guia medi 5è

7/22/2019 guia medi 5

1/272

GuiaConeixementdel medi 5PRIMRIA

Grup PromotorSantillana

7/22/2019 guia medi 5

2/272

La Guia didctica de Coneixement del medi 5, per a cinqu curs dEducaci Primria,

s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria

de Grup Promotor / Santillana, sota la direcci de Jos Toms Henao i Maria ngels

Andrs Casamiquela.

Text del llibre de lalumne: G. Comas, L. Etxebarria, B. Fors, . Mart, J. I. Medina,

A. Moral, A. I. Prez, A. Rodrguez i J. Rubi.

Text de la Guia didctica: G. Comas i A. Snchez-Ramal.

Illustraci:P. Coulbois, C. Fernndez, C. Salom, J. Santos i B. Segu.

Edici: G. Comas, A. Sagrist i A. Snchez-Ramal.

7/22/2019 guia medi 5

3/272

IntroducciProjecte La Casa del Saber . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV

Educaci Primria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VI

Les competncies bsiques del currculum. . . . . . . . . VII

Recursos per al cinqu curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VIII

Recursos per al sis curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . X

Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII

Les competncies bsiques en lreadel Coneixement del medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XIV

Programa dESTUDI EFICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVIII

Treballar amb mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XX

El llibre de lalumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXII

La guia didctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXVIII

Guia didcticaPRIMER TRIMESTRE

Unitat 0. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8A

Unitat 1. La unci de nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12AUnitat 2. La unci de relaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26A

Unitat 3. El planeta Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40A

Unitat 4. La protecci del medi ambient . . . . . . . . . . 54A

Recull trimestral 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

SEGON TRIMESTRE

Unitat 5. La matria i les propietats que t . . . . . . 76A

Unitat 6. Les orces i el moviment . . . . . . . . . . . . . . . . 90A

Unitat 7. El relleu de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102A

Unitat 8. El clima i la vegetaci de Catalunya . . .116ARecull trimestral 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128

TERCER TRIMESTRE

Unitat 9. La poblaci i les activitatseconmiques a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136A

Unitat 10. La prehistria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150A

Unitat 11. Ledat antiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164A

Unitat 12. Ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176A

Recull trimestral 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

Annex: Glossari - Lmines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

7/22/2019 guia medi 5

4/272IV

Projecte La Casa del Saber

La Casa del Saber persegueix una educaci de

qualitat que aciliti lxit escolar dels alumnes. sruit dun llarg procs dinvestigaci i debat. En el

disseny hi han participat mestres, pedagogs, psi-

clegs, editors, dissenyadors, illustradors i moltsaltres proessionals que hi han aportat la seva il-

lusi i els seus coneixements. La seva eina i lallarga experincia de Grup Promotor / Santillana

onamenten la solidesa daquest projecte.Els mestres, els alumnes i els pares poden diposi-

tar la seva coniana en La Casa del Saber.

La Casa del Saber procura aconseguir lequitat enleducaci, de manera que tots els alumnes trobin

una resposta apropiada al seu ritme daprenentat-ge i a les seves condicions personals.

Per assolir lequitat, el projecte planteja una au-

tntica educaci en valors, amb una atenci espe-cial a la tolerncia, la convivncia, la cura del medi

ambient i altres valors que promouen la construc-

ci dun mn millor per a tots.Aquest projecte pretn tamb que els alumnes re-coneguin i valorin la diversitat cultural de la socie-

tat en qu vivim.

La Casa del Saber s un espai on hi cabem tots:alumnes, mestres, pares...

Un projecte ben fonamentat Una casa per a tots

7/22/2019 guia medi 5

5/272V

La Casa del Saber, el nou projecte de Grup Promotor / Santillana, s un es-

pai educatiu en el qual els alumnes poden adquirir les capacitats que neces-

siten per al seu desenvolupament personal i social.

La Casa del Saber sapuntala en tres principis:

Promoure un aprenentatge efica que permeti

lalumne desenvolupar satisactriament les habili-tats que ha dadquirir en el Cicle superior de Prim-

ria. Es tracta de garantir un aprenentatge slid delscontinguts curriculars onamentals daquest cicle.

Per aconseguir-ho, a ms dels llibres de lalumne,

oerim mltiples recursos per explicar, reorar, com-

plementar i avaluar els continguts onamentals.

Aplicar el coneixement a la vida quotidiana,de

manera que els nens i nenes siguin capaosdactuar satisactriament en la seva vida diria.

Aix doncs, pretenem que els alumnes es desen-volupin en les situacions comunicatives en qu

es trobin immersos, acin servir els seus conei-xements matemtics per resoldre problemes de

cada dia i acin s dels continguts apresos percomprendre i per prendre decisions sobre el seu

entorn natural i social.

Contribuir al desenvolupament de les competncies

bsiques que ha dadquirir lalumnat al llarg de len-senyament obligatori. Des de totes les rees saa-

voreix el desenvolupament de les competncies

segents, que sn les que els alumnes necessitenper desenvolupar-se en la societat actual:

Pensar i comunicar

Descobrir i tenir iniciativa

Conviure i habitar el mn

Ser i actuar de orma autnoma

Dins daquestes quatre grans competncies b-siques, nhi trobem daltres que sn interdepen-

dents, de manera que alguns elements daquestes

es creuen o aborden perspectives complement-ries. El desenvolupament i la utilitzaci de cadas-

cuna necessita al seu torn les altres:

Competncies per aprendre a aprendre.

Competncies culturals, socials i ciutadanes.

Competncies en comunicaci lingstica.

Competncies matemtiques de raonament, declcul, de resoluci de problemes

Competncies daplicaci de coneixements ad-quirits.

Competncies en el coneixement i la interacci

amb el mn.

Competncies en higiene i salut.

Competncies per prevenir i resoldre conlictes.

Competncies en el tractament de la inormacii la competncia digital.

Competncies artstiques.

Competncies en educaci viria.

Competncies aectives.

Competncies en participaci.

Els pilars del projecte

7/22/2019 guia medi 5

6/272VI

Segons el Decret dordenaci curricular de ledu-caci primria de la Generalitat de Catalunya, lafinalitat de lEducaci Primria s proporcionar atots els nois i noies una educaci que els perme-ti assegurar un slid desenvolupament personal,adquirir les habilitats i les competncies culturalsi socials relatives a lexpressi i comprensi oral,

a lescriptura, al clcul, a la resoluci de proble-mes i als coneixements bsics de la cincia, lacultura i la convivncia; desenvolupar la compe-tncia dexpressar el que sha aprs; dexplicaramb raons coherents, fiables i ben justificades elseu punt de vista i la seva opini, de saber escol-tar el punt de vista dels altres amb respecte idarribar a acords quan sigui necessari; desenvo-lupar les habilitats socials, desfor, treball i estu-di; expressar el sentit artstic, la creativitat ilafectivitat; i conixer els elements bsics de lallengua, la histria, la geografia i les tradicions

del pas que permetin el seu arrelament.

En lapartat en qu senumeren els objectius deletapa, el Decret exposa el segent:

Leducaci primria ha de contribuir a desenvo-lupar les habilitats i les competncies que per-metin als nois i a les noies:

Conixer, valorar i aplicar els valors i les nor-mes de convivncia per ser un ciutad o ciuta-dana lliure capa de prendre compromisos indi-viduals i collectius, respectar els drets humans

i acceptar el pluralisme propi duna societat de-mocrtica.

Tenir conscincia del valor del treball individuali collectiu i desenvolupar hbits desfor i tre-ball en lestudi, aix com actituds de confiana,amb iniciativa personal, autodisciplina, sentitcrtic i responsabilitat.

Adquirir habilitats per mantenir i millorar el cli-ma de convivncia, i per prevenir i resoldre con-flictes de manera pacfica tant en lmbit fa-miliar com en lmbit escolar i social.

Conixer, comprendre i respectar les diferentscultures i les diferncies entre les persones; idefensar laplicaci dels drets humans en totsels mbits de la vida personal i social, sensecap tipus de discriminaci.

Conixer i utilitzar de manera apropiada tant lallengua catalana, com la llengua castellana, isi escau larans, aix com una llengua estran-gera.

Desenvolupar les competncies matemtiquesbsiques i ser capa daplicar-les a les situa-cions de la vida quotidiana.

Conixer, valorar i estimar lentorn natural, so-cial i cultural per reforar el sentiment de per-tinena i arrelament al pas i ser capa de pren-dre compromisos responsables per mantenir ocanviar elements daquest entorn.

Utilitzar diferents representacions i expressionsartstiques en la construcci de propostes pls-tiques i musicals.

Seleccionar i valorar la informaci rebuda oaconseguida per mitj de les tecnologies de lainformaci i de la comunicaci.

Desenvolupar les capacitats afectives en totsels mbits de la personalitat i en la manera derelacionar-se amb els altres.

Aplicar, en contextos diversos, els diferents co-

neixements adquirits i els recursos propis, a fide resoldre de manera creativa problemes, si-tuacions personals i necessitats de la vida quo-tidiana.

Valorar la importncia de la higiene i de la salut,i acceptar les seves caracterstiques personals iser respectus amb les dels altres.

Adquirir els elements bsics duna correc-ta educaci viria i les actituds de respecteque afavoreixin la prevenci daccidents de trn-sit.

Educaci PrimriaFINALITAT I OBJECTIUS

7/22/2019 guia medi 5

7/272VII

La Llei Orgnica dEducaci i el Decret curricularde la Generalitat de Catalunya presenten una no-vetat important: la incorporaci de les competn-cies bsiques al currculum.

En el Decret curricular, concretament, safirmaque la finalitat central de cadascuna de les reescurriculars s el desenvolupament de les compe-

tncies bsiques, tot tenint en compte que cadas-cuna de les rees o matries contribueix al desen-volupament de diferents competncies i, a lavegada, cada una de les competncies bsiquessassolir com a conseqncia del treball en dis-tintes rees o matries. Per tant, leficcia en laconsecuci de les competncies bsiques depnduna bona coordinaci de les activitats escolarsde totes les rees curriculars.

Sobre aquest mateix assumpte, la Llei diu el se-gent: El currculum sestructura a lentorn

drees de coneixement, que s on shan de bus-car els referents que permetran el desenvolupa-ment de les competncies en aquesta etapa.Aix, doncs, a cada rea sinclouen refernciesexplcites sobre la seva contribuci a aquellescompetncies bsiques a les quals sorienta enms gran mesura. Daltra banda, tant els objec-tius com la prpia selecci dels continguts prete-nen assegurar-ne el desenvolupament.

Qu entenem per

competncia bsicaEntenem per competncia bsica la capacitat deposar en prctica duna manera integrada, encontextos i situacions diferents, els coneixe-ments, les habilitats i les actituds personals ad-quirides.

El concepte de competncia inclou tant els conei-xements terics com les habilitats o coneixe-ments prctics i les actituds. Va ms enll delsaber i del saber fer o aplicar, perqu inclou tam-b el saber ser o estar.

Les competncies bsiques o clau tenen les ca-racterstiques segents:

Promouen el desenvolupament de capacitatsms que no pas lassimilaci de continguts,encara que aquests estan presents a lhoraconcretar-se els aprenentatges.

Tenen en compte el carcter aplicatiu dels apre-nentatges, ja que sentn que una personacompetent s aquella capa de resoldre elsproblemes propis del seu mbit dactuaci.

Es fonamenten en el seu carcter dinmic, jaque es desenvolupen de manera progressiva ipoden ser adquirides en situacions i institu-cions formatives diferents.

Tenen un carcter interdisciplinari i transversal,ja que integren aprenentatges procedents dediverses disciplines acadmiques.

Sn un punt de trobada entre la qualitat i lequi-tat. Duna banda, amb elles sintenta garantiruna educaci que doni resposta a les necessi-tats reals de lpoca en qu vivim (qualitat).Daltra banda, es pretn que siguin assimila-des per tot lalumnat, de manera que serveixinde base comuna a tots els ciutadans i ciutada-nes (equitat).

Les competncies clau o bsiques sn, doncs,aquells coneixements, destreses i actituds quetots els individus necessiten per a la seva realit-

zaci i desenvolupament personal, per a la sevainclusi a la societat i per a la seva incorporacial mn de locupaci. Les competncies shau-rien dhaver adquirit al final de lensenyamentobligatori, i haurien de constituir la base duncontinu aprenentatge al llarg de tota la vida.

Les competncies bsiquesEN EL CURRCULUM

7/22/2019 guia medi 5

8/272VIII

Recursos per al cinqu curs

RECURSOS PER ALS ALUMNES

Llibres

Llengua catalana 5

Llengua castellana 5. Ms Plural

Matemtiques 5

Coneixement del medi 5

Msica 5. Inclou CD

Dibuix i pintura 5Religi catlica 5

Essential Science 5

Drawing and painting un 5

Lectures 5

Diccionari escolar

Quaderns

Quadern 13 de Llengua



Quadern 13 de Matemtiques



Activitats. Coneixement del medi 5Les TIC en el coneixement del medi 5

Les competncies lingstica i matemticades del Coneixement del medi 5

Ortograia

Nombres i operacions

Problemes de Matemtiques

Activitats amb mapes

Activitats de Cincies Naturals

Clcul mental

RECURSOS PER AL PROFESSOR

Recursos per a laulaMapes muts interactius

Mapes murals dEspanya, dEuropa i del mn,amb noms per treure i posar

Material manipulable per a Matemtiques

Cossos geomtrics: cons, prismes, cilindres,eseres, cub, pirmides...

Instruments per a la pissarra: regle, comps,transportador, escaire i cartab

Desenvolupament dels cossos geomtrics

Pla per treballar raccions

Figures planes

Bitllets i monedes

Lmines de Matemtiques

Classes de quadrilters, classes de triangles,polgons, el cercle i la circumerncia, tipusdangles, cossos geomtrics

Lmines de Coneixement del medi

Lmines per treballar el cos hum, mapesde Catalunya, dEspanya, dEuropa...

Lmines de Llengua

Models de conjugacions verbals Llengua catalana

Models de conjugacions verbals Llengua castellana

Guies didctiques

Guia didctica de Llengua catalana 5 Inclou CDper al programa de Comprensi i expressi oral

Guia didctica de Llengua castellana 5.Ms Plural Inclou CD per al programade Comunicaci oral

Guia didctica de Matemtiques 5

Guia didctica de Coneixement del medi 5

Guia didctica de Msica 5 Inclou 2 CDamb canons, exercicis i audicions

7/22/2019 guia medi 5

9/272IX

Recursos per avaluar

Recursos per a lavaluaci.Llengua catalana 5

Recursos per a lavaluaci.

Lengua castellana 5. Ms PluralRecursos per a lavaluaci.

Matemtiques 5

Recursos per a lavaluaci.Coneixement del medi 5

Recursos per atendre la diversitat

Fitxes de reor i ampliaci.Llengua 5

Fitxes de reor i ampliaci.Llengua castellana 5. Ms Plural

Fitxes de reor i ampliaci.Matemtiques 5

Fitxes de reor i ampliaci.Coneixement del medi 5

Ms recursos. Llengua catalana 5

Ms recursos. Lengua castellana 5. Ms plural

Ms recursos. Matemtiques 5

Ms recursos. Coneixement del medi 5

Treballar amb mapes

Guia didctica Dibuix i pintura 5

Guia didctica de Religi catlica 5

Guia del diccionari escolar

Teachers Book Essential Science 5

Teachers Book Drawing and Painting un 5

Recursos per treballarles competncies

100 propostes per millorar la competnciaen comunicaci lingstica

100 propostes per millorar la competnciamatemtica

100 propostes per millorar la competnciaen el coneixement i interacci amb el mn sic

Recursos digitals

CD Recursos didctics

CD Documents curriculars

CD Solucionari. Cicle superior

Programa dEstudi Efica

Manual per al proessorat

7/22/2019 guia medi 5

10/272X

Recursos per al sis curs

RECURSOS PER ALS ALUMNES

Llibres

Llengua catalana 6

Llengua castellana 6. Ms Plural

Matemtiques 6

Coneixement del medi 6

Educaci per a la ciutadania

Msica 6. Inclou CDDibuix i pintura 6

Religi catlica 6

Essential Science 6

Drawing and painting un 6

Lectures 6

Diccionari escolar

Quaderns







Activitats. Coneixement del medi 6Les TIC en el coneixement del medi 6

Les competncies lingstica i matemticades del Coneixement del medi 6

Ortograia

Nombres i operacions

Problemes de Matemtiques

Activitats amb mapes

Activitats de Cincies Naturals

Clcul mental

RECURSOS PER AL PROFESSOR

Recursos per a laulaMapes muts interactius

Mapes murals dEspanya, dEuropa i del mn,amb noms per treure i posar

Material manipulable per a Matemtiques

Cossos geomtrics: cons, prismes, cilindres,eseres, cub, pirmides...

Instruments per a la pissarra: regle, comps,transportador, escaire i cartab

Desenvolupament dels cossos geomtrics

Pla per treballar raccions

Figures planes

Bitllets i monedes

Lmines de Matemtiques

Classes de quadrilters, classes de triangles,polgons, el cercle i la circumerncia, tipusdangles, cossos geomtrics

Lmines de Coneixement del medi

Lmines per treballar el cos hum, mapesde Catalunya, dEspanya, dEuropa...

Lmines de Llengua

Models de conjugacions verbals Llengua catalana

Models de conjugacions verbals Llengua castellana

Guies didctiques

Guia didctica de Llengua catalana 6 Inclou CDper al programa de Comprensi i expressi oral

Guia didctica de Llengua castellana 6.Ms Plural Inclou CD per al programade Comunicaci oral

Guia didctica de Matemtiques 6

Guia didctica de Coneixement del medi 6

Guia didctica de Educaci per a la ciutadania

7/22/2019 guia medi 5

11/272XI

Recursos per avaluar

Recursos per a lavaluaci.Llengua catalana 6

Recursos per a lavaluaci.

Lengua castellana 6. Ms PluralRecursos per a lavaluaci.

Matemtiques 6

Recursos per a lavaluaci.Coneixement del medi 6

Recursos per atendre la diversitat

Fitxes de reor i ampliaci.Llengua 6

Fitxes de reor i ampliaci.Llengua castellana 6. Ms Plural

Fitxes de reor i ampliaci.Matemtiques 6

Fitxes de reor i ampliaci.Coneixement del medi 6

Ms recursos. Llengua catalana 6

Ms recursos. Lengua castellana 6. Ms plural

Ms recursos. Matemtiques 6

Ms recursos. Coneixement del medi 6

Treballar amb mapes

Guia didctica de Msica 6 Inclou 2 CDamb canons, exercicis i audicions

Guia didctica Dibuix i pintura 6

Guia didctica de Religi catlica 6

Guia del diccionari escolar

Teachers Book Essential Science 6

Recursos per treballarles competncies

100 propostes per millorar la competnciaen comunicaci lingstica

100 propostes per millorar la competnciamatemtica

100 propostes per millorar la competnciaen el coneixement i interacci amb el mn sic

Recursos digitals

CD Recursos didctics

CD Documents curriculars

CD Solucionari. Cicle superior

Programa dEstudi Efica

Manual per al proessorat

7/22/2019 guia medi 5

12/272

7/22/2019 guia medi 5

13/272XIII

SIS CURS

UNITAT CONTINGUTS

1

Les persones

i la salut

La saluti la malaltia

Riscosper a la salut

Les malaltiesineccioses

El tractamentde les malalties

2 La reproducciEls carcterssexuals

La ecundaci Lembarsi el part

3 Els ssersviusLa cllula Els ssers

pluricellulars:animals i plantes

Els altresssers vius

4Mquines,tecnologiai societat

Les mquinesi els usosque en em

Les partsduna mquina

Els operadorsmecnics

Els avenostcnicsi la societat

5 Lelectricitati el magnetismeLes crregueselctriques

Els imantsi el magnetisme

El correntelctric

Els circuitselctrics

6 LenergiaLenergiai les sevespropietats

La calor i la llum La produccidelectricitat

Lenergiaen la nostrasocietat

7 La representacide la TerraLa Terrai els mapes

El planiseri sic El relleu i lesaiges dEuropa

El planiseripoltic

8El relleu, el climai els paisatgesdEspanya

El relleupeninsular.La MesetaCentral

Les muntanyesexteriorsa la Meseta,les depressions,les illesi les costes

Rius, llacsi embassamentsa Espanya

El climamediterranii la sevavegetaci

El clima ocenic,el de muntanyai el subtropical.La vegetaci

9La poblacii les activitatseconmiquesa Espanya

Caracterstiquesi distribucide la poblaciespanyola

El sector primarii el sectorsecundaria Espanya

Els serveisa Espanya

10Les institucionsde Catalunya,Espanya i Europa

Les institucionsde Catalunya

LorganitzaciterritorialdEspanya

Les institucionsdEspanya

Les institucionsde la unieuropea

11 LedatmodernaEls ReisCatlics.El descobrimentdAmrica

Limperidels ustria

La criside limperi

La societati la culturaen ledatmoderna

12 LedatcontemporniaEl segle XIX La vida

en el segle XIXDe la dictadurade Primo deRivera a la

de Franco

La transicii la democrcia

7/22/2019 guia medi 5

14/272XIV

Les competncies bsiquesen lrea de Coneixementdel medi

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETNCIAEN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIAMB EL MN FSIC

Per assolir aquesta competncia, cal que lalumnat:

Sigui capa dexplicarcom funciona el cos hum,amb la finalitat dactuarper prevenir malalties i conservarla salut prpia i la dels altres.

Al cicle superior, lalumnat aprendr com sn icom funcionen els principals aparells i sistemesdel cos hum, i com duen a terme les tres fun-cions vitals. A ms, coneixer algunes malalties ireflexionar sobre la manera de preservar la sevasalut.

Sigui capa de reflexionarde manera crtica i de manifestaractituds responsables sobreel medi ambient.

En aquest cicle, lalumnat comprendr qu s elmedi ambient, quines accions el malmeten i qui-nes mesures ajuden a conservar-lo. Tamb serconscient de la seva responsabilitat personal en lapreservaci del medi natural. A ms, valorar elsespais naturals de lEstat espanyol i en coneixerdiferents categories.

Sigui capa daplicarconeixements cientficsper explicar el mn fsici resoldre problemes de la vidaquotidiana.

Al cicle superior, lalumnat aprendr com estanconstituts el nostre planeta, el sistema solar ilUnivers. Tamb estudiar nocions bsiques so-bre la matria, lenergia, i les forces simples icomplexes, que li permetran comprendre fen-mens quotidians. Daltra banda, aprofundir en elconeixement sobre com funcionen algunes mqui-nes simples i compostes.

7/22/2019 guia medi 5

15/272XV

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETNCIASOCIAL I CIUTADANA

Per assolir aquesta competncia, cal que lalumnat:

Sigui capa dexplicar amb criteriscientfics el funcionamentdels ssers vius i la sevainteracci amb el medi naturali amb els ssers humans.

Lalumnat comprendr durant aquest cicle lorga-nitzaci cellular dels ssers vius. Aix mateix, re-coneixer ssers dels cinc regnes. A ms, podrexplicar les relacions bsiques que hi ha entre elscomponents dun ecosistema.

Sigui capa de comprendreles caracterstiques dels diferentspaisatges i entorns per valorar-nela diversitat i per orientar-seen lespai.

En aquest cicle, lalumnat aprendr a reconixercom sn els elements del paisatge relleu, rius,vegetaci i clima de Catalunya, dEspanya i tam-b el relleu dEuropa. Tamb aprendr a interpre-tar un mapa de relleu i a localitzar punts en unplaniseri.

Sigui capa dentendrelorganitzaci social i econmicaen els entorns propersper participar com a ciutadactiu en la vida social.

Al cicle superior, lalumnat estudiar lorganitzacipoltica de Catalunya, dEspanya i de la Uni Euro-pea. Tamb aprendr les dades bsiques sobreles activitats econmiques, la poblaci i les insti-tucions de Catalunya i dEspanya, i tamb les ins-titucions europees. A ms, participar activamenten debats, dilegs i posades en com sobre die-rents temes.

Sigui capa de reconixer fetsi personatges del passatper comprendre el presenten el seu entorn proper.

En aquest cicle, lalumnat aprendr a reconixer les

caracterstiques de cada etapa histrica i a explicar-ne levoluci. Tamb aprendr a situar ets relle-vants de la histria en una seqncia temporal.

Sigui capa de comprendrei valorar la realitat socialper conviure de maneratolerant i solidria.

Al cicle superior, lalumnat relexionar sobre laimportncia de les lleis i de les institucions auto-nmiques, estatals i europees. A ms, aprendr aposar-se en el lloc daltres persones que viuen si-

tuacions conlictives i suggerir maneres de resol-dre conlictes.

7/22/2019 guia medi 5

16/272XVI

Competnciamatemtica

Des del coneixement del medi, de manera espe-cial en els temes relacionats amb les cincies i la

geografia, es contribueix a desenvolupar aquestacompetncia proposant la interpretaci i lexpres-si matemtica dels fets i els fenmens. Al ciclesuperior es treballen nocions relacionades amb lainterpretaci numrica del mn fsic (la mesura deltemps, la distncia i la velocitat, la introducci a lamesura de la matria i la mesura de diferents ele-ments meteorolgics) i de la societat (demografiai activitats econmiques).

Competncia artsticai cultural

Des daquesta rea safavoreix el coneixement ila valoraci dexpressions culturals daltres socie-tats i poques. Tamb safavoreix el desenvolupa-ment daquesta competncia en la mesura en qulobservaci guiada i sistemtica dillustracionsforma part de les habilitats prpies de leducaciartstica. En lrea de Coneixement del medi esduen a terme activitats de creaci plstica i es pro-mou el desenvolupament daquesta competncia

per mitj duna acurada selecci esttica de lesillustracions i les fotografies.

CONTRIBUCI DE LREA DE CONEIXEMENT DEL MEDIAL DESENVOLUPAMENT DALTRES COMPETNCIESBSIQUES

Competncia

comunicativalingsticai audiovisual

En lrea de Coneixement del medi es presenten

diferents tipus dinformaci: textos expositius, car-tells, notcies, fulletons, etc., que permeten treballarla competncia lectora. A ms, es desenvolupen leshabilitats de comunicaci oral per mitj dactivitatsdintercanvi dopinions sobre diferents temes.

Tractamentde la informacii competncia digital

Aquesta rea contribueix al tractament de la infor-maci per mitj de mltiples activitats dobserva-ci i descripci de la realitat, i tamb de registrei classificaci dinformaci en diferents formats,com ara taules, fitxes, escrits...

7/22/2019 guia medi 5

17/272XVII

Competncia dautonomiai iniciativa personal

En lrea de Coneixement del medi, les mltiplesactivitats daplicaci de coneixements i de solucide problemes de la vida diria especialment elprograma Sc capa de... promouen el desenvo-lupament daquesta competncia. Igualment, lamanera en qu shan redactat els textos i les acti-vitats permet que els alumnes acin el seu treballde manera autnoma.

Competncia daprendre

a aprendre

En aquesta rea es treballen dierents tcniques

per seleccionar, organitzar, interpretar i memoritzarinormaci. A ms, es proposa una seqenciaciacurada de les activitats daprenentatge i soerei-xen molts resums i dierents tipus de grics i dor-ganitzadors grics. Al comenament de les unitatses dna loportunitat de recordar el que es coneixsobre el tema en qesti, per vincular els coneixe-ments nous amb els ja adquirits.

COMPETNCIES BSIQUESEN CONEIXEMENT

DEL MEDI 5

UNITATS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Competnciaen el coneixementi la interacciamb el mn sic

Competnciacomunicativalingstica i audiovisual

Tractament

de la inormacii competncia digital


Competnciadaprendre a aprendre

Competnciadautonomiai iniciativa personal

Competnciamatemtica

Competncia sociali ciutadana

7/22/2019 guia medi 5

18/272XVIII

1. En qu consisteix subratllar

Subratllar implica detectar all que resulta important dins dun text. Per ens importa

sempre el mateix?

Depenent de quins objectius perseguim, podem realitzar dierents tipus de subratllat.

s possible que noms pretenguem localitzar unes dades en el text; potser hi bus-

quem la idea essencial i les idees secundries que cont, o pot ser que vulguem exa-

minar-lo de manera detallada.

Segons lobjectiu que ens plantegem, resultar pertinent subratllar ms o menys

quantitat de text.

2. Per a qu subratllem

Subratllem paraules clau per generar marcadors mentals.

Aquest tipus de subratllat s til especialment per aprendre conceptes i per expli-

car-ne desprs el signiicat.

Subratllem parts del text per identificar-ne les idees principals.

Aquest tipus de subratllat s til per estudiar un tema i desprs desenvolupar-lo.

7

Tcniques destudi

Subratllar

Subratllar desenvolupa:

Latenci.La concentraci.La capacitatdanlisi.

En la digesti participen diverses parts delaparell digestiu:

A la boca, els aliments sesmicolenamb les dents i es mesclen amb la sali-va, produda per les glndules salivals.Aix es orma el bol alimentari.

Enla digestiparticipendiversespartsdelaparelldigestiu:

A la boca, els aliments sesmicolenamb les dents i es mesclen amb la sali-va, produda per les glndules salivals.Aix es orma el bol alimentari.

Aprofiteu aquest tipusde subratllat per elaborar

esquemes.

Aprofiteu aquest tipusde subratllat per redactar

resums.

Digesti

boca

dentsglndules salivals

bol alimentari

El material necessari

Un llibre en qu noimporti marcar(o una otocpia).Unllapisiun esborrador,per poder rectiicar.

ProgramadEstudi EficaEl projecte La Casa del Saber pretn, al cicle superior de Primria, preparar

els alumnes perqu arontin amb xit lESO. El programa dESTUDI EFICAs una eina per assolir-ho. Amb aquest programa es pot entrenar els alum-nes en ls de tcniques i habilitats que els seran molt tils en la seva vidaacadmica.

Aquest programa t quatre components:

Cont relexions, estratgies, suggeriments didctics i itxes otocopiables.Comprn tres grans apartats: tcniques destudi, preparaci davaluacionsescolars i presentaci de treballs.

1. Manual per al professorat

Tcniques destudi

Aquest apartat inclou les habilitats segents, que per-meten als alumnes consolidar laprenentatge dels con-tinguts, a mesura que van estudiant un tema:

Tcniques per seleccionar la informaci Subratllar. Inerir les idees principals. Detectar idees abans de llegir.

Tcniques per sintetitzar la informaci Resumir. Organitzar gricament la inormaci:

esquemes i taules.

Preparaci davaluacions escolars

El segon apartat del programa est dedicat a treballarles habilitats segents, que els alumnes necessiten perpreparar les avaluacions:

Repassar continguts

Repassar procedimentsReflexionar sobre laprenentatge propi

Presentaci de treballs

En aquest apartat sinclouen les habilitats segents,necessries per planiicar i elaborar de manera organit-zada els treballs escrits i les exposicions orals:

Buscar la informaci

Elaborar treballs escrits

Presentar exposicions orals

PRIMRIA

Recursosperalprofessorat

PROGRAMADESTUDI EFICA

Manual per alproessoratRefexions, estratgiesi activitats per treballarles tcniques destudi, lapreparaci davaluacionsi la presentaci de treballs


168467_C.indd 1 19/2/09 13:29:11

1. En qu consisteix buscar informaci

Buscar informaci s una tasca planificada que va encaminada a un fi.

Abans de comenar a buscar inormaci, cal:

73

Presentaci de treballs

Buscar informaci

En un llibre de text trobem la inorma-ci ben dierenciada de tot el que noho s.

Enun documentaltelevisiu,sobretotsiestavalatper unairma de prestigi,solemtrobarveracitat.

En una novella trobem icci,encaraquepotserunaicciversemblant.

1r Saber b qu es busca. Qu busco?

2n Sospesar quina s la ont ms idnia. On ho buscar?

3r Aplicar lestratgia ms eica. Com ho buscar?

2. Per a qu busquem informaci

Lalumnat busca inormacions puntuals per:

Resoldre activitats concretes que els han encarregat.

Resoldre dubtes i adquirir coneixements pel et que es preguntin, sigui de orma

espontnia o per encrrec.

A ms, en el tercer cicle de Primria, lalumnat sinicia en la recerca dinormaci

sobre un tema monogric per:

Preparar i elaborar un treball escrit.

Preparar i presentar una exposici oral.

3. Estratgies: triar bones fonts dinformaci

Els alumnes de Primria encara no disposen de capacitat plena per distingir entre

inormaci i opini. Tampoc no poden discernir de manera autnoma les inormaci-

ons veraces i contrastades de les que no ho sn.

Per triar correctament les onts dinormaci, cal tenir en compte tres variables:

Inormaci Opini i interpretaci

Veracitat Imprecisi, intenci tendenciosa o recreaci subjectiva

Realitat Ficci

Tcniquesdestudi

Preparacidavaluacions

escolars

Presentacide treballs

1. En qu consisteix repassar procediments

Lalt contingut procedimental de lrea de Matemtiques justiica dedicar un apartat

especic per relexionar sobre les estratgies i les tcniques que sn prpies

daquesta rea. No obstant aix, alguns dels suggeriments que sinclouen aqu sn

igualment vlids en altres rees daprenentatge.

Lalumnat amb poques habilitats estratgiques no repassa un procediment de ma-

nera espontnia. s important prendre conscincia daquest et per planiicar les

iniciatives didctiques que semprenguin.

Si un procediment t xit, el nen o nena no es plantejar si ho ha et b o mala-

ment. En t prou amb el resultat.

Si un procediment racassa, el nen o nena el repetir mecnicament; i si continua

racassant, potser desistir, potser provar un altre procediment i..., torna a co-

menar.

Per tant, lacci docent ha de dirigir-se a inculcar en lalumnat hbits de relexi i

actituds dinters pel treball ben et, perqu prengui conscincia dels processos

daprenentatge de qu sn protagonistes.

2. Per a qu repassem procediments

Lobjectiu ltim de repassar procediments s tenir la certesa que una tasca est

ben eta. En el terreny prctic, aix es tradueix en una doble seguretat:

Estar segurs que no shan coms errors.

Estar segurs que sha et servir el millor procediment possible.

53

Preparaci davaluacions

Repassarprocedimentsgaranteix:

Comprendre el quesest ent.Establir rutinesdautocontrol.Verbalitzar processosmentals.Prendre conscinciadels processosdaprenentatge.

Repassar procediments

Per a qu repassem

els procediments

Exemples de situacions matemtiques

en qu lalumnat repassa procediments

No dna per acabada una divisi ins que a la prova de loperaci (quocient3 divisor1 residu).

A classe, durant la correcci duna srie de percentatges, veu que t malament un clcul.En lloc de limitar-se a copiar el resultat correcte, el recalcula sobre la marxa i lanota b.

A la seva companya li surt un resultat dierent en el problema i compara els passosque han seguit lun i laltra.

Per calcular 2/3 de 150 abans eectuava totes les operacions (150 : 3 i 50 3 2).Quan ha automatitzat el procediment de clcul, el a mentalment i nanota el resultat.

Per comprovar resultats

Per detectar errorsen el resultat

Per detectar errorsen el procs

Per millorar procediments

7/22/2019 guia medi 5

19/272

PRIMRIA


PROGRAMA DESTUDI EFICA

Esquemes de LlenguacatalanaEls continguts imprescindibles de la Primriaresumits en 23 esquemes

Prova

editorial

demos

tra

La versi denitiva daquestmaterial didcticla lliurarem

gratutament en CD


175644_C indd 1 27/2/09 21:26:42

XIX

PRIMRIA



Esquemes de MatemtiquesEls continguts imprescindibles de la Primriaresumits en 28 esquemes

Prova

editorial

demost

ra


gratutament en CD


175655_C indd 1 23/3/09 16:03:21

En els llibres de lalumne es proposen acti-vitats identiicades amb letiqueta ESTUDIEFICA en qu es treballen estratgies perestudiar i repassar els continguts bsics. A

ms, a les guies per al proessorat i a linicide cada unitat soereix la llista daquestesactivitats i de les estratgies a qu an ree-rncia.

2. Activitats en els llibresde lalumne

Aquests suggeriments sn el pont natural en-tre el Manual per al proessorat i els llibres delalumne. Shi an propostes concretes per uti-litzar el Manual al llarg del llibre de lalumne.Sn a les columnes de suggeriments didcticsde cada unitat.

3. Suggerimentsa les guiesper al professorat

Aquests materials recullen els continguts im-prescindibles de Primria presentats en ormadesquemes.

4. Esquemes de Llengua,Coneixement del medii Matemtiques

PRIMRIA



Esquemes de Coneixementdel mediEls continguts imprescindibles de la Primriaresumits en 30 esquemes

Prova

editorial

demos

tra


gratutament en CD


175666_C indd 1 10/3/09 10:08:04

38

24. Llegeix el resum.

25. ESTUDI EFICA. Copia el mapa conceptual i completal.

26. ESTUDI EFICA. Completa la taula de les glndules endocrines.

Repassa

La funci de relaci

Per mitj de la funci de relaci les persones respo-nem als canvis que tenen lloc al nostre medi extern i alnostre medi intern.

En la resposta enront dels canvis en el medi externintervenen els rgans dels sentits, el sistema nervis i laparell locomotor.

El sistema nervis est ormat pel sistema nervis central i el sistema nervisperiric. El sistema nervis central est ormat per lencal i la medulla espi-nal. El sistema nervis periric est ormat pels nervis.

Les cllules del sistema nervis sn les neurones.

La coordinaci interna orma part de la unci de relaci. Fa que tot el nostre cosactu de manera conjunta i organitzada. En aquesta unci intervenen el sistemanervis, els msculs involuntaris i el sistema endocr.

El sistema endocrest ormat per les glndules endocrines, que abriquen hor-mones.

els rgansdels sentits

el sistemaendocr

......... .........els msculsinvoluntaris

el sistemanervis central

.........

format per

.........

hi intervenen

LA FUNCI DE RELACI

el sistemaesqueltic

.........

GLNDULA HORMONA FUNCI

HipisiHormona delcreixementialtreshormones

Controla elcreixement idirigeix lactivitatdaltresglndulesendocrines.

format per format per

distncia de reacci distncia de renada

27. Indica quin dels esquemes es relaciona amb cada situaci i explica per qu.

28. Ens quins dels casos anteriors cal prendre precaucions especials? Per qu?

39

2

Mantenir la distncia de seguretat

Toler

ncia

A

distncia daturada

distnciade reacci

distnciade renada

distnciade reacci

distnciade renada

distnciade reacci

distnciade renada

distncia daturada distncia daturada

La Mireia circula a 100km/h.Est atenta idescansada.

En Jep circula a 100km/h.Aquesta nitha dormitmalament.

LaJanacirculaa100km/h.Haploguti lacarreteraestmullada.

DISTNCIA DATURADA

Distncia dereacci: distncia que recorre un vehicledesque elconductor veu un perillfns que accionaelsrens.Elconductortarda a accionarelsrensuna micamenysdun segon,per aquesttempsaugmenta siestcansato distreto siha begutalcohol.Commsrpidva elvehicle,ms distncia recorre en aquesttemps.

Distncia defrenada: distncia que recorre un vehicledesque el conductoracciona els rensfnsque elvehiclesatura.Depn de la velocitat,per tamb delbon estatde la carretera.Aquesta distncia augmenta bastantamb la pluja.

Distncia daturada: distncia totalque recorre un vehicledesque el conductorveu un perillfns que elvehicle satura.Equivala la distncia de reacci msla distncia de renada.

Distncia deseguretat: distnciade separaci que sha de deixarrespecte delvehicle deldavantperevitarxocaren casdunarenada brusca.Aquesta distnciaaugmenta amb la velocitatdel vehicle.

100km/h70m

80km/h44m

120km/h103m

B C

59

4

59

y Cadenaalimentriaixarxa alimentria.Les xarxes alimentries relecteixen msb que les cadenes alimentries lesrelacions alimentries de lecosistema.

3. Els descomponedors

El sl dun bosc a la tardor est cobert duna catia de u-lles. Si les ulles que cauen any rere any sacumulessin aterra, arribarien a er diversos metres de gruix. Per aix nopassa perqu hi actuen els ssers vius descomponedors.

Els descomponedors sn bacteris i ongs que descomponentotalment les restes dels ssers vius, tant vegetals com ani-mals. Daquesta manera, les sals minerals que contenenaquestes restes tornen al sl, que aix es mant rtil.

4. Cadenes i xarxes alimentries

Les relacions dalimentaci entre les espcies dun ecosis-tema es representen per mitj de cadenes alimentries. Enaquestes representacions, les espcies suneixen amb let-xes que van des de lsser viu que serveix daliment, ins alque se nalimenta.y

En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentries die-rents, i una mateixa espcie pot intervenir en moltes cade-nes dierents. Per aix, per representar ms b les relacionsde lecosistema, susen les xarxes alimentries, unes repre-sentacions en orma de xarxa que combinen diverses cade-nes alimentries.

En un ecosistema hi ha organismes productors, quees abriquen els aliments, i consumidors, que handaconseguir els aliments. Les relacions dalimentacien els ecosistemes es representen per mitj de cade-nes i xarxes alimentries.

Respon

3. Per qu les plantes rebenel nom de productors?Quins altres productorsconeixes?

4. Explica per quels descomponedorscontribueixen a mantenirla fertilitat del sl.

5. Qu sn les relacionsalimentries? Com es podenrepresentar?

6. Vs a http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/

cadenes/index.htm,i construeix una xarxaalimentria.

carronyaire rotten

consumidor consumer

depredador predator

productor producer

CADENA ALIMENTRIA XARXA ALIMENTRIA

guineu

ratolde camp

lligabosc

lligabosc estepaherbes

alzina

abella

rata cellarda

ratolde camp

cargolsaltamart

conill

serp verda

corb

liba guineu

58

La nutrici en els ecosistemes

Els ssers vius es relacionen en els ecosiste-mes de moltes maneres, per les relacionsms importants sn les alimentries: quisalimenta de qui?

1. Els productors de lecosistema

Les plantes sencarreguen de abricar ali-ments a partir de la llum del sol i de substn-cies senzilles. Per aix, les plantes sanome-nen productors.r

En els ecosistemes aqutics, les algues snels productors. Com ja saps, moltes daques-tes algues sn microscpiques, per sn im-portantssimes com a productores daliment.

2. Els consumidors

Els animals no poden abricar el seu aliment.Lhan daconseguir daltres ssers vius, delsquals salimenten. Per aix, els animalssanomenen consumidors.

Els animals herbvors salimenten de plan-tes i reben el nom de consumidors prima-ris.

Els animals carnvors salimenten dani -mals herbvors. Sanomenen consumidorssecundaris.

Hi ha uns altres animals que salimentendels consumidors secundaris. Sn els con-sumidors terciaris.

Els animals carnvors que cacen altres ani-mals per alimentar-se sanomenen depreda-dors.

Un altre tipus de consumidors sn els car-ronyaires. Sn animals, com ara els voltors omolts insectes, que salimenten de cadversdaltres animals.t

Altres consumidors sn els parsits, que pre-nen laliment daltres ssers vius, tot i queno els maten. Un exemple en sn els mos-quits, que xuclen la sang dels mamers.

r Fageda. En els medis terrestres, les plantes snels productors.

t Voltors. Els voltors sn carronyaires. Ajudena eliminar els cadvers dels ecosistemes.

7/22/2019 guia medi 5

20/272XX

Treballar amb mapesEl projecte La Casa del Saber respon als objectius curriculars de lrea deConeixement del medi: contribuir a desenvolupar en lalumnat les capaci-tats i les habilitats relacionades amb mapes i plnols. Per complir aquest

propsit, Grup Promotor / Santillana Educacin posa a la disposici delproessorat un material que sorganitza en dos blocs ben dierenciats:Mapes muts fotocopiables i Lectura i interpretaci de mapes.

Lenocament innovador daquesta secci rau en la incorporaci de suggerimentsdidctics per treballar cada mapa, destacant les diicultats ms comunes de cadaaspecte geogric.

A ms, shan incorporat dos mapes de cada comunitat au-tnoma, un de sic i un altre de poltic, perqu el proessorels pugui utilitzar de la manera que sadapti millor al seuprojecte didctic.

Mapes muts fotocopiables

La collecci de mapes muts otocopiables permet a lalumnatde lrea de Coneixement del medi reconixer i localitzar elsprincipals elements del medi sic i hum.

En aquesta secci shan incorporat 61 mapes muts en ormatDIN-A4 amb diversos temes i a escales dierents.

Coneixementdel medi

Treballaramb mapesCICLE SUPERIOR PRIMRIA

PRIMRIA


68map

es

muts

Prova

editorial

demostra


162878_C indd 1 5 3 09 11 41 10

Suggeriments per treballar el mapa

El mapa mostra la localitzaci espacial dels oceans en el mn. Un cop retolat el mapa, els alumnespoden pintar de color marr les terres emergides o continents per dierenciar-los dels oceans.El proessor ha de recordar a l'alumnat els aspectes segents:

Els oceans sn grans masses d'aigua salada i ocupen el 70 % de la supercie terrestre. Observeuen el mapa que aquestes cobreixen la major part de l'hemiseri sud.

Els oceans sn cinc: Atlntic, Glacial rtic, Glacial Antrtic, ndic i Pacfic. Aegiu que la prounditatmitjana s de gaireb 4.000 metres. Destaqueu que a l'oce Pacic trobem la major prounditatdel nostre planeta, amb ms d'11.000 metres. Tamb s l'oce ms extens de tots cinc,amb 179.680.000 quilmetres quadrats.

Els oceans sn una ont important de recursos: pesquers, energtics,etc. Es pot demanarals alumnes que busquin imatges d'algun oce on es mostri la auna,l'explotaci pesquerai energtica o una imatge submarina. Posteriorment, que localitzin la imatge sobre l'oce del mapaque han elaborat i que acin una breu descripci oral del que s'hi mostra: la orma del relleu submar,el tipus de auna,el recurs econmic que hi apareix,etc.

DIFICULTATS

Normalment,els alumnes tenen diicultat a prendre conscincia de l'extensi dels oceans.Pot ser interessant que realitzeu un gric sectorial de la proporci que ocupen els oceans respectedels continents (oceans,71 %; continents,29 %).

OCE

ATLNTIC

OCE

PACFIC

OCE

ND IC

OCE

PACFIC

OCE GLACIAL RTIC

O C E G L A C IAL A NT RT I C0 1 .2 00 2 .4 00quilmetres

escala

S

E

N

O

2009Grup Promotor/Santillana Educacin,S.L. Serveis Cartogrfcs Santillana

Espanya poltic. Comunitats autnomes

CANARIASCANARIAS

CANARIAS

CANARIAS

CANARIAS

CANARIAS

CANARIAS

SantaCruz de Tenerife

S

N

EO

LLEGENDA

Capital de comunitat

autnoma

!! Ciutat autnoma

0 65 130

quilmetres

escala

2009GrupPromotor/SantillanaEducacin,S.L.ServeisCartogrfcsSa

ntillana

22

MAPA

16

MAPA

Europa sic

S

E

N

O

0 300 600

quilmetres

escala

ALTURES

(en metres)

Msde 1.500

De 1.000 a 1.500

De 0 a 400

Cimsprincipals

De 400 a 1.000

Depressi

2009GrupPromotor/SantillanaEducacin,S.L.ServeisCartogrfcsSantillana

Oceans

S

E

N

O

0 1. 20 0 2. 40 0

quilmetres

escala


1 MAPA

49

MAPA

S

N

EO

0 8 16

quilmetres

escala

Pas Basc

2009Grup Promotor/ Santillana Educacin,S.L. Serveis Cartogrfcs Santillana

Andalusia

S

N

EO

0 2 0 40

quilmetres

escala


7/22/2019 guia medi 5

21/272

7/22/2019 guia medi 5

22/272

7/22/2019 guia medi 5

23/272

7/22/2019 guia medi 5

24/272

54

La proteccidel medi ambient

4

Qu hi veus?

Quins ssers vius i quins components del medi fsic reconeixes en la fotografia?

Quins altres ssers vius podrien viure en un entorn aix?

.i : :

5555

Qu en saps?

Els ecosistemes

Cada sser viu habita al lloc on pot satisfer les seves

necessitats daliment, refugi, etc.

Un ecosistema est format per un conjunt d ssers vius

i el medi fsic on viuen. Aquest medi fsic inclou laigua,

el sl, el clima, etc.

Hi ha ecosistemes terrestres, com ara els boscos,

les praderies i els deserts, i ecosistemes aqutics,

que poden ser daigua dola o daigua salada.

Digues un animal, una planta i un element del medi

fsic que podries trobar en aquests ecosistemes

i uns que no.

a. un bosc c. un desert

b. una praderia d. un riu

Les relacions en els ecosistemes

Entre els ssers vius dun ecosistema

sestableixen diferents tipus de relacions,

com ara aquestes:

Relacions dalimentaci. Sn aquelles

en qu uns ssers vius serv eixen daliment

a uns altres. Es representen mitjanantcadenes alimentries.

Relacions de competncia. Es donen quan

diferents ssers vius tenen una mateixa

necessitat.

Relacions de cooperaci. Tenen lloc quan

dos ssers vius collaboren, s a dir, quan

tots dos obtenen un benefici.

Qu aprendrs?Qu sn els ecosistemes i quins components tenen.

Com salimenten els ssers vius en els ecosistemes.

Qu sn les cadenes i les xarxes alimentries.

Qu s el medi ambient.

Quins problemes afecten el medi ambient.

Qu podem fer per protegir el medi ambient.

Com sutilitza una clau didentificaci.

Observa la cadena alimentria i explica

qu significa.

Explica quina relaci sestableix

entre una planta i els insectes

que en pollinitzen les flors.

blat

ratolesparver

1 3 17 7 7. i / / 1 : 3 : 1

XXIV

Pgines inicials

Nmero i ttolde la unitat

Imatgedentradade la unitat

COM ES DESENVOLUPA UNA UNITAT

Quen saps?

Qu

hi veus?

Qu

aprendrs?

Resums

Activitatsper recordar

Propsits Presentar una nova unitat.

Desenvolupar la competncia comunicativa lingsti-ca i audiovisual.

Recordar els coneixements previs dels alumnes.

Anunciar els continguts fonamentals de la unitat.

Idees per a la classe1. Anuncieu als nens i les nenes que comencen lestu-

di duna nova unitat i demaneu-los que en llegeixinel ttol.

2. La majoria de les imatges permeten fer un comentarien veu alta. Doneu loportunitat a dos o tres alumnesperqu comentin la imatge a la resta de companys icompanyes.

3. Demaneu a uns quants alumnes que relacionin laimatge amb el ttol de la unitat i que expressin qucreuen que hi aprendran.

4. Proposeu als alumnes que associn la imatge queveuen amb daltres de similars que tinguin presents.

5. Podeu utilitzar els suggeriments i els recursos queaportem en aquesta guia relacionades amb lamplia-ci de la informaci. Dirigiu la recerca dels alumnesi orienteu-la cap als continguts que estudiaran en launitat.

6. Llegiu els resums de la secci Qu en saps?i demaneu auns quants alumnes que els expliquin. Podeu dictar-los a la classe i demanar-los que els copin.

7. Finalment, feu que un dels alumnes llegeixi lapartatQu aprendrs?Pregunteu als nens i les nenes quin

aspecte els sembla ms interessant, o si ja en conei-xen algun, i aix en revisareu les idees prvies.

7/22/2019 guia medi 5

25/272

w ssers vius dun ecosistema.Cadapoblaci forma part duna espcie.

A quin tipus decosistema pertanyen

aquests ssers vius?

q Dues espcies molt semblants.A. Pardal com. B. Pardal de passa.Quines diferncies observes entre

les dues espcies?

56

Els ecosistemes

La societat est cada vegada ms interessada en lecologiai el medi ambient. Per per poder opinar seriosament sobreaquests temes, cal estar inormat.

1. Els ecosistemes

Un ecosistema s un conjunt ormat per ssers vius i el seumedi fsic. Pot ser molt petit, com un bassal en un prat, omolt gran, com tot un oce.

Lecosistema ms gran que podem deinir s el ormat perla Terra i tots els ssers vius que hi habitem. Aquest ecosis-tema s la biosfera.

2. Els ssers vius de lecosistema

Tots els ssers vius sagrupen en espcies. Per exemple,els lleons ormen una espcie dssers vius, igual que elstigres, les roselles o les alzines. q

Tots els membres duna espcie que habiten en un ecosis-tema ormen una poblaci.

El conjunt de totes les poblacions dun ecosistema ormauna comunitat.w

Els ssers vius de lecosistema es relacionen entre si. Per

exemple, els grans herbvors, com les zebres o els bals,necessiten que hi hagi herba en abundncia. I si hi ha gransherbvors, hi pot haver depredadors de mida gran, com elslleons, ja que aquests necessiten els grans herbvors peralimentar-sen. A ms, aquests depredadors eviten que hihagi massa herbvors, que acabarien ent malb lherba.

A

B

astors

roures

ratolins escanyapolls reigs bords

algueres

mallerenguescarboneres

senglars

INDIVIDU COMUNITAT

POBLACI

gaig

e Castors europeus. Els castors modiiquen el medi sic,ja que construeixen preses que an que es orminestanys i llacs als rius.

57

4

57

1. Qu s la biosfera?

2. Quins factors fan que hi hagi ms o menysllum en un medi aqutic?

ResponUn ecosistema est ormat per unmedi sic i una comunitat dssersvius. El medi sic determina els s-sers vius que poden viure en lecosis-tema, i els ssers vius modiiquen elmedi sic.

3. El medi fsic

El medi sic dun ecosistema inclou nombro-sos elements que inlueixen sobre els ssersvius, com ara la temperatura, el grau dhumi-tat, el tipus de sl... Aquests elements sano-menen factors.

El medi sic pot ser terrestre o aqutic. Encadascun daquests medis inlueixen ac-tors dierents.

En els medis terrestres els actors msimportants sn el clima, el tipus de s l iel relleu. El clima, al seu torn, incloumolts altres actors: la temperatura, lahumitat, la presncia destacions...

En els medis aqutics els actors ms in-luents sn la salinitat, s a dir, la quan-titat de sal, la llum, els corrents, la tem-peratura i el tipus de ons. Segons lasalinitat, els medis aqutics poden serdaigua dola o daigua salada. La llumdepn de la prounditat i de la transpa-rncia de laigua.

4. Relacions entre el medi fsici els ssers vius

El medi sic dun ecosistema inlueix sobre-tot en la vegetaci. Aix, depenent de la com-binaci del clima, el sl i el relleu, hi podrhaver boscos, praderies, desert... Al seutorn, el tipus de vegetaci determina els ani-mals que hi pot haver en lecosistema. Perexemple, en una praderia no hi poden viureocells que necessitin niar als arbres.

Daltra banda, els ssers vius tamb modi-iquen el medi sic. Per exemple, molts ani-mals excaven galeries al sl i contribueixena transormar-lo.e

ecosistema ecosystem

sser viu living being

medi aqutic aquatic environment

medi fsic physical environment

medi terrestre earthly environment

XXV

Pgines dinformaci

ResumPropsits Presentar els continguts onamentals a partir de

textos i imatges.

Proposar activitats que acilitin laprenentatge.

Idees per a la classe1. Llegiu el ttol de la pgina i expliqueu com es relacio-

na amb el tema general de la unitat.

2. Per introduir la unitat podeu utilitzar els suggerimentsi els recursos que aportem en la guia. Les activitatsde lapartat Per comenarestan especialment indi-

cades per er-ho.

3. Una visita al laboratori del centre, er un petit experi-ment, organitzar una sortida pedaggica o veure unDVD sn maneres excellents de motivar els alum-nes a linici duna lli.

4. Llegiu amb tota la classe els textos inormatius iexpliqueu-ne els continguts. Pregunteu als alumnesquins dubtes els desperten i resoleu-los. Relacioneuels nous conceptes amb ets i experincies delsnens i les nenes.

5. Feu que els alumnes es ixin en les imatges. Els peusinclouen inormaci i preguntes relacionades amb els

continguts i destinades a explotar millor la inorma-ci de la illustraci.

6. Recordeu, a lhora de resoldre la secci Quin mn vo-lem?, que els alumnes han dexpressar lliurement lesseves opinions i posar-les en com amb la resta de

companys i companyes. El respecte per les opinionsdels altres s una de les habilitats comunicatives queels alumnes han de treballar.

7. Demaneu a les nenes i els nens que responguin lespreguntes proposades.

8. Feu que tots els alumnes llegeixin en veu alta el re-sum inal i el vocabulari catal-angls. Si us semblaconvenient, demaneu-los que els copin a la llibreta.

9. Corregiu a la pissarra les activitats de resposta gr-ica i rectiiqueu els possibles errors.

10. Al llarg de la doble pgina, podeu utilitzar els suggeri-ments i recursos que us oerim en aquesta guia.

Nmerode la unitat

Vocabularicatal-angls

Imatgesinormatives

Preguntessobre lesillustracions

Preguntes

Ttol de ladoble pgina

Textos

inormatius

7/22/2019 guia medi 5

26/272

64

ActivitatsComprn

12. Llegeix les afirmacions segentssobre els ecosistemes i digues si sncertes o falses. Explica per qu.

a. Un ecosistema s un conjuntdssers vius.

b. Lecosistema ms gran s la biosera.

c. Tots els ssers vius dun ecosistemaconstitueixen una poblaci.

13. Indica quins factors del medi fsic tenenms influncia sobre els ssers viusen els medis terrestres i en els medisaqutics.

14. Defineix les paraules segents.

depredador carronyaire descomponedor

15. Observa la cadena alimentria i responles preguntes.

a. Quins ssers vius sn els productors?Per qu?

b. Quins ssers vius sn els consumidorsprimaris? Per qu?

c. Quins ssers vius sn els consumidorssecundaris? Per qu?

d. Hi podria haver un consumidor terciari?Quin podria ser?

16. Un carnvor pot ser un consumidorprimari? Un herbvor pot serun consumidor secundari? Explica-ho.

17. Qu s el medi ambient? Explica-hoamb les teves paraules.

18. Explica qu s la desforestaci i per qus un problema greu per al medi ambient.

19. Redacta un pargraf per explicar per quhem de protegir el medi ambient.

20. Elabora una llista dels espais naturalsque hi ha a Catalunya.

Raona

21. A linterior de les coves hi viuen molt pocsssers vius. Explica per qu.

22. Les espcies danimals que es trobenen perill dextinci no es poden caar.Penses que amb aix nhi ha prouper protegir-les? Explica per qu.

23. Explica lafirmaci segent.

Una bona manera destalviar aiguai energia s ser moderat en les compres.Per exemple, no comprar roba o joguinesnoms perqu el que tenim no estde moda.

picot negre

larvadescanyapolls

roure

65

4

Aplica

24. Aquests esquemes representen diverses cadenes alimentriesdun ecosistema. Cada lletra representa una espcie dsser viu.

a. Dibuixa la xarxa alimentria que inclou aquestes cadenes.b. Indica quins sn els productors.c. Indica quins sn els consumidors primaris.d. Explica qu passaria si desaparegus lespcie C

i si desaparegus lespcie A.

25. Feu grups de tres o quatre i elaboreu cartells per promoure la responsabilitatpersonal en la defensa del medi ambient. Desprs, pengeu-los a laula.

C

B

A

C

D

A

C

D

E

A B

1. Agulles de 20 a 30 centmetres de longitud Pi de CanriesAgulles de menys de 20 centmetres de longitud Aneu al nmero 2

2. Agulles en grups de tres Pi insigne Agulles en grups de dos Aneu al nmero 3

3. Capada densa en orma de para-solLlavors (pinyons) comestibles Pi pinyerCapada irregular o piramidal

Pinyons petits, no comestibles Aneu al nmero 4

4. Pinyes sobre una petita tija prpia Pi blanc Les pinyes surten enganxades

a les branques, sense tija prpia Aneu al nmero 5

5. Gemmes no resinoses i ulles rgidesde ms de 10 centmetres Pinastre Gemmes resinoses i ulles dun altre tipus Aneu al nmero 6

6. Fulles lexibles de 8 a 16 centmetres Pinassa Fulles rgides de 2 a 8 centmetres Aneu al nmero 7

7. Part superior del tronc ataronjada Pi roig Part superior del tronc grisosa Pi negre

Aprn a fer de botnicLa identificaci dssers vius amb una clau

Els cientics, com araels botnics que estudienles plantes, utilitzen clausper identiicar les espciesdssers vius. Et mostremlexemple duna clau queserveix per identiicar dierentsespcies de pi.

Sempre que vulguis identiicarun pi amb aquesta clau

has de comenar pel nmero 1.Has de llegir les duesalternatives i triar-ne una.Desprs, a la part de la dreta,et dir el nom de lespcieo et remetr a un altre nmero.

26. Identifica els pinsque surtenen els dibuixos.

XXVI

Pgines dactivitats

Propsits Facilitar laprenentatge dels continguts amb la realitza-

ci de dierents tipus dactivitats.

Promoure laplicaci dels coneixements i lexpresside les opinions personals.

Ensenyar als alumnes tcniques i procediments.

Ttol de ladoble pgina

Aprna er de...

Activitatsde diversostipus

Idees per a la classe

1. A lhora de demanar als alumnes que solucioninles activitats, tingueu en compte lordre en qu espresenten en la pgina, ja que la diicultat estseqenciada. Les primeres incideixen en la com-provaci de la comprensi, mentre que en les l-times es demana als alumnes que raonin a partirdel que han aprs, que ho apliquin i expressin laseva opini.

2. Expliqueu als alumnes la resoluci de les activitats;eu-les, si cal, i poseu en com les respostes. Siho creieu convenient, anoteu algunes pautes a la

pissarra, especialment en les activitats de respostagrica.

3. LactivitatAprn a fertracta de tcniques i procedi-ments que els alumnes utilitzaran amb reqncia enels cursos posteriors. Impliqueu els nens i les nenesen lavaluaci daquest apartat i aavoriu la relexisobre laprenentatge propi.

4. Podeu comprovar les solucions de les activitats ala guia, aix com ampliar les respostes i explicar alsalumnes els dubtes que els puguin sorgir.

5. En aquestes pgines o en les pgines dinormacies presenta una activitat per unitat plantejada perer-la en grup, per treballar la tolerncia o per treba-

llar les TIC. Una icona especica les identiica.

7/22/2019 guia medi 5

27/272

66

27. Llegeix el resum.

28. ESTUDI EFICA. Copia lesquema i completal.

29. ESTUDI EFICA. Completa lesquema afegint a sota de cada tipus de medi una llistadels factors ms importants que lafecten.

Repassa

Els ecosistemes

Els ecosistemes estan ormats per un medi fsic i unacomunitat dssers vius. El medi sic pot ser terrestre oaqutic i inclou diversos actors que inlueixen sobre elsssers vius. Al seu torn, els ssers vius modiiquen elmedi sic.

Els ssers vius es classiiquen en productors, consumidorsi descomponedors, segons la manera com an la unci denutrici. Les seves relacions es representen per mitj de xar-xes alimentries.

El medi ambient

El medi ambient de lsser hum inclou tot all que aecta la nostra vida, s adir, tant el medi sic com altres ssers vius.

El medi ambient t problemes, com ara la contaminaci, lescalfament global,la desforestaci o la prdua de biodiversitat. Protegir-lo depn dels ciutadans ide les autoritats.

ELS ECOSISTEMES

inclou diverses pot ser

estan formats per

......... aqutic

la comunitatdssers vius

.........

.........

30. Quines conseqncies negatives penses que ha pogut tenir la recuperaci de la llacuna?

31. Creus que la recuperaci de la llacuna ha estat beneficiosa per als pobles de lentorn?Per qu?

32. De vegades sembla que la defensa del medi ambient est renyida amb el progrs.Penses que s aix? Explica la teva posici.

67

4

Debatre sobre la conservaci del medi ambient

Tolerncia

transparencias

Imagina que fa anys hi havia una llacuna que a la tardor i a lhivern sinundava i que sassecavaal final de la primavera i a lestiu. En aquesta llacuna passaven lhivern milers docells aqutics,sobretot diverses espcies doques i necs.

En la dcada de 1960 aquesta llacuna es va dessecar per dedicar lespai a lagriculturai per eliminar els mosquits que hi criaven, ja que podien transmetre malalties greus.

En dessecar la llacuna, van desaparixer els ocells migradors.

Cap al 1990, un grup de persones van aconseguir inundar una petita superfciedel que havia estat lantiga llacuna, per recuperar-ne una part. Rpidamentels ocells van tornar a ocupar el terreny. Desprs daquest xit, es va ampliarla superfcie inundada, i aix va donar origen a la llacuna que torna a haver-hien lactualitat, visitada per desenes de milers docells.

Aquesta llacuna s una zonaprotegida. Milers de persones hi vanper observar els ocells. Al poble que hi haa prop, han construt un centre de visitantsmolt modern per informar les persones interessades.Tamb shan obert allotjaments i restaurants per atendreel gran nombre de visitants.

XXVII

Pgines finals

Propsits Repassar els continguts de la unitat.

Aavorir laprenentatge signiicatiu de coneixementsper mitj de la realitzaci de les activitats de lapartatESTUDI EFICA.

Fomentar el desenvolupament dactituds positivescap a si mateix, cap als altres i cap al medi que elsenvolta.

Ttol

Resum

Activitatsdel programadESTUDIEFICA

Sc capa deAplicaci de

coneixementsper mitj del

desenvolupamentde lautonomia

i la iniciativapersonal.

Idees per a la classe

1. Comenceu ent un breu reps oral de la unitat a partirdel resum.

2. A lhora de resoldre lesquema, corregiu-lo a la pis-sarra de manera que els alumnes comprovin on vacada paraula i comprenguin les relacions entre elsdierents conceptes.

3. Les activitats del programa dESTUDI EFICA desenvo-lupen les estratgies del manual que duu el mateix t-tol. Lobjectiu daquestes activitats s contribuir a erque els alumnes guanyin autonomia en la seva vidaacadmica.

4. La secciSc capa de... senoca cap al desenvolupa-ment de les competncies bsiques; resulta apropia-da per er-la en grup i per discutir-la entre tots.

5. A lhora de er les activitats de lapartat Sc capade... s important no desqualiicar les respostes decap alumne. En alguns casos, en qu claramenttrin opcions incorrectes, eu que ells mateixos senadonin mitjanant la discussi general.

7/22/2019 guia medi 5

28/272XXVIII

54


4

Qu hi veus?

Quinsssersvius iquins componentsdelmedisic reconeixesen la otograia?

Quinsaltresssers viuspodrien viure en un entorn aix?

Objectius

rRecordar als alumnes qu sun ecosistema i que nhi ha dedierents tipus.

rSaber que entre els ssers viusdun ecosistema es donen rela-cions dalimentaci, de compe-tncia i de cooperaci.

rRepassar alguns dels proble-mes de les activitats humanesque deterioren els ecosiste-mes.

rPresentar als alumnes els con-tinguts de la unitat.

Programa de lecturade la imatgeObserveu la otograia i demaneuals alumnes que es ixin en len-torn que shi observa i que intentinubicar a quin continent correspon.Feu que raonin la resposta i querelexionin quin dels elements dela imatge els hi ha condut.

Suggeriments didcticsPer comenar

rAbans diniciar la lectura dela imatge, repasseu amb elsalumnes les caracterstiquesdels ssers vius, comparant-losamb els ssers inerts.

rFeu que els nens i les nenesparlin dels tipus dssers vius idel que els caracteritza. Dema-neu-los si es poden agrupardalguna manera partint delsseus trets dierenciadors.

Per explicar

rExpliqueu als alumnes que enels diversos medis sics ses-tableixen dierents relacionsentre els animals. Aquestesrelacions es classiiquen enunci de si hi ha cooperacientre els animals, competnciao si un serveix per alimentarlaltre. Plantegeu-los dierentstipus de relacions entre animalsperqu ells en puguin observarles dierncies a nivell prctic.

54

Ms informaciLes adaptacions al medi de les plantes i la seva dispersi

Expliqueu als nens i les nenes les adaptacions que han desenvolupatalgunes plantes per sobreviure en medis on les condicions per viure-hi sn extremes. Comenteu-los, per exemple, la reserva daigua quean els cactus dels deserts per resistir llargs perodes de sequera.Plantegeu-los que hi ha plantes dalta muntanya que per resistir laora del vent tenen arrels molt ortes i proundes i, a la vegada, notenen gaire alada.

Tamb els podeu proposar que es ixin en plantes mediterrnies i quesadonin que algunes, com ara la gatosa o la garriga, tenen ullesdures i espinoses que an allunyar els herbvors i que els permetende conservar ms la humitat durant el clid estiu mediterrani.

5555

Qu en saps?

Els ecosistemesCada sserviu habita allloc on potsatiserlessevesnecessitatsdaliment,reugi,etc.

Un ecosistema est ormatperun conjunt dssers viusiel medi fsic on viuen.Aquestmedi sic inclou laigua,elsl,elclima,etc.

Hiha ecosistemesterrestres,comara elsboscos,lespraderiesi elsdeserts,i ecosistemesaqutics,que poden serdaigua dola o daigua salada.

Digues unanimal,una planta i un elementdel medifsicque podries trobar ena quests ecosistemesi uns queno.

a. un bosc c. un desert b. una praderia d. un riu

Les relacions en els ecosistemesEntre elsssersvius dun ecosistemasestableixen dierentstipus de relacions,comara aquestes:

Relacions dalimentaci. Sn aquellesen qu unsssersviusserveixen dalimenta unsaltres.Es representen mitjanantcadenesalimentries.

Relacions deco mpetncia. Esdonen quandierentsssersviustenen una mateixanecessitat.

Relacions deco operaci. Tenen lloc quandosssersvius collaboren,sa dir,quantotsdos obtenen un beneici.

Qu aprendrs?Qu sn elsecosistemesi quinscomponentstenen.

Comsalimenten elsssersviusen els ecosistemes.

Qu sn lescadenesi lesxarxesalimentries.

Qu sel mediambient.

Quinsproblemesaecten elmediambient.

Qu podemerper protegirel mediambient.

Comsutilitza una clau didentiicaci.

Observa la cadena alimentria i explicaqusignifica.

Explica quina relacisestableixentreu na planta i els insectesqueenpollinitzenles flors.

blat

ratolesparver

Per comprendre

rMostreu als alumnes que lespersones continuem sent elsgrans predadors. Encara queno ens dediquem a caar ani-mals salvatges, els criem per-qu ens serveixin daliment.

UNITAT 4

SolucionsQu hi veus?

rEs venen zebres en un lloc onhi ha aigua. Es veuen arbres imatolls, una vegetaci prpiadun lloc sec.

rR. M. Giraes, eleants, lleons...

rR. M.

a. Al bosc: s, un llop i un roure;no, un s blanc i un co-coter. b.En una praderia: s, una llebre iherba; no, una balena i un cac-tus. c. En un desert: s, unaserp i una palmera; no, una ocai un avet. d. En un riu: s, unsalm i algues; no, una tonyinai un pi.

rAquesta cadena alimentriaens explica que lesparver sali-menta del ratol, el qual salimen-ta del blat.

rEntre una planta i els insectesque en pollinitzen les lorssestableix una relaci de coo-peraci.

55

A lhora de dispersar-se, el et que les plantes siguin organismesimmbils no els impedeix conquerir nous territoris. La planta es garan-teix la continutat a travs del vent, laigua o els animals que trans-porten el seu pollen o la seva llavor ins a altres llocs. Aquests snels mitjans de transport per al pollen i les llavors, de manera quepodem dir que lecosistema collabora activament en la dispersi deles plantes.

54B54A


Esquema de la unitat

UNITAT 4. LA PROTECCI DEL MEDI AMBIENT

RepassaEts capa de...

Debatre sobre la conservacidel medi ambient

ContingutsEL MN DELS SSERS VIUS

r Els ecosistemes.

r La nutricien els ecosistemes.

r El medi ambient.

r Lectura comprensiva,interpretaci dimatgesi de xarxes alimentries.

r Elaboraci desquemesconceptuals.

r Inters per aprendrea identiicar els ssers viusde lentorn.

r Curiositat per entendre com

salimenten els ssers viusdins un ecosistema.

LENTORN I LA SEVACONSERVACI

r La protecci del mediambient.

r Lectura i interpretacide mapes.

r Reconeixementde la importnciade conservarel medi ambient.

CONNEXIONS AMB ALTRESREES

r Identiicaci dssers viusamb una clau.

Programaci

Objectius

r Aprendre que un ecosistema s el conjunt ormat per ssersvius i el medi sic que els envolta.

r Comprendre que els ssers vius modiiquen el medi sicde la mateixa manera que el medi sic determina els ssersvius que hi poden viure.

r Saber que dins un ecosistema els organismes productorssn els que es abriquen laliment.

r Saber que els consumidors sn els ssers vius que handaconseguir els seus aliments i que poden ser consumidorsprimaris, secundaris o terciaris.

r Aprendre a representar xarxes alimentries.

r Saber que el medi ambient dun sser hum est ormatper tot all que aecta la seva vida.

r Aprendre que les activitats de les persones modiiquen el medii poden causar grans perjudicis a lsser hum.

r Comprendre la importncia de protegir el medi ambienti conixer les responsabilitats dels ciutadans i de les autoritats.

r Extraure inormaci de textos i mapes.

Criteris davaluaci

r Sap qu s un ecosistema i qui el orma.

r Comprn les relacions que es donen entre els ssers viusdun ecosistema: productors i consumidors.

r Comprn qu s el medi ambient dun sser humi com el medi i les persones saecten entre si.

r Coneix les responsabilitats de les persones i de les autoritatsen relaci amb el medi ambient.

Competncies bsiquesA ms de la competncia en el coneixement i la interacciamb el mn sic, en aquesta unitat es desenvolupenles competncies artstica i cultural, comunicativa lingsticai audiovisual, dautonomia i iniciativa personal, daprendrea aprendre, i social i ciutadana.

Els ecosistemesLa nutrici

en els ecosistemesEl medi ambient


Aprn a fer de botnicLa identiicaci dssers

vius amb una clau

Quin mn volem?Reconeixement del comproms personal

per protegir el medi ambient

Recursos i fitxes fotocopiablesr Activitats Coneixement del medi 5: Fitxa 4.

r Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 4.

r Les competncies lingstica i matemticades del coneixement del medi 5: Unitat 4.

r Refor: Fitxes 13, 14, 15 i 16. Ampliaci: Fitxa 4.

r Recursos per a lavaluaci: Prova 4 / Test 4.r Ms recursos. Coneixement del medi 5.

r 100 propostes per millorar la competnciaen el coneixement i la interacci amb el mn fsic.

Estudi eficar Completar esquemes, activitats 28 i 29, pgina 66.

Previsi de dificultats

r Lestudi dels ecosistemes no ha de presentarproblemes per als alumnes. Ja coneixen de cursosanteriors el concepte de cadena alimentria,que ara es torna a treballar, tot i que augmentant-neel nivell de complexitat. Exposeu dierents exemplesde xarxes alimentries, a ms dels que surtenen el llibre. Es tracta dun concepte que sexplicamolt b de manera grica: utilitzeu la pissarraperqu tots els alumnes vegin que els dierentsssers vius ormen part de ms duna cadenai que les cadenes es barregen les unesamb les altres.

r Aproiteu els continguts daquesta unitatper implicar els alumnes en la protecci del medi.Insistiu en les coses que ells poden er coma ciutadans particulars.

Suggerimentde temporalitzaci

Setembre

Novembre

Desembre

Gener

Febrer

Mar

Abril

Maig

Juny

Octubre

Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaciinicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.

4

La guia didcticaLa guia per al proessorat est organitzada de la manera segent:

ProgramaciEn aquesta pginaes presentenels objectius, els criterisdavaluaci,els contingutsi les competnciesbsiques que es

treballen en la unitat

ObjectiusEnumeraci delspropsits de la pgina

Ms informaci /Altres activitats

Solucions

Recursos i fitxesfotocopiables

Materials i itxesde treball directament

relacionadesamb els continguts

de la unitat

Esquema de la unitatExposici generaldels continguts de la unitat

Estratgies del manualdESTUDI EFICA.Inormaci sobre

les activitats destinadesa aprendre i exercitar

les tcniques destudi

Suggerimentde temporalitzaciCalendariper desenvolupar

els continguts de la unitat

Presentaci de la unitat

Previsi de dificultatsInormaci sobre

les principals diicultats

que poden trobar els alumnes

Pgines inicials

7/22/2019 guia medi 5

29/272

58

La nutrici en els ecosistemes

Elsssersvius esrelacionen en elsecosiste-mesde moltesmaneres,per lesrelacionsms importants sn les alimentries:quisalimenta de qui?

1. Els productors de lecosistemaLes plantes sencarreguen de abricar ali-mentsa partirde la llumdelsoli de substn-ciessenzilles.Per aix,les plantessanome-nen productors .

En elsecosistemesaqutics, les algues snelsproductors.Com ja saps,moltesdaques-tesalgues sn microscpiques,per sn im-portantssimescom a productoresdaliment.

2. Els consumidorsElsanimalsno poden abricarel seu aliment.Lhan daconseguirdaltresssersvius, delsquals salimenten. Per aix, els animalssanomenen consumidors .

Elsanimalsherbvors salimenten de plan-tesireben elnomde consumidors prima-ris.

Els animalscarnvors salimenten dani-malsherbvors. Sanomenenconsumidorssecundaris .

Hiha unsaltres animalsque salimentendelsconsumidorssecundaris.Sn els con-sumidors terciaris.

Els animalscarnvors que cacen altres ani-malsper alimentar-se sanomenendepreda-dors.

Unaltre tipus de consumidorssn els car-ronyaires .Sn animals,com ara elsvoltors omoltsinsectes,que salimenten de cadversdaltresanimals.

Altresconsumidorssn els parsits ,que pre-nen laliment daltresssersvius, toti que

no elsmaten. Un exemple en sn elsmos-quits,que xuclen la sang delsmamers.

Fageda. En elsmedisterrestres,lesplantessnelsproductors.

Voltors. Elsvoltorssn carronyaires.Ajudena eliminarelscadversdelsecosistemes.

Objectius

rSaber que els organismes pro-ductors en un ecosistema snles plantes i les algues.

rSaber que els organismes con-sumidors sn els que handaconseguir laliment daltresssers vius.

rAprendre el paper dels carro-nyaires, depredadors i descom-ponedors dins un ecosistema.

rAprendre a representar les rela-cions dalimentaci en un eco-sistema per mitj de les cade-nes i les xarxes alimentries.

Suggeriments didcticsPer comenar

rAbans diniciar la lectura delscontinguts, demaneu a lesnenes i els nens que observinles imatgesi que diguin encada cas de qu salimentenels ssers vius que hi surten.

rDesprs de la primera lectura,eu que els alumnes copin enun ull els mots que hi ha mar-cats en negreta en lapartat 2,Els consumidors. Tot seguit,demaneu-los que els memoritzintal com sexplica en el manualEstudi efica (pg. 51-52).

Per explicar

rExpliqueu als alumnes que, dela mateixa manera que la pr-dua duna espcie dins un eco-sistema aecta totes les esp-cies dssers vius que ormenpart de la seva cadena i la sevaxarxa alimentria, la introducciduna espcie nova tamb pottenir conseqncies negativesper a lequilibri de lecosiste-ma. Exposeu-los el cas dal-guns ocells o amibis extics,que han arribat al nostre pascom a animals de companyia ique actualment shan adaptatal nostre clima i estan expul-sant dels seus hbitats na-turals les espcies prpies.

58

Ms informaci

Menjar o ser menjats

Els animals shan de buscar laliment, ja que no sn capaos de

abricar-sel ells mateixos, com an les plantes. Normalment el troben

en el cos o en alguna part del cos dun altre sser viu, cosa que els

exigeix dedicar bona part del seu temps a buscar i capturar les pre-

ses. Per, al mateix temps, tamb han devitar ser menjats per altres

animals ms orts que ells. La cerca daliment i la deensa dels seus

enemics sn els dos grans problemes en el mn animal.

Per aquesta ra els animals shan de desplaar, caar, deensar-se,

ugir i amagar-se i noms poden sobreviure amb una ptima adapta-

ci al medi.

59

4

59

Cadenaalimentria ixarxa alimentria.Lesxarxes alimentriesrelecteixen msbquelescadenesalimentrieslesrelacionsalimentries delecosistema.

3. Els descomponedorsEl sldun bosc a la tardorest cobertduna catia de u-lles.Si lesulles que cauen any rere any sacumulessin aterra,arribarien a erdiversosmetres de gruix.Per aix nopassa perqu hiactuen elsssersvius descomponedors.

Els descomponedors sn bacteris i ongs que descomponentotalmentlesrestesdels ssersvius,tant vegetalscomani-mals.Daquesta manera,les salsminerals que contenenaquestesrestestornen alsl,que aixes mant rtil.

4. Cadenes i xarxes alimentriesLesrelacions dalimentaci entre lesespcies dun ecosis-tema esrepresenten permitj de cadenes alimentries. Enaquestesrepresentacions,les espciessuneixen amb let-xesque van desde lsserviu que serveixdaliment,ins alque se nalimenta.

En un ecosistema hiha moltescadenes alimentriesdie-rents,i una mateixa espcie potintervenir en moltescade-nesdierents.Per aix,per representarmsb lesrelacionsde lecosistema,susen les xarxes alimentries,unesrepre-sentacionsen orma de xarxa que combinen diversescade-nesalimentries.

En un ecosistema hiha organismesproductors, queesabriquen elsaliments, i consumidors,que handaconseguirels aliments.Lesrelacionsdalimentacien elsecosistemeses representen permitj de cade-nesi xarxesalimentries.

Respon

3. Per qules plantes rebenel nom depro ductors?Quins altres productorsconeixes?

4. Explica per quels descomponedorscontribueixen a mantenirla fertilitatdel sl.

5. Qusnles relacionsalimentries? Com es podenrepresentar?

6. Vs a http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/

cadenes/index.htm,i construeixuna xarxaalimentria.

carronyaire rotten

consumidor consumer

depredador predator

productor producer

CADENA ALIMENTRIA XARXA ALIMENTRIA

guineu

ratolde camp

lligabosc

lligabosc estepaherbes

alzina

abella

rata cellarda

ratolde camp

cargolsaltamart

conill

serp verda

corb

liba guineu Alguns exemples despciesinvasores sn la tortuga deFlorida, el cranc de riu americo la cotorra de pit gris.

Competncia comunicativalingstica i audiovisual

Les xarxes i les cadenes alimen-tries sn esquemes grics quecontenen molta inormaci. Dema-neu als nens i les nenes que ba-sant-se en la illustraci 6 redac-tin les relacions que es donen enlecosistema que es representa.Han dindicar qui sn els produc-tors, qui sn els consumidors, aixcom si hi ha depredadors, carro-nyaires o descomponedors. De-maneu-los tamb que diguin si hiha algun sser viu que no tinguidepredador, s a dir, que no puguiser menjat per cap altre animaldel seu ecosistema.

UNITAT 4

SolucionsRespon

3. Les plantes reben el nom deproductors perqu es abriquenlaliment. Noms les algues

verdes tenen aquesta mateixacapacitat i sn productors dinsels seus ecosistemes.

4. Els animals descomponedorscontribueixen a mantenir la er-tilitat del sl perqu descom-ponen totalment les restesdels ssers vius, tant vegetalscom animals, de manera queles sals minerals que conte-nen poden tornar al sl.

5. Les relacions alimentries snles que mantenen els ssersvius dun mateix ecosistema ien les quals uns animals sali-menten duns altres. Per repre-sentar aquestes relacions su-tilitzen cadenes i xarxes ali-mentries.

6. Activitat TIC. Tractament de lainformaci i competncia digi-tal. R. Ll.

59

Aquestes adaptacions sobserven cilment en el cas de la boca dedierents animals, eta a la mida dels seus aliments habituals, desde la dels xucladors (papallona), ins a la dels iltradors (la balena),els carnvors (tigre) o els trituradors (cargol). Per tamb saprecien alhora devitar ser menjats. Un exemple molt conegut s la capacitatmimtica dels camaleons per passar desapercebuts.

rDemaneu als nens i les nenes que descriguin algunes maneresque coneguin, en el regne animal, de deensar-se dels enemics.Valoreu que en les respostes incloguin animals de totes les clas-ses, no tan sols mamers i animals superiors, sin tamb insec-tes, molluscs, artrpodes, etc.

XXIX

Ms informaci / Altres activitatsAmpliaci dels contingutsde la pgina. Dades curioseso interessants i activitats

per motivar i complementarlaprenentatge

Competncies bsiquesPropostes per desenvoluparhabilitats, coneixements,actituds o valorsque contribueixenal desenvolupamentprctic dels contingutsde la unitat.

Competnciaen el coneixementi la interacciamb el mn sic

Competncia sociali ciutadana

Competnciacomunicativa lingsticai audiovisual

Tractamentde la inormacii competncia digital


Competncia daprendrea aprendre

Autonomia i iniciativapersonal

Competncies bsiques

Solucionsa les preguntesplantejades

en la doble pgina

Solucionsa les activitatsper aplicar les estratgiesdel manual dESTUDIEFICA i a les activitatsdelSc capa de...

Pgines dinformaci

SuggerimentsdidcticsEstratgies de treballper explotar i reorarels continguts

de la doble pgina.Aquestes propostessn de tres tipus: Per comenar Per explicar Per comprendre

Pgines finals

66

27. Llegeixel resum.

28. ESTUDIEFICA. Copia lesquema i completal.

29. ESTUDIEF

guia medi 5è

Documents

Transcript of guia medi 5è