PG 1996 1997 1127 - Liceu · L'orquestrahaactuat al Teatro RealialPalacio Real de Madrid, les....
Transcript of PG 1996 1997 1127 - Liceu · L'orquestrahaactuat al Teatro RealialPalacio Real de Madrid, les....
•,
,
-
�
CD
AJORICAJoyas y Perlas
Jewellery & Pearls
GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 1996-97
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
GENERALITAT DE CATALUNYA
AJUNTAMENT DE BARCELONA
MINlSTERIO DE CULTURA
DIPUTAClÓ DE BARCELONA
Orquestra Simfònicadel Gran Teatre del Liceu
Solistes
María Manuela Caro, pianoItxaro Mentxaka, mezzo-soprano
Director d'orquestraCristóbal Halffter
Violí concertino: Josep lVI. Alpiste
Palau de la Música Catalana
Dijous, 6 de febrer, 21 h., funció núm. 3, torn E
w ww
UU u
II @ Banc Sabadelliii
� Autopistas C.E.SA ...J BANCO BILBAO VIZCAYA
ARGENTARIA _ .. _-
...J ...J # BANCACATAlANA
;:)
II ;:)
�;:) /� O
fiii·Banco
Central HispanoSantander
Banesw zO O Borsa de Barcelona
Z Z ...J
�W ,-
Cambra Oficialde Comerç
...J ...JIndústria i Navegació
"laCaixa" de Barcelona í?�H$.Ceo-r:a
w w
1:
•••• 1Ij¡� <
CATWïftYA --r:a
TURISME DEr:a �DragadosBARCELONA R 10
- �1
1:• (/)1:
I-< <
�< tv�
Erkimia gasN�ural�� Z
(/) (/)
O
l- I-
11 < wmterthur < OSHSA(/)
t9 PHILIPSGrupo ;:)Endesa Z Z
...J
O O
S@ C�...J
Ü ..'1J ,Aigües de Barcelona Telefónica(/) (/)
;:) ;:)
®AN ...J WAAGNEI!:!!�[)] ...JI
Thyssen Bcettlcher
--------- FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU
Generaíitat de Catalunya, Ministerio de Cultura,...J ...J Ajuntament de Barcelona, Díputacíó de Barcelona,
Societat del Gran Teatre elel Liceu i Consell de Mecenatge
®Programa
I
Salvador Pueyo(1935)
Marta
(Moviment simfònic de l'òpera Terra Baixa)
Robert Gerhard
(1896-1970)Pedrelliana, sobre La Celestina de Felip Pedrell
(Tercer temps de la Simfonia Homenatge a Pedrell'i
Concert pel' a piano i orquestra de cordes
!. Tiento/I. DIferencias
If!. Folia
Solista: María Manuela Caro, piano
n
Manuel de Falla Siete canciones populares españolas(1876-1946) (orquestració ele Luciano Berio)
I. EL p aiio moruno
f!. Seguidilla murciana
II/. Asturiana!fI. Jota
fi. Nana
fI/. CanciónVII. Polo
Solista: Itxaro Mentxaka, mezzo-soprano
EL sombrero de tres picos (2a suite]1. Seguidillas
JI. Farruca111. Jota
Materials musicals: Boosey & Hawkes Ltd., London.
J.W. Chester Ltd .. , London
Universal Edition, Wien
IlIOCHAFllèS I 9
María Manuela Caro Itxaro Mentxaka
Nascudaa �illafranca .del Bierzo, la pia.nista �aría Ma�u�la
Caro acaba els estudis al Conservaton Superior de Música
de Madrid. El seu nom i el seu art obtingueren una gran
reputació des de principis dels anys seixanta, ja que no solament fou
coneguda a Espanya com a intèrpret de la Nova Música, sinó que
també realitzà brillants actuacions com a solista en nombrosos con
certs de música contemporània. En aquella època, se la pogué escol
tar en Festivals celebrats a Londres i, després, a Berlín, Varsòvia i
Madrid.
Després d'un llarg període d'estudi, renovà la seva activitat de
solista amb l'estrena el juny de 1988 del Concert per a piano i
orquestra de Cristóbal Halffter, especialment escrit per a ella; i ha
interpretat aquesta obra en nombroses ocasions amb les principalsorquestres europees (Bayerische Rundfunk, Munic, Berlín, Stuttgart,Madrid, Barcelona, Düsseldorf, Ginebra, etc.). María Manuela Caro
acaba d'enregistrar un concert amb l'Orquestra de la Ràdio de
Frankfurt, sota la direcció de Cristóbal Halffter.
Durant l'any 1996 gravà un C.D. monogràfic del compositorromàntic espanyol Martín Sánchez Allú (Salamanca, 1823 - Madrid,
1858), creador d'una música que havia quedat injustament oblidada
durant molt de temps.
Aquest mateix any estrenà amb la Rundfunk Sinfonia Orchester de
Berlín el Concert per a piano i orquestra de corda de Robert
Gerhard.
Nasquéa Lekeitio (Biscaia) i començà una vocació musical al
cor Itxas-Soinua. El 1983 es traslladà al Conservatori de
Bordeus, on estudià amb Monique Florence. Rebé algunsguardons importants i col·laborà amb l'Orquestra d'Euskadi, la
Simfònica de Bilbao, la Municipal de València, l'Orquestra de
Bordeus, la Scottish Chamber Orchestra i els Virtuosos de Moscou.
Amb aquests darrers interpretà la Missa de la Coronació de Mozart
a la Sala Pleyel de París. Darrerament ha cantat òperes i concerts a
Bilbao, València i Madrid. Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem
porada 1989-90 amb Beatriz Enríquez (Cristóbal CoLón), Dorahella
(COSt fan tutte) i Nicklausse (Les contes d'Hoffmann). La temporada1992-93 interpretà Smeton (Anna Balena) i novament Dorabella
(Cosifan tutte).
10 IlIOCBAFIES
Cristóbal Halffter
CristóbalHalffter nasqué a Madrid el mes de març de 1930.
Realitzà els estudis amb Conrado del Campo, i els finalitzà
en el Reial Conservatori de Música de Madrid. El 1962
guanyà per oposició la càtedra de Composició i Formes Musicals del
conservatori i el 1964 fou nomenat Director d'aquest centre. El
1966 dimití ambdós càrrecs per poder dedicar la seva activitat professional a la creació i direcció d'orquestra.
Ha estat President d'Honor del Festival Internacional d'Art
Contemporani de Royan (França) i el1976 i 1978 ocupà la Càtedra
de Composició dels Cursos de Música Contemporània de Darmstadt.
La seva obra com a compositor inclou un ampli espectre creatiu, queva des de la música coral, de cambra i electrònica, a l'escriptura pera la gran formació simfònica.
Per encàrrec de les Nacions Unides i per commemorar el XX
Aniversari de la Declaració dels Drets Humans, escriu el 1968 la
Cantata Yes, speak out, yes per a solistes, recitadors, cors i orquestra,
que estrenaria a l'Assemblea General de Nova York.
Entre les seves produccions hi ha: Elegías a la muerte de tres poetas esp añoles (Antonio Machado, Miguel Hernández, Federico
García Lorca) (1974/75); Officium defunctorum; (1979) per a cors i
orquestra; Doble concertper a violí, viola i orquestra, Concert núm.. 2
per a oioloncel i orquestra, escrit per encàrrec .de l'Orquestra de
Baden - Baden per a Rostropòvitx (1985); Tres poemas de la lírica
espoiiola per a baríton i orquestra (1985-86), escrit per encàrrec de
IlIOCBAFIES 111
l'Orquestra Filharmònica de Berlín; Concert per a piano i orquestra(1987); i Mural sonante (1993). En la seva creació compositiva, s'hi
reflecteix un compromís profund amb la problemàtica humana i
social del món contemporani. Entre el 1986 i 1989, ocupà la càtedra
de Composició en el Conservatori de Bema.
En nombroses ocasions ha actuat com a director al capdavant de
les més importants orquestres europees i americanes (Filharmònicade Berlín, Orquestra de la Ràdio de Baden-Baden, Tonhalle de
Zuric, Nacional de França, Nacional de España, Simfònica de
Londres, Suisse Romande, Festival de Lucerna, Bamberg,Hamburg ... ) per les quals és contínuament invitat a dirigir concerts,en què procura oferir, juntament amb les obres del repertori simfò
nic tradicional, obres contemporànies, pròpies o de compositors del
segle xx.
És acadèmic de l'Acadèmia Europea de les Ciències, les Arts i les
Lletres de París; el 1981 rebé, del Rei D. Joan Carles, la Medalla
d'Or a les Belles Arts; el 1981 fou elegit membre de la Real
Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid; i el 1985 de·
l'Akademie der Künste de Berlín. Aquest mateix any fou nomenat
Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleó.
El març de 1988 rebé la Medalla d'Or de l'Institut Goethe per la
seva meritòria tasca cultural al'ex - República Federal d'Alemanya.El mateix any li fou atorgada la Medalla de Oro de las Bellas Artes
de la Junta de Castilla y León. El 1989 rebé el Premio Nacional de
•
12 I Il lOG H A F I E S
Música i també fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de
Suècia.
El març de 1994, rebé el Premi Montaigne, de la Fundació F. V. S.
d'Hamburg, pels valors de renovació del seu llenguatge musical i el
contingut humanístic de la seva obra.
Pertany a l'Acadèmia de les Ciències i les Arts Europea. La
Fundació Fórdergerneinschaft del' Europaischen Wirtschaft li conce
dí el Premi Compositor Europeu de l'any 1994. El novembre de
1994 rebé el Premi de Música Espanyola de la Fundació Jacinto e
Inocencio Guerrero.
Entre les seves darreres estrenes cal destacar: gener de 1996 a
Dresden (Alemanya) la seva obra Memento a Dresden, encarregadaper l'Orquestra Filharmònica d'aquella ciutat per commemorar el
125 aniversari de la seva fundació. A Memento a Dresden es ret
homenatge a les víctimes del bombardeig de 1945 amb el qual fou
immolada aquesta ciutat alemanya, així com les seves «germanes
emblemàtiques», Guernica, Coventry i Hiroshima.
Durant la Semana de Música Religiosa de Cuenca 1996 es féu la
primera audició de Turbas, obra encàrrec en què es reflecteix simfò
nicament la manifestació popular que se celebra en aquesta ciutat
des de temps immemorial.
Amb aquest concert, Cristóbal Halffter debuta a la temporada del
Gran Teatre del Liceu.
Il IOC H A F I E s 113
Orquestra Simfònicadel Gran Teatre
del Liceu
Elprimer director titular de l'Orquestra Simfònica del Gran
Teatre del Liceu fou Marià Obiols. En la seva llarga història ha
estat dirigida per batutes convidades com ara Otto Klemperer o
Bruno Walter.
Des de la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu, la normalit
zació de l'Orquestra i el millorament de la seva categoria simfònica ha
estat propòsit principal en els plans de la nova etapa del Teatre, que es va
cloure amb l'incendi que el gener de 1994 va destruir l'escenari i la sala.
Els' directors titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco i més
endavant Uwe Mund, que es va imposar com a objectiu dotar l'Orquestrad'tm repertori simfònic (Mozart, Brahms, Mahler, Bruckner, Txaikovski,Mussorgski, Montsalvatge) que li donés lm nou protagonisme.
Diferents directors invitats han treballat en el decurs d'aquests anysamb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre els quals cal
citar els mestres Albrecht, Bonynge, Decker, Gatto, Gandolfi, Hollreiser,Kulka, Nelson, Pericle, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Schneider,Varviso Maaz Neumann, Ros Marbà, Pons i Gardelli., o'
L'orquestra ha actuat al Teatro Real i al Palacio Real de Madrid, les.Arenes de Nimes, l'Òpera de Ludwigshafen, el Théàtre des ChampsElysées de París, el Palau de la Música Catalana i el Teatre Grec de
Barcelona, el Festival d'Orange, l'Odeon Herodion Atticus d'Atenes i el
Festival de Peralada, entre d'altres indrets.
14
ORQUESTRASIMFÒNICA DEL GRAN
TEATRE DEL LICEU
Concertinos
Josep M. ALPISTE
.N.N.
Violins primersMaria Anca ANDREI*
Tobias GOSSMANN*
Margaret BONHAM
Miloslav CAPKA
Andrea CERUT!
Birgit EULER
Piotr JECZMYK
Dorina MARGINEANTU
Edith MARETZKI
Emilian TOADER
Vessela TOMOV
Guerassim VORONKOV
N.N.
N.N.
Violins segons
Annick PUIG*
Anton ZUPANCIC*
Antònia TERRÉSRosa BIOTA
Mercè BROTONS
Elena CEAUCESCU
Rodica Monica HARDA
Marcel NOLL
Jordi PAPS
Sebastian POPESCU
Frederic SBERT
Julius VARADI
Jordi VILARGUNTÉ
N.N.
Violes
Birzit Renate SCHMIDT*e
Marie VANIER *
Florian MUNTEANU
Bettina BRANDKAMP
Mihail FLORESCU
Nicolae GIURGEA
Lluïsa JAIME
Timothy E. McKEITHEN
Victor PETRE
Franck TOLLINI
N.N.
N.N.
Josep MERCADAL*
Miquel BARONA *
(CLarinet baix)N.N.
FagotsJust MOROS*
Eugenia SEQUEIRA*Francesc BENÍTEZ*
(Contrafagot)N.N.
Violoncels
Pere BUSQUETS*Peter THIEMANN*
Adam GLUBINSKI
Esther Clara BRAUN
Alexandre BÁSCONESCarme COMECHE
Rafael SALA
Juan Manuel STACEY
Georghe TATU
IVI. Eulàlia VALERO
Matthias WEINMANN
N.N.
TrompesVicenç AGUILAR*
Frantisek SUPIN*
Carles CHORDÀEnric Xavier MARTÍNEZFrancisco RODRÍGUEZ
Ignacio ZAMORA
TrompetesFrancesc COLOMINA *
Àngel VIDAL
Francisco VILLAESCUSA
N.N.
Contrabaixos
Tomàs ALMIRALL*
Josep QUERJaume ALBORS
Francesc LOZANO
Joan MAULEÓNLluís RUSIÑOLRafael de la VEGA
N.N.
Trombons
Josep Antoni OLTRA*
Francesc SÀNCHEZ*Detlef HILLBRICHT*
[Contraboix]Luis BELLVER
David MORALESFlautes
Albert MORA*
Joan Josep RENART*
Agustí BRUGADA
Manuel FLORENCIANO
Oboès
Francesc CASTELLÓ*Emili PASCUAL*
Richard VAUGHAN*
(Com anglès}Enric PELLICER
Raúl PÉREZ
Tuba
José Miguel BERNABEU*
ArpesLina SERRACARABASSA*
Margarita ARNAL*
Percussió
Artur SALA * .
(Timbals)Jordi MESTRES *
Julio BURGOS
N.N.
N.N.Clarinets
Philip R. CUNNINGHAM*
(*) Solistes
WONToBLANC
Gent de laterra
Piense en usted cuandola regale. En el placer de escribir con
la estilográfica más famosa del
mundo: Meisterstück 149 de
Montblanc. Excepcionales artículos
de escritura con los que
siempre será recordado. Piense si a
usted no le gustaría tener una.
1 Sebastià, Manelic i Marta, els tres
protagonistes de l'òpera Terra Baixa
la música dels quals constitueix el
mooiment simfònic Marta, «no són ni
déus de l'Olimp ni membres
distingits d'una elit. Són gent de la
terra, de la muntanya, capaçosd'estimarfins al més profund ( .. )però també, d'odiar i de matar»
escriu el compositor barceloní
Salvador Pueyo. Autor d'obres com
ara Abstraccions (1964), Vespres de
Sant Pere (1968), Simfonia Barroca
(1977), el ballet Yerma (1992),estrenat al Liceu, o la recent Morta
Fiamma (1996), estrenada a
Copenhaguen, Pueyo és un dels
compositors més destacats del país.
Salvador Puevo.
Encomentar-me, el Dr. Albin Hanseroth, la possibilitat de
fer sentir en un concert, a través d'una obra d'uns vint"
minuts, com «sona» la música de l'òpera Terra Baixa
-que, basada en l'obra d'Àngel Guimerà i amb llibret de Jordi
Graells, vaig acabar l'octubre del 1993- no volia pas que l'obra
que en resultés es pogués prendre com a l'encadenament d'una
1
THE ART o F WRITING
18 I C E x T DEL ti T E H H ¡\
e o rro n r c i. OUIlISC�RRt� PARIS, 113
Portada de l'edició especial d'Editorial Orbis.
Pàgina següent:Il-lustració de Terra Baixa de Maurici de Vassal pel'
a I" edició dOrbis,
successió de «retalls» de diferents escenes de l'òpera. Algunes suites
que tenen aquest origen m'ho semblen. Per altra part, tampoc
l'òpera Terra Baixa, tal com la vaig concebre, no es presta a extreu
re'n diferents quadres per «muntar» una suite.
Marta, aquest és el títol de l'obra, és un moviment simfònic consti
tuït per la música de Sebastià, de Manelic, de Marta, tots tres prota
gonistes de l'òpera. És la música del seu món, del món d'un triangleen què es manifesten i barregen sentiments i vivències humanes. No
són ni déus de l'Olimp ni membres distingits d'una elit. Són gent de
la terra, de la muntanya, capaços d'estimar fins al més profund amb
dolcesa, amb passió, amb violència i capaços, també, d'odiar i de
matar.
La sonoritat orquestral, el tractament de les veus (en l'òpera), el
color harmònic, els volums sonors que m'han interessat són els que,
al meu entendre, m'apropaven al món dels sentiments vius, mai de
ficció, arrelats als protagonistes del drama.
SALVAIlOH PUEYO
Falla i Gerhard.,dos punts de vista
coincidents
«De la mateixa manera que no podem imaginar la
història de la música espanyola sense l'aportaciódecisiva de Falla, tampoc no és possible planar sobre els
anys 20 i 30 a Barcelona sense les aportacions de
Gerhard, i no només en el camp de la composicio» escriu
Xosé Aviñoa. Per la seva banda, Marta Muntada
recorda la importància de l'Associació de Música «da
Camera» en la difusió de les obres dels dos compositors.Cal recordar-ho a cinquanta anys de la mort de Falla i
a cent anys del naixement de Gerhard, dos dels noms
fonamentals de l'avantguarda musical del país.
Cerhard a la casa del seu rnesrre.
Felip Pedrell.
Pàgina següent":Manuel cie Falla a Cranada.
Arnold Schonberg. Anton von Webern i
Hobert Gerhard a la Rambla de Barcelona.
QuanRobert Gerhard naixia el 1896, Manuel de Falla era ja
un jove de 20 anys. Aquesta diferència sembla decisiva per
establir que un i altre pertanyien a generacions diverses.
Però ambdós tingueren punts de contacte, facilitats per un
ofici comú, el de músic, i allò que sembla més capaç d'aproximardues ànimes exquisides, la fascinació per l'avantguarda, terme que
en les primeres dècades del segle XX tenia un gran poder de
convocatòria. Manuel de Falla, que havia nascut a Cadis el 1876,era d'ascendència valenciana, de part de pare, i catalana, de part de
mare. Robert Gerhard, que era fill de suís i d'alsaciana, residí la
meitat de la seva vida a Catalunya i l'altra meitat entre Munic,Viena i Cambridge. Un cas i l'altre, doncs, es presenten com a
22 I F ti L L ti I e E H ¡-¡ ti H D. D o S ¡> L' x T S D E V I S T fi e o I x e I D E x T S
«L'obra de Pedrell no
trobava empresaris.Quan foren representats
Els Pirineus, el mestre
feia molts anys que
avençava sempre l
creava les altres obres
molt més representativesde la seva manera de
pensar i sentir. Altre
motiu d'incomprensió!La Celestina, El Comte
Arnau, estaven més
dintre de la nostra
època. En canvi, perl'altre camí, pel camí
dels que negaven
l'eficàcia del sentiment
pedrellià, hem arribat
al ''patriotisme'' de Las
corsarias amb allò del
"soldadito" i de la
bandera espanyolacenyint el cos mig nu
d'una "cupletera"»
E I) U A n I) L. e II A V A 11111
La incomprensió vers Pedrell
«Revista Musical Catalana»
Núm. 225-226. Setembre / Oc/ubre 1922.
artistes capaços d'aixecar la mirada més enllà dels marges de la
terra que els ha vist néixer. No és aquesta una circumstància feble
en una època en què certes formes de nacionalisme encerclaven les
aspiracions universalistes dels creadors.
La biografia de Falla correspon a la generació de Morera (1865),Millet (1867), Granados (1867), Mitjana (1869), Vives (1871),López-Chávarri (1871), Joan Lamote (1872), Séverac (1873),Schonberg (1874), Viñes (1875), Ravel (1875), Garreta (1875),Casals (1876), del Campo (1879), Pahissa (1880) o Stravinsky(1882). Però Falla es distingí ràpidament de la major part dels seus
contemporanis per una particular manera de tractar el material
sonor, en què es notava tant la passió per la tradició hispànica,antiga i moderna, com el to avantguardista que trobem també en
l'obra de Stravinsky i de Ravel, que proporciona un so peculiar i .
uns ritmes característics. Això, Falla ho va treure no tant de la seva
formació, d'escassa volada, com era norma en aquells anys
finiseculars a qualsevol ciutat espanyola, com de les seves visites a
París. En aquella ciutat es covava el brou més obert a la novetat del
moment i les iniciatives de Falla foren, no només escoltades, sinó,sobretot, potenciades, divulgades i internacionalitzades. Així podemexplicar que un home com ell, tan reclòs en la seva intimitat,
pogués, gràcies als seus contactes internacionals, fer d'introductor a
Madrid i Barcelona de la idea de formar societats depenents de la
SIMC (Societat Internacional per la Música Contemporània), que,
finalment, l'abril del 1936, tindria una memorable sessió a
Barcelona.
Robert Gerhard, per la seva banda, era de la generació dels
Massana (1890), Salazar (1890), Moreno Torroba (1891), Mompou(1893), Toldrà (1895), Blancafort (1897), Bacarisse (1897), Ricard
Lamote (1899), Revueltas (1899) oR. Halffter (1900). També se'n
destacà girant els ulls vers l'àmbit germànic, creador d'una estètica
gairebé ignorada per la pesantor de la tradició wagneriana que a
Espanya, i en especial a Catalunya, havia ordenat les ments, la
pràctica musical i fins i tot les pregàries de la major part dels
ambients culturals avançats. Així com els seus col-legues, agrupatsen I'ap elIatiu de «Generació del 27» van seguir estretament
relacionats amb París, especialment a través de Mompou i
F fi L L fi I e E H II fi H D. D o S ¡> U x T S D E V I S T fi e o I x e I D E '\ T S I 23
Blancafort, Gerhard es va sumar entusiàsticament als experiments que menava Schonberga Viena; aprengué harmonia amb ell, se'n féudeixeble predilecte, el portà a Barcelona, per tal
que, al llarg de sis mesos (1931-32) reposés i
acabés la seva òpera Moses und Aran i esde
vingué emissari de les seves innovacions
estètiques.De la mateixa manera que no podem imaginar
la història de la música espanyola sense
l'aportació decisiva de Falla, tampoc no és
possible planar sobre els anys 20 i 30 del nostre
segle a Barcelona sense tenir en compte les
aportacions de Gerhard, no només en el camp dela cornposició, que en aquells anys era més aviattímida i aventurera (els ballets Ariel el 1934 iSoirees de Barcelone el 1936, l'obra per a
orquestra Albada, interludi i clansa el 1936, lacantata L'alta naixença clel Rei en Jaume el
1932, les Sis cançons populars catalanes el1931 i poca cosa més), sinó també com a
animador d'activitats associatives, com ara l'Associació Discòfils,que promovia audicions discogràfiques comentades, la publicaciód'estudis musicològics al costat del seu mestre Higini Anglès, etc.
Falla mantingué una relació constant i excel· lent amb Catalunya;Rusiñol, Pahissa, Gerhard, Granados, Cambó, Manuel Clausells (elpresident de l'Associació de Música «da Carnera» que li va dedicarsessions monogràfiques, entre les quals la que va fer possiblel' estrena mundial del Concerto el 1926) i un llarg etcètera
expliquen que el compositor granadí se sentís com a casa, en virtutd'una naixent solidaritat entre els homes de cultura, i en especial elsde la música, que entenien com un deure rebre i facilitar l'estada detots els compositors d'avantguarda que fessin cap a la capitalcatalana. Robert Gerhard no només se sumà a aquest gest solidarisinó que adoptà Falla com a mestre i hi mantingué una cordialrelació epistolar i personal; però, com indica Josep Casanovas,Gerhard se sentí una mica decebut del tarannà ascètic i poc
El sombrero de tres picos. de Falla
an�b Vera Nemchinova (Vecina)i Léoniele Massine (El molinera).
Pablo Picasso: Esbós ele El molinero
(El sombrero de tres picos, de Falla).\'Iusée Picasso (París).
24 I F ti L L ti I e E H II ti H D. D o S P L' x T S D E \' I S T ti c: o I x e I D [ x T S
Pablo Picasso: Maqueta del decorar
delïnitiu de E'/ sombrero de Ires picos de Falla.
Musée Picasso (París).ambiciós de Falla en un moment en què, ja preparat sobrerament,es volia menjar el món.
Gerhard no tinaué el camí fàcil a Catalunya, perquè les sevesb
,
propostes sonores distreien del propòsit en què s'havien compI�omesd'una manera i d'una altra totes les instàncies musicals del paIS per
vertebrar Catalunya a partir de la tradició pròpia, fer efectiva la
maduresa dels conciutadans a partir del contacte sovintejat amb les
obres dels grans mestres internacionals, sobretot de l'escola barroca
(Passió seeons sant Mateu el 1921) i romàntica (Centenari del
Romantici:me el 1930) i introduir rigor i ambició en els estudis
musicals per tal de formar planters de músics de cara al futur.
Robert Gerhard anava per un altre camí, un camí que, en certa
manera, era ja de tornada. Després d'haver fomentat l'estrena del
«La novedad cie Falla. su parente originalidad. reside
en la "sustancia musical" antes y pOI' encima cic
cualquier 1150 externo y procedimental o en el pruritocie una llamada innovación. Es el caso. sin embargo.que al ser nuestro tipismo tan caracterizado como el
procedente del popularismo meridional. el overuc se
complace con UI] primer nivel de lectura»
ENHIQuE FHA:>ICO
Los testamentos de la Antequcruela«Scherzo»
Núm. 110. Desembre 1996
F ti L L ti I e E H II ti H D D o S P L; x T S D E V I S T ti C o I \ CID E x T S I 25
Pierrot lunaire de Schonberg el 29 de maig del 1925, ambcomentaris seus i d'Alban Berg i traducció del text de JoaquimPena, l'ambient musical de la ciutat era totalment revolucionat. La«Revista Musical Catalana», que seguia preocupada per comentar a
fons les sonates per a piano de Beethoven, es mostrava bendesorientada en haver de tractar de l'audició; hi va dominar el
respecte per la novetat i el temor de judicar desfavorablement el quevenia del prestigiós món germànic. Altres propostes avantguardistes, com la mateixa Suite intertonal que Jaume Pahissa estrenà
l'any següent fou considerada pel cronista com a «mancada d'unitat ( ... ) el públic no ha trobat en aquella composició l'espontaneïtat,la franquesa d'expressió que hom demana a tota obra d'art» i elmateix Concerto de Falla fou simplement considerat «malexecutat ... hauria estat més pràctic retirar l'obra». El 1930, com a
resultat de la sessió monogràfica que l'Associació de Música «daCàmera» li havia dedicat l'any anterior, Lluís Millet va publicar a laseva revista un article i una rèplica als cornentaris que Gerhard va
publicar a «Mirador». En aquest intercanvi d'articles es pot trobarla clau de l'enfrontament entre dos punts de vista tan diversos com
el formalista i tradicional de Millet, respectat per amplíssimes capesde la societat catalana del moment, i l'inquiet i experimentador deGerhard. En uns moments en què era possible escriure, com ho va
fer «La Vanguardia», que «Gerhard parece dispuesto a formar en
las filas de esos revolucionarios que creen que todo el secreto de lamodernidad de la música está en que suene mal», resultava forçadifícil mantenir el cap clar i treballar decididament.
A hores d'ara, més de mig segle més tard, no cal dir que tant el
gran repertori de Falla, format pels ballets El amor brujo (1915) i
El sombrero de tres picos (1917), com les Noches en losjardines de
España (1915) escrita a redós dels contactes amb Rusiñol, elRetablo de Maese Pedro (1922), el Concerto (1926) a el poemasimfònic Atlàntida (1926-47), com el petit, fet de cançons,
homenatges, etc, forma part ja dels hàbits auditius de la poblaciómelòmana. Amb no tant d'entusiasme, el catàleg de Gerhard
comença a entrar en les discoteques. L'un i l'altre, però, no han
perdut l'etiqueta de músics d'avantguarda, apel-Iatiu que moltsaltres músics voldrien de manera permanent per a ells mateixos,
Pablo Picasso:
Esbós de La molinera
(El sombrero de tres picos cie Falla].Musée Picasso (París).
Pablo Picasso:
Esbós cie El corregidor(El sombrero de Ires picos cie Falla).Musée Picasso (París).
o
7 H
QUI
e
o r s de
OBE ER H A)
DT(E
CE o 1927 .. 2 ), per a orqu r d cor'TI
IIIII
Allegro Q
AndOlllAIle tto
.
'"
p,e if)(). con ot e.
con pin o.
I I de Amourr UD v u opr n,
obo , e An t j fa o �
t Pay age, de J.b comp n
• u ov (1923),pi no, flauta,
I
TE T 192 ), p r
1 Modcato.II Andante
fi ut oboè, el inet, t ompIII AllI
i f or,
ena o.
I I
ço PO L1 Cançons Papulaopr n i pi no.
A D FLO
TCatalane un
deL(1929), p r
recullveu de
2.3.
o I (1929), per a
2 fiscorn, ornbó uba, co
D I I (1929), pofón enor, f rompe
con b i 1 cu
PtA o PLEYEL
«Ell que fou un home de
passió, un home amb
una immensa capacitatde sofriment i
d'entusiasme, tenia
l'expressió vehement i la
paraula encesa i
fibladora quan algunaexplosió de
desesperança el
guanyava. La gent de
poca fe s'anava
apartant d'ell;escampadors de la
llegenda del seu gènitaspriu, murmuradors de
l'anècdota, traginadorsde ressentiment ipetites
rencors, que no
sapigueren veure la
grandesa moral i el
tremp genial d'aquellhome dissortadissim»
HOIlEnT GEHIIAHD
La incornprensió vers Pedrell
«Heoista Musical Cala/alia»Núm. 225-226. Setembre / Octubre 1922.
Pàgina anterior:
Programa de mà del concert
monogràfic Cerhard (Barcelona, 1929).
F A I" L ti I. G lè H II JI H D. D I) S P ij x T S D E If I S T ¡\ e I) I 'i c: I D E 'i T S I 27
sense cap èxit. Probablement la clau de llur mèrit resideix en lamanera com van enfrontar la seva pràctica artística, anant mésenllà de la mediocritat.
XOSÉ AVIÑOA
Falla i Gerhard als concertsde l'Associació de Música «da Carnera»
Enguany,en el centenari de la mort de Manuel de Falla i en
el centenari del naixement de Robert Gerhard, recordem els
homenatges que l'Associació de Música «da Camera» tributà a ambdós compositors. J<=s notòria la importància dels concerts
de l'entitat per la inclusió d'estrenes d'obres de Falla i Gerhard, de
reconegut prestigi a l'època. En dos dels tres festivals quel'Associació li dedicà, Falla presentà l'any 1925 Psyché i l'any 1926el Concerto, Altrament, la sessió dedicada a Robert Gerhard, l'any1929, comptà amb un programa integrat en la seva globalitat perestrenes: Concertino , 7 Haiku, el Quintet, Les cançons popularscatalanes i les Sardanes I i II.
Públic i crítica dispensaren tilla acollida diferent a l'un i a l'altre,Si bé FalIa i Gerhard havien iniciat el seu camí al costat de FelipPedrell, amb el temps les posicions i postulats artístics d'ambdós
compositors s'havien anat allunyant. Tanmateix, mantingueren sem
pre tilla especial estimació pel mestre, tant és així que, amb motiudel centenari del naixement de Felip Pedrell, l'any 1941, en els res
pectius exilis, a Argentina i a Anglaterra, Falla escrigué Homenajes i
Gerhard Pedrelliana.
Manuel de Falla, «el mestre», gaudeix d'un reconeixement artístic
general. Les seves obres són editades i programades amb assiduïtattant a París, Londres i Madrid com a Barcelona, i sempre en gTan èxit.
Per la seva banda, Robert Gerhard, el deixeble d'Arnold Schon
berg, és acollit quasi com el fill pròdig. Cerhard havia acabat de tor
nar de Viena, després d'un temps de fructífer silenci i treball. L'any1918 havia estat presentat artísticament, de la mà de Felip Pedroll,en un concert memorable, Ara, l'Associació de Música «da Camera»li dedicava un concert monogràfic.
28 I F ti L L ti [ e E H [[ ti H o . [) o s p r '\ T S [) [é I' [ S T,\ e o [ x e [ [) [é .\ T S
Luis Bagaría: Coricatura de Manuel de Falla
(15 de novembre de 191'1),
.;"'/'
,,:�[I '
e: \ "-llC'''-!. ') � (. JI \ -, "0:'\,P !'
l:'l)\-�.\I \�Il I \ r e '\
Portada de I' edició de M"",, Eschigde les Siete canciones populares cspoiiolasde Falla (PaTÍs. 1922),
Recordem que l'Associació de Música «da Camera» -conegudapopularment com «la Camera»- havia nascut l'any 1913, respo
nent a la inquietud d'una jove generació de professionals de gaudird'un cicle estable de concerts. Les activitats es perllonguen fins l'any1936. En un moment o altre en formen part noms com ara els de
Josep Carner, Antoni Puig Gairalt, Jaume Bofill i Ferro, JosepBartomeu, Josep M. Bonet, Francesc Galí, Lluís Guarro, JosepLlimona, Joan Miró, Francesc Matheu, Joaquim Cabot, August Pi i
Sunyer o Jacint Reventós, reveladors de la particular componentsocial impulsora d'aquestes temporades musicals.
Ben aviat l'entitat pren una àmplia volada i sota les direccions
artístiques d'Enric Granados primer i, posteriorrnent, de Pau Casals,es converteix en l'eix vertebrador de l'activitat musical de Barcelona
i també de Catalunya a través de la Lliga d'Associacions de Música.
L'Associació, en tant que projecte cultural, va establir des d'un
bon començament el criteri de no ser una entitat «simple contracta
dora d'artistes, sinó un element de positiva educació musical». En
aquest sentit, va veure la necessitat de renovar l'habitual programa
ció dels concerts i establir sessions commemoratives, festivals
monogràfics (dedicats especialment als compositors contemporanis)i audicions Íntimes, amb concerts, pròpiament, de música de cam
bra. El festival Maurice Ravel (1924) és el primer d'una sèrie molt
àmplia que inclou els noms de Bártok, Schonberg, Garreta, Pahissa,
Turina, Respighi, Honegger, Milhaud, Pizzetti, Srravinsky, un de
molt especial dedicat a GarcÍa Lorca i els ja comentats de Falla i
Gerhard. Els festivals tenien sempre l'atractiu de la presència dels
compositors, ja sigui com a directors o com a instrumentistes.
L'Associació tingué Falla molt present en la seva programació.Així, va incloure l'Orquesta Bética de Cámara de Sevilla, sota la
direcció de Manuel de Falla, acompanyat del seu jove deixeble
Ernesto Halffter, en la seva primera gira per tot l'Estat. Els concerts
del Festival de l'any 1925 -que tingué un ampli ressò en els mitjansde comunicació- es converteixen en tot un esdeveniment artístic i
social a la ciutat. L'estrena de l'obra Psyché dóna al Festival i a Falla
encara més rellevància. En fou intèrpret la soprano Conxita Badia,
que més tard també ho seria de Les cançons populars catalanes en
la sessió dedicada a Robert Gerhard.
F JI L L JI r e [é H [[ ¡\ H [) , [) () S P l x T S [) E I' [ S T,\ e () [ x e [ [) E x T S I 29
Roben Gerhard (Cambridge, 1960),
e.lo. amir: Gerhard. ell el !TICII article. liS deia quP no
vaig trobar goig en la vostra música: qll('. al revés. hisentia sovint molèsria en compre cie plaer estètic i qllC'cm semhlà qll(' el compositor estava Ian absorbit pelsistema. en les obres més transcendents ele Forma.
quC' 110 sentia uh ru pruïja (PiC la de vèncer lIll
obstacle. és a dir. qnC' 110 hi havia rrobar la vera
finalit ar nrrisrirn. o sigui. la bellesa. Ho arribuin a la
preocupació del sistema qllC LIS esclavitzava i us
absorbia. i pCI' això LIS reueia les caracicrisuques ric
l'origen i [iualit at ric larr: el seruimenr inefable i lairradiar-ió dun goig de 101 l'ésser»
L'èxit que acompanyà el primer Festival Falla de l'Associació no
=:»: en el segon, que incloïa l'estrena del Concerto per a ela
oicèmbal, 1 any 1926. Els testimonis de l'època coincideixen a asse
nyalar que el Concerto no havia disposat ni d'un material manuscriten condicions ni el nombre suficient d'assaigs. Tant és així, que lasolista i intèrpret, Wanda Landowska, en no sentir-se plenamentsatisfeta, refusà de participar en l'estrena de París.
Malgrat les circumstàncies desavinents que n'envoltaren la primera audició, el Concerto suposava un canvi en l'orientació estètica del
compositor gadità. Un crític afirmava: «El mestre Falla s'ha deixat
temptar pel "personatge regnant" , un diable complicat que no és
gens estrany, per exemple, al'especulació d'un Schonberg (oo.)>>. En
definitiva, ningú no s'esperava una obra com el Concerto.
LLUís M II.LET
A Ll, Rober' Oertmrd
«Revista Musical Catalana»
N""I. .315, Març 1930
30 I F fi L L fi J e E Jl J J fi Jl J). J) o s P L' 'I T S J) E V J S T fi c: o J x c: J J) E x T S
«Define el estilo maduro
de Falla el abandono de
lo andaluz paraahondar en las entrañas
de un hispanismoanalítico y generalizado(. . .). Lo hace a través de
una vía de ascesis
impulsada por una
voluntad de síntesis
relacionados, a su
modo, con el conceptounamuniana de
"in trahis toria "a la idea
poética de Juan Ramón
sobre "el alma elel
alma "»
ENHIQUE FHANCO
Los resramentos de la Anrcquerucla«Scherzo»
Núm. 110. Desembre 1996
Un nou retrobament de Falla amb el públic de l'Associació es va
produir en el tercer Festival Manuel de Falla de da Camera», l'any1932 tot coincidint amb el vintè aniversari de l'Associació.
L'execució, a càrrec de l'Orquestra Pau Casals i la contralt
Concepció Callao, incloïa, en la seva primera audició, La vida breve.
Va ser tot un èxit.
Poc abans, l'any 1929, quanl'Associació de Música «da Camera»
anunciava la celebració d'una sessió monogràfica dedicada a Robert
Gerhard, era conscient de la dificultat de l'empresa. Hom creia en la
conveniència d'aquesta sessió, poc després del retorn del músic a
Barcelona.
Així veiem que, per l'estreta implicació de Gerhard amb el teixit
cultural de la ciutat i sobretot a causa de la voluntat de divulgació i
suport als músics autòctons per part de l'Associació, ben aviat es
planteja aquest concert, que desvetlla una gran expectació.La junta de l'entitat preparà acuradament la sessió, convidant el
. públic a ser «dignes del moment». Tanmateix, per bé que I'actitud
dels assistents havia estat moderada fins a un cert moment, en escol
tar el Quintet de vent, des del pis superior del Palau sorgí la crispació. Una crispació de forta desaprovació envers aquella música. La
crítica, que es feu ressò de la reacció negativa d'una bona part del
públic, considerà que calia escoltar novament les obres i ajornar el
judici sobre aquella música.
Dissortadament, la figura 1 l'obra de Gerhard resten encara
allunyades del gran públic!MAIITA MUNTADA
I 31
Pròximes funcions Concert Jaume AragallObres de J. Strauss, F.P. Tosti, G. Cioffi, G. Puccini,J. Massenet, E. de Curtis, L. Denza, W.A. Mozart,G. Verdi, G. Donizetti i J. Offenbach.
.
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del LiceuDirecció musical: Javier Pérez Batista
Palau ele la Música Catalana
Dimecres, 12 de febrer, 21 h, funció núm. 4, torn A
«Macbeth» de Giuseppe Verdi
(Versió de concert)Renato Bruson, Dolora Zajick, Stefano Palatchi.José Azocar, Cristòfor Viñas, Santiago Calderón:Maria Uriz, Manuel Garrido i Vicenç Esteve.
Orquestra Simfònica i Cor de] Gran Teatre elel LiceuDirecció musical: Paolo CarignaniPalau ele la Música Catalana
Dijous, 27 de febrer, 21 h, funció núm. 5, torn B
Diumenge, 2 ele març, 17 h, funció núm. 6, torn T
Dimecres,5 de març, 21 h, funció núm. 7, torn A
«Elektra» de Richard Strauss
(Versi ó ele concert)
Gwyneth Jones, Renate Behle, Leonie Rysanek,Tom Fox, Arley Reece, Antoni Comas, Francesca
Roig, MiJagros Poblador, Maria Àngels Sarroca,Hosa Maria Conesa, Cristòfor Viñas, Eva Steinsky,Rosa Maria Ysàs, Helene Tintes, Carme Hernàndezi Mariano Viñuales.
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del LiceuDirecció musical: Peter Schneider
Palau de la Música Catalana
Dijous, 13 de març, 21 h, funció núm. 8, torn E
Diumenge, 16de març, 17 h, funció núm. 9, torn T
Dimecres, 19 de març, 21 h, funció núm. 10, torn B
DIIlI:CClÓ D'AIlT I DISSL,Y CIlArIC: JOSEI' BAcÀ
FOTOCIlAFII:S: ANTONI BOFILL (GHAN TEATHE DEL LICEU) I ALTHES.
Ixu-nussró: ICOL DL B-3212-97
EDICIÓ I I'UILiCITAT: ArlT,Co/PHENSASI TA�I S.L.
Depósitos:- DEPOSITO ATLANTICO.- DEPOSITO ATLANTICO 2.- DEPOSITO AZUL.- DEPOSITO NARANJA.
Fondos de Inversión:- FONDOATLANTICO.- DINERATLANTICO.- DINERBANC.- RENTATLANTICO.- BOLSATLANTICO.- ATLANTICO DIVISAS.- FONDO EN ECUS.
Cuentas Especiales:- CUENTATLANTICO.- LIBRETA AHORRO PREMIADO.- LIBRETA AHORRO VIVIENDA.
Pensiones y Seguros:- PLANES DE PENSIONES INDIVIDUALES
(Plan Atlántico y FuturAtlántico).- PLAN DE JUBILACION.- PLAN DE PROTECCION FAMILIAR.- SEGUROS GENERALES DIVERSOS.
Banca Electrónica:- ATLANTICO XXI.
(Recibanc, Disbanc,Remesbanc, Credibanc,Cashatlántico) .
- SEGURBANC.- FACTORING PROVEEDORES.- FONATLANTICO.
Cartera de Valores:- ADMINISTRACION DE CARTERAS.- COMPRAIVENTA EN BOLSAS
NACIONALES Y EXTRANJERAS.- INVERSIONES EN EL EXTERIOR.
SIGA LAS SEÑALESDEL ATLANTICD
Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas.
El Grupo Banco Atlántico está presente en:_
ALEMANIA, ARGENTINA, BAHAMAS, BRASIL, COLOMBIA, CHILE, ESPANA, ESTADOS UNIDOS,FILIPINAS, GIBRALTAR, GRAN CAYMAN, HONG KONG, HUNGRIA, LlBANO,
MEXICO, PANAMA, PORTUGAL, REPUBLICA CHECA Y VENEZUELA.
Comercio Exterior:- FINANCIACION DE IMPORT/EXPORT.- CUENTAS EN MONEDA EXTRANJERA.- CAMBIOS CONTADO, PLAZO
Y OPCIONES.
Créditos Especiales:- CREDITO PROFESIONAL.- CREDITODO.- CREDIMATICO.- CREDITO HIPOTECARIO.- CREDITO IMPUESTOS.- CREDITO EN MONEDA EXTRANJERA.- FACTORING.- LEASING.
.1
�� Banco Atlántico- .... �
Fundado en 1901
Sistemas de Pago:- TARJETAS DE CREDITO:
VISA. MASTERCARD/EUROCARD.- TARJETA DE DEBITO: SERVIRED.- CHEQUES DE VIAJES EN DIVISAS.