‘L Arlechí NOTISJARE BERGAMÀSC

del dé de ‘ŋcő Sabad ol 31 de Dexèmber del 2016

Societas Cremonensis “Arlechín batòčo, òrbo de ‘na gamba e zòto de un òčo!” A cűra del Sèrǧo Xigànt Viva Venésja An I http://www.teradesanmarc.altervista.org e viva nőmer söl an 6 teradesanmarch@lifegate.it San Marc! nőmer progr. 6

1

Santį del dé

San Silvèster Papa

Iŋcő àl se festèǧa San Silvèster Papa. Papa Silvèster àl è ü’ sant conosíd fés. Ol sò nòm ‘l deventàd sinònem dela fèsta dela fi del an ma mią perchè àl fós ün alégher xbarachér: in manéra sèmplex dóma perchè àl mörè ol trentű de Dexèmber del 335. Àl viǧn prèst veneràd cóme sant dela sità de Róma. Àl indè al tróno papàl dòpo la mórt de Papa Milziąde o Melchiąde, pò a’ lű sant e famúx perchè apéna elegíd àl otèǧn la vitòrja dela Céxa col edít del imperatúr Masènsjo; defati con chèl edít àl se decretava la restitüsjú del patrimòne clericàl confiscàd indel córs di persecüsjú e àl vist ol prensépe dela libertà per i cristjà. Dòpo de lű ol papa, infin’alura dóma vèscov de Róma, àlixlarghè ol sò potére ső tőte i djòcexi d’Italja e ‘n sègyet ső tőt ol mónd cristjà. San Silvèster che‘listava de tance aǧn in Sabina àl fő aütúr e protagonésta de tance evèntį mia spjegabeį: prim tra tőtį ol fat de ví favoríd la conversjú del imperatúr dòpo vivel gyaríd, cóme per miracol, dela lébra. La sò vitòrja pjő bèla ‘l è stadįa però chèla de ví fadį deventà iŋcapase de fà del mal ü’ drago, overoséą la personificasjú del mal che, segónd cyat àl è stadį tramandàd dela tradisjú, àl viviva indöna scűra cavèrna separàd del sul e dela véta de 365 baxèį. San Silvèster àl ja ‘vrès fadį tőtį con tőt che‘l fós sircundàd de spéretį maléǧn ch’į fava pura e ch’į se börlava de lű; e àl löghè la bèstja maléǧna che cola fórsa impestéta del sò fjad àl fava crepà àc a miér de chilòmeter. Tőt chèst al fè ol sant papa cola sò profónda féde indel Siǧnúr e grasje ac ai confórtį de San Péder, prim papa, che‘l ghe comparè indel sòǧn. Lű àl reüsè indela difísela impréxa col ligà ol còl del drago condöna gròsa córda che‘la gh’iva tecada vja öna pícola crux. In chèl momènt ol móster al cesè de respirà.

Ol colocamét dela fèsta de San Silvèster al őltem dé del an, pós a ès düxida ala sò mórt, àl è de colegà a chèsta legènda/vicènda. Al sò nòm ‘į è ligàdį evèntį importàntį per Róma e per ol cristjanéxem: Silvèster ‘l è deventàd papa ün an dòpo la proclamasjú de banda de Costantí del Edít de Milà che‘l concediva la libertà reliǧuxa ai cristjà in tőt ‘l impér romà. Àl vivè isé ü’ momènt de pasàx tra i cólp de cuą di persecüsjú e l’éra dela pax stabilida de Costantí. Cola libertà coŋcyistada tra Costantí e Papa Silvèster ‘la se stabilè öna profónda intixa che‘la permetè al cristjanéxem, sięs a Róma che indel rèst del impér, de ví ü’ notévol xvilűp. A Róma la comünità cristjana ‘la gh’iva bixòǧn de edefése larg e spasjúx per la pròpja aministrasjú e suvertőt per ol pròpjo cult. Costantí àl provedè a tőte i necesità dela

céxa col donà prima de tőt ol palàs del Laterà e col contribüí ala coströsjú de nőve baxíliche, e in particolàr di grande baxíliche cristjane de San Ǧovàn in Laterà, de Santa Crux a Gerüxalèm, de San Pavol fò di Műre söla vią Ostjènse.

‘L Arlechí Sabad ol 31 de Dexèmber del 2016

2 Bèrghem de sura

Àl è stadį ol Papa Silvèster a fà frèsa per la coströsjú dela Baxílica de San Péder söl còl Vaticà sura ü’ tèmpjo xamò existènt al tép del paganéxem e dedicàd al déǫ Apól. Àl è düxíd a Papa Silvèster la refurma del calendare e ala nőva definisjú di dé dela setimana: prima dedicàdį ai dèį, col cjamàį col nòm genéreg de ‘férja’. Intàt, indel clima de libertà reliǧuxa, ac i erexéę ‘į comensè a spampanàs cóme àl söcedè col’erexíą arjana, val a dí chèla sosteǧnida de Arjo che‘l dichjarava che Gexű ‘l éra mią vira òm ma ün òm straxordenare che Déǫ Àl gh’iva adotàd cóme Fjől. Bunamét àl éra ön’erexéą, ön’erexéą che‘la caüxè di profónde spacadűre e Costantí, decórde col Papa Silvèster, àl pensè de rimedjà ai daǧn col convocà ol prim conciljo ecümèneg a Nicéą, al’època séde estiva del imperatúr. Àl éra ol 14 de Xőǧn del an 325: i arjà ‘į fő condanàdį e àl viǧn formülàd ol famúx simbol de féde cjamàd apunto ol ‘Crédo Nicéno’ che amò iŋcő àl se dix ső in tőte i céxe dela cristjanità indel córs dela mèsa dela dümínica. Con chèst àl se turna a afermà la divinità de Crést: vira òm e vira Déǫ. Silvèster àl è stadį ol prim papa che‘l và risevíd i onúr di altàr sènsa ví sofríd ol martirjo. Àl fő sepelíd indel cimitére de Santa Prišila söla vią Salarja ma la pjő part di sò relicyje ‘į è conservade indela céxa de San Silvèster in Càpite.

Àm intuna ura ol nòst ino de riŋgrasjamét a Déǫ per i du che chèst an Àl ‘m’à concedíd intàt che‘m véǧla in atéxa del’alba d’ün an nőv, ün an de grasja del Siǧnúr: Bón An a Tőtį indel clima dela preghjéra.

Atÿalità sočàl ‘L öltem del an tra legréą e pura

Chèst an ‘l őltem del an àl sarà ü’ falí divèrs de chį óter: àl è mią cóme i óter aǧn isé spensjeràd e festévol ma imponí lóc, maliŋcòneg e malfidét. Pörtròp i atentàtį de Nisa e de Berlí söcedídį chèst an pròpe indi momèntį pjő sentídį d’öna fèsta con xét o fòla in mèx ala strada, ‘į è reüsídį a dexdà imponí de pura indela xét e indi nòstį governàntį, tat che ‘st an tőtį i spetacoį, consèrtį e fèste al avèrt ‘į sarà gran’ blindàdį de carabinér, poliséą e vígili ürbà. Tőt chèst àl pöderès fà parí che i atentadúr ‘į sięs rivàdį a culpí delbú al cőr dela nòsta socetà, dela nòsta tradisjú e dela nòsta reliǧú, e fórse in part ‘l è vira, ma ‘sa g’avrèsem de fà segónd lur? Fení de viv segónd ol nòst stil de véta e deventà müsülmà? Àl par pròpe imposibel e insensàd. Àn g’à mią ol có per fàl e àn s’è mią preparàdį, sènsa cöntà che àl völerès dí per prima cósa – per chèį ch’į crèd indel cristjanéxem – renegà la féde e i sacramèntį. Èco perchè à pènse che ‘l probléma àlistà mią in chèsce tèrmen, la cyistjú ‘la g’avrès de ès metida ső chèst pja ché: lur ‘į vől fam gyèra per rexú de reliǧú e de őde, ‘į vől xvendicàs, fàmla pagà per ol progrès, ol capitaléxem, la tenologíą e la democrasíą che‘m sirca de esportà o de imponí indi sò paíx magare a’ cola gyèra; e perchè la sò socetà ‘l’è conservativa fés e fondada cyaxe ala lètera söl Corà e ‘l xvelőp al mina chèst stat sočàl. Tőt ol rèst: i nòstį pensér, ol punto de vésta dela xét, di ǧornalésti, del’opinjú pőblega àl vé de consegyènsa e oǧnű àl‘la cőnta ső segónd la sò vixjú e in chèst parèr a’ mé, con chèstiscréč à vla cőnte ső cóme per mé.

Tat e tat chèst àn pől ǧna’ mią festeǧà ün evènt che òǧne an àl pórta in pjasa miljú o miljàrdį de persune in tőt ol mónd. I amíx e i parétį ‘į se preòcüpà fés che te rèstet mią a ca deperté: àl è cyaxe pjő importànt che ‘ndà a lavurà! E alura, ‘sa faį? Oǧnű àl g’à de cjapala a so mőd: chèį ch’į risča e i se bőta alistès indela xgarügada dela fòla in pjasa; chèį ch’į preferés pasàl indü’ locàl (ristorànt, pub o discotéca) sènsa pensà a chèl che‘l è söcedíd al Bataclan; chèį ch’į va in ca di amíx o parétį per ès pjő sigűr e chį che invése ‘į se fà de bèf de tőtį e ‘į rèsta a ca a vèd la televixjú! E alura se‘m pől mią festeǧà perchè àn s’è de servése e ‘m g’à pròpe de ‘ndà a lavurà, àl è pecàt mortàl desturačà mią öna butiǧla de spömànt o de chèl bu, e iŋgürà a tőtį BUNA FI DEL AN 2016 e MIǦLÚR PRENSÉPE 2017.

An I – nőmer 6 ‘L Arlechí

Bèrghem de sóta 3

Crònaca locàl

Òpere pőbleghe 2017

Tante òpere pőbleghe ‘į è in lista de atéxa del’aministrasjú de Palàs Frisú per ès completade indel pròsem an nőv. Öna cyac de chèste ‘į g’à ön’importansa mią de schèrs per l’ürbanéstega dela sità, la sò vjabeletà e ‘l miǧluramét estéteg e funsjunàl de edefése e areę.

In particolàr èntro ol 2017 àl g’avrà de ès öltimàd ü’ biǧlèt de víxita per miér de persune che tőtį i dé ‘į riva ala stasjú di ferovíę de Bèrghem: ol pónt de informasjú türéstega. Àl è ü’ progèt tribülàt pèrchè in prensépe àl éra stadį nönsjàd per ‘l Expo de Milà del an pasàd cóme part integrànt del pròget de rinovamét del Pjasàl Marcóni e firmàd del architèt portoghéx Ines Lòbo. L’òpera ‘la sübè ü’ stop e per tance mix i lavurà ‘į è stadį blocàdį mèntre ura ‘į è turnàdį a partí amò cola prospetiva de ès fenídį per i prim mix del 2017.

Invése dedré ala stasjú ‘į g’avrès de seità i lavurà per la reąlixasjú del parchèx indel xòna del ex gaxòmeter. Vèrs ol sènter ol Teater Donixèt àl düxerès ès metíd sóta ün importànt intervènt de restaüro a partí de pròsem

ötőrno e del evènt ‘m và xamò parlàd fés indel nőmer precedènt del notisjare. Rőspe xamò in asjú invése indi prim mix del an ala ex caxèrma ‘Montelungo’ cola reąlixasjú de nőv coströsjú

destinade ai rexidènse per stödèntį e al sènter sportív del’üniversità de Bèrghem. Nönsjada pò a’ la ricyalificasjú de Pjasàl Risorgimét e de Pjasa Carara mèntre ‘į se spèta di idèę per ol

tormentàt Pjasàl di Alpí. In fi nőva véta per i Ospedàį Riünídį: la vèǧa séde del ospedàl bergamàsc ‘la se prepara a ospità la cadémja

dela Gyardja de Finansa. A chèsce lavurà ‘į se xónta i intervèntį in divèrs cyartér dela sità garantídį del contribűt de dexdòt miljú de éüro

de banda del govèrno al cümű de Bèrghem a travèrs ol band per ol recűper di periferíę. Cóme che s’dix in bergamàsc: ‘fà e disfà ‘l è tőt ü’ lavurà’!

Crònaca locàl Brüxamét a Fontanèla

Prim del an fò de ca per öna famèą de Fontanèla dela basa. Ü’ cortocircuįto a ün aparèchjo che‘l ridűx ol grado

de ömidità de l’arja àl và provocàd, indela nòtį de jér, ü’ brüxamèt che ‘l và destruxíd deltőt ‘l aredamét d’öna abitasjú col fàla deventà mią pjő abitàbela. Trè i persune ch’į ghe durmiva dét bèl che‘l főg àl se xvilüpava indela ca. Ol főg àl s’è xlargàd d’öna cameréta indóve ‘l éra prexènt ‘l aparèchjo. I tri ‘į è stadį dexdàdį del scjopetà e del udúr agher. ‘L òm àl và tentàd indaren de xmorsà i fjame xamò ólte, ön’operasjú che‘la ghe costada öna fórta scotada ala ma’. Indela imposibilità de domà ol brüxamét i tri descaǧàdį ‘į è stadį costrètį a cjamà i pompér ch’į è reüsídį indela nòtį a xmorsà i fjame. La famèą ‘l’à düxíd pò fà ricórs ai cűre del Prónt Socórs de Romà. I condisjú peǧure ‘į è stadįe chèle del capo de famèą per i condisjú dela scotadűra ala ma’ mèntre moér e fjőla ‘į à sübíd ü’ prensépe de intosegamét.

Ol főg àl và intacàd a’ la solèta del sofét e ondechè i pompér ‘į và desponíd l’inagebeletà del apartamét. Indel fratép la famèą ‘l’è stadįa ospitada in ca de parétį. Mią sèmper alura àl val ol détį ‘parétį mal de détį’!

‘L Arlechí Sabad ol 31 de Dexèmber del 2016

4 Bèrghem de sura

Evèntį Consèrt d’adíǫ di Pooh

Ol grőp de Roby Fachinèt àl è rivàd ala fi dela sò stòrja condün őltem consèrt che jér sira de Bolòǧna àl è stadį traxmetíd in dirèta indi cínema de tőta Italja per la xòja di fans. Tőt exaüríd indi sale dela bergamasca e al’Unipol Aréna de Bolòǧna che‘l và vést ol salűto finàl dela band pjő famuxa d’Italja che dòpo 50 aǧn de sücès ‘l’à decidíd de serà la sò carjéra indóve che‘l’éra comensada. Cóme didį prima i Pooh ‘į và sunàd a’ per ü’ pőbleg prexènt ac indi sale cínema e ‘į và cantàd tőtį i sò tòc pjő bèį ch‘į và fadį la stòrja dela műxica ligéra italjana di aǧn ’70 ‘nfina adès.

Brave, bèį e réc, beàdį lur ch’į è rivàdį ala pensjú, sèmper se‘l govèrno àl ghe se mète mią cuntra!

Boletí del tép Condisjú stàbele de bèl tép per la fi e ‘l

prensépe del an

La mapa di tempradűre söla dréča ‘la móstra cóme l’ólta presjú prexènt söl’Eüròpa ‘la mantèǧna stàbeį valúr invernàį de 0-7°C. I valúr pjő bas ‘į è düxídį ala formasjú de nèbje suvertőt söi pjane ch’į límita l’asjú de riscaldamét del sul indela xornada. ‘Į se nòta i 11°C dela Scòsja iŋgyàį de chèį dela Sicilja e i 0°C del nord dela Scandinavja e Finlandja isé vixí al sircol polàr arteg.

Per chèl che‘l rigyarda la Lombardja ‘l è interesànt vèd ol confrónt tra la sitÿasjú de jér e chèla de ‘ŋcő. Indela prima someansa in bas söla stórta, relativa a jér, à’s’pől vèd la covertűra nivoluxa dela pjanűra padana e vèneta col’őnega ecesjú del Friųli. Indel someansa söla dréča à’s’vèd invése la sitÿasjú de ‘ŋcő col cél deltőt liber di nívole fò di sèrte xòne pjő base e vexine al córs del Pò.

In generàl la sitÿasjú ‘la se mantèǧn stàbela uramàį d’ü’ mix col

dominjo del anticiclú centràd söl sènter del’Eüròpa che‘l fa de műr e de motúr ala depresjú mediteraneą cóme che à’s’pől vèd indela someansa del

An I – nőmer 6 ‘L Arlechí

Bèrghem de sóta 5

satèlite MeteoSat che ‘n banda söla dréča. Ondechè àl sèįta ol tép solív ső tőta l’Italja del Nord con tempradüre ü’ falí pjő ólte grasje al’asjú de

riscaldamét del sul che‘l manteǧnerà condisjú de bèl tép e seré con màsime de 7-9°C e mínime de 0-1°C. Formasjú de nèbje ala matina prèst o ala sira per l’asènsa del sul e vèntį déboį a carater de brixja e varjabeį de xòna a xòna. Posibilità de formasjú a’ de xél suvertőt indi xòne alpine o indi areę póc al sul indel córs dela xornada.

Chèst mix àl fenés, per díla cőrta, ‘a sèc’, col livèl de lag e fjőm in calanda ma in generàl ol 2016 ‘l è stadį ü’ di an pjő cóldį in asolűt. La sőča de chèsce mix ‘la se farà sentí amò per impó de tép perchè sènsa niv e pjőva indel invèren ‘la vé a maŋca la ricàrica de acya staǧunàl di gjasér e di falde.

Per ol 2017 meerà spetà fórse infina al 10 de Xenér prima de vèd pjőva o niv in Lombardja.

Bón ümúr Arlechí e i aǧn ch’į pasa (sèmper pjő de xvèlta!)

Arlechí iŋcő àl vé fà i Aügűri de Bón e ‘Serenísimo’ An Nőv a tőtį cyance e àl vé regórda che cóme ch‘į dix a Venésja ‘òǧni ano pasa un ano’, sèmplex nò? E che ‘ano dòpo ano lí pasa ani e parapampani’! Salűti e salőm in pansa!

In cüxina Polènta utįa? Öna delisja!

Preparí öna polènta dòpo ví mescjàd metà farina bramada e metà farina de formentú. Indel fratép fí frix 100 gr

de bötér condöna spiga d’aį e vergőne foine de salvja. Versí la polènta apéna prónta indöna söpéra cólda insèma a ü’ cyac cüǧà de formàį grana o parmiǧà gratàd e al bötér fondíd. Lasí posà du menűtį e servila. Bón pró fasa!