ELS DOS SONS DE LA ESSA
14
LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA
description
ELS DOS SONS DE LA ESSA. LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA. REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA. El so sonor s’escriu: z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero, onze) s entre vocals (casa) El so sord s’escriu: s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de mot (senyor, dansa, pas) - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of ELS DOS SONS DE LA ESSA
LA ESSA SONORALA ESSA SORDA
REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA El so sonor s’escriu: z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero,
onze) s entre vocals (casa) El so sord s’escriu: s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de
mot (senyor, dansa, pas) ss entre vocals (possible) ç davant a, o, u i a fi de mot ( raça, cançó, forçut,
feliç) c davant e i i (felices, felicitat)
LA ESSA SONORA: S o Z Quan la pronunciem vibren les cordes vocals. A començament de paraula escriurem z:
→ z: zona, zero, zodíac, zebra, zinc, zig-zag, Zuric zulu... Entre vocals:
→ s: cosa, cervesa, Ignasi, noblesa, gasela, hisenda, peresa...
→ z: en alguns cultismes: amazona, nazisme, esquizofrènia, topazi, azot, ozó, protozou, espermatozou, trapezi...
LA ESSA SONORA: S o Z Després de consonant:
→ z: guitza, alzina, pinzell, donzella, esmorzar, onze, atzar, analitzar, emfatitzar, indemnitzar, organitzar, benzina, magatzem, colze, polze, onze, dotze, tretze...
→ Són excepcions els compostos de –fons,
-dins, -trans: enfonsar, endinsar, trànsit, transistor, transigir...
LA ESSA SONORA: S o Z Recordeu que trobem la essa sonora escrita amb una sola s:
→ en el sufix –esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa, acidesa, duresa, embriaguesa, estupidesa, lleugeresa, pobresa, tendresa, timidesa, tristesa... (i en plural: certeses, febleses...)
LA ESSA SONORA: S o Z→en gentilicis com ara: aranesa, holandesa, japonesa (i en els plurals: aranesos, araneses...)
→ en participis com ara: atesa, entesa, impresa, tramesa... (i els plurals: atesos, ateses...)
→ altres: atrezzo, mezzosoprano, jazz, pizza, pizzeria...
LA ESSA SORDA No fa vibrar les cordes vocals. Es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç tenint en compte les regles següents: A principi de paraula:
→ s davant de qualsevol vocal: sal, sent, signe, sòcol, sucre...
→ c davant e, i: cent, cinema, cicló, ceba, cendrer, cirera...
LA ESSA SORDA Entre vocals:
→ ss davant de qualsevol vocal: mossos, passar, trencadissa, massa, assenyat, cassola, interessant, possible...
→ c només davant e, i: races, nació, decebre, places...
→ ç només davant a, o, u: amenaça, plaça, traçut, peça...
LA ESSA SORDA Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal:
→ s davant de qualsevol vocal: aspecte, dansa, desfer, estanc, estrany, pista, molsa, gespa, festa...
→ c davant de e, i: enciam, Mercè, sincer, vèncer, forces, agència...
→ ç davant de a, o, u: cançó, força, llençol, forçut, unça, alçar...
o En contacte amb una consonat no s’escriu ss, llevat de qualssevol, i d’alguns compostos com: transsexual, transsiberià...
LA ESSA SORDA A final de paraula:
→ s: esbós, gas, tros, espès, ros, mas, cabàs, vernís...
→ ç: dolç, lluç, falç, balanç, esquinç, eficaç, dolç...
LA ESSA SORDA Recordeu alguns casos habituals:
→ Femenins formats amb el sufix –essa: alcaldessa, abadessa, metgessa, duquessa, baronessa, hostessa...
→ Paraules acabades en –gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progessió, agressor, dimissió, supressió, repressió, omissió, impressió, admissió, comissió, emissió, submissió...
LA ESSA SORDA També s’escriuen amb –ss els mots formats pels sufixos:
→ -assa: casassa, donassa, barcassa, pinassa ...(augmentatius)
→ -dissa: trencadissa, enraonadissa...→ -ussa: carnussa, batussa, gentussa...→ -íssim/íssima: boníssim, boníssima,
baratíssim, baratíssima, caríssim, caríssima...
LA ESSA SORDA Convé tenir en compte aquestes observacions sobre les grafies c i ç:
→ S'escriuen amb ç els sufixos –ança, -ença: assegurança, concordança, confiança, enyorança, fiança, tardança, venjança, aparença, esperança, temença, naixença, creixença...
LA ESSA SORDA Hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengües romàniques:
→ si en castellà, francès o italià van amb z, c o ç en català solen anar amb c o ç: abraçar, cent, caça, tenaç, llaç, pinça, suspicaç, força...
→ Si van amb s, en català solen anar amb s o ss: massa, sal, emissió, sentir, passió, fals, sessió, signe...
→ Cal recordar algunes que no hi coincideixen: xerès, tros, tassa, tapís, Suïssa, sucre, gaspatxo, gasela, garsa, embarassar, disfressa, cassola, barnús...
