presenta

Casal Font d’en FargasC/Pedrell 67

20:00 h27 de juny

de Jean-Luc Lagarce

Intèrprets Isaura Gonzàlez, Marta Navarro, Helena Ros, Marta Torrella

Disseny Clàudia Torrents

Adaptació musical

Marta Torrella

Agraïments Lluïsos d'Horta

Jo era a casa i esperava que vingués la pluja

ens parla

d’un temps quiet, ferm, aturat. La poesia del seu text i els versos continguts en la veu dels personatges van ser allò que ens va fer

inevitable les ganes de dur a escena tota aquella història, totes aquelles històries,

totes semblants i diferents.

La cancel lació de la dona per l’espera de l’home, el masclisme difuminat que se’ns presenta en un principi acaba per abstraure’s en la reflexió sobre la vida, el temps, el desig, la impossibilitat de l’existència davant

la immobilitat angoixant de l’individu, lligat a altres individus, que també pretenen ser lliures.

La poesia de Lagarce ens porta cap a una reiteració en els parlaments de quatre dones, una monotonia que funciona com

una auto-defensa per no callar i adonar-se de la soledat en la

qual estan immerses, en tot allò que han deixat enrere. Parlar és una excusa per no acceptar que han estat elles les que han

escollit el seu camí.

Jo era a cas i esperava que vingués la pluja

evidencia a poc a poc allò que pot pensar-se que som, allò que resumia Mario Benedetti,

la voluntat en solitud,una tribu de sols.

Lagarce, malgrat la seva forma curiosa i pròpia de mostrar el món, ha passat desapercebut durant anys, és per això que és un honor per

nosaltres poder representar-lo.

Direcció Nico Jongen

Espai

escènic Clàudia Torrents

Il·luminació Roger Piqué

Rue Midi neix de manera gairebé imperceptible, natural, quana principis de setembre el nostre director busca actors iactrius per poder iniciar un projecte. Després d’un tempsconvuls, finalment s’hi adhereixen les quatre actrius, i pocmés tard es demana la participació a dos companys més peldisseny artístic i pel muntatge escènic de llums i so. Tots ells,de manera voluntària i empesos per les ganes, es comprometena fer créixer la idea inicial, i se sumen a l’argument que elsmotiva: més enllà de gaudir amb el món del teatre o de les arts,els impulsa apropar i renovar tot allò que els suscita interès, totallò que pugui moure algun espectador voluntari, tot allò queofereixi tímidament un nou punt de vista, que remogui, quepresenti noves opcions i no es clausuri en una taquilla vella iaturada. Davant de la situació del teatre, actualment, iespecialment en el context on apareixen, creuen, sense capparadigma de pretensió, que l’únic que poden fer per contribuira la crítica de la situació de l’art és col•laborar, des d’un petitmón a part, amb la seva aproximació renovada a l’aparició enescena d’una història, anècdota o dibuix que parli de la manerade veure el món. La disponibilitat per treballar farà que l’ambienton Rue Midi es genera sigui un soterrani d’un bloc urbà d’Horta,de llums curioses i sorolls estranys, que s’inflarà els dissabtes almatí o als vespres d’entre setmana, on l’eco dels crits i delsriures es perdrà mentre els gestos de les actrius procurin sercapturats en paper, des de sofàs enfonsats i entre taules de ping-pongabandonades, on un altre tipus de joc convida als integrantsd’aquest projecte a seguir volent, a seguir creient, i a seguircreant. Ja pensant en noves idees, Rue Midi us dóna labenvinguda a la primera posada en escena, i us agraeix laconfiança i les ganes de voler ser aquí compartint el gust per l’art,pel teatre i pels minuts amb nosaltres, per no seguir movent-se,i aturar-se per repensar-ho tot, d’una altra manera, avui.

Moltes gràcies,Companyia Rue Midi

presenta

Casal Font d’en FargasC/Pedrell 67

20:00 h27 de juny

de Jean-Luc Lagarce