus ivo y gratuitam e nte re pe titivo, q ue dan vacas d e conte nido. Una d e e llas e s la palabra PA Z , e n e ste conte xto e s un m e ro conce pto h ue co, q ue se usa com o una tapad e ra e n s ituacione s q ue nada tie ne n q ue ve r con e lla. Bie n, cam b ie m os e l le nguaje . D e je m os d e m algastar e l m onoslabo PA Z . Em pe ce m os a h ablar d e JUSTICIA , porq ue s in e lla no se pue d e garantiz ar una ve rdad e ra PA Z .Islam J. A. H am dan 2 BCNS

    G A Z A , UNA CRCEL SIN TECH O

  • M ILLENIUM 36 - Pg.7

    PERSO NATGES

    Su nom bre e s Consue lo More no A lfaro y h a s ido conse rje d e l IES Be nicalap d e sd e e l prim e r d a e n q ue se abri e l ce ntro. H oy, 13 d e fe bre ro, e s su ltim o d a d e trabajo, y aunq ue nos d ice q ue se jub ila e n re alidad lo q ue va a h ace r e s d isfrutar s in te ne r q ue aguantar q ue le pidam os fotocopias, q ue nos abra la pue rta

    Cuntos aos llevas trab ajando aq u?Lle vo aq u d e sd e e l ao e n q ue se abri e l instituto, fui la prim e ra q ue abri la pue rta y d e se m bal m e sas y s illas, solo tuve 25 d as d e vacacione s e n agosto aq ue l ao.D nde h as trab ajado antes?Qu otros trab ajos h as realiz ado?Estuve e n Mislata 19 aos, d e lim piadora. A q ue l instituto m e gust m uch o, d e spus por e nfe rm e dad pe d cam b io y m e fui un ao y m e d io al Instituto d e Conse lle ra, dond e e l d ire ctor R icardo y m is com pae ros m e trataron m uy b ie n. R e cue rdo sobre todo a Sagrario. D e spus ya m e vine aq u.Cm o h a evolucionado el instituto desde q ue llegaste?Sin duda, a favor. A los q ue m s q uie ro e s a todo e l profe sorado y e spe cialm e nte al prim e r ps iclogo, Justo, q ue m e ayud m uch s im o y m e acue rdo m uch o d e l porq ue falt.

    A q u te vas a dedicar ah ora?A cuidar a m i m adre d e 9 3 aos, a m is nie tas y a m i m arido a q uie n q uie ro m uch o, y e s e l pilar d e m i casa. Me q uie ro ir a Italia con l.Cul es el m ejor recuerdo o la m ejor ancdota q ue te llevas del instituto?Con e l inspe ctor m e confund una ve z , y le d ije : Pe ro, t q uin e re s?, y m e conte st: Soy e l inspe ctor, d e spus le pe d d isculpas, pe ro aq ue l d a e staba m uy agobiada.

    Entrevista realiz ada por M ontserrat Serrano.

    NNUUEESS TTRRAA CCHH EELLOO SS EE JJUUBBIILLAA

  • M ILLENIUM 36 - Pg.8

    CINE

    Es tracta d un film d e producci france sa q ue guarda s im ilitud am b pe l.lcule s com "A m lie ", e n e ls aspe cte s tcnics i e n e l m ovim e nt d e cm e ra i la form a e n q u rale ntitz a le s im atge s pe r donar nfasi.D e staca lactuaci d e la m are d e l protagonista ja q ue tant e lla com e l protagonista te ne n un gran vincle e spiritual, i e s transm e te n se ntim e nts m olt profund s. El pare s una pe a clau ja q ue d e te rm ina (h o inte nta) lorie ntaci se xual i m oral d e ls se us fills. Es un bon pare pe r la se ua d e d icaci

    als fills.T bone s inte ncions pe r li falla e l m tod e d e ducaci.A ltre s pe rsonatge s sn e ls q uatre ge rm ans: un s le stud iant irritant ( va d e m od i li corre spon le stil m usical d e ls 60), un altre s e l prototipus d e xic m e d iocre q ue passa tot e l te m ps e n e l gim ns (avana e l te m a d e la vigorxia d e ls anys 9 0, e n e l fons tam b s un d rogadd icte pe r no h o se m bla) . Un altre s e l d rogadd icte q ue se gue ix le stil d e l R ock m s dur . A q ue st pe rsonatge s e l q ue m s e s com para am b e l protagonista, pe rq u contrapose n lh om ose xualitat al m asclism e . El ge rm pe tit no t trasce ndncia, pe r la se ua te ndncia s grunge . El protagonista gay e s basa e n la ps icodlia i e l rock progre ss iu d e ls 70. El pare re pre se nta la m sica rock ib illy . La m adre s e l prototipus d e pure sa i d e re ligios itat a q ui li va b la m sica sacra.D e staca la m sica i la banda sonora q ue re p e l m ate ix ttol d e l film . Tota la pe l.lcula e st ple na d e canons fam ose s.Els pare s se m pre vole n e l m illor pe r als se us

    fills, q ue tingue n fite s e n la vida, q ue s igue n capaos d e supe rar-le s am b xit, q ue tingue n una vida m illor q ue la se ua, pe r la cosa no se m pre ix b. Cadasc h a d e se guir e l se u cam , h a d e sabe r e le gir i cada fill s d una m ane ra d ife re nt.El protagonista s capa d e re nunciar a la se ua se xualitat pe satisfe r la se ua fam lia.Sobre un 5, la puntue m am b un 4.Yara Beln H uam an, Luca Rub io, Claudia, M oreno, Carm en Prsper, Cris Soriano, Natalia H inarejos, H ctor Rdenas.1r Batx. M ixt

    G RA CIA S A LCO BEND A S!El m und illo d e H ollyw ood e s tan com plicado q ue , s ie ndo actor, un d a te le vantas y e re s fam oso, y al d a s iguie nte ya no lo e re s, pe ro e l m om e nto m s m gico e s cuando e re s nom inado a uno d e e sos pre m ios tan glam urosos llam ados O SCA R y, e ncim a, lo ganas. A partir d e e se m om e nto d ice n q ue pue d e s lle gar a tocar e l cie lo y e s cuando m s ofe rtas te cae n d e las nube s. A unq ue e n e ste caso no iba a h ablar d e un actor, s ino d e una actriz , com o e s Pe nlope Cruz , la ltim a e spaola e n conse guir un O SCA R , y com o los e spaole s som os tan nue stros y cada uno tie ne su propia form a d e d e d icar e l pre m io (A lm odvar se lo d e d ic a todos los santos h ab idos y por h abe r) e lla le d io las gracias a su pue blo natal, A lcobe ndas. Fe licidad e s Pe .D avid Az orn

  • M ILLENIUM 36 - Pg.9

    CINE

    CA RTELERA :ESPECIA L O SCA RS

    LA D UD A EL LECTO R

    EL CURIO SO CA SO D E BENJA M IN BUTTO N SLUM D O G M ILLIO NA IRE

    Murph y s un policia q ue d e fn e ls innoce nts I s m olt h onrat. A m b e l canvi d e com issari d e D istrito A pach e , pe r la pre ss i policial, tota la ge ntola d e l barri protagonitz e n una re volta a la porta d e la com issaria. Murph y i e l se u com pany puge n al te rrat duna finca pe r d e tindre a dos q ue e stave n llanant cose s. Quan ja h an d e ts aq ue stos dos, d e s d e l te rrat ve ue n com un com pany se u d e la polica, agafa un xic, q ue e stava am b la se ua nvia e n e l te rrat, i e l llana cap a baix d e le d ifici. Murph y, q ue ja t un proble m a am b la se ua xica q ue s d rogadd icta. Es fa un e m bolic i no sap s i d e latar o no e ls se us com panys.Finalm e nt Murph y d e cid e ix d e latar-los, pe rq u la se ua nvia m or d e sobre dosi i vol d e ixar e l cos d e policia. Quan ix d e la com issaria, e ll i e l com pany

    ve ue n un d e linq nt i e l pe rse gue ixe n. A q ue sta pe l lcula e st d irigida pe r D anie l Pe trie i tracta te m e s com sn la drogadd icci, la d e linq ncia i la corrupci. Com pta am b actors com Paul Ne w m an (Murph y) i Edw ard A sue r (Conolly) q ue inte rpre te n e l pape r d e dos policie s e n un m arc dun paisatge urb i proble m tic. En e l barri d e l Bronx succe ixe n assass inats, robatoris Els dos

    policie s h an d e d e scobrir lassass d e dos d e ls se us com panys e nm ig duna ate rrada com issaria. Murph y i Conolly no sn e ls tpics policie s d e pe l licula, durs, forts A q ue sts, sn h um ans, m ostre n e ls se us se ntim e nts com lam or, la por, la triste saEn e l nostre crite ri e ns h a agradat pe r lacci q ue n'h i h a i pe rq u s m olt re alista. R e fle cte ix e l q ue passa als barris m arginals. La puntuaci q ue li done m d e l1 al 5 s d e 3.Yara Beln, Luca, Claudia, D avid D az , Lorenz o Llor 1er Batxiller

    H O M ENA TG E A PA UL NEW M A N: D ISTRITO A PA CH E

  • M ILLENIUM 36 - Pg.10

    RAC LITERATI

    EL CO RRED O R

    Fe ia m olt d e te m ps, h i h avia m olts re is i cadasc te nia un pe tit te rritori. D oncs h i h avia un re i q ue e ra propie tari d e tote s le s te rre s q ue h avia al voltant d e lA lbufe ra am b e l se u palau, e ls se us cavalle rs, e ls se us criats .Un d ia li va d e m anar al se u cuine r q ue fe ra un gran sopar. Pod ia se r e l q ue e ll volgus, pe r h avia

    d e se r m olt bon sopar pe rq u h avia convidat un re i, am ic se u, i volia fe r una bona im pre ss i. A le sh ore s e l cuine r pe ns q u pod a cuinar. Pe r no parava d e pe nsar i no e s d e cid ia; pe r aix isq u fora d e l palau i e n lA lbufe ra va ve ure una garsa, lagaf i an a la cuina d e l palau pe r pre parar la garsa als dos re is , lobr pe l m ig i la farc.Quan ja te nia e l plat pre parat va adonar-se q ue , tot i s e r e l cuine r re ial, passava m olta fam . A le sh ore s agaf una d e le s pote s d e la garsa i s e la m e nj. A ll q ue d d e sastrs. H i d e ix un e norm e forat i

    pe r apanyar-lo, fic una pom a pe r ac, una safanria pe r allA ix agaf e l plat i e s d irig ne rvis cap a taula on e ls re is e spe rave n im pacie nts. I ja q uan e stava a punt d e ixir, e l se u re i li va d ir:-Cuine r!-D igue u-m e Maje stat conte st e l cuine r.-A aq ue sta garsa li falta una pota!-A ix no s poss ible Maje stat. La garsa t tot e l q ue h a d e te nir.-Que no! Que li falta una pota!-Que le s garse s sn aix!I no parave n d e d iscutir q ue s , q ue no, q ue s , q ue no ..i e l re i e s va fartar i va anar am b e l cuine r a lA lbufe ra. I all h i h avia une s q uante s garse s i tote s , tote s e stave n re colz ad e s sobre una sola pota i laltra no e s ve ia. A ix e l cuine r d igu:-Mire Maje stat! Una pota o due s?-Pe r se rs ignorant!- va d ir-li e l re i.-Ja ve urs.El re i s aprop un poc m s, pe g un crit i va e sglaiar a tote s le s garse s, q ue trague re n laltra pota i com e nare n a volar.-Te ne n una o due s?- d igu e l re i.-T vost ra-conte st e l cuine r-. I q uan un re i t la ra, cal donar-li la i s i no, tam b. Pe r q uan jo h e anat a caar la garsa no lh e e sglaiada i pe r aix no li h a cre scut laltra pota!

    Jordi M artnez Solaz 3V2

    EL CUINER I EL REI

    A va succe ir al poble d e Borbot a lH orta d e Valncia. Fa m olt d e te m ps, e n un carre r al costat d e la plaa d e l poble , h i h avia una casa abandonada. El cas s q ue e n aq ue sta casa tots e ls d ie s a le s dos o a le s tre s d e la m atinada se se ntie n m arte llade s. Els ve ns ja e stave n farts i anare n a aq ue sta casa a q ue ixar-se . Ning no obria, un ve va d ir q ue aix e ra im poss ible , pe rq u ah no viva ning pe rq u lam o d aq ue ixa casa m or ja fe ia m olt d e te m ps.A le sh ore s e ls ve ns avisare n la policia, h i vingue re n dos policie s i van tom bar la porta i vare n e star tota la nit e n la casa. A l m at se ge nt e s trobare n e ls policie s m orts (un de lls se nse cam ise ta). En e l se u cos posava una frase e scrita am b sang :A la prxim a e m d e ixare u e n pauVice nt O re llana 3V2

    LA LLEG END A D E LES M A RTILLA D ES

  • CULTURA

    M ILLENIUM 36 - Pg.11

    L'O CTUBREB, parle m d e lO ctubre , ce ntre cultural al ce ntre d e Valncia, pe r a q ui no sapiga on s, s al costat d e la te nda La Pulga, e n la baixada d e l'autobs d e la lne a d e l 28. Quan vaig anar pe r prim e ra ve gada, e m va sorpre ndre ve ure un pe ne ll d e form a curvilnia q ue salava d e s d e l te rra d e le d ifici, fins al te rrat, a uns 4 o 5 pisos d 'altura. Le d ifici t una llibre ria tota ple na d e llibre s e n Vale nci i una cafe te ria pe r pre ndre q ualse vol cosa. A la part d e l subte rrani h i h avia una e xposici sobre e ls cosm onaute s i e ls bussos e ncara q ue cada m s va canviant. Tam b e m va agradar agafar e l prim e r asce nsor q ue h i h agu a Valncia (re staurat,

    s clar) q uan vre m pujar al te rrat, e s ve ie n pe rfe ctam e nt e sglsie s i la cate dral gtica.En la m e ua opini, va se r una e ixida e scolar h istrica m olt inte re ssant i e ntre tinguda. A m s, donar un re ps a la nostra h istria m ai ve m al.

    A s un re trat d e l pe rsonal d e ls instituts e spanyols se nse valid e sa social ni inte nci ofe ns iva, q ualse vol se m blana am b la re alitat s ficci. Entre le s tribus m s d ifose s pod e m trobar:Els e m os. Fcils d e localitz ar, porte n un se rre ll q ue e ls arriba fins al nas i q ue am b prou fe ine s e ls d e ixa ve ure . Porte n un lla (q uant m s gran , m illor). La se ua ve stim e nta s ple na d e stre lle s o d e calave re s (s i pot se r am b colors foscos, pe r se n acce pte n e xce pcions).La se ua id e ologia s s im ple , pe r alguna ra d e scone guda e stan tristos, e l m n no e ls e ntn ge ns ni m ica, pe r aix e s talle n am b fulle s d afaitar, q ue sn le s se us m ascote s pre fe rid e s. Els nois van igual, pe r se nse lla. Els se u du supre m s Bob Esponja.Els K ink is/cani/m ascaos. A q ue sts e m prive n i fan forrolla, sn fre q e nts e n poble s am b un bar a prop. Els xics van d e form a s im ple : sam arre ta se nse m nigue s a le stiu i una jaq ue ta dam unt e n h ive rn; i pe r d e scom ptat am b pantalons d e xandall. Si porte n una band e ra d Espanya, m illor. A h ! Me noblidava: una altra pe a inte re ssant s la gorra a linre vs o d e ixada caure . Le s noie s ixe n m olt m s boniq ue s: sam arre ta dam unt d e la cintura, q ue tape e l m e nys poss ible , e ls pantalons rosa o ne gre s, pe r se m pre am b cam pana i le s bam be s e sportive s. Com a colof, la ratlla als ulls d e s d e l lagrim al fins a linici d e lore lla. Collars, ane lls d or, i polse re s d or; q ue no falte n. La se ua

    m sica pre fe rida s xunda, xunda... flam e nc i re ggae tn o atnconpan.Una d e le s se ue s activitats pre fe rid e s s anar am b m oto fe nt soroll a toth ora i fum ar porros. Tam b e s m e nge n le s lle tre s i e scriue n am b K i X d e safiant la R e al A cad e m ia. La se ua id e ologia s fe ixista pe r no se sap s i alguna volta h an re fle xionat sobre e l s ignificat d e la paraula. Els dus supre m s: Cam e la i Cam arn.Els m olom ogolln/pijosd e m e rcao/pse udopijos. A q ue sts sn fre q e nts e n e ls instituts privats. A q ue st grup h a patit una e voluci: al principi anave n am b m arq ue s Burbe rry, Le vis, CK,Tous i e re n e ls autntics, pe r a causa d e la cris i, e ls pijos van am b robe s d e Z ara, Mango i Strad ivrius Com s i anare n a sopar, e lle s van arre glade s am b sabate s, no im porta q ue faa fre d , ploga o ne ve i am b pitillos. El pl se nse se rre ll i cap arre re . Els nois te ne n e l costum d e ficar-se e ls pantalons sota e l cul. El m s trist s q uan e ls ve us e ls calote ts. Sn d e Supe rm an! H i h a e ls pijos d e m e rcao o pse udopijos. Com q ue no te ne n d ine rs, van al m e rcao q ue s m s barat. Escolte n e l Canto d e l Loco, El sue o d e Morfe o. La se ua form a pe culiar d e scriure s am b m untanye s russe s. Se m pre van d e Sh oping (aq ue sta paraula s e l se u cim inte l.le ctual al costat d e sabe s, ose a, supe rtotal i paranada).El pijo d e pe d igre e ( porta m arq ue s m s care s i t d ine rs) finalitz a la se ua ve stim e nta am b un sute r dam unt le sq ue na. La se ua id e ologia s d e d re te s , e l se u du s A z nar (m onyo re bonic i s e m pre pe ntinat) i e l se u pse udodu s Franco (calb). O l! M ary Qw een

    TRIBUS URBA NES 1 Part

  • M ILLENIUM 36 - Pg.12

    CULTURA: CENTENARIS

    Edgar A llan Poe naci e n Boston e l 19 d e e ne ro d e 1809 , fue un e scritor, poe ta, crtico y pe riod ista rom ntico e stadounid e nse . R e novador d e la nove la gtica y re cordado por sus cue ntos d e te rror, consid e rado e l cre ador d e la nove la ne gra. Por otra parte , fue e l prim e r e scritor e stadounid e nse q ue inte nt h ace r d e la e scritura su m ane ra d e vivir. H urfano d e nio, fue re cogido por un m atrim onio ad ine rado d e R ich m ond , Virginia; aunq ue nunca oficialm e nte . Pas un curso acadm ico e n la Unive rs idad d e Virginia y poste riorm e nte se e nrol e n e l e jrcito. Sus re lacione s con los A llan se rom pie ron e n e sa poca d e b ido a las continuas d e save ne ncias con su padrastro, q uie n a m e nudo d e soy sus pe ticione s d e ayuda y acab d e s h e re dndolo. Su carre ra lite raria e m pe z con un libro d e poe m as, Tam e rlam e and O th e r poe m s (1827). Por m otivos e conm icos, d irigi sus e sfue rz os a la prosa e scrib ie ndo re latos y crticas lite rarias para algunos pe rid icos d e la poca. Lle g a ad q uirir cie rta notorie dad por su e stilo custico y e le gante . D e b ido a su trabajo, vivi e n varias ciudad e s; Barltim ore , Filad e lfia y Nue va York . En 1835, contrajo m atrim onio con su prim a Virginia Cle m m la cual te na 13 aos. En e ne ro d e 1845, public su poe m a m s conocido: El cue rvo. D os aos m s tard e , su m uje r m uri d e tube rculosis. El gran sue o d e l e scritor e ra e d itar su propio pe rid ico pe ro nunca se cum pli. Muri e l 7 d e octubre d e 1849 e n la ciudad d e Baltim ore , cuando contaba ape nas con 40 aos d e e dad. La causa e xacta d e su m ue rte nunca fue aclarada. Se atribuy al alcoh ol, a conge stin ce re bral, cle ra, d rogas, fallo card iaco, rab ia, suicid io, tube rculosis y otras causas. Jorge H errero M uoz 1V

    Conm e m oram os e l 200 anive rsario d e l nacim ie nto d e D arw in y e l 150 anive rsario d e la publicacin d e su obra m agna: Sobre e l O rige n d e las Espe cie s. Ch arle s R obe rt D arw in, h ijo d e l m d ico R obe rt W . D arw in y Sussanah W e dgw ood , naci e n Sh e w sbury, Inglate rra e l 12 d e fe bre ro d e 1809 . D arw in d e j e n un se gundo plano los e stud ios d e

    m e d icina q ue h ab an otorgado un gran pre stigio tanto a su padre com o a su abue lo, e l fam oso m d ico, filsofo, naturalista y poe ta Erasm us D arw in. A s pue s a pe sar d e h abe r cursado e stud ios d e m e d icina e n Ed im burgo (1825) y m s tard e te ologa no tard e n m ostrar su inte rs e n las cie ncias naturale s. Inte rs q ue le im puls a incorporarse e n calidad d e naturalista a la e xpe d icin alre d e dor d e l m undo e n e l barco H .M.S. Be agle, dond e acopi gran cantidad d e m ate riale s d e todo tipo y re aliz las d e talladas obse rvacione s q ue le pe rm itie ron, a su re gre so a Inglate rra, e nunciar la llam ada Te ora d e la Evolucin q ue tardara m s d e dos dcadas e n ve r la luz . Pe ro fue ron los e stud ios e fe ctuados e n las islas Galpagos ace rca d e la datacin d e sus d ife re nte s nich os e colgicos los q ue m ostraron la gran d ive rs idad d e e spe cie s e n aq ue llas latitud e s; e stud ios q ue se plasm aron e n su obra por e xce le ncia Sobre e l O rige n d e las Espe cie s, obra dond e D arw in propone , por un lado, q ue las e spe cie s no son inm utable s, e volucionan con e l paso d e l tie m po y d e scie nd e n unas d e otras, y por otro, q ue la principal causa d e la e volucin e s la llam ada Se le ccin Natural. Es d e cir, la supe rvive ncia d e los m e jor adaptados e n la luch a por la obte ncin d e unos re cursos lim itados e im pre scind ible s para la vida. No obstante , por q u D arw in m e ti durante dos dcadas e n un cajn una d e las id e as m s notable s q ue alguie n h aya conce b ido jam s? La re spue sta a e sta pre gunta se as ie nta e n la anim adve rs in d e am plios se ctore s d e la Igle s ia A nglicana y d e la socie dad , q ue se ne garon a ace ptar q ue e l h om bre proce d a d e un anim al s im ilar al m ono. Por e llo, D arw in re aliz una larga re fle xin ace rca d e la conve nie ncia d e su publicacin y q ue se re aliz e n 1859 , e n colaboracin con A lfre d R usse ll W allace , otro naturalista q ue , al igual q ue D arw in, h ab a lle gado a las m ism as conclusione s. A ltos cargos e cle s isticos las rid iculiz aron, tras la poste rior publicacin d e su obra La d e sce nd e ncia h um ana y la se le ccin natural (1871). D arw in, figura capital d e l e volucionism o y d e l pe nsam ie nto m od e rno, contribuy al progre so d e la b iologa, anatom a, e m briologa y pale ontologa. Y su libro El O rige n d e las Espe cie s fue e l m ayor im pacto pronunciado e n las Cie ncias Naturale s e n e l s iglo XIX.Elfi Bosio y Sara M onz 2 Bach iller CNS

    ED G A R A LLA N PO E

    CH A RLES D A RW IN

  • M ILLENIUM 36 - Pg.13

    TECNO LO GIA I AUTO M O CI

    (Montpe lle r, actual Frana, 1208 - Valncia, 1276)Fill d e l re i Pe re II e l Catlic i d e Maria d e Montpe lle r, Jaum e I e l Conq uistador e s va conve rtir e n sob ir d e la Corona d 'A rag am b tan sols cinc anys,e n m orir son pare e n la batalla d e Mure t, e nfront d e ls croats d e Sim n d e Montfort e n d e fe nsa d e ls se us vassalls albige sos (1213). D e sprs d 'una llarga i turbule nta m inoria d 'e dat, e ls re ge nts d e l jove m onarca, e ls se us oncle s e l com te Sanch o I d e l R osse ll i l'infant Fe rnando d 'A rag, succe ss ivam e nt, van h ave r d e sufocar le s contnue s re b e l lions d e la noble sa aragone sa. Jaum e I va assum ir la d ire cci d e ls se us Estats e n 1225 i va inte ntar se nse xit conq uistar Pe scola. D os anys d e sprs, la pau d 'A lcal va rubricar e l d e finitiu triom f d e la m onarq uia sobre e ls noble s d 'A rag i va proporcionar al re i l'e stab ilitat ne ce ssria pe r a pe rm e tre -li iniciar le s se ue s cam panye s m ilitars d irigid e s contra e ls m usulm ans d e l lle vant pe ninsular. D avant d e l pe rjud ici q ue la com pe tncia com e rcial i la pirate ria d e ls sarrans d e le s Bale ars ocasionave n als m e rcad e rs catalans, Jaum e I va m am pre ndre e n 1229 la conq uista d e Mallorca am b la victoriosa batalla d e Portop. D e sprs d e la pre sa d e Ciutat d e Mallorca (d e se m bre d e 1229 ), e s va apod e rar d e l'illa e n pocs m e sos, e xce pte un xicote t nucli d e re s istncia m usulm ana, q ue va aconse guir m antindre 's e n la se rra d e Tram untana fins a 1232. D om inad e s le s Bale ars, Jaum e I va assum ir e n 1232 la d ire cci d e la conq uista d e Valncia. Tant a Mallorca com a Valncia, Jaum e I va d e cid ir cre ar re gne s autnom s, pe r inte grats e n la Corona d 'A rag. Els ltim s anys d e vida d e Jaum e I van se r am args, ja q ue , d 'una banda, va ass istir al fracs d e le s se ue s dos te m ptative s d e re alitz ar una croada a Te rra Santa (1269 i 1274) i, d 'una altra, va h ave r d e fe r front a la re be l li d e l se u prim ognit, l'infant Pe dro, i als d e sord e s fe udals acabd illats pe l se u fill bastard Fe rnando Sanch s d e Castro.A la se ua m ort, succe da a Valncia e l 27 d e juliol d e 1276, va d ivid ir e ls se us re gne s e ntre e ls se us fills Pe dro, a q ui van corre spondre A rag, Catalunya i Valncia, i Jaim e , e l q ual va re bre le s Bale ars, e l R osse ll i Montpe lle r.

    XuferoMotoStud e nt Es un cam pe onato inte rnacional e n e l

    q ue e q uipos d e e stud iante s d e inge nie ra d e d ive rsas unive rs idad e s d e sarrollarn y construirn prototipos m oto d e com pe ticin d e 125 cc d e cilindrada, q ue com pe tirn e n unas jornadas e n la nue va Ciudad d e l Motor d e A ragn. Form an parte d e l proye cto:Profe sore s / Tutore sManue l Martne z Torn Profe sor Unive rs idad Politcnica Vale nciaJos Francisco A z nar Vidal Profe sor e n e l IES Be nicalap.

    Com pone nte s d e l e q uipoD avid Expsito Com pany Proye cto fin carre raJulia Caste llano Monte s inos MA STERJuan Jos Gasca R ub io MA STERA ntonio R odrigue z Garca CFGS A utom ocin IES BENICA LA PA ntonio Se rra Fe rnand e z CFGS A utom ocin IES BENICA LA PA lfonso Garcia H ostale t CFGS A utom ocin IES BENICA LA P

    El pasado d a 20 d e fe bre ro tuvo lugar la prim e ra re unin d e coord inacin d e l proye cto e n las instalacione s d e l D e partam e nto d e A utom ocin d e l IES d e Be nicalap, dond e se re aliz una prim e ra d ivis in d e l trabajo, se e stable ci una lne a d e coord inacin tcnica y otra d e bsq ue da d e patrocinadore s. Se com e nt e l e stado d e l proye cto, y se m arcaron obje tivos q ue se rn re visados e n futuras re unione s d e trabajo.

    ACM E EXPRESS

    JA UM E I

  • M ILLENIUM 36 - Pg.14

    El 18 d e D e se m bre vam anar a Gand ia, vam vis itar e l Mone stir d e Sant Je roni d e Cotalba i e l Palau D ucal. En cada lloc h i h avia una guia q ue e ns va e xplicar un poc d h istria d e ls llocs.El Mone stir d e Sant Je roni va se r fundat pe l D uc R e ial d e Gand ia, A lfons e l Ve ll, q ue va acollir a alguns je rnim s d e lantiga Corona d A rag.El

    m one stir e st construt e ntre e ls ss.XIV i XVIII i e st e structurat al voltant d un claustre q ue va se r h ab itat pe r m onjos fins al 1835, m om e nt d e le xclaustraci. A l m one stir d e staq ue n la Torre d e lH om e natge i le sglsia d art gtic.La cape lla d e la Ve rge d e la Salut e ra lantic re fe ctori on e s troba e l sarcfag e n pe d ra tallada d e ls fills d e l duc A lfons e l Ve ll.El claustre baix d e l m one stir s gtic i e l d e la prim e ra planta re naixe ntista d e lpoca d e la duq ue ssa Maria Enrq ue z . A l m one stir arriba un aq e ducte q ue condue ix laigua d e s d e la Font d e Batlam a.D e s d e la d e sam ortitz aci d e Me nd iz bal s propie tat d e la fam lia Trnor, com e rciants d orige n irlands, la m illor aportaci d e la q ual h a e stat e l jard rom ntic d e la ve ssant Nord. Molte s d e pe ndncie s sn privad e s pe r e s pot vis itar e l claustre ,le sglsia, lalm sse ra, la cuina i e ls jard ins.D e sprs vam vis itar e l Palau D ucal o Palau d e ls Borja. Va se r construt pe ls ducs re ials d e la Corona d A rag, se nt A lfons e l Ve ll liniciador. A ll tingue re n la re s id e ncia principal, h i m antingue re n una cort on s e nvoltare n d e poe te s com Pe re March o A usis March .El 1485 R od e ric d e Borja com pr a Fe rran e l

    Catlic e l D ucat d e Gand ia i am b e ll e l palau on s instal.l la d inasta ducal d e ls Borja. Continu e n le s se ue s m ans fins al 1740 e n q u pass a m ans d e la casa d O suna. La com panya d e Je ss e l com pr e l 1889 , e s re staur i s e n'ocup d e l m ante nim e nt.El palau se s ituava d ins d e l prim e r ce rcle d e m uralle s d e la ciutat. T una planta irre gular i e st organitz at al voltant d un pati gtic m e d ite rrani. Els salons m s antics e s s itue n al voltant d e l pati d arm e s.

    La Gale ria D aurada e s va construir pe r a la canonitz aci d e France sc d e Borja. Est form ada pe r cinc salons se parats pe r prtics d e fusta q ue e s pod e n obrir pe r fe r la sala m s gran. Est d e corat am b rocalle s, grute scos i daurats barrocs. La succe ss i d e prtics, e ls e spills i la llum contribue ixe n a la se nsaci d e te atralitat.Am paro Sorian O rtiz 3V2

    TERRA NO STRAVISITA A L M O NESTIR D E

    CO TA LBA I A L PA LA U D UCA L D E G A ND IA

  • M ILLENIUM 36 - Pg.15

    PASSATEM PS

    Qu s ignifican e n Vale nciano?

    FALINFAINASO LATGE

    VO LESTIRACO RD ETES

    SUNYTANY

    SO PA D E D E LETRA S

    SUDO K

    US

    FC

    ILDI

    FC

    IL

    SO PA D E LETRA S

    SUD O K US

    ASTERIXBARBARELLA

    BATM ANCAPITANAM ERICACO NAN

    M AQ UINAVAJAM O RTAD ELO

    RO M PETECH O SSPID ERM ANSUPERM AN

    SUPERLO PEZTINTIN

    Z IPIZ APE

  • M ILLENUM 36 - Pg.16

    ACTIVITATS I ESPO RTS A L'IES BENICALAP

    La classe d e 1r V1 vam fe r una activitat d e ce rm ica com la q ue e s m od e lava e n e l ne oltic. Le s nostre s profe ssore s, Villar Garca i Em par Pe re da, e ns van d ir q ue largila (q ue sobt a partir duna roca se d im e ntria) e ra e l q ue utilitz ave n pe r a e laborar e ls re cipie nts q ue se rvie n pe r a transportar aigua i alim e nts. Prim e r vam fe r la base , arre donint un tros dargila i e nrolant-la com un caragol i allisant-la a poc a poc, pe r le s due s care s. D e sprs vam fe r xurre ts i anare m pujant-los pe r dam unt d e la base , i tam b allisant-los pe rq u q ue dara uniform e .Quan ja te ne m fe t e l re cipie nt, e l d e corre m am b pe txine s i d e sprs e l d e ixre m se car.

    22EESSOO ee nn ee ll PPaallaauu dd ee llaa mm ss iiccaa22 bb aattxx LLee ccttuurree ss dd rraamm aattiittzz aadd ee ss

    CCoorr dd ee pprrooffee ss ss oorrss EExxhh iibb iiccii dd ''ee ss ggrriimm aa

    VViiss iittaa lliittee rrrriiaa ppee rr VVaallnncciiaa 44tt EESSOO VV11

    EEss ccuullttuurree ss aa llaa UUPPVV 33ee rr EESSOO

    FFiinnaall dd ee ll ccaamm ppiioonnaatt dd '

    'ee ss ccaaccss

    VViiaattggee aa llaa nnee uu

    TTAA LLLLEERR DD EE CCEERRMM IICCAA

    Celia D om nech i Elena Gregorio 1er ESO V1

    Texto220: