DEPARTAMENT DE FILOSOFIA.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL CURS 2013-2014

IES LLOIXA.

SANT JOAN D’ALACANT.

MEMBRES DEL DEPARTAMENT: José Manuel Barranco Fernández.Guillermina Revuelta Fernández.

Nota: El departament de Filosofía utilitza en la realització de la programació el dos idiomes de la Comunitat, alternat-los indistintament.

1

MATÈRIES IMPATIDES PEL DEPARTAMENT

•PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ PROFESIONAL INICIAL 2 (PQPI)•EDUCACIÓ ÈTICO - CÍVICA.•FILOSOFIA I CIUTADANIA.•PSICOPEDAGOGIA.•HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA.•SOCIOLOGIA.

•ATENCIÓ EDUCATIVA.

2º(PCPI) PROGRAMA DE CUALIFICACIÓN PROFESIONAL INICIAL PROGRAMACIÓN DE ÁMBITO SOCIAL.

•OBJETIVOS GENERALES

•COMPETENCIAS BÁSICAS

•CONTENIDOS

•CONTENIDOS MÍNIMOS

•CRITERIOS DE EVALUACIÓN

•METODOLOGÍA

•TEMPORALIZACIÓN

•PROCEDIMIENTOS DE EVALUACIÓN

•RECUPERACIÓN

•CALIFICACIÓN

•RECUPERACIÓN EXTRAORDINARIA

•MATERIALES, TEXTOS, RECURSOS

•ANIMACIÓN A LA LECTURA

•TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN

OBJETIVOS GENERALES

Las enseñanzas para la obtención del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria por personas adultas contribuirán a desarrollar en los alumnos las capacidades que le permitan:

a) Conocer, asumir y ejercer sus derechos y deberes en el respeto a los demás, practicar la tolerancia, la cooperación y solidaridad entre las personas y los grupos rechazando cualquier tipo de discriminación, afianzando los derechos humanos como valores comunes de una sociedad plural, abierta y democrática.

b) Desarrollar y consolidar hábitos de estudio y trabajo individual y en equipo, como condición necesaria para una realización eficaz de las tareas del aprendizaje y como medio de desarrollo personal.

3

c) Desarrollar destrezas básicas en la utilización de las fuentes de información para, con sentido crítico, adquirir nuevos conocimientos, así como una preparación básica en el campo de las tecnologías de la información y la comunicación como instrumento para acceder a nuevas oportunidades de formación y de empleo.

d) Concebir el conocimiento científico como un saber integrado que se estructura en distintas disciplinas, así como conocer y aplicar los métodos para identificar los problemas en los diversos ámbitos del conocimiento y de la experiencia.

e) Desarrollar el espíritu emprendedor y la confianza en sí mismos, la participación, el sentido crítico, la iniciativa personal y la capacidad para aprender a aprender, para planificar, para tomar decisiones y para asumir responsabilidades.

f) Comprender y expresar con corrección y autonomía textos y mensajes complejos, oralmente y por escrito, en lengua castellana, como ejercicio de comunicación, argumentación y socialización, e iniciarse en el conocimiento, la lectura y el estudio de la literatura.

g) Comprender y expresarse con eficacia en una lengua extranjera.

h) Conocer los aspectos básicos de la cultura, la geografía y la historia y respetar el patrimonio artístico y cultural; conocer diversas culturas y sociedades a fin de poder valorarlas críticamente y desarrollar actitudes de respeto por la cultura propia y por la de los demás.

i) Conocer el funcionamiento del cuerpo humano, así como los efectos beneficiosos para la salud del ejercicio físico y la adecuada alimentación.

j) Valorar los hábitos sociales relacionados con la salud, el consumo, el cuidado de los seres vivos y el medio ambiente, contribuyendo a su conservación y mejora.

k) Valorar la creación artística y comprender el lenguaje de las distintas manifestaciones artísticas, utilizando diversos medios de expresión y representación.

COMPETENCIAS BÁSICAS

Competencia social y ciudadana:

1.Asumir la multiculturalidad y el respeto a la diferencia como valores propios.

2.Valorar críticamente comportamientos discriminatorios.

3.Conocer y asumir los derechos y los deberes cívicos.

4.Aceptar y practicar normas de convivencia inspiradas en los valores democráticos.

5.Conocer la Declaración de los Derechos Humanos.

6.Analizar las repercusiones de la globalización.

7.Conocer las instituciones democráticas españolas.

8.Expresar las propias opiniones de forma asertiva.

9.Escuchar activamente y mostrar una actitud favorable al diálogo y al trabajo cooperativo.

Competencia para aprender a aprender:

1.Identificar la idea principal de un texto y resumir su contenido.

2.Ejercitarse en la síntesis de textos a partir de la interpretación de esquemas y mapas conceptuales.

3.Comprender y valorar críticamente realidades o fenómenos sociales a partir del análisis de sus causas.

4.Desarrollar el gusto por el aprendizaje continuo y la actualización permanente.

5.Contrastar conocimientos adquiridos sobre un tema mediante la resolución de las preguntas de un cuestionario.

6.Analizar y relacionar datos numéricos con la realidad que describen.

7.Anticipar posibles escenarios y consecuencias futuras de las acciones individuales y/o sociales.

Autonomía e iniciativa personal:

1.Valorar la propia capacidad para escuchar y comprender las opiniones ajenas a la nuestra

2.Identificar los rasgos de nuestra personalidad que favorecen nuestra capacidad para relacionarnos socialmente.

3.Valorar y asumir los peligros que suponen determinadas conductas de riesgo para la propia persona y su entorno.

4.Reflexionar sobre la imagen que tienen los demás sobre nosotros y reforzar la propia autoestima.

5.Valorar críticamente nuestra interacción con el medio social.

6.Reflexionar de forma autónoma sobre problemas sociales complejos y plantear propuestas para resolverlos.

7.Valorar los propios estereotipos de género que interfieren en nuestra valoración de otras personas.

5

8.Formarse y expresar una opinión propia sobre procesos sociales como la globalización.

Competencia en comunicación lingüística:

1.Saber expresar las propias ideas, oralmente y por escrito, utilizando la terminología adecuada.

2.Comunicarse argumentando las ideas propias y respetando los turnos de palabra dentro de un grupo.

3.Definir conceptos haciendo uso del lenguaje específico del área.

4.Realizar una exposición oral estructurada

5.Exponer opiniones de forma argumentada a lo largo de un debate

6.Escuchar las opiniones distintas a la propia con respeto.

OBJETIVOS DEL ÁMBITO SOCIAL DE 2º DE PCPI

La enseñanza del ámbito social tendrá como finalidad el desarrollo de las siguientes capacidades:

1. Identificar los procesos y mecanismos que rigen los hechos sociales y las interrelaciones entre hechos políticos, económicos y culturales. Utilizar este conocimiento para comprender la pluralidad de causas que explican la evolución de las sociedades actuales, el papel que hombres y mujeres desempeñan en ellas y sus problemas más relevantes.

2. Identificar, localizar y analizar, a diferentes escalas, los elementos básicos que caracterizan el medio físico, las interacciones que se dan entre ellos y las que los grupos humanos establecen en la utilización del espacio y de sus recursos, valorando las consecuencias de tipo económico, social, cultural, político y medioambiental.

3. Valorar la diversidad cultural manifestando actitudes de respeto y tolerancia hacia otras culturas y hacia opiniones que no coincidan con las propias, sin renunciar a una valoración crítica.

4. Realizar tareas en grupo y participar en debates con una actitud crítica y tolerante, fundamentando adecuadamente las opiniones y valorando el diálogo como una vía necesaria para la solución de los problemas humanos y sociales.

5. Buscar, seleccionar, comprender y relacionar información verbal, gráfica, icónica, estadística y cartográfica, procedente de fuentes diversas, incluida la que proporciona el entorno físico y social, los medios de comunicación y las tecnologías de la información, tratarla de acuerdo con el fin perseguido y comunicarlo a los demás de manera organizada e inteligible.

6. Identificar, localizar y comprender las características básicas de la diversidad geográfica del mundo y de las grandes áreas geo-económicas, así como los rasgos físicos y humanos de Europa y España.

7. Conocer el funcionamiento de las sociedades democráticas, apreciando sus valores y bases fundamentales, así como los derechos y libertades como un logro irrenunciable y una condición necesaria para la paz, denunciando actitudes y situaciones discriminatorias e injustas y mostrándose solidarios con los pueblos, grupos sociales y personas privados de los derechos o de los recursos económicos necesarios.

8. Identificar y localizar en el tiempo y en el espacio los procesos y acontecimientos históricos relevantes de la historia del mundo, de Europa y de España para adquirir una perspectiva global de la evolución de la Humanidad y elaborar una interpretación de la misma que facilite la comprensión de la pluralidad de las comunidades sociales a las que se pertenece.

9. Adquirir y emplear el vocabulario específico que aportan las ciencias sociales para que su incorporación al vocabulario habitual aumente la precisión en el uso del lenguaje y mejore la comunicación.

10. Conocer los elementos técnicos básicos que caracterizan las manifestaciones artísticas en su realidad social y cultural para valorar y respetar el patrimonio histórico, cultural y artístico, asumiendo la responsabilidad que supone su conservación y apreciándolo como recurso para el enriquecimiento individual y colectivo.

11. Escuchar una amplia variedad de obras musicales, de diferentes estilos, géneros, tendencias y culturas, apreciando su valor como fuente de conocimiento, enriquecimiento intercultural y placer personal e interesándose por ampliar y diversificar las preferencias musicales propias.

CONTENIDOS

Bloque 1. Contenidos comunes

- Obtención y procesamiento de información, explícita e implícita, a partir de la observación de la realidad geográfica y de documentos visuales, cartográficos y estadísticos, incluidos los proporcionados por las tecnologías de la información y de la comunicación.

- Comunicación oral o escrita de la información obtenida.

- Realización de debates, análisis de casos o resolución de problemas sobre alguna cuestión de actualidad, fundamentando las opiniones, argumentando las propuestas, respetando las de los demás y utilizando el vocabulario apropiado.

- Localización en el tiempo y en el espacio de los acontecimientos y procesos históricos más relevantes, identificación de los factores que intervienen en los procesos de cambio histórico, diferenciación de causas y consecuencias y valoración del papel de los hombres y las mujeres, individual y colectivamente, como sujetos de la historia.

- Identificación de los componentes económicos, sociales, políticos y culturales que intervienen

7

en los procesos históricos y comprensión de las interrelaciones que se dan entre ellos.

- Búsqueda y selección de información de fuentes escritas, diferenciando los hechos de las opiniones y las fuentes primarias de las secundarias.

- Contraste de informaciones contradictorias o complementarias a propósito de un mismo hecho o situación.

- Análisis y trabajo con textos históricos de especial relevancia, valorando la importancia del patrimonio documental para el estudio de la Historia y el significado de

los grandes archivos históricos.

- Análisis de hechos o situaciones relevantes de la actualidad con indagación de sus antecedentes históricos y de las circunstancias que los condicionan.

- Valoración de los derechos humanos y rechazo de cualquier forma de discriminación o de dominio.

- Asunción de una visión crítica hacia las situaciones injustas y valoración del diálogo y la búsqueda de la paz en la resolución de los conflictos.

- Reconocimiento de los elementos básicos que configuran los principales estilos o artistas relevantes de la época contemporánea, contextualizándolos en su época e interpretación de obras artísticas significativas.

- Aplicación de este conocimiento al análisis de algunas obras relevantes.

- Audición, reconocimiento, análisis y comparación de una variedad de obras musicales de distintos géneros y estilos.

Bloque 2. Actividades económicas y espacios geográficos

2.1. Las actividades económicas: El aprovechamiento económico y el medio físico.

Relación entre naturaleza, desarrollo y sociedad. Necesidades humanas y bienes económicos. La economía de mercado: Concepto e instituciones básicas para entender su funcionamiento. Cambios en el mundo del trabajo. Toma de conciencia del carácter agotable de los recursos, de la necesidad de racionalizar su consumo y del impacto de la actividad económica en el espacio.

2.2. Las actividades y espacios de los sectores productivos: Las actividades agrarias y las transformaciones en el medio rural. Los paisajes agrarios. Las actividades pesqueras y la utilización del mar. La actividad y los espacios industriales. Fuentes de energía y materias primas. Diversidad e importancia de los servicios. El comercio y los transportes. El turismo y el ocio.

2.3. Las actividades y espacios económicos de España: Las actividades y los espacios agrarios en España. El desarrollo rural. El sector pesquero. Actividades y espacios industriales. La producción energética y minera. Los servicios: Transportes, comercio, turismo y espacios de

ocio.

2.4. Organización política y espacio geográfico: La organización política de las sociedades. Diferentes regímenes políticos. Principios e instituciones de los regímenes democráticos. Las grandes áreas geopolíticas, geoeconómicas y culturales del mundo actual. La Unión Europea: Organización política y administrativa. El funcionamiento de las instituciones. El papel de España en la Unión Europea. La organización política y administrativa de España. La organización territorial: El estado de las autonomías. La diversidad regional de España: Los desequilibrios regionales.

2.5. Transformaciones y desequilibrios en el mundo actual: Interdependencia y globalización. El mundo desarrollado y el mundo subdesarrollado. Políticas de cooperación. Los desplazamientos de población en el mundo. Las migraciones contemporáneas. Políticas de solidaridad. Riesgos y problemas medioambientales.

Medidas correctoras y políticas de sostenibilidad. La racionalización del consumo como

contribución al desarrollo sostenible.

Bloque 3. Historia

3.1. El despotismo ilustrado: El estado absoluto. La Ilustración: Pensamiento y ciencia.

El reformismo borbónico en España.

3.2. Las revoluciones burguesas: Trasformaciones políticas y cambios sociales: La independencia de los Estados Unidos. La Revolución Francesa. La Revolución Industrial: Transformaciones económicas, tecnológicas y sociales. La aparición del

3.3. La crisis del antiguo régimen y la construcción del estado liberal en España en el siglo XIX: La Guerra de la Independencia y la revolución de Cádiz. La pérdida de las colonias españolas en América. La construcción del estado liberal. Transformaciones y crisis del estado liberal en España. La Restauración. La crisis del 98. Los nacionalismos.

3.4. Los grandes cambios y conflictos del siglo XX: El imperialismo y la Primera Guerra Mundial. El período de entreguerras. La gran depresión. Los totalitarismos. La Segunda Guerra Mundial.

3.5. España en el siglo XX: La II República. La Guerra Civil y sus consecuencias. La época de Franco. La transición política en España. La Constitución de 1978 y la configuración del estado democrático.

3.6. El mundo tras la Segunda Guerra Mundial: Bloques de poder y modelos socioeconómicos: El mundo capitalista y el mundo socialista. El papel de los organismos internacionales. La descolonización. El Tercer Mundo. Conflictos y focos de tensión en el mundo actual. Globalización y nuevos centros de poder. El desafío terrorista.

9

CONTENIDOS MINIMOS

1. Actividades económicas: sector primario, secundario y terciario.

2. Organización política y administrativa de España.

3. Globalización. Problemas del mundo actual.

4. Despotismo ilustrado.

5. Revolución industrial y Revolución Francesa.

6. España en el siglo XIX.

7. Imperialismo y 1ª Guerra Mundial. Crisis de 1.929.

8. Fascismo y nazismo. 2ª Guerra mundial.

9. España en el siglo XX.

10. Modelos socioeconómicos tras la 2ª Guerra Mundial.

CRITERIOS DE EVALUACION

1. Identificar y localizar los principales países y áreas geopolíticas, económicas y culturales en el mundo, distinguiendo los distintos tipos de estados.

2. Identificar y localizar la organización político- administrativa del estado español así como las principales diferencias y desequilibrios inter-territoriales. Explicar el papel de España en la Unión Europea.

3. Localizar los estados de la Unión Europea y conocer las características de su organización política y del funcionamiento de sus instituciones y los desequilibrios entre los territorios que la componen.

4. Analizar indicadores socioeconómicos de diferentes países y utilizar ese conocimiento para reconocer desequilibrios territoriales en la distribución de los recursos, explicando algunas de las consecuencias. Adquirir actitudes de respeto y solidaridad hacia otros pueblos y culturas.

5. Valorar la importancia de los desplazamientos migratorios contemporáneos, analizando sus causas y sus efectos.

6. Describir algún caso que muestre las consecuencias medioambientales de las actividades económicas y los comportamientos individuales, diferenciando entre las formas de desarrollo sostenible y las que son perjudiciales para el medio ambiente y

conocer algún ejemplo de los acuerdos y políticas internacionales para frenar su deterioro.

7. Caracterizar e interrelacionar, dentro del contexto español, las principales experiencias políticas, reformas económicas, cambios culturales, transformaciones y crisis sociales que

tienen lugar en España a lo largo del siglo XIX.

8. Situar cronológicamente, caracterizar y señalar las interrelaciones entre los conflictos de la primera mitad del siglo XX (Primera Guerra Mundial, Revolución soviética, ascenso de los totalitarismos, crisis de 1929, Segunda Guerra Mundial).

9. Identificar y caracterizar las distintas etapas de la evolución política y económica de España durante el siglo XX y los avances y retrocesos hasta lograr la modernización económica, la consolidación del sistema democrático y la pertenencia a la Unión Europea.

10. Caracterizar y situar en el tiempo y en el espacio y explicar las grandes transformaciones y conflictos mundiales que se han sucedido desde la Segunda Guerra Mundial y aplicar este conocimiento para entender algunos de los problemas internacionales más destacados de la actualidad.

11. Situar en el tiempo y en el espacio los períodos y hechos trascendentes y procesos históricos relevantes que se estudian en este nivel, identificando el tiempo histórico en el mundo, en Europa y en España, aplicando las convenciones y conceptos habituales en el estudio de la historia.

12. Elaborar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y corrección formal adecuada.

13. Utilizar, interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, gráficos y tablas estadísticas, utilizándolas como fuente de información y medios de análisis y síntesis.

14. Aprovechar las posibilidades de acceso a las redes informáticas como fuentes de información y comunicación.

METODOLOGÍA

Se puede resumir en los siguientes aspectos:

· Exposición clara y razonada de los conceptos, con un lenguaje que se adapte al alumnado y que a la vez contribuya a mejorar su nivel de expresión oral y escrita.

· Tratamiento procedimental de los contenidos que conduzca a un aprendizaje comprensivo y significativo.

· Estrategias de aprendizaje que conduzcan a un razonamiento crítico y a un posicionamiento ante la realidad

· Desarrollo de unas actitudes que fomenten el grado de madurez y tolerancia de los alumnos.

· Utilización de diversos materiales escritos y audiovisuales.

· Realización de actividades variadas, orales y escritas, individuales, en grupos reducidos, y en grupos más amplios.

11

· Práctica del diálogo

· Actitud de compromiso.

TEMPORALIZACION

1ª EVALUACION: Bloque 2 (Geografía)

2ª EVALUACIÓN: Bloque 3 (Historia: apartados 3.1, 3.2., 3.3 y 3.4)

3ª EVALUACION: Bloque 3 (Historia: apartados 3.5 y 3.6)

El Bloque 1 (Contenidos Comunes) se integrará de forma transversal a lo largo de todo el curso.

PROCEDIMIENTOS DE EVALUACIÓN

El profesor realizará un diagnóstico inicial al principio de cada unidad a partir de preguntas orales y/o escritas, utilizando imágenes y otros recursos como elementos generadores del dialogo.

Posteriormente los alumnos realizarán actividades graduadas que les permitirán ir adquiriendo los contenidos del tema (conocimientos, procedimientos y actitudes).

Estas actividades quedarán recogidas en su cuaderno de clase, que será objeto de revisión y valoración por parte del profesor, teniendo en cuenta no sólo los contenidos sino la organización, ortografía, expresión y presentación en el plazo indicado.

En cada evaluación se realizarán trabajos individuales y/ o en grupo sobre algún tema propuesto, que serán calificados y evaluados por el profesor. La realización (con una calificación superior a 5) de todos los trabajos, junto con la participación activa en clase, permitirán superar la evaluación.

En caso de no presentarse las actividades solicitadas, o en caso de mantener de forma continuada una actitud negativa en clase, los alumnos deberán realizar un examen al final de la evaluación a fin de superar los contenidos exigidos.

Es REQUISITO INDISPENSABLE para superar cada una de las evaluaciones no tener faltas de asistencia superiores al 15% de las horas de cada evaluación, así como mantener una actitud positiva en el aula, como corresponde a una educación no obligatoria destinada a personas adultas.

RECUPERACIÓN DE EVALUACIONES PENDIENTES

Aquellos alumnos que no alcancen los objetivos de un trimestre tendrán que realizar en la siguiente evaluación los trabajos no presentados o suspensos, o bien realizarán una prueba escrita sobre los objetivos no alcanzados.

En Septiembre habrá una recuperación extraordinaria, consistente en un examen que versará sobre contenidos mínimos, y abarcará la totalidad de la asignatura.

CRITERIOS DE CALIFICACIÓN

Para la calificación. se tendrá en cuenta: el cuaderno de clase, los ejercicios orales y escritos, la participación y actitud, las pruebas específicas orales y escritas, los trabajos realizados individualmente y en equipo, y, como se ha señalado anteriormente, siempre es imprescindible la asistencia a clase por encima del 85% en cada evaluación.

Los trabajos serán variados, incluyendo la lectura de textos relacionados con los temas de cada trimestre, y versarán sobre las distintas partes del ámbito: Geografía, Historia, Educación musical y visual.

En las pruebas escritas (cuando las hubiere), así como en los trabajos realizados, se tendrá en cuenta la correcta presentación, la ortografía, y en general todos aquellos aspectos que demuestren el trabajo concienzudo y la madurez del alumno (tanto a nivel de conceptos como de procedimientos o actitudes).

El porcentaje que proponemos es del 40 % para las pruebas y trabajos específicos, 40% los procedimientos y el 20% restante para valorar la actitud, el cuaderno, las actividades diarias etc.

Se realizará un mínimo de dos trabajos por cada evaluación.

13

RECUPERACION EXTRAORDINARIA

Caso de no aprobar presentando los trabajos en sus fechas correspondientes, o realizando las pruebas escritas sustitutorias, habrá una recuperación extraordinaria en Septiembre, consistente en un examen que versará sobre contenidos mínimos, y que abarcará la totalidad de la asignatura.

MATERIALES. TEXTOS. RECURSOS.

· Libro de texto: No habrá libro de texto

· Otros recursos propios de las Ciencias Sociales comunes para toda la ESO.

(diapositivas, prensa, videos didácticos, DVD, películas, etc.).

· Internet.

· Películas.

· Documentales.

ANIMACION A LA LECTURA

Se hará a partir de distintos textos de prensa, revistas, narraciones, etc., proporcionados por el profesor y también obtenidos a través de Internet.

Al menos en una de las evaluaciones será obligatoria la lectura de un libro completo (bien literario, relacionado con los contenidos, o bien directamente historiográfico).

USO DE TECNOLOGIAS DE LA INFORMACION

A lo largo de toda la educación secundaria, el departamento potenciará el uso de los medios audiovisuales del centro, y de los materiales del departamento (documentales, películas), así como de otos materiales didácticos en soporte informático y aprovechando las distintas salas de ordenadores para la búsqueda de información a través de Internet.

Al no haber libro de texto, consideramos fundamental el acceso a fuentes de información de forma directa, por lo que al menos 1 vez cada 5 o 6 sesiones, la clase se impartirá en el aula de informática, y planteando actividades que requieran la participación del alumno en la búsqueda y obtención del conocimiento, que luego será aplicable a las actividades y trabajos que deben realizar.

4t ESO: EDUCACIÓ ÉTICO- CÍVICA

1. INTRODUCCIÓ.

a) Justificació de la programació i contextualització.

2. OBJECTIUS.

a) Objectius generals de l’etapa i, si és el cas, cicle.

b) Objectius específics de l’àrea o matèria.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES.

a) Organització de les unitats didàctiques.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

7. AVALUACIÓ.

a) Criteris d’avaluació.

b) Instruments d’avaluació.

c) Tipus d’avaluació.

d) Criteris de qualificació.

e) Activitats de reforç i ampliació.

f) Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

9. FOMENT DE LA LECTURA.

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

15

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

1. INTRODUCCIÓ

A. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

La finalitat d’aquesta matèria (en el tram de secundària) no és una altra que analitzar la societat de la que formen part i que té com element articulador la democràcia, forma d’organització política que s’ha decantat a través d’un llarg i convuls procés històric. La seua capacitat d’adaptació a situacions històriques diverses testimonia la seua fortalesa. Les democràcies s’han estès per tot el món i, amb aquestes, el poder de la ciutadania per a decidir el seu propi futur. No obstant això, el pluralisme polític i ideològic característic de les democràcies, un dels seus trets fonamentals, no pot menyscabar un consens valoratiu bàsic que garantisca el compromís ciutadà amb el seu sistema de govern. Sense aquest compromís, cap règim pot subsistir a llarg termini. Les lleis només poden imposar com a mínims allò que la ciutadania s’han donat mitjançant el procés constituent que legitima el model polític espanyol actual: la Constitució Espanyola de 1978. Els referents ineludibles d’una educació cívica per al poble espanyol són les institucions que hi apareixen, els valors que s’hi defenen, així com els processos de transformació institucional i política que aquesta acull.

L’Educació Etico-cívica de 4t D’ESO es concep com a una reflexió més filosòfica sobre els valors, institucions i reptes de la democràcia a Espanya i al món. Una ètica cívica ha de derivar en els valors del respecte a l’altre i del reconeixement de la diferència i no equivalen a l’acceptació acrítica de tota idea o pràctica que siga contrària als drets humans. La seua defensa és una tasca quotidiana de totes i tots, en l’àmbit privat i immediat i en l’espai públic.

A més, adoptar la perspectiva de la filosofia moral ajuda de manera específica a situar els problemes étic-polítics i etic-jurídics en un nivell d’universalitat i d’abstracció racional, la qual cosa permet desenvolupar en l’alumnat la capacitat crítica i argumentativa d’una manera eminent, i evitar així qualsevol forma d’adoctrinament. En aquest sentit resulta imprescindible proporcionar a l’alumnat una fonamentació filosòfica de l’especificitat moral dels éssers humans i el coneixement d’alguns conceptes claus de la moralitat humana (llibertat, autonomia, valor, norma, dret, deure, etc.) i, junt amb això, una breu introducció a les principals teories ètiques del món occidental.

2.OBJECTIUS.

A) OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE LA EDUCACIÓ SECUNDARIA OBLIGATÒRIA

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten:

1. Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

2. Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

3. Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

4. Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

5. Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

6. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

7. Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

8. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

9. Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

10. Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

11. Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

12. Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

13. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a aquests.

17

14. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

15. Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

16. Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

A. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L´ ÁREA O MATÈRIA.

L’ensenyament de l’Educació Ètico- Cívica en esta etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Conéixer i comprendre els trets específics que fonamenten la moralitat humana; valorar el significat de la dignitat personal, de la llibertat, del bé i de la veritat; reflexionar sobre els principis que orienten la conducta.

2. Comprendre la gènesi dels valors i de les normes morals, plantejant el problema de la seua fonamentació, amb especial referència als valors que arrepleguen la Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

3. Conéixer les principals teories ètiques, tractant de comprendre les seues aportacions originals i les seues propostes sobre els principals problemes morals de la nostra època.

4. Identificar i analitzar els principals conflictes morals del món actual en què es manifesten tesis antropològiques i ètiques diferents.

5. Analitzar el pluralisme cultural i moral de les societats modernes, i identificar les raons en què es recolzen els distints plantejaments ètics que hi conviuen.

6. Identificar i analitzar les diferents formes d’organització política de les societats actuals, sobretot el sistema democràtic i l’Estat social de dret, valorar críticament els seus èxits, les seues deficiències i el seu horitzó ètic de recerca de justícia i llibertat.

7. Adquirir una independència de criteri i judici crític, per mitjà de la reflexió racional dels problemes ètics, i valorar l’adquisició d’hàbits de conducta moral que planifiquen la pròpia vida.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques

L’ Educació eticocívica es relaciona directament amb la competència social i ciutadana; però, a més, contribueixen a desplegar alguns aspectes destacats d’altres competències bàsiques.

En relació amb la competència social i ciutadana, s’afronta l’àmbit personal i públic

implícit en esta: propicia l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per a viure en societat i per a exercir la ciutadania democràtica. Contribueix a reforçar l’autonomia, l’autoestima i la identitat personal; afavoreix el desenrotllament d’habilitats que permeten participar, prendre decisions, triar la forma adequada de comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions adoptades i de les conseqüències que se’n deriven i ajuda a millorar les relacions interpersonals en formar l’alumnat perquè prenga consciència dels seus pensaments, valors, sentiments i accions.

Es desplega també la competència a partir de l’adquisició del coneixement dels fonaments i els modes d’organització dels estats i de les societats democràtiques i d’altres continguts específics, com l’evolució històrica dels drets humans i la forma en què es concreten i es respecten o es vulneren en el món actual, particularment, en casos de conflicte.

Es contribueix directament a la dimensió ètica de la competència social i ciutadana afavorint que l’alumnat reconega els valors de caràcter moral i, al mateix temps, puga avaluar-los i comportar-se coherentment amb estos quan es pren una decisió o s’afronta un conflicte. Els valors universals i els drets i els deures continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la Constitució Espanyola constituïxen el referent ètic comú, així com els continguts en l’Estatut d’Autonomia valores tonomia constituïxen el referent específic per a les valencianes i els valencians.

La inclusió, com continguts específics de la matèria, dels relacionats amb el coneixement de la pluralitat social, així com del caràcter de la globalització i de les seues implicacions per als ciutadans, facilitarà a l’alumnat instruments per a construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics, exercitar els drets i les llibertats, assumir les responsabilitats i els deures cívics i, en definitiva, participar activament i plenament en la vida cívica.

L’Educació per a la ciutadania contribueix a desplegar la competència d’aprendre a aprendre fomentant la consciència de les pròpies capacitats. Així mateix, l’estímul de les virtuts i habilitats socials, l’impuls del treball en equip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, la síntesi de les idees pròpies i alienes, la confrontació ordenada i crítica de coneixement, informació i opinió afavoreixen també els aprenentatges posteriors.

Des dels procediments de la matèria s’afavoreix la competència bàsica autonomia i iniciativa personal perquè es desenrotllen iniciatives de planificació, presa de decisions, participació i assumpció de responsabilitats. El currículum atén especialment l’argumentació, la construcció d’un pensament propi, l’estudi de casos que suposen una presa de postura sobre un problema i les possibles solucions. El plantejament de dilemes morals, propi de l’Educació eticocívica de quart curs, contribueix al fet que l’alumnat construïsca un judici ètic propi basat en els valors i pràctiques democràtiques.

L’ús sistemàtic del debat aporta a la competència en comunicació lingüística, doncs, exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposició i l’argumentació.

D’altra banda, la comunicació de sentiments, idees i opinions, imprescindibles per a aconseguir els objectius d’estes matèries, en utilitzar tant el llenguatge verbal com l’escrit, la valoració crítica dels missatges explícits i implícits en fonts diverses també ajuden a l’adquisició d’esta competència. Així mateix afavoreixen l’enriquiment del vocabulari, el coneixement i l’ús de termes i conceptes propis de l’anàlisi del social.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS D’ÀREA O MATÈRIA

CRITERIS D’AVALUACIÓ

En comunicació lingüística 3, 5, 6. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10.En matemàtiques 6. 8.

19

En coneixement i interacció amb el món físic

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10.

En informació i competència digital

3, 4, 5, 6.

En societat i ciutadania. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10.En cultural i artística 1, 3, 4, 5, 6, 7. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9.

En aprender a aprender. 1, 2, 3, 4,7. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,10.En atonomía e iniciativa personal. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10.

4. CONTINGUTS

El que a continuació s’exposa és el programa oficial contemplat tant per la LOE com pel Decret 112 de la Generalitat Valenciana, aquesta organització ha sigut posteriorment reestructurada per tal de poder ser impartida de manera més organitzada, atenent a criteris conceptuals, en els tres trimestres que composen el curs acadèmic.

Bloc temàtic 1. Continguts comuns

1. Utilització del diàleg i del debat en el plantejament dels conflictes i dilemes morals, estimulant la capacitat argumentativa.

2. Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades per diverses fonts sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

3. Reconeixement i valoració de les violacions de drets humans i de llibertats i de les injustícies en el món contemporani.

4. La llibertat i la justícia com a objectius de les nostres formes de vida.

5. Participació en projectes que impliquen solidaritat dins i fora del centre.

Bloc temàtic 2. Identitat i alteritat. Educació afectiu- emocional

1. La persona com subjecte moral.

2. La resposta ètica als interrogants del ser humà.

3. La dignitat humana. El respecte a cada ser humà, amb independència de qualsevol condició o circumstància personal o social.

4. La persona com a ser social. L’obertura als altres. Les relacions interpersonals. La violència com a mal moral.

5. Les emocions: la seua expressió i el seu control.

6. La convivència. Actituds socials i criteris morals. El reconeixement dels drets i el compliment dels deures com a condició imprescindible de la convivència.

Bloc temàtic 3. Teories ètiques

1. L’ètica com a reflexió racional sobre l’acció humana. Fonamentació de la vida moral.

2. Heteronomia i autonomia. Valors i normes morals.

3. Trets fonamentals de les principals teories ètiques. Ètiques dels fins i ètiques del deure.

4. Ètica, dret i política.

Bloc 4. Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals

1. L’ètica i la política. El problema dels fins i els mitjans. Violència legítima i violència il·legítima.

2. El poder. L’autoritat i la seua legitimació.

3. La democràcia liberal. El govern de la majoria i el respecte als drets individuals.

4. Les institucions democràtiques. La separació de poders. El Parlament com a dipositari de la sobirania nacional; el govern democràtic i el seu control; el poder judicial i el Tribunal Constitucional.

5. L’ordenament jurídic com a instrument de regulació de la convivència. Dret i justícia.

6. Els valors superiors de la Constitució: la igualtat en dignitat i drets. Les llibertats bàsiques i el pluralisme polític. Els drets de les valencianes i dels valencians en l’Estatut d’Autonomia.

Bloc 5. Drets humans i reptes del món actual

1. Els drets humans. Fonamentació ètica. Evolució, interpretacions i defensa activa dels drets humans. Les discriminacions i violacions dels drets humans en el món actual.

2. La globalització. Seguretat jurídica, llibertat i economia de mercat com a motors del desenrotllament. La cooperació internacional. El desenrotllament humà sostenible.

3. La democràcia en el món contemporani. L’extensió de la democràcia. Els totalitarismes del segle XX: dictadures feixistes, comunistes i fonamentalistes.

4. La ciutadania global enfront de les amenaces del nacionalisme excloent i del fanatisme religiós. Els conflictes armats i l’actuació de la comunitat internacional en defensa de la pau, llibertat i seguretat. La promoció de la pau, la llibertat i la justícia.

Bloc 6. La igualtat entre homes i dones

1. La comuna i la mateixa dignitat de la persona, igualtat en llibertat i diversitat.

2. Situacions de discriminació de les dones en el món. Causes i factors. Igualtat de drets i de fet.

3. La lluita contra la discriminació i la recerca de la igualtat. Prevenció de la violència contra les dones, i la seua protecció integral.

A continuació exposarem com restaria el temari que l’alumnat de 4t cursarà de fet durant el

present curs, com es pot comprovar és una readaptació del temari oficial en tres blocs temàtics que es corresponen amb els tres trimestres lectius, a més a més s’ha situat el primer bloc, que en realitat és procedimental, com a transversal.

21

5. UNITAS DIDÀCTIQUES.

A. ORGANIZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

Tema 1. Què és l’ètica?• L’ètica com a reflexió racional sobre l’acció humana.• Ètica mínima.• La “regla d’or”.• Condició cultural de la moral.• Diferència entre ètica i moral• Ser un subjecte moral.• Heteronomia i autonomia moral.• Valors i normes morals. • Jerarquització dels valors.• Evolució del raonament moral.• Dilemes morals.

Tema 2. Ética pràctica: reflexió al voltant de la violència i plantejament de mesures per a la seua erradicació

• Preconceptes sobre què és la violència i l’agressivitat.

• Diferència entre violència i agressivitat: naturalesa / cultura.

• La violència com a resposta patriarcal de control moral i social.

• Classificació de la violència:

1. Originada per les persones com a individus:

• violència entre “iguals” (joves)

• violència sexista

• violència racista, xenòfoba...

2. originada per les persones com a estructures socials i polítiques.

• violència entre estats: les guerres.

• terrorisme.

3. vies per a l’eradicació de la violència:

• treball de conscienciació i aprenentatge: desenvolupar la noció de ciutadania,

d’empatia....

• formes d’organització i col·laboració ciutadana: ONG....

23

Tema 3. Característiques fonamentals de les principals teories ètiques. Ètica de fins i ètica del deure.

Tema 4. Continguts comuns: Com es tracta d’un bloc referit a procediments i actituds, es tractarà de manera

transversal en cadascú dels temes.• Treballar sobre textos de diversa naturalesa l’extracció d’idees explícites i implícites• Utilització del diàleg, l’argumentació i el debat en la reflexió sobre els conflictes i dilemes morals.• Anàlisi comparatiu i avaluació crítica de les informacions proporcionades per diverses fonts respecte al mateix fet o tema d’actualitat.• Identificació i anàlisi valoratiu de les violacions de drets humans i llibertats així com de les injustícies en el món contemporani.• La llibertat i la justícia com a objectius de la nostra forma de vida.• Participació en proyectes (dins i fora del centre) que impliquen solidaritat.

A. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

• La 1ª avaluació ocuparà el primer tema i una part del tercer que s’anirà intercalant a mesura que

s’avenca en l’adquisició de coneixements ètics.

• La 2n avaluació ocuparà de la part final del primer tema, la primera part del segon i la lectura.

•La 3ª avaluació s’ocuparà de la segona part del segon tema i el que resta del tercer.

6. METODOLOGIA.

A. METODOLOGIA GENERAL Y ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA.

La metodologia d’aquesta matèria ha de partir d’una sèrie de principis que es podrien concretar en els següents:

• Tractar de descobrir què ocorre en la ment de l’alumnat quan aborda qualsevol tema: conceptes,

valors, aprenentatges previs, de manera que puga contruir un procés d’ aprenentatge significatiu.

• Valorar les idees i destreses de l’alumnat per pobres i simples que siguen aquestes de manera

que es desenvolupe l’autoestima com a primer valor necessari per a l’adquisició d’altres valors (tolerància, solidaritat...) i actituds que estan contingudes en aquesta àrea.

• Possibilitar que l’alumnat realitze aprenentatges significatius per si mateixa, és a dir, que

aprenga a aprendre.

• Tractar que l’alumnat, en el procés d’aprenentatge, realitze una intensa activitat mental que el

porte a reflexionar i raonar críticament sobre les seues idees i actuacions.

.

B. ACTIVITATS I ESTRATÉGIES D’ENSENYANÇA I APRENENTATGE.

El curs es pot organitzar al voltant d’una sèrie d’estratègies que es podrien agrupar de la manera següent:

Estratègies expositives per a la presentació de temes, fets i conceptes, de manera que ajuden a l’alumnat a situar-se clarament i a tindre una visió panoràmica o introductòria a qualsevol tema del curs. Aquestes estratègies estaran acompanyades d’exercicis o activitats complementàries que ajuden a assimilar allò explicat.

Estratègies de recerca en les que l’alumnat s’enfrontarà a problemes que necessiten l’ús reflexiu de conceptes, procediments i actituds, garantint així aquesta adquisició. Es tractaria de debats, investigacions simples, recerca i selecció d’informació de fonts diverses...

L’organització del treball en l’aula estarà presidida per la diversitat d’activitats: temps d’explicació, temps de treball en grups grans i xicotets, temps de treball individual i temps de posada en comú per part dels grans grups.

Estratègies de motivació i exploració de les idees prèvies: Abans de començar l’explicació de cada unitat es necessari polsar l’estat de les concepcions prèvies de l’alumnat amb la finalitat d’orientar el treball conforme als judicis (i prejudicis) que mostren i rebutjar les idees errònies que poden tindre sobre un tema. A més a més aquest treball previ al voltant del contingut del tema ajuda a suscitar l’ interès per aprofundir en els seus continguts.

Per a portar a terme la doble tasca de motivar als alumnes i fer aflorar les seues idees prèvies com punt d'arrencada per al desenvolupament del tema, s'utilitzen els elements següents: · Fotografies: imatges potents que capten l'atenció. · Preguntes clau: dues o tres qüestions amb una doble dimensió o propòsit: · Activar coneixements i experiències prèvies. · Proposar problemes que conviden a reflexionar o a trencar estereotips.

Les activitats: Estan dissenyades amb un triple propòsit: consolidar l'aprenentatge, promoure la reflexió i la presa de consciència i facilitar l'adaptació a la diversitat de l'alumnat. Es proposa un ampli ventall d'activitats, des de les quals serveixen per a comprovar el nivell de comprensió arribat per cada alumne (saber l'essencial) fins a l'aplicació d’allò après a un problema de la vida diària.

Criteris organitzatius: Agrupaments d'alumnes: En funció de les necessitats que plantegen la resposta a la diversitat dels alumnes i l'heterogeneïtat de les activitats d'ensenyament-aprenentatge

MODALIDAT

D’AGRUPAMENT

NECESSITATS QUE COBREIX REALITZACIONS CONCRETES

25

Xicotet grup

(recolzament)

Reforç per a alumnat amb ritme més lent.

Ampliació per a alumnat amb ritme més ràpid.

Agrupament flexible.

Resposta puntual a diferencies en: - -Nivel de coneixements

Ritme d’aprenentatge

Interessos i motivacions

Tallers. Resposta a diferències en interessos i motivacions en funció de la naturalesa de

les activitats.

Organizació de l’espai:

En funció dels diferents tipus d’activitats que es poden portar a terme.

•

ESPAI ESPECIFICACIONS ÚS PREVIST

Dins de l’aula. – Disposicions espacials diverses.

Fora de l’aula. – Biblioteca.

– Sala d’audiovisuales.

– Saló d’actes.

7. AVALUACIÓ.

A. CRITERIS D’ AVALUACIÓ.

1. Conéixer els trets propis de la moralitat humana i els conceptes bàsics de l’estructura moral dels sers humans, com ara la dignitat personal, el valor, la norma, el deure i la responsabilitat moral.

2. Conéixer i exposar de manera adequada les principals teories ètiques. Distingir les diferències i similituds que existeixen entre elles.

3. Identificar i expressar de manera fonamentada els principals conflictes morals del món actual en què es presenten d’una manera clara posicions ètiques diferents o oposades.

4. Reconèixer els drets humans com a la principal referència ètica i identificar l’evolució dels drets cívics, polítics, econòmics, socials i culturals.

5. Conéixer i expressar de manera correcta i raonada la noció de sistema democràtic i de l’Estat social de dret com a forma d’organització política a Espanya i en el món.

2. Conéixer i expressar adequadament els principals nuclis conceptuals d’alguns sistemes ètics occidentals que més han contribuït al reconeixement de les llibertats i els drets de les persones en tot el món.

1. Diferenciar els conceptes d’agressió i violència més enllà de l’ús incorrecte que es dona en la vida quotidiana i fins i tot en els mitjans de comunicació.

2. Identificar la violència en totes les seues vessants i analitzar les conseqüències de cadascuna.

3. Analitzar com afecta la violència a les diferents persones que conformen la humanitat segons siguen dones o barons.

4. Conèixer les alternatives davant d’un comportament o una situació violenta: la cooperació, el diàleg...

5. Utilitzar el diàleg com a mitjà adequat per a justificar les pròpies posicions ètiques i per a refutar les alienes.

6. Analitzar les institucions tant oficials com no que treballen per la pau i per l’eliminació de la violència.

3. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes de naturalesa social i política del món actual. Reconèixer la falta de llibertat, seguretat i justícia com a factors determinants en l’aparició de la discriminació i la pobresa.

1. Analitzar els conflictes més rellevants del món actual. Identificar les amenaces a la llibertat i a la pau (totalitarismes, fanatismes, nacionalismes etc.).

2. Analitzar el camí recorregut cap a la igualtat de drets de les dones, rebutjar tota possible discriminació i violència contra elles.

27

B. INSTRUMENTS DE EVALUACIÓ

Els diferents instruments que anem a emprar per a avaluar l'aprenentatge de l’alumnat serà:

1. Observació i anàlisi de tasques: * Assistència a classe. * Participació en les activitats de l'aula, com debats, posades en comú..., que són un moment privilegiat per a l'avaluació d'actituds. * Treball, interès, ordre i solidaritat dins del grup. * Quadern de classe en el qual l'alumne/a anota les dades de les explicacions, les activitats i exercicis proposats. La seua actualització i correcció formal permeten avaluar el treball, interès i el grau de seguiment de les tasques del curs per part de cada alumne (aquest instrument d’avaluació serà portat endavant en 4t C, en la resta dels cursos sols es controlarà puntualment a les persones que presenten dificultats o problemàtiques diverses)

2. Proves control: * Proves d'informació: podran ser de forma oral (des del departament estem intentant desenvolupar tasques concretes que permetan al nostre alumnat desenvolupar destreses orals mitjançant breus intervencions en classe sobre temes triats prèviament) o escrita, d'una o de diverses unitats didàctiques; proves objectives, de resposta múltiple, de veritable - fals, de resposta curta, definicions... Amb elles podem amidar l'aprenentatge de conceptes, la memorització de dades importants, etc. * Proves d'elaboració en les quals els alumnes haurien de mostrar el grau d'assimilació dels continguts proposats en la programació. Avaluen la capacitat de l’alumnat per a estructurar amb coherència la informació, establir interrelacions entre factors diversos, argumentar lògicament. Serien proves de resposta llarga, comentaris de text, resolució de dilemes morals, plantejament i resolució de problemes morals d'actualitat, etc. (Aquest serà portat endavant bàsicament en 4t A i B)

C. TIPUS D’AVALUACIÓ 1. Quadern de classe. (Amb les puntualitzacions que s’han arreplegat en el punt anterior)2. Treballs d'investigació. (Aquest apartat va lligat al tema de la setmana cultural del present curs en la que el nostre alumnat participarà en el segon trimestre)3. Proves escrites. En la qualificació de les proves escrites es valoraran positivament els següents conceptes: - Coneixement i control dels continguts conceptuals.- Adequació pregunta/resposta. - Correcció formal i ortogràfica. - Capacitat de síntesi. - Capacitat de definició. - Capacitat d'argumentació i raonament. 4. Observació directa: col·laboració en el treball de l'aula, cooperació amb els companys, disposició cap al treball, atenció en classe, presentació dins del termini i en la forma escaient dels treballs i exercicis.

D. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ La nota final de cada avaluació s'obtindrà atribuint un 50% de la nota a les proves escrites i orals, que valoren continguts conceptuals i procedimentals, un 30 % de la nota al treball diari de l'aula: quadern de classe, treballs; i un 20 % l'observació directa del professor, participació, actitud i comportament dins de l'aula. * En el curs de 4t C el quadern de classe aglutinarà els dos percentatges que no són les proves escrites.

E. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓSi al final de la convocatòria ordinària no s’aconsegueix aprovar la matèria, l’alumnat suspés tindrà l’opció d’un examen final, on caldrà que desenvolupe tots aquells aprenentatges que la resta de la classe ha portat endavant durant el curs, això afecta també a les exposicions orals i a la lectura.Per a l’alumnat que necessite per les seues capacitats més material o adequació als mateix, el departament s’encarregarà de l’entrega i revisió dels mateixos.

F. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGEPer a una correcta avaluació és necessari que tots els implicats en el procés d'ensenyament - aprenentatge s’autoevaluen. El professor ha de valorar la seua acció docent, la seua capacitat de preparar reflexivament el treball, les activitats..., el seu treball en equip amb altres professors, la seua atenció a les necessitats dels alumnes, i la seua preocupació per la seua formació científic-didàctica. Els alumnes també han d’autoevaluar el seu treball, esforç i actituds davant la matèria i en la classe, de manera que, reflexionant sobre els seus encerts i errors, puguen anar clarificant els seus interessos i prenent decisions encertades per a assolir els objectius que es proposen. Des d’aquesta perspectiva a final de curs es farà una reflexió conjunta en cada classe i s’arreplegaràn els suggeriments.

• MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITATS DE COMPENSACIÒ EDUCATIVA.

El departament de filosofia ha establert una línia conjunta d’actuació amb el departament d’orientació per tal d’atendre l’alumnat amb necessitats, així com amb l’alumnat que manifesta problemes de disrupció en l’aula. Aquesta col·laboració consisteix en adequar ritmes de treball, així com assignar activitats diferenciades, per tal que puguen assolir els objectius bàsics que els possibiliten l’obtenció del graduat. Segons les dificultats psíquiques que presenten, es plantejaran lectures adaptades així com materials adients. Seguint les directrius del departament d’orientació, sols es faran adaptacions curriculars si es estrictament necessari.

9. FOMENT DE LA LECTURA

Es farà a partir de diferents textos de premsa, revistes, narracions, etc., proporcionats pel professor i també obtinguts a través d'Internet. En la segona avaluació es farà un exercici de control de la lectura acordada a inici de curs i que consistirà en una novel·la o un assaig sobre temàtiques relacionades amb el temari d’un llistat que el professorat haurà proporcionat a l’alumnat. En la selecció de les lectures s’ha tingut en compte que puguen ser tretes d’Internet o bé estiguen en els fons de la biblioteca del centre o de les biblioteques públiques de la zona.

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

El departament potenciarà l'ús dels mitjans audiovisuals del centre, i dels materials del departament (documentals, pel·lícules), així com d’altres materials didàctics en suport informàtic i aprofitant les diferents sales d'ordinadors per a la recerca d'informació a través d'Internet.

29

Donat que no hi ha llibre de text, vam considerar fonamental l'accés a fonts d'informació de forma directa, pel que almenys 1 vegada cada 5 o 6 sessions, la classe s'impartirà en l'aula d'informàtica, i plantejant activitats que requerisquen la participació de l'alumne en la recerca i obtenció del coneixement, que després serà aplicable a les activitats i treballs que han de realitzar (sempre subjectes, clar, a la disponibilitat del centre donada la situació de massificació que patim en nombre d’alumnat – aules)Els alumnes també han d’autoavaluar el seu treball, el seu esforç, les seues actituds davant la matèria i en la classe, de manera que, reflexionant sobre els seus encerts i errors, puguen anar clarificant els seus interessos i prenent decisions encertades per a assolir els objectius que es proposen.

11. RECURSOS DIDÀCTIS I ORGANITZATIUS

El departament té uns recursos limitats a la disposició de l'alumnat, principalment una aula específica que per necessitats educatives comparteix amb altres departaments. Els materials bibliogràfics, audiovisuals estaran a disposició de l'alumnat en tant que siga possible, encara que aquestes són deficients per a les veritables necessitats educatives de l'alumnat.

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Es intenció d’aquest departament que l’alumnat de 4t puga participar en les activitats que el centre desenvolupa al menys en tres dades assenyalades com ara:

• 25 de novembre: dia contra la violència de gènere• 30 de gener: dia internacional de la no-violència i la pau.• 8 de març: dia internacional de les dones.

A més enguany participarà en el projecte temàtic de la setmana cultural que porta el títol: “Cuéntame” treballant al voltant dels valors més representatius de les dècades passades i la situació actual.

NOTA FINAL:

L’alumat rep a inici de curs informació detallada del temari, les activitats i el sistema d’avaluació que tindrà per tal d’assolir aquesta matèria. Un dels formats emprats és aquest:

EDUCACIÓN ÉTICO- CÍVICA. 4º ESO. CURSO 2013-14. PROF.José Manuel Barranco y Guillermina Revuelta

Esta asignatura se encuentra recogida en su propuesta de objetivos, contenidos y criterios de evaluación en la LOE, teniendo un desarrollo posterior en la Comunidad Valenciana en el DOCV, Decret 112/2007.

TEMARIOTema 1. ¿Qué es la ética?

• La ética como reflexión racional sobre la acción humana.

• Fundamentación de la vida moral.

• Ética mínima.

• Ser un sujeto moral.

• Evolución del razonamiento moral.

• Heteronomía y autonomía moral.

• Valores y normas morales.

• ¿Qué debo hacer?

• Derechos y deberes: ingredientes de la convivencia. Pactos y contratos

Tema 2. Ética práctica: reflexión sobre la violencia y exposición de medidas para erradicar-la.

• Preconceptos sobre qué es la violencia y la agresividad.

• Diferencia entre violencia y agresividad: naturaleza / cultura.

• La violencia como respuesta patriarcal de control moral y social.

• Clasificación de la violencia:

• Originada por las personas como individuos:

• Violencia entre “iguales” (jovens)

• Violencia sexista

• Violencia racista, xenófoba...

• Originada por las personas como estructuras sociales y políticas.

• Violencia entre estados: las guerras.

• Terrorismo.

• Vías para la erradicación de la violencia:

• Trabajo de concienciació y aprendizaje: desarrollar la noción de ciudadanía, de empatía....

• Formas de organización y col•laboració ciudadana: ong....

Tema 3. Características fundamentales de las principales teorías éticas. Éticas de los fines y éticas del deber.

Tema 4. Contenidos comunes: Al tratarse de un bloque referido básicamente a los contenidos y competencias básicas no conceptuales, será tratado de manera

transversal en cada uno de los temas.

• Utilización del diálogo, la argumentación y del debate en la reflexión sobre los conflictos y dilemas morales.

• Análisis comparativo y evaluación crítica de las informaciones proporcionadas por varias fuentes sobre un mismo hecho o cuestión de actualidad.

• Reconocimiento y valoración de las violaciones de derechos humanos y de libertades y de las injusticias en el mundo contemporáneo.

• La libertad y la justicia como objetivos de nuestras formas de vida.

• Participación en proyectos que implican solidaridad dentro y fuera del centro.

MATERIAL DE CLASE• Esta materia no utilizará libro de texto, las diferentes unidades didácticas que compondrán cada tema se dará en

31

cuadernillos fotocopiados a recoger en la copistería. • Se necesitará un cuaderno de clase.

LECTURASe llevará a cabo la lectura de una obra cuya temática se corresponderá con los temas del programa. El listado será el proporcionado por el profesorado. La elección individual se concretará antes del 15 de octubre y el ejercicio sobre la misma se llevará a cabo a finales de febrero.

EVALUACIÓN DE LA MATERIAEsta asignatura se evaluará trimestralmente de acuerdo a tres criterios:

• Contenidos conceptuales: recogidos en un examen. Se efectuará uno por trimestre. ( 50% de la nota) Este primer apartado englobará las competencias de tratamiento de la información (3), y c. en el conocimiento e interacción con el mundo físico (7)

• Contenidos procedimentales: ejercicios con apuntes, trabajo con textos, mapas conceptuales, redacciones, síntesis, la lectura (será el 30%) Este segundo apartado englobará las competencias comunicativas (1), aprender a aprender (5) y la de autonomía e iniciativa personal (6).

• Contenidos actitudinales: trabajo hecho, asistencia, resúmenes de inicio de clase… (será el 20%) Este tercer apartado englobará fundamentalmente la competencia social y ciudadana. (8)

• Este porcentaje está sujeto a modificaciones según el trabajo y la marcha de cada curso y previo acuerdo del departamento.

• Dado el carácter progresivo de esta materia, la evaluación será continua por lo que no habrá recuperaciones y la materia no se cerrará.

FIJAR LAS FECHAS DE LOS EXÁMENES.

1ER BATXILLERAT. FILOSOFIA I CIUTADANIA.

ÍNDEX

1.OB JECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT LOE.2.INTRODUCCIÓ3.OBJECTIUS GENERALS4.CONTINGUTS5.METODOLOGIA I CRITERIS D’AVALUACIÓ6.TEMPORALITZACIÓ7.CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. OBJECTIUS DEL BATXILLERAT LOE

El batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

1. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreisca la sostenibilitat.

2. Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

3. Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

4. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

5. Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

6. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d’estudi.

7. Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

8. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

9. Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.

33

10.Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

11.Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

12.Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

13.Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.

14.Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viaria i de salud laboral.

15.Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i millora.

16. Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el desenrotllat pels jóvens.

2. INTRODUCCIÓ

La matèria de batxillerat Filosofia i ciutadania pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica.

La filosofia és una activitat reflexiva i crítica que, a partir de les aportacions de les ciències i d’altres disciplines, pretén realitzar una síntesi global sobre el que és l’home, el coneixement, la conducta adequada i la vida social i política. Després d’un primer contacte amb els plantejaments ètics en l’etapa anterior, és en batxillerat quan els alumnes inicien una aproximació sistemàtica a la filosofia; d’ací que siga necessari començar la matèria per l’estudi del que constitueix la reflexió filosòfica i el seu mètode de treball.

Partint de l’anàlisi dels distints tipus de coneixement i de l’especificitat del coneixement científic, es tracta que l’alumne descobrisca el paper i lloc de la filosofia en el conjunt del saber, identificant igualment les seues peculiaritats i diferències en relació amb la ciència.

L’estudi dels tipus d’activitat filosòfica, de la racionalitat teòrica i de la racionalitat pràctica, porta a considerar les principals preguntes que, al llarg de la història, s’ha anat plantejant la filosofia, arribant a poc a poc a aquelles més pròximes a la vida en comú dels ciutadans, objecte de la segona part de la matèria.

Per això, després de l’enumeració dels procediments comuns que han de tractar-se al llarg de tots els temes, el primer nucli temàtic analitza la caracterització del saber filosòfic, distingint-lo d’altres tipus de saber i analitzant les relacions i diferències que manté amb la ciència.

L’estudi de les dos grans dimensions de la racionalitat, el seu vessant teòric i la seua vessant pràctica, deixa pas a la consideració dels problemes i preguntes fonamentals que s’ha plantejat la filosofia al llarg de la seua història. Es busca amb això proporcionar als alumnes i alumnes una visió global del que representen els distints sabers i creences, així com una visió integrada del quefer filosòfic, abordant de manera global tots els problemes filosòfics de manera que siga possible assimilar el que ha suposat la filosofia com saber sobre la totalitat de l’experiència humana.

Després d’esta breu aproximació al que és el saber filosòfic, es planteja l’estudi de les distintes dimensions del ser humà, la biològica, la sociocultural i la simbòlica, obrint pas a la consideració de les distintes antropologies, les diferents concepcions filosòfiques del ser humà dutes a terme al llarg de la història del pensament.

Una vegada tractat el que és el saber filosòfic i les distintes concepcions

del ser humà, s’obri pas a la fonamentació de la filosofia moral i política. Així, culmina la proposta d’Educació per a la ciutadania que els alumnes han desenvolupat al llarg de l’educació obligatòria.

Durant tres cursos els alumnes han pogut estudiar, analitzar i reflexionar

sobre alguna de les característiques més importants de la vida en comú i de les societats democràtiques, sobre els principis i drets establits en la Constitució espanyola i en les Declaracions dels Drets Humans, així com sobre els valors comuns que constituïxen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global.

Continuant amb la reflexió iniciada en l’últim curs d’educació secundària obligatòria, es tracta ara que els alumnes puguen raonar i aprofundir conceptualment en les bases que constituïxen la societat democràtica, analitzant els seus orígens al llarg de la història, la seua evolució en les societats modernes i la fonamentació racional i filosòfica dels drets humans

Esta reflexió filosòfica sobre les qualitats, drets i deures del ciutadà deu, per tant, tindre una orientació interdisciplinària per a poder descriure i fonamentar adequadament els rols de l’ofici de ciutadà; per això, partint de les aportacions de l’antropologia filosòfica i cultural, vistes en la primera part, incorporarà també les teories ètiques, les aportacions de la sociologia, de les ciències econòmiques i de les teories polítiques que tenen el seu origen en l’individualisme, el liberalisme, el socialisme, el col·lectivisme i el personalisme.

Així, les bases psicològiques, sociològiques, legals i morals sobre les quals es constituïx la vida en comú donen pas a l’estudi dels distints tipus de vida en societat i, a partir d’ací, de l’aparició de l’Estat, de les seues formes i de les característiques que definixen l’Estat democràtic i de dret. L’origen i legitimació del poder i l’autoritat, les distintes teories sobre la justícia, els problemes derivats de la globalització i mundialització tanquen els temes objecte d’estudi en la matèria.

L’extensió dels valors i plantejaments del que és la ciutadania a tots els àmbits i activitats del centre escolar continua sent un dels aspectes característics de la matèria; per això, lluny de tractar-se una matèria purament teòrica, ha de plantejar-se des d’una dimensió globalitzadora i pràctica, tractant d’estendre a la vida diària dels centres el concepte de ciutadania i l’exercici pràctic de la democràcia, estimulant la participació, l’autoexigència, el concepte de deure moral i el compromís perquè els alumnes s’exerciten com a ciutadans responsables tant en el centre com en l’entorn social.

Culminació de les ensenyances d’Educació per a la ciutadania, Filosofia i ciutadania prepara l’alumnat per a l’estudi en profunditat de la problemàtica filosòfica que es planteja en Història de la filosofia. La matèria té, per tant, un doble caràcter, terminal i propedèutic, que és necessari equilibrar i no decantar exclusivament cap a un dels costats.

3. OBJECTIUS GENERALS

L’ensenyament de la Filosofia i ciutadania en el batxillerat tindrà com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

35

1.Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l’anàlisi i la discussió.

2.Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant de les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees.

3.Argumentar de manera coherent el propi pensament de forma oral i escrita, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions.

4.Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés de trobada racional i busca col·lectiva de la veritat.

5.Analitzar i comentar textos filosòfics, tant en la seua coherència interna com en el seu context històric, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i solucions proposades.

6.Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual i el treball autònom: busca i selecció d’informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la mateixa, promovent el rigor intel·lectual en el plantejament dels problemes.

7.Adoptar una actitud de respecte de les diferències i crítica abans que res intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals i socials.

8.Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per a construir una societat més justa, en la que existisca una vertadera igualtat d’oportunitats.

9.Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en la defensa de la naturalesa.

10.Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i necessitat per a exercir una ciutadania democràtica.

11.Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la naturalesa, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.

4. CONTINGUTS

Es presenten quatre nuclis temàtics que inclouen diferents continguts bàsics, que poden servir com a fil conductor perquè els departaments didàctics, en les seues programacions, concreten els temes que puguen resultar de major interès per al seu alumnat, en funció de la modalitat de Batxillerat o de diverses raons educatives.

Al mateix temps, es presenta un nucli transversal, de continguts comuns, perquè es considera que l’alumnat ha de treballar fragments textuals d’autors clàssics i contemporanis sobre els problemes plantejats en el currículum.

1. Continguts comuns.

Com l’objectiu d’este curs és familiaritzar l’alumnat amb categories i argumentacions filosòfiques, s’utilitzarà en cada tema textos filosòfics de mitjana extensió, sense excloure un altre tipus de materials que responguen a tractaments pre-filosòfics o extra-filosòfics de la temàtica en qüestió,

però només amb caràcter preparatori i auxiliar. Els textos han de respondre necessàriament a una pluralitat d’orientacions a fi de reproduir davant de l’alumnat la complexitat real dels problemes i de les seues formulacions teòriques. Després de familiaritzar-se amb exemples clars proporcionats pels textos, l’alumnat podrà realitzar activitats de reflexió pròpia, així com participar en debats argumentant les seues pròpies idees.

Així mateix, cal promoure en els estudiants la capacitat de determinar les pròpies necessitats informació, concreta i general, i el mode de satisfer-les acudint a obres generals introductòries, diccionaris de Filosofia, etc. La consulta d’obres i diversos materials, en suport paper o a través de la xarxa, per a entendre conceptes o problemes, informar-se sobre autors o situar-los històricament, ensenya formes de treball i modes d’accés a la informació que seran indispensables per al treball universitari i, en general, per a la formació ulterior.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

1.El pensament lògic argumentat: la dissertació i el debat.

2.Anàlisi i comentari de textos filosòfics i de textos jurídics, polítics i sociològics amb base filosòfica, comprenent i emprant amb propietat i rigor els termes i conceptes.

3.Els mitjans de consulta: utilització i discriminació de la seua autoritat i validesa, especialment quan es recórrega a les TIC.

2. El saber filosòfic.

1.Filosofia, ciència i tècnica. Altres models del saber.

2.Les preguntes i problemes fonamentals de la filosofia: realitat, coneixement i acció.

3.La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat.

4.Relació lingüística i simbòlica del subjecte amb el món.

5.La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política.

3. El ser humà: persona i societat.

1.La dimensió biològica: evolució i hominització.

2.Ment i cos: la consciència.

3.La dimensió humana i la realitat personal: la dignitat

4.La dimensió sociocultural: individu i ser social. La socialització.

5.Cultura i civilització. El multiculturalisme

6.Concepcions filosòfiques del ser humà.

7.El sentit de l’existència i el fet religiós.

4. Filosofia moral i política.

Constituïx l’objecte d’aprenentatge d’aquest apartat l’acció humana com a acció regulada per normes i valors. Es proposen també qüestions filosòfiques relatives a l’organització social i a la relació

37

individu- societat. Atès que en el curs anterior s’han abordat diverses qüestions d’ètica, s’inclou en este apartat la fonamentació de les diverses teories ètiques.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

1.Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat.

2.La justificació moral: judicis i arguments morals.

3.Ètiques formals i ètiques materials.

4.Les teories ètiques davant dels reptes de la societat actual: felicitat, deure i justícia.

5.La construcció filosòfica del concepte de ciutadà i de ciutadania gènesi històrica i fonamentació filosòfica.

5. Democràcia i ciutadania.

Davall este títol es contempla la reflexió filosòfica sobre els dificultats i èxits aconseguits en l’interès per construir una societat justa, democràtica i solidària. Inclou també una reflexió filosòfica sobre la ciutadania, estudiada per l’alumnat en l’ensenyança obligatòria.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

1.Origen i legitimitat del poder polític. El contracte social.

2.Origen històric i fonaments filosòfics de l’Estat democràtic i de dret.

3.Models de democràcies.

4.L’acció de l’Estat de Dret: promoure i defendre els drets humans, els valors democràtics i la pau.

5.Democràcia mediàtica i ciutadania global.

L’ADAPTACIÓ QUE EL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA DEL IES LLOIXA ha fet per tal de poder adequar-se a les necessitats pedagògiques i temporals dona com a resultat el següent temari:

1 . TEMA I: FILOSOFIA I CIÈNCIA:

1. Origen de la filosofia i de la ciència: “pas del mite al logos”.

2. Naturalesa de la filosofia: desenvolupament del pensament crític, introspecció, preguntes i problemes fonamentals…

3. Diferències entre la ciència i la filosofia; classificació de les ciències; crisis de la filosofia: el pas del s.XIX al XX.

4. Corrents filosòfics: “filosofies”.

2 . TEMA II. L'ÉSSER HUMÀ COM SUBJECTE DE LA FILOSOFIA: Dimensió epistemològica i lingüística: 1. Les teories de la veritat.

2. Les paradoxes i la seua resolució metalingüística.

3. Llenguatge objecte i metallenguatge

6. Discursos i arguments.

7. Tipus d'arguments i fal·làcies argumentatives (per a ajudar-nos amb els dos últims punts llegirem diversos fragments de les “claus de l'argumentació” d’Anthony Weston, Ed. Ariel)

3 . TEMA III. FILOSOFIA MORAL I POLÍTICA:

1. Els fonaments de l'acció moral: llibertat i responsabilitat. 2. La construcció filosòfica de la ciutadania: gènesi històrica i fonamentació filosòfica. 3. Origen i legitimitat del poder polític. 4. Fonaments filosòfics de l'estat democràtic i de dret. 5. Legitimitat de l'acció de l'estat per a defensar la pau, els valors democràtics i els DD.HH. 6. Democràcia mediàtica i ciutadania global.

4. TEMA TRANSVERSAL: Continguts comuns:

Aquests continguts seran avaluables en tots i cadascun dels temes per ésser de caràcter procedimental, així doncs, no s'impartiran de manera aïllada sinó transversal.

1. Tractament, anàlisi i crítica de la informació. 2. Pràctica del debat i participació en el mateix mitjançant l'exposició raonada i argumentada del propi pensament. 3. Anàlisi i comentari de textos filosòfics, jurídics, polítics, sociològics i econòmics, emprant amb propietat i rigor els corresponents termes i conceptes. 4. Utilització dels diferents mitjans de consulta sobre els problemes plantejats, incloent les tecnologies de la informació i la comunicació.

5. METODOLOGIA i AVALUACIÓ

El departament no utilitza llibre de text, sent el propi professorat qui elabora i dona la matèria en forma d’unitats didàctiques desenvolupades a partir del manuals, bibliografia i textos diversos (en cada unitat s’indica d’on és treta la informació quan no és d’elaboració pròpia)

La matèria serà avaluada d'acord als següents punts:

1. Examen: que constarà de preguntes que permeten comprovar d'una banda si estan memoritzant els conceptes i en general la teoria necessària per a poder construir posteriorment un discurs filosòfic o poder entendre el que presenta, i per un altre, qüestions que permeten demostrar la capacitat de l’alumnat per a extraure idees implícites i explícites d’un text, elaborar una redacció filosòfica, relacionar conceptes, teories, corrents, identificar arguments en un text o reproduir-los a partir d'un. AQUESTES PROVES REPRESENTARAN EL 80% DE LA NOTA.

2. Treball d'aula: en aquest apartat es contarà: el treball i control quotidià de la matèria; les exposicions orals, el lliurament dels exercicis demandats, que seran tant redaccions com treball amb textos, vinyetes…, a més d'una actitud positiva en l'aula tant en relació a l'assignatura com a les companyes i companys, així como a la professora. Pel que fa a l'assistència, recordar-les que és

39

l'obligació i el dret de tot l’alumnat tal com marca la llei. AQUEST APARTAT REPRESENTARÀ EL 20% DE LA NOTA. El percentatge estarà subjecte a modificacions segons la marxa del curs.

6. TEMPORALIZACIÓ

La matèria ha sofert un retall considerable doncs hem perdut un terç de l’horari i els continguts no han minvat, per tant intentarem acomodar el temari proposat a la següent distribució:

1ª avaluació: primer trimestre:Tema I

2n avaluació: segon trimestre: Tema II

3ª avaluació: tercer trimestre: Tema III

7. CRITERIS D’AVALUACIÓ

•Reconéixer i explicar amb precisió i rigor l’especificitat de la filosofia distingint-la d’altres sabers

o modes d’explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctica, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals. Amb este criteri es tracta de comprovar que es comprén l’específic del saber filosòfic i el tipus de preguntes que este suposa, així com el grau de precisió i rigor aconseguit amb l’explicació dels conceptes i preguntes plantejades, tant de forma oral com per escrit. Es tractaria no sols de comprendre sinó també de valorar-les aportacions de l’anàlisi filosòfica als grans problemes del nostre temps.

•Raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant una reflexió

adequada entorn dels coneixements adquirits. Amb este criteri es pretén consolidar i reforçar la capacitat de comprendre i expressar de forma crítica i reflexiva les aportacions més importants del pensament occidental, fugint de la retenció mecànica de dades, de la reproducció acrítica i de la improvisació i superficialitat contràries al processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i teories. Este criteri es podrà comprovar a través de l’anàlisi i comentari de textos, la realització de mapes conceptuals, les proves escrites, les exposicions orals i els treballs monogràfics, entre altres procediments.

•Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s’aconseguisca una integració de les

diverses perspectives i s’avance en la formació d’un pensament autònom. Este criteri pretén valorar que l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seues pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’esta matèria. Per a comprovar-ho seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les que, de manera significatiu i funcional, es relacionen nous continguts entre si amb àmbits d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització de debats i el diari de classe.

•Utilitzar i valorar el diàleg com a forma d’aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés

intern de construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els valors democràtics. Amb este criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió i interiorització del sentit del diàleg racional i de les condicions necessàries per al seu desenvolupament, la seua execució i la seua

plasmació en la pràctica.

•Obtindre informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la

críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics. Este criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més vivencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la sistematització, la comparació i la valoració, etc., necessàries per a la utilització crítica de la dita informació.

•Conéixer i analitzar les característiques específiques d’allò humà com una realitat complexa i

oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constituïxen a la persona. Este criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions del ser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.

•Conéixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures, responsables,

normatives i transformadores. Amb este criteri es tracta de comprovar la capacitat per a comprendre el sentit de la raó pràctica i la necessitat la llibertat per a realitzar accions morals i, conseqüentment, assumir compromisos etico- polítics tant en l’àmbit personal com social, reflexionant especialment sobre la busca de la felicitat, la justícia i la universalitat dels valors en la societat actual.

•Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints moments històrics a

definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans. Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca històrica inacabada i la seua fonamentació etico-política, així com la importància de reconéixer i practicar les virtuts cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets Humans.

•Reconéixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els

seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que contextualitzen l’activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica abans que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de discriminació. Aquest criteri ha de comprovar el grau de comprensió dels problemes socials i polítics més rellevants de la societat actual (anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o exacerbació del sentiment de pertinença, conflictes relacionats amb les diferències culturals, amb les desigualtats socio- econòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents de solució que oferixen els ordenaments jurídics i els sistemes de participació democràtica. Així mateix, tracta d’avaluar l’actitud que han desenvolupat els alumnes davant dels dits problemes socials i polítics.

•Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seua legitimació, identificant

les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret i analitzar els models de participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de globalització. Amb este criteri es tracta de valorar l’assimilació de l’origen i la legitimitat del poder polític, de les diferents concepcions de l’Estat i de la fonamentació i funcionament de la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure d’intervenció del ciutadà i de la ciutadana, prenent consciència de la necessitat participar en la construcció d’un món més humà.

41

•Obtenir informació rellevant sobre un tema concret a partir de materials adequats a un curs

introductori i, utilitzant fonts diverses, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l'anàlisi de problemes filosòfics estructurant la pròpia argumentació en funció de les dades obtingudes i de les relacions que s'han establit entre ells i els propis coneixements i experiències.

•Analitzar textos breus i senzills de caràcter filosòfic, atenent a la identificació del seu contingut

temàtic, a l'explicació dels termes específics que apareixen i a la relació del contingut amb els coneixements adquirits, reconeixent les tesis fonamentals i establint relacions diverses entre els problemes plantejats i els coneixements previs sobre el tema.

•Compondre textos -orals o escrits- que expressen de forma clara i coherent el resultat del treball

de comprensió i reflexió, realitzat individual o col·lectivament, sobre els problemes filosòfics que s'estiguen tractant i estructurant la pròpia argumentació en les seues tres parts essencials: introducció, desenvolupament i conclusió.

•Realitzar, de forma individual o en grup, un treball monogràfic sobre algun problema filosòfic

d'interès per a l'alumne, abordant les tasques de planificació i execució amb progressiva autonomia.

•Conèixer i analitzar les característiques específiques del ser humà i la seua relació amb la cultura,

identificant alguna de les posicions filosòfiques que s'han plantejat referent a això i valorant la seua vigència actual.

•Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement, analitzant algun dels

problemes que poden plantejar-se en la seua connexió amb la veritat i la realitat, com poden ser els avanços tecnològics i l'ús social del coneixement científic.

•Conèixer i analitzar les especificitats de l'acció humana atenent a algun dels problemes que la

Filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètica, tècnica o estètica i utilitzar els conceptes adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen diverses maneres d'actuar.

•Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat analitzant algun dels

problemes fonamentals que la Filosofia planteja sobre l'organització social i la relació individu-societat i destacant especialment l'enjudiciament crític de les desigualtats i discriminacions socials en funció de diferències com raça, sexe, etcètera.

Participar en debats sobre temes d'actualitat relacionats amb els continguts estudiats, confrontant posicions filosòfiques, valorant les seues aportacions per a la comprensió dels mateixos, argumentant les pròpies idees i respectant les dels altres.

OPTATIVA 1ºBACHILLERATO: PSICOPEDAGOGIA

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓN2. CONTENIDOS3. OBJECTIVOS GENERALES4. METODOLOGIA5. CRITERIOS DE EVALUACIÓN

1. INTRODUCCIÓ

La psicopedagogía como materia de estudio y análisis ha existido siempre. Todos los historiadores coinciden en que la psicopedagogía es una ciencia antigua, aunque el término como tal haya aparecido en los albores de la era moderna. La definición etimológica nos habla de una ciencia (Logos) del alma (Psique), pero como tal ciencia no tenía en sus orígenes una independencia de la filosofía. Más específicamente, la materia sicológica (El alma) se estudiaba tanto en la metafísica como en la física y la lógica. El tratado De anima de Aristóteles por ejemplo, es en realidad un tratado de biología general.

Al no existir la psicopedagogía como una disciplina autónoma, tampoco se hace sorprendente que el término no haya aparecido hasta muy tarde. Sería en 1590 cuando se publicaría el primer tratado con el título de Psychología. Básicamente era concebida como un estudio de hominis perfectione. Durante muchos años, prácticamente desde que con los griegos se originara la tradición filosófica occidental, el hombre se había interesado por dos problemas básicos que como dos puzzles o rompecabezas nunca habían sido solucionados a gusto de todos o por encima de cualquier crítica. Estos dos problemas estaban intrínsecamente relacionados entre sí: la relación alma (Mente)-cuerpo y la posibilidad de conocimiento humano. Con la ciencia y la filosofía modernas el problema de la relación mente-cuerpo será retomado con mayor vigor si cabe. Descartes primero y los filósofos ingleses Locke y Hume después, harán de estas cuestiones el centro de su reflexión filosófica. Y será precisamente en Inglaterra donde, por su tradición experimental, superior a la que tenía lugar en Francia, se llegase a afirmar que los principios de asociación estipulados por Hume tienen un substrato fisiológico y que el fundamento neurológico de la asociación está gobernado por las leyes newtonianas. El replanteamiento moderno, pues, de la vieja cuestión surge en la Francia de Descartes, se traslada a la Inglaterra de la Royal Society y del Empirismo filosófico, hasta llegar a fines del siglo XIX a través de un clima social y académico apropiado para resurgir bajo el amparo de una nueva disciplina la psicopedagogía fisiológica. En la actualidad, la psicopedagogía trata de aplicar los resultados de la investigación científica para cambiar la conducta o circunstancias inapropiadas y mejorar la calidad de vida. Son cuatro los objetivos básicos que subyacen en el complejo mundo de la psicopedagogía y que consisten en describir, explicar, predecir y cambiar la conducta. Algunos estudios los sicólogos se limitan a describir conductas particulares a partir de la utilización minuciosa del método científico; en otros, tratan de explicar comportamientos utilizando una cuidadosa experimentación con el fin de determinar sus causas. En otras ocasiones, los sicólogos utilizan

43

toda la información procedente de la investigación para predecir el comportamiento y finalmente, para cambiarlo o modificarlo. La presencia de esta disciplina en el Bachillerato, se justifica por el hecho de que sirve para estimular y promover actitudes reflexivas, comprensivas y críticas a través de textos y contenidos representativos de la psicopedagogía de los comportamientos y problemas que nos afectan y que ocurren en los niveles individual, interpersonal y social. Introducir al alumnado en esta disciplina implica además, la integración de estructuras y conceptos que les permitirán desplazarse de forma científica desde sus contextos más inmediatos hasta los más amplios y descubrir a través de su multiplicidad de experiencias propias y vicarias, y con los referentes de la psicopedagogía, cómo determinados estilos de pensamiento y formas de comportamiento se han ido configurando hasta formar parte del complejo repertorio de comportamientos del ser humano en su vertiente individual y social. En este sentido, con la presencia de la psicopedagogía en el Bachillerato se pretende que los alumnos sean capaces de discernir los diferentes planteamientos históricos que se utilizaron en el pasado para la explicación del comportamiento humano en relación al presente. Esto se conseguirá a través de una enseñanza activa, regida por el principio de que lo que de verdad se aprende, es aquello que elabora uno mismo, lo cual implica que el alumno construirá su propio conocimiento a través de los textos y guías que se ofrecen de los diferentes capítulos. A través de la lectura crítica de los textos deberán ser capaces los estudiantes de discernir e integrar críticamente los diferentes acercamientos que desde disciplinas como la filosofía, antropología, sociología y biología se han hecho y se vienen haciendo del comportamiento de los seres humanos. Se pretende que utilicen la razón en el análisis de los comportamientos individuales y sociales, para lo cual el conocimiento científico les servirá de tamiz para interpretar y analizar los comportamientos individuales y sociales. El alumnado, a través de la reflexión y discusión de los textos, desarrollará actitudes flexibles y abiertas hacia formas diferentes de comportamiento y de pensamiento, creando actitudes de aceptación, tolerancia y apoyo. Naturalmente, todo ello no se conseguirá con la sola utilización de los métodos tradicionales. Implica fundamentalmente una enseñanza activa, donde lo importante es recurrir a la multiplicidad de recursos didácticos tanto individuales como de grupo, paso previo fundamental para promover en los alumnos un interés positivo por la disciplina. Con las dinámicas de grupo, por ejemplo, desarrollará además del conocimiento, en gran parte motivado por las estimulaciones recíprocas, actitudes de respeto, comprensión, liderazgo, apoyo y todo un conjunto de habilidades indispensables para su desarrollo interpersonal y social. Otras actividades como el comentario de textos, la capacidad de lectura comprensiva, la realización de esquemas, resúmenes, recopilaciones, son también de gran utilidad para el desarrollo intelectual y para la adquisición de un conjunto de habilidades cognitivas necesarias e indispensables para el éxito académico y posteriormente profesional. Por último, y en relación a los contenidos, se han organizado en siete núcleos considerados fundamentales y con una estructura que posibilita la máxima flexibilidad en su desarrollo, para lo cual es importante que el profesor organice según su criterio los contenidos, seleccionando cuidadosamente los textos que mejor se ajustan a la dinámica de su clase.

2. OBJETIVOS GENERALES El desarrollo de esta materia ha de contribuir a que el alumnado adquiera las siguientes capacidades: 1. Comprender y relacionar las orientaciones y teorías que históricamente y en la actualidad forman el corpus teórico de la psicopedagogía.

2. Discernir los principios conceptuales y metodológicos de la psicopedagogía en función de sus diferentes orientaciones. 3. Conocer los métodos de trabajo y ámbitos de aplicación de la psicopedagogía desde las diferentes orientaciones teóricas. 4. Comprender cómo los principios y métodos sicológicos pueden utilizarse para describir, explicar, predecir y cambiar los distintos aspectos y problemas que se dan en el nivel individual, interpersonal y social. 5. Descubrir las potencialidades de aplicación de la psicopedagogía en sus múltiples fenómenos de mayor relevancia personal y social. 6. Desarrollar la capacidad crítica del alumno a partir de sus propias experiencias y en función de las explicaciones que las diferentes orientaciones teóricas dan de las mismas. 7. Fomentar el espíritu crítico en todas aquellas orientaciones y teorías que justifiquen o promuevan el prejuicio y la discriminación. 8. Promover y valorar aquellas respuestas en los alumnos cuyo contenido sea el de lograr una mejor calidad de vida en todos los seres humanos independientemente de sus creencias, valores, raza, género o propiedades físicas e intelectuales.

3. CONTENIDOS

Tema 1. La psicopedagogía: la ciencia de la conducta y de los procesos mentales Este núcleo ofrece una primera caracterización o perfil de la psicopedagogía y pretende aclarar ciertas imprecisiones o ideas preconcebidas, así como deshacer algunos mitos creados en torno a ella; imprecisiones, ideas erróneas y mitos que de manera especial en el caso concreto de la psicopedagogía se desarrollan y expanden con increíble celeridad. Este es un capítulo ideal para desarrollar el espíritu crítico del alumno. De hecho, no existe en la actualidad un único acercamiento o sistema con el que todos los sicólogos se muestren de acuerdo, sino que por el contrario hay una gran diversidad tanto en la especialización profesional y científica como en las áreas de interés y ámbitos de actuación, lo cual justifica la consideración crítica de los problemas y temas que preocupan, estudian y persiguen resolver los sicólogos.

Tema 2. La Percepción: Este núcleo está dedicado al análisis de la percepción y al estudio de tres grandes ejes, en torno a los cuales se articula:

1.En el primero, se trata de los procesos de selección a través de los cuales elegimos de millones de mensajes sensoriales separados, aquel que eventualmente será procesado. 2.En el segundo, se aludiría al proceso de organización que se rige según determinados principios como el de figura y fondo, proximidad, continuidad, clausura o cierre, contigüidad, similitud y contraste. 3.Finalmente, el tercer eje se centra en la interpretación, que es el estado final de la percepción y que puede estar influenciada por experiencias previas, expectativas perceptuales, factores culturales, necesidades e intereses y marcos de referencia.

Tema 3. El Aprendizaje: En este núcleo se analiza el proceso de seleccionar, organizar e interpretar los datos sensoriales en representaciones mentales del mundo. En este se estudia el proceso a través del cual nuestra conducta o potencial conductual cambia como resultado de la práctica o experiencia. Se responde al siguiente interrogante ¿cómo aprendemos?... Se pretende que el alumno llegue a comprender con la respuesta a esta pregunta, uno de los temas fundamentales de la psicopedagogía, como es todo lo relacionado con los procesos del aprendizaje y las leyes y principios que lo rigen.

Tema 4: Motivación y emoción: Se pretende con este núcleo que el alumno conozca mejor su

45

propia realidad interpersonal y responda de manera científica a las principales causas del comportamiento humano y a los sentimientos o respuestas afectivas que resultan de la excitación sicológica y fisiológica. Para ello, el núcleo podría estructura en tres ejes.

1.En el primero, se trata de que el alumno adquiera los conocimientos necesarios sobre los «porqués» internos y externos de la conducta, para lo cual se estudiarían las teorías instintivas y del impulso y las teorías cognitivas y de los incentivos respectivamente. 2.El segundo, se refiere a las emociones y a su estructura. Se tratan los aspectos fisiológicos, los cognitivos, los conductuales y la experiencia subjetiva. No puede faltar en este núcleo el debate entre lo innato y lo aprendido y la comunicación. 3.El núcleo finaliza con el análisis de aspectos y problemas específicos de nuestro ámbito sociocultural como el control de peso, las causas de la anorexia nerviosa, problemas emocionales, los amantes del riesgo, los celos.

Tema 5: La Personalidad: En el presente núcleo se trata de que los alumnos conozcan en profundidad las principales teorías de la personalidad.

1.Se comienza por las teorías más clásicas como el psicoanálisis, e incidiendo después en las más modernas como las teorías cognitivas, junto con las polémicas más significativas que han enriquecido este importante ámbito de la psicopedagogía. 2.En una segunda parte se describen los principales instrumentos que los sicólogos, tanto en sus investigaciones como en la práctica profesional, utilizan para evaluar la personalidad. En este apartado se tratan los problemas éticos derivados de la utilización de los instrumentos de medida de la personalidad.

Tema 6: La Interacción social: En este núcleo se analiza el modo recíproco en que los individuos y grupos influyen en la conducta, y cómo ésta se convierte a su vez en un estímulo que provoca respuestas en los demás. Este núcleo se organizaría en cuatro ejes fundamentales.

1.El primero se refiere a la percepción social, a los procesos de atribución y a la formación de impresiones. 2.El segundo se centra en las actitudes, en su formación, en la relación actitud-conducta y en el prejuicio. 3.El tercero analiza la conducta altruista y prosocial. 4.Finalmente, el cuarto núcleo trata de la conducta agresiva y de la violencia.

Tema 7: Vivir en sociedad: En este núcleo se estudian las influencias sociales más amplias como grupos e instituciones y en qué medida afectan la conducta del individuo. Se analizan diferentes formas de influencia social o de utilización del poder, con atención especial a la conformidad, complacencia y obediencia. El núcleo se estructura en tres ejes.

1.En el primero se trata de que los alumnos comprendan las relaciones entre autoridad y obediencia y de las repercusiones que estas relaciones podrían tener en diferentes contextos y situaciones sociales.2.En el segundo eje, se trata de la conducta humana en los grupos. 3.Y en el tercero, se analizan las relaciones entre los procesos sicológicos y el medio ambiente.

4. CRITERIOS DE EVALUACIÓN.* Diferenciar las aportaciones de la Psicopedagogía científica al estudio de los problemas humanos de otras formas, científicas y no científicas, de acercarse a ellos, mediante el análisis de las propias intuiciones psicológicas del alumno o alumna, de las especulaciones de carácter

no científico, y de las aportaciones de otras ciencias y saberes.

* Conocer e identificar los principales enfoques o teorías vigentes en la Psicopedagogía, comprendiendo sus diferencias metodológicas y las distintas concepciones que mantienen sobre la conducta humana.

* Alcanzar una visión del ser humano como unidad biopsíquica a través de la identificación y el trabajo con casos, experimentos y situaciones concretas en las que muestre la interacción entre lo fisiológico, lo mental y lo conductual, y en las que sea necesario emplear, relacionar e integrar los conceptos psico-fisiológicos pertinentes.

* Conocer aspectos básicos de los principales procesos cognitivos (atención, percepción, memoria, lenguaje, inteligencia, etc.), su estructura, funcionamiento e interacción, así como algunos de los modelos teóricos y metodologías que se hayan revelado como más importantes para el estudio de los mismos.

* Utilizar los conocimientos adquiridos para analizar los propios problemas y dificultades en el aprendizaje, la comprensión o la comunicación con los demás.

* Comprender los principales motivos, emociones y afectos que están influyendo en la conducta humana, así como los procesos mediante los que se adquieren y las técnicas de intervención a través de las cuales se pueden modificar.

* Describir y dilucidar fenómenos que lleven a representar la conducta en estructuras y procesos de personalidad, mediante el análisis de la misma, a través de alguna o algunas de las teorías más importantes y/o mediante el estudio de casos, problemas o situaciones próximas en que se pongan de manifiesto tanto los antecedentes causales de la personalidad como los consecuentes.

* Relacionar los componentes genéticos y ambientales de la conducta entre sí, y con la dimensión temporal, mediante el estudio de la génesis, influjo de la experiencia, y niveles de evolución de los elementos afectivos, sociales y cognitivos de la conducta.

* Reconocer e identificar los principales ámbitos de aplicación e intervención de la Psicopedagogía, diferenciando las aportaciones de los distintos enfoques y conociendo cómo se aplican algunas de las técnicas de intervención más usuales a problemas determinados, con especial atención para aquellas aportaciones que la Psicopedagogía pueda hacer para la mejora de la calidad de vida de las personas.

5. EVALUACIÓN* Trabajos de investigación.

* Pruebas escritas. En donde se valorará:

• Adecuación pregunta/respuesta.• Capacidad de síntesis.

• Capacidad de definición.

47

• Capacidad de argumentación.

Las estrategias de evaluación se agrupan en dos grandes grupos: la observación directa y el planteamiento de situaciones encaminadas a evaluar aspectos concretos del proceso. La nota de cada evaluación será la suma de un examen que valdrá el 80% de la nota final y para el 20% restante de la nota final, se valorará los trabajos de lectura y la actitud de los alumnos/as . Será necesario alcanzar una evaluación positiva de cinco sobre diez, en cada una de las partes, para proceder al porcentaje de la nota final. La nota final del curso será la suma de las evaluaciones a lo largo del curso. La evaluación será continua, considerando que está se pierden cuando se falta sin causa justificada lo aprobado en el reglamento de régimen interno del centro.

2n BATXILLERAT: HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ2. CONTINGUTS 3. OBJECTIUS GENERALS4. METODOLOGIA5. TEMPORALITZACIÓ6. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1.- INTRODUCCIÓ

La Història de la Filosofia abraça un camp del saber ampli, que recull un conjunt de reflexions al voltant de l’home i del món lligades als diversos moments històrics en què es van generar i lligades entre sí en intents successius de comprendre, racional i críticament, la realitat en conjunt i d’orientar l’acció humana.

El pensament filosòfic, entés com una de les manifestacions de la racionalitat humana, ha contribuït de forma rellevant a l’elaboració de sistemes conceptuals que han permés donar resposta a preguntes bàsiques sobre els problemes fonamentals als quals s’enfronta l’ésser humà.

La funció de la Història de la Filosofia en la formació dels estudiants de batxillerat té tres dimensions: la dimensió racional reconstructiva de la història de la filosofia, la dimensió historiogràfica, i la funció articuladora de la història intel·lectual.

Pel que fa a la primera, la dimensió racional reconstructiva, garanteix la importància intel·lectual dels problemes plantejats, i les respostes que els filòsofs del passat han donat, possibilitan la nostra comprensió actual. D’aquesta dimensió cal retenir el que constitueix el seu objectiu principal: el diàleg amb els textos clàssics; aquesta és l’única manera d’accedir al nucli d’experiències teòriques que conformen les diferents maneres de pensar.

Respecte a la dimensió historiogràfica de la Història de la Filosofia, serveix per emmarcar les teories filosòfiques i científiques des d’un punt de vista social, relacionant- les amb uns altres productes culturals com ara l’art, la literatura...

Per últim, la funció articuladora de la història intel·lectual permet cobrir un buit en el currículum dels batxillers: l’absència de qualsevol altra forma d’història de les idees, sense la qual resulta difícil entendre tant la societat, com el sistema dels sabers i el moment vital de l’alumnat.

D’aquestes dimensions es deriven diverses funcions didàctiques:

• La lectura de textos clàssics que portarà a aprendre l’utilització d’obres generals introductòries

a la història de la filosofia i de la ciència, l’ús de diccionaris de filosofia etc...

• Desenvolupar la capacitat de lectura comprensiva de textos d’un alt nivell d’organització

49

lògica, la qual cosa facilitarà a l’estudiant el treball posterior amb obres tècniques de qualsevol especialitat científica.

• Per últim, la realització de comentari de textos, que permetrà desenvolupar capacitats tant

analítiques com sintètiques.

2. CONTINGUTS:

Els continguts que es proposen per a aquesta matèria giren al voltant dels textos, perquè la finalitat és assolir el que s’acaba d’exposar en la introducció.

Els nuclis específics van ser acordats, a partir dels continguts presents en el DOGV de 29/09/1994, pels coordinadors de filosofia per a la prova homologada de la comunitat valenciana, amb un programa que s’ha mantés fins al curs 2002-3, el temes de l’acord són els següents:

El temari es distribueix en quatre blocs; la lectura d'una obra o una part d'una obra és el nucli central al voltant del que girarà la teoria. Aquests blocs estan extrets de la normativa, encara vigent, exposada en el DOGV de 1994/09/29, nº 2.356 amb les modificacions efectuades al finalitzar el curs 2011-12, les quals han afectat a la substitució de certs autors per uns altres. Aquestes modificacions són resultat dels acords presos per la comissió inter-universitària.

La modificaciò que ha sofert el temari tindrà una durada incerta, doncs la coordinadora inter-universitària planteja una més profunda modificació en els propers anys.

1. Primer bloc: Filosofia Antiga: Fragments del Llibre VI i VII de La “República” de Plató.

2. Segon bloc: Filosofia moderna: “El Discurs del Mètode” de Descartes (I – IV)

3. Tercer bloc: Filosofia moderna: “El crepuscle dels Idols de Friedrich Nietzsche.

4. Quart bloc: Filosofia contemporània: Introducció i conclusió de “El segon sexe” de Simone de Beauvoir.

3. OBJECTIUS GENERALS I ESPECIFICS.

1. Analitzar els textos filosòfics atenent a la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics) i a la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions). 2. Interpretar el sentit d'un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i diferenciant les propostes que conté de posicions possibles sobre el mateix tema. 3. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que ho sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seues aportacions en l'actualitat. 4. Arreplegar informació rellevant i organitzar-la mitjançant l'elaboració d'un treball monogràfic sobre algun aspecte de la història del pensament filosòfic. 5. Relacionar els problemes filosòfics estudiats en els nuclis de continguts amb les condicions històriques, socials i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta. 6. Ordenar i situar cronològicament les diverses interpretacions filosòfiques analitzades en el desenvolupament dels nuclis, relacionant-les amb les de filòsofs anteriors i reconeixent la permanència i historicitat de les propostes filosòfiques. 7. Analitzar críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent i discriminatori (androcentrisme, etnocentrisme o altres) que apareixen en el discurs filosòfic de diferents èpoques històriques.

8. Participar en debats sobre algun problema filosòfic del present que suscite l'interès dels alumnes, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions prèviament estudiades d'èpoques passades.

9. La realització de diverses proves al llarg del curs, bé orals o escrites, sobre els diferents temes impartits en l'aula, sent obligatori la realització de totes les proves orals o escrites, sinó hi ha una causa degudament justificada. Es farà una prova escrita o oral per cadascuna de les unitats didàctiques desenvolupades en l'aula. 10. L'obligació d'una assistència contínua, perdent el dret a l'avaluació contínua per a aquells alumnes/as, que perden sense causa justificada més del 30% de les hores lectives per trimestre. Els alumnes/as que perden el dret a l'avaluació contínua tindran la possibilitat de recuperar la matèria en la convocatòria extraordinària de setembre.

4. METODOLOGIA

L’alumnat disposarà per cada autor d’un quadern didàctic de l’Editorial “Diàleg” que cobrirà les demandes conceptuals i procedimentals; per raó del seu disseny, aquest quadern respon a allò que es demana com a metodologia de treball en la llei i en la prova d’accés a la universitat. Encara que el llibre és el punt de partida i fil conductor de la matèria, la classe consistirà en les explicacions i aclaracions teòriques pertinents per tal de comprendre a cada autor o autora, així com la lectura i el treball pràctic necessari per tal de desenvolupar les destreses procedimentals requerides. Seguirem les directrius marcades en la llei, aquestes es concreten en allò que es demana en les proves d'accés a la universitat i que ens serviran en tot moment de punt de referència:

1. Lectura, anàlisi i síntesi de textos, 2. Coneixement de vocabulari específic, 3. Definició de conceptes i relacions de similitud i diferència amb uns altres o bé altres expressions utilitzades pels autors, 4. Efectuar processos argumentatius i finalment

5. Elaborar redaccions i dissertacionsTot en el marc dels continguts teòrics de cada autor que han de ser controlats i utilitzats amb fluïdesa per l'alumnat.

5. TEMPORALITZACIÓ

Pel que fa a la distribució de la matèria en el present curs:

•Primera avaluació: 27 hores aproximadament.

•Segona avaluació: 32 hores aproximadament.

•Tercera avaluació: 30 hores aproximadament.

6 . CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. En principio se llevarán a cabo dos exámenes por trimestre (el último trimestre queda

51

supeditado a la organización académica de 2º bach.)2. No habrá recuperaciones.3. La nota final será la suma de las tres evaluaciones siempre y cuando la nota de cada evaluación sea superior a 4’5. Aquell@s alumn@s que no superen el 4’5 tendrán que ir a un examen final. 4. En cada evaluación el alumnado tendrá que obtener una nota superior a 4’5 para considerarse ésta como aprobada.5. Se efectuará un examen final que consistirá en:1. Texto y preguntas de conceptos de un autor/a.2. Texto y argumentación de un segundo autor/a.3. Redacción de un tercer autor/a.4. Actualización libre.

6. En cada evaluación la nota de filosofía se obtendrá del modo siguiente:1. La nota media de los dos exámenes que tendrán un porcentaje de 70% sobre la

nota final2. El 30% restante corresponderá al trabajo en clase, a las entregas de ejercicios

y a la actitud dentro del aula.

NOTA FINAL:

L’alumat rep a inici de curs informació detallada del temari, les activitats i el sistema d’avaluació que tindrà per tal d’assolir aquesta matèria. Un dels formats emprats és aquest:

HOJA INFORMATIVA DE LA ASIGNATURA DE Hª DE LA FILOSOFÍA. 2n BACH.

CURS 2013-2014.

1. MATERIAL DE CLASE

1. Trabajaremos con la edición didáctica elaborada por la editorial Diálogo.2. Es preciso disponer de un cuaderno para esta materia, el formato es libre siempre que contemple la posibilidad de incorporar hojas.

2. TEMARIO

El temario se distribuye en cuatro bloques; la lectura de una obra o una parte de una obra es el núcleo central alrededor del que girará la teoría. Estos bloques están extraídos de la normativa, aún vigente, expuesta en el DOGV de 1994/09/29, nº 2.356 con las modificaciones efectuadas por la comisión de coordinación de las universidades a lo largo de los tres últimos cursos académicos. Tanto el temario como los bloques temáticos se encuentran en una hoja independiente.

NOTA: EL ESTUDIO DEL CUARTO AUTOR/A ESTARÁ SUJETO A LA MARCHA DEL CURSO, DESPUÉS DE LA PRIMERA EVALUACIÓN Y ANTES DE LAS VACACIONES DE NAVIDAD SE DETERMINARÁ SU VIABILIDAD O NO.

3. ACTIVIDADES

Seguiremos las directrices marcadas en la ley, estas se concretan en aquello que se pide en las pruebas

de acceso a la universidad y que nos servirán en todo momento de punto de referencia:

1.Lectura, análisis y síntesis de textos,

2. Conocimiento de vocabulario específico,

3. Definición de conceptos y relaciones de similitud y diferencia con otros, o bien otras expresiones utilizadas por los autores,

4. Efectuar procesos argumentativos.

5. Elaborar redacciones y disertaciones.

6. Establecer relaciones de cada autor/ra con su tiempo o bien con el presente con el fin de valorar la importancia de sus respectivos pensamientos.

Todo en el marco de los contenidos teóricos de cada autor que deben ser controlados y utilizados con fluidez por el alumnado.

4. EVALUACIÓN

3. En principio se llevarán a cabo dos exámenes por trimestre (el último trimestre queda supeditado a la organización académica de 2º bach.)4. No habrá recuperaciones.5. La nota final será la suma de las tres evaluaciones siempre y cuando la nota de cada evaluación sea superior a 4’5. Aquell@s alumn@s que no superen el 4’5 tendrán que ir a un examen final. 6. En cada evaluación el alumnado tendrá que obtener una nota superior a 4’5 para considerarse ésta como aprobada.7. Se efectuará un examen final que consistirá en:1. Texto y preguntas de conceptos de un autor/a.2. Texto y argumentación de un segundo autor/a.3. Redacción de un tercer autor/a.4. Actualización libre.

8. En cada evaluación la nota de filosofía se obtendrá del modo siguiente:1. La nota media de los dos exámenes que tendrán un porcentaje de 70% sobre la nota

final2. El 30% restante corresponderá al trabajo en clase, a las entregas de ejercicios y a

la actitud dentro del aula.

5. DISCIPLINA

Debe quedar completamente claro que:

• NO SE ADMITIRÁ LA LLEGADA AL AULA FUERA DEL HORARIO MARCADO POR LOS “MINUTOS

DE CORTESÍA” (SIEMPRE QUE NO HAYA JUSTIFICACIÓN, EVIDENTEMENTE)

• NO SE ADMITIRÁN COMPORTAMIENTOS QUE NO SE CORRESPONDAN CON UN ALUMNADO DE

2n DE BACH.

(FIJAR A CONTINUACIÓN LAS FECHAS DE LOS EXÁMENES)

53

2n BATXILLERAT: SOCIOLOGIA

1. INTRODUCCIÓ

Aquesta matèria que plantegem com a optativa nasqué com a disciplina específica, en les societats més avançades, quan el progrés de la ciència, la industrialització i els canvis econòmics, polítics i socials van sacsejar les relacions tradicionals amb el coneixement, la natura i les institucions, i van portar una part de la humanitat a intentar analitzar,comprendre, preveure i controlar les seves pròpies construccions socials, deixant de banda visions teològiques, biologicistes o individualistes.

Des d’aleshores, el que defineix formalment aquesta branca de coneixement és el seu èmfasi en I'especificitat d’allò social com a objecte de coneixement i en la necessitat d’instruments específics per a embrancar-s’hi, situació que l’ha portada a l’ampliació constant dels seus camps d’interès fins al punt d’estendre’s el conjunt de les ciències socials en un sentit semblant al de la història; aquest estat de coses li ha suposat la incorporació constant de nous mètodes i tècniques d’investigació, molts dels quals són presos d’altres disciplines o compartirs després amb aquestes.

Però la seva significació s’entén millor si es tenen en compte tres aspectes que l’han acompanyada i influïda des de l’inici fins als nostres dies.

1. Els temes de la investigació sociològica han sorgit com a resposta a la percepció de problemes socials per distintes societats, comunitats, col·lectius, grups d’interès i agències governamentals.

2. Les seves troballes empíriques i les seves elaboracions teòriques han estat utilitzades per a justificar i criticar polítiques, defensar o oposar-se a interessos, sostenir o qüestionar creences.

3. L’especial interès pels problemes relatius a les desigualtats socials, les relacions de poder i els processos de transformació.

En síntesi, ens trobem davant d’una ciència que amb el seu caràcter obert i, per tant, sense lleis fixes ni predeterminades, ens ajuda a entendre-nos com a individus dintre de diverses estructures que ens modifiquen i a les que modifiquem amb la nostra constant interacció.

2. OBJECTIUS

2.1.OBJECTIUS GENERALS

El desplegament d’aquesta matèria contribuirà en l’alumnat a l’adquisició de les capacitats següents:

1. Conèixer l’accepció sociològica precisa d’una sèrie de termes i conceptes bàsics, especialment la d’aquells que tinguen uns altres usos en el llenguatge comú.

2. Comprendre I'especificitat d’allò social i anar alerta en la seua interpretació davant de tota classe de reduccionismes: naturalista, biologicista, economicista, psicologista..

3. Ser conscient de la complexitat i la incertesa de les relacions socials, evitant tota mena de visions simplistes, homogeneïtzadores, maniquees o deterministes.

4. Constatar la relativitat de les relacions i institucions socials en el temps i I'espai, adquirint consciència de les diferències culturals i dels canvis històrics.

5. Captar la interrelació entre les institucions i entre els grups i les relacions de complementarietat i conflicte entre els uns i els altres.

6. Ser conscient de les desigualtats socials, individuals o de grup, i poder discutir-ne l’entitat, les causes, les funcions i les possibles solucions.

7. Percebre les dimensions, els beneficis i els costos del canvi social, les seues tendències i les seues conseqüències sobre les formes de vida.

8. Tenir una noció dels principals instruments del coneixement sociològic: fons d’informació afegida, tècniques de producció de dades, procediments quantitatius i qualitatius d’investigació, mètodes d’anàlisi....

9. Apreciar la importància d’una informació precisa, dels instruments científics per a analitzar-la i del rigor en la interpretació, com també el caràcter mai definitiu de les conclusions de l’anàlisi de la societat.

10.Assolir una certa distància crítica davant la societat en general i davant les institucions socials més pròximes, i ser capaç d’interrogar-se sobre aquestes i d’elaborar un judici propi prenent com a base el coneixement existent.

11.Conèixer les ideologies que han configurat el pensament occidental i que estructuren l’actual organització social per tal d’analitzar des d’una mirada crítica la seva posició com a estudiants i com a ciutadans i ciutadanes.

4. CONTINGUTS

TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA: Què és la sociologia? la sociologia com ciència; Els mètodes de la sociologia

TEMA 2. CULTURA, SOCIETAT I INDIVIDU: Introducció: l'espècie humana; Diversitat cultural; Identitat cultural i etnocentrisme; Socialització: Socialitzacions i llibertat individual.

TEMA 3. GÈNERE I SEXUALITAT: Sexe, gènere i biologia; La socialització en el gènere; Identitat de gènere i sexualitat: dues teories sobre l'aprenentatge de gènere; la sexualitat humana: el comportament sexual, homosexualitat, prostitució, prostitució infantil; conclusió: Gènere, sexualitat i desigualtat.

TEMA 4. FAMÍLIA, MATRIMONI I VIDA PRIVADA: Conceptes clau: la família en la història; Canvis en les pautes familiars a escala mundial; Família i matrimoni a Espanya; Divorci i separació en occident; Tornar-se a casar, padrastres i madrastres: la cara oculta de la família; Alternatives al matrimoni i la família; Debat sobre els “valors famílies”.

TEMA 5 . EL GOVERN I LA POLÍTICA: Govern, política i poder; concepte d'estat; sistemes polítics: la democràcia, la monarquia i l'autoritarisme; expansió de la democràcia; partits polítics i vot en el món occidental....

TEMA 6 . UN MÓN EN CANVI: LA GLOBALITZACIÓ. Sentit del terme i el seu origen;

55

tipus de globalització; encreuament de diferents variables: econòmiques, polítiques, financeres, socials...; problemes que genera: L'exemple de la immigració.

COM EL PROGRAMA ÉS MOLT AMBICIÓS, EL CONTINGUT DE CADA TEMA MOLT AMPLE I LES ACTIVITATS MÚLTIPLES, ELS TEMES 3 I 4 ES VEURAM ENTRE EL TEMA 1 I 2 I SERÁN A MÉS A MÉS TEMES D’INVESTIGACIÓ; PEL QUE FA AL TEMA 6, SERÀ INCLÓS EL SEU ANÀLISI EN EL DESENVOLUPAMENT D’ALGUNES DE LES IDEOLOGIES POLÍTIQUES, I A MÉS A MÉS TAMBÉ SERÀ UN DELS TEMES D’INVESTIGACIÖ, DE MANERA QUE EL TEMARI COMPLET ES COMPOSARIA DE TRES TEMES QUE AGLUTINEN ELS ALTRES DOS.

4. METODOLOGIA

No hi ha llibre de text, el temari, que s'ha elaborat tenint com base l'obra “Sociologia” de Anthony Giddens, consta dels temes que es donaran en fotocòpies a càrrec de l'alumnat.

•És imprescindible disposar d'un quadern per a aquesta matèria. •La matèria es presta a una sèrie d'activitats pràctiques entre les quals destaca el TREBALL D'INVESTIGACIÓ, que es desenvoluparà durant tot el curs i es lliurarà a la fi de març. Per a una millor elaboració, s’intentarà dedicar un dia a la setmana a la recerca guiada per internet.•També s'efectuaran treballs sobre documentals i/o pel·lícules, aquest tancaràn ordinàriament cadascú dels temes estudiats, i acudirem a les xarrades que tant a Alacant com en la resta de la comarca guarden relació directa amb la sociologia. Tot això tindrà el seu reflex en la nota de curs. • Contarem amb la presència de dos professors de la UA i d’un psicòleg de presons que parlaran respectivament de gènere i lleis, organització i vida política i socialitzacions en entorns especials, que xerraran amb el nostre alumnat contribuint a completar la formació en cada àmbit estudiat.

5. TEMPORALITZACIÓ

Aquesta matèria consta de quatre hores setmanals, la distribució de la matèria seria doncs:- Primera avaluació: 36 hores lectives aproximadament. - Segona avaluació: 42 hores lectives aproximadament.- Tercera Avaluació: 36 hores lectives aproximadament.

La distribució de la matèria per avaluació seria la següent: - Primera avaluació: tema d’introducció a la sociologia més documental o film, més treball d’investigació.- Segona avaluació: tema de “Cultura, Sociedad e Individuo”, més documental o film, més entrega del treball d’investigació.- Tercera avaluació: tema de “El govern y la política” més documental o film, més exposició oral dels treballs d’investigació per part d’aquelles persones que ho desitgen.esentar

6. AVALUACIÓ

En cada avaluació es considerarà:

1. Una prova escrita (el seu format es determinarà en cada trimestre) que representarà el 50% de la nota.

2. En les dues primeres avaluacions, el lliurament d'esquemes i fases de desenvolupament del treball d'investigació (representarà el 20% de la nota). En la tercera avaluació el treball complet, la qual cosa modificarà el percentatge en la nota. 3. Treball de classe (serà el 30% restant)

L’avaluació és continua, no hi haurà recuperacions. L’alumnat que no assoleisca l’aprovat malgrat la suma de totes les diverses notes, realitzarà la presentació del seu treball d’investigació no solament a nivell escrit sinó també oral.

NOTA FINAL:L’alumnat de Sociologia rep a inici de curs aquest full informatiu:

SOCIOLOGÍA. CURSO 2013.14. PROFESORA: GUILLERMINA REVUELTA FDEZ

PRESENTACIÓN

“¿Quién es esa persona que está sentada a tu lado cada día en el instituto?

Pues esa persona es tu amiga, es herman@ del chic@ que más te gusta, cursa 2º de bachillerato contigo, much@s os conocéis desde la guardería y vuestras respectivas familias son vecinas de toda la vida, uno de sus abuelos vino “cuando la época de Franco” desde Andalucía (o desde la Mancha…), aunque sus padres ya nacieron en Sant Joan, igual que vosotr@s. Si todo va bien, tenéis intención de continuar estudiando para poder especializaros”...

Bien, lo que acabas de leer condensa lo que estudiarás en esta asignatura. Nuestra “persona” desempeña varios roles en su vida, es amig@, novi@, niet@, hij@ , ha tenido y tiene una educación reglada y pertenece a una familia (estructurada de una determinada manera) que mantiene buenas relaciones con un vecindario situado en una población que forma parte de un área metropolitana; sabe por experiencia cercana qué es la emigración y en qué consiste una dictadura, y representa, respecto a las generaciones anteriores de su familia, un salto cualitativo en estudios, formación y especialización…Por todo ello nos hallamos ante el siguiente temario:

A. TEMARIO

TEMA 1. INTRODUCCIÓN A LA SOCIOLOGÍA:¿Qué es la sociología? la sociología como ciencia; Los métodos de la sociologíaTEMA 2. CULTURA, SOCIEDAD E INDIVIDUO: Introducción: la especie humana; Diversidad cultural; Identidad cultural y etnocentrismo; Socialización; Socializaciones y libertad individual.TEMA 3. EL GOBIERNO Y LA POLÍTICA: Gobierno, política y poder; concepto de estado; sistemas políticos: la democracia, la monarquía y el autoritarismo; expansión de la democracia; partidos políticos y voto en el mundo occidental....TEMA 4. UN MUNDO EN CAMBIO: LA GLOBALIZACIÓN Y EL PROBLEMA DE LA SOSTENIBILIDAD: Sentido del término y su origen. Tipos de globalización. Cruce de diferentes variables: económicas, políticas, financieras, sociales... Hacia dónde vamos: ¿Globalización de economías, de derechos, ecológica, libre circulación de personas…?

EL PROGRAMA ES MUY AMBICIOSO Y LAS ACTIVIDADES MÚLTIPLES, TRABAJAREMOS EL PRIMER Y SEGUNDO TEMA Y COMO ES POSIBLE QUE NO PODAMOS VER LOS CUATRO, ELEGIREMOS ENTRE LOS DOS ÚLTIMOS CUÁL SERÁ EL TERCERO, CON LA ESPERANZA DE

57

QUE NOS DE TIEMPO A COMPLETAR TAMBIÉN EL CUARTO .

MATERIAL DE CLASE

• No hay libro de texto, el temario, que se ha elaborado teniendo como base, fundamentalmente, la obra

“Sociología” de Anthony Giddens, se dará en fotocopias a cargo del alumnado o bien se enviará por e-mail.

• Es imprescindible disponer de un cuaderno para esta materia.

ACTIVIDADES

• La materia se presta a una serie de actividades prácticas entre las que destaca el TRABAJO DE

INVESTIGACIÓN, que se desarrollará durante todo el curso y se entregará después de la segunda evaluación.

• También se efectuarán trabajos sobre documentales y/o películas, y acudiremos a las charlas que tanto en

Alicante como en el resto de la comarca guarden relación directa con la sociología. Todo ello tendrá su reflejo en la nota de curso.

• A lo largo del curso intentaremos contar de nuevo, por cuarto año consecutivo, con la presencia de Mar

Esquembre, profesora de derecho de la UA. También deseamos contar con la de Guillermo Bernabeu, profesor de la UA y ex diputado en el Parlamento Español, es en calidad de ex diputado por lo que vendrá a nuestra aula. También está en trámite contar con el psicólogo de la prisión de Foncalent Leo Gómez Navalón.

EVALUACIÓN

En cada evaluación se considerará:• Una prueba escrita (su formato se determinará en cada trimestre) que representará el 50% de la nota.• En las dos primeras evaluaciones, la entrega de esquemas y fases de desarrollo del trabajo de investigación (representará el 20% de la nota). En la tercera evaluación el trabajo completo, modificará el porcentaje en la nota. • Trabajo de clase (será el 30% restante)

LA EVALUACIÓN ES CONTINUA, POR TANTO NO HABRÁ RECUPERACIONES. ES IMPRESCINDIBLE CUMPLIR CON CADA UNO DE LOS APARTADOS PARA PODER APROBAR.

MARCAR LAS FECHAS DE LAS PRUEBAS Y DE LA ENTREGA FINAL DEL TRABAJO

ATENCIÓ EDUCATIVA

El departament de Filosofia impartirà durant el present curs dos nivells d’atenció educativa, en primer i quart d’ESO.Amb la finalitat de que les hores assignades siguen de profit per al desenvolupament pedagògic i educatiu i amb col·laboració amb el departament d’orientació, així com de comú acord amb la resta del professorat que imparteix aquesta matèria, les activitats que es desenvoluparan seran les següents:

1º ESO.

TEMAS Y ACTIVIDADES:

Durante el presente curso iremos combinando las actividades propuestas desde el departamento de psicopedagogía, con el trabajo de diversos temas.

En el primer bloque se situarían:

1. Actividades de conocimiento personal.

2. Desarrollo de las destrezas que permitan un mejor estudio y aprendizaje: “aprender a aprender”

3. Posibilidad de diversos talleres sobre este primer bloque.

En el segundo bloque se situaría el trabajo sobre algunos de los días conmemorativos que se dan en el año. De la siguiente lista se efectuaría una selección.

1. 21 septiembre: Día internacional de la paz

2. 4 octubre: Día Mundial de los animales

3. 17 octubre: Día internacional de la erradicación de la pobreza.

4. 25 noviembre: Dia internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres.

5. 10 diciembre: Día de los derechos humanos

6. 27 enero: Día internacional conmemorativo de las víctimas del Holocausto

7. 6 febrero: Día internacional contra la mutilación genital femenina

8. 8 marzo: Día internacional de la mujer.

9. 16 abril: Día contra la esclavitud infantil.

10. 21 mayo: Día mundial de la diversidad cultural para el diálogo y el desarrollo

11. 12 junio: Día contra el trabajo infantil.

12. 28 junio: Día mundial del árbol.

Este segundo bloque se trabajará:

1. Buscando información en la prensa escrita, en internet...

59

2. Visionado de una película o documental y trabajo sobre la misma

3. En la medida de lo posible, elaboración de paneles... para una exposición.

4t ESOCom es disposarà d’una hora setmanal, es suggerirà a l’alumnat que seleccione tres temes d’actualitat per tal de ser desenvolupats en cadascú dels trimestres i se li oferirà la possibilitat de treballar en el tema dels dies culturals del centre que enguany portarà per títol “Cuéntame”.

ALUMNAT PENDENT

L’alumnat pendent de primer de batxillerat serà avaluat de la manera següent:1.Tres lectures de filosofia seleccionades pel professorat que giraran al voltant dels continguts del temari. 2.Una bateria d’exercicis sobre cadascuna d’aquestes lectures.3.Una exposició oral sobre un tema del temari de la seua elecció i segons la metodologia emprada en el curs.4.1 dissertació sobre un tema triat pel professorat.

Els plaços per desenvolupar aquest treball es donaran segons dues opcions:Opció A: una lectura per trimestre i la resta a realitzar en el segon.Opció B: presentar tot el treball abans de Nadal o finals de gener.

ACTIVITATS QUE DESENVOLUPARÀ AQUEST DEPARTAMENT

Durant el present curs es portaran a terme diverses activitats en les quals participarà aquest departament de manera activa junt a l’alumnat de diversos nivells, dites activitats són:

1. Tallers de prevenció de la violència de gènere amb col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Joan, impartits pel sociòleg Juan Lillo amb el títol “los buenos amores”.

2. Activitats al voltant del 25 de novembre (Dia contra la violència de gènere) i 8 de març (Dia de la dona).

3. Treball de recerca sota el títol “Cuéntame” i que serà el nucli temàtic de les jornades culturals del present curs.

La Cap de Departament: Guillermina Revuelta Fdez.

Sant Joan d’Alacant. Setembre de 2013

61