Morfologia verbal

43
Isabel Davia Isabel Lopez Ignacio Núñez

description

Treball contrastiu català-espanyol sobre la morfologia verbal

Transcript of Morfologia verbal

Page 1: Morfologia verbal

Isabel DaviaIsabel Lopez

Ignacio Núñez

Page 2: Morfologia verbal

Morfologia verbal

• Lexema significat [invariable (excepte irreg.)]

• Morfema per. mode, nombre i temps.[variable]

• Lexema + morfema = FORMA VERBAL

exemples:cant + ar = Infinitiucant+ a = Present Indicatiu 3a persona

Page 3: Morfologia verbal

• Indica el verb, la conjugació a la qual pertany i el model de flexió que ha de seguir.

• Les funcions són:

• Hi ha infinitius que han arribat a la substantivació total (el sopar, el saber, el deure). Però quan l’infinitiu té valor verbal no ha de portar article. Ex. Sopar massa no és bo (i no *El sopar massa no és bo).

Morfologia verbal

FUNCIONS EXEMPLES

Subjecte de l’oració Córrer cansa molt.

Verb (sols en perífrasis) Comença a ploure. He d’anar.

Predicat nominal El seu interés és estudiar.

Complement directe El xiquet volia jugar.

Complement circumstancial Anirem a Xàtiva a visitar la ciutat.

Page 4: Morfologia verbal

Morfologia verbal

• Cal tindre en compte que:• Els infinitius acabats en *-guer no són acceptables. Ex. Poder (i no

*poguer), voler (i no*volguer)• Es fan incorrectament els infinitius acabats en *-éixer per influència del

castellà (terminació –ecer). Ex. Florir (i no *floreixer), Romandre (i no *permanéixer). Però són correctes els infinitius: conéixer, créixer, meréixer, paréixer, etc.

• A vegades es conjuguen incorrectament verbs de la 2a conjugació com si foren de la 3a i la 1a. Ex. Batre (*batir), cloure (*concluir), fondre (*fundir o *fondir), reflectir (*reflexar), trair (*traicionar).

• És incorrecte l’ús al començament de les frases, amb valor de recapitulació. Ex. Cal remarcar, finalment, les propietats. (*Remarcar, finalment, les propietats).

• És incorrecte l’ús amb valor d’imperatiu. Ex. Tanqueu la porta. (*Tancar la porta). Però es pot utilitzar amb valor d’imperatiu en certes expressions, precedit de la preposició a. Ex. A callar, he dit! Xiquets, a dormir!

Page 5: Morfologia verbal

• Fa referència a situacions que duren en el temps o que es repeteixen de manera habitual. Funciona generalment com un adverbi de manera. Ex. Va vindre caminant a poc a poc.

• Els morfemes són:

• Com en els infinitius, cal recordar que els gerundis acabats en *-guent i en *-quent no són normatius. Ex. Dient (i no *diguent), apareixent (i no *apareguent), bevent (i no *beguent), vivint (i no *visquent), escrivint (i no *escriguent).

Morfologia verbal

CONJUGACIONS MORFEMES

1a Conjugació -ant

2a Conjugació -ent

3a Conjugació -int

Page 6: Morfologia verbal

Morfologia verbal

• Dificultats i vacil·lacions en el gerundi:• Són correctes:

» El gerundi adverbial: Va entrar tremolant a la consulta del metge.» El gerundi d’anterioritat o simultaneïtat: Caminant per la plaça s’ha trobat una moneda.

• Són incorrectes:» El gerundi de posteritat: el gerundi no ha d’expressar una acció posterior al verb

principal: He calculat el cost i l’he trobat excessiu (i no *He calculat el cost, trobant-lo excessiu).

» El gerundi copulatiu: no ha de servir per a unir dues frases que expressen accions paral·leles o independents. Ex. Ací la taronja s’ha cultivat de sempre, i és la base de l’economia. (i no *Ací la taronja s’ha cultivat de sempre, sent la base de l’economia).

» El gerundi especificatiu: els que són equivalents a una oració de relatiu especificativa són incorrectes. Ex. S’ha publicat una llei que regula el procediment que cal seguir en cada cas. (i no *S’ha publicat una llei regulant el procediment que cal seguir en cada cas)

Consell:Una manera pràctica de comprovar si el gerundi és correcte, és anteposar el

gerundi o la frase de gerundi al verb principal: si l’oració continua tenint sentit és que està ben construïda. Ex. Ha après l’ofici treballant = Treballant ha après l’ofici.

Page 7: Morfologia verbal

• Forma perfectiva que té un caràcter molt pròxim a l’adjectiu i fa referència a situacions anteriors i acabades respecte al moment de referència. Molts adjectius són antics participis. Ex. Un home cansat, una experiència sabuda.

• S’utilitza:» Com a adjectiu: Les obres fetes a l’escola han tingut un cost elevat.» Com a aposició: La protesta, dirigida pel sindicat, va acabar bé.» Formant part dels temps compostos: he fet, havia dit, haurà acabat.

• Les formes regulars:

Morfologia verbal

CONJ.SINGULAR PLURAL

MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

1a -at Cantat -ada Cantada -ats Cantats -ades Cantades

2a -ut Temut -uda Temuda -uts Temuts -udes Temudes

3a -it Sentit -ida Sentida -its Sentits -ides sentides

Page 8: Morfologia verbal

• Acabats en –ut (femení –da) amb irregularitats en el lexema:

• Acabats en –rt (femení –rta):

Morfologia verbal

aparéixer aparegut córrer, incórrer corregut, incorregut

créixer, meréixer, nàixer crescut, merescut, nascut pertànyer pertangut o pertanyut

plaure plagut ser sigut o estat

seure, asseure’s segut, assegut vendre venut

viure viscut

Cobrir, obrir Cobert, obert

Complir, omplir, oferir Complit o complert, omplit o omplert, oferit o ofert

Morir Mort o matat

Page 9: Morfologia verbal

• Acabats en –t (femení –ta, -da):

• Acabats en –s (femení –sa):

Morfologia verbal

moldre, resoldre mòlt, resolt fer fet

respondre respost traure tret

escriure escrit riure, veure rigut o rist, vist

coure cuit, cogut dur dut

dir dit tòrcer tort o torçut

estrényer estret

Admetre, emetre, trametre

Admés, emés, tramés

Atendre, ofendre Atés, ofés

Prendre Pres Cloure, incloure, concloure Clos, inclòs, conclòs

Fondre, confondre, difondre

Fons, confós, difós Romandre Romàs

Imprimir imprés

Page 10: Morfologia verbal

• LES TRES CONJUGACIONS

– Primera:– ar ball-ar

– Segona:– er tèm-er– re bat-re– r du-r, di-r, fe-r

– Tercera:– ir dorm-ir (pura)

serv-ir (incoativa)

Morfologia verbal

Page 11: Morfologia verbal

– VERBS INCOATIUS• En la 1a, 2a, 3a i 6a persona del present de

l’indicatiu i del subjuntiu i en les formes de l’imperatiu apareix un increment en el morfema:

-isc- o – isqu i -ix- o – eixExemples: servir, partir, produir, etc.

– VERBS PURS• No es produeix cap increment en el morfema.

Exemples: bullir, collir, cosir, dormir, sentir, fugir, obrir, morir, omplir, tossir, etc.

Morfologia verbal

Page 12: Morfologia verbal

Són els verbs que afigen un so velar o reemplacen l’última o les dues últimes lletres del lexema per la grafia corresponent al so velar [c, g] exemples: moldre/molc, dir/dic

TEMPS VERBAL ALS QUE AFECTA:PRESENT D’INDICATIU (1a pers. sing.) PASSAT SIMPLEPRESENT DE SUBJUNTIU IMPERFECT DE SUBJUNTIUIMPERATIU (algunes pers.) PARTICIPI (alguns verbs)

De forma general podem dir que si la primera persona del present de l’indicatiu acaba en consonant velar, també velaritzarà en la resta de temps descrits.

Morfologia verbal

Page 13: Morfologia verbal

1a CONJ 2a CONJ 3a CONJ

cantar perdre/témer dormir servir

Indicatiu

Present -e (o), -es, -a, -em, -eu, -en

-Ø, -s, -Ø, -em, -eu, -en

-Ø, -s, -Ø, -im, -iu, -en

-isc, -ixes (-eixes), -ix (-eix), -im, iu, -ixen(-eixen)

Imperfet -ava, -aves, -ava,-àvem, -àveu, -aven -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien

Passat simple

-í, -ares, -à, -àrem,-àreu, -aren

-í, -eres, -é, -érem, -éreu, -éren Í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren

Futur -aré, -aràs, -arà, -arem, -areu, aran

-(e)ré, -(e)rás, -(e)rà, -(e)rem, -(e)reu, -(e)ran

-iré, -iràs, -irà, -irem, -ireu, iran

Condicional -aria, -aries, -aria, -aríem, -aríeu, -arien

-(e)ria, -(e)ries, -(e)ria, -(e)ríem, -(e)ríeu, -(e)rien

-iria, -iries,-iria, -iríem, -iríeu, irien

SubjuntiuPresent -e, -es, -e, -em, -eu,

-en-a, -es, -a, -em, -eu, -en

-a, -es, -a, -im, -iu, -en

-isca, -isques, -isca, -im, -iu, -isquen

Imperfet -ara, -ares, -ara, àrem, -àreu, -aren

-era, -eres, -era, -érem, -éreu, eren -ira, -ires, -ira, -írem, -íreu, -iren

Imperatiu

Present-, -a, -e, -em, -eu, -en -, -Ø, -a, -em, -eu, -

en-, -Ø, -a, im, -iu, -en

-, -ix, -isca, -im, -iu, -isquen

Morfologia verbal

Page 14: Morfologia verbal

Morfologia verbal

• Explica una informació real que es pot referir al moment de l’acte de parla, al temps passat amb valor atemporal, a fets històrics o al futur, per a designar fets previsibles. Ex. Miquel estudia; L’aigua bull a 100ºC; Sempre isc de classe a les 7; Jaume I entra a València el 1238; Demà tinc cita amb el metge.

• Cal tindre en compte que:• Com la major part dels verbs de la 3a conjugació són incoatius, sol

haver-hi tendència a conjugar com a incoatius (increment –ix/-eix), però alguns pertanyen a la forma pura: jo sent, tu sents (i no *jo sentisc, *tu sentixes).

• Els verbs de la 2a conjugació, el lexema dels quals acaba en –x, -c, -s o –g, acaben la segona persona del singular en –es: Ex. mereixes, coneixes, vences, etc.

• La desinència general de la 1a pers. sing. en valencià és -e, però en valencià septentrional, català oriental i occidental fan la desinència –o. Ex. Jo canto. A les Illes Balears i l’Alguer com la forma clàssica no té desinència. Ex. Jo cant.

Page 15: Morfologia verbal

• Verbs velaritzats:– Terminació –ndre, -ldre

• Atendre (atenc, atens, atén, etc.)• Prendre (prenc, prens, pren, etc.)• Moldre (molc, mols mol, etc.)

– Terminació –ure• Beure (bec, beus, beu, etc.)• Creure (crec, creus, creu, etc.)• Escriure (escric, escrius, escriu, etc.)

– Terminació –er, éixer• Conèixer (conec, coneixes, coneix, etc.)• Córrer (córrec, corres, corre, etc.) • Créixer (cresc, creixes, creix, etc.)

Morfologia verbal

Page 16: Morfologia verbal

• Verbs palatalitzats:• Anar (vaig, vas, va, etc.)• Veure (veig, veus, veu, etc.)

• Altres verbs irregulars:• Cabre (cap, caps, cap, etc.)• Dir (dic, dius, diu, etc.)• Dur (duc, dus, du, etc.)• Eixir (isc, ixes, ix, etc.)• Obrir (òbric, obris, obri, etc.)• Poder (puc, pots, pot, etc.)• Saber (sé, saps, sap, etc.)• Tindre (tinc, tens, té, etc.)• Vindre (vinc, véns, ve, etc.)• ...

Morfologia verbal

Page 17: Morfologia verbal

Morfologia verbal

• Té un caràcter d’irregularitat, amb el qual expressem desig, probabilitat, etc. En general, les formes del subjuntiu en necessiten d’una altra en indicatiu com a referent. Ex. No crec que bega més.

• El valencià fa un ús més restrictiu del subjuntiu que el castellà. Així, es pot usar el futur on, en castellà, s’usa sempre el present del subjuntiu. Ex. Quan vindràs ja en parlarem.

• Cal tindre en compte que:• Als verbs velaritzats en què la 1a pers. sing. del present d’indicatiu té

una –c o –sc final, els correspon els grups g/gu; q/qu en el present de subjuntiu. Ex. bec: bega, begues, bega, etc; nasc: nasca, nasques, nasca, nasquem, etc.

• En valencià, per a les prohibicions de caràcter general, cal usar el subjuntiu: No fumeu, No mengeu; tindre en compte, ja que en castellà se sol usar l’infinitiu (No fumar, No comer);

Page 18: Morfologia verbal

• Verbs velaritzats:– Terminació –ndre, -ldre

• Atendre (atenga, atengues, atenga, etc.)• Prendre (prenga, prengues, prenga, etc.)• Moldre (molga, molgues molga, etc.)

– Terminació –ure• Beure (bega, begues, bega, etc.)• Creure (crega, cregues, crega, etc.)• Viure (visca, visques, visca, etc.)

– Terminació –er, éixer• Conèixer (conega, conegues, conega, etc.)• Córrer (córrega, córregues, córrega, etc.) • Créixer (cresca, cresques, cresca, etc.)

Morfologia verbal

Page 19: Morfologia verbal

• Verbs palatalitzats:• Anar (vaja, vages, vaja, etc.)• Veure (veja, veges, veja, etc.)

• Altres verbs irregulars:• Cabre (càpia, càpies, càpia, etc.)• Dir (diga, digues, diga, etc.)• Dur (duga, dugues, duga, etc.)• Eixir (isca, ixques, ixca, etc.)• Obrir (òbriga, òbrigues, òbriga, etc.)• Poder (puga, pugues, puga, puguem, pugueu, etc.)• Saber (sàpia, sàpies, sàpia, etc.)• Tindre (tinga, tingues, tinga, etc.)• Vindre (vinga, vingues, vinga, etc.)• ...

Morfologia verbal

Page 20: Morfologia verbal

• En molts verbs de la 2a conjugació i dels verbs irregulars es produïxen vacil·lacions en les formes del plural.

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU PRESENT DE SUBJUNTIU

prencprensprenprenempreneuprenen

-prenprengaprenguempreneu (no prengau)Prenguen

prengaprenguesprengaprenguemprengueuprenguen

Morfologia verbal

Page 21: Morfologia verbal

• Cal tindre en compte que:• ORACIONS AFIRMATIVES: IMPERATIU• ORACIONS NEGATIVES : PRESENT DE SUBJUNTIU.

"Beveu aigua de la font"."No begueu aigua de la font".

• En els verbs velars, LA 5a PERSONA NO PRESENTA CONSONANT VELAR (no més en pocs casos, quan la 2a pers. té la consonant velar, la 5a pers. també la té. Exemple: estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen.

• Les formes acabades en –am (1a pers. del plural) i en –au (2a pers. del plural) NO SÓN NORMATIVES ni en imperatiu ni en subjuntiu: confoneu ( i no confongau); confonguem (i no confongam)

Morfologia verbal

Page 22: Morfologia verbal

• Cal tindre en compte que:

• La forma té (sinònima de tin) únicament s’usa sense pronoms febles, en els casos en què oferim alguna cosa a algú: Ex. Té el llibre que m’havies demanat.

• La forma vejam (verb veure) s’utilitza en les expressions de dubte, curiositat o temor.

• La forma dis (verb dir) s’utilitza en contextos pronominals: Ex. Dis-li que isca!

Morfologia verbal

Page 23: Morfologia verbal

• Verbs velaritzats:– Terminació –ndre, -ldre

• Atendre (atén, atenga, atenguem, ateneu, atenguen.)• Prendre (pren, prenga, prenguem, preneu, prenguen.)• Moldre (mol, molga, molguem, moleu, molguen.)

– Terminació –ure• Beure (beu, bega, beguem, beveu, beguen.)• Creure (creu, crega, creguem, creieu (creeu), creguen.)• Viure (viu, visca, visquem, viviu, visquen.)

– Terminació –er, éixer• Conèixer (coneix, conega, coneguem, coneixeu, coneguen.)• Córrer (corre, córrega, correguem, correu, córreguen.) • Créixer (creix, cresca, cresquem, creixeu, cresquen.)

Morfologia verbal

Page 24: Morfologia verbal

• Verbs palatalitzats:• Anar (ves, vaja, anem, aneu, vagen.)• Veure (veges,veja, vegem, vegeu, vegen.)

• Altres verbs irregulars:• Cabre (cap, càpia, capiem, capieu, capien o càpigues, càpiga,

capiguem, capigueu, càpiguen.)• Dir (digues (dis-me...), diga, diguem, digueu, diguen.)• Dur (dus (duus), duga, dugem, dueu, duguen.)• Eixir (ix, isca, isquem o eixim, eixiu, isquen.)• Obrir (obri, òbriga, obrim, obriu, òbriguen.)• Poder (pugues, puga, puguem, pugueu, puguen.)• Saber (sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sapien o sàpigues, etc.)• Tindre (tin o té o tingues, tinga,tinguem, teniu o tingueu,

tinguen.)• Vindre (vine, vinga,vinguem, veniu, vinguen.)

Morfologia verbal

Page 25: Morfologia verbal

• El passat imperfet d’indicatiu reforça l’aspecte duratiu i indeterminat. No sabem quan s’acaba l’acció. Ex. Abans treballava de matí i ara treballa de vesprada.

• Cal tindre en compte que:• El morfema dels verbs de la 1a conjugació s’escriu amb

“v”: cantàvem, ballàveu, a diferència del castellà: “cantàbamos” “bailábais”.

• En els verbs de la 3a conjugació que presenten vocal a, e, o, u davant del morfema (agrair, obeir, desoir, conduir, etc.) es posa dièresi en la i en les persones 1a, 2a, 3a del singular i 3a del plural (conduïa, obeïes, desoïa, conduïen); en canvi, es posa accent en la i en la 1a i 2a persones del plural (agraíem, obeíem; desoíeu, conduíeu).

Morfologia verbal

Page 26: Morfologia verbal

• Acabats en –ndre i –ldre la d desapareix:» Resoldre (resolia, resolies, resolia, resolíem, etc.)

• Acabats en –ure perden la u o la transformen:

– Amb dièresi o accent per a indicar que no hi ha diftong:» Cloure (cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen)» Coure (coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen)

– La i del fonema esdevé consonàntica:» Veure (veia, veies, veia, véiem, véieu, veien)» Caure (queia, queies, queia, quéiem, quéieu,

quéieu)– La u es transforma en v:

» Moure (movia, movies, movia, movíem, etc.)

Morfologia verbal

Page 27: Morfologia verbal

• Altres canvien la vocal del lexema:

» Riure (reia, reies, reia, réiem, réieu, reien)» Traure (treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien)

• Altres irregulars:

» Dir (deia, deies, deia, déiem, déieu, deien)» Dur (duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien)» Fer (feia, feies, feia, féiem, féieu, feien)» Ser (era, eres, era, érem, éreu, eren)

Morfologia verbal

Page 28: Morfologia verbal

• Expressen accions acabades de manera absoluta. L’acció realitzada en el passat s’ha acabat i el termini de temps en què va passar ja ha finalitzat en el moment en què ho diem. Ex. Anit vaig sopar massa.

• Cal tindre en compte que:• El passat perifràstic, es forma amb un verb auxiliar més infinitiu

del verb que es conjuga (vaig anar, vam vindre, etc.). El passat simple –que és la forma més clàssica- té un ús geogràficament més restringit, sobretot en primera persona. (aní, cantí, vinguí, etc.)

• No s’ha de confondre el passat perifràstic amb la perífrasi, d’ús freqüent en castellà “ir a+ infinitiu”. La manera d’expressar en català el futur pròxim del castellà és el futur simple. Ex. Acabaré de llegir demà i no Vaig a acabar de llegir el llibre demà.

Morfologia verbal

Page 29: Morfologia verbal

Morfologia verbal

• Verbs velaritzats:• Verbs amb velar sonora (gu)

• Terminació –ndre, -ldre• Resoldre (resolguí, resolgueres, resolgué, resolguérem, etc.)• Prendre (prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, etc.)

• Terminació –ure• Beure (beguí, begueres, begué, beguérem, etc.)• Creure (creguí, cregueres, cregué, creguérem, etc.)

• Terminació –er, éixer• Conèixer (coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, etc.)• Córrer (correguí, corregueres, corregué, correguérem, etc.)

Page 30: Morfologia verbal

Morfologia verbal

• Verbs velaritzats:• Verbs amb velar sorda(qu)

• Viure (visquí, visqueres, visqué, visquérem, etc.)• Créixer (cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, etc.)• Eixir (isquí, isqueres, isqué, isquérem, etc.)• Nàixer (nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, etc.)• Meréixer (meresquí, meresqueres, meresqué, etc.)

• Altres verbs irregulars• Ser (fon o fui), fores, fou, fórem, fóreu, foren)• Fer (fiu, feres, féu, férem, féreu, feren)• Veure (viu, veres o veieres, véu o veié, vérem o veiérem,

véreu o veiéreu, veren o veieren)

Page 31: Morfologia verbal

• S’utilitza per a referir-se a accions que encara no han ocorregut (posterioritat a l’acte de parla).

• En indicatiu es presenten dos temps:– Futur simple (cantaré, cantaràs, cantarà, etc.)– Futur perfet (hauré cantat, hauràs temut, haurà ballat, etc.)

• Cal tindre en compte que:• Per a expressar obligació, s’ha d’usar la perífrasi d’obligació i

no el futur. Ex. L’examen s’ha de fer amb bolígraf (i no *L’examen es farà amb bolígraf)

• Per a expressar probabilitat en el present, en els registres formals, convé usar la perífrasi de probabilitat en lloc del futur (dels verbs ser, estar i tindre). Ex. Deuen ser les quatre (preferible a Seran les quatre).

Morfologia verbal

Page 32: Morfologia verbal

• Són poques les irregularitats que presenta el futur. Les més usuals són:– Desaparició de la e del morfema verbal de certs verbs acabats en

–er de la 2a conjugació:

» PODER: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran» VOLER: voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran» SABER: sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran

– Altres canvis:

» ANAR: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran» FER: faré, faràs, farà, farem, fareu, faran» HAVER: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

Morfologia verbal

Page 33: Morfologia verbal

• Indica posterioritat en el passat.• Presenta dos temps en indicatiu:

– Simple (aniria, hauries, podríem, cosiríeu, vindrien)– C.perfet (hauria anat, hauries vingut, hauria importat, etc)

• S’utilitza el condicional:– En fets futurs en relació al passat que pren com a referència: Em

va dir ahir que vindria demà.– Per a expressar desig: Em vindria bé un café amb llet.

M’agradaria anar.– En les fórmules de cortesia: Podria dir-me el preu de la caixa?– Per a fer recomanacions o donar consells: Hauries d’anar a cal

metge.– En un dels dos termes d’una oració condicional (l’altre verb va en

imperfet de subjuntiu): Aniria a passejar si tinguera més temps lliure.

Morfologia verbal

Page 34: Morfologia verbal

Morfologia verbal

• Cal tindre en compte que:• Per a expressar probabilitat, en els registres formals,

convé usar la perífrasi de probabilitat en lloc del condicional (del verb ser). Ex. Devien ser les nou quan vingué (Preferible a: Serien les nou quan vingué).

• El condicional s’utilitza en l’oració principal quan esta du una oració subordinada condicional amb el plusquamperfet de subjuntiu. Ex. Ho hauria fet, si haguera pogut o Si haguera pogut ho hauria fet.

• Però el verb auxiliar haver del condicional pot també adoptar les formes del plusquamperfet de subjuntiu (encara que és preferible l’ús de les formes anteriors) Ex. Ho haguera fet, si haguera pogut o Si haguera pogut, ho haguera fet.

Page 35: Morfologia verbal

• Tal com en el futur, són poques les irregularitats que presenta el condicional. Les més usuals són:– Desaparició de la e del morfema verbal de certs verbs acabats en

–er de la 2a conjugació:

» PODER: podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien» VOLER: voldria, voldries, voldria, voldríem, voldríeu, voldrien» SABER: sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien

– Altres canvis:

» ANAR: aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien» FER: faria, faries, faria, faríem, faríeu, farien» HAVER: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien

Morfologia verbal

Page 36: Morfologia verbal
Page 37: Morfologia verbal

1. Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1.El metge li ha dit que_________ massa l’ha perjudicat la salut.a.fumarb.el fumarc.fumat2. Has estés la roba? Sí, ja l’________ a la terrassa.a.he estésb.he estengudac.he estesa3.S’ha aprovat un decret__________ la jubilació dels funcionaris.a.regulantb.que regulac.regulada

Page 38: Morfologia verbal

2. Completeu les frases següents amb la forma del participi del verb que hi ha entre parèntesis.

a. L’assumpte encara no s’havia_________ (DEBATRE)

b. No li han __________(PERMETRE) l’entrada al país.

c. Ja han __________(CONCLOURE) les jornades sobre tabaquisme.

d. Els professors han _________ (TRADUIR) el llibre al francés.

3. Completeu les frases següents amb una forma del gerundi o bé amb qualsevol altra forma, acompanyada de les partícules coordinades que calga.

a. La vaig trobar____________(REMOURE) tot l’armari.

b. Van entrar al banc,__________________ (DESCONNECTAR) l’alarma.

c. Es produí un gran aiguat, _______________(INUNDAR) cases i sembrats.

d. Ahir vaig veure la teua germana____________ (ANAR) cap a casa.

Page 39: Morfologia verbal

4. Elegiu la opció més adequada per a completar cada frase.

1.Tots nosaltres_______ en la força dels treballadors.a.creuemb.creguemc.creiem2. No________ bé el cos, per això no pot fer l’exercici.a.torsb.torçc.tòrc3.Hui no__________ la lliçó, demà estudiaré més.a.sapb.sec.sé

Page 40: Morfologia verbal

5. Esmeneu, quan calga, les incorreccions de les frases següents.

a. Açò és un atracament: traieu la cartera

b. Està-te tranquil·la que ara ve el metge.

c. Té el regal que m’havies encomanat.

d. No cregam tot el que ens diuen.

e. No estigau parats!

f. Tingueu el caramel! I ara calleu, per favor.6. Esmeneu les incorreccions de les frases següents, quan calga.

a. Tot es resolvia bé si pujaveu a les barques.

b. En un moment vaig a tallar-me els cabells.

c. Duíeu massa roba quan feïa tanta calor.

d. L’altre dia vau entrar en el cine sense pagar.

e. Demà vaig a anar a casa d’un amic.

f. Despús-ahir van atracar un banc del meu barri.

Page 41: Morfologia verbal

7. Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

Page 42: Morfologia verbal

8. Completeu les frases següents amb les formes del condicional, futur o imperfet d’indicatiu.

a. Vosaltres_________ (ANAR) al cine si vos agradara més.

b. Jo no ____________(PROMETRE) res si no estiguera segur de poder fer-ho.

c. Vosaltres__________(HAVER) vingut si ho haguéreu sabut?

d. Hi____________ (NÀIXER) més brots si abonares el terreny adequadament.

e. Nosaltres____________(BATRE) el blat si no plou.

f. Tu__________________ (SABER) més si t’ho proposes.

g. Ens diguéreu que no ______________(TRANSIGIR) i ja veieu què heu fet.

h. Si vosaltres no____________ (FUMAR) tant, no_________ (TOSSIR).

i. Que ella_____________(VEURE) aquell jersei, no volia dir que el ___________

(VOLER) comprar.

Page 43: Morfologia verbal