Parc del montnegre i el corredor
3
Xarxa de Parcs Naturals La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar- celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor paisatgístic, ecològic i cultural. Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu- nicipis del seu àmbit geogràfic. Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22% del territori on viu el 70% de la població de Catalunya. Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan- çant els plans especials, elaborats amb la participa- ció de tots els agents implicats. Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals, culturals i paisatgístics de cada parc. Aposta per un equilibri entre la preservació dels parcs i el desenvolupament econòmic de la població. Fomenta l’ús públic del patrimoni natural. Català www.diba.cat/parcsn PROVÍNCIA DE LLEIDA PROVÍNCIA DE GIRONA PROVÍNCIA DE BARCELONA PROVÍNCIA DE TARRAGONA Xarxa de Parcs Naturals 101.576 hectàrees d’espais naturals protegits Direcció de Comunicació. Foto portada: Iñaki Relanzón. DL: Parc del Montnegre i el Corredor El Parc del Montnegre i el Corredor, situat a la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, té una extensió aproximada de 15.000 hectàrees. Les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la partió en- tre els massissos del Corredor i del Montnegre, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, a 657 metres d’altitud, i al turó Gros i al turó d’en Vives, a 766 metres. La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinal- ment i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment. Els boscos mediterranis, sobre un relleu muntanyós i acciden- tat, configuren el paisatge d’aquest parc que, a la Serralada de Marina, tanca, pel nord-est, l’anella verda de parcs naturals que encercla l’aglomeració urbana de Barcelona. El Parc del Montnegre i el Corredor està emparat legalment per un pla especial de protecció del medi físic i del paisatge, aprovat el 20 de juliol de 1989. L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona ges- tiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. L’objectiu principal de la gestió del parc és, mitjançant fórmu- les participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint la preservació dels valors naturals i culturals, l’ús públic ordenat de la muntanya, les demandes cultu- rals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socio- econòmic. IMPULS Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge, 3a planta 08036 Barcelona Tel. 934 022 428 Fax 934 022 439 [email protected] www.diba.cat/parcsn Àrea d’Espais Naturals Xarxa de Parcs Naturals Parc del Montnegre i el Corredor Xarxa de Parcs Naturals Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natu- ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll- serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.
description
Guia del Parc del Montnegre i el Corredor. Editada per la Diputació de Barcelona.
Transcript of Parc del montnegre i el corredor
Xarxa de Parcs Naturals
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar
celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor
paisatgístic, ecològic i cultural.
Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu
nicipis del seu àmbit geogràfic.
Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22%
del territori on viu el 70% de la població de Catalunya.
Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan
çant els plans especials, elaborats amb la participa
ció de tots els agents implicats.
Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals,
cultu rals i paisatgístics de cada parc.
Aposta per un equilibri entre la preservació dels
parcs i el desenvolupament econòmic de la població.
Fomenta l’ús públic del patrimoni natural.
Català
ww
w.d
iba
.ca
t/
pa
rc
sn
PROVÍNCIA DE LLEIDA
PROVÍNCIA DE GIRONA
PROVÍNCIA DE BARCELONA
PR
OV
ÍNC
IA D
E
TAR
RA
GO
NA
Xarxa de Parcs Naturals101.576 hectàrees d’espais naturals protegits
Dire
cció
de
Com
unic
ació
. Fot
o p
orta
da:
Iñak
i Rel
anzó
n. D
L:
Parc del Montnegre i el Corredor
El Parc del Montnegre i el Corredor, si tuat a la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, té una extensió aproximada de 15.000 hectàrees.
Les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la par tió entre els massissos del Corredor i del Mont ne gre, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, a 657 metres d’altitud, i al turó Gros i al turó d’en Vives, a 766 metres.
La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinalment i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment.
Els boscos mediterranis, sobre un relleu muntanyós i accidentat, configuren el paisatge d’aquest parc que, a la Serralada de Marina, tanca, pel nordest, l’anella verda de parcs naturals que encercla l’aglomeració urbana de Barcelona.
El Parc del Montnegre i el Corredor està emparat legalment per un pla especial de protecció del medi físic i del paisatge, aprovat el 20 de juliol de 1989.
L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barce lona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats.
L’objectiu principal de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint la preservació dels valors naturals i culturals,l’ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.
La colonització agrícola posterior es reflecteix en els més de doscents masos que s’hi troben, d’entre els quals sobresurten can Pradell de la Ser ra, can Bosc i ca l’O ller de Fuirosos, i també en un paisatge que és el resultat de l’al ter nança de boscos i de conreus i en el qual l’activitat de l’home al llarg de la història té, en conseqüència, una importància cabdal.
Actualment el procés de reces sió de l’activitat agrària, iniciat a la fi dels anys cinquanta, ha fet des apa rèixer pràcticament l’ús agrícola de les masies, que a poc a poc es reconverteixen i es destinen a altres activitats.
El medi físic
El substrat geològic dels dos conjunts muntanyosos que componen el parc és bàsicament el mateix: sòcol granític travessat per roques filonianes i massa pissarrosa més resistent a l’erosió, que destaca a la part alta del Montnegre. El granit, per l’efecte de l’erosió, es disgrega i forma el típic sauló. En certs indrets, la meteorització dels plans de fractura d’aquesta roca dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat caos de boles. Després dels darrers moviments tectò nics i dels processos erosius modeladors del paisatge, el relleu s’estructurà en nombroses crestes i fons de vall, abruptes al Montnegre, suaus i arrodonides al Corredor.
El clima mediterrani d’aquestes contrades presenta variacions no tables. Això depèn de si es tracta de les terres interiors, més fredes i humides, o dels vessants orientats cap a marina, amb temperatures més suaus i un règim torrencial de pluges i ruixats que sovint pro voquen avingudes en les terres baixes del Maresme.
La vegetació
La situació geogràfica condiciona el clima i la vegetació que cobreix aquestes serres.
La proximitat del mar, que proporciona un cert grau suplementari d’humitat am biental, especialment a l’estiu, i el contrast tèrmic entre els vessants obacs i solells causen l’enriquiment de la flora amb espècies més pròpies dels climes atlàntics i continentals.
Les suredes, els alzinars i les pinedes de pi pinyer, característics del clima mediterrani, són majoritaris.
No hi falten, pe rò, a causa de l’es men tat in cre ment d’humitat en al
gunes zo nes, rou redes cas ta nyeredes, ver nedes i, fins i tot, alguns faigs i be dolls a les parts altes i obagues del parc.
A les zones més baixes de la serra s’observen garrigues, brolles i her bassars, comunitats vegetals que de mica en mica van colonitzant antigues terres de conreu abandonades.
La fauna
La varietat d’ambients de les ser ralades del parc (boscos mediter ranis i centreuropeus, de ribera, pinedes, zones obertes i de conreu) propicia que el po blament faunístic sigui divers i abundant. Hi ha espècies boscanes mediterrànies com la geneta, la rata cellarda, l’esquirol, l’as tor, el picot verd, el gaig o la
serp blanca; i animals propis d’am bients centreeuropeus: el gorjablanc, el talpó roig, la becada i el tòtil.
Les zones obertes són especialment riques en fauna. Milers d’in sectes i d’altres invertebrats, rèptils, ocells
de tota mena i pe tits mamífers hi viuen entre les brolles. Aquestes àrees són impor tants per als de predadors com ara l’àliga marcenca, l’aligot, la guilla, la serp ver da i el llangardaix perquè hi troben els elements bà sics de la seva alimentació.
També cal destacar que l’especial situació de les serres de marina, paral·le les al mar i alineades amb les rutes migratòries de les aus, les fa molt interessants com a punt d’ob ser vació del canvi d’estacions, com ara el pas a la primavera i a la tardor.
L’ocupació humana
L’home s’ha establert des de molt antic en aquestes serres. L’ex cep cional situació geogràfica i la riquesa dels recursos naturals ja van ser apreciats a la dar reria del neolític, com ho evidencien el dolmen de la Pedra Gentil, el de Ca l’Arenes i el de la Pedra Arca.
Els pobles ibers, sobretot els laietans, s’instal·laren, seguint els seus costums, a les zones d’al çària mitjana, com el turó del Vent i el puig del Castell, en què s’observen les restes dels seus assentaments. L’ocu pació romana els forçà a baixar a les planes on van aparèixer nombroses vil·les agrícoles.
En els temps medievals la població s’agrupà en pe tits nuclis, més abundants en les zo nes baixes que en les altes. La im portància de la religió a l’èpo ca es fa palesa en els nom brosos edificis religiosos disseminats pel parc.
IMP
ULS
Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge, 3a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 428Fax 934 022 [email protected] www.diba.cat/parcsn
Àrea d’Espais NaturalsXarxa de Parcs Naturals
Parc del Montnegre i el Corredor
Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille ries-Savassona, Parc Natu-ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll-serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.
M. A
PA
RIC
IO
E. R
AS
CH
E
M. G
ON
zá
LEz
AGNèS PERELLó
IMP
ULS
E. R
AS
CH
E
A. BOMBÍ
E. RASCHE
Xarxa de Parcs Naturals
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar
celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor
paisatgístic, ecològic i cultural.
Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu
nicipis del seu àmbit geogràfic.
Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22%
del territori on viu el 70% de la població de Catalunya.
Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan
çant els plans especials, elaborats amb la participa
ció de tots els agents implicats.
Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals,
cultu rals i paisatgístics de cada parc.
Aposta per un equilibri entre la preservació dels
parcs i el desenvolupament econòmic de la població.
Fomenta l’ús públic del patrimoni natural.
Català
ww
w.d
iba
.ca
t/
pa
rc
sn
PROVÍNCIA DE LLEIDA
PROVÍNCIA DE GIRONA
PROVÍNCIA DE BARCELONA
PR
OV
ÍNC
IA D
E
TAR
RA
GO
NA
Xarxa de Parcs Naturals101.576 hectàrees d’espais naturals protegits
Direcció d
e Com
unicació. Foto portad
a: Iñaki Relanzón. D
L:
Parc del Montnegre i el Corredor
El Parc del Montnegre i el Corredor, si tuat a la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, té una extensió aproximada de 15.000 hectàrees.
Les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la par tió entre els massissos del Corredor i del Mont ne gre, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, a 657 metres d’altitud, i al turó Gros i al turó d’en Vives, a 766 metres.
La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinalment i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment.
Els boscos mediterranis, sobre un relleu muntanyós i accidentat, configuren el paisatge d’aquest parc que, a la Serralada de Marina, tanca, pel nordest, l’anella verda de parcs naturals que encercla l’aglomeració urbana de Barcelona.
El Parc del Montnegre i el Corredor està emparat legalment per un pla especial de protecció del medi físic i del paisatge, aprovat el 20 de juliol de 1989.
L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barce lona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats.
L’objectiu principal de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint la preservació dels valors naturals i culturals,l’ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.
La colonització agrícola posterior es reflecteix en els més de doscents masos que s’hi troben, d’entre els quals sobresurten can Pradell de la Ser ra, can Bosc i ca l’O ller de Fuirosos, i també en un paisatge que és el resultat de l’al ter nança de boscos i de conreus i en el qual l’activitat de l’home al llarg de la història té, en conseqüència, una importància cabdal.
Actualment el procés de reces sió de l’activitat agrària, iniciat a la fi dels anys cinquanta, ha fet des apa rèixer pràcticament l’ús agrícola de les masies, que a poc a poc es reconverteixen i es destinen a altres activitats.
El medi físic
El substrat geològic dels dos conjunts muntanyosos que componen el parc és bàsicament el mateix: sòcol granític travessat per roques filonianes i massa pissarrosa més resistent a l’erosió, que destaca a la part alta del Montnegre. El granit, per l’efecte de l’erosió, es disgrega i forma el típic sauló. En certs indrets, la meteorització dels plans de fractura d’aquesta roca dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat caos de boles. Després dels darrers moviments tectò nics i dels processos erosius modeladors del paisatge, el relleu s’estructurà en nombroses crestes i fons de vall, abruptes al Montnegre, suaus i arrodonides al Corredor.
El clima mediterrani d’aquestes contrades presenta variacions no tables. Això depèn de si es tracta de les terres interiors, més fredes i humides, o dels vessants orientats cap a marina, amb temperatures més suaus i un règim torrencial de pluges i ruixats que sovint pro voquen avingudes en les terres baixes del Maresme.
La vegetació
La situació geogràfica condiciona el clima i la vegetació que cobreix aquestes serres.
La proximitat del mar, que proporciona un cert grau suplementari d’humitat am biental, especialment a l’estiu, i el contrast tèrmic entre els vessants obacs i solells causen l’enriquiment de la flora amb espècies més pròpies dels climes atlàntics i continentals.
Les suredes, els alzinars i les pinedes de pi pinyer, característics del clima mediterrani, són majoritaris.
No hi falten, pe rò, a causa de l’es men tat in cre ment d’humitat en al
gunes zo nes, rou redes cas ta nyeredes, ver nedes i, fins i tot, alguns faigs i be dolls a les parts altes i obagues del parc.
A les zones més baixes de la serra s’observen garrigues, brolles i her bassars, comunitats vegetals que de mica en mica van colonitzant antigues terres de conreu abandonades.
La fauna
La varietat d’ambients de les ser ralades del parc (boscos mediter ranis i centreuropeus, de ribera, pinedes, zones obertes i de conreu) propicia que el po blament faunístic sigui divers i abundant. Hi ha espècies boscanes mediterrànies com la geneta, la rata cellarda, l’esquirol, l’as tor, el picot verd, el gaig o la
serp blanca; i animals propis d’am bients centreeuropeus: el gorjablanc, el talpó roig, la becada i el tòtil.
Les zones obertes són especialment riques en fauna. Milers d’in sectes i d’altres invertebrats, rèptils, ocells
de tota mena i pe tits mamífers hi viuen entre les brolles. Aquestes àrees són impor tants per als de predadors com ara l’àliga marcenca, l’aligot, la guilla, la serp ver da i el llangardaix perquè hi troben els elements bà sics de la seva alimentació.
També cal destacar que l’especial situació de les serres de marina, paral·le les al mar i alineades amb les rutes migratòries de les aus, les fa molt interessants com a punt d’ob ser vació del canvi d’estacions, com ara el pas a la primavera i a la tardor.
L’ocupació humana
L’home s’ha establert des de molt antic en aquestes serres. L’ex cep cional situació geogràfica i la riquesa dels recursos naturals ja van ser apreciats a la dar reria del neolític, com ho evidencien el dolmen de la Pedra Gentil, el de Ca l’Arenes i el de la Pedra Arca.
Els pobles ibers, sobretot els laietans, s’instal·laren, seguint els seus costums, a les zones d’al çària mitjana, com el turó del Vent i el puig del Castell, en què s’observen les restes dels seus assentaments. L’ocu pació romana els forçà a baixar a les planes on van aparèixer nombroses vil·les agrícoles.
En els temps medievals la població s’agrupà en pe tits nuclis, més abundants en les zo nes baixes que en les altes. La im portància de la religió a l’èpo ca es fa palesa en els nom brosos edificis religiosos disseminats pel parc.
IMP
ULS
Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge, 3a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 428Fax 934 022 [email protected] www.diba.cat/parcsn
Àrea d’Espais NaturalsXarxa de Parcs Naturals
Parc del Montnegre i el Corredor
Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille ries-Savassona, Parc Natu-ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll-serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.
M. A
PA
RIC
IO
E. R
AS
CH
E
M. G
ON
zá
LEz
AGNèS PERELLó
IMP
ULS
E. R
AS
CH
E
A. BOMBÍ
E. RASCHE
AR
AR
AR
AR
AR
Símbols convencionals Equipaments i serveis
AutopistaCarreteraPista principalGR (sender degran recorregut)PR (sender depetit recorregut)SL (sender local)Altres itinerarisFerrocarrilNucli urbàUrbanitzacióLímit del parcEspais del PEINCimMas, edificació
Font
Restaurant
Càmping
Àrea d’esplai
Barbacoa
Hotel, hostal
Allotjament rural
Estació de ferrocarril
Hospital
Gasolinera
Oficina del parc
Informació
Construcció d’interès
DolmenMuseu, exposició permanentAudiovisualCentre de documentacióEquipament pedagògic
Itinerari senyalitzat
Activitats
Excursions
El relleu suau, la bonança climàtica i els grans contrastos paisatgístics d’a questes terres resulten motius força atractius per practicar l’excursionisme al parc. Per accedirhi hi ha una xarxa de transports públics (ferrocarril i autobús) que facilita l’inici i el final d’un gran nombre d’excursions. Si es pretén realitzar recorreguts amb vehicle, les carreteres i les pistes principals que travessen ambdós massissos muntanyosos permeten circular per indrets prou interessants.
D’entre els itineraris a peu destaquen els tres senders de gran recorregut, coneguts popularment per GR, que creuen el parc. En sentit transversal hi ha el GR 5, que va des de les obagues del Montnegre fins a la creu de Canet de Mar i passa per Sant Martí de Montnegre i Sant Iscle de Vallalta. Longitudinalment hi ha el GR 92, que s’enfila des de la població de Tordera fins a Sant Martí de Montnegre, baixa cap a Vallgorguina i continua fins al santuari del Corre dor i can Bordoi, i el GR 83, anomenat camí del Nord o del Canigó, que recorda la ruta de l’exili i travessa el parc de sud a nord, de Mataró a Breda. Els tres itineraris estan clarament se nyalitzats mitjançant les marques blanques i vermelles característiques d’aquests senders. Els visitants que desitgin realitzar recorreguts més curts poden seguir les excur sions senyalitzades que surten de nombrosos equipaments del parc.
Serveis per al lleure
El parc ofereix una xarxa d’equipaments públics i privats per a les activitats de lleure. Els menjars i les trobades a l’aire lliure es poden fer en els espais habilitats per a aquesta finalitat, com l’àrea d’esplai del Corredor o l’àrea d’esplai d’Hortsavinyà.
Els nombrosos restaurants dels pobles de la rodalia ofereixen un variat repertori de cuina catalana, tant de carn com de peix. També hi ha establi ments dins del parc en els quals, entre d’altres plats, es pot assaborir la típica carn a la brasa i diversos menjars casolans.
Convé recordar que és estrictament prohibit de fer foc, ni tan sols amb barbacoes, en tot l’àmbit del parc, llevat dels equipaments on hi ha instal·lats fogons per coure el menjar. El personal de la guarderia del parc i dels centres d’informació del parc us orientarà sobre els llocs més adequats per practicar l’activitat que vulgueu fer.
Patrimoni arquitectònic
A causa de la configuració del relleu, tant el Maresme com el Vallès Oriental han estat des de molt antic zones de pas. Això ha afavorit els intercanvis, que n’han consolidat el poblament i les activitats econòmiques i n’han caracteritzat el desenvolupament. Amb tot i això, l’assentament humà, si bé és molt antic en tot l’àmbit, s’ha fet de forma molt diferent a la plana litoral, a les serralades i a les valls interiors. Al principi, la població s’establí a les valls de la Serralada Litoral, on es troben les viles que foren ben sovint els nuclis originaris de les poblacions costaneres, primer barris mariners, que comencen a independitzarse cap al segle xvi, però que, per l’amenaça de la pirateria, no es refermen fins al segle xviii. També és característic de la zona el poblament disseminat del massís, a causa de la relativa facilitat en el proveïment d’aigua.
Testimoni de l’antiguitat d’aquest poblament són els dòlmens de la Pedra Gentil (prop de Vallgorguina), de Ca l’Arenes (Dosrius) i de Pedra Arca (entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra), i les restes d’assentaments ibèrics als poblats del turó del Vent i del puig del Castell (entre can Bordoi i el Far). Al voltant del re corregut per la pista principal que va de can Bordoi fins a prop de Vallgor guina es poden trobar construccions arquitectònicament notables, com l’església de Sant Cristòfol al costat de can Bordoi, docu men tada el 1025 i reconstruïda al principi del segle xx, i el mateix can Bordoi, docu men tat al segle xiii. Més enllà es troba l’església de Sant Andreu del Far, que va rebre el nom de Bonaconjunta l’any 1164. En el punt culminant d’a quest sector hi ha el santuari del Corre dor, anomenat ermita l’any 1544 i recons truït posteriorment segons les directrius artístiques de l’estil gòtic tardà.
Als vessants més propers al mar també es poden veure restes de l’arquitec tura religiosa, com l’ermita de Llorita (segle xvi) o l’església preromà nica de Sant Martí de Mata, restaurada al segle xvi. Al sector del Montne gre els assentaments humans són més freqüents a les parts baixes de la Serra lada, ja que el relleu és bastant més accidentat que a la zona del Corredor.
En general, trobem antigues parròquies aïllades per la manca de bo nes vies de comunicació. Són particularment rellevants les de Fuirosos, Ramió, Vall manya i Hortsavinyà. També es poden trobar ermites en indrets prou elevats, com Santa Maria, Sant Martí i l’Erola, i les runes de l’antic monestir de Rocarossa. Més a prop del mar hi ha construccions notables com el castell de Montpalau, l’església de Sant Pere de Riu i l’aqüeducte romà que es troba al passeig d’Hortsavinyà, a la vora de Pineda de Mar.
Equipaments
Oficina del Parc del Montnegre i el CorredorConsultes tècniques. Horari: dies feiners de 9 a 13 hEsglésia, 13, 2n. 08471 VallgorguinaTel. 938 679 452. [email protected]
Centre d’Informació de Vallgorguina Informació del parc, itineraris senyalitzats i venda de publicacions. Visites concertades a l’exposició i al dolmen de Pedra Gentil.Horari: dissabtes i festius de 10 a 14 h Església, 13. 08471 VallgorguinaTel. 938 679 332
Centre d’Informació del Santuari del CorredorSituat al recinte del santuari del Corredor, ofereix els serveis d’informació del parc, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i exposició informativa.Tel. 937 434 367Horari: dissabtes i festius d’11 a 15 h
Centre d’Informació d’Arenys de MuntInformació del parc, itineraris, venda de publicacions, exposició permanent de fauna vertebrada «Col·lecció Jordi Puigduví» i activitats diverses. Horari: diumenges de 10 a 14 hEdifici de la Biblioteca. Rial Bellsolell, 508358 Arenys de Munt. Tel. i fax: 937 939 445
Centre d’Informació d’Hortsavinyà Audiovisual de gran format sobre el Montnegre, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i productes artesans, activitats pedagògiques i servei d’informació. Fonts, bancs i taules a l’exterior per a pícnic fred. Horari: dissabtes i festius de 10 a 14 h Projeccions de l’audiovisual: 10.30, 11.30, 12.30 i 13.30 h. Tel. 937 443 327
Centre d’Informació de Tordera Informació del parc, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i activitats diverses. Horari: feiners de 10 a 14 hGaleries de la plaça de la Concòrdia08490 Tordera. Tel. 937 643 717
Àrea d’esplai del CorredorOberta al públic tots els dissabtes i festius, excepte l’agost. Aparcaments, taules, sanitaris i servei de bar, excepte del 15 de juliol al 15 de setembre. S’hi organitzen itineraris guiats i altres activitats de coneixement de la natura, tel. 933 402 541. Disposa d’un espai amb els serveis necessaris per a l’acam pada destinat a grups juvenils. Infor ma ció i reserves, tel. 938 412 917
Allotjament rural Can PicaAllotjament de turisme rural situat al veïnat d’Hortsavinyà, al bell mig del Montnegre. Menjars casolans. Informació i reserves al tel. 937 630 858
Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor. Sant CeloniInformació bibliogràfica i documental referent al parc. Servei per a investigadors, estudiants i persones interessades. Horari: feiners de 10 a 14 h. Consultes a hores concertadesParc de la Rectoria Vella, s/n. 08470 Sant CeloniTel. 938 675 642www.diba.cat/parcsn/centresdoc
Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor. MataróHorari: dijous de 17 a 19 hMadoz, 2830 baixosMuseu de Mataró. Carreró, 171908302 Mataró. Tel. 937 410 484www.diba.cat/parcsn/centresdoc
Punt d’Informació de Sant Iscle de VallaltaInformació del parc, itineraris, venda de publicacions i activitats diverses.Horari: diumenges de 10 a 14 hEdifici de l’Ajuntament. Escoles, 2, baixos08359 Sant Iscle de Vallalta. Tel. 937 946 005
Centre d’Informació de Sant Cebrià de VallaltaPunt JoveInformació del parc, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i activitats diverses.Horari: de dimarts a dissabte de 17 a 20 hMiquel Martí i Pol, 2. 08396 Sant Cebrià de Vallalta Tel. 937 630 822
Accessos
Autopistes i autoviesAP-7 (Autopista del Mediterrani)Sortides 10 (connexió amb C35 i BV5122) 11 (connexió amb C61, C35 I BV5112)
C-32 (Autopista del Maresme)Sortides 99 (connexió amb C60) 100 (connexió amb BV5032) 111 (connexió amb C60) 117 (connexió amb BV5128) 122 (connexió amb NII i BV5126) 124 (connexió amb el passeig d’Hortsavinyà)
C-60 (Autovia de Mataró a Granollers)Sortida 3 (connexió amb B510)
CarreteresN-II (Carretera de Madrid a la Jonquera)C35 (Carretera de Granollers a Hostalric)C61 (Carretera d’Arenys de Mar a Sant Celoni)
Transpot públicTren - Renfe (tel. 902 240 202. www.renfe.es)Línia C1 (Barcelona Maçanet Massanes per la costa). Parades a Mataró, Pineda de Mar i TorderaLínia C2 (Barcelona Maçanet Massanes per l’interior). Parades a Llinars del Vallès i Sant Celoni
Autobusos (tel. 902 130 014)Línia Arenys de Mar - Sant Celoni. Parades a Arenys de Munt, Vallgorguina i Sant CeloniLínia Urbanització Can Massuet - el Far - Llinars del Vallès. Parades a Llinars del Vallès i Can MassuetMés informació a:http://www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asphttp://www.gencat.cat/temes/cat/transports.htm
CARTOGRAFIA: XPN
PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
PROVÍNCIADE BARCELONA
Barcelona
Recomanacions
Respecteu les activitats agrícoles i ramaderes ja que són el mitjà de vida de molts habitants del parc.
Utilitzeu la xarxa de pistes i camins se nya litzats. Recordeu que la velocitat màxima és de 30 km/h. No és permesa la circulació de vehicles, bicicletes i cavalls fora de les carreteres i les pistes d’ús públic. No aparqueu davant de les cadenes que tanquen l’accés als camins.
Gaudiu del parc tot respectant la diversitat del patrimoni natural i arquitectònic.
La presència i l’activitat hu mana al Montnegre i el Corre dor han deixat tot un seguit de manifestacions arquitectòniques i artístiques al llarg del temps: esglésies, castells, masies, camins, marges de conreus, etc. Tot això constitueix un pa trimoni cultural d’una gran riquesa que hem de conservar.
L’aprofitament racional del bosc és una de les activitats econòmiques més tradicionals al massís. Les tales són regulades per la Llei forestal de Catalunya i la normativa del parc.
El Parc del Montnegre i el Corredor és un espai ideal per a la pràctica d’activitats i esports a l’aire lliure. Per la vostra seguretat, preneu les precaucions adients a l’activitat que penseu realitzar.
Respecteu la natura i la tran quil·litat de l’entorn, especialment als llocs de nidificació. Cal evitar sorolls innecessaris.
El boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre escàs que proporciona refugi i aliment a moltes espècies d’animals. És protegit per la llei, i és penalitzat fer recol·lecció tant de l’arbre com de les seves parts.
La caça al massís és regulada amb la finalitat que es mantingui la fauna característica de la zona.
L’aban do nament d’animals de companyia i d’espècies exòtiques és una crueltat i està tipificat per la llei com a infracció.
Recordeu que és ex pres sament prohibida la cre ma de branques i altres materials, el llançament de focs d’artifici, els focs a terra i les barbacoes als terrenys forestals i a la franja de 500 m que els envolta (excepte en el pe ríode de l’any en què la llei ho permet i amb autorització prèvia de l’òrgan competent).
No llenceu les deixalles a qualsevol lloc. Utilitzeu les papereres i els contenidors del parc o de les poblacions properes.
No és permesa l’acampada lliure en cap de les seves modalitats, incloses les autocaravanes. Si voleu acampar, us caldrà un permís; els ajuntaments us orientaran per obtenirlo.
Si colliu bolets o herbes remeieres, no malme teu el bosc utilitzant eines o excavant la terra.
