1 DE JUNY DE 2015SALA 2 ORIOL MARTORELL

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA(i finalistes VI ACADÈMIA)LE CONCERT DES NATIONSJORDI SAVALL director

M. MATHÉU sopranoH. BAYODI-HIRT sopranoA. R. COSTANZO contratenorM. SAKURADA tenorF. ZANASI baríton

#auditori #antiga

DIXIT DOMINUS:VIVALDI, HÄNDEL& MOZART

Comenta aquest concert amb

www.auditori.cat

MÚSICA

ANTIGAJORDI SAVALL · EL SO ORIGINAL

Segueix-nos a

Una coproducció de L’Auditorii la Fundació Centre Internacional de Música Antiga

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYASOPRANOS I: Carmit Natan / Rocío de Frutos / Carmina Sánchez* / Clara Brunet* SOPRANOS II: Claudia Habermann / Gunhild Lang-Alsvik / Alice Borciani* / Anaïs Oliveras* MEZZOSOPRANOS-ALTOS: David Sagastume / Gabriel Díaz / Maria Chiara Gallo* / Beatriz Oleaga* TENORS: Víctor Sordo / David Hernández / Tiago Oliveira* / Loïc Paulin* BARÍTONS-BAIXOS: Julián Millán / Javier Jiménez-Cuevas / Pierre Beller* / Francesc Ortega*

LE CONCERT DES NATIONSManfredo Kraemer concertinoSanti Aubert, Guadalupe del Moral, Kathleen Leidig, Alba Roca, Isabel Serrano, Paula Waisman violins / Angelo Bartoletti, Lola Fernández violes / Balázs Máté, Antoine Ladrette violoncels / Xavier Puertas contrabaix / Guy Ferber, René Maze trompetes / Alessandro Pique, Emiliano Rodolfi oboès / Josep Borràs fagot / Luca Guglielmi orgue i clavicèmbal / Pedro Estevan timbals

Jordi Savall direcció

Amb el suport de Amb la col·laboració

JORDI SAVALL · EL SO ORIGINAL

* Finalistes de la VI Acadèmia de Formació professional de Recerca & Interpretació

Dani Espasa correpetidorLuca Guglielmi professor de l’Acadèmia Lluís Vilamajó preparació conjunt vocal

JUNY DE 2015 DILLUNS 1 21h

Marta Mathéu soprano I · Hanna Bayodi-Hirt soprano IIAnthony Roth Costanzo contratenor · Makoto Sakurada tenor · Furio Zanasi barítonLa Capella Reial de Catalunya (i finalistes de la VI Acadèmia de Formació Professional de Recerca i Interpretació)Lluís Vilamajó preparació del conjunt vocalLe Concert des Nations · Manfredo Kraemer concertinoJordi Savall direcció

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

P R O G R A M A

3 / WOLFGANG AMADEUS MOZARTSalzburg 1756 - Viena 1791

Dixit et Magnificat, KV 193 (186g)1. Dixit DominusAllegro: Dixit Dominus (soprano i tenor)Andante: Gloria PatriAllegro: Et in saecula saeculorum2. MagnificatAllegro: Magnificat (soprano, tenor i baix)Allegro: Gloria Patri

1 / ANTONIO VIVALDIVenècia 1678 - Viena 1741

Dixit Dominus, RV 595 1. Cor: Dixit Dominus 2. Cor: Donec ponam 3. Ària: Virgam virtutis (soprano I) 4. Duet: Tecum principium (sopranos I i II) 5. Cor: Juravit Dominus 6. Ària: Dominus a dextris tuis (soprano II) 7. Cor: Judicabit in nationibus 8. Ària: De torrente in via bibet (contratenor) 9. Trio: Gloria Patri (contratenor, tenor i baix)10. Cor: Sicut erat in principio11. Cor: Et in saecula saeculorum

2 / GEORG FRIEDRICH HÄNDELHalle 1685 - Londres 1759

Dixit Dominus, HWV 232 1. Cor: Dixit Dominus 2. Ària: Virgam virtutis (contratenor) 3. Ària: Tecum principium (soprano I) 4. Cor: Juravit Dominus 5. Cor: Tu es sacerdos 6. Cor: Dominus a dextris tuis 7. Cor: Judicabit in nationibus 8. Cor: Conquassabit capita 9. Cor: De torrente in via bibet10. Cor: Gloria Patri

La durada aproximada del concert és de 75 minuts sense pausa.

Mitjà patrocinador deMúsica Antiga a L‘Auditori:

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYASeguint el model de les famoses “Capelles Reials” medievals per a les quals foren creades les grans obres mestres de les músiques sagrada i profana a la Península Ibèrica, l’any 1987 Montserrat Figueras i Jordi Savall funden La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines. El seu repertori abraça des de les Cantigas d’Alfons X el Savi i El Llibre Vermell de Montserrat, fins al Rèquiem de Mozart, incloent els Cançoners del Segle d’Or i els grans mestres del Renaixement i del Barroc català, espanyol i europeu com Mateu Flecha, Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Tomás Luís de Victoria, Joan Cererols, Claudio Monteverdi, H. I. F. von Biber a banda de les cançons sefardites, la música d’El Misteri d’Elx, els romanços del Quixot de Miguel de Cervantes, o la música del segle XV hispànic en temps d’Isabel I de Castella i de Cristòfor Colom. Sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts, enregistraments arreu del món i des de la seva fundació, actua regularment als principals festivals internacionals de música antiga.

LE CONCERT DES NATIONSL’orquestra Le Concert des Nations fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 durant la preparació del projecte Canticum Beatae Virgine de M.A. Charpentier per tal de poder disposar d’una formació amb instruments d’època capaç d’interpretar un repertori que aniria des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). El seu nom prové de l’obra de François Couperin, Les Nations, concepte que representa la reunió dels gustos musicals i la premonició que l’Art, a Europa, duria per sempre una marca pròpia, la del Segle de les Llums. Des de l’inici, posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un repertori històric de gran qualitat a través d’interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra. En són bons exemples els enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Händel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau o Vivaldi. L’impacte de les obres i autors escollits, dels enregistraments i les actuacions a les principals ciutats i festivals de música del món, l’han acreditat com una de les millors orquestres amb instruments d’època, capaç d’afrontar un repertori eclèctic i divers que va des de les primeres músiques per orquestra fins a les obres mestres del Romanticisme i del Classicisme.

«Dixit Dominus» és el text amb què comença la versió llatina, adoptada com a oficial per l’església catòlica, del salm 110 (109, segons la numeració grega). D’ençà de l’Edat Mitjana, té un lloc reservat en la litúrgia al començament de l’ofici de vespres del diumenge. Això explicaria l’altíssim nombre de compositors que han escrit música per a aquest salm, sobretot des del Renaixement: molts temples necessitaven música especialment escrita per ser interpretada en les funcions religioses de les festivitats assenyalades, de manera que, amb freqüència, o bé el mestre de capella de cada temple era l’encarregat de posar música a aquests versos; o es feia un encàrrec de més volada a un altre músic, o bé s’encarregaven còpies d’una versió ja existent.

A partir del segle XVII es va estendre el costum de tractar musicalment aquests textos litúrgics llargs per seccions; és a dir, fragmentant-los i tractant cada una d’aquestes seccions d’una manera distinta, de forma que les diferents seccions contrastessin entre elles quant a textura, tempo, efectius vocals i instrumentals, tonalitat, mètrica, etc. a l’estil de la cantata, que era un gènere en expansió en aquell moment. Normalment, els diferents compositors tendien a fragmentar els textos per uns punts semblants, producte de la mateixa estructura del text, cosa que es pot observar en les obres que componen aquest programa. Aquesta tècnica va perdurar en els segles i estils musicals posteriors.L’obra de Vivaldi, instrumentada per a dos oboès, trompeta, corda i continu, cor a cinc veus i solistes, probablement data d’abans de 1717, època en la qual l’autor treballava per a l’Ospedale della

Pietà i tenia l’encàrrec de fornir aquesta institució de tota la música necessària. L’estructura de cantata abans esmentada dóna a Vivaldi l’oportunitat de treballar amb ritmes vius, descripcions musicals del text prou interessants, harmonies emotives i melodies ben líriques.

L’any 1706, Haendel iniciava un viatge per Itàlia que l’havia de portar, sobretot, a viure a Roma, Florència, Nàpols i Venècia. A l’abril de 1707 conclou aquesta obra, en el moment en què és a Roma, i l’usa probablement com a carta de presentació d’un autor luterà com és ell davant dels seus benefactors i protectors, catòlics. És instrumentada per a corda, baix continu, solistes i cor a cinc veus, i s’hauria estrenat a l’església de Santa Maria in Montesanto, sota el patrocini de la potent família Colonna. L’obra de Mozart data de l’any 1774, i té un caràcter ben diferent, tant per l’època i estil en què s’emmarca com per la tonalitat de Do major, que li dóna una gran solemnitat, i per l’orquestració, amb dues trompetes, tres trombons opcionals, fagot i timbales, a més de corda, baix i orgue, cor a quatre veus i tres solistes. Es tracta de la primera de les musicalitzacions dels salms de vespres que l’autor va fer per a la catedral de Salzburg. Es desconeix per què Mozart només va musicar el primer salm de vespres i el Magnificat amb què es clou aquest ofici, però no pas les parts internes.

C O M E N TA R IJ o s e p M . V i l a r

D I X I T D O M I N U SP s a l m u s 1 1 0 ( 1 0 9 )

D I X I T D O M I N U SO R AC L E D E L S E N YO RA L M E U S E N YO RP s a l m 1 1 0 ( 1 0 9 )

Dixit dominus Domino meo:Sede a dextris meis,Donec ponam inimicos tuosscabellum pedum tuorum.

Virgam virtutis tuae emittetDominus ex Sion:dominare in medio inimicorum tuorum.

Tecum principium in die virtutis tuaein splendoribus sanctorum:ex utero, ante luciferum, genui te.

Juravit Dominus et non poenitebit eum:Tu es sacerdos in aeternumsecundum ordinem Melchisedech.

Dominus a dextris tuis;confregit in die irae suae reges.

Judicabit in nationbus, implebit ruinas;conquassabit capita in terra multorum.

De torrente in via bibet;propterea exaltabit caput.

Gloria Patri et Filioet Spiritui Sancto.Sicut eran in principit et nunc et semper,et in saecula saeculorum.Amen.

Oracle del Senyor al meu senyor:« Seu a la meva dreta,i espera que faci dels enemicsl’escambell dels teus peus. »

Que el Senyor estengui lluny, des de Sió,el poder del teu ceptre.Impera enmig dels enemics.

Ets príncep des del dia que vas néixer,tens la glòria sagrada des del si de la mare;des de l’aurora, com rosada, ell t’ha engendrat.

El Senyor no es desdiu del que jurà:« Ets sacerdot per semprecom ho fou Melquisedec. »

El Senyor és al teu costat:abat els reis el dia que s’indigna;

judica els pobles, els fa presoners,abat governants arreu de la terra.

En plena campanya beus al torrenti després aixeques el cap.

Glòria al Pare i al Filli a l’Esperit Sant.Com era al principi, ara i sempre,i pels segles dels segles.Amén.

M AG N I F I CAT M AG N I F I CATL A M E VA À N I M A M AG N I F I CAE L S E N YO R

Magnificat anima mea Dominum.Et exsultavit spiritus meus in Deo salutari meo.

Quia respexit humilitatem ancillæ suæ,ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes.

Quia fecit mihi magna qui potens est,et sanctum nomen eius.

Et misericordia eius a progenie,in progenies timentibus eum.

Fecit potentiam in brachio suo,dispersit superbos mente cordis sui.

Deposuit potentes de sede,et exaltavit humiles.

Esurientes implevit bonis,et divites dimisit inanes.

Suscepit Israel puerum suum,recordatus misericordiæ suæ.

Sicut locutus est ad patres nostros,Abraham et semini eius in sæcula.

Gloria Patri et Filio,et Spiritui Sancto.

Sicut erat in principio et nunc et semper,et in sæcula sæculorum. Amen.

La meva ànima magnifica el Senyor.I el meu esperit celebra Déu que em salva.

Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa, des d’ara totes les generacionsem diran benaurada.

Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles,el seu nom és sant.

I l’amor que té als qui creuen en ell,s’estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:dispersa els homes de cor altiu.

Derroca els poderosos del solii exalça els humils.

Omple de béns els pobres,i els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel el seu servents’ha recordat del seu amor.

Com ho havia promès als nostres pares:Abraham i la seva descendència per sempre.

Gloria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.

Com era al principi, ara i sempre.i pels segles dels segles. Amén.

JORDI SAVALLdirec tor

Fotografia → © David Ignaszewski

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva gene-ració. Fa més de quaranta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals aban-donades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989).Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 200 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispà i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes dis-tincions com Midem Awards, International Classical Music Awards (ICMA) i un Grammy Award. L’any 1998 va fundar la seva pròpia discogràfica, Alia Vox. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades, i per això entre els artistes invitats de les seves formacions s’hi compten músics àrabs, israelians,

turcs, siris, grecs, armenis, afganesos, mexicans i nord-americans. No debades l’any 2008 Jordi Savall fou nomenat Am-baixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, varen ser investits “Artistes per la Pau” dins del programa “Ambaixadors de bona voluntat” de la UNESCO. La seva fecunda carrera musical ha estat mereixe-dora de les més altes distincions nacionals i internacionals, d’entre les quals cal desta-car, el títol de Doctor Honoris Causa de les Universitats d’Evora (Portugal), de Barce-lona (Catalunya), de Lovaina (Bèlgica) i de Basilea (Suïssa), la insígnia “Chevalier dans l’Ordre national de la Légion d’Honneur” de la República francesa, el “Praetorius Musikpreis Niedersachsen 2010” del Mi-nisteri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el prestigiós Premi Léonie Sonning 2012, considerat el premi Nobel de la música. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps” (The Guardian, 2011).

Va néixer a Tarragona, on va estudiar piano, cant i orgue. Més tard, va continuar amb Ana Luisa Chova a València i va rebre consells de grans artistes com M. Caballé o E. Lloris. Entre altres guardons ha guanyat el premi del públic del Concurs Francesc Viñas 2008 i ha cantat dirigida per mestres com F. Biondi, M. Conti, G. Voronkov, M. Papadopoulos, V. Pablo Pérez, A. Ros Marbà, E. Oue, o sir N. Marriner, amb formacions de cambra i solistes com R. Vignoles, A. Guinovart, H. Hurosaki, F. Poyato, M. McClure, Trío Jess i Trío Arriaga, entre altres. Per la versatilitat de la seva veu, el seu repertori abasta des del Barroc fins a la música contemporània amb estrenes d’òperes de Rodríguez Picó o García Abril i altres com Le nozze di Figaro, Don Giovanni i La clemenza di Tito de Mozart, Babel 46 de Montsalvatge, Das Rheingold de Wagner i Jenufa de Janacék. També ha enregistrat per als segells Klassicat i Opus Arte, i per a RTVE, TV3, Catalunya Música i RNE.

MARTA MATHÉU soprano

Considerada un dels talents més interessants d’una nova generació de cantants barrocs, la soprano franco-marroquina s’ha guanyat el prestigi de cantant versàtil i profundament compromesa musicalment. Entre les seves actuacions estel·lars s’inclouen la Trilogia de Monteverdi en versió escènica dirigida per William Christie, i editada íntegrament en DVD. També ha interpretat a la Fairy Queen de Purcell, la Barberina a Le Nozze di Figaro de Mozart amb Emmanuelle Haïm i a Giannetta a L’Elisir d’Amore de Donizetti dirigida per Antonello Allemandi. Ha actuat en els més prestigiosos festivals i sales de concert del món com el Concertgebouw d’Amsterdam, la Nederlandse Opera, el Liceu de Barcelona amb Jordi Savall, la Salle Pleyel i el Théâtre du Châtelet de París, el Teatro Real de Madrid i el Brooklyn Academy of Music of New York.

HANNA BAYODI-HIRT soprano

Considerat un dels millors cantants de la nova generació, va començar a actuar als 11 anys a Broadway i va continuar treballant durant diversos anys en el teatre musical. Costanzo ha cantat en els teatres d’òpera més prestigiosos dels EUA, obres com Giulio Cesare, Rodelinda, Dido i Enees, Orfeo i Euridice, Agripina, o El somni d’una nit d’estiu. El 1994, va cantar Amahl i els visitants nocturns al Lincoln Center i The Turn of the Screw de Britten al New Jersey Opera Festival. L’èxit més gran el va aconseguir quan va cantar a l’Òpera de Filadèlfia amb Pavarotti.En recital, ha cantat al Mostly Mozart Festival amb l’International Contemporary Ensemble i el Messies de Händel amb l’Orquestra de Cleveland. També ha treballat amb les orquestres americanes més importants i ha estrenat A Dylan Thomas Trilogy de J. Corigliano al Kennedy Center i al Carnegie Hall, a més de debutar al cinema en diverses pel·lícules.

ANTHONY ROTH COSTANZO contratenor

Va començar els estudis musicals al Japó, però es va perfeccionar a Bolonya ambW. Matteuzzi, G. Banditelli i el mestre Fabbrini. Ha interpretat les obres més importants de Mendelssohn, Händel, J.S. Bach, Mozart, Haydn, Monteverdi i Rossini, amb grups com Il Giardino Armonico, la Cappella de’ Turchini, l’Accademia Bizantina o la Venice Baroque Orchestra. Amb M. Suzuki i el Bach Collegium Japan ha fet enregistraments i gires per Europa, els EUA, Austràlia i Israel i l’any 2000 va col·laborar amb Ph. Herreweghe. El 2001 va participar en el Festival Monteverdi de Cremona i el 2002 va guanyar l’International Competition of Brugges a Bèlgica. En l’àmbit operístic ha cantat, entre altres, la Ventafocs, La Cambiale di matrimonio, Noces de Figaro, El rapte del serrall i la première mundial de La Rosinda de Cavalli a Potsdam, Vinci de Partenope a París, les Passions de Bach per tot Amèrica, Motezuma a Nàpols i Les Vespres de Monteverdi amb Savall a París. Pels seus nombrosos enregistraments ha rebut diversos premis, entre ells un Gramophon.

MAKOTO SAKURADA tenor

Especialista en el repertori Monteverdià i el Primer Seicento italià, ha participat en festivals com el de San Maurizio a Milà, Autunno Musicale di Como, Monteverdi de Cremona, Feste Musicali Bolognesi, Utrecht, Bruges, Stuttgart, Versalles, Metz, Ribeauville, Locarno, Praga, Innsbruck, Folle journée Nantes, Baden-Baden o Salzburg, Va debutar com a Marcello a La Bohème en el Concurs Battistini 1987 i, posteriorment, ha cantat en els millors teatres: l’Òpera Garnier de París, Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Gulbenkian de Lisboa, Carnegie Hall i Lincoln Center de Nova York, Tokio Kioi Hall, Òpera de Roma, La Fenice de Venècia, San Carlo de Nàpols, Dresden Semper Oper, Liceu de Barcelona, Zarzuela de Madrid, Colon de Buenos Aires o La Monnaie de Brussel·les, dirigit per R. Jacobs, J. Savall, A. Curtis, M. Pollini, Ph. Herrewege, O. Dantone i R. Chailly, entre d’altres. En el repertori de cambra, domina el lied alemany. Ha enregistrat més de 80 CD i DVD pels segells Nuova Era, Symphonia, Classico, Accord, Stradivarius, Divox, Arts, Bongiovanni, Naxos, Amadeus, K617, Opus 111, Virgin, Aliavox, Zig Zag i Harmonia Mundi.

FURIO ZANASI baríton

Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Actualment és membre de la Capella Reial de Catalunya i col·labora amb diverses formacions musicals, amb les quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic i Israel. Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert i del Cor de Noies de l’Orfeó Català. Actualment realitza la direcció artística, juntament amb Carlos Mena i Lambert Climent, del Coro Barroco de Andalucia (Sevilla) i del Coro Vozes de Al Ayre Español (Saragossa).

LLUÍS VILAMAJÓ preparació conjunt vocal

Va començar els estudis de violí a Córdoba (Argentina) i va continuar el 1984 a la Hochschule für Musik Köln, amb el professor F.J. Maier. El 1985, amb els seus companys de la universitat, va fundar l’orquestra Concerto Köln i, un any després, és convidat per R. Goebel a participar amb el prestigiós grup de música barroca Musica Antiqua Köln.Una intensa activitat concertística, com a solista o director, i al voltant de cent compromisos anuals, el duen arreu del món, sovint convidat pels directors més importants. El 1996 va crear el grup instrumental The Rare Fruits Council, els enregistraments del qual han rebut diversos premis. L’any 2000 va fundar La Barroca del Suquía (www.labarrocadelsuquia.com.ar) a Córdoba, que, amb instruments d’època, és considerada l’orquestra actual més important del seu tipus a Llatinoamèrica, oferint obres mestres del Barroc en versió original, mai abans interpretades en aquell continent.Des del 1991 col·labora estretament amb Jordi Savall, com a primer violí de Le Concert des Nations. Considerat pel BBC Music Magazine (2004) un dels més destacats violinistes barrocs de l’actualitat, la seva discografia comprèn més de 40 títols.

MANFREDO KRAEMER concertino

NOVA TEMPORADA 2015-2016A L’AUDITORI

24 / GEN / 2016

w w w. a u d i t o r i . c a t

SIR JOHN ELIOT GARDINER:MISSA EN DO MENOR DE MOZART

13 / DES / 2015

ANNA PROHASKA & IL GIARDINO ARMONICO: AFRICAN QUEENS

24 / SET / 2015

RENÉ JACOBS:LA CREACIÓ DE HAYDN

7 / JUN / 2016

PURCELL: THE FAIRY QUEENJORDI SAVALL - EL SO ORIGINAL

19 / MAIG/ 2016

CONCERTS DE BRANDENBURG:AKADEMIE FÜR ALTE MUSIK BERLIN

31 / MARÇ / 2016

FARINELLI: VALER SABADUS i CONCERTO KÖLN

A B O N A ' T

a partir de

215€