ENERGIA4ESOProf: Jos M Bleda

QU S L'ENERGIA

Energia s la capacitat que tenen els sistemes materials per a realitzar transformacions. Fa falta energia per a fer activitats o treball.

Per a caminar

Illuminar una casa

Funcionament de mquines

Escalfar una casa

electrodomstics

TIPUS D'ENERGIA

Ecintica (moviment)

Epotencial gravitatira (altura)

Epotencial elstica (deformaci)

Epotencial elstica (deformaci)

Ecintica (moviment)

TIPUS D'ENERGIA

Einterna (combustibles)

Einterna (alimentos)

Einterna (combustibles)

Etrmica (temperatura)

Etrmica (temperatura)

Einterna (qumica)

TIPUS D'ENERGIA

Enuclear (Sol)

Enuclear (central)

Enuclear (bomba atmica)

Eradiant (raigs X)

Eradiant (llum visible)

Eradiant (UV)

TIPUS D'ENERGIA

Esonora (veu)

Esonora (explosi)

Eelctrica

ATRIBUTS DE L'ENERGIA

S'EMMAGATZENA (piles i bateries)

ES TRANSFEREIX: energia interna del combustible en energia trmica de l'arrs

ES TRANSPORTA: Oleoducte

ES TRANSFORMA: Epotencial en Ecintica en Elstica

ES DEGRADA: part es perd per fregament transformant-se enEinterna del medi que no lti.

ES CONSERVA: Si no hi ha fregament l'energia mecnica es conserva

TRANSFORMACIONS DE L'ENERGIA

Einterna home Epotencial gravitatria de la roca Ecintica pedra Einterna medi

Einterna xica - Ecintica bola Ecintica bolos Einterna medi

Einterna home Ecintica home Epotencial elstica prtiga Epotencial gravitatria home Einterna medi

ENERGIA CINTICA

Quan major siga la massa i la velocitat d'un cos ms gran s la seua energia cintica.

ENERGIA POTENCIAL GRAVITATRIA

Quan ms gran siga la massa d'un cos i a ms altura es trobe respecte de la superfcie terrestre major s la seua energia potencial gravitatria

TREBALL

El treball (W) s una forma de transmissi d'energia a travs d'una fora (F) que produeix un desplaament (d).

Es poden donar diferents situacions:- S'aplica una fora per no hi ha desplaament, no hi ha treball.- La fora s perpendicular al desplaament (90), no hi treball.- Hi ha desplaament per no actuen forces, no hi ha treball.- La fora t la mateixa direcci que el desplaament per sentit contrari (180), el treball s negatiu.

TREBALL

CONSERVACI DE L'ENERGIA MECNICA

Si sobre un sistema no es realitza treball (a no ser que siga el del pes) es conserva l'energia mecnica (suma d'energia cintica i potencial gravitatria).

Per a una pilota de 2 kg que deixem caure des d'una altura de 10 m es complir:

RELACI TREBALL I ENERGIA

Quan un sistema com el del dibuix guanya o perd energia en forma de treball es compleix:

El treball del Px s Ep, i N i Py s'anullen entre si (a ms sn perpendiculars al desplaament). El WF ser positiu (el guanya el sitema i augmenta la seua energia) i el WFr ser negatiu (el perd el sistema i disminueix la seua energia)

POTNCIA

La potncia caracteritza o mesura la rapidesa amb la que un sistema intercanvia energia o realitza treball.La seua unitat al SI s el vat (w)

Potencia muscular: permet realitzar esforos molt intensos en poc de temps

Potencia elctrica: una bombeta de 100 W consumeix ms energia i brilla ms en un mateix temps que una de 40 W

La potncia d'un F1 s d'uns 1000 CV

CALCULA LA TEUA POTNCIA MUSCULAR

Calcula l'altura (h) a la que est una determinada planta d'un edifici. Mesura el temps (t) que tardes en pujar a eixa altura.

ENERGIA INTERNA

L'Energia interna (U) d'un sistema material s la suma de l'energia cintica de cada una de les seues partcules ms l'energia potencial elctrica a causa de la interacci entre les partcules (enllaos).

ENERGIA INTERNA I TEMPERATURA

La temperatura mesura l'energia cintica mitjana o energia trmica.L'Energia interna per tant depn de: tipus de substncia (diferents enllaos), temperatura i quantitat de matria (massa).

B t major temperatura que A i major Energia Interna. C i B tenen la mateixa temperatura per B t ms Energia interna (ms massa). C t major temperatura que A per no poden afirmar que tinga ms Energia interna

CALOR

La calor s l'energia que es transfereix d'un cos ms calent fins una altre ms fred per la seua diferncia de temperatura. Aquesta transferncia es produeix fins que els dos cossos tenen la mateixa temperatura, arribant-se a l'equilibri trmic.

EFECTS DE LA CALOR
DILATACI

Quan s'escalfa un objecte augmenta el seu volum. A nivell microscpic les seues partcules es mouen ms depresa i es separen. Els gasos es dilaten ms que els lquids i aquests ms que els slids.

Juntes de dilataci

EFECTES DE LA CALOR
AUGMENT DE TEMPERATURA

A) Per a una mateixa quantitat d'aigua, augmenta ms la temperatura la que rep ms calor.B) Per a una mateixa quantitat d'aigua i alcohol augmenta ms la temperatura l'alcohol.C) Amb la mateixa calor augmenta ms la temperatura el recipient que cont menys quantitat d'aigua.

A

C

B

EFECTES DE LA CALOR: AUGMENT DE TEMPERATURA

El canvi de temperatura (T) que experimenta un sistema quan absorbeix una determinada quantitat de calor (Q) depn de la seua massa i de la seua calor especfica.

La calor especfica (c) s una constant diferent per a cada substncia que representa la calor que cal per elevar 1C una massa de 1 kg. Quan major s la calor especfica major s la calor que necessita guanyar o perdre una substncia per canviar la seua temperatura.La seua unitat al SI s el JKg-1C-1

La calor especfica de l'aigua s elevada per la qual cosa necessita molta calor per escalfar-se pel mat i tamb ha de perdre molta calor per refredar-se per la vesprada. En canvi l'arena t una calor especfica baixa i es calfa rpidament pel mat i es refreda rpidament per la vesprada.

EFECTES DE LA CALOR: CANVIS D'ESTAT

Durant un canvi d'estat la temperatura es mant constant per el sistema ha de absorbir calor per a vncer les forces que mantenen unides les partcules.La calor latent de fusi (Lf) s la quantitat de calor absorbida per unitat de massa d'una substncia quan passa de slid a lquid. La calor latent de vaporitzaci (Lv) s la quantitat de calor absorbida per unitat de massa d'una substncia quan passa de lquid a gas. Es mesura en J/kg.

RELACI TREBALL I CALOR
EXPERINCIA DE JOULE

Les peses cauen, disminuint la seua Epotencial, i fan girar les pales. La fricci de les pales augmenta la temperatura de l'aigua. El treball mecnic fet per les peses es converteix en calor que escalfa l'aigua.

PROPAGACI DE LA CALOR
CONDUCCI

Es la forma de transmissi de la calor a travs d'un slid. Si augmenta la temperatura les partcules vibren ms i xoquen amb ms intensitat amb les partcules venes transmeten aix la calor. Es transfereix energia per no matria. Cada material t la seua prpia conductivitat trmica. La dels conductors s alta, la dels allants s baixa.

MaterialPlataCoureAcerVidreFusta

Conductivitat0'970'920'120'00020'002

PROPAGACI DE LA CALOR
CONDUCCI

PROPAGACI DE LA CALOR
CONVECCI

Es transfereix calor d'un punt a un altre d'un fluid (gas o lquid) pel moviment del propi fluid (corrents de convecci).

El fluid calent puja i desplaa al fred que baixa.

Hi ha transport de calor i de matria.

PROPAGACI DE LA CALOR
CONVECCI

Brisa marina (dia)

Brisa marina (nit)

PROPAGACI DE LA CALOR
RADIACI

Tots els cossos emeten i absorbeixen contnuament energia en forma d'ones electromagntiques.

Aquestes ones es propaguen en el buit.

Quan la temperatura d'un cos s ms elevada que la del medi, emet ms radiaci que absorbeix.

PROPAGACI DE LA CALOR
RADIACI

Radiaci infraroja

Radiaci ultraviolada

???Pgina ??? (???)16/05/2016, 20:44:55Pgina /