Download - MILLENIUM 36 nº7

Transcript
Page 1: MILLENIUM 36 nº7

Todas las obras de arte de be n e m pe zar por e l final. Edgar A llan Poe

PERSO NATGES:- Jub ilació d e Ch e lo • Pàg. 7

RACÓ LITERARI:- Conte s bre us• Pàg.10

O PINIÓ:- En aplicació d e la norm ativa vige nt...• Pàg.3

TECNO LO GIA:- MotoStud e nt: Futur a la carre ra· Pàg.12-13

TERRA NO STRA:- R uta pe r la ciutat d e Gand ia i Sant Je roni d e Cotalba Pàg.14

ED UCA CIÓ PER A LA PA U SUM A RI G ENERA L:

ACTIVITATS A L'IES: - Talle r d e ce ràm ica - Vis ita a Gand ia i Cotalba- Esq uí a Valde linare s- A ne m a l'O ctubre- Palau d e la Música • Pàg. 16

CINEM A:- Cine m a A lte rnatiu: CR A Z Y- H om e natge a Paul Ne w m an: D istrito A pach e - O scars 2009 • Pàg.8-9

PASSATEM PS: - Els nostre s Sudok usje roglífics...- A ugm e nta e l te u vocabulari • Pàg.15

ACTUALITAT:- Barricad e s- Bufe tada Pe dagògica- Màrk e ting a la socie tat- Gaz a, una cárce l s in te ch o • Pàg.4-6

CENTENA RIS D IVERSO S

Estudiants de Benicalap al pati del centre form ant el s igne de la pau.

Personatge s h om enatjats : E. A. Poe, C. Darw in, Jaum e I

Conflictes entre pares i fills: Quant costa una b ufetada? Pàg. 5

800 anys des del naixem ent de Jaum e I. D os s egle de terror am b E. A. Poe.

D os s egles de lluita darw iniana entre les e spècies .

Pàg. 12-13

Nº7 M ARÇ 20 0 8 IES BENICALAP

La Llotja de València

Page 2: MILLENIUM 36 nº7

CO L·LABO RAD O RS

D ire cció.VICENTE NÁCH ER

M aq ue tatge .M A RIO CEBA LLO S

A sse ssoram e nt Lingüístic.

M O NTSE SERRA NO

Infrae structura.SIRO PÉREZ

G e stió i docum e ntació.D A VID A Z O RÍN

M ILLENIUM 36 - Pàg.2

CIÈNCIA I CULTURA

-M ireia Crespo-Sandra Pérez-Em anuel Gastón M om pó Pavesi-Islam J. A. H am dan -Yara Belén H uam an-Lucía Rub io-Claudia M oreno -Carm en Prósper-Islam J. A. H am dan -D avid Az orín-D avid D íaz-Lorenz o Llor -Jordi M artínez Solaz -Vicent O rellana -M ary Qw een-Borja Velasco-Jorge H errero M uñoz-Elfi Bosio y Sara M onz ó-Xufero -ACM E Expres s-Am paro Soriano O rtiz

VIO LÈNCIA

A q ue st núm e ro e stà d e d icat al d ia d e la Pau, pe rò h i h e m re fle xionat sobre la violència. Tracte m e ls conflicte s inte rnacionals viscuts a Gaz a e ntre israe lians i pale stins, i e l q ue s h a e sd e vingut a Grècia, on e ls e stud iants re ivind icave n m illore s socials.A ltre tipus d e violència és la q ue va e xe rcir E. A . Poe contra s í m ate ix, e n lanul.lació pe rsonal q ue patí com a e fe cte d e la se ua d e pe ndència d e lalcoh ol i d e le s d rogue s. H i h a tam bé una violència h istòrica, q ue aplicà e l re i Jaum e I e n le s se ue s cam panye s gue rre re s contra e ls sarraïns, ¡I no fou e l pitjor!, pe rq uè pre fe ria e ls d ine rs d e ls se us e ne m ics a m atar-los.D e scobrim la violència natural q ue e stable ixe n le s e spècie s anim als e n la lluita pe r la supe rvivència i q ue pod e u lle gir e n la se cció d e d icada a D arw in.La nostra socie tat cone ix una agre ss ivitat ge ne ralitz ada , la patim e n e ls m itjans d e com unicación i e n la publicitat. H e m analitz at e n aq ue st se ntit la cam panya publicitària portada a te rm e pe r una d iscote ca vale nciana e n q uè se sorte java una ope ración d e stètica e ntre la se ua clie nte l·la fe m e nina.A ltra col.laboradora s e ncarre ga d e d e striar le s tribus urbane s q ue te ne n o no una id e ologia viole nta; això s í d e s d una pe rspe ctiva h um orística.Us re com ane m tam bé la le ctura d e le s nostre s se ccions d e Lite ratura am b le s vostre s cre acions artístiq ue s, lapartat d e Cine m a on re alitz e m un h om e natge al darre ram e nt d e sapare gut Paul Ne w m an e n “D istrito A pach e”, un film q ue sura violència pe r tot arre u.Ens h a pre ocupat e spe cialm e nte la violència fam iliar, arran d e l cas d e la m are cond e m nada pe r colpe jar un fill re be l, h i trobare u argum e nts a favor i e n contra d e ls càstics fís ics.Pe rò e ls q ue fe m la re vista, com prom e sos e n la d e fe nsa d e la pau i d e la convivència, us re com ane m la pe l.lícula “Craz y”, on le nte nim e nt e ntre pare s i fills e ncara és poss ible .Tam bé trobare u e n aq ue st núm e ro tote s le s activitats portad e s a te rm e durant aq ue st trim e stre i h e m d e d icat e spe cial ate nció a la vis ita q ue vam fe r a Gand ia i a S. Je roni d e Cotalba , on vam fruir d una jornada d e com panyonia.A profite m lavine nte sa pe r donar-vos frate rnalm e nt la Pau; q ue tingue u bone s falle s!

La Revista

Page 3: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.3

O PINIÓ

Els alum ne s d e se gon d e batxille rat (m ixt) h e m e stat re fle xionant sobre e l te m a. D e sprés d e d ie s i d ie s pe nsant una solució, pe r fi l’h e m trobada: L’ institut ne ce ss ita m és d isciplina, m à dura. Pe r això propose m contractar guàrd ie s d e se gure tat pe r q uè controle n e ls corre dors. D ’aq ue stos am b gorra i porra, i une s e spose s pe r s i d e cas, algun xiq ue t e s re b e l• la. H e m pe nsat tam bé q ue se ria conve nie nt tapiar tote s le s porte s, aq ue ste s q ue e s trobe n al final d e ls corre dors. És una falta d e re spe cte e ixir a la te rrassa, i m és e ncara e n e stiu, e ncara q ue d ins faça un calor te rrorífic (ja sabe m la bona orie ntació q ue té e l nostre ce ntre e scolar). El q ue e ncara e stà pe r d e cid ir és s i tapiar le s fine stre s tam bé, no s iga q ue li done alguna arravatada a algú i d e cid isca e ixir volant. Ja sabe m d e l q ue són capaços d e fe r e ls alum ne s d e se spe rats. El punt tre s a tractar són e ls banys. S’h a acabat q ue e ls e stud iants h age n d’anar a pe r la clau a conse rge ria. Massa com od itats. Nosaltre s tancaríe m tots e ls banys am b clau pe r no obrir-los m ai. I q ui vulga pixar, q ue s’e spe re a arribar a casa. El re llotge b iològic té m olta paciència. D ’aq ue sta m ane ra no e ntrarà ningú a fum ar, ni a botar-se le s classe s, ni tan sols a m irar-se a l’e spill (no e ntrarà ningú!). A m és, e stalviare m aigua. Pe r últim , pe rò no pe r això m e nys im portant, e s troba e l te m a d e le s e ixid e s d e l’ institut. D e sgraciadam e nt la s im patia d e le s autoritats ( i potse r tam bé e l nostre pe culiar pe rò pèss im s iste m a e ducatiu) no h an aconse guit fe r q ue m olts alum ne s vingue n am b e ntusiasm e a classe . D e fe t, h a provocat q ue m olts vulgue n anar-se’n una ve gada h an posat un pe u d ins. D oncs bé, aq ue sta és la nostra id e a: s i algun alum ne vol e ixir, e l se u

pare /m are (ni iaio ni iaia, ni tia ni oncle ) s’h a d e pre se ntar e n e l ce ntre pe r a arre ple gar-lo, am b fotocòpie s com pulsad e s d e l D NI d e l’alum ne , d’ e ll m ate ixa i d e tots e ls m e m bre s q ue h ab ite n am b l’alum ne , adjuntada am b una fotocòpia (tam bé com pulsada) d e l llibre d e fam ília. D ’aq ue sta m ane ra ni e ls alum ne s d e batxille rat podran e ixir d e l ce ntre a l’h ora d e l pati com h o fan tots i cada u d e ls e stud iats d e batxille rat d e ls instituts d e València. Finalitz e m així, no s iga cosa q ue cre e m un am b ie nt d’autoritarism e e n un ce ntre tan obe rt com aq ue st.

M ireia Crespo i deu s ignatures m és 2n Batxiller

EN A PLICA CIÓ D E LA NO RM A TIVA VIG ENT...

Page 4: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.4

ACTUALITAT

La m ort d A lexandros, un jove de 15 anys grec, el pit del q ual va se traspassat pe r una bala d un policía (segons alguns pe r accident), en una m anife stació e stud iantil. Va e sclatar una situació insostenible , creada pe r le s reform e s e ducative s, pe r un govern h e rm ètic i passiu, i en gene ral per le s pe rspective s d e futur dels jove s.S h a gene rat una violència de structora q ue se li h a e scapat de le s m ans al govern grec. Le s prote ste s ja duren setm ane s i no sem bla q ue vagen a ce ssar.Pare ix q ue els grecs volen Grècia, pe rò no el seu govern. Sem bla q ue aq ue st deuria h aver actuat abans, pe r evitar la situació actual. Tam bé s h a com provat q ue els jove s tenen veu gràcie s a le s prote ste s, encara q ue aq ue ste s són la barreja de jove s e stud iants i m ilitants antisistem a. Cosa q ue h a de sem bocat en violencia i d isturbis als carre rs grecs.A q ue sta situació lh a provocada el d isgust dels jove s, pe r le stat de le ducació pública, la d ificultat d em ancipació i d 'independència, i pe r una política gene ral burge sa am b una Esq ue rra d ivid ida i un govern nefast.A m és d e le s m anife stacions al carre r, vint jove s entraren a la televisió e statal grega interrom pent lem issió pe r continuar-h i la seua prote sta; tam bé la revolta h a arribat ja a lA cròpolis, on als peus d el Partenon s h an penjat cartells en d ife rents id iom e s d em anant suport a altre s jove s europeus.A Madrid foren arre stade s nou pe rsone s en una m anife stació no autoritz ada, q ue recolz ava le s re ivind icacions gregue s.D allò q ue e s q ue ixen els jove s grecs és la m ate ixa realitat de m olts jove s europeus, pe rò, com acabarà tot açò? En una revolta m und ial? O en una situació pareguda a la q ue e s va produir a París el 19 68? Sandra Pérez 2n Batx.

No fa m olt q ue le s d iscote q ue s arge ntine s pe r prom ocionar-se sorte ge n ope racions d e stètica e ntre e ls se us clie nts, la q ual cosa h a e stat copiada pe r “Pach a València”; m itjançant lorganitz ació d e la fe sta “ Pre tty W om an”.A q ue st sorte ig h a d e spe rtat una gran polèm ica sobre la m oralitat. Encara q ue la d iscote ca afirm ava q ue no buscave n la provocació, ni la publicitat. A q ue sta proposta h a e stat ràpidam e nt d e nunciada pe r Sanitat, la q ual h a anunciat lobe rtura d un e xpe d ie nt inform atiu.No e m pare ix m oral q ue e l pre m i d un sorte ig s iga una ope ració d e stètica, a m és cre c q ue lofe rta no h a d avantposar-se a la d e m anda. No e s tracta d e sorte jar un tractam e nt i d e sprés buscar –ne “usuaris”. H a d e prim ar la d e m anda suste ntada e n la ne ce ss itat d una pe rsona (vital o no, curativa o satisfactiva), no lofe rta, i m e nys q uan lofe rta e s pe rsonalitz a e n q ui pogue ra ve ure s agraciat pe r un joc d atz ar.No és obje cte d e d e bat q ue e s d iga q ue la inte rve nció la re alitz arà un m e tge q ualificat e n una clínica ad e q uada i q ue s h i inclourà un d ia d h ospitalitz ació. Els prom otors d e lofe rta arrib e n a ind icar q ue la pe rsona agraciada podrà canviar laugm e nt d e ls pits pe r altra inte rve nció, ja q ue e l q ue e s sorte ja és un bono q ue pe rm e t una

BA RRICA D ES M ÀRK ETING A LA SO CIETA T

Page 5: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.5

ACTUALITATfotod e pilació o una inje cció d e bòtox.Propose sorte jar e ls 4500E i q ue lafortunat d e cid isca, pe r q uè no?, inve rtir-los e n una cirurgia e stètica s i així h o e stim a. En aq ue sta vida h i h a cose s q ue prim e n pe r dam unt d e la im atge . A ixí m ate ix no pod e m pe rm e tre q ue un acte m èd ic s iga consid e rat un s im ple producte d e consum , és una cosa m olt se riosa, és e l nostre cos, e l q ue tindre m tota la vida i pe r tant cal cuidar-lo i re spe ctar-lo.Patricia H errero Ferriol 2n BTX TECNo puc e nte ndre e ls m oraliste s q ue e s q ue ixe n d e la publicitat d e la d iscote ca, d e sprés d e tot una dona pot ope rar-se d aq ue sta m ane ra o vis itant d ire ctam e nt una clínica. A València e s fan 15000 ope racions d e stètica a lany.Pe nse q ue aq ue sta publicitat és m olt bona pe rq uè pot satisfe r una ne ce ss itat q ue la d iscote ca i la socie tat m ate rialista ge ne re n, la d e prom ocionar-se pe l fís ic, la q ual cosa no és m ala. Si h i h a ge nt q ue d e staca pe r le s se ue s accions o pe r la se ua inte l.ligència o pe rsonalitat pe r q uè no pot h ave r ge nt q ue d e staq ue pe l fís ic.Es clar q ue la nit d e l sorte ig la d iscote ca triplicà e ls se us ingre ssos (e n aq ue lla ocasió tam bé pagare n le s done s le ntrada), pe r tant la publicitat va se r e xitosa i no parle m d e la publicitat gratuïta q ue h a provocat d iscutir sobre la m oralitat d e l sorte ig… … La m illor h a e stat q ue Sanitat proh ib ira e l sorte ig.Em anuel Gastón M om pó Pavesi 2nBATX TECN.

Un re ce nt succés, la cond e m na a pre só durant 45 d ie s a una m are d e Jaén pe r donar una bufe tada al se u fill: e ns plante ja la se güe nt pre gunta: q uè suposa una bufe tada a un fill: una poss ib ilitat d e corre gir la se ua conducta o un m altractam e nt? Pe r a le s autoritats d e Jaén, e stà clar, ja q ue d e sprés d e la cond e m na d e pre só a 45 d ie s, e s va re córre r la se ntència pe r augm e ntar-la a 67, te nint e n com pte lagre ujant q ue e ls fe ts e s van produir e n e l dom icili. La m are tam bé e stà cond e m nada a un any d allunyam e nt d e l m e nor.Com és lògic la polém ica e s va e ste ndre a Jaén i d e se guida a tot e l país; ¿és justa aq ue sta cond e m na o pe r contra e l jutge s h a e xce d it? Molta ge nt s h a d e clarat a favor d e la se gona opció, doncs h an al.le gat q ue e n aq ue sts tipus d e casos d e viole ncia

dom èstica, le s cond e m ne s tan gre us i contund e nts e s done n e n e xistir un pe rill ce rt sobre la pe rsona m altractada. No obstant això, d e sprés d e la d e núncia i d incoar e l procés, e l m e nor va se guir vivint am b e ls se us pare s durant dos anys. En e l cas q ue e xistisca pe rill ce rt pe r a la víctim a, la se tència h a d e d ictar-se im m e d iatam e nt, i no dos anys d e sprés, soste ne n e ls pole m iste s.Els fe ts van ocórre r e l 6 d e D e se m bre d e 2006 q uan María, la m are , li va pre guntar al se u fill D avid , d e 10 anys, s i h avia fe t e ls d e ure s. El xiq ue t li va m e ntir i la se ua m are li re nyà. D avid va re accionar llançant-li una sabatilla a la se ua m are i fugint fins a tancar-se e n e l bany. La m are va aconse guir obrir la porta d e l bany i e n e ntrar, va agarrar e l xiq ue t pe l coll i li va donar una bufe tada. A ccid e ntalm e nt e l xiq ue t e s va colpe jar contra la pica i li va sagnar e l nas.Le nd e m à, e l m e nor va arribar al col.le gi i e l profe ssor e n ve ure e l se u e stat, e l va dur a lam bulatori. El m e tge va fe r un part d e le s ions pe r m altractam e nt.D altra banda, María, q ue és sorda, va asse gurar q ue e l se u fill és un xiq ue t conflictiu. Tot i q ue e l ne n e s va ne gar a d e clarar contra sa m are .Pode m pe nsar q ue e s tracta d un accid e nt i q ue és com pre ns ible q ue María li donés una bufe tada al fill. Se gons SA VE TH E Ch ildre n e l jutjat d e Jaén q ue h a e xe cutat la cond e m na “h a fe t e l q ue d iu la Lle i”. Pe pa Forn, re sponsable d e l D e partam e nt d e Prom oció i Prote cció d e la infancia d aq ue sta O NG va d e clarar “a aq ue sta m are no se li h a cond e m nat pe r donar una bufe tada, s inó pe r m altractam e nt”, e n h ave r produït le s ions al m e nor. “Tal com e stà la lle i, és lògic q ue h aja arribat aq ue sta cond e m na. Le galm e nt e l jutge no pot fe r altra cosa”. "Este m lim itats pe l cod i pe nal, pe r a bé o pe r a m al”.. Forn va d ir q ue d e scone ix e l cas com pe r a sabe r s i re alm e nt h avia darre re m altractam e nts o no, pe rò la fam ilia h a e stat obse rvada pe ls se rve is socials. D e cid e sq ue n vostés s i e l fe t és corre cció d e conducta o m altractam e nt.

LA BUFETA D A PED A G ÒG ICA

Page 6: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.6

ACTUALITAT

Los pale stinos e stán solos, a pe sar d e q ue las calle s d e los paíse s árabe s pue dan rugir d e ind ignación ante lo q ue e stá ocurrie ndo e n Gaz a, incluso las d e m uch os paíse s d e O ccid e nte se pue d e n unir al clam or (com o España)… El re sultado e s q ue e stas voce s no se traduce n e n accione s firm e s d e sus gob ie rnos.

Pale stina e stá sum ida e n e l d e sastre h um anitario. La m ayoría d e los niños pale stinos pre se ntan síntom as d e d e snutrición y su principal te m or e s q ue m ate n a sus padre s. A d e m ás la m ayoría h an visto soldados e ntrando e n sus casas, lo q ue le s transm ite la id e a d e q ue ni e n sus propias h ab itacione s e stán se guros. Por e ste m otivo, e l d ía d e la Paz (e l 30 d e e ne ro) se re aliz aron varias actividad e s e n nue stro instituto, una d e e llas fue la proye cción d e un víd e o sobre la últim a m atanz a d e Gaz a. Lo q ue se pre te nd ía e ra re clam ar los d e re ch os d e los niños a te ne r una casa, com ida, jugue te s, una e ducación y un ate nción sanitaria.

Tam bién e l d e re ch o a pe rd e r e l te m or constante e n e l q ue vive n y pod e r vivir una infancia d igna com o cualq uie r otro niño d e l m undo. Lo q ue ocurre e n Pale stina no e s una gue rra e n e l se ntido clásico d e la palabra, pue sto q ue no h ay un e jército fre nte a Israe l. La paz no se rá posible m ie ntras un pue blo pe rm ane z ca arrod illado fre nte a otro. Com o alum na, conoz co y vivo e l proce so por e l cual las palabras, por un uso abus ivo y gratuitam e nte re pe titivo, q ue dan vacías d e conte nido. Una d e e llas e s la palabra PA Z , e n e ste conte xto e s un m e ro conce pto h ue co, q ue se usa com o una tapad e ra e n s ituacione s q ue nada tie ne n q ue ve r con e lla. Bie n, cam b ie m os e l le nguaje . D e je m os d e m algastar e l m onosílabo PA Z . Em pe ce m os a h ablar d e JUSTICIA , porq ue s in e lla no se pue d e garantiz ar una ve rdad e ra PA Z .Islam J. A. H am dan 2 BCNS

G A Z A , UNA CÁRCEL SIN TECH O

Page 7: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.7

PERSO NATGES

Su nom bre e s Consue lo More no A lfaro y h a s ido conse rje d e l IES Be nicalap d e sd e e l prim e r d ía e n q ue se abrió e l ce ntro. H oy, 13 d e fe bre ro, e s su últim o d ía d e trabajo, y aunq ue nos d ice q ue se jub ila e n re alidad lo q ue va a h ace r e s d isfrutar s in te ne r q ue aguantar q ue le pidam os fotocopias, q ue nos abra la pue rta…

¿Cuántos años llevas trab ajando aq uí?Lle vo aq uí d e sd e e l año e n q ue se abrió e l instituto, fui la prim e ra q ue abrió la pue rta y d e se m balé m e sas y s illas, solo tuve 25 d ías d e vacacione s e n agosto aq ue l año.¿D ónde h as trab ajado antes?¿Qué otros trab ajos h as realiz ado?Estuve e n Mislata 19 años, d e lim piadora. A q ue l instituto m e gustó m uch o, d e spués por e nfe rm e dad pe d í cam b io y m e fui un año y m e d io al Instituto d e Conse lle ría, dond e e l d ire ctor R icardo y m is com pañe ros m e trataron m uy b ie n. R e cue rdo sobre todo a Sagrario. D e spués ya m e vine aq uí.¿Cóm o h a evolucionado el instituto desde q ue llegaste?Sin duda, a favor. A los q ue m ás q uie ro e s a todo e l profe sorado y e spe cialm e nte al prim e r ps icólogo, Justo, q ue m e ayudó m uch ís im o y m e acue rdo m uch o d e él porq ue faltó.

¿A q ué te vas a dedicar ah ora?A cuidar a m i m adre d e 9 3 años, a m is nie tas y a m i m arido a q uie n q uie ro m uch o, y e s e l pilar d e m i casa. Me q uie ro ir a Italia con él.¿Cuál es el m ejor recuerdo o la m ejor anécdota q ue te llevas del instituto?Con e l inspe ctor m e confund í una ve z , y le d ije : “Pe ro, ¿tú q uién e re s?”, y m e conte stó: “Soy e l inspe ctor”, d e spués le pe d í d isculpas, pe ro aq ue l d ía e staba m uy agobiada.

Entrevista realiz ada por M ontserrat Serrano.

NNUUEESS TTRRAA CCHH EELLOO SS EE JJUUBBIILLAA

Page 8: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.8

CINE

Es tracta d un film d e producció france sa q ue guarda s im ilitud am b pe l.lícule s com "A m élie ", e n e ls aspe cte s tècnics i e n e l m ovim e nt d e càm e ra i la form a e n q uè rale ntitz a le s im atge s pe r donar ènfasi.D e staca lactuació d e la m are d e l protagonista ja q ue tant e lla com e l protagonista te ne n un gran vincle e spiritual, i e s transm e te n se ntim e nts m olt profund s. El pare és una pe ça clau ja q ue d e te rm ina (h o inte nta) lorie ntació se xual i m oral d e ls se us fills. Es un bon pare pe r la se ua d e d icació

als fills.Té bone s inte ncions pe rò li falla e l m ètod e d e ducació.A ltre s pe rsonatge s són e ls q uatre ge rm ans: un és le stud iant irritant ( va d e m od i li corre spon le stil m usical d e ls 60), un altre és e l prototipus d e xic m e d iocre q ue passa tot e l te m ps e n e l gim nàs (avança e l te m a d e la vigorèxia d e ls anys 9 0, e n e l fons tam bé és un d rogadd icte pe rò no h o se m bla) . Un altre és e l d rogadd icte q ue se gue ix le stil d e l R ock m és dur . A q ue st pe rsonatge és e l q ue m és e s com para am b e l protagonista, pe rq uè contrapose n lh om ose xualitat al m asclism e . El ge rm à pe tit no té trasce ndència, pe rò la se ua te ndència és grunge . El protagonista gay e s basa e n la ps icodèlia i e l rock progre ss iu d e ls 70. El pare re pre se nta la m úsica rock ib illy . La m adre és e l prototipus d e pure sa i d e re ligios itat a q ui li va bé la m úsica sacra.D e staca la m úsica i la banda sonora q ue re p e l m ate ix títol d e l film . Tota la pe l.lícula e stà ple na d e cançons fam ose s.Els pare s se m pre vole n e l m illor pe r als se us

fills, q ue tingue n fite s e n la vida, q ue s igue n capaços d e supe rar-le s am b èxit, q ue tingue n una vida m illor q ue la se ua, pe rò la cosa no se m pre ix bé. Cadascú h a d e se guir e l se u cam í, h a d e sabe r e le gir i cada fill és d una m ane ra d ife re nt.El protagonista és capaç d e re nunciar a la se ua se xualitat pe satisfe r la se ua fam ília.Sobre un 5, la puntue m am b un 4.Yara Belén H uam an, Lucía Rub io, Claudia, M oreno, Carm en Prósper, Cris Soriano, Natalia H inarejos, H éctor Ródenas.1r Batx. M ixt

¡G RA CIA S A LCO BEND A S!El m und illo d e H ollyw ood e s tan com plicado q ue , s ie ndo actor, un d ía te le vantas y e re s fam oso, y al d ía s iguie nte ya no lo e re s, pe ro e l m om e nto m ás m ágico e s cuando e re s nom inado a uno d e e sos pre m ios tan glam urosos llam ados O SCA R y, e ncim a, lo ganas. A partir d e e se m om e nto d ice n q ue pue d e s lle gar a tocar e l cie lo y e s cuando m ás ofe rtas te cae n d e las nube s. A unq ue e n e ste caso no iba a h ablar d e un actor, s ino d e una actriz , com o e s Pe nélope Cruz , la últim a e spañola e n conse guir un O SCA R , y com o los e spañole s som os tan nue stros y cada uno tie ne su propia form a d e d e d icar e l pre m io (A lm odóvar se lo d e d icó a todos los santos h ab idos y por h abe r) e lla le d io las gracias a su pue blo natal, A lcobe ndas. Fe licidad e s Pe .D avid Az orín

Page 9: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.9

CINE

CA RTELERA :ESPECIA L O SCA RS

LA D UD A EL LECTO R

EL CURIO SO CA SO D E BENJA M IN BUTTO N SLUM D O G M ILLIO NA IRE

Murph y és un policia q ue d e fén e ls innoce nts I és m olt h onrat. A m b e l canvi d e com issari d e D istrito A pach e , pe r la pre ss ió policial, tota la ge ntola d e l barri protagonitz e n una re volta a la porta d e la com issaria. Murph y i e l se u com pany puge n al te rrat d’una finca pe r d e tindre a dos q ue e stave n llançant cose s. Quan ja h an d e tés aq ue stos dos, d e s d e l te rrat ve ue n com un com pany se u d e la policía, agafa un xic, q ue e stava am b la se ua nòvia e n e l te rrat, i e l llança cap a baix d e l’e d ifici. Murph y, q ue ja té un proble m a am b la se ua xica q ue és d rogadd icta. Es fa un e m bolic i no sap s i d e latar o no e ls se us com panys.Finalm e nt Murph y d e cid e ix d e latar-los, pe rq uè la se ua nòvia m or d e sobre dosi i vol d e ixar e l cos d e policia. Quan ix d e la com issaria, e ll i e l com pany

ve ue n un d e linq üènt i e l pe rse gue ixe n. A q ue sta pe l• lícula e stà d irigida pe r D anie l Pe trie i tracta te m e s com són la drogadd icció, la d e linq üència i la corrupció. Com pta am b actors com Paul Ne w m an (Murph y) i Edw ard A sue r (Conolly) q ue inte rpre te n e l pape r d e dos policie s e n un m arc d’un paisatge urbà i proble m àtic. En e l barri d e l Bronx succe ixe n assass inats, robatoris… Els dos

policie s h an d e d e scobrir l’assass í d e dos d e ls se us com panys e nm ig d’una ate rrada com issaria. Murph y i Conolly no són e ls típics policie s d e pe l• licula, durs, forts… A q ue sts, són h um ans, m ostre n e ls se us se ntim e nts com l’am or, la por, la triste sa…En e l nostre crite ri e ns h a agradat pe r l’acció q ue n'h i h a i pe rq uè és m olt re alista. R e fle cte ix e l q ue passa als barris m arginals. La puntuació q ue li done m d e l’1 al 5 és d e 3.Yara Belén, Lucía, Claudia, D avid D íaz , Lorenz o Llor 1er Batxiller

H O M ENA TG E A PA UL NEW M A N: D ISTRITO A PA CH E

Page 10: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.10

RACÓ LITERATI

EL CO RRED O R

Fe ia m olt d e te m ps, h i h avia m olts re is i cadascú te nia un pe tit te rritori. D oncs h i h avia un re i q ue e ra propie tari d e tote s le s te rre s q ue h avia al voltant d e lA lbufe ra am b e l se u palau, e ls se us cavalle rs, e ls se us criats… .Un d ia li va d e m anar al se u cuine r q ue fe ra un gran sopar. Pod ia se r e l q ue e ll volgués, pe rò h avia

d e se r m olt bon sopar pe rq uè h avia convidat un re i, am ic se u, i volia fe r una bona im pre ss ió. A le sh ore s e l cuine r pe nsà q uè pod ía cuinar. Pe rò no parava d e pe nsar i no e s d e cid ia; pe r això isq ué fora d e l palau i e n lA lbufe ra va ve ure una garsa, lagafà i anà a la cuina d e l palau pe r pre parar la garsa als dos re is , lobrí pe l m ig i la farcí.Quan ja te nia e l plat pre parat va adonar-se q ue , tot i s e r e l cuine r re ial, passava m olta fam . A le sh ore s agafà una d e le s pote s d e la garsa i s e la m e njà. A llò q ue dà d e sastrós. H i d e ixà un e norm e forat i

pe r apanyar-lo, ficà una pom a pe r ací, una safanòria pe r allà…A ixí agafà e l plat i e s d irigí ne rviós cap a taula on e ls re is e spe rave n im pacie nts. I ja q uan e stava a punt d e ixir, e l se u re i li va d ir:-Cuine r!-D igue u-m e Maje stat –conte stà e l cuine r.-A aq ue sta garsa li falta una pota!-A ixò no és poss ible Maje stat. La garsa té tot e l q ue h a d e te nir.-Que no! Que li falta una pota!-Que le s garse s són així!I no parave n d e d iscutir q ue s í, q ue no, q ue s í, q ue no… ..i e l re i e s va fartar i va anar am b e l cuine r a lA lbufe ra. I allí h i h avia une s q uante s garse s i tote s , tote s e stave n re colz ad e s sobre una sola pota i laltra no e s ve ia. A ixí e l cuine r d igué:-Mire Maje stat! Una pota o due s?-Pe rò se ràs ignorant!- va d ir-li e l re i.-Ja ve uràs.El re i s apropà un poc m és, pe gà un crit i va e sglaiar a tote s le s garse s, q ue trague re n laltra pota i com e nçare n a volar.-Te ne n una o due s?- d igué e l re i.-Té vosté raó-conte stà e l cuine r-. I q uan un re i té la raó, cal donar-li –la i s i no, tam bé. Pe rò q uan jo h e anat a caçar la garsa no lh e e sglaiada i pe r això no li h a cre scut laltra pota!

Jordi M artínez Solaz 3V2

EL CUINER I EL REI

A çò va succe ir al poble d e Borbotó a lH orta d e València. Fa m olt d e te m ps, e n un carre r al costat d e la plaça d e l poble , h i h avia una casa abandonada. El cas és q ue e n aq ue sta casa tots e ls d ie s a le s dos o a le s tre s d e la m atinada se se ntie n m arte llade s. Els ve ïns ja e stave n farts i anare n a aq ue sta casa a q ue ixar-se . Ningú no obria, un ve í va d ir q ue això e ra im poss ible , pe rq uè ah í no vivía ningú pe rq uè lam o d aq ue ixa casa m orí ja fe ia m olt d e te m ps.A le sh ore s e ls ve ïns avisare n la policia, h i vingue re n dos policie s i van tom bar la porta i vare n e star tota la nit e n la casa. A l m atí se güe nt e s trobare n e ls policie s m orts (un d’e lls se nse cam ise ta). En e l se u cos posava una frase e scrita am b sang :”A la pròxim a e m d e ixare u e n pau”Vice nt O re llana 3V2

LA LLEG END A D E LES M A RTILLA D ES

Page 11: MILLENIUM 36 nº7

CULTURA

M ILLENIUM 36 - Pàg.11

L'O CTUBREBé, parle m d e l’O ctubre , ce ntre cultural al ce ntre d e València, pe r a q ui no sapiga on és, és al costat d e la te nda “La Pulga”, e n la baixada d e l'autobús d e la líne a d e l 28. Quan vaig anar pe r prim e ra ve gada, e m va sorpre ndre ve ure un pe ne ll d e form a curvilínia q ue s’alçava d e s d e l te rra d e l’e d ifici, fins al te rrat, a uns 4 o 5 pisos d 'altura. L’e d ifici té una llibre ria tota ple na d e llibre s e n Vale ncià i una cafe te ria pe r pre ndre q ualse vol cosa. A la part d e l subte rrani h i h avia una e xposició sobre e ls cosm onaute s i e ls bussos e ncara q ue cada m és va canviant. Tam bé e m va agradar agafar e l prim e r asce nsor q ue h i h agué a València (re staurat,

és clar) q uan vàre m pujar al te rrat, e s ve ie n pe rfe ctam e nt e sglésie s i la cate dral gòtica.En la m e ua opinió, va se r una e ixida e scolar h istòrica m olt inte re ssant i e ntre tinguda. A m és, donar un re pàs a la nostra h istòria m ai ve m al.

A çò és un re trat d e l pe rsonal d e ls instituts e spanyols se nse valid e sa social ni inte nció ofe ns iva, q ualse vol se m blança am b la re alitat és ficció. Entre le s tribus m és d ifose s pod e m trobar:Els e m os. Fàcils d e localitz ar, porte n un se rre ll q ue e ls arriba fins al nas i q ue am b prou fe ine s e ls d e ixa ve ure . Porte n un llaç (q uant m és gran , m illor). La se ua ve stim e nta és ple na d e stre lle s o d e calave re s (s i pot se r am b colors foscos, pe rò se n acce pte n e xce pcions).La se ua id e ologia és s im ple , pe r alguna raó d e scone guda e stan tristos, e l m ón no e ls e ntén ge ns ni m ica, pe r això e s talle n am b fulle s d afaitar, q ue són le s se us m ascote s pre fe rid e s. Els nois van igual, pe rò se nse llaç. Els se u déu supre m és Bob Esponja.Els K ink is/cani/m ascaos. A q ue sts e m prive n i fan forrolla, són fre q üe nts e n poble s am b un bar a prop. Els xics van d e form a s im ple : sam arre ta se nse m ànigue s a le stiu i una jaq ue ta dam unt e n h ive rn; i pe r d e scom ptat am b pantalons d e xandall. Si porte n una band e ra d Espanya, m illor. A h ! Me n’oblidava: una altra pe ça inte re ssant és la gorra a linre vés o d e ixada caure . Le s noie s ixe n m olt m és “boniq ue s”: sam arre ta dam unt d e la cintura, q ue tape e l m e nys poss ible , e ls pantalons rosa o ne gre s, pe rò se m pre am b cam pana i le s bam be s e sportive s. Com a colofó, la ratlla als ulls d e s d e l lagrim al fins a linici d e lore lla. Collars, ane lls d or, i polse re s d or; q ue no falte n. La se ua

m úsica pre fe rida és xunda, xunda... flam e nc i re ggae tón o “atúnconpan”.Una d e le s se ue s activitats pre fe rid e s és anar am b m oto fe nt soroll a toth ora i fum ar porros. Tam bé e s m e nge n le s lle tre s i e scriue n am b K i X d e safiant la R e al A cad e m ia. La se ua id e ologia és fe ixista pe rò no se sap s i alguna volta h an re fle xionat sobre e l s ignificat d e la paraula. Els déus supre m s: Cam e la i Cam arón.Els m olom ogollón/pijosd e m e rcao/pse udopijos. A q ue sts són fre q üe nts e n e ls instituts privats. A q ue st grup h a patit una e volució: al principi anave n am b m arq ue s Burbe rry, Le vis, CK,Tous… i e re n e ls autèntics, pe rò a causa d e la cris i, e ls pijos van am b robe s d e Z ara, Mango i Strad ivàrius… Com s i anare n a sopar, e lle s van arre glade s am b sabate s, no im porta q ue faça fre d , ploga o ne ve i am b pitillos. El pèl se nse se rre ll i cap arre re . Els nois te ne n e l costum d e ficar-se e ls pantalons sota e l cul. El m és trist és q uan e ls ve us e ls calçote ts. Són d e Supe rm an! H i h a e ls pijos d e m e rcao o pse udopijos. Com q ue no te ne n d ine rs, van al m e rcao q ue és m és barat. Escolte n e l Canto d e l Loco, El sue ño d e Morfe o. La se ua form a pe culiar d e scriure és am b m untanye s russe s. Se m pre van d e “Sh oping” (aq ue sta paraula és e l se u cim inte l.le ctual al costat d e sabe s, ose a, supe rtotal i paranada).El pijo d e pe d igre e ( porta m arq ue s m és care s i té d ine rs) finalitz a la se ua ve stim e nta am b un suéte r dam unt le sq ue na. La se ua id e ologia és d e d re te s , e l se u déu és A z nar (m onyo re bonic i s e m pre pe ntinat) i e l se u pse udodéu és Franco (calb). O lé! M ary Qw een

TRIBUS URBA NES 1ª Part

Page 12: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.12

CULTURA: CENTENARIS

Edgar A llan Poe nació e n Boston e l 19 d e e ne ro d e 1809 , fue un e scritor, poe ta, crítico y pe riod ista rom ántico e stadounid e nse . R e novador d e la nove la gótica y re cordado por sus cue ntos d e te rror, consid e rado e l cre ador d e la nove la ne gra. Por otra parte , fue e l prim e r e scritor e stadounid e nse q ue inte ntó h ace r d e la e scritura su m ane ra d e vivir. H uérfano d e niño, fue re cogido por un m atrim onio ad ine rado d e R ich m ond , Virginia; aunq ue nunca oficialm e nte . Pasó un curso académ ico e n la Unive rs idad d e Virginia y poste riorm e nte se e nroló e n e l e jército. Sus re lacione s con los A llan se rom pie ron e n e sa época d e b ido a las continuas d e save ne ncias con su padrastro, q uie n a m e nudo d e soyó sus pe ticione s d e ayuda y acabó d e s h e re dándolo. Su carre ra lite raria e m pe z ó con un libro d e poe m as, Tam e rlam e and O th e r poe m s (1827). Por m otivos e conóm icos, d irigió sus e sfue rz os a la prosa e scrib ie ndo re latos y críticas lite rarias para algunos pe riód icos d e la época. Lle gó a ad q uirir cie rta notorie dad por su e stilo cáustico y e le gante . D e b ido a su trabajo, vivió e n varias ciudad e s; Barltim ore , Filad e lfia y Nue va York . En 1835, contrajo m atrim onio con su prim a Virginia Cle m m la cual te nía 13 años. En e ne ro d e 1845, publicó su poe m a m ás conocido: “El cue rvo”. D os años m ás tard e , su m uje r m urió d e tube rculosis. El gran sue ño d e l e scritor e ra e d itar su propio pe riód ico pe ro nunca se cum plió. Murió e l 7 d e octubre d e 1849 e n la ciudad d e Baltim ore , cuando contaba ape nas con 40 años d e e dad. La causa e xacta d e su m ue rte nunca fue aclarada. Se atribuyó al alcoh ol, a conge stión ce re bral, cóle ra, d rogas, fallo card iaco, rab ia, suicid io, tube rculosis y otras causas. Jorge H errero M uñoz 1ºV

Conm e m oram os e l 200 anive rsario d e l nacim ie nto d e D arw in y e l 150 anive rsario d e la publicación d e su obra m agna: “Sobre e l O rige n d e las Espe cie s”. Ch arle s R obe rt D arw in, h ijo d e l m éd ico R obe rt W . D arw in y Sussanah W e dgw ood , nació e n Sh e w sbury, Inglate rra e l 12 d e fe bre ro d e 1809 . D arw in d e jó e n un se gundo plano los e stud ios d e

m e d icina q ue h ab ían otorgado un gran pre stigio tanto a su padre com o a su abue lo, e l fam oso m éd ico, filósofo, naturalista y poe ta Erasm us D arw in. A sí pue s a pe sar d e h abe r cursado e stud ios d e m e d icina e n Ed im burgo (1825) y m ás tard e te ología no tardó e n m ostrar su inte rés e n las cie ncias naturale s. Inte rés q ue le im pulsó a incorporarse e n calidad d e naturalista a la e xpe d ición alre d e dor d e l m undo e n e l barco “H .M.S. Be agle”, dond e acopió gran cantidad d e m ate riale s d e todo tipo y re aliz ó las d e talladas obse rvacione s q ue le pe rm itie ron, a su re gre so a Inglate rra, e nunciar la llam ada Te oría d e la Evolución q ue tardaría m ás d e dos décadas e n ve r la luz . Pe ro fue ron los e stud ios e fe ctuados e n las islas Galápagos ace rca d e la datación d e sus d ife re nte s nich os e cológicos los q ue m ostraron la gran d ive rs idad d e e spe cie s e n aq ue llas latitud e s; e stud ios q ue se plasm aron e n su obra por e xce le ncia “Sobre e l O rige n d e las Espe cie s”, obra dond e D arw in propone , por un lado, q ue las e spe cie s no son inm utable s, e volucionan con e l paso d e l tie m po y d e scie nd e n unas d e otras, y por otro, q ue la principal causa d e la e volución e s la llam ada Se le cción Natural. Es d e cir, la supe rvive ncia d e los m e jor adaptados e n la luch a por la obte nción d e unos re cursos lim itados e im pre scind ible s para la vida. No obstante , ¿por q ué D arw in m e tió durante dos décadas e n un cajón una d e las id e as m ás notable s q ue alguie n h aya conce b ido jam ás? La re spue sta a e sta pre gunta se as ie nta e n la anim adve rs ión d e am plios se ctore s d e la Igle s ia A nglicana y d e la socie dad , q ue se ne garon a ace ptar q ue e l h om bre proce d ía d e un anim al s im ilar al m ono. Por e llo, D arw in re aliz ó una larga re fle xión ace rca d e la conve nie ncia d e su publicación y q ue se re aliz ó e n 1859 , e n colaboración con A lfre d R usse ll W allace , otro naturalista q ue , al igual q ue D arw in, h ab ía lle gado a las m ism as conclusione s. A ltos cargos e cle s iásticos las rid iculiz aron, tras la poste rior publicación d e su obra “La d e sce nd e ncia h um ana y la se le cción natural” (1871). D arw in, figura capital d e l e volucionism o y d e l pe nsam ie nto m od e rno, contribuyó al progre so d e la b iología, anatom ía, e m briología y pale ontología. Y su libro “El O rige n d e las Espe cie s” fue e l m ayor im pacto pronunciado e n las Cie ncias Naturale s e n e l s iglo XIX.Elfi Bosio y Sara M onz ó 2º Bach iller CNS

ED G A R A LLA N PO E

CH A RLES D A RW IN

Page 13: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.13

TECNO LO GIA I AUTO M O CIÓ

(Montpe lle r, actual França, 1208 - València, 1276)Fill d e l re i Pe re II e l Catòlic i d e Maria d e Montpe lle r, Jaum e I e l Conq uistador e s va conve rtir e n sob irà d e la Corona d 'A ragó am b tan sols cinc anys,e n m orir son pare e n la batalla d e Mure t, e nfront d e ls croats d e Sim ón d e Montfort e n d e fe nsa d e ls se us vassalls albige sos (1213). D e sprés d 'una llarga i turbule nta m inoria d 'e dat, e ls re ge nts d e l jove m onarca, e ls se us oncle s e l com te Sanch o I d e l R osse lló i l'infant Fe rnando d 'A ragó, succe ss ivam e nt, van h ave r d e sufocar le s contínue s re b e l• lions d e la noble sa aragone sa. Jaum e I va assum ir la d ire cció d e ls se us Estats e n 1225 i va inte ntar se nse èxit conq uistar Pe ñíscola. D os anys d e sprés, la pau d 'A lcalá va rubricar e l d e finitiu triom f d e la m onarq uia sobre e ls noble s d 'A ragó i va proporcionar al re i l'e stab ilitat ne ce ssària pe r a pe rm e tre -li iniciar le s se ue s cam panye s m ilitars d irigid e s contra e ls m usulm ans d e l lle vant pe ninsular. D avant d e l pe rjud ici q ue la com pe tència com e rcial i la pirate ria d e ls sarraïns d e le s Bale ars ocasionave n als m e rcad e rs catalans, Jaum e I va m am pre ndre e n 1229 la conq uista d e Mallorca am b la victoriosa batalla d e Portopí. D e sprés d e la pre sa d e Ciutat d e Mallorca (d e se m bre d e 1229 ), e s va apod e rar d e l'illa e n pocs m e sos, e xce pte un xicote t nucli d e re s istència m usulm ana, q ue va aconse guir m antindre 's e n la se rra d e Tram untana fins a 1232. D om inad e s le s Bale ars, Jaum e I va assum ir e n 1232 la d ire cció d e la conq uista d e València. Tant a Mallorca com a València, Jaum e I va d e cid ir cre ar re gne s autònom s, pe rò inte grats e n la Corona d 'A ragó. Els últim s anys d e vida d e Jaum e I van se r am args, ja q ue , d 'una banda, va ass istir al fracàs d e le s se ue s dos te m ptative s d e re alitz ar una croada a Te rra Santa (1269 i 1274) i, d 'una altra, va h ave r d e fe r front a la re be l• lió d e l se u prim ogènit, l'infant Pe dro, i als d e sord e s fe udals acabd illats pe l se u fill bastard Fe rnando Sanch ís d e Castro.A la se ua m ort, succe ïda a València e l 27 d e juliol d e 1276, va d ivid ir e ls se us re gne s e ntre e ls se us fills Pe dro, a q ui van corre spondre A ragó, Catalunya i València, i Jaim e , e l q ual va re bre le s Bale ars, e l R osse lló i Montpe lle r.

XuferoMotoStud e nt Es un cam pe onato inte rnacional e n e l

q ue e q uipos d e e stud iante s d e inge nie ría d e d ive rsas unive rs idad e s d e sarrollarán y construirán prototipos m oto d e com pe tición d e 125 cc d e cilindrada, q ue com pe tirán e n unas jornadas e n la nue va Ciudad d e l Motor d e A ragón. Form an parte d e l proye cto:Profe sore s / Tutore sManue l Martíne z Torán Profe sor Unive rs idad Politécnica Vale nciaJosé Francisco A z nar Vidal Profe sor e n e l IES Be nicalap.

Com pone nte s d e l e q uipoD avid Expósito Com pany Proye cto fin carre raJulia Caste llano Monte s inos MA STERJuan José Gasca R ub io MA STERA ntonio R odrigue z García CFGS A utom oción IES BENICA LA PA ntonio Se rra Fe rnand e z CFGS A utom oción IES BENICA LA PA lfonso Garcia H ostale t CFGS A utom oción IES BENICA LA P

El pasado d ía 20 d e fe bre ro tuvo lugar la prim e ra re unión d e coord inación d e l proye cto e n las instalacione s d e l D e partam e nto d e A utom oción d e l IES d e Be nicalap, dond e se re aliz ó una prim e ra d ivis ión d e l trabajo, se e stable ció una líne a d e coord inación técnica y otra d e búsq ue da d e patrocinadore s. Se com e ntó e l e stado d e l proye cto, y se m arcaron obje tivos q ue se rán re visados e n futuras re unione s d e trabajo.

ACM E EXPRESS

JA UM E I

Page 14: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.14

El 18 d e D e se m bre vam anar a Gand ia, vam vis itar e l Mone stir d e Sant Je roni d e Cotalba i e l Palau D ucal. En cada lloc h i h avia una guia q ue e ns va e xplicar un poc d h istòria d e ls llocs.El Mone stir d e Sant Je roni va se r fundat pe l D uc R e ial d e Gand ia, A lfons e l Ve ll, q ue va acollir a alguns je rònim s d e lantiga Corona d A ragó.El

m one stir e stà construït e ntre e ls ss.XIV i XVIII i e stà e structurat al voltant d un claustre q ue va se r h ab itat pe r m onjos fins al 1835, m om e nt d e le xclaustració. A l m one stir d e staq ue n la Torre d e lH om e natge i le sglésia d art gòtic.La cape lla d e la Ve rge d e la Salut e ra lantic re fe ctori on e s troba e l sarcòfag e n pe d ra tallada d e ls fills d e l duc A lfons e l Ve ll.El claustre baix d e l m one stir és gòtic i e l d e la prim e ra planta re naixe ntista d e lèpoca d e la duq ue ssa Maria Enríq ue z . A l m one stir arriba un aq üe ducte q ue condue ix laigua d e s d e la Font d e Batlam a.D e s d e la d e sam ortitz ació d e Me nd iz ábal és propie tat d e la fam ília Trénor, com e rciants d orige n irlandés, la m illor aportació d e la q ual h a e stat e l jard í rom àntic d e la ve ssant Nord. Molte s d e pe ndèncie s són privad e s pe rò e s pot vis itar e l claustre ,le sglésia, lalm àsse ra, la cuina i e ls jard ins.D e sprés vam vis itar e l Palau D ucal o Palau d e ls Borja. Va se r construït pe ls ducs re ials d e la Corona d A ragó, se nt A lfons e l Ve ll liniciador. A llí tingue re n la re s id e ncia principal, h i m antingue re n una cort on s e nvoltare n d e poe te s com Pe re March o A usiàs March .El 1485 R od e ric d e Borja com prà a Fe rran e l

Catòlic e l D ucat d e Gand ia i am b e ll e l palau on s instal.là la d inastía ducal d e ls Borja. Continuà e n le s se ue s m ans fins al 1740 e n q uè passà a m ans d e la casa d O suna. La com panyía d e Je sús e l com prà e l 1889 , e s re staurà i s e n'ocupà d e l m ante nim e nt.El palau se s ituava d ins d e l prim e r ce rcle d e m uralle s d e la ciutat. Té una planta irre gular i e stà organitz at al voltant d un pati gòtic m e d ite rrani. Els salons m és antics e s s itue n al voltant d e l pati d arm e s.

La Gale ria D aurada e s va construir pe r a la canonitz ació d e France sc d e Borja. Està form ada pe r cinc salons se parats pe r pòrtics d e fusta q ue e s pod e n obrir pe r fe r la sala m és gran. Està d e corat am b rocalle s, grute scos i daurats barrocs. La succe ss ió d e pòrtics, e ls e spills i la llum contribue ixe n a la se nsació d e te atralitat.Am paro Sorian O rtiz 3V2

TERRA NO STRAVISITA A L M O NESTIR D E

CO TA LBA I A L PA LA U D UCA L D E G A ND IA

Page 15: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENIUM 36 - Pàg.15

PASSATEM PS

¿Qué s ignifican e n Vale nciano?

FALINFAINASO LATGE

ÀVO LESTIRACO RD ETES

SUNYTANY

SO PA D E D E LETRA S

SUD O K US

FÁC

ILDI

FÍC

IL

SO PA D E LETRA S

SUD O K US

ASTERIXBARBARELLA

BATM ANCAPITANAM ERICACO NAN

M AQ UINAVAJAM O RTAD ELO

RO M PETECH O SSPID ERM ANSUPERM AN

SUPERLO PEZTINTIN

Z IPIZ APE

Page 16: MILLENIUM 36 nº7

M ILLENUM 36 - Pàg.16

ACTIVITATS I ESPO RTS A L'IES BENICALAP

La classe d e 1r V1 vam fe r una activitat d e ce ràm ica com la q ue e s m od e lava e n e l ne olític. Le s nostre s profe ssore s, Villar García i Em par Pe re da, e ns van d ir q ue l’argila (q ue s’obté a partir d’una roca se d im e ntària) e ra e l q ue utilitz ave n pe r a e laborar e ls re cipie nts q ue se rvie n pe r a transportar aigua i alim e nts. Prim e r vam fe r la base , arre donint un tros d’argila i e nrolant-la com un caragol i allisant-la a poc a poc, pe r le s due s care s. D e sprés vam fe r xurre ts i anare m pujant-los pe r dam unt d e la base , i tam bé allisant-los pe rq uè q ue dara uniform e .Quan ja te níe m fe t e l re cipie nt, e l d e coràre m am b pe txine s i d e sprés e l d e ixàre m se car.

22ººEESSOO ee nn ee ll PPaallaauu dd ee llaa mm úúss iiccaa22ºº bb aattxx LLee ccttuurree ss dd rraamm aattiittzz aadd ee ss

CCoorr dd ee pprrooffee ss ss oorrss EExxhh iibb iicciióó dd ''ee ss ggrriimm aa

VViiss iittaa lliittee rrààrriiaa ppee rr VVaallèènncciiaa 44tt EESSOO VV11

EEss ccuullttuurree ss aa llaa UUPPVV 33ee rr EESSOO

FFiinnaall dd ee ll ccaamm ppiioonnaatt dd ''ee ss ccaaccss

VViiaattggee aa llaa nnee uu

TTAA LLLLEERR DD EE CCEERRÀÀMM IICCAA

Celia D om ènech i Elena Gregorio 1er ESO V1