WHis•rc.ER. — Retrat de Miss Alesander. Col lecció Alexander - Londres.

• GÅSETA.. DE LES AILTS15 D F S F !Í B It I; 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any I E It. — i úiu. 63

hístlerEn un auto-retrat de

joventut, que potdatar-se l'any 1858 opotser el 1857, el pin-tor James Mac NeillWhistler ens apareix enels seus vint-i-tres ovint-i-quatre anys. Uncapell d'ales amples licobreix la cabellera es-pessa, cargolada i llar-ga fins a tapar-li lesorelles; és vestit d'unaamericana un xic fan-tasista, amb coll de ve-llut, que lliga, amb dei-xadesa elegant ¡el nusd'una corbata «LavaI-lière». La cara és amable i plena de simpatia;&in bri de malícia bene

-volenta anima lleugera-ment la mirada, i tot

el rostre, on palpita elsomriure gairebé imper-ceptible de la boca, queombreja un bigoti jo-venívol, i la nariu d'unnas sens tal. Aquest ésel Whistler dels pri-mers anys de França; elWhistler un xic excèn-tric i un poc bohemi,seguint la moda, no benpassada encara de D'Iur-ger, tal com_ èns el pin-taven tantes vegadesels-seus amics i contem-poranis, tals que Fan-Lin-Latour i l'escultorDroueL

En aquest temps, nofeia més de dos o tresanys, que Whistler ha-via deixat l'Amèrica ivivía a París d'unapensió modesta, • però:suficient per un artistajove, que li passaba laseva familia, i comen-çava a fer-se ja la sevapetita reputació entreels amics com a gra-vador d'aiguaforts. Elgravat fou, en efecte, elseu primer ofici quehavia après abans d'és-ser autoritzat pel seupare a donar-se lliure-ment a la seva vocacióartística. Car Whistler,no era pas destinat pelsseus a cap carrera ar-tística, segons les dadesbiogràfiques ens diuen.

Whistler va néixer,com se sab avui fixa-ment, a Lowell (Massa

-chusetts), el dia 11 dejuliol de 1834. E11 ma-teix deia, però, que ha-via nascut a Bòston, iun temps després deiaque el seu lloc de nai-xença fou Baltimore.Amb humor, afegia enparlar del seu lloc denaixença, que tothomtè el dret de modificard'acord amb les seves.simpaties les dades delseu estat civil, i que ha-via adoptat Baltimoreperquè era descendent

d'una antiga família delSud i que havia nascuta Lowell, per pur acci-dent.

El pintor Whistlerfou el fill del majorGeorge Whistler, oficialdistingit de l'exercitdels Estats Units, en lacategoria d'enginyers.Com a tal, el majorWhistler, cooperà a l'es-tabliment dels ferro-carrils a l'Amèrica delNord. L'any 1842, a pe-tició del govern de Rús-sia, el pare Whistlerfou posat a la disposi-ció d'aquell govern pera construir el ferrocar-ril de Moscou a SantPetersburg. Així, estraslladà a Petersburgamb la seva família iallí va estar fins a laseva mort ocorregudaen 1849. Axí el pintorWhistler va passarmolts anys de la sevainfantesa a Rússia. Allíés on va apendre elfrancès, molt parlat enla societat russa. A n'a-questa circumstància esdeu la Mci1 aclimatacióde Whistler a l'ambientparisenc. Casat per duesvegades, el pare Whist-ler, va tenir tres fillsdel primer matrimoni,un dels quals fou LedyHcelen, esposa de 1'il-lustre cirugià i alhóragravador .distingit,Sir F. Seymour Hcelen.El pintor fou el fillgran del segon matri-moni.

De retorn a l'Amè-rica, amb la seva famí-lia, James Whistler,encaminat pel seu parea la carrera militar, fouadmès en 1851 a l'Es-cola de West Point. Elseu esperit precoç, fe-brós de fantasia i d'in-dependència no li vapermetre adaptar-se ala disciplina militar, ihagué de deixar l'Es-cola, com li calgué dei-xar més tard 1'olïcinade la Marina a Washing-ton on; empleat al ser-vei de cartografia, di-buixava tothora ninots,dins el gust de Gavarnii de Raffet, i en els mar-ges de les planxes queli confiaven. Resten al-gunes d'aquestes plan-xes que són el punt desortida de la seva carre-ra de gravador artista.

Manifestada un diala seva vocació perles arts, la familia noli oposà obstacles, iWhistler fou enviat aParís, que era aleshoresel gran centre d'ense-nyament de l'art, com-partit amb Roma. Arri-

y tii

A a

^ ^ N

^ Á.c>^,J oyàya•c►

«Mo!! de Chelsea, per Whistler. Col leccíó Freer a París.

GASETA DE LES ARTS N.° G3

«La mar» per James Mac Neill Whistler. Col lecció Whitemore a Londres.

bà en 1854 a la capitalde França i ingressàcom alumne al taller de -Gleyre, que era amb elde Couture el taller deParís més cèlebre. Erael taller de Gleyre elque havia tingut Dela-roche i Geróme. Whist-.ler no fou pas un deixe-ble molt assidu. Treba-llava sobretot al Louvreon preferia estudiar elsmestres. Es trobavenamb ell al Louvre, Ma-net, Bracquemond, Le-gros, Fantin-Latour,joves independents queels jurats dels salons ofi-cials ben aviatdeixarienal marge de les exposi-cions. Whistler féu aviatamistat amb tots ells is'uní més estretamentamb Fantin-Latour.Aquesta amistat gaire-bé fraternal, marca unadata especial en la bio-grafia de Whistler, car si ella fou útila Fantin, que va rebre del seu amicen les hores difícils serveis verita-blement importants, fou d'altre partpreciosa per Whistler, que va rebredel seu amic una influència decissivaen la seva vocació artística.

En efecte, Fantin en aquesta èpo-ca, estava en possessió d'una tèc-nica que s'ignorava, i s'exercitavaen la recerca de solucions que avuies consideren les més perfectes de lanostra producció contemporània.Whistler amb el seu esperit agut iclarivident, comprengué des delprincipi tota la valor del seu amici li testimonià tothora una admi-ració, i fins molts anys després, en lajovenesa, en què l'americà demanaen ses lletres consells al seu vellamic. En veritat, en aquella hora,Whistler com a pintor nó solia fergran cosa; i •tot li calia estudiar-ho,però tenia l'avantatge enorme de nohaver de desapendre res. El seu ba-gatge consistia gairebé totalment, enles seves dots innates de gravador.Les primeres planxes «The CoastSurvey» executades pel Ministeri deMarina de Washington, testimonien,malgrat i el seu caràcter cartogràfic,una rara delicadesa de visió i unahabilitat de l'eina no menys rara. Esdoncs, com a gravador que Whistlerinaugurà la seva carrera i començàla seva reputació.

L'any 1858 Whistler es féu co-nèixer per les primeres planxes de lacol'lecció que avui s'anomena «sèriefrancesa». Formen una col lecció deplanxes gravades durant el curs d'unseu viatge a l'Alsàcia, que allargàfins a l'Alemanya i a les :quals, deretorn, hi afegí qualques coures mésvells, component temes populars,com: «La Vielle aux Loques», «LaMarchande de moutarde», «Les Chifo-niers», «La Cuisine», o retrats com«La Mère Gérard» que va pintar dueso tres vegades en aquesta època; elsfills de la germana Anne, ArturHaelen, Funette, etc. Aquestes pri-meres estampes foren editades perDelétre.

Era aquella l'hora en què es pro-movia a França el més: brillantrenaixement de l'aiguafort amb elsMeyron, els Bracquemond i els Jac

-quemard, els Legros, etc.; Whistlerseguí el seu impuls i aguantà bri

-llantment el seu lloc en mig d'aquestsmestres. Però, bé que el npstre pin-tor sigués posseïdor d'aquest art,lliure, decidit, digne de la més bellatradició dels mestres, i que afegísmés tard a n'aquesta sèrie una col-lecció més i més personal dels seus

al qual els joves realis-tes retien un culte igualal que professaven perVelàzquez. Whistler va

j ésser qualques anys méstari a Amsterdam, enpelegrinatge vers almestre predilecte. Maino pogué acomplir elviatge somiat a Espa-

1 nya. Entre les altresobres dels començos hifiguren «La Mère Gé-rard», la testa del «cVieuxmarchand de pots deFaïence», de la col lec-ció del seu amic Drouet,el retrat de «M. Joni-de», etc. Aquestes pin-tures fortes, robustes,coloridas, molt france-ses d'aspecte, fan pen-sar amb els realistesfrancesos que seguien elromanticisme entre De-camps i Charlet; ellesrecorden sobretot, Cour-bet, que Whistler adop-

ta com a mestre, durant un temps.La principal peça d'aquesta època

és també la seva primera obra mes-tra «Al Piano», pintada en 1859. Enaquesta obra, amb el record dels mes-tres d'Holanda, la influència directade Fantin, es manifesta, ja sia en latècnica que ha esdevingut més lleu

-gera i fluida, ja sia en el sentiment delclar i obscur tan dolç i tendre; jasia en la comprensió d'aquest petitacte de vida penetrat amb la mésrara sensibilitat.

Whistler s'aventurà a portar alSaló el seu quadre «Al Piano», comho féu Fantin amb la seva «Liseuse»i les «Brodeuses». Tots dos foren re-butjats en un bell conjunt; amb ellseren refusats també, naturalment,els seus camarades Legros i Ribot.Es aleshores, cque Bovin, el més vellde tots, i disfrutant ja d'una devotareputació entre un públic escollitd'»amateurs>. organitza en el seu ta-ller de la tu S 'i ' .J II . una expo-sició de les obres dels joves proscrits,per protestar així, contra la injustíciadels jurats. Allí va portar-hi tots elsseus amics i entre ells Courbet. Esallí que Whistler va conèixer a Cour-bet, la influència del qual va exercirsedamunt les seves obres fins al 1865o 66, època en què tingué ocasió detreballar amb ell a Trouville, durantdos estius. «La vague bleue», «LePont de Westminster» i «El Tàmesisglaçat» i algunes altres obres a piéaire, concebudes de cara al Tàmesis,o l'Oceà, són testimonis de l'accióexercida pel mestre d' Ornans, sobrel'art del pintor americà.

De 1859 a 1863 Whistler va i veconstantment entre França i Angla-terra, instalJant-se tan aviat a Bre-tanya com als Pireneus. Viatja aHolanda amb Legros, que desprésel va seguir a Londres. Després,cansat d'aquestes pelegrinacionsconstants, es fixá a Anglaterra, a lesvores del Tàmesis, on la mare del'artista ve a establir-se aviat. Allíagafa amistats amb Millais, Rossettii Albert Moore, i els rastres d'aques-tes amistats s'observen en més d'undels seus treballs.

«Al Piano» fou executat- al curscl'un viatge a Londres, el mateix queel seu quadre «Music Room», que liés un xic posterior. A la ingenuïtatencisadora dels primers temps hiafegia una independència nova, unimprevist en la composició, una va-rietat en els efectes de clar i obscuri en els ,acords dels tons. Whistlerpensa encara amb els petits mes-tres — tan grans — de l'IIolandaque sigueren Rembrandt, Pieter de

gravats, no s'acontentà pas de lacarrera de gravador i volgué ésserpintor. Malgrat i les difiçultats inhe-rents al seu defecte d'educació pri-mària, avança aportant a la realitza-ció d'aquesta ambició seva, la volun-tat, la temeritat i el mètode quemarquen el seu caràcter, al llarg deles diverses èpoques dé la seva vida.

D'aquesta època resten qualquesobres molt significatives, relativa-ment a les seves tendències prime-renques. La primera, és el retrat quehem esmentat al començar, represen-tant »Whistler jove» que pertany aM. Samuel Avery. Hom hi nota la in-fluència de Rembrandt, que tots elsgravadors havien pres com a guia i

Interior» per Whistler. Col lecció J. Hecker a París.

«Al piano» per Whistler. Col lecció E. Darios a París.

N.° 63 GASETA DE LES ARTS 3

Hooch i Vermeer de Delft. La peçacapital d'aquesta època, sinó pelseu valor artístic almenys pel brogitque armà la seva exposició, és la«Fille blanche». Executada en 1862,fou enviada al Saló el 1863; de nourebutjada amb els principals qua-dres dels seus amics Fantin, Legros,Brácquemond i altres, fou exposadaal famós Saló dels Refusats, on vaésser assenyalada per la crítica coml'obra més remarcable. Aquest es-càndol i aquest succés varen co-mençar la reputació de Whistler.

Aquesta «Fille blanche», retratd'una bella irlandesa de cabellsrossos, Joe, qui ocupa en aquestadata un lloc Interessant en la bio-grafia de l'artista i en la seva obrainaugura una nova manera. Influèn-cies de Velázquez, de Courbet o deVermeer de Delft, Lot això es con-fon i s'oblida per no deixar aparèixeren aquesta estranya i enigmàticafigura res més que el record deMillais i els primers símptomes dela seva febre japonitzant. Evident-ment el seu talent es modifica. Unpetit esdeveniment, les conseqüènciesdel qual foren importants per lahistòria de l'art i de les indústriesdecoratives, a la segona meitat delsegle xlx, acabava de produir-se.Es la descoberta (?) del Japó. Ellaera deguda a un dels seus amics delgrup realista, Bracquemond, al quil'atzar havia posat en possessió d'unbell àlbum d'Holc'Sai, i havia sigutpropagada a París per l'establimenten aquells dies d'un comerç de bibe-lots d'Extrem- Orient, que esdevinguéràpiclament actiu. Tots els artistesi amateurs corrien adalerats darrerales japoneries i xineries. Whistlerfou un dels més ardents col'leccio-nistes. Des d'aleshores es mostraen la seva obra una sensibilitat i unesclat en el color veritablementexcepcional que s'afirma en unconjunt d'obres que són les més bri

-llants, les més fresques i les més deli-cades. D'aquesta inspiració extremo-orientalista han nascut les següentsobres: «Le paravent doré», «LeBalcon», «La Princesse du gays dela porcelaine», que en 1865 vinguéa renovellar el succés de Whistlerals Salons de París. Cal afegir aaquestes obres esmen-tades algunes altres,car la passió japonit-zant s'estengué a la fa-mosa decoració de laCambra dels Paons, en-comanada a l'artistaper M. Leyland i pe te-neixent avui a M. Char-les L. Freer.

Aquestes obres, enles quals el Japó serveixde pretext, són conce-budes amb un esperitd'imitació un xic literal,o almenys amb una pre-ocupació potser un xicestreta de traduir çoque apareixia com elselements inèdits d'unaincomparable naturamorta. Whistler, però,arribant a alliberar-sed'aquesta manera unxic «terre à terre,>, com

-prengué ben aviat elsentit i les lleis de l'es-tètica japonesa.

«La Filie blanche»fou concebuda la pri-mera, a la recerca delstons damunt tons queel conduïren a aquestsistema de transposi-cions musicals, els prin-cipis de les quals regirandes d'aleshores tota la

sentida per Millais, el mateix queen «La Princesa del País de la Por-cellana» hom hi pot reconèixer finsa un cert punt la manera de pintarde Rossetti, i en la «Simfonia enblanc n.e 3» l'amistat que va unira Whistler amb el pintor anglèsAlbert Moore. Mes aquestes rela-cions amb el mitjà prerrafaelistabritànic són cosa momentània.

LEONCI B1íNIiDITEConservador al Museu del Luxembourd.

(Seguirá.)

Sant Francesc d'Assísi l'art

(Conlinuacib del número aulerion)

Una . gernació de frares entusiastesescamparen d'una part a l'altra

del món el nou cristianisme de sant.Francesc, cristianisme que per'mani-festar-se i estendre's adoptà totesles formes: predicacions, poemes h a-tins i en llengua vulgar, escritspopulars, tractats de teologia ifilosofia. Tres homes eminents forena Itàlia els apòstols de major etí-càcia de la religió franciscana: An-toni de Pàdua, l'orador popular;Bonaventura, el pensador místic, iJacopone de Todi, el poeta inspirat.Tots tres i mil d'altres proclamarenla santedat de l'amor, la unitatde Déu i del món, el caràcter h u mà del'Home-Déu. i tot això en un llen-guatge senzill, intel ligible al poblei sempre meravellosament ric enimatges. Els cants de Jacopone vanarribar a ésser universalment tancelebrats com les Meditacions deBonaventura sobre la vida de Jesús;i més forta encara va ésser la in-fluència de la predicació. Com succeíen altre Lemps amb l'art grec, vaprecedir al nou art clàssic italià unfloreixement de l'eloqüència i de lapoesia.

Entrant a considerar els primerspassos de l'art nou en sos diferentsdominis, trobarem 'Lot seguit que,pel que a l'arquitectura fa relació,després de la mort de sant Francescva ésser la primera en pendre un

vol important i original.I com les ordres mendi-cants, a diferència de lesordres religioses ante-riors, eren ordres pròpia-ment ciutadanes, al capde poc temps es va pro-vocar en cada vila, encada poblet, una activi-taL de construccionsd'una riquesa portento-sa, dedicant-se el pobleenter a edificar una her-mosa església i un mag-nífic convent pels fra-res. Les peti Les esglésies,que fins llavors havienestat construïdes ambuna senzillesa absoluta,varen tenir que cedir ellloc a edificis més grans;perquè d'any amb anycreixia l'ardor del poble,i al propi temps tambécreixia en les ordresmendicants la necessi-tat de la dignificació.

L'ordre de framenorsi la dels pares predica-dors varen adoptar enun principi, 'per a lesseves esglésies, els dife-rents sistemes de l'ar-quitectura cisterciense,mes transformant-lesfins al punt de fer-necreacions noves; però

seva obra. Aquest quadre obra lasèrie a la qual pertanyen dues altresexquisides pintures, que són la «Sim-fonia en blanc n.° 2» i la «Petitefilie blanche» — encara la bella Joedels cabells rossos recolzada al mar-bre d'una xemeneia — i la «Simfoniaen blanc n.° 3». on la mateixa figura

apareix allargada en un canapè encompanyia d'un altre model encisa-dor, també de cabells rossos. Aquestadarrera pintura assenyala de nou enWhistler una de les seves tendènciesa seguir la influència britànica, caren la «Filie blanche», en efecte, homhi troba els rastres de l'admiració

GIOTTO. — «Sant Francesc dóna el seu mantell a un pobre.» Fresc a l'esglésiade Sant Francesc a Assisi.

<• a l^efy «° citi

GIOTTO. — «E1 sermó als ocells.» Fresc a l'església de Sant rranccse a.Assisi.

GASETA DE LES ARTS J

tiguitats. Els amateurs i compradorscada dia són més i més intel ligentsi exigents. Les exhibicions, vendes isubhastes d'antiguitats són cosacorrent avui dia, I les obres que enelles s'hi porten cada dia millors,establint-se una confïança entre com-pradors i venedors i una seriositatque és i ndispensable per a mantenirun mercat i una afició.

Les nostres col leccions públiquesi privades han lograt reunir unapart important del patrimoni artís-tic de la terra, les peces mestres delqual, avui degudament valorades,no estan pas a l'abast de totes lesbosses; però el col'leccionisme téuna altra missió a complir, i és lade nodrir la terra d'obres d'art delsaltres països. No manquen avui aBarcelona un o dos col'leccionistesd'alta categoria que recopilen obresdels grans mestres clàssics i acudena les grans vendes que es fan almón, disputant peces cabdals quevénen a enriquir Barcelona. Un altrecoLleccionisme no menys intel'ligent,s'ha dedicat a la recerca de les obresdels mestres catalans del segle xlx,tan oblidats fins ara. Des dels ro-màntics als naturalistes com enRigalt, en Martí i Alsina, en Vay-reda, etc., tot un estol de petitsmestres són amorosament recone-guts i estimats pels nostres amateurs.Un altre col leccionisme, ftmalmeñt,s'ha dedicat a la pintura dels se-gles xvll i xvrll d'Europa, on, des-comptant aquells mestres cabdalsinassequibles, hi ha mestres de segonordre exquisits i meritíssims quecada dia s'avaloren més.

En general, els nostres antiquarispouen en aquest pou sens li delsgrans centres artístics d'Europa iporten aquí una selecció d'obresestimables que queden entre nos-altres. Tal és el tipus d'exposició

-venda que ha estat oberta a lesGaleries Layetanes. L'amateur hi ha amb «La Verge i el Nen >, atribuïdapogut admirar peces a preus asse- a Metsys, ha obtingut preus respec-qulbles i de valor positiu que ha d'és- Cables. Un paisatge atribuït a Breu

-ser sempre creixent. Així tota una ghel també ha assolit bones apostes.sèrie de petits mestres flamencs i ho- Els noms que figuren en el catàleglandesos ha sigut presentada i acolli- a títol d'atribució són temptadors, Ida pel públic amb afectes dignes de cal abstenir-se de defraudar ambla serietat de l'exhibició. Una taula atribucions impossibles la il'lusió del

novell col'leccionista que es fia de lesllegendes del catàleg, posant davantel mot «atribuït» com aquí s'ha fet.En aquest cas ultra la direcció d'a-questa venda ha advertit que tenienels ofertors el dret del lliure examende les obres abans de fer l'oferta.

Cal afegir que una col'lecció benfeta i seleccionada d'aquesta pin-tura que el comerç d'antiguitatsposa avui a l'abast de molts cnnaleurs,és una cosa que no sols pot consti

-tuir un noble plaer per al posseïdor,sinó un bé positiu per a la nostraBarcelona i una forma elegant, útili pràctica de tenir petits capitalsde reserva ben collocats, tal comfan molts amateurs de l'estrangerque han adoptat la compra d'obresd'art com una forma de segur devida o de vellesa més agradable imés guanyadora que una carta d'unBanc de Segurs.

Per a donar una idea de la im-portància d'aquesta exposició-venda,donarem a continuació la llista delsnoms dels autors als qui han estatatribuïdes les obres exposades.

Divino Morales. — Nattier. —Teniers. — Zurbarán. — Jordaens.-Goya (bocet). — Wenix. — Van Or-ley. — Breughel de Velours.—Justede Gant. — Jean Metsys. — VanOstade. — Van Diyck. — Albano.-Andrea del Sarto. — Lancret. —Lan-ney (signat). — Dirk Hals. — Bou-cher. — Poëlembourg. — Brest (sig-nat). — Murillo. — J. Ganelie (sig-

veiem que Giunta pintà un SantChristus per a la Basílica d'Assís en1236 per encàrrec de fra Elías. Enles obres de Giunta s'hi manifestauna nova concepció, completamentnaturalista, de Jesús Crucificat. Iuna cosa hi ha absolutament certa,i és que després de sant Francesc, ibaix la influència directa del Sant,la concepció de Crist en Creu es trans-formà i que els artistes demostrarenun zel, fins llavors desconegut, encelebrar aquest moment de la Vidade Jesús.

Durant el segle xiul s'operà unarevolució total en aquesta escena;tots els elements simbòlics i al legò-rics depareixen, i tot es conver-teix en vida i realitat. Les .darreresparaules «Consumatum est », es re-presenten d'una manera directa; Je-sucrist és mort, però humanament,després de patir sofriments inexpli-cables; sa Mare, que ha participatdels seus sofriments, es desmaia enel paroxisme del dolor; sant Joani altra Maria procuren sostenir-lapels braços, mentre que la Magda-lena cau abraçada al peu de la Creu.

(Seguirà.) VICENS DE MORAGAS.

Una Exposició de pinturaantiga a les Laietanes

E1 nostre comerç d'obres d'art an-tigues comença a ésser (i ho diem

en honor dels que hi intervenen, entreels quals figuren avui a Barcelona—com a totes les grans capitals — ar-tistes i persones cultíssimes) algunacosa mes que una trista trafica dedesmembra ció del nostre patrimoniartístic. Els antiquaris d'ara no sónja la pobra gent instintiva i malpreparada que duia a vendre tresorsd'art català a l'estranger; ara entreells n'hi ha molts que saben enriquirel nostre patrimoni artístic comprantcoses d'art antic a fora i venent-lesaquí.

Un moviment curiós de col'lec-cionisme s'ha desvetllat entre nos-nitres, corresponent sens dubte almatèix fet que ha promogut aquestamilloració en el ram del negoci d'an-

nat). — Carreño de Miranda.—Es-cola Flamenca. — Panini. — Vila

-domat. — Jean Gossaert. — Lorenzode Credi. — Hugart. — Benson. —S. Jayman (signat). — Fragonard— Bellegambe. — Paul Potter. —J. B. del Mazo. — Jean Steen. —Escola Toledana. — Quentin Met-sys. — Wonwerman. — BernardoDaddi (segle xiv). — Murillo (pri-mera època). — Claudi Coello. —Rembrandt. — (Goya (època delsfrescos del Pilar). — Escola de Lan-cret. — Delacroix. — Correggio. —Molenaer. — Solario. — Lingelback.— Guillo Reni. — Pacheco.

!Jna Exposició de Martí iAlsina a «La Pinacoteca»i dos donatius pel nostre

Museu de Belles Arts

A «cLa Pinacoteca» s'ha celebrat unaexposició ben seleccionada d'o-

bres del gran pintor Martí i Alsina,que és cada dia més estimat delsnostres anzaleurs. Un auto- retrat,de Martí i Alsina, un quadre de flors,una natura morta, són les obrescabdals que s'exhibeixen, a més d'al-tres pintures sobre temes de paisatgei figures moll; interessants.

L'auto-retrat de l'artista, fet a lasegona època, és una meravella decolor. Uns visitants entusiastes re-cordaren que al Museu de BellesArts en Martí no hi fa pas el paperque li toca, i que, fora d'un dibuixal llapis auto-retrat comprat dar-rerament, l'efígie del gran mestredel naturalisme català no era a laSala Martí del nostre Museu Mo-dern. Un dels comentaristes tin-gué la idea d'iniciar una subscrip-

GIOTTO. — El broll misteriós duna font.» Fresc a l'església de Sant Francesc a Assisi.

GIOTTo. — ^La mort de Sant Francesc.» Fresc a Sta. Croce de Florència.

4 GASETA DE LES ARTS \T.^ 63

més •tard i mentre la Itàlia del Nordsofria més dòcilment la influència es-trangera, la Toscana anava produintun estil cada dia més senzill, però ori

-ginalíssim, que a sa vegada exercíuna influència decisiva en les arts deldibuix, deixant grans panys de paretsque feien indispensable una decoraciói més particularment exigien la formadecorativa de la pintura al fresc,mentre que l'escultura és exclosa enaquest art nou.

Efectivament, el paper de l'escul-tura consistia, sobretot, en l'orna

-mentació de les trones de predicador,que per aquestes circumstàncies re-sultaren una de les parts més essen-cials en totes les esglésies. Mes enda-vant s'hi va afegir en aquesta tascaper l'escultura la dels enterraments omonuments funeraris, que trobarenel seu més principal lloc a les esglésiesde les ordres mendicants.

Però totes dues arts, així la pinturacom l'escultura, començaren simultá-niament el seu gran treball a mitjansdel segle XIII; i sols la ignorància enquè s'ha viscut respecte als orígensde l'art italià ha pogut impedir queal costat de les obres d'escultura delsPisans no s'hagi sapigut descobrir alpropi temps, en les pintures d'aquellamateixa època, tots els elementsde la nova concepció artística. Lesprimeres obres pictòriques del Re-naixement són, als començaments,d'un voler menys pasmós que elde les escultures de les trones dePisa i de Siena, això és evident;però el cert és que tals obres exis-teixen i que totes elles consisteixenprincipalment en les representacionsde sant Francesc i de• sa llegenda.

I com per a la representació d'untema tan proper no existien tradi-cions consagrades que els pintorstinguessin de respectar, es varentrobar portats a buscar l'observacióen la vida real. Les poètiques histò-ries de Tomàs de Celano i de Bona-ventura esdevingueren tot seguitlectures favorites del poble i ambla riquesa de llurs imatges excitareni dirigiren la fantasia dels artistes.Sols després d'això, i pels voltantsde l'any 1300, va ésser quan lesforces artístiques en tal manera exer-citades es varen emplear en la tascade representar a Crist en creu i ala Mare de Déu i tot seguit a repre-sentar en una forma nova la històriabíblica, tal com ho prescrivia lapredicació franciscana.

Fins aquí el que diu substancial-ment l'Enric Thode en el capítol vide la seva esmentada obra. Tota ella,a part de constituir una història delSant d'Assís, té per ohjecte. pri-mordial arribar, per mitjà dcl mè-tode experimental, a la demostraciódels conceptes que s'acaben d'ex-posar. La seva publicació, qual pri-mera edició va sortir en l'any 1885.va constituir el punt de partidad'una sèrie d'estudis dirigits a des-cobrir les fonts d'insp^r'ació de lesobres d'art, i d'una manera mésespecial una bona part d'ells, apuntualitzar per quins camins lainfluència franciscana va prevaldreen les arts plàstiques.

Thode, després d'estudiar la, vidade sant Francesc, pintar son carácteri descriure d'una manera patèticasos últims anys i l'excelsa mort del«Poverello», emprèn un estudi cons-cienciós de les representacions plàs-tiques del mateix Sant i de la lle-genda franciscana, i demostra, ambgran còpia de dades, les formes novesdonades a les representacions cris-tianes per les arts, així respecte ala vida de Jesús com a la llegendade la Verge, a les al legories dels votsfranciscans, a la descripció de l'es-glésia d'Assís, amb la seva decora-ció artística, etc., etc.

Com a mostra interessantíssimade la manera de tractar aquellescomprovacions, recordarem els es-tudis dedicats al Naixement i a laCrucifixió de Jesús.

Explica, respecte al primer, queles «Meditacions» de sant Bonaven-tura expliquen el Naixement delNen Jesús, segons la visió d'un fran-ciscà, i després de descriure el textpassa revista a les representacionsinspirades en l'antiga manera finsarribar al Giotto i a Nicolau de Pisa,amb la Mare de Déu ageguda al lliti el Nen Jesús al bressol; observa latransformació que s'opera en TadeoGaddi, en Giottino, en Orcagua, finsa trobar, a l'acabament del segle xiv.a 1\'faria de genolls adorant l'InfantJesús despullat a •terra. 1 lo curiósés que en el «llibre de la pintura» delMont Athos es descrivia ja el mateixtema en els següents termes: «María,agenollada posa el Nen al bressol »;i no obstant cap de les representa-cions antigües respon a n'aquesttext. Aquesta manera de tractar eltema es va generalitzar a Florènciades de 1400, i el desenrotllaren admi-rablement Filippo Lippi i Luca Bellafobia. Els pastors també apareixenen adoració davant del bressol, i aixíla unitat de la composició obté soncomplet desenrotllo. A comptar d'a-quella hora, les representacions delNaixement expressen en tota sapuresa la conjunció de l'amor mater-nal i de la humil adoració, que desde tant temps la imaginació pie-tosa de Jacopone havia infiltrat enla poesia franciscana.

Si es comparen els cants de Jaco-pone amb les obres d'art que repre-sen ten el «Naixement», s'obté el con-venciment d'un fet que ha revelatja l'estudi del desenrotllo de l'artgrec; això és, que les arts plàstiquesnecessiten molt més temps per tra-duir amb lidelitat les concepcionsreligioses d'una època, que la poesia;i es veu al propi temps comprovatque és la poesia la que dirigeix méso menys directament la invenció ar-Listica.

Passem ara a examinar els passat-ges que ens parlen de la Crucifixió.No hi ha tema en la història cristianaque hagi sentit d'una manera tanfonda la influència de sant Fran-cesc com l'escena de la Crucifixió.El culte del Sant Christus mateix,tal com la inaugurà el Sant d'Assís,donà un impuls poderós a l'art, quasial següent dia de la seva mort, i així

I és que el Sant i la seva llegendaforen, fins a un cert punt, els edu-cadors del nou art de la pintura.Els desitjos universals d'obtenir unacommemoració plàstica del Santproporcionaren als artistes un as-sumpte nou, tan feliç com grandiós.

GIoTTO. — aSant Francesc clóna al seu mantell a un pobre. Fresc a l'esglésiaele Sant Francesc a Assisi.

`.,^-b.-

GioTTO. — El sermó als ocells.» Fresc a 1'csglósia ele Sant Francesc a•Assisi.

N.^ G3GASETA DE L- ES ARTS 5

tiguitats. Els amateurs i compradorscada dia són més i més inteHigentsi exigents. Les exhibicions, vendes isubhastes d'antiguitats són cosacorrent avui dia, i les obres que enelles s'hi porten cada dia millors,establint-se una confiança entre com-pradors i venedors i una seriositatque és indispensable per a mantenirun mercat i una afició.

Les nostres coljeccions públiquesi privades han lograt reunir unapart important del patrimoni artis-tic de la terra, les peces mestres delqual, avui degudament valorades,no estan pas a l'abast de totes lesbosses; però el coljeccionisme téuna altra missió a complir, i és lade nodrir la terra d'obres d'art delsaltres països. No manquen avui aBarcelona un o dos coHeccionistesd'alta categoria que recopilen obresdels grans mestres clàssics i acudena les grans vendes que es fan almón, disputant peces cabdals quevénen a enriquir Barcelona. Un altrecol'leccionisme no menys intel'ligent,s'ha dedicat a la recerca de les obresdels mestres catalans del segle xlx,tan oblidats fins ara. Des dels ro-màntics als naturalistes com enRigalt, en Martí i Alsina, en Vay-reda, etc., tot un estol de petitsmestres són amorosament recone-guts i estimats pels nostres amateurs.Un altre col'leecionisme, frnalmeñt,s'ha dedicat a la pintura dels se-gles xvri i xviii d'Europa, on, des-comptant aquells mestres cabdalsinassequibles, hi ha mestres de segonordre exquisits i meritíssims quecada dia s'avaloren més.

En general, els nostres antiquarispouen en aquest pou sens fi delsgrans centres artístics d'Europa iporten aquí una selecció d'obresestimables que queden entre nos-altres. Tal és el tipus d'exposició

-venda que ha estat oberta a lesGaleries Layetanes. L'amateur hi ha amb «La Verge i el Nen », atribuïdapogut admirar peces a preus asse- a Metsys, ha obtingut preus respec-quibles i de valor positiu que ha d'és- tables. Un paisatge atribuït a Breu

-ser sempre creixent. Així tota una ghel també ha assolit bones apostes.sèrie de petits mestres flamencs i ho- Els noms que figuren en el catàleglandesos ha sigut presentada i acolli- a títol d'atribució són temptadors, ida pel públic . amb afectes dignes de cal abstenir-se de defraudar ambla serietat de l'exhibició. Una taula atribucions impossibles la il'lusió del

novell col'leccionista que es fia de lesllegendes del catàleg, posant clavantel mot «atribuït» com aquí s'ha fet.En aquest cas ultra la direcció d'a-questa venda ha advertit que tenienels ofertors el dret del lliure examende les obres abans de fer l'oferta.

Cal afegir que una col'lecció benfeta i seleccionada d'aquesta pin-tura que el comerç d'antiguitatsposa avui a l'abast de molts amateurs,és una cosa que no sols pot consti

-tuir un noble plaer per al posseïdor,sinó un bé positiu per a la nostraBarcelona i una forma elegant, útili pràctica de tenir petits capitalsde reserva ben coPlocats, tal comfan molts amafeurs de l'estrangerque han adoptat la compra d'obresd'art com una forma de segur devida o de vellesa més agradable imés guanyadora que una carta d'unBanc de Segurs.

Per a donar una idea de la im-portància d'aquesta exposició-venda,donarem a continuació la llista delsnoms dels autors als qui han estatatribuïdes les obres exposades.

Divino Morales. — Nattier. —Teniers. — 7,urbarán. — Jordaens.-Goya (bocet). — Wenix. — Van Or-ley. — Breughel de Velours.—Justede Gant. — Jean Metsys. — VanOstade. — Van Diyck. — Albano.-Andrea del Sarto. — Lancret. —Lan-ney (signat). — Dirk Hals. — Bou-cher. — Poclembourg. — Brest (sig-nat). — Murillo. — J. Ganelie (sig-

veiem que Giunta pintà un SantChristus per a la Basílica d'Assís en1236 per encàrrec de fra Elías. Enles obres de Giunta s'hi manifestauna nova concepció, completamentnaturalista, de Jesús Crucificat. Iuna cosa hi ha absolutament certa,i és que després de sant Francesc, ibaix la influència directa del Sant,la concepció de Crist en Creu es trans-formà i que els artistes demostrarenun zel, fins llavors desconegut, encelebrar aquest moment de la Vidade Jesús.

Durant el segle xill s'operà unarevolució total en aquesta escena;tots els elements simbòlics i al legò-rics de apareixen, i tot es conver-teix en vida i realitat. Les darreresparaules «Consumatum est », es re-presenten d' una manera directa; Je-sucrist és mort, però humanament,després de patir sofriments inexpli-cables; sa Mare, que ha participatdels seus sofriments, es desmaia enel paroxisme del dolor; sant Joani altra Maria procuren sostenir-lapels braços, mentre que la Magda-lena cau abraçada al peu de la Creu.(Seguirà.) VICENS DE MORAGAS.

Una Exposició de pinturaantiga a les Laietanes

E1 nostre comerç d'obres cl'art an-tigues comença a ésser ii ho diem

en honor dels que hi intervenen, entreels quals figuren avui a Barcelona—com a totes les grans capitals — ar-tistes i persones cultíssimes) algunacosa mes que una trista trafica dedesmembració del nostre patrimoniartístic. Els antiquaris d'ara no sónja la pobra gent instintiva i malpreparada que duia a vendre tresorsd'art català a l'estranger; ara entreells n'hi ha molts que saben enriquirel nostre patrimoni artístic comprantcoses d'art antic a fora i venent-lesaquí.

Un moviment curiós de coPlee-cionisme s'ha desvetllat entre nos-altres, corresponent sens dubte almateix fet que ha promogut aquestamilloració en el ram del negoci d'an-

nat). — Carreño de Miranda.—Es-cola Flamenca. — Panini. — Vila

-domat. — Jean Gossaert. — Lorenzode Credi. — II'ogart. — Benson. —S. Jayman (signat). — Fragonard— Bellegambe. — Paul Potter. —J. B. del Mazo. — Jean Steen. —Escola Toledana. — Quentin Met-sys. — Wonwerman. — BernardoDaddi (segle xiv). — Murillo (pri-mera època). — Claudi Coello. —Rembrandt. — (Goya (època delsfrescos del Pilar). — Escola de Lan-cret. — Delacrolx. — Correggio. —Molenaer. — Solario. — Lingelback.— Guido Beni. — Pacheco.

Una Exposició de Martí iAlsina a «La Pinacoteca»idos donatius pel nostre

Museu de Belles Arts

A«La Pinacoteca» s'ha celebrat unaexposició ben seleccionada d'o-

bres del gran pintor Martí i Alsina,que és cada dia més estimat delsnostres amateurs. Un auto- retrat,de Martí i Alsina, un quadre de flors,una natura morta, són les obrescabdals que s'exhibeixen, a més d'al-tres pintures sobre temes de paisatgei figures molt interessants.

L'auto -retrat de l'artista, fet a lasegona època, és una meravella decolor. Uns visitants entusiastes re-cordaren que al Museu de BellesArts en Martí no hi fa pas el paperque Ii toca, i que, fora d'un dibuixal llapis auto-retrat comprat dar-rerament, l'efígie del gran mestredel naturalisme català no era a laSala Martí del nostre Museu Mo-dern. Un dels comentaristes tin-gué la idea d'iniciar una subscrip-

B ribuït a Carreño de Miranda. (Exposició de pintura antiga a les Galeries Layetanes.)

r

à^ á

6 GASELA DÈ LÈS ARTS N.° 63

Composició històrica atribuïda a Fraaonard. (Exposició venda ele pintura antigaa les Galeries Layetanes.)

c ió i comprar l'obra per a re-galar-la al Museu. Ben aviatva créixer la llista on s'hi apun-taren tots els presents i algunsaltres visitants . que aquellavetlla feren cap a l'exposició.A darrera hora, però, quan jatancaven; entrà un visitant.Li: anunciaren que la subscrip-ció era oberta. Demana el preude venda del quadre, i un copadquirit va donar l'ordre dequè acabada l'exposició l'en

-treguessin al Sr. President dela Junta de Museus, a títolde donatiu anònim.

El generós ofertor obligà .ala promesa fornzàl de no dir elseu ;nom:..

Al'eñdemà els iniciadors dela : subscripçíó ,qúè Havien fetpassos, varen rebre satisfets lanotícia... però la subscripcióera ja iniciada i ben aviat vadecidir-se destinar-la per ad-quirir una altra obra de Martíde les exposades i fer-ne així mateixdonació al Museu si es reunia lasuma necessària.

Bell exemple i bell començar d'uncostum que faria honor a la nostra1 arcelona. Respectem l'anonimat de1'ofertor de l'auto-retrat d'en Martí;però vagi el nostre agraïment vers1'inconegut i vagi també vers elsi#iiciadors de la subscripció i versels generOsòs subscrits que pensenámb el nostre Museu. FLAMA.

SES EXPOSICIONSF. Masvila a les La 'clanes. — El

dia 4 del corrent es va obrir a lesLayetanes 'una interessantíssima ex-pósició de pintures i retrats de Fre-deric Masvila, de la qual parlaremen el nostre nombre vinent.

Paisal es d'-0ltuel La parés a lesGaleries La 'clanes. — El pintor J.Olivet Lagarés ens ofereix un casd'aplicació al treball dur de la pin-tura, veritablement exemplar. Ambaquesta exposició demostra coml'esforç i el dalit de comprensióporten a I'artista a penetrar la rea-litat del món exterior i a conèixer-la,cosa que és absolutament indispensa-ble al qui la vulgui revelar en la sevapintura. Olivet Lagarés, per un camíple de modèsties i d'esforços, halograt tenir a la mà la claude la bona pintura i descobrirel lloc on rau abscondit el se-cret dels mestres.

Els seus paisatges sempreagradosos, una mica superfi-cials, un xic esborrallats d'in-decisió i tous per manca delsentit estructural de les coses,ens apareixen ara durs de lesprimeres veritats trobades illampants d'emocions vivesdels bons descobriments queha fet l'artista. «Matí de de-sembre», per exemple, és unatela orgànica, on el món deixad'ésser un teló ben compost iacolorit per a convertir-se enun tros de realitat plena d'alèvital. La tela «Primaveral».menys forta, mostra en algunpunt consecucions de mestre.«Sol de tarda» ensenya tot unpintor... Queden encara rastresde les flonjors passades, delsesborrallaments d'antigues in-decisions, de trucs apresos da-vant les teles d'en Vayreda...Olivet Lagarés triomfarà defi-nitivament de tot això. Haobert forat al mur dels preju-dicis i lluca ja el ver camí dela pintura.

de les pintures on ens contaels ors vells i la lluïssor deles sedes i dels domassos delssumptuosos palaus. Aixf ma-teix, quan s'ha llençat a l'airelliure, s'han suscitat problemesde llum que ha envestit i haresolt en alguns casos, però queen altres no ha reeixit.pas comés costum en ell de reeixir.Assenyalem, però, aquesta.no-ble inquietud de renovar elsseus horitzons que l'artistamanifesta. Martí Garcés mereixprou respecte perquè assistimal seu viatge interessats pelseu esforç i segurs del seu fu-tur triomf, que trobarà al cap-davall d' aquesta renovació delsseus temes que en aquesta in-teressant exposició sembla ini-ciar-se i en la qual — repetim

-ho — hi ha obres que ellessoles serien suficients a mante-nir el seu ben guanyat prestigi.

Dibuixos cl'Elsa Jernàs a CanDalmau. — Elsa Jernàs es una noiasueca que viatja i pinta i es guanyala vida amb la seva noble professió.Dedicada a l'escenografia, ha fet aFrança i a Espanya alguns notablestreballs. Exposa ara a Can Dalmauuna sèrie de dibuixos, aquarel'les,aiguaforts i litografies que revelenun domini dels procediments moltimportant. Es nota sobretot en lesobres d'Elsa Jernàs una educaciód'escola considerable. Sap bé leslleis' del dibuix i la seva mà hi vasegura. Els paisatges de la sevaterra els ha expressat graciosamenten les seves litografies. Un senti

-ment delicat, un realisme atent iuna emoció continguda són carac-terístiques meritòries de les sevesobres. A Sevilla ha dibuixat sensefer espanyolades, amb el mateixnervi i amb la mateixa simplicitatintensa. Algunes belles aquarel'lesens la mostren pintora sensible idóna un tast lleminer del que deuenésser les seves obres en color.

Benvinguda sia entre nosaltres isiguem-li grats de venir a enriquirel nostre moviment artístic ambI' exhibició de les seves obres tanestimables.

Paisalges sud-americans de LluísMarislany de Trias. —Notes de pai-saLge pintades d'una manera fugisse-

ra, amb un procediment divi-sionista insegur. Algunes bellesarmonies de color sal Len per acíi per lla indicant la presènciad'un home dotat amb condi-cions que apareixen mal endre-çades entre la vaguetat sovintinspirada i plena de sensibili-tat d'algunes de les obres ex-hibides, poc importants per aformular un judici més completde l'apreciable artista.

Paisal es de Joan Fuster aCan Parés. - L'artista mallor-quí Joan Fuster feia algunsanys que no havia fet cap ales nostres sales d'Exposició.Ara hi ha comparegut amb unasèrie de visions de Mallorca,l'illa dels paisatges prestigio-sos, l'illa de les cales amb lesaigües quietes i transparents,veritable trencacolls pels pin-tors que volen dir la qualitatde les coses.

Joan Fuster ha lograt tros-sos d'aquella veritat bellíssimade Mallorca, i aquest triomfl'ha de satisfer, i el compensasobradament d'aquelles altresteles més esforçades i menysreeixides, que ha fet bé de

Al donar-li la nostra enhorabonapels triomfs aconseguits, ens plaufelicitar-nos del camí emprès i mostrar-li a guisa d'estimulant divisa,aquell mot que hauria d'ésser elguia de tots els pintors de la natura:Endins!...

Exposició Mu1e1 a les GaleriesLajelanes. Y. Mulet és un artistavalencià de dots molt estimables.Presenta una sèrie bellissima depaisatges d'Andalusia i de França,que no tenen altre defecte que eld'ésser tractats sota una manerapictòrica interessant i bella, peròque representa un apriorisme estil

-lístic molt perjudicial. Mulet, queés home dotat per a la •pintura, nodeuria oblidar que l'estil no és unmotllo preconcebut dins el qual esbuida l'emoció de la realitat, sinóque és un producte de l'emoció quela realitat promou en l'esperit del'artista: un resultat, en fi. Cenyir,reduir, estil'litzar la natura no éstenir precisament un estil pictòric,sinó pintar segons les normes d'unestil (cosa molt diversa) i en lasubjecció al qual les sensacions vivesi directes perden la frescor. Sàvia iintel'ligent i bella la manera de Mu-let, ella constitueix un mur que maino el deixarà avençar. Cal que tiri aterra aquest mur. Les valors de l'ar-tista mereixen el que ens atrevim a

donar-li afectuosa i respectuosamentaquest modest consell.

Pialares de Martí Garcés a lesGaleries Arenas — La pintura deMartí Garcés, plena de simpatia, haaconséguit dins el seu gènere notesmestrívoles i inigualades en la pin-tura de l'actual moment. El tosuaument romàntic dels seus inte-riors senyorívols, amb les figuresfemenines a contrallum d'una fines-tra clavant del transparent o delfons lluminós d'un vell jardí, és unacosa típica de l'artista que ha pro-mogut en ell moments de veritableemoció pictòrica. En aquesta ex-posició que ara ha tingut oberta ales Galeries Areñas, dues o tres telesaguanten elles soles els prestigis quel'artista té aconseguits, però empre-nent volades noves (cosa 'que ésd'estimar en tot artista), ha canviatels seus usuals escenaris flonjos iavellutats amb llums delicades i inti-mes, per les velles pedres del Palaudel rei Martí de Poblet, davant lesadmirables finestres del qual ha col-locat algunes figures evocant (ambpoca fidelitat històrica) els monjosdel vell cenobi, o repetint una deles seves noies romàntiques. MartíGarcés no ha vençut les dificultatsde pintar la venerable nuesa delsmurs de pedra. Les seves teles nohan assolit aquella verba típica

«Paisatge amb figures i bèsties.» Atribuït a Paul Potter•

Pintors

BAIXERAS, DIONÍS ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... n'IUNTANER, 1, 2.on, 1.aBIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D . ............ CASP, 56COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL, M. A. .. ..... PROVENçA, 362.JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.MASVILA, F ............. Po. S. JOAN, 133. ESTUDIMESTRES, FÈLIX ..... , . DIPUTACIÓ, 289, 1 erRAURICH, NICOLAU BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VICENS ....... PETRITXOL, 14

Dillnisants-pintors

CARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1

F. s cul tors

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANTFRANCESC (SARRIÀ).

LLI1\'IONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

Decoració

LENA, S. A....... PL, ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2•.

llecoradors

BADRINAS, A.......BUSQUETS, JOAN ....LLONGUERAS, JAUMEMARCO, SANTIAGO ...PALAU, JosEP .. .....PARCERISAS I C.' ...RIGOL, RAMON ......

NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).PASSEIG DE GRÀCIA, 36.RDA. S PERE, 36, 3.er, 1.aARAGÓ, 280.MALLORCA, 313.E. GRANADOS, 90DIAGONAL, 389.

Projectistes de jardins

LLIMONA I BENET, RAFEL CASA BALIARDA -HORTARIGOL ARTUR ........... , PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Acadèmics de dibniz i pintura

BAIXAS PI, 1, l.er

Llibreries d'art

EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

Editors de llibres d'art

EDITORIAL MUNTAÑO-LA, S. A . ............ PI.. CATALUNYA, 9.

Reportatges d'art

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on

N'n (

f ' ; GASETA DE LES ARTS 7

portar a l'exposició, mostrant aixítot el procés del seu noble treball.

Domènec Soler i Gili a Can Parés.- Pintor humil i constant, el pai-satgista Soler i Gili mostra en laseva exposició d'enguany algunesteles veritablement emocionades.Mancava en la correcció esforçadade les obres d'en Soler aquestapunta de cosa viva que ara s'hisent, aquest llampec de la internavibració que estillitza l'espectaclereal i el concreta en un sentiment.Així, certes muntany.es ombrejadespel ponent, fortament estructurades;així el sentiment de la desoladanetedat dels rasos als grans cims, oel pampellugueig virolat d'una pro-cessó, o un tros d'arbreda palpi

-tant... Domènec Soler torna a esto-nes als vells temes i a les velles ma-neres, però en la seva confidènciaconstant amb la naturalesa es veuque darrerament hi ha tingut esto-nes de fonda i emocionada intimitatque han donat a les seves obres unanova valor. Per ella el felicitem.

El Foment de les Arts Decorativesa Mn. Josep Gudiol

Amb motiu de l'excursió que elFoment de les Arts_ Decoratives haefectuat a Vich per tal de veure lesnoves pintures de l'absis de la ca-tedral, obra d'en Josep M. a Sert,i de visitar el Museu Episcopal, ha

estat entregat a l'eminent arqueòlegdirector i ànima d'aquella institu-ció cabdal de la nostra cultura artís-tica, el següent missatge que fa unveritable honor al Foment i com-pleix un deure que la nostra culturaté amb el virtuós i savi sacerdot.

Diu així:

«Reverend Senyor:Si els servidors de la cultura me-

reixen la gratitud dels ciutadans, siaquesta els hi és deguda encara enmajor grau quan, tot servint aquellanobilíssima causa, han contribuït afer Pàtria, quin deute immens notenim envers vós per la vostra formi

-dable obra d'estudis arqueològics iper haver plasmat amb esforç d'anysaqueix Museu Arqueològic Episcopalde Vich, on s'apleguen tantes mera-velles , enriquides pel seny i l'amorque haveu posat en percaçar-les,estatjar-les i catalogar-les.

Generosament, inlassablement, ha-veu donat les vostres hores i lesVostres energies a una gran tascaorgànica, completant i lligant amb

lo més ca-racterísticde la nostraterra els co-neixementsd' aquestaciència uni-versal del'art anticque a cadapoble té cai-res espe-cials.

Per a fer-ho com calia

amb cons-cient sacri-fici heu dei-xat la salutentre les pà-gines delsVostres ma-nuscrits,entre els ob-jectes delMuseu, sense que mai les més do-loroses limitacions orgàniques haginenterbolit la clareint de vostra in-

tel ligència o emboirat aquesta me-mòria en què copseu tota Parqueo-logia religiosa.

Déu vos pagui la vida que .tandesinteressadament haveu esmerçat;Déu premiï els vostres mèrits, quenosaltres, com : a conreuadors i. ai-madors dels Oficis d'Art ; valoremal seu vertader preu i honoremamb tot el cor.

Barcelona, desembre de 1926. -Pel Foment de les Arts Decoratives,El Consell Dtrectin.»

GASETA l)E LES AIITSAparcix gninzenalment

A:IIITORIAL 1IAVID, Corts, 460 EDITOICIAL POLÍGLOTA, Petritsol, RBarcelona............ 2 ptes • al mes Número solt:Snbscripció: Peninsula i Amèrica 30 e l'any De l'any eorrent Ptes. 125i Altres països........ 36 » » > anterior » 2

GUIA DE LES ARTS I DELS AUTISTESEfectes de dibuix i tfihtura

GUARDIOLA, I. ........ VALÈNCIA, 199.HORTA, MIQUEL......... AVINYÓ, 7TEXIDOR, MODEST ..... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

Antiquaris

COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA PIETAT, lO DAIt CATED.GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, 5. n nQUER FARRÉS, FR. » ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.

Catifes (líanufactnra)

AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

Ceràmica d'art

GUARDIOLA, JOSEP ..... MOZART, 6, l.er, 2.a

Construcció i decoració

BASTÚS, QUERALTÓ I C.". STA. ELENA, 4 16

Consfrn Ctors d'obres

OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.011, 2.a

Ebenistes

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.VAYREDA, RAIMO\II .. BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

Escultors decoradors

SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR

Escultura religiosa

CAMPS ARNAU, J. M.'. .. MONTSENY, 77 (GRACIA).

Fusteries artístiques

CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283

4a1eries d'exposicions

AREÑAS............... CORTS, 670.GALERIES DALMAU . , . P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. ......... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARÉS (MARAGALL) PETRITXOL, 5

Joiers

SUNYER, R. ...... .. CORTS, 660

LiunparesBIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

.Metalls (FaI'f

BIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARTBAU, 103.

Iriral1

TERRÉS CAMALÓ E.... EXPOSICIÓ: LÀURIA, 9TERRÉS CAMALÓ, J. M., S. C. Tallers: VALENCIA, 483

ll[obles ModernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

Papers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAUIIICH, 8.SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE 1.'ANOFL,'1

Parquets (fàbriques)

BASTÚS, QUERALT6 I C.' SANTA ELENA, 4 16CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificial

MINGUELL, JOAN ... • . • PARÍS, 209.

I'intors deeoradorsCASALS PEYPOCI-I, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).

Reproduccions artístignesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMAS ........... CONSELI. DE CENT, 368,RENART, ,I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

Tapisseries

BLANCO BAÑERES, H... CALL, 21 .

Tapissers

BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRAC,A, 36.GILABERT, JOSEP ...... PASSEIG DE GRÀCIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (llannfactura)AYMAT, TODIÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).

Vidres d'artGRANELL I C. e.... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA i C.' CASANOVA, 32.TERRÉS CAMALÓ, E.... EXPOSICIÓ: LÀURIA, 9TERRÉS CAMALÓ, J. M., s. c. Tallers: VALÈNCIA, 483

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Funclició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

TELÈFON S. P. reo

Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 430

Barcelona

LA PINACOTECAd<

GASPÀ ESMATJES

.r .s MARCS I GRAVATS e.,EXPOSICIONS PERMANENTS

Coc., 644 INtr< e on, i, 1 0u0. Tddun 5045 A.BARCELONA

8 GASETA DE LES ALTS No ^3

Ha sortit

La NoVel'la d'en "FLAMA"

La Rul®taLLIBRERIA CATALONIA

Plaça Catalunya, núm. 17

ANTIGA CASA A. OLIVA

T. Priu MarinéTaller de daurats • Altars • Imatges

Decoració i reproducció en pasted'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Gent, 368 TELÈF. 2002 s. P.entre 13ruch i Giroua) BARCELONA

ANTIGUITATS

D'ART

CalI 28 PRAL. CARRER FERNANDO

nFIOIniHuiuII1H11

(CARRE

ST. JAUME)

BARCELONA

'

rnjji tJ ̂ - é 1 1 I 1t ,

t.

VIDRIERES ^' \ G^^ RISTALISYGRABATS;(( ' 1 YVIDRES

D ART'PLANSYCURVATS

Bsacr Loen

OOOOOOOOOOJ^C

SILL® ICE REFÓSPatent n.° 93559

POT GRADUAR-SE A QUATRE POSICIONSDIFERENTS AVENTATJa EN CONFORT1 EN ECONOMIA AL SILLÓ AD.7USTABLE DE

FABRICACIÓ ANGLESA

Model A. I Model B.Tapissat amb molles Amb coixins de miraguano

A. BadrinasNeptú, 2 (G.) BARCELONA

LA CIUTAT I LA CASACasa ïundada l'any 1840

REVISTA D'ARQUITECTURA,

ARQUEOLOGIA I BELLS OFICIS

Corts Catalanes, 754, 1. er L a BARCELONA

MOBLES ARTÏSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

14 P7-ÌDRÓS,^'^ t,.z.;4o

-- Premiada a l'Exposició d'Arts Decoratives de Paris de 1925

74RQUES INVULNERABLES PER A CAUDALS

1^.._k A.\Iii l'ANY DE SECRET SENSE CLAURREMSES PER A COPIAR CARTESR^INYS DE SEGURETAT PER A PORTES DE PS

_—` BRSeuLES DE ROMANA SENSE PESOSC11MBRES eUIRaSSRDES AMB coM-

®- ¡1 ^^ 1'ARTI:NENTS (PER A BANCS 1 BANQUERS

?liA PROVA DE FOC, EXPLOSIUS 1 LLADRES^,c-__- . Fem tramesa d= pressupostos si s'ars demanes

TALLLERS: VALENCIA, 501-503 •CASTILLEJOS, 247-249DFSPATX: RONDA SANT PERE, 21 •BARCELONA

1Irt ; Marcs

Presents

Sala ParésRetritxol, 5 Telèf, 3523 11.

Compreu el llibre

Per la bellesa de la Llar huidRecull d'orientacions

Edició del Foment de lesArts Decoratives illus-trada amb 50 Iàmines ennegre i colors i un suple-ntent contenint l'alçada—i plantes d'un edifici

Preu: 18 Ates.

G. Homar

Mol7les

L2rr)pares

Decorzació

Antiguitats

Canuda, 4 BARCELONA

BRONZES D'ARTFERRETERIA I METALLS PER A OBRESLÁMPARESINSTALLACIONS AIGUA 1 GAS

BIOSCA& BOTEY, s, i.

VENDES: TALLERS:

8amg la Catalunya, 1Z9 Roger do Flor, 1B9Teléfon 1228 G. Telèfon 1005 G.

.."(,CA veO18TRA^w

LONES, LONETES, LLANETES

I ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERES

SIMII.ARS

TENDES DE CAMPANYA

DE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEI. RAM

G. ESTAFÉ

PASSEIG DE SANI' JOAN, NÚM. S

TELèF. 203 - s. p.

BARCELONA

MO73L .3' ARTÍLS'TICS

DE ROTEN (JONC)

FÁBRICA:

Passeig de Gràcia, 115

BARCELONA

ARTS GRÁPIQUES, S. A., SUCCESSOIOS LI'IIENRICH 1 C: —DARCLLONA

r