•

pro mUSICa

"

IV FESTIVAL D'OPERA"

PROXIMES FUNCIONS

DIE FLEDERMAUSde Johann Strauss

MARIO BRELL

GUNDULA JANOWITZ

ANDREA MARTIN

YVONNE MINTON

SIEGFRIED JERUSALEM (14)RICHARD KARCZYKOWSCKY (17 Y 20)

WOLFGANG SCHONE

MELANIE HOLLIDAY

WILFRIED PLATE

Director d'orquestra: LEOPOLD HAGER

Director d'escena: EDGARD KELLING

Producció: OPERA ROYAL DE VALONIE

Dijous, 14 de juny de 1984, a les 21 h., torn NIT

Diumenge, 17 de juny de 1984, a les 17 h., torn TARDA

Funció de Cala

Dimecres, 20 de juny de 1984, a les 21 h., torn NIT

ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL

GRAN TEATRE DEL LICEU

Director del cor: ROMANO GANDOLFI

Director adjunt del cor: VITTORIO SICURI

I,

�ÇJ�J.__eS�·�1 Presenta,

yero e

J ROCA)O dones de,

'as Crea ,

las úlWn" 84, con)un-

SU colecCiO? perfecto"ndeln\as l'dadCiO_ n la ca 1

diseno COd'terranea,,

,

a me 1estetlC

Christofle

•

pro mUSICa�

XXVI TEMPORADA MUSICAL,

IV FESTIVAL D'OPERA477, 479 i 480 sessions

DIE FLEDERMAUSde

Johann Strauss

DIJOUS, 14 DE JUNY DE 1984, A LES 21 H.

DIUMENGE. 17 DE JUNY DE 1984, A LES 17 H,

Funció de Gala

DIMECRES, 20 DE JUNY DE 1984, A LES 21 H.

GRAN TEATRE DEL LICEU * BARCELONA

GRAN TEATRE DEL LICEUCONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYAAJUNTAMENT DE BARCELONA

SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

PATRONAT DEL CONSORCI

PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol

VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual MaragallGERENT: Sr. Lluís Portabella

pro mUSICa

��_.

,. SECRETARI: Adrià Alvarez

VOCALS: Antoni Sàbat

Montserrat Albet

Lll ma. Sra. M," Aurèlia CapmanyJordi Vallverdú

HIm. Sr. Germà Vidal

Josep M." Bricall

Manuel Bertrand

Fèlix M.a Millet

Josep M." Coronas

Maria ViIardell

Carles Mir

A la portada,

"Die Pledermaus", una alegria constant.

nep. Legel a. 556 . 1980

IE! publiltempoLLORET, INDUSTRIAS GRAFICAS � BADALONA

(Generalitat de Catalunya)(Generalitat de Catalunya)

(Ajuntament de Barcelona)(Ajuntament de Barcelona)(Ajuntament de Barcelona)(Ajuntament de Barcelona)

(Societat del G. T. del Liceu)(Societat del G. T. del Liceu)(Societat del G. T. del Liceu)(Societat del G. T. del Liceu)(Societat del G. T. del Liceu)

ADMINISTRADOR: Lluís Andreu

DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac MonjoASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró

Miguel OrtegaLolita Poveda

Shari Rhoads

APUNTADOR: Jaume Tribó

CAP DE PREMSAI RELACIONS PÚBLIQUES: Adelita Rocha

CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell

CAP D'ADMINISTRACIÚ: Joan Antich

SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch

SECRETARIA: Josep DelgadoMaria Antònia Claramunt

María José Garda

CAP DE MAQUINISTES: Constancio AngueraCAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset

CAP D'UTILLATGE: Jaume PayetCAP DE SASTRERIA: Remei Mollor

CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez

PERRUQUERIA: «Damaret »

SABATERIA: «Valldeperas»Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianosPUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo

NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà

permesa l'entrada a la sala, així com verificar enregistraments,fotografíes o filmar escenes de qualsevol tipus.Les funcions començaran puntualment a l'hora indicada.

El Patronat Pro Música, si les circumstàncies ho reclamen,

podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anun­

ciats en aquest programa.

En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglamentd'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha

d'utilitzar el Saló del ler. pis i el vestíbul de l'entrada.

Ó. Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis

.---¡

I�

�� ...

PATRONAT "PRO MÚSICA"DE BARCELONA

JUNTA DIRECTlY A

PRESIDENT

VICE-PRESIDENTSECRETARITRESORERVOCALVOCALVOCALVOCALVOCAL

Don Luis Portabella RáfolsDon Ramón Negra VallsDon Juan Pujadas ObradorsDon Francisco Samaranch TorellóDon Pedro Mir AmorósDon Carlos Mir AmorósDoña Montserrat Mombrú de BalañáDon Esteban Molist PolDon Rogelio Roca Salamanca

SOCIS ADHERITS

Doña Carmen Aguilera de DaurellaExcmo. Sr. Marqués de AlellaDon Carlos Andreu BatllóDon Jordi Argenté í GiraltDon Daniel Argimón LlofriuDon Jordi Balañá AlbiñáProfesor D. Joaquín Barraquer MonerDon José Bel FontDoña Irene A., Vda. de BertránDon Eusebio Bertrand MataDon Manuel Bertrand VergésDon Jorge Blanch CubiñéDon José Botey SerraDoña M.' Esperança Bracons TatchéDon Emilio Brillas SaguerDon Alejo Buxeres PonsDoña María Josefa Casacuberta,

Vda. de Soler MauriDon Joaquín Castella MandosDon Agustín Catalán BaulenasDon José Colomer AmetllerDoña María Soledad Córdoba GabaraínDon Enrique Corominas VilaDon MarceHí Curell i SuñolDoña Josefina Cusi FortunetDon Ricardo Defarges IbáñezDon José DescartínDon José Ensesa MontsalvatgeDon Juan Esquirol PedragosaDon Jacinfò Esteva Vendrell

Doña Nuria Fábregas de SarriasDoña Magdalena Ferrer DalmauDoña M: Antonia Ferrer de ThomasExcma. Sra. Condesa, Vda. de FígolsDoña Joaquina Fina, Vda. de RosaDon Santiago Fisas MullerasDon Antonio Folcrá FolcráSra. Maria Font de CarullaDon Buenaventura Garriga BrutauExcmo. Sr. Conde de GodóDon Jaume Graell MassanaDon Joan A. Grau CuadradaDon Hans HartmannDon Wolfgang A. HartmannDoña Petra Huarte, Vda. de VilaDon José Manuel Infiesta MonteverdeDoña Pilar Jaraiz Franco, Vda. de LagoDon Alexander KontaExcmo. Sr. Conde de LacambraDon Miguel Lerín SeguíDon Félix Llonch SalasDoña Elvira MadroñeroDon Manuel Malagrida PonsDon Axel Malowan TejeiraDoña Ginette Manry BernailleDon Enrique Mañosas BarreraDon Joan A. Maragall i Noble

-

Doña M: Teresa Marca de SalvatDon Juan March DelgadoDoña Francisca Marcet, Vda. de Torredemer

Parfurns .iacorno Paris

Don José M.' Mas CasalsDon Jaime Mercadé BertránDon Jorge Miarnau BanúsDon Joan Millà FrancolíDon Félix M.' Millet i TusellDon Jesús Mir AmorósDon Horacia Miras GinerDon Federico Mitjans MartínezDon Joaquín Monzó i BergéDon Antonio Negre Villavecchia

Don Sebastián Noguera Vives

Don Gaspar Núñez SimónDon Josep Oliveres BaulenasDon Antonio Olmos MiróDoña M.' Teresa Orellana, Vda. de BricallDon Antonio Paricio

Don Gabriel Paricia Larrea

Don Raimon Patau IglesiasDon Joan del Peso

Don Mateo Pla ElíasDon Jorge Pla Martí

Don José Pons CardonerDon Antonio Pons LlibreDon Javier Portabella CórdobaDon Luis Portabella CórdobaDoña M.' Teresa Puig de Riera

Don Pedra Puig MassanaDoña Carmen Puig de Viladomiu

Don Jordi Pujadas HostenchDon Andreu Pujol i MirDoña Teresa Ráfols, Vda. de Jover

Don Rafael Rifá PugetDon Leopolda Rodés CastañéDoña Elvira Rosell de SantigosaDon Martín Rossell BarbéDon Francesc Rubiralta VilasecaDoña M.' Josefa Rusiñol, Vda. de Valls Taberner

Doña Gloria Sacrest Recolons

Don José Sala Amat

Don Juan Salvat

Don Manuel SalvatDon Eusebio Sans CollDoña Verónica Santalla Blavi

Don Francisco A. Sensat AlemanyDon Gerardo Sensat EstradaDon José Serra Roca

Don Jesús Serra SantamansDon Antoni Serra SantamansDoña M.' Teresa Serra, Vda. de Soler-Cabot

Don José Soldevila Armenteras

Doña María Soldevila, Vda. de GamisExcma. Sr. José Suñer MartínezDon José Ildefonso Suñol SolerDon Geza TolnayDon Salvador Torrents

Doña María Dolores Torres de AndreuDon Antoni Torres Alvarez

Don Rodolfo Tovar FajaDon Joan Trias i BertranDon Juan Uriach TeyDoña Asunción Valls de Pi FiguerasDon Joan Vallvé i CreusExcmo. Sr. Marqués de la Vega Inclán

Don Ignacio Ventosa DespujolDon Domingo Vernis Bonet

Don Salvador Vidal NunellDon Ignacio Vila BastéDon Santiago de Villalonga GustaDoña Marta O. de Villavecchia

Don Wolf ZantopOrfeó Català

Fòrum Musical

Joventuts Musicals de Barcelona

Jorquera Hnos., pianosRadio Ambiente Musical, S. A.

ADMINISTRADOR ARTíSTICDEL IV FESTIVAL D'OPERA Don Carles Caballé Folch

Precisión. Habilidad. Control. Rolex.

En el mundo del Polo, hay ciertas características que distinguena los auténticos campeones.Son las cualidades que hacen destacar a los mejores del resto.Precisión. Habilidad. Dominio del tiempo.Características compartidas por cada uno de los Rolex Oyster.

-Por esta razón, no es de extrañar que tantos lideres del deporte,confíen a los expertos el control perfecto del tiempo.Un Rolex Oyster. Adquiéralo únicamente en elConcesionario Oficial Rolex. �

ROLEXof Geneva

-,_:. ',:. Ò. ... ��_-:'- '.":",7:.-. -

. .

:. --:-r;..'0,

"O, \.:.. :,;,._._

Ro/ex Day-Dote. Cronometro. En oro de 18 quilates con brazalete a juego.

A la Secretaria de "Pro Música» (Balmes, 26, l r., Ia., Tel. 3186208) continua oberta la llista d'inscripció pel

a tots els qui desitgin adherir-se al Patronat.

Joyero - Paseo de Gracia,lB - BARCELONA-7

[30llJJltiiqllJJ� Diagonal, 580- BARCELONA -.21

MARIO BRELL

Mario Brell nasqué a Hamburg, on cursà els estudis de cant. En aca­

bar-los, fou contractat immediatament per actuar a Oldenburg i Kre­fels, on triomfà com a tenor d'opereta. Fou també invitat per l'Òpera deZuric i la Volksoper de Viena.

L'any 1979, a Gelsenkirchen, orientà la seva carrera cap a papers detenor de caràcter, com el de Don Quixot de Parisiello/Henze.En els Festivals del Ruhr, a Reckinghausen, cantà durant tres anys,entre d'altres, els papers d'Einstein, i Lukullus de Verurteilung desLukullus.En el 1981 debutà al Staats theater en el paper de Lohengrin y seguida­ment fou invitat per les òperes de Zuric, Colònia, Dortmund i Hamburg.És molt significatiu, en la seva carrera, el canvi d'orientació en la seva

especialitat, així com el fet que el 1982 donés per acabat el contracte,després de dos anys, amb la Deutsche Oper arn Rhein.El paper d'Eisenstein de Die Fledermaus, l'ha interpretat en diferentsproduccions, de les quals cal esmentar la d'Otto Schenk a la DeutschenOper am Rhein l'any 1982.

GUNDULA JANOWITZ

D'origen austríac, nasqué a Berlín, i féu els estudis musicals al Conser­

vatori de Graz a Àustria.L'any 1959 fou contractada per Herbert von Karajan per actuar a la

Staatsoper de Viena de la qual és encara membre. El 1966 s'incorporàtambé a l'Opera de Berlín, i ha estat invitada per tots els grans teatres

d'òpera del món (Metropolitan de Nova York, la Scala de Milà, Teatre

Colón de Buenos Aires, Covent Garden de Londres, Opera de París, etc.),i també als més importants festivals (Bayreuth, Salzburg, Glynde­bourne, Ais de Provença, Orange, Edimburg, etc.).És considerada com una de les grans intèrprets de Mozart i Strauss;el lieder és una de les seves grans passions, i des del 1970 ha donat

més de dos-cents recitals als més prestigiosos centres musicals del món.

L'any 1969 fou nomenada «Kammersangerin» d'Àustria, i el 1974 ho fou

de Berlín. Des de 1981 consta com un dels més joves membres d'honor

de la Staatsoper de Viena.

El seu nom figura en nombroses gravacions d'òpera i de concerts i sota

la direcció dels més famosos directors del nostre temps: Bóhm, Kara­

jan, Klemperer, Szell, Bernstein, etc. Els seus enregistraments de lieder

de Schubert li han proporcionat en dues ocasions el primer premi del

disc alemany.

ANDREA MARTIN

Realitzà els estudis musicals a Viena i a l'Acadèmia Musical de Santa

Cecília de Roma. Fou guardonat i finalista a diversos concursos de cant

(Treviso, Reggio Emilia, Tolosa de Llenguadoc, etc.). L'any 1979 debutà

al Teatre Comunale de Treviso en el paper de Don Pasquale.Més tard, l'any 1981, debutà al Teatre la Fenice de Venècia, a la com­

panyia del qual entrà a formar part.Ra interpretat els papers de Rocca Brancaleone de Adriana Lecouvreur

(Ravenna), Ford de Falstaff (Verona), don Quixot de El retablo de Maese

Pedra (Venècia), etc.

Actua amb molta freqüència a la ràdio i TV. Recentment, ha iniciat

una sèrie d'interessants enregistraments discogràfics per a CETRA ambobres de Donizetti.

YVONNE MINTON

Ivonne Minton nasqué a Sidney (Austràlia). L'any 1961 es traslladà a

Europa i participà al concurs Hertogenbosch d'Holanda on obtingué el

premi Kathleen Ferrier. Poc temps després, fou contractada per la

Royal Opera House del Covent Garden, on obtingué grans èxits en els

papers d'Octavian, Sextus, Dido, Kundry, Brangane i Fricka.Ivonne Minton ha actuat en els escenaris més importants del món (Bay­reuth, Festival de Salzburg, Metropolitan de Nova York -on debutà

la temporada 1972/73 en el paper d'Octavian- Òpera de Chicago -on

el seu èxit més recent és Dalila-, a Colònia -on ha interpretat Sex­

tus i Orfeo- i Òpera de París --on participà en la primera produccióde Lulú, dirigida per Pierre Boulez i gravada per la DGG-).Ha desenvolupat la seva carrera artística, no solament en el camp ope­

rístic, sinó també en el del concert, sota batutes del prestigi de las de

Solti, Boulez, Barenboim i Davis. S'ha distingit també com a liederista

en els teatres d'Hamburg, París i Ginebra.Ha enregistrat les següents obres: Parsifal, L'Or del Rhin, Der Rosen­

kavalier, La clemenza di Tito, La damnació de Faust, Lulú, Requiemde Verdi, Pierrot Lunaire, i els Gurrelieder de Schoenberg.El proper any 1985, Ivonne Minton tornarà a Austràlia per inaugurarl'Òpera de Melbourne amb el paper de Sieglinde.

SIEGFR1ED JERUSAI_JEM

Nasqué a Oberhausen-Rheinland. Als nou anys començà els estudis de

piano i als deu els de violí; més tard, de 1955 al 1960, anà a Essen per

ampliar els coneixements de piano i especialitzar-se en fagot, cosa que

li permeté, el 1961, de passar a formar part de la Hofer Symphonikemen qualitat de primer fagot.

.

L'any 1962 inicià els estudis de cant i donà ja el seu primer recital de

lied; entre els seus professors cal esmentar Hertha Kalcher de Stuttgart.

L'any 1976 interpretà Lohengrin. a Darmstadt, Aachen i altres ciutats.

El 1977 féu el debut a Bayreuth en el paper de Froh i el mariner de

Tristany i l'any següent debutà a Berlín interpretant Tamino de La

flauta màgica. Als Festivals de Munic, i durant la temporada de 1978-

1980, interpretà Lohengrin, a l'Òpera de Viena debutà amb Parsifal, a

Bayreuth amb Parsifal i Lohengrin, a Munic amb Iphigenie auf Tauris,

i en el mes de gener de 1980 debutà al Metropolitan amb Lohengrin.D'aleshores ençà la seva participació als Festivals de Bayreuth és con­

tinuada. Així mateix ha actuat als teatres més importants del món (Ber­lín, Hamburg, Viena, París, Nova York, San Francisco, Londres, etc.).Ha enregistrat una quantitat de discs amb els segells CBS, EMI i ARIOLA.

RYSZARD KARCZYKO\VSI(I

Nasqué a Polònia. Féu els estudis musicals a Zoppot i obtingué el seu

primer contracte per actuar a Gdansk. El seu repertori inclou tant 'pa­pers italians (Rodolfo de La Bohème, Fenton de Falstaff, Rinuccio de

Gianni Schicchi) com alemanys (Tamino, Ferrando, etc.).És important d'esmentar la seva participació com a Tamino en la nova

producció que féu Harry Kupfer de La flauta màgica, així com en el

paper de Lenski de Eugene Onegin, a Leipzig, l'any 1974, on obtinguéun contracte fix.Com a artista invitat, ha actuat a l'Òpera de Berlín, Varsòvia, Lisboa,

Leningrad, Ais de Provença, Zuric, Boston, Covent Garden, etc. Cantà

per primera vegada el paper d'Alfredo de Die Fledermaus sota la direc­

ció de 'Zubin Metha en una producció que fou emesa per les TV euro­

pees i americanes.És un invitat habitual a la Volksoper de Viena així com a l'Òpera de

Frankfurt.

WOLFGANG SCHONE

En finalitzar els estudis de musica als Conservatoris d'Hannover i Ham­burg, Wolfgang Schone obtingué diversos premis nacionals i internacio­nals -Berlín, Stuttgart, Bordeus, Rio de Janeiro, Hertogenbosch- iseguidament féu «tournées. de concerts arreu d'Europa, Amèrica del Sudi Japó. A partir de 1970 és ja una figura destacada a tots els teatres més

importants d'òpera.L'any 1973 formà part de la Württembergischen Staatsoper de Stuttgart,on el 1978 fou nomenat «Kamrnersanger». Actua amb molta regularitata les òperes de Viena, Berlín, París, Hamburg, etc.Ha participat, també, en nombrosos Festivals de la categoria dels d'Aisde Provença, Viena, Munic, English Bach Festival, Holland Festival, Set­mana Mozart de Salzburg, Bregenz, etc.Ha participat en enregistraments de gran importància: Die schweigsameFrau per a EM!, Parsifal per a ERATO, Giulio Cesare per a DGG.Ha actuat sota la direcció de batutes de la importància de les de Metha,Kempe, Jochum, Richter i Hager. Dins de les pròximes interpretacionsde Wolfgang Schone, cal esmentar la nova producció de Gotz Friedricha I'Opera de Berlín, sota la direcció de López Cobos de l'obra Pelleas et

Melisande; I Pagliacci, en la producció de Ponnelle amb la Simfònica deChicago, dirigit per Maazel; La Passió segons sant Mateu, amb l'Orques­tra Filharmònica de Nova York amb Sir Georg Solti.

WILFRIED PLATE

El tenor Wilfried Plate es formà inicialment a Hamburg, més tard; rebéuna beca per estudiar a la Universitat de Indiana a Blomington (EstatsUnits).El seu primer contracte fou per actuar a l'Opera d'Hamburg. Durant laseva estada a aquesta ciutat el professor Rolf Liebermann l'orientà vers

un nou gènere: l'òpera bufa.Així doncs, dins d'aquesta nova especialitat, actua molt sovint als tea­tres de Braunschwig i Darmstadt. El seu repertori inclou també el re­

cital de lied, oratoris i concerts; és invitat per diferents teatres tant delseu país com de l'estranger.Són importants, també, les seves actuacions a la ràdio i a la TV.

MELANIE HOLLIDAY

Melanie Holliday debutà en el paper d'Adele de Die Fledermaus a la

Volksoper de Viena, a la qual pertany des de l'any 1976.

Nasqué a Houston, Texas, i durant setze anys estudià ballet abans d'i­niciar els estudis de cant, que cursà a l'Escola de Música de la Uni­

versitat d'Indiana.Els seus primers contactes amb Europa fou per a cantar, a Klagenfurt,Basilea i Mainz, els papers de Zerbinetta, Adina, Adele i Valencienne,fins que Leonard Bernstein la demanà per a l'estrena de Cándida a

Viena. Continuà amb el seu repertori en papers com els abans esmentats

i els de Blóndchen i Konztanze de El rapte del Serrall.Ha estat invitada pels millors teatres d'Europa i ha actuat a nombrososcentres: des de l'Òpera Forum d'Holanda fins als Festivals de Spoletto.Cal assenyalar l'èxit obtingut en la «tournée» al Japó amb la Volksoperde Viena durant la temporada 1971/72. El seu debut amb la Staatsoperde Viena, fou amb el mestre Bernstein i, a la seva ciutat natal, ho féuamb el paper de Valencienne amb l'Òpera de Houston el mes de marçde 1983.

MARY SANTPERE

Maria Santpere i Hernáez nasqué a Barcelona. Filla de Josep Santpere i

Rosa Hernáez. Debutà al teatre l'any 1940. Posteriorment, Ignasi Ferrés

i Iquino li oferí un paper al film El fotógrafo número uno, i d'alesho­

res ençà ha rodat més de cent pellícules. Ha actuat per al teatre, ràdio,TV, sales de festa, etc.

Ha viatjat i actuat a Portugal, França, Veneçuela, Mèxic, Argentina,Perú i, no cal dir-ho, arreu d'Espanya.Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or del «Círculo de Bellas Artes

de Madrid», amb els premis «Ondas», Sant Jordi, etc.

Mary Santpere és una actriu d'una extraordinària vis còmica que con­

trasta amb els papers que representa i amb la seva humanitat, de grans

dimensions. És casada, mare de dos fills i àvia de sis nets.

Mary Santpere debuta ara al Gran Teatre del Liceu amb un paper cò­

mic, no cantat; es dóna la feliç circumstància que el seu pare, magníficactor de l'escena i també cantant, fou qui estrenà a Barcelona l'obra

Die Fledermaus al desaparegut Teatre Nou.

HAGER

Es formà musicalment al Mozarteum de Salzburg i es llicencià en orgue,piano, clavicèmbal i direcció d'orquestra.La seva llarga carrera començà l'any 1957 i, els seus contractes més

importants, els realitzà amb el Teatre de Mainz, amb I'Opera de Colò­nia, i la ciutat de Friburg, on fou elegit director musical.Ha estat director de diverses produccions d'òpera i concerts als Fes­tivals de Salzburg i a l'Opera de Munic, així com a Viena, Londres i

Buenos Aires.Al seu debut al Metropolitan fou amb Les noces de Figaro, l'any 1976.Durant molts anys, fou director de l'Orquestra del Mozarteum amb la

qual féu diverses gires artístiques per USA i pel Japó.Ha estat, a més, director invitat de les orquestres més importants (Fil­harmònica de Viena, de Berlín, de Dresden, Staatskapelle, Concertge­bouw d'Amsterdam, etc.).Entre les gravacions més importants, destaca el cicle mozartià amb lescases discogràfiques BASF, EM! i DGG.

Des del 1981 és director titular de l'Orquestra Simfònica de la RTL de

Luxemburg.

,.

EDCAR KEJ_jJ_JNG

Nasqué a Siebenbürgen, Romania. Estudià a Viena, i en acabar els es­

tudis fou actor i director de teatre a aquesta ciutat i també a altres

d'Àustria i Alemanya.El llançà a la fama l'èxit assolit amb La Vídua alegre al Festival de

Viena, i d'aleshores ençà, i durant més de vint anys, ha posat en escena

òperes i operetes; ha estat director invitat a diferents països (Espanya,Àustria, Alemanya, Bèlgica i Amèrica).Des de l'any 1962 viu a Suïssa i és Director del Stadtheater de Bema.

ROMANO GANDOLFI

Nasqué a Medesano i féu els estudis musicals al Conservatori de Parma,on obtingué el Diploma de piano i composició.Ha coHaborat amb Roberto Benaglio, juntament amb el qual entrà a

la Scala de Milà. L'any 1966 fou reclamat pel Teatre Colón de Buenos

Aires, i l'any 1970 fou nomenat mestre del Cor de la Scala; i des de la tem­

porada 1982/83, ho és, també, del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.Ha dirigit orquestres a Parma, la Scala, Tokyo, Rio de Janeiro, Lenin­

grad, Berlín, Boston i Barcelona, dirigint tant òpera clàssica com nou­

centista.Per al segell discogràfic Cetra ha enregistrat la «Petite Messe Solen­

nelle» de Rossini amb L. Pavarotti, i per al Deutsche Gramaphone, tota

la producció del Teatre de la Scala dels darrers deu anys.

'. .,

VITTORIO SICURI

Inicià els seus estudis musicals a Parma i a Milà. Fa deu anys entrà a

formar part de la Scala de Milà, on durant tres anys ha exercitat laseva activitat com a mestre collaborador, treballant amb els mestres

registes G. Strehler, F. Zeffirelli, E. de Filippo, J. P. Ponnelle, L. Ron­

coni, etc.

Fa vuit anys començà a col·laborar amb Romana Gandolfi, primer com

a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i en els darrers

anys com a mestre de Cor.Ra preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals, Don­

nerstagans licht de Stockhausen) i ha dirigit en diverses ocasions laCorale Scaligero.Des de fa dos anys comparteix juntament amb Romano Gandolfi laresponsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu en qualitat de director

adjunt.

DIE FLEDERMAUS

Opereta en 3 actes

Llibret de C. Haffner i Richard Genée,segons l'obra de Henry Meilhac i Ludovic Halévi

Música de JOHANN STRAUSS

REPARTIMENT

GABRIEL VON EISENSTEIN, Rentier :

ROSALINDE, seine Frau:

FRANK, Gefangnisdircktor :

PRINZ ORLOVSKY :

ALFRED, sein Gesangslehrer:

DR. FALKE, Notar:DR. BLIND, Advokat:

ADELE, Kammermadchen :

IDA, Ihre Schwester:IVAN, Kammerdiener des Prinzen:

FROSCH:

Director d'orquestra:Director d'escena:

Director del cor:

Director adjunt del cor:

Violí conoertino:

Producció:

Decoracions i vestuari:

Direcció i coreografia del Ballet:

Mario Brell

Gundula JanowitzAndrea MartinYvonne Minton

Siegfried Jerusalem (dia 14)Ryszard Karczykowsky (dies 17-20)Wolfgang SchoneWilfried PlateMelanie HollidayAriane CalixAntoni Lluch

Mary Santpere

Leopold HagerEdgar KellingRomano GandolfiVittorio SicuriJaume Francesch

Opera Royal de Wallonie

Marie Claire van Vuchelen

Gerhard Senft

. «TRITSCH-TRASTCH POLKA» i «VALS DE L'EMPERADOR»de Johann Strauss

Cos de Ball

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DELGRAN TEATRE DEL LICEU

I.lt.lltin. f!�tnttI an brt mitil.Unttr btr '1)it'dttol " •• iftin9�r « er�ill�r.

�� �..

eonntGg be •• IS. tI"..U 18'4:.

�it. t1�cbtrmalt6.CIli .&. ID1 '[bot lInb �flJt¡'1 Re/'l�¡nOfIIl, bfafbfltd een

jpomifd), O�.rtltt in Sb !,�n .. n!\�,n-l.. ti

-ns.," von J';h�An !ii.ran ....� t>offntr un Ult....,arU \!I "h. ¡y.

�'(.

7éin. Qrr0ll9�rt Don bu 15o(Jtlmtifftnn lh'an 7�rth [) , I Q n 11·1Yl)ic neuen 'l)clor!'ion'ft' btG erften une òlDflf,a �Ht� D�II �trrn <iHtrtb ffi1 o ret. le.

nruen Slo�ümc angtftrtigt llom DbH90rbe,robltr t>trrn E5li)�.( at ..

ID2òbcl o on �tlg, Ditfcldt'{S <irbu �lJlubo(t 211fd)t1t), t. t. 5)efll fr:ant., Q)

. tIr. G&lfa.�QbTid Don qiftnftttn. Ultntltr •

IDlarfc �fiflingfr.�(lltllénbe, hint �rQu�r. t;ritft.nrant, �f�n9.ni�:Dircft.ot lid 5J(itlingcr.�rrrl¡ DrlQrllh.t>r íRüDin9tr..2l1frttl, f.iPl (\Ma"gtt�rtr. .pr.' \Stbr,rt}t.'lX. f)aU., motor�r 5Rolf.1)r. �".Jlb, 'ilbtlofot ,

, �r. 6�aT(f� �irr� a. ".�belf, elu.btn�iibd)tn mofQtanbtnl,pr. ��omQni.�h.1!)tl), tin �g\HHtr •

�f. �ag.r.9lamufin, �t{,,�hlrt}QH�·¡:ttQd}6 .t>t.· mt�otb.IDlurTOl'}, ilmntfaurr, br. �bQlbol�.�nrifoni.' tin ffi1QrqluO

Ertsint�orl) !lJltbbltlo_" •

r �tUi".J8o(on O�tClt.

• r. G<i)rtibtt'.irofd¡, �trld)têòttntt .

, .t>r (�iiiflncr.�D(\", $lammcrbientr �tf �rl"¡t'Jl �ri, �ulf".�ba,. \ tjrf. Slopf,ro/dOIUt,iJIl. e<t¡inb(tr.

f5tli�ila, f firl �rwqe,êt�I, , 3d. 9t ®runfclb.SJ)1tnn.I, }O}ñfi, tt3

BrI. �, @rúnfc1b.t5(u.tfunt, �Ji"�tlll'rl. stúnbltr.Et(o!a,

\.crlof�ri

Ür(. erubef.6cblnt, •

3r1, �Idnburg.�t�I�Q. I . {YrI· 'Vonner."Dill, •

Gr. 9lomani.�Q 1.110,•

ir,�ud¡ntt.Q;-rfltr ) 1)ifncr bt� �rin¡cn

•

r. �a¡�rr.EIt)CÍr er ),

'

r. �IUCUQr.�in �ml�buncr •

P-otrttn unt! 1)omtn. [Jla'ftn. Jaeblente.. f, CI "t....

:;Oic .panb(ul1B fpidt hI cinCIll 5abtodf, la bf� 9l4�e clntr QrOptn .::; llu •

Vorkommende Tanze:1. 8 "nIKh, Qu�gtfü�rt eon .�rt. @tiUidJ unb 8 ':Damfn Dom �antt.2. 8�ho"18�h, ¡jrl. @crn£binl, 3edJtlttt, tnoUfdJQcf, [lllier unb :mlert.B. Ru••18eb, �,rl. �ngdinCl �onrf\, art E)'ubc.ooU. ¡(a9tlfd}ml1�t, Q1l'1tUOf�r9, �U�f,

5d)mibf tlnb �fa�di.4.\ Polka, tJrt Waftcr, 3rt. moab unb ilMQ �Qorn.

.

Ó. 1JDgari.ch. au09tlÜ�lt. Den (ttl �crtl)1l unD t>rrtn �ouqui.

�.fCl.A "1 Ubre _

JOHANN STRAUSS IIEL COMPOSITOR

Johann Strauss fill, anomenat per consens general Johann Strauss II,nasqué a Viena el 25 d'octubre de 1825 com a primogènit de l'aleshoresja conegut compositor de valsos i música lleugera Johann Strauss pare(Johann Strauss I, 1804-1849), un home simpàtic i bon músic de por­tes enfora, però adust i desagradable a casa. Mai no hi hagué harmoniaentre el fill i el pare, sobretot d'ençà que aquest havia formulat solem­nement la prohibició que el seu hereu el seguís en la carrera musical.Mai no va quedar clar si aquesta prohibició l'establia perquè volia es­talviar al seu fill els disgusts i dificultats inevitables d'una carrera mu­sical -fins i tot a Viena hi havia qui moria en la misèria, en aquestacarrera- a si ho va fer perquè intuïa en el fill un rival que l'empe­nyeria cap a l'ombra de l'oblit.El jove Johann Strauss II pagué estudiar música, malgrat tot, mercès ala protecció secreta de la seva mare, i d'un membre de l'orquestra del seupare, J. E. Amon. Hi hagué diverses escenes desagradables quan JohannStrauss I descobrí el seu fill «in fraganti», és a dir, assegut al davantdel «piano prohibit», i el darrer cop, quan el trobà estudiant posturesdavant un mirall amb un violí a les mans li trencà l'instrument pel cap.Intervingué aleshores la mare en defensa del fill i Johann Strauss I,després d'un instant de vacillació, abandonà el domicili familiar perno tornar-hi mai més.Lliure ja de les traves paternes, Johann Strauss II estudià música ambJosef Grechsler, el qual volia de totes passades orientar el seu deixeblecap a un tipus de música més seriosa que no pas la que atreia aquellxiquet, desitjós d'imitar i tal vegada de superar el seu pare precisa­ment en el seu camp. Finalment Grechsler abandonà tota resistència ifins i tot fou ell qui avalà el seu deixeble perquè pogués tocar en pú­blic al capdavant d'una petita orquestra, ja que al moment del seu debut,Johann Strauss II encara era menor d'edat.Tot Viena, a almenys tot el Viena dansant, que el segle XIX era més nom­brós encara que l'actual, coneixia Johann Strauss I i havia seguit la sevaevolució des que es va separar del seu amic i collega Josef Lanner (1801-1843). Amb més motiu, doncs, esperava amb expectació veure què fariael seu fill -i involuntari rival- quan es presentés davant del públic.Les opinions s'havien dividit entre els que consideraven intolerable queun fill es llencés d'aquesta manera a segar l'herba sota els peus delseu pare, i els que, sabent les circunstàncies familiars dels Strauss, com­prenien el desig del fill d'arribar a desenvolupar la seva pròpia perso­nalitat musical.Johann Strauss II féu tots els possibles per tal de restablir les relacionsfamiliars amb el seu pare abans del debut, i quan tingué la formacióde l'orquestra enllestida li ho féu saber. El pare no respongué a lesseves cartes, i en canvi es preocupà d'assegurar-se que cap dels localsde fama a Viena no l'acceptés. Difícil li fou al jove Strauss trobar local.

Wagner i Johann Strauss

efectivament, però finalment en trobà un que no acceptà les pressionsper seguir el boicot: el Casino Dommayer de Hietzing, als afores de

Viena, on el jove compositor féu el seu debut el 15 d'octubre de 1844

amb un programa variat d'obertures, marxes i valsos.Des del primer dia resultà ben palès que el jove Strauss no trigariaa desbancar el seu pare: els seus valsos, polques, contradanses, quadri­lles i les sempre tan apreciades marxes, arrelaven entre el públic i es­

devenien, a més, èxits editorials en llurs adaptacions al piano, que les

senyoretes de classe mitjana aprenien als domicilis particulars per fer

ballar després les amistats amb les últimes novetats de la temporada.Durant la Revolució del 1848 els dos Strauss es trobaren encara més

separats pel fet que el pare milità en el bàndol conservador, que feia

costat al vell emperador (Ferran I d'Àustria), mentre el fill formà partdels partidaris de la revolució liberal, que acabà triomfant sobre el

paper, però no gaire en la realitat. Poc després de la revolució, Johann

Strauss I morí d'un collapse, el 25 de setembre de 1849.

Des d'aleshores, la carrera de Johann Strauss II esdevingué meteòrica.

Reforçada la pròpia orquestra amb els músics experts que havien tocat

amb el seu pare, els encàrrecs i els contractes no van parar de ploure-lial damunt. Els estius, els passava al balneari de Pavlovsk, a Rússia,

o es renovaren els llocs d'esplai entre els quals el que ha retingut elrenom ha estat el famós Prater.

E(n,aquests llocs, els mesos que a Viena feia bo d'estar-se a l'aire lliure�e� breus qu� � casa nostra) era freqüent d'ocupar l'estona amb mú­

�I,ca, ban�es militars, orquestres de ball, etc., amenitzaven els berenars.

una societat encara no atribulada per les terribles guerres que ha­vIe� de ��u�e al damunt de la capital austríaca ni adelerada per la me­camtzacío círculatòría.En ce.rta manera, el progrés de Johann Strauss II pot comparar-se alque ,tmgu.er.en els balls corejats i les festes estivals que els cors deClave ?rgan,Itzaven pels mateixos anys als Jardins Euterpe de Barcelona.!am?e .aqm, malgrat. la di.ferència d'estil i de manera de fer, s'oferiena� públic peces musicals mtranscendents i es facilitava als habitants

dlun� cIUtat. encar� .obsc�ra i de carrers estrets l'oportunitat de passare s dies festius a I arre lliure en un ambient agradable.

ELS PRIMERS GRANS ÈXITS

P�l 9-ue fa a Johann Strauss II, els decennis dels anys 1850 i 1860 forend exits constants. La seva fama començava a créixer ja també a l'es-

Els tres germans Strauss. Josef, Johann i Eduard

La casa on nasqué Johann Strauss, el 25 d'octubre de 1825

amb actuacions pràcticament diàries; els mesos d'hivern els passava

component i actuant a Viena i a les ciutats properes, sense que man­

quessin viatges irnportants, com el que el dugué a triomfar a París

i a diverses ciutats d'Alemanya.

LA MÚSICA DE STRAUSS, EN UNA CIUTAT RENOVADA

L'èxit de la música de Johann Strauss, de les seves peces ballables, es­

crites sempre amb una elegància impecable, fou afavorit pels nous cos­

tums de la societat de mitjan segle XIX. Les antigues ciutats muralla­

des trencaven llurs cinturons de pedra i començaven a expandir-se perles zones limítrofs, incorporant els poblets de la rodalia i urbanitzant

les terres lliures que hi havia en l'endemig. És el mateix procés que

tingué lloc a Barcelona quan s'enderrocaren les muralles (a Barcelona

això succeí el 1854; a Viena, el 1857); als espais lliures la urbanització

primitiva comportà l'aparició d'importants zones de jardins amb teatres

d'estiu (dels quals procedeixen a Barcelona, encara avui dia, el Nove­

tats i el Tívoli, a més dels que desaparegueren i que havien servit d'es­

plai als barcelonins; sobre tot els mesos d'estiu). A Viena el procés fou

similar, però més grandiós: el recorregut de les muralles es convertí

en el cèlebre passeig circular, elRing, i en els camps propers sorgiren

tranger, com ho prova, per adduir un exemple local, que en la coHecció

dels balls tocats al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el Carnestoltes

de l'any 1855 Ci que fou impresa en un bonic volum en quart) hi figu­rin ja un parell de valsos de la seva creació. D'aquests primers anys

són també els Valsos Liebeslieder, la cèlebre Trisch-Trasch Polka i els

Valsos de Promoció. Començava el curiós procés pel qual una música

destinada, en principi, al passatemps i al ball, assolia uns nivells d'in­

ventiva i de perfecció formal que la feia ascendir a les fronteres de l'a­

nomenada música clàssica i obtenia per al vals el timbre de glòria d'ha­

ver estat el ritme de dansa més difós i pertinaç en els costums de la

societat europea, superat tal vegada només pel minuet.

Johann Strauss II, desbordat per les múltiples exigències dels contrac­

tes que li afluïen constantment, féu entrar gradualment els seus ger­

mans Josef i Eduard Strauss en l'activitat familiar. Ambdós germans

dirigien l'orquestra quan ell no hi era i sovint presidien també les giresde concerts i fins i tot les anades al balneari rus, que s'estenguerendurant un període de més de dotze anys consecutius. D'aquesta manera

la «dinastia Strauss» afermava el seu poder en el camp de la música

de dansa, encara que, indubtablement, ni Josef ni Eduard Strauss tenien

la seva personalitat. Josef Strauss morí relativament jove, el 1870 (l'anyque també morí la mare dels músics); Eduard visqué fins entrat el

segle xx i deixà un fill que dugué encara el nom de Johann Strauss

f

,t

Johann Strauss caricatura publicada en "Der Ploh" el 12 de febrer de 1871

Caricatura de Johann Strauss al "Wiener punscl

�tautff&itae{,inber,C»rMuibenvint-ri',

. mctftlOê taftirenktft,�anber burd)irnnt-er,�(l-lt�f�ftt�e firrenber,

J �llubmiil\ergoffenet,.

, �D(bubtr�ffentf,.:.. i tnt r « o: ni JI ., fi.t tur.',

.

-

(III) però que no tingué més que el reflex de la fama de la dinastiaal seu damunt.

L'ACTIVITAT TEATRAL

El 1862 el propi Johann Strauss II s'havia casat amb Henrietta Treffz,una cantant d'òpera que havia assolit un cert renom als escenaris eu­

ropeus, però que els havia abandonat a canvi d'una vida domèsticamés tranquiHa. Fou Henrietta, amb el seu coneixement del món de l'es­pectacle vocal, la principal artífex d'una nova activitat del seu marit:la creació d'operetes que, a l'estil de les d'Offenbach a París, divertissinaquella societat vienesa no sols a les terrasses dels cafès i als jardins,sinó als teatres, en les llargues vesprades dels mesos hivernals. Per con­vèncer el marit, hagué d'agafar partitures seves d'amagat i fer-les adap­tar a textos cantables sota un nom figurat i després dur el seu espòs asentir-ne l'efecte. Johann Strauss reconegué immediatament la seva prò­pia música en aquell assaig improvisat i comprengué la sensatesa delsconsells d'Henrietta. El primer intent no resultà especialment reeixit:Indigo i els quaranta lladres, estrenada el 10 de febrer de 1871, però larebuda que li féu el públic fou entusiasta i això l'animà a seguir peraquest camí sense descuidar l'altre.I amb raó, perquè en aquests anys havia començat a estrenar els seustítols més cèlebres: El Danubi Blau, vals corejat escrit el 1866 i ràpi­dament adaptat a la versió orquestral que ha esdevingut universalmentfamosa; els Bombons de Viena, aquell mateix any; el titulat Vida d'ar­tista, els valsos dels Contes dels Boscs de Viena, Vi, dones i cant i Sangvienesa, per esmentar només els més coneguts de la ingent producciód'aquesta època.El 1872 Johann Strauss II s'embarcà cap als Estats Units, on actuà adiverses ciutats de la costa atlàntica, començant per Boston i acabantper Nova York, on assolí un èxit que hagués pogut perllongar fàcil­ment entretenint el retorn a Viena durant un parell de mesos més. PeròStrauss s'enyorava i decidí tornar al vell continent sense fer ni una au­dició més de les disset previstes en el contracte.En tornar es posà novament a treballar en el camp de l'opereta. Elsegon títol, Carnaval de Roma (març de 1873) no sembla haver tingutcap èxit especial, però el 5 d'abril de 1874 arribava a l'escenari DieFledermaus, que havia de convertir-se en la més famosa de les seves

partitures teatrals, encara que alguns crítics trobaren coses a dir en laconstrucció de l'obra i criticaren sobre tot l'episodi dedicat al xampany,adduïnt la crisi econòmica que passava aleshores la capital de l'imperiaustríac, poc adequada per a obres com aquesta, considerades frívolesi poc sòlides.L'obra durà només tres representacions en cartell, però quan arribà a

Berlín assolí un èxit de tan grans dimensions que el judici dels críticsquedà aviat arraconat i el públic s'entusiasmà amb la discutida parti­tura, que acabaria integrant-se, com a cas gairebé únic en el món de l'o­pereta, en el repertori normal de molts teatres d'òpera europeus, entreels quals ha figurat també sempre el Liceu.S'ha dit, i amb raó, que amb l'èxit obtingut per Die Fledermaus, Jo­hann Strauss II contribuí a integrar definitivament el vals dins del gè­nere de l'opereta, en oposició a la fórmula d'Offenbach, basada en elcan-can i la quadrilla. El cert és que l'opereta vienesa estigué des d'a­leshores lligada al ritme de vals, que acabaria, curiosament, influintfins i tot, a través de Franz Lehár, en la sarsuela espanyola dels pri­mers anys del segle xx.

arlcatura publicada al "Wiener Punsch"

ELS DARRERS ANYS

El 1878 Johann Strauss restà vidu d'Henrietta, morta sobtadament d'un

atac de cor; el cop fou molt dur per al compositor, que fugí literal­

ment cap a Itàlia sense voler ni presenciar l'enterrament. Quan final­

ment tornà a Viena no resistí la idea de viure a la seva casa de la Isel­

gasse -un palauet- i sinstallà en un cèntric hotel. El temps, però, tot

ho cicatritza, i el compositor acabaria casant-se dos cops més: amb An­

gelica Dietrich, amb la qual aviat resultà totalment incompatible, i amb

Adele Deutsch, una dona ja una mica madura que féu tornar les ganes

de viure al compositor.Després d'uns anys en què la seva activitat de compositor havia estat

espasmòdica, ara tornaven a fluir les obres inspirades de la seva ploma:valsos com Veus de primavera i operetes com Una nit a Venècia (1883)i El baró gitano (1885), aquesta darrera estrenada a l'hora que es com­

memoraven els quaranta anys d'activitat musical i els seixanta del naixe­

ment del compositor. Fou una festa nacional que comportà fins i tot el

guarniment dels carrers de Viena i l'assistència de l'emperador Fran­

cesc Josep o una de les representacions.Strauss intentà aleshores la via de la òpera: el resultat fou una obra

mediocre, El cavaller Pasman (estrenada el dia d'Any Nou de 1892) que

no assolí mai arrelar en el repertori.El compositor visqué encara les celebracions del seu setantè aniver­

sari i escriví encara algunes operetes. El número d'opus de les seves

peces de dansa s'aproximava al 500. Passava ja llargament dels setanta

anys quan un dia, després de dirigir peces extretes precisament de Die

Fledermaus agafà un refredat que derivà ràpidament en pneumònia i

posà terme a la seva vida, el 3 de juny de 1899.

ROGER ALIER

CONCESIONARIOS

El reloj-brújula.A Ferdinand Alexander Porsche se Ieocurr.ió la idea del producto,IWC aportó las idea�u realización.Ferdinand Alexander Porsche, el diseñadordel Porsche 911, creó el prototipo de este

reloj y lo ofreció para su fabricación en

serie. (A muchos fabricantes de relojes eldesafío técnico les pareda demasiadogrande para que pudieran aceptarlo. ParaIWC, el desafío técnico era demasiadogrande para que pudiera rechazarlo.)Durante el desarrollo del único reloj­brújula se nos presentaron algunos huesosduros de roer, pero la obra final es una

golosina técnica.

(Basta sólo con imaginarse que el reloj y la

brújula tienen que funcionar indepen­dientemente uno de otro, sin la menor inter­ferenda magnética.)Estaba fuera de duda que para la máquinaultraprecisa ¡WC no podía emplearse elmotor de cuarzo, ya que su mando paso a

paso es engendrado por imanes perrna­nentes. Y componentes de acero tuvieronque ceder el paso, en la medida de lo

viable, a materiales paramagnéticos: el rotor

(cuerda automática), hecho con oro de21 quilates, reposa en un rodamiento debaJillas miniatura con 9 rubíes, y este a su

vez se encuentra en una fijación de

membrana especial resistente a los choques.La caja y la pulsera están hechasde una aleación ligera especial, con super­ficie endurecida. También las piezasexpuestas al desgaste están hechas con

titanio, como, por ejemplo, el cierre de

seguridad, finamente ajustable, de la

pulsera articulada cuyos eslabones son

removibles. Y las pocas veces que no pudoeludirse el uso del acero hemos empleadouna aleación paramagnética de berilio.(La brújula ¡WC es, dicho sea de paso, lamás plana a la redonda [3 mm], su agujaestá asegurada contra choques de ambaspartes y se mueve en cojinetes autolubri­cantes.)Queda por preguntarse cuál de los aspectosdel reloj-brújula es mejor: ¿la idea a larealización? Na importa, en todo caso

creemos que Ferdinand A. Porsche puedeestar contento con nosotros.

AURELI BISBE JOYEROProvenza. 261 - Barcelona-8

ROSA BISBE ART/DISSENYGanduxer. 20 - Barcelona-21

Diagonal. 482 - Barcelona-6Rambla Cataluña. 17 - Barcelona-7

iwc��&��.�

�/86cf

La natura és l' origen de totes les coses bones.

Ikma Nittinger en el primer paper del príncip Orlovsky

Resum argumental d"'El Rat Penat"

OBERTURA - Aquesta opereta és introduïda per una magnífica i moltextensa obertura, formada per diversos dels temes principals de robra,gairebé tots dansables i de melodia captivadora, que se succeeixen al­ternant-se i donant a la peça un aspecte molt variat. El ritme de valshi predomina, amb la seva elegància característica, interromput en al­guns moments per idees secundàries. Entre aquestes, la més notable ésun tema vagament melanconiós en el qual sentim breument el planyd'un oboè solista. Però l'orquestra no triga a tornar-nos a la músicade dansa que és l'element que predomina en tota la peça.

ACTEI: Una vegada, Eisenstein, el protagonista, es va burlar del seu

amic, Dr. Falke, fent-lo sortir al carrer disfressat de Rat-

Yoghourts, flam, cremes, formatges ...

-aliments frescos i naturals-

a Viena el 5 d'abril de IS74CHI Adolf Friese en una representacióAlfred Schreiber i

.

de tot Viena. Ara Falke es ,vol re-Penat, fet que fou l,a �lOta d l'opereta que veiem. L escenfvenjar, i aquest se;a. e t��a e� dia en què aquest, per un �_inicial és a casa d Else�s em

ha de passar una setm�na a atre motiu que no fa a cas,

t' enamorat de'Rosalmde, es­presó, Alfred, un tenor que fitar a uesta absència i ronda laposa d'Eisenstein, pensa �proh busc�r Eisenstein per dur-lo k�casa. Arriba Falke, el qua ve a

ríncep estranger, Orl�vs Iuna brillant festa que celebra un �r rendre-li el pèl-, Elsen-

en realitat una festa preparada p pt fer-hi alguna conques-

-

ix immedi t ment esperan.

bstein accedeix Im:�ne. ia a

f'

l'absència del mant per re reta. Rosalinde decideix apr? Ita: la minyona Adele, que estavaAlfred, i dóna el vespre ll�ur: també a la festa per l,� qual hadesitjant-ho per poder ass�s� Alfred i aquest s ínstalla arebut una invitaci?, �osah� ��;del ma;it. Arriba el directorla casa i es posa fms I tot.

buscar Eisenstein, i confonent-de la presó, Frank, que v,ema a.desmentir-ha per no com-If d ( ue no s atreveix a

,10 amb A re

.qd) l'enduu cap a la presa.prometre Rosalm e se

Cartell d'una represents ci

"Die Fledermaus" a l'òpe

de fora una serenata breu cantada per Alfred, un tenor i mestre de cantque estigué enamorat de la que ara és la muller d'Eisenstein, Rosalinde,i que ronda la casa esperant que l'empresonament temporaT"'del maritli deixi la via lliure. '

Entra en escena la minyona Adele, preocupada, perquè la seva germanaIda li ha dit que hi ha una festa brillantíssima a casa del príncep Orlovs­ky i que si pot anar-hi la presentarà sota nom fals perquè pugui di­vertir-s'hi. Precisament Adele ha rebut una invitació per anar-hi, peròel que no sap és que li ha estat enviada pel Dr. Falke, que ha organitzatla festa d'acord amb Orlovsky per burlar-se d'Eisenstein i fer-li pagaraixí l'assumpte del Rat-Penat.Adele comenta tot això en una arieta plena de vocalitzacions i ornamen­tacions; després es pregunta a si mateixa com conseguirà que li doninpermís per anar aquella nit a la festa i, veient que entra Rosalinde, lamestressa de la casa, es posa a plorar fingint que està molt preocupadaper la malaltia d'una tia seva.

Rosalinde es nega en rodó a donar-li la nit lliure: el marit ha d'ingres­sar a la presó aquella mateixa nit i la necessitaran per al sopar i perals preparatius. Aquesta escena forma un bonic duo entre Adele i Rosa­linde (<<Ach, ich darf»).

El cantant Alexander Girardi, un deis primers protagonistes de "Die Fledermaus"

Caricatura de Strauss a "Der Ploh" 19 de gener de 1879

ACTE I - Saló de la casa de Gabriel Eisenstein.

Cal advertir abans d'explicar l'argument, que el nom de l'opereta, El

Rat-Penat aHudeix a un fet que s'esdevé abans de le� coses. que veur�men escen�: un temps endarrera, el protagonista �lsenstel� v� gas t�runa broma pesada al seu amic, el Dr. Falke, consIstent. a d�r- °b!�r �:amb un pretext al carrer vestit de Rat-Penat, amb motíu un

F lkdisfresses, i fent-lo quedar en ridícul davant de m_ol�a gent. El. Dr. a

d �, 'el seu fur intern decidí de revenjar-se a e

a��e!:���t b�:;;é;er;ere:na altra raó, Eisenstein tingué li? alte�cat i

tou conde�nat per Ía justícia a passar cinc dies a la pr�sso, pero un.�intervenció inadequada del �euh defenbsfr �u ar.g�;��:�í �:�:�;s v;�rdies Com que es un ciutadà anara e, om l,.os�r en ordre els seus afers abans d'ingressar a l� ?re�o: en e� momen�que s'alça el teló falten poques hores per a la mitja-nit del dia en qu

ha de presentar-s'hi.. , de la casa d'Eisenstein. Sentim desEn començar l'opereta, velem el salo

Entra ara el tenor Alfred cantant, sense musica (e Taubchen») i Rosa­

linde se sent molt incòmoda davant la situació creada: Adele encara és

per allí i el marit és a punt de tornar. Finalment assoleix que Alfredse'n vagi però és massa tard: Alfred es troba amb Eisenstein que arribai torna amb ell, en un diàleg animat. Es desenvolupa aleshores un trio

entre Rosalinde, Alfred i Eisenstein.

Quan Alfred se'n va, Eisenstein es posa sentimental i declara que vol

sopar aquella última nit de llibertat amb la seva esposa. Però poc des­

prés arriba el Dr. Falke, que ve a invitar Eisenstein a la festa. Mentre

Rosalinde desapareix per anar a veure si el sopar està llest, Falke pro­

posa a Eisenstein d'aprofitar les darreres hores de llibertat anant a lafesta d'Orlovsky, i Eisenstein, animat davant la perspectiva d'alguna con­

questa, decideix de fer-li cas. Aquesta escena es desenvolupa en forma

de duo (s Komm mit mir zum Souper») en tres parts; durant la segona

part, Falke proposa a Eisenstein que es presenti a la festa amb el nom

fals de «Marquès Renard».Acabat el duo, Rosalinde torna i observa amb sorpresa que el seu marit

es disposa a marxar a la presó i sense sopar amb ella. Eisenstein dissi­

mula i li diu, a més, que en senyal de protesta per l'empresonamentpensa anar a la presó vestit de frac. Rosalinde, una mica sorpresa, re­

flexionar .ara es quedarà sola a casa i podrà rebre tranquil·lament el

seu antic amant Alfred. No per a res, sinó simplement per dir-li quedeixi de presentar-se a la casa inopinadament, però amb tot decideix queserà millor rebre'l sense testimonis i per aquest motiu crida Adele i

li diu que podrà anar a veure la seva tia malalta, perquè ha decidit do­

nar-li permís per aquella nit. Adele queda contentíssima i es disposa a'triar el millor vestit de la seva senyora per anar a la festa així que

aquesta no vigili.Es desenvolupa ara un magnífic quartet en el qual sentirem un dels te­

mes de l'obertura, el penúltim, amb el seu ritme lent i després accele­

rat, que apareix quatre vegades fins que finalment Eisenstein i Falke

se'n van, i Adele desapareix per arreglar-se.Rosalinde es queda sola, però tot seguit arriba Alfred. Rosalinde li de­

mana que se'n vagi, però ell refusa: li proposa de passar la nit cantant

i bevent, iniciant el número següent (e Trinken. Liebchen» ) que és un

duo en el qual triga molt a intervenir la segona veu, la de Rosalinde,

quan ja ha aparegut sencer el tema principal, un dolcíssim vals molt

atractiu.Alfred ja s'ha installat a la casa i fins i tot s'ha posat la bata d'Eisen­

stein, ja que no desisteix de passar tota la vetllada amb Rosalinde.

Però de cop se senten veus i arriba el director de la presó, que venia

personalment a cercar Eisenstein per començar els seus vuit dies de

càstig. Com que no coneix personalment Eisenstein, el director de la

presó pren Alfred per aquest, i ni ell ni Rosalinde, per por a l'escàndol,no s'atreveixen a desmentir-ho. D'aquesta manera Alfred és obligat a

anar a la presó. L'escena s'esdevé en la forma d'un trio, iniciat per

Rosalinde amb una polka (e Mein Herr») que després deriva cap a un

elegantíssim i molt conegut vals per al trio de personatges, tema que

apareix quatre cops.Alfred aprofita la situació per demanar petó darrera petó a la seva su­

posada esposa, sota la mirada complaent del director de la presó, i fi­

nalment se'n va amb ell a complir la condemna del marit.

, , .\ ,I I�: I �

. \

: ,,

, ',.:!:

. �'�. it:. t."

-

,

I· '. '1,,: .' I t I

.

.:',T;,�I;� tll� l;ij�III'/I�<-.. ·.·t�·JI , J

\ '1 '/ '!¡-i¡ j: I I • \ I '

\ �, ; I '

I, '. ! 1

'\, \.,',,\\�'\, .

.

"')

,IrÒ,

.j.: ,I"

t, : .'1 Ilt\

"'\. \

"FJedermaus", caricatura pu12 d'abril de 1874 a "Die

ACTE II: Se celebra la festa del príncep Orlovsky: Adele hi és pre­sent, vestida amb la millor roba de la seva mestressa. El prín­cep canta lloant els costums del seu país, que són que tothom

faci el que vulgui. Falke per burlar-se d'Eisenstein, li presen­ta Adele, que aquest reconeix com la seva minyona, però lanoia es burla d'ell en públic. Arriben a la festa Frank, direc­

tor de la presó, i una desconeguda dama hongaresa (Rosa­linde disfressada, una altra burla de Falke) i Eisenstein, sense

reconèixer-la, li fa la cort; ella li pren un rellotge que servirà

de prova de la seva infidelitat. El Xampany és proclamat rei

de la festa. Molt begut, Eisenstein es posa finalment camí

de la presó.

Al jardí del palau del Príncep Orlovsky el cor canta alegrement la joiaque sent davant l'esplèndida festa que s'hi està fent. Passen Adele i la

seva germana Ida; aquesta diu a Adele que la presentarà al príncepsota el nom d'Olga, coneguda actriu teatral. Arriba Eisenstein sota el

nom fals de Marquès Renard i és presentat a Orlovsky. Aquest canta

(generaknent el paper és interpretat per una mezzo-soprano, perquèse suposa que el príncep és un adolescent) explicant que li agrada man­

tenir a Viena els costums del seu país natal, i que poden resumir-se

en deixar que tothom faci allò que més li plagui. L'ària té un aspectelleugerament exòtic i inclou la frase francesa «Chacun à son gout» amb

la qual el príncep subratlla aquesta idea de la llibertat per a tots.

Falke comenta amb Orlovsky que ara comencen les burles a Eisenstein

que li havien preparat: la primera consisteix en presentar-li a la seva

pròpia minyona Adele com a actriu Olga. Eisenstein es queda visible­

ment sorprès i vol increpar l'atrevida serventa, però aquesta li fa una

escena amb un vals (e So sehn Sie die Figur») i tots els assistents a la

festa es posen a favor d'ella, amb la qual cosa Eisenstein queda en

ridícul.Mentrestant ha arribat a la festa el director de la presó, Frank, el quales presenta sota el nom de Chevalier Chagrin. Aviat entaula un diàlegamb Eisenstein i ambdós parlen amigablement sense saber l'un quiés l'altre.Falke ha preparat el número següent: a la festa ha aparegut ara una

dama hongaresa molt espectacular (i que no és altra que Rosalinde dis­

fressada). La estranya dama sedueix tot seguit Eisenstein i . aquest hi

queda fascinat fins al punt que no s'adona que ella li pren un valuós

rellotge de butxaca després d'haver cantat unes elegantíssimes czardes,de caire enyoradís (vKlange der Heimat»). Després d'aquesta extensa

escena arriba el clímax de la festa, durant el qual el xampany és pro­clamat rei de tots els vins (Xampany Primer, rei) mentre els invitats,

que comencen a manifestar signes d'etilisme, creen una momentània

«Unió de germans i germanes» i confraternitzen besant-se abundosa­

ment, mentre sentim un dels valsos de l'obertura, ple d'empenta i

brillantor.Eisenstein ha begut considerablement i vol ara de totes passades arran­

car la màscara de la suposada comtessa hongaresa, però Falke ho evita

fent tocar les sis del matí amb una campana: Eisenstein ha de marxar

cap a la presó i ho fa lentament, amb la passa insegura, i acompanyat

Gundula Janowitz (Rosalinda) i Eberhard Wachter (Eisenstein)

en una representació de:"Die Fledermaus" de l'any 1972

pel director, Frank, que també va begut no sap perquè l'altre fa el

S((U mateix camí.

ACTE III: El director de la presó, Frank, arriba a aquesta encara

enterbolit pel xampany que ha begut en excés, i el seu aju­dant Frosch l'ha de despertar perquè li signi un informe.Arriba Adele que vol que Frank li pagui estudis d'art dra­

màtic, com aquest li havia promès enmig dels vapors etílics.

Quan Eisenstein es presenta a la presó per ingressar, Frank

creu trobar-se encara begut: ja hi ha un Eisenstein a la pre­só! Eisenstein va a mirar-ho i veu el seu antic rival Alfred

i se sospita alguna infidelitat d'ell amb Rosalinde; es pre­senta com a advocat defensor i fa que ho confessi tot. Però

quan Eisenstein vol començar a despotricar, Rosalinde li

ensenya el rellotge que ella mateixa li va prendre com a da­ma hongaresa i Eisenstein ha de callar. Tots els invitats a

la festa vénen a la presó i la burla del Dr. Falke queda ex­

plicada. Eisenstein s'abraça amb Rosalinde i tot acaba bé.

L'escena se situa ara a la presó. Arriba el director, Frank, molt begut,mentre sentim una reminiscència del vals de la festa i les puntualit­zacions còmiques del fagot. Frank s'acosta a una font i beu aigua, peròla troba horrible. Finalment s'adorm al damunt d'un diari. El seu aju­dant Frosch el desperta per fer-lo signar un informe. En aquell mo­

ment arriba Adele: a la festa, i en ple entusiasme alcohòlic, Frank li

havia promès ajudar-la en la seva carrera teatral pagant-li uns estudis.

Arriba també Rosalinde a visitar Alfred, el qual se sent molt desgraciati vol contractar els serveis d'un advocat, el Dr. Blind, perquè el treguide la presó.Mentrestant Eisenstein, que ha anat recobrant parcialment la sobrie­

tat, es presenta per ingressar a la presó: molt sorprès en veure al seu

davant el seu company d'embriaguesa, Frank, al qual ell coneix pel nom

de Chevalier Chagrin, mentre aquest el coneix a ell pel de Marquès Re­

nard. Quan Eisenstein reclama que el tanquin, Frank s'hi nega: Eisens­

tein, li diu, ja fa hores que jeu a la presó. Eisenstein s'enfurisma i més

encara quan sospita que Alfred és allí per alguna raó relacionada amb

la seva esposa. Aleshores Eisenstein es disfressa d'advocat i es pre­

senta com si fos el Dr. Blind a rescatar Alfred, i amb aquesta excusa

li va treient la informació sobre tot el que va passar el dia abans. Quan

Alfred ho confessa, Eisenstein, irritat, esclata furiós, però Rosalinde,

que ha estat present a l'escena el calma ràpidament mostrant-li el re­

llotge que li va prendre quan anava disfressada de comtessa honga­resa: també Eisenstein té infidelitats a amagar.Arriben ara tots els convidats a la festa d'Orlovsky amb aquest i el Dr.

Falke: aquest explica que tot havia estat organitzat per punir Eisens­tein, però ara ja tot quedarà perdonat i oblidat. Eisenstein s'abraçaamb Rosalinde; Orlovsky pagarà els estudis d'Adele i Frank i el seu aju­dant Frosch podran continuar llur vida tranquiHa com a funcionaris

de la presó. Entre l'alegria general cau el teló després que tots han do­

nat la culpa del que ha passat al xampany mentre passen per l'orques­tra diferents temes dels que hem sentit durant tota l'opereta.

ROGER ALIER

A los �O años su Hiel necesitaalgo mas que gran(Jes promesas

Este es un momento importante en

su vida. Ha ganado en madurez y

serenidad, se ha vuelto usted más

exigente. Y también su piel se ha

vuelto más exigente.Por eso, ahora necesita una atención

muy especial y un cuidado

intensivo.J

(Si no la cuida, su piel perderá su

I elasticidad y frescura, debido a la

natural disminución de su capacidadpara regenerarse. Es el momento de

.

pensar en la Línea Suractif de

Lancaster. Un tratamiento que no es

sólo una gran promesa, sino el

SURACTIFTRAITEMENT

DEJOURACTIVE DAYTREATMENT

L I :\ E A S t. R A e T I F

resultado de más de 20 años de

investigación en el desarrollo de la

eficacia de un agente activo, único

en cosmética: el retinol hidrosoluble.

Eminentes derma tólogos han

controlado las pruebas clínicas yhan comprobado su poder paraes tirnular la regeneración de la

epidermis.Para que usted pueda prestar una

atención especial a las necesidades

específicas de su piel, la Línea

Suractif presenta tres niveles de

tratamiento: cuidados básicos,cuidados especiales y cuidados

intensivos. No puede usted obtener

mejores resultados. Ni debe aceptarmenos.

LANCAST[�.

Un saló de ball a Viena

Discografia d'''El Rat-Penat"La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres.A continuació són citats els intèrprets més importants, l'orquestra i eldirector, així com l'any aproximat de l'enregistrament.DECCA DPA 585/86

Hilde Gueden, Wilma Lipp, Julius Patzak, Alfred Poell. Cor iOrquestra Filharmònica de Viena. Dir.: Clemens Krauss. 1950

CBS 78245 (2)Ljuba Wellitsch, Lily Pons, Charles Kullmann, Richard Tucker.Cor i Orquestra del Metropolitan Opera House de Nova York. Dir.:Eugene Ormandy. 1950

LA VEU DEL SEU AMO 408/9 LALPElisabeth Schwarzkopf, Nicolai Gedda, Helmunt Krebs, RitaStreich. Cor i Orquestra Filharmònica de Berlín. Dir.: Herbertvon Karajan. 1955

DECCA 6016 SXL (actualment DECCA 6115 SXL)Hilde Gueden, Erika Koth, Waldemar Kmentt, Giuseppe Zampieri.Cor de l'Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Dir.:Herbert von Karajan. 1962

RCA 26.35058 DPAnneliese Rothenberger, Adele Lepigh, Rise Stevens, Sándor Kon­ya. Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Viena. Dir.: Oscar Danon.1963

Medalla conmemorativa del naixement de Johann Strauss

EMI 165-29300Anneliese Rothenbenger, Nicolai Gedda, Walter Berry, Brigitte Fas­

sbaender, Dietrich Fischer-Dieskau. Cor de l'Òpera Popular de

Viena. Orquestra Simfònica de Viena. Dir.: Willy Boskovsky. 1973

DECCA SET 540-1Gundula Janowitz, Waldemar Kmentt, Renate Holm, Eberhard

Wachter. Orquestra de l'Òpera de Viena. Dir.: Karl Bohm. 1975

DEUTSCHE GRAMMOPHON 2537040

Hermann Prey, Rene Kalla, Julia Varady, Bernd Weikl. Orquestrade l'Òpera de .I'Estat de Baviera. Dir.: Carlos Kleiber. 1976

EURODISC 2 EUR

Renate Holm, Wilma Lipp, Walter Berry. Cor de l'Òpera de Viena.

Orquestra Simfònica de Viena. Dir.: Robert Stolz. 1979 (enregis­trament d'una representació pels volts del 1954).