Cris

tòfo

r Col

om, e

n un

retr

at fe

t pel

pin

tor F

lore

ntí R

odol

fo G

hirl

anda

io (1

483-

1561

). E

stà

expo

sat a

l mus

eu c

olom

bí d

e G

ènov

a./ P

RE

SÈ

NC

IA

Número 1785. Del 12 al 18 de maig del 2006. Any XLI. 0,20 €

El misteri ColomCOLOM, CATALÀ. El 20 de maig fa cinc-cents anys queva morir Cristòfor Colom. Les últimes investigacionssemblen confirmar el seu origen català. / 2 a 12

ANTON MARIA ESPADALER / 16 • ARQUITECTURA I MODERNITAT / 22 • LLÚDRIGUES I VISONS / 24 • ANDORRA A EUROVISIÓ / 27 • ON ANEM? / 30

2 � DOSSIER presència · Del 12 al 18 de maig del 2006

LA CATALANITAT DE COLOM. La commemoració del cinc-cents aniversari de la

mort de Cristòfor Colom, el 20 de maig, ha tornat a posar sobre la taula les cada cop

més poderoses teories sobre la catalanitat de l’Almirall. A Presència hem volgut fer un

cop d’ull a algunes d’aquestes teories i als treballs que es fan per poder-les provar.

presència · Del 12 al 18 de maig del 2006 DOSSIER / EL MISTERI COLOM � 3

MIQUEL RIERA

� A l’escola tots vam aprendreque Cristòfor Colom va néixer aGènova, que anys més tard va ar-ribar a Castella i allà els Reis Ca-tòlics, després de fer-se pregar, elvan ajudar i que, finalment, el 12d’octubre de 1492, va descobrirAmèrica. Entremig, tot d’imat-ges vistes mil i una vegades en lli-bres, àlbums de cromos o al cine-ma, com aquella en què se’l veuarribant a la Rábida amb el seu fillDiego, o demostrant amb un ouque la terra és rodona, o prenentpossessió de les noves terres.

Aquesta història, o una bonapart, podria estar, però, a punt decanviar, si s’acaba confirmant–mitjançant anàlisis d’ADN, so-bretot– la teoria que, des delsanys vint del segle passat, propo-sa que Colom era d’origen català.De fet, no es tracta d’una sola teo-ria, sinó de diverses, entre lesquals n’hi de més radicals i demés light, de més afortunades i degens probables, d’agosarades id’altres que no van més enllà desimples tradicions orals. Totes,però, estan d’acord en una cosa:que Colom parlava català i no vanéixer a Gènova, sinó a Catalu-nya o en algun punt de l’antigaCorona d’Aragó, com les Balearso Sardenya.

És cert que, arreu d’Europa, hiha moltes altres teories sobrel’origen de Colom –entre altresl’oficial, la genovesa, que sovints’aguanta per un fil–, però les quedefensen la catalanitat de Colomtenen la virtut de donar resposta aalguns dels misteris que envoltenl’Almirall i de resoldre algunesllacunes importants de la tesi ge-novesa, la qual cosa no és poc.

D’entrada, per exemple, elcognom Colom, d’inequívoc ori-gen català, que apareix en forçadocuments relacionats amb l’Al-mirall i que té la seva expressióreal en una família de nobles,mercaders i navegants contràriaal rei Joan II, establerta a Barcelo-na, característiques que lliguenperfectament amb moltes parts dela història de Colom.

Hi ha, després, els nombrososcatalanismes de l’Almirall, quediferents investigadors han posatal descobert des de fa temps. I ai-xò sense oblidar-nos dels topò-nims d’origen català, o balear, oeivissenc, que Colom escampapel Nou Món. Sobre la llengua deColom, més recentment, el pro-fessor de la Universitat Pompeu

� Cristòfor Colom no va deixar

mai dit on havia nascut, ni es diu

tampoc clarament en cap

document de l’època, en què

curiosament, era molt habitual, en

esmentar qualsevol persona, dir

quina nacionalitat tenia. De fet, sí

que hi ha un document –en el

qual estableix el seu mayorazgo–

on es diu textualment: «En

Génova nací, y de Génova salí»,

una asseveració que hauria de

ser concloent si no fos perquè es

tracta d’un còpia que va aparèixer

durant els famosos i embolicats

plets posteriors a la mort de

l’Almirall i que molts historiadors

consideren falsa. Molts llibres

esmenten també que Colom

diu on va néixer en una carta

que va dirigir al banc de Sant

Jordi de Gènova. «El meu

cos és aquí, però el meu cor

és allà», va escriure Colom,

donant peu a múltiples

interpretacions.

L’Almirall, d’altra banda,

tampoc va firmar mai com a

Colombo, ni Colón, i en canvi sí

que apareix esmentat com a

Colom en uns quants i destacats

documents com un de dirigit als

Reis, que consta al Llibre

de privilegis de l’Almirall o

en les edicions de les

cartes que escriu per

comunicar la descoberta del

Nou Món. El seu fill Ferran,

autor la primera biografia de

Colom, de la qual només se’n

conserva una traducció a l’italià

publicada a Venècia el 1571, i que

el pare Cases va copiar també en

la seva Historia de las Indias, sí

que diu que el seu pare es deia

Colón o Colombo. Justament va

ser Ferran Colom un dels primers

a investigar els orígens del seu

pare. Ell mateix explica que va

anar fins a Gènova i que no hi va

trobar parents. Sí que va

investigar a Aragó i a Catalunya,

però un reial decret de Carles I de

1523 li va impedir continuar la

seva recerca de dades

–aparentment geogràfiques– per

tot Espanya. «La qual cosa pot

ser clau per explicar el perquè de

la ineficàcia de qualsevol recerca

de Don Ferran Colom en aquest

sentit», segons va escriure Lluís

Ulloa el 1927.

� De Cristòfor Colom no n’existeix cap retrat que es

pugui considerar fiable, del prop d’un centenar que

se’n conserven arreu del món, tots els quals van ser

pintats amb posterioritat a la mort de l’Almirall. Un

dels més fiables, segons els experts, seria el que

reproduïm a portada, obra del pintor florentí Rodolfo

Ghirlandaio (1483-1561) i que es conserva

justament al Museu de la Mar i la Navegació de

Gènova. A Colom sí que el van descriure, en canvi,

alguns dels seus contemporanis, com el pare

Bartomeu Casas: «Era més gran que la mitjana, el

nas aguilenc... la cara blanca i a vegades rogenca:

quan era jove portava barba i tenia els cabells

vermellosos, que ben aviat van esdevenir blancs.»

O el seu fill Ferran: «L’Almirall era un home molt ben

format i més alt que la mitjana, un rostre afilat i els

pòmuls poc alts, ni gras, ni prim. Tenia el nas

aguilenc i els cabells blancs.» També ha estat motiu

de moltíssimes teories la seva complexa i

enigmàtica signatura (a sota dels retrats). / M.R.

L’home de les mil cares

L’home que no vadir mai d’on era...o almenys no s’hatrobat escrit

4 � DOSSIER / EL MISTERI COLOM presència · Del 12 al 18 de maig del 2006

Una trajectòria vital amb moltes llacunes� La biografia de Cristòfor Co-lom continua plena de llacunes,cinc-cents anys després de la se-va mort, malgrat la història ofi-cial que tots coneixem i que el fanéixer a la ciutat Gènova el1451, el fa «desaparèixer» finsal 1476, quan arriba a Portugaldesprés d’un naufragi gens acla-rit –hi ha molts dubtes sobre sirealment lluitava en el bàndolgenovès, com s’ha dit tradicio-nalment o si, en canvi, era uncorsari al servei d’un suposat pa-rent seu, de nom Casanova-Co-lom–; el fa a ser Castella a partirdel 1485 i arribar a Amèrica el1492, on torna quatre cops, fins ala seva mort el 1506. Intentaremexposar aquí algunes de les datesen què, amb major o menor graude discrepància, estan d’acordhistoriadors i investigadors.

�Naixement. Oficialment, aGènova el 1451, però aquestadata no quadra, entre altres co-ses, amb el que Colom afirmamés tard sobre la seva lluita alcostat de Renat d’Anjou, preten-dent al tron català, abansde1472. Seria massa jove per sercap d’un vaixell. Quan es trobadavant de qüestions com aques-ta, la historiografia oficial ho re-

MIQUEL RIERA sol sovint assegurant simple-ment que Colom o el seu fill Fer-ran, autor de la primera biografiade l’Almirall, menteixen, s’in-venten coses o, simplement,s’atorguen fets i avantpassatsque no tenen, per tal d’aparentar.

�Joventut. La foscor total. Co-lom va deixar escrit que havianavegat des de molt jove, que ha-via estat a l’illa grega de Quios iper bona part del Mediterrani.També hauria fet de corsari. Elfet que comencés a navegar dejove no quadra amb la versió ofi-cial, ja que el Colombo genovèsquan va sortir de la seva ciutat jatenia vint-i-tres anys.

�Portugal. Segons la historio-grafia oficial, hi hauria arribat el1476 després del misteriós com-bat naval davant del cap de SantVicent, però alguns investiga-dors apunten que s’hi va exiliar acausa de la guerra civil catalana(1462-1472). Durant els anys aPortugal, en què Colom es rela-ciona estretament amb el reiJoan II, hauria navegat per lescostes africanes, fins a Islàndiao, diuen alguns, fins a la mateixaAmèrica. El 1485 surt de Portu-gal, després que el Rei desestimael seu projecte de viatge.

�Catalunya i Castella. A par-tir de 1485 comença les negocia-cions amb els Reis Catòlics, aqui ara exposa el seu projecte dedescoberta. El 17 d’abril de1492 se signen les Capitulacionsde Santa Fe, prop de Granada,que li atorguen càrrecs molt im-portant, serà almirall i virrei i ob-tindrà el deu per cent delsguanys a les noves terres.

�Germans i fills. Oficialment,Colom va tenir dos germans,Bartolomé i Diego, el primer na-vegant, cartògraf i militar comell i el segon, eclesiàstic. Totsdos van ser amb ell a Amèrica,ajudant-lo en el govern, però elseu origen és tant o més confúsque el de l’Almirall. Pel que faals fills, en va tenir dos, Diego iFerran (o Hernando). El primerva succeir el seu pare en el go-vern del Nou Món, mentre que elsegon va ser un gran estudiós ihome de món.

�Els viatges. Colom salpa el 3d’agost del 1492 i arriba al NouMón el 12 d’octubre del mateixany. Abans de morir encara hitornarà tres cops més. Entremig,és detingut i acusat de mala ad-ministració. Mor el 20 de maigde 1506, a Valladolid.

«OFICIALMENTÉS NASCUT AGÈNOVA EL1451, PERÒ PERA MOLTSHISTORIADORSAQUESTA DADANO QUADRAAMB MOLTSDELS FETSNARRATS PELMATEIXALMIRALL I PELSEU FILLFERRAN ANYSMÉS TARD»

– PRIMER VIATGEAgost 1492-març 1493Arriba a les Bahames.També desembarca a Cuba ia Santo Domingo.

– SEGON VIATGESetembre 1493-juny 1496Es recorren les terresdescobertes en el primerviatge i també esdesembarca a Puerto Rico iJamaica.

– TERCER VIATGEMaig 1498-setembre 1500Arriba més al sud que mai,fins a l’actual Trinitat iTobago. Passa per SantoDomingo.

– QUART VIATGEMaig 1502-novembre 1504Explora Hondures,Nicaragua, Costa Rica iPanamà.

E L S Q U A T R E V I A T G E S

Fabra (UPF) Lluís de Yzaguirre,ha aplicat als textos originals cas-tellans de Colom –d’altra banda,els únics que es conserven– unprograma informàtic pensat ex-pressament per detectar errors delèxic en textos escrits i determi-nar, fins on es pugui, quina és lallengua materna de l’autor. En elcas de Colom, el veredicte d’Yza-guirre ha estat ben clar: Colomparlava i pensava en català. Aixího exposarà oficialment en un ac-te solemne al Museu Marítim deBarcelona el dissabte dia 20, jus-tament el dia que farà cinc-centsanys de la mort de l’Almirall.

Hi ha després els innombra-bles indicis, en els relats i la histò-ria colombines sobre la catalani-tat de l’Almirall: el protagonismedel rei Ferran i de la Coronad’Aragó sobretot en el primer i elsegon viatges; els personatgesque envolten Colom són totsd’aquest regne i a dos d’ells adre-

ça una carta just en arribard’Amèrica el 1493 –carta, percert, de la qual se sap que hi ha unaedició catalana. L’original? Totho fa pensar –; i, finalment, la re-buda a Barcelona.

Des dels anys vint

Les teories sobre la catalanitat deColom sorgeixen a finals delsanys vint i no pas dels estudisd’un català, sinó d’un peruà,l’historiador Lluís Ulloa [vegeupeça], que de seguida va trobar in-vestigadors disposats a trobarproves per ratificar-les, com Ri-card Carreras Valls o Enric Mitja-na de las Doblas, autor d’impor-tants aportacions genealògiquesi, més recentment, Caius Parella-da, autor de Colom venç Colombo

i en la línia de les tesis d’Ulloa.Durant la segona meitat del

segle XX, s’hi afegiran altres es-tudiosos del tema, com ara JosepPorter, que fa Colom fill d’una

Colom, no Colón, ni Colombo. Així, en català, és com figura el nom de l’Almirall

en l’edició en llatí de la carta de Colom a Rafael Sanchis, publicada a Roma el 1493,

traducció, amb tota probabilitat, d’un original en català perdut.

presència · Del 12 al 18 de maig del 2006 DOSSIER / EL MISTERI COLOM � 5

Colom és rebut pels Reis a Barcelona, en un quadre d’estil romàntic pintat al segle XIX.PRESÈNCIA

� Cristòfor Colom apareix en la

història en un punt de grans

canvis polítics i socials. A

Catalunya és una època també

de guerres, especialment quan

els catalans, a diferència de

valencians, mallorquins i

aragonesos, no accepten com a

rei Joan II, germà d’Alfons el

Magnànim (1416-1458) i fill de

Ferran I, el primer Trastàmara

que va governar al país. S’inicia

llavors la guerra civil catalana

(1462-1472), en què els

catalans proposen alternatives:

primer Pere, el

conestable de

Portugal, lligat

als Urgell –la

dinastia

perdedora en

el Compromís

de Casp

(1412), que va

imposar el rei

Ferran I– i més

tard, el francès Renat d’Anjou.

Tot fa pensar que Cristòfor

Colom hauria lluitat contra Joan

II en aquesta guerra, que

finalment perdrien els catalans.

A Joan II el va succeir Ferran II.

El seu matrimoni amb Isabel,

reina de Castella, va suposar, a

la pràctica, la unió política de

les dues corones hispàniques.

Una èpocaconvulsa

El rei Ferran II

distingida família de Barcelona;Salvador de Madariaga, que con-clou que Colom va néixer a Gèno-va en el si d’una família jueva ca-talana emigrada; Enric Bayerri,que el fa nascut a l’antiga illa deGènova, situada a l’Ebre, davantde Tortosa; Ernest Vallhonrat,que proposa un Colom nascut aTerra Rubra, a Sardenya, súbdit,per tant, de la Corona d’Aragó; oGabriel Verd, que pensa que Co-lom era el fill il·legítim del prín-cep de Viana i una mallorquina.

Entremig hi ha altres investi-gadors com l’eivissenc Nito Ver-dera, que proposa un Colom nas-cut a Eivissa en una família nobled’origen jueu o Josep Maria Cas-tellnou, autor, com Verdera,d’importants estudis sobre lallengua de l’Almirall.

Un dels investigadors més po-lèmics és Jordi Bilbeny, que pen-sa, juntament amb els seus socisde la Fundació d’Estudis Histò-

rics, que tota la Descoberta és ca-talana i que les ànsies de Castellad’apropiar-se les noves terres i laseva por que sorgís un nou regnehereditari a Amèrica van originaruna falsificació de la història quecomença per declarar Colom es-tranger i acaba amb la tergiversa-ció en llibres i documents durantels regnats de Carles I i Felip II.

La teoria catalana va rebrel’octubre de 2004 el suport impa-gable de la cadena nord-america-na Discovery Channel, que, en undocumental, va donar ampli su-port al Colom fill de nobles cata-lans, corsari i de parla i expressiócatalanes. L’aportació de Disco-very Channel pot ser definitivaben aviat, ja que el canal promouestudis comparatius sobre l’ADNde Colom i ciutadans que tenencom a cognom Colom d’arreudels Països Catalans.

Tot plegat, però, no dóna res-posta a la pregunta que fa anys

que tothom es fa: per què Colomva ocultar el seu origen? FrancescAlbardaner, investigador delCentre d’Estudis Colombins queha col·laborat en el projecte sobrel’ADN i que fa anys que dedicabona part del seu temps a l’Almi-rall, pensa que podria ser permolts motius, alguns dels qualsels apunten també altres partida-ris de la teoria catalana: que fosd’origen jueu; un bord fill d’unnoble o d’un eclesiàstic –concre-tament, segons una línia d’inves-tigació que manté Albardaner, deFrancesc Colom i Bertran, de fa-mília contrària a Joan II– o un cor-sari que no volia pagar els seusdelictes. En tot cas, l’Almirall esva endur els secrets a la tomba i totfa pensar que, cinc-cents anysdesprés, potser ja falta menys perconèixer-los. De fet, ell mateix vaescriure: «En vós, Senyor, con-fio, que la confusió no duri eter-nament.» Que així sigui.

� La teoria de la catalanitat de Cristòfor Colom té

els seus inicis en els llibres publicats els anys 1927 i

1928 per l’historiador peruà Lluís Ulloa: Cristòfor

Colom fou català, Noves proves de la catalanitat de

Colom i El pre-descubrimiento Hispano-Catalán de

América en 1477. En aquests llibres, Ulloa fixa en

Colom el cognom del descobridor, assegura que

parlava català, diu que és un

noble que s’exilia després

de lluitar contra el rei i que fa

de corsari amb el seu

suposat parent francès

Guillem Casanova. Ulloa va

començar les seves

recerques buscant un

Colom gallec, però en va

acabar trobant un de català,

segons confessa en el seu

primer llibre. «El Colombo de Gènova va robar al

Colom català no solament la glòria, sinó àdhuc la

personalitat. I quatre segle sencers i dotze

generacions d’homes, savis i vulgus, s’han fet

còmplices d’aquest crim monstruós», va escriure

Ulloa, que va morir a Barcelona anys més tard.

Lluís Ulloa, en els inicis

6 � DOSSIER / EL MISTERI COLOM presència · Del 12 al 18 de maig del 2006

Jordi Bilbeny i els seus col·legues de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya són contundents: tota la història al voltant deColom i la descoberta d’Amèrica ha estat manipulada. Aquestes són bona part de les seves polèmiques denúncies

Arguments de pes per reconstruir la història

� Jordi Bilbeny explica, en elpròleg del llibre Cristòfor Colom,

príncep de Catalunya, que quanara fa divuit anys va començar ainteressar-se pel tema de Colomes va trobar que no hi havia mane-ra que li quadressin les dades.«Per alguns autors, era un delshomes més savis i instruïts del seutemps, cosmògraf rellevant, na-vegant incansable, escriptor em-pedreït i més àvid lector, que par-lava diverses llengües, a despitd’altres autors que juraven que notenia cap mena d’estudis», escriuBilbeny, que recorda que tampocentenia com és que la visió oficiald’un «Colom plebeu, llaner i ta-verner» es contradeia frontal-ment amb «la resta de dades sobrel’Almirall: que va entrar a la mardes de molt jovenet, que havia re-corregut totes les mars que lla-vors es navegaven, que era un pi-lot expert i que havia fet de corsarii capità de nau a les ordres del reiRenat d’Anjou». I que, a més, te-nia escut d’armes i que els Reis lihavien ampliat el blasó familiar.A Bilbeny tampoc li lligava resdels viatges. Les seves investiga-cions les ha publicat en diversosllibres –vegeu l’última plana deldossier– i s’actualitzen en el webde la Fundació d’Estudis Histò-rics de Catalunya, l’entitat en quèBilbeny i altres investigadors tre-ballen no només per aclarir el te-ma de Colom, sinó també altresmentides, segons afirmen, de lahistòria, com la catalanitat deCervantes. Aquests són algunsdels seus arguments.

�Colom, príncep de Catalu-

nya. El Cristòfor Colom de lahistòria és en realitat Joan Cristò-for Colom i Bertran, nascut a Bar-celona el 1414, de la noble nissa-ga dels Colom i Bertran, merca-ders i homes de negocis. El perfilde Joan Colom i Bertran lliga per-fectament amb el de Colom –ve-geu peça– perquè a més de noblefou navegant, diputat, governa-dor, militar, corsari, tenia forma-ció jurídica i fiscal, un germà pre-sident de la Generalitat i un altred’eclesiàstic, avesat a les tasquesde govern, amb escut d’armes, se-

MIQUEL RIERA guidor de la causa del conestablede Portugal i de Renat d’Anjou,com a reis de Catalunya, durant laGuerra Civil catalana(1462-1472). «No costa gensd’entendre com aquest Colom i elColom descobridor se sobrepo-sen i s’entrellacen i esdevenen unde sol si, a més, som sabedors queels germans i els parents de l’uncoincideixen en el nom amb elsgermans i els parents de l’altre»,diu l’investigador.

�Expedició catalana. Al segleXV, Cristòfor Despuig, als seusCol·loquis de la insigne ciutat de

Tortosa, assegura explícitamentque la «descoberta d’Amèrica vaser obra del rei Ferran i que elscastellans no hi van tenir res aveure». Al segle XVII, el francis-cà de Perpinyà Andreu Bosch, alseu Sumari, escriu que tots elsmariners són catalans. Bilbeny iel seu grup mantenen el mateix, apartir també de fets com els se-güents: que les Capitulacions lessigna Joan de Coloma i són guar-dades a l’Arxiu Reial de Barcelo-na; que l’expedició se sufragaamb ducats, moneda inexistent aCastella i que tots els que hi col-laboren són de la Corona catalanacom Lluís de Santàngel, GabrielSanchis, tresorer general, JoanCabrero, cambrer del rei i Alfonsde la Cavalleria, conseller reial.

�El paper del port de Pals. Co-lom no va salpar del Palos anda-lús com s’ha dit sempre. Els tex-tos antics estan plens de contra-diccions en aquest sentit i tanaviat es diu que Colom salpa dePalos com de Palos de Moguer, dePalos d’Espanya, de Palos de Por-tugal, de Sevilla, de la Barra deSaltes, del riu de Saltes, del riu deCadis, de les costes d’Espanya,de les Canàries, de Barcelona od’enlloc. I per què, doncs, des dePals, a l’Empordà? Bilbeny diuque per moltes raons. És un portdocumentat i possible malgratl’estat actual de la zona, mentreque a Palos les caravel·les no hipodien navegar per falta de fon-dària; a Pals hi vivien molts amicsde Colom, com els Yànes Pinçon,que havien lluitat amb el rei Pere

Proves de la manipulació. A dalt, la silueta de Palos, molt similar a la del Pals

empordanès, a la portada de la Historia de los hechos de los castellanos. Al mig,

banderes catalanes a les caravel·les d’un gravat antic i en un mapa del segle XVI. A

baix, un mapa també antic de la zona de l’Empordà, en el qual es veu l’entrada de mar

que, segons Bilbeny i els seus col·legues, era el port de Pals.

presència · Del 12 al 18 de maig del 2006 DOSSIER / EL MISTERI COLOM � 7

IV; Pals era del comte de Miran-da, Palos, del de Niebla; Joan Pe-re, eminent científic que negociales Capitulacions al costat de Co-lom, vivia al castell de Sant Mi-quel, prop de Pals; i Pero Vas-ques, alcalde de Palos, era en rea-litat un corsari que havia lluitat alservei del rei Pere IV i que tambévivia a Pals.

�Arribada i tornada a Catalu-

nya. Segons Bilbeny, que Colomva sortir i va arribar a Catalunyaqueda ben clar també pel fet queen diferents textos es parla que elsexpedicionaris creuen l’estret deGibraltar, entre altres proves. Lesdates de l’arribada a Palos i la re-buda dels Reis a Barcelona tam-poc quadren, per exemple. Co-lom no va poder travessar a peu enpocs dies tota la Península ambels mariners, els indis i tot el queportava d’Amèrica. D’altra ban-da, les dates d’algunes cartes en-tre els Reis i Colom no lliguen decap manera si el navegant arriba aAndalusia. Bilbeny diu que tot fapensar que els censors van substi-tuir Catalunya per Portugal, on nohi ha cap document que avaliaquests relats. A Barcelona, encanvi, l’arribada d’en Colom estàdocumentada de forma notarial.Bilbeny, que recorda que fins al1948 es va menystenir aquestadada història, diu també que el fetque Barcelona fes una gran rebu-da a Colom només s’entén perquèl’expedició era catalana. Des deBarcelona es prepara també el se-gon viatge, que no surt de Cadis.Hi ha documentació que parla deCadis, però tota està datada a Bar-celona. Aquesta correspondènciaevidencia que Colom és a propdels reis perquè les cartes s’en-vien i es contesten ràpidament.

�Qüestió d’estat. La manipula-ció dels documents colombins esfa per una qüestió d’estat, per taljustificar el procés legal que voldesposseir els Colom dels dretsamericans. Per això, diu Bilbeny,es diu que l’Almirall no ha desco-bert res, que s’ho ha trobat per ca-sualitat; que part dels mèrits sóntambé dels Yànes o que Colom ésun estranger, un genovès. La ma-nipulació dels textos la facilitenles lleis d’impremta publicades alllarg dels segles XV i XVI, quedonaven el control de tots els lli-bres a la censura reial.

(passa a la pàgina següent)

� Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) fa més de divuit anys queinvestiga i intenta demostrar que la descoberta d’Amèrica va seruna empresa totalment catalana, que, naturalment, el mateix Co-lom era català i que tota la història oficial al voltant d’aquest temaés fruit d’una gran manipulació.

— Des que ha publicat a Proa Colom, príncep de Cata-

lunya, se sent més recolzat?

— «Hi ha mitjans de comunicació que, sense mullar-se, hanobert la porta a la difusió de les nostres teories. I també, molt res-sò. La mostra de tot això és, per exemple, l’article publicat per unprofessor català de la Universitat de Princeton que diu que els pro-cessos econòmics de millora que s’engeguen a Catalunya al segleXVI no es poden entendre si no s’està relacionat amb el descobri-ment d’Amèrica. D’altra banda, rebem unes quatre mil visitesmensuals al nostre web.»

— Què diria a aquells que quan senten les seves teories

es posen a riure?

— «Que la ignorància no és cap argument. Que riguin i quetambé llegeixin i que vegin, per exemple, que anar a Amèrica alsegle XV és una gesta nàutica increïble, a l’abast de molt pocs,que no pot haver estat una casualitat de casualitats, com ens hanvolgut fer creure.»

— La història oficial que vostè rebat de dalt a baix...

— «Tota ha estat manipulada durant anys, però han quedat es-cletxes per saber la veritat, que és on hem de treballar amb rigor,com hem fet fins ara. El problema és que n’hi ha que van interpre-tant la història com si fos un conte i que quan una cosa no els qua-dra, quan un document no els quadra amb la veritat oficial, llavorsdiuen mentiders a Colom i al seu fill. Tots els historiadors fan elmateix des de fa anys, excepte Ulloa, que és el primer a qüestio-nar-se tot allò que no quadra. Però és que tota aquesta gran confu-sió que hi ha al voltant del tema de Colom ja ens hauria de fer veu-re que tot plegat és un gran engany. Ja es veu que és del tot anormalque uns fets tan clau, en què intervenen els Reis i totes les gransautoritats del moment, siguin tan foscos. La mateixa confusió jat’està dient que es tracta d’una confusió política.»

� Bilbeny considera que la veritable personalitat de

Cristòfor Colom ja està revelada i assegura amb

rotunditat que el descobridor era Joan Colom i

Bertran, nascut a Barcelona el 1414 en el si d’una

família noble. L’investigador arenyenc ho argumenta

en el seu llibre Cristòfor Colom, príncep de

Catalunya a partir dels paral·lelismes que ha trobat

entre les dues figures, que, naturalment, al final, són

una mateixa. Vegem-ne uns quants.

– CRISTÒFOR COLOM

– Té un fill i un germà dits Diego.

– Té un germà dit Lluís.

– El seu sogre es diu Pere.

– Serveix Renat d’Anjou, rei dels catalans.

– Els seus pares són mercaders.

– A l’escut d’armes hi té una banda vermella

amb dues cotisses.

– Als plets s’hi diu que les seves armes familiars

són un colom d’argent en camper d’atzur.

– Té una cunyada dita Violante.

– Va a Palos a cercar els germans Yánez.

– El Rei l’esmenta com a capità.

– Es virrei i governador general.

– Es un home vell, amb cabells blancs, com un

senador romà, quan torna el 1493 (pare Casas).

– Escriu que no és el primer almirall de la família.

– Diu la llegenda que en tornar del Nou Món va

dormir al mas Sunyol, a Badalona.

– Els Sanxis i els Santàngel l’ajuden en la seva

primera expedició.

–JOAN COLOM I BERTRAN

– El seu fill es diu Jaume i té uns germans dits

Jaume i Lluís.

– El seu sogre és Pere de Coïmbra.

– Serveix Renat d’Anjou.

– Els Colom-Bertran són mercaders.

– A les seves armes hi ha banda vermella amb

dues cotisses daurades. El seu senyal heràldic

és un colom d’argent en camper d’atzur.

– La primera dona del seu germà es diu Violant.

– És capità i un home del consell d’Estat amb

càrrecs de virrei i governador general.

– Mor als 92 anys.

– Té almiralls entre els seus parents Colom.

– El mas Sunyol era propietat seva.

– Els Sanxis i els Santàngel tenen negocis amb

els Colom de Barcelona.

De Cristòfor Colom a JoanColom i Bertran

Colom arriba al Nou Món, en un cromo de Xocolates Juncosa,dels anys trenta. A les banderes, la Creu de Sant Jordi.

Jordi Bilbeny. Investigador

«Hi ha tanta confusió sobre Colomque ja es veu que tot és un engany»

Jordi Bilbeny, el dia que va presentar el seu nou llibre. / ORIOL DURAN

8 � DOSSIER / EL MISTERI COLOM presència · Del 12 al 18 de maig del 2006

�Mals historiadors. Els histo-riadors han estant incapaços dejustificar els vincles reials ambel Colombo llaner, inculte i ple-beu, escriu Bilbeny. «Per ells,la Cort és una casa de benefi-cència, on s’acull qualsevol ro-damón, se’l manté durant setanys i se li paguen els vicis nàu-tics. Per això, hi ha tants llibresque afirmen que, sempre que elDescobridor fa referència aaquelles relacions reials exage-ra o menteix», diu.

�El català i Colom. Hi ha ha-gut estudis molt importants so-bre aquest tema fets per estu-diosos com Caius Parellada,Josep Maria Castellnou i NitoVerdera. El problema és que noels han fet filòlegs, i això no haagradat. Pel que fa als topònimscatalans al Nou Món, només calfer-hi un repàs per veure quen’hi ha un munt, assegura Bil-beny.

�Colom estranger? És impen-sable que un estranger poguésdur el Rei a judici i, a més, gua-nyar-lo. Tampoc no hi ha capcas, en tota la història europea,en què un plebeu i, a més,estranger, rebi els tractes i els tí-tols –com el de virrei, que d’al-tra banda només existien a laCorona catalana– que va rebreColom del Rei.

�Colom no s’equivoca. Lesinterpretacions que afirmenque Colom volia arribar a l’Ín-dia o a la Xina no es basen encap document històric: tots elsdocuments que han quedat dei-xen clar que l’objectiu del viat-ge és «trobar unes illes igno-tes». Per això, les bateja com aNou Món. D’altra banda, si Co-lom es pensava que havia arri-bat a la Xina, com és que va por-tar indígenes, animals, metalls iplantes, proves fefaentsque ve-nia d’unes terres fins llavorsdesconegudes?

�Colom-Colombo. Colom nosurt mai esmentat com a Co-lombo, un cognom, d’altra ban-da, que en castellà no derivariamai de la vida en Colón. Sí, encanvi, Colom, com passa ambparaules com rom, cd-rom o ha-

rem (en castellà, ron, cederón oharén).

Jordi Bilbeny apunta també que la majoria dels personatges històrics vinculats a Colom no tenenres a veure amb el que en realitat eren. Fem-hi una repassada

Gent que no és qui sembla

� L’investigador arenyenc apun-ta que en el procés de falsificacióde la història s’ha reescrit tambéla de molts dels personatges quevan col·laborar amb Colom.

�Lluís Colom. El BartoloméColom de la història oficial. Enrealitat és Lluís Colom i Bertran,de Barcelona, amb una trajectòriamolt similar. I també va tenir unfill de nom Pere.

�Jaume Colom. És el fill Diegode la història oficial, fill de FelipaMoniz. Bilbeny diu, però, que enrealitat era fill de Margarida Alòs.Tampoc no és mai a la Ràbida,s’està a Catalunya amb uns on-cles quan Colom és a l’exili por-tuguès per raons polítiques.

�Ferran Colom. L’Hernando dela història oficial, fill de Beatrizde Arana, la segona dona de Co-lom. Segons Bilbeny, tot això ésfals. Ferran és fill de Felipa deCoïmbra, germana de Pere IV, reide Catalunya. Neix a Portugal itorna amb Colom. És un fill legí-tim, segons diferents documents.

�Lluís de Santàngel. Escrivàde racions de la Cancelleria cata-lana i conseller del rei Ferran. Vaser qui va avançar els diners per al’empresa. Havia fet negocis ambels Colom i vivia a Barcelona enuna casa dels Colom.

�Els Pinçon. No són els tres ma-riners de Palos que diu la històriaoficial. No quadra res, ni què hi vaanar a fer Colom, a Palos, ni tam-poc hi ha documents notarials queels lliguin allà. El que s’ha trobatels vincula amb Catalunya: sa-quegen una nau d’un mercader ei-vissenc, ataquen el port de Barce-lona, recluten homes a Tortosa,tenen relacions amb la tresoreriacatalana. A la tornada d’Amèricafan reclamacions al rei Ferran.Vicenç és veí de Pals, segonsconsta en una carta. És una nissa-ga catalana d’origen portuguès,arriben a Catalunya amb Pere IV.

�Joan Cossa. El Juan de la Cosade les cròniques d’Índies. No sesap d’on és. Alguns l’han fet ga-

M.R.

(ve de la plana anterior)

llec, altres basc, altres gadità. Pe-rò el seu mapamundi segueix latècnica de l’escola catalana i plede toponímia catalana. És pintatamb barretina al Museu Naval deMadrid i rep diners de la Genera-litat per anar al Nou Món. Té ungermà a Castelló d’Empúries

�Pere d’Alòs. Les cròniques lidiuen Pedro de Arana i el fan cosíde Diego de Arana, que mor a laNativitat i que era parent de Bea-triz, la segona dona de Colom. Enrealitat seria un germà de Marga-lida Alòs, primera dona de Co-lom, cònsol de mar a Barcelona,amb negocis amb les Índies. Ells ila seva dona van cuidar Jaume,fill de Colom.

�Felipa de Coïmbra. No és ambFelipa Moniz de Perestrello ambqui es va casar Colom, sinó ambaquesta germana del rei Pere IV,el conestable de Portugal.

�Mossèn Joan Pere. És el frareque, segons Bilbeny, els censorss’inventen al Palos andalús, i queen realitat és un astrònom, mes-tre, mercader, oïdor i home decort mossèn Joan Pere, que viviaal castell de Sant Miquel, tambéconegut com molí de Pals, propde Pals i que té els mateixos càr-recs i oficis que els testimonisdels plets i les cròniques d’Índiesatribueixen al «desconegut i in-documentat» Johan Peres anda-lús (fray Juan Pérez), porter delconvent de la Rábida i suposatconfessor de la Reina. I és tambél’home que assessora i negociaamb Colom les Capitulacions deSanta Fe. Com podria, doncs, unsimple porter de convent nego-ciar amb els Reis?

�Bartomeu Casas. Autor de laHistoria de les Índies, i de Brevís-

sima relació de la destrucció de

les Índies, en què es descriuen lesbarbaritats dels espanyols a Amè-rica. Nascut, segons la històriaoficial, a Sevilla i mort el 1566.La seva Història... va ser requisa-da el 1571 i no es va publicar finsal segle XIX. No s’ha trobat capCasas a Sevilla, ni ningú que enparli en els documents del segleXVI de la ciutat. Signava Casaus.

Personatges intercanviats. A dalt, Colom amb

els seus fills Ferran i Jaume, en un gravat molt

posterior a l’època en què van viure. Al mig, els

germans Pinçon i el germà Lluís de Colom, que la

història presenta com a Bartomeu. A baix, Joan

Cossa amb barretina i el pare Bartomeu Casas, que

signava Casaus, segons documents que s’han

conservat. / PRESÈNCIA

presència · Del 12 al 18 de maig del 2006 DOSSIER / EL MISTERI COLOM � 9

Recreació de la mort de Colom ara fa cinc-cents anys, en una litografia del 1893. / LIBRARY OF CONGRESS

Colom era català, però...

� Joaquim Arenas és el presidentdel Centre d’Estudis Colombins,una entitat creada el 1989 queaplega un centenar de socis inte-ressants en la defensa de la catala-nitat de Cristòfor Colom. «És ve-ritat que Colom no va dir mai d’onera, però en canvi el seu vivent de-mostra d’on era i ho demostra perles amistats que té, per les perso-nes de qui es refia, per les armes,per la cal·ligrafia, per la seva llen-gua. Tot plegat va dir-nos que eracatalà», diu Arenas, autor del lli-bre A la recerca d’una història

amagada. Colom, Catalunya i la

Descoberta (Llar del Llibre,1992), on recupera les investiga-cions del peruà Luis Ulloa i parladel paper de Catalunya en la des-coberta d’Amèrica.

Al Centre d’Estudis Colom-bins últimament estan molt con-tents de com els van les coses des-prés d’haver aconseguit, diu Are-nas, un fet molt destacable, i ésque la cadena de documentalsDiscovery Channel, que emet atot el món, ha produït un progra-ma en el qual es defensen les se-ves tesis, sobretot les que indi-quen que Colom era d’origen no-ble català, que havia lluitat contrael rei Joan II, que també va fer decorsari, que tenia el català com allengua materna i que, evident-ment, no havia nascut a Gènova.Aquests últims mesos han col·la-borat un cop més amb DiscoveryChannel i sis universitats més enla recerca dels orígens de l’Almi-rall a partir de l’ADN que es vaaconseguir extreure dels cossosde Colom, el seu germà Diego i elseu fill Ferran, enterrats a Sevilla[vegeu peça a la plana següent].

«Hem revisat i estem revisantun munt d’arxius mirant com po-dem lligar aquest Colom amb elColom real, que, tot i així, ja es lli-ga per si mateix. És per això queafirmem que Colom era català;ara bé, cal reconèixer que ens fal-ta la prova definitiva», diu Are-nas, que contraresta d’aquestamanera la rotunditat de les afir-macions d’altres investigadors,com ara Jordi Bilbeny, a qui acu-sen de falta de mètode científic.«Estaríem contentíssims que tot

MIQUEL RIERA

Els investigadors del Centre d’Estudis Colombins defensen també la catalanitat de Colom, però neguen les tesis que parlen de lafalsificació de la història. L’entitat col·labora en el projecte que vol demostrar que Colom era català amb proves d’ADN

Prova de càrrec. Aquest document, un esborrany

notarial localitzat a Vilafranca del Penedès per

l’historiador Antoni Soler i Parellada, demostraria, segons

el Centre d’Estudis Colombins, que el Colom barceloní

que proposa Bilbeny com a Cristòfor Colom era mort el

1484, data en què, segons diuen, va ser elaborat.

Francesc AlbardanerInvestigador

«Jordi Bilbeny menteix i ho

sap. Joan Colom i Bertran

no pot ser Cristòfor Colom

perquè va morir abans de

1484. En tenim proves»

Joaquim ArenasPresident del Centre d’Estudis

Colombins

«Estem segurs de l’origen

català de Colom, però és

evident que ens falta la

prova definitiva»

10 � DOSSIER / EL MISTERI COLOM presència · Del 12 al 18 de maig del 2006

el que diu Bilbeny fos veritat,seria la confirmació absoluta dela tesi catalana, però les cosescal provar-les científicament iamb rigor, i això no ho fa Bilbe-ny», afirma el president delCentre d’Estudis Colombins,que, igualment com ho fa un al-tre investigador de l’entitat,l’arquitecte Francesc Albarda-ner, acusa l’autor de Cristòfor

Colom, príncep de Catalunya

de perjudicar la causa de la ca-talanitat de Colom.

«El que fa en Bilbeny és en-ganyar a la gent. I el més greu ésque sap que diu mentides, comtot això del port de Pals», asse-gura Albardaner. L’investiga-dor, que el dimarts 16 de maigpronunciarà una conferènciasobre aquest tema al Museud’Història de Catalunya, justa-ment on fa unes setmanes Bil-beny va presentar el seu llibre,no entén com una editorial comProa ha pogut publicar-lo.

Segons Albardaner, és im-possible que Joan Colom i Ber-tran fos el Descobridor perquèva morir abans de 1484, segonsdocuments que han localitzat,un dels quals es pot veure a lapàgina anterior. «De tota mane-ra, si acceptéssim que Joan Co-lom va ser el Descobridor, elque ja no lliga de cap manera ésque el seu fill Jaume Colom iAlòs, de qui es guarden unmunt de documents, fos el fillde l’Almirall. Entre altres co-ses, perquè un va morir el 1526 il’altre, deu anys més tard», diul’investigador, que també re-corda que Jaume Colom es va«oblidar, curiosament, en el seutestament, d’esmentar la sevadona María de Toledo, ni elsnombrosos fills que va teniramb ella».

L’investigador també diuque és del tot fals que Felipa deCoïmbra, germana de Pere IVde Catalunya, fos la segona mu-ller de Colom, com proposaBilbeny contradient la versióoficial, que diu que l’Almiralles va casar amb Felipa Monizde Perestrello. «Hem trobat do-cuments a Lisboa segons elsquals Felipa de Coïmbra vaviure tota la vida en un con-vent!», diu Albardaner.

Bilbeny, per la seva banda,acusa Albardaner i els seuscol·legues de difamar-lo i de nopublicar cap llibre en què es re-cullin les seves investigacions.

Dos-centscinquantaColom d’arreudels PaïsosCatalans handonat mostresperquè lescomparin ambles del’Almirall ipoderdemostrar queaquest erad’una nissagacatalana. Elsresultats esconeixeransegurament afinals de juny

Buscant els orígens a partir de l’ADN� Més de dos-cents cinquantahomes amb el primer cognomColom d’arreu dels Països Cata-talans han donat mostres de salivaaquests últims mesos per tal quese’n pugui extreure’n l’ADN, ihan col·laborat així en una inves-tigació que també s’ha desenvo-lupat a Gènova amb els Colombo,i que té com a finalitat establircientíficament si Cristòfor Co-lom prové d’una nissaga genove-sa, com diu des de fa anys la qües-tionada teoria oficial, o si el Des-cobridor va néixer al territori de laCorona d’Aragó, com assegurend’altres.

L’extracció de les mostres ca-talanes s’ha coordinat des delCentre d’Estudis Colombins i hihan participat Colom d’arreu delpaís, amb la particularitat que ha-vien de tenir tots els antecedents aCatalunya fins a cinc generacionsi no podien ser parents entre si.«Ha estat una feina molt impor-tant. Ens hem fet un tip d’anaramunt i avall», explica l’investi-gador Francesc Albardaner.

Les mostres catalanes i les ita-

MIQUEL RIERA lianes –un centenar– s’estan ana-litzant en els laboratoris de cincuniversitats, les de Granada, San-tiago de Compostel·la, Barcelo-na, Roma 3, Max Plant de Berlín iel centre Orchid de Dallas.

Els resultats es compararanamb les restes d’ADN de Cristò-for Colom i Ferran Colom, que jaes van extreure el 2004. «Volemconèixer la variabilitat genètica iles característiques del cromoso-ma Y de les persones amb els co-gnoms Colom/Colombo a lesàrees analitzades i deduir-ne larelació que puguin tenir amb lesdel cromosoma Y de Ferran iCristòfor Colom», assegura elprofessor José Antonio Lorente,del Laboratori d’IdentificacióGenètica de la Universitat de Gra-na, i un dels impulsors de la inves-tigació, donada a conèixer en elsseus inicis a través del documen-tal Enigma Colón, emès l’octubrede 2004 per la cadena DiscoveryChannel arreu del món.

Lorente i el seu equip fa me-sos que adverteixen que pot pas-sar que no es pugui arribar a capconclusió concreta. Això podria

significar donar la raó a altres in-vestigadors, com ara Alfonso En-señat de Villalonga, que defensaque la família originària de Co-lom a Gènova no és la dels Co-lombo –d’origen plebeu i escolli-da per la historiografia oficial ita-liana a principis del XX bàsica-ment perquè coincidien els nomsdels tres germans– sinó la delsColonne, una nissaga noble de laLigúria.

La possibilitat que les anàlisisdescartin un Colom català inquie-ta Jordi Bilbeny, que creu que totplegat és un «bumerang enveri-nat» sobre la catalanitat de Co-lom. «Hi ha massa confusió alvoltant les restes de Colom a Se-villa. Estem jugant amb foc», diu.

Caldrà esperar

En tot cas, sembla que caldrà es-perar encara unes quantes setma-nes, segurament fins a finals dejuny. Lorente i el seu equip ha-vien anunciat que els resultats esfarien públics coincidint ambl’aniversari de la mort de Colom,però els treballs s’han retardat–sobretot pel que fa a la recollida

Charles J. Merryl. / Nord-americà expert sobre Colom

de mostres a Itàlia, onhi ha hagut algunesreticències a partici-par en el projecte, se-gons ha reconegut elmateix Lorente aaquesta revista.

En la primera entrega del do-cumental de Discovery Channel–la segona part s’emetrà segura-ment a finals d’any o primers de2007– es veia com els experts dela universitat de Granada intenta-ven extreure material genètic delspoc més de cent cinquanta gramsd’ossos suposadament perta-nyents a Cristòfor Colom que hiha a la catedral de Sevilla. La po-bresa del material va fer que elsinvestigadors haguessin de de-manar ajuda al centre Orchid deDallas, famós perquè és on es vananalitzar les restes, per tal d’iden-tificar-les, de les víctimes delsatemptats de l’11-S, i on final-ment van poder obtenir l’ADN del’Almirall.

José Antonio Lorente va ferpúblics fa unes setmanes a la Fun-dació March de Palma els resul-tats d’aquesta primera investiga-ció, segons la qual en les restes deCristòfor i del seu germà Diego hihavia compatibilitat amb la con-

«No entenc la historiografia oficial»

� Charles J. Merryl és professoral Mount Saint Mary’s College deMaryland, als EUA. Aquest filò-leg, que parla i escriu perfecta-ment en català, i que ha estudiat larelació entre Tarroja (Segarra) iColom, va participar en el docu-mental de Discovery Chan-nel, on es defensava la cata-lanitat de l’Almirall.

— Per què la historio-

grafia oficial no s’ha pres

seriosament aquesta

qüestió?

— «Per raons que per aun estranger són difícilsd’esbrinar. Trobo molt es-tranya l’actitud de la histo-riografia oficial envers eltema.»

— Som a prop de demos-

trar finalment que el Descobri-

dor era català?

— «Sí. Cal que hi participinmés filòlegs catalans, castellans,portuguesos i italians per a arribara una conclusió més acceptable.»

MIQUEL RIERA

dició de germans.«En els fragments del’ADN mitocondrial,un material que here-tem de la mare, hi hauna identitat absolu-

ta, la qual cosa és pròpia de dosgermans», va dir Lorente. Així,segons l’investigador, quedariademostrat que les restes de Co-lom de Sevilla són efectivamentles de l’Almirall. Lorente va la-mentar, però, que la RepúblicaDominicana no deixi extreuremostres de les presumptes restesque tenen de l’Almirall per aclarirdefinitivament part de l’emboliccolombí. L’equip de Lorentetambé ha fet proves antropomòr-fiques als ossos de Cristòfor Co-lom, que han donat com a resultatque el Descobridor va morir entreels cinquanta i els setanta anys.

Príncep de Viana

Alguns estudiosos han apuntatque Colom podria haver estat filldel príncep Carles de Viana, arrand’una estada d’aquest a Mallorca.Però tot i que les dates no lliguengaire amb els documents, l’equipde Lorente compararà tambél’ADN del príncep amb els deFerran i Cristòfor Colom.

— Com arriba a interessar-

se per Colom i Catalunya?

— «Per l’interès que tenia pelsegle XV a Catalunya i per tot elque és català. Quan vaig llegir perprimera vegada als setanta els lli-bres escrits sobre la teoria del Co-lom català als anys vint i trenta em

vaig preguntar per què nosabia res d’una teoria tanfascinant i fonamentada al-gú que com jo havia llegitmolt sobre la històriad’Amèrica, d’Espanya, del’edat mitjana.»— I Tarroja i Colom?

— «Hi ha una connexió im-portant entre Colom i Tar-roja, encara que potser no laque suggeria l’investigador

Antoni Colom i Bisbal. Estic con-vençut que els lligams dels Co-lom de Barcelona amb la Segarrai la seva participació en la guerracontra Joan II són bàsics per en-tendre les raons de Colom i els re-is per no insistir en la seva identi-tat catalana.»

A l’esquerra, Francesc Albardanerprenent mostres d’ADN a Josep

Colom, de Vilobí d’Onyar, un delsColom que han participat en la

investigació. A la dreta, ossos deColom, i el professor Lorente i un delsseus col·laboradors a la Universitat deGranada. / TV3 I DISCOVERY CHANNEL

presència · Del 12 al 18 de maig del 2006 DOSSIER / EL MISTERI COLOM � 11

PUBLICITAT

864907/7

59673J

12 � DOSSIER / EL MISTERI COLOM presència · Del 12 al 18 de maig del 2006

L’eivissenc Nito Verdera pensa que l’Almirall era dels Colom d’Eivissa i jueu, mentreque Verd Martorell manté que Colom era de Felanitx i fill del príncep de Viana

I si fos de les Balears?

� Nito Verdera explica que es vaapassionar per Cristòfor Colomquan, essent pilot de la marinamercant i navegant pel Carib, esva començar a interrogar com po-dia l’Almirall moure’s amb vai-xell sense cartes nàutiques, senseinformació meteorològica i senseels moderns instruments de nave-gació actuals. Des de llavors, hacompaginat la seva feina de pe-riodista amb la investigació de lavida de Colom, feina que ja hadeixat escrita en cinc llibres, al-guns dels quals són dels més des-tacats sobre la toponímia del NouMón, com Cristóbal Colón, cata-

lanoparlante o De Ibiza y For-

mentera al Caribe: Cristóbal Co-

lón y la toponimia.L’investigador eivissenc ha

arribat a la conclusió «que Cristò-for Colom només s’explica com acatalanoparlant, criptojueu i na-tural d’un dels territoris de l’anti-ga Corona d’Aragó». Les sevesinvestigacions assenyalen queera membre de la «poderosa fa-mília Colom d’Eivissa», comer-ciants, amb càrrecs polítics im-portants a l’illa i parents dels Co-lom de Barcelona, els mateixosque esmenten la resta de partida-ris de la teoria catalana de Colom.Tot i això, Verdera lamenta la po-bresa dels arxius eivissencs, ongairebé no hi ha documents an-tics.

Verdera, membre també delCentre d’Estudis Colombins,creu, però, que el fet que s’hagidemostrat que Colom fos catala-noparlant no posarà fi, de cap ma-nera, als enigmes que envolten elpersonatge. «Als investigadorscolombins de Catalunya i als deMallorca els van molt bé la mevainvestigació lingüística i les me-ves conclusions, però temo queseguirem amb un diàleg de sords.Cadascú fa la guerra pel seucompte», diu Verdera, que mantéque la profusió de topònims de lesPitiüses als llocs del Carib visitatsper Colom en els seus quatre viat-ges hauria de ser clau per con-cloure que Colom era d’Eivissa.Llavors, afirma, el Colongate,com defineix Verdera tot l’afer,«ja estaria tancat».

MIQUEL RIERA

Alguns llibres i webs persaber-ne més, o no

A dalt, Nito Verdera, a Eivissa. A baix, el mallorquí Gabriel Verd. / D. BALEARS

� El mallorquí Gabriel Verd Martorell ha dedicat també bona

part de la seva vida a l’estudi de l’origen de Colom. La tesi de

Verd, que té el suport d’altres investigadors espanyols i sud-

americans, apunta que Colom va néixer a Felanitx (Mallorca), fill

del príncep Carles de Viana i de Margalida Colom. Carles, hereu

de la Corona d’Aragó marginat pel seu pare Joan II en favor del

futur rei Ferran II, hauria mantingut relacions amb Margalida

durant la seva estada a Mallorca el 1459. Segons Verd Martorell,

aquesta data tan tardana del naixement de Colom es justifica

plenament en una carta posterior de Colom als Reis en la qual

assegura que els va començar a servir el 1488, quan havia fet

28 anys. Verd Martorell diu que Colom es va criar fins als nou o

deu anys amb la seva família mallorquina, de qui va prendre el

cognom, i que a aquesta edat va començar a navegar.

L’investigador creu que el misteri de Colom es podria deure a un

pacte de silenci amb la reina Isabel, a canvi de terres llunyanes,

però els monarques mai van pensar que el Nou Món arribés a

ser tan gran i per això el van desposseir dels seus drets.

«CRISTÒFOR COLOM.

PRÍNCEP DE CATALUNYA»

JORDI BILBENY / PROA

Bilbeny concreta la figura del

descobridor d’Amèrica en un

Colom de la noblesa

barcelonina.

– «CRISTÒFOR COLOM FOU CATALÀ»Lluís Ulloa. Llibreria Catalònia, 1927

– «NOVES PROVES DE LA CATALANITAT DE COLOM»Lluís Ulloa. Llibreria Oriental-Americana. 1927

– «COLOM VENÇ COLOMBO»Caius Parellada. Aleu&Domingo, 1986

– «CRISTÒFOR COLOM, CATALANOPARLANTE»Nito Verdera. Editorial Mediterrània-Eivissa, 1994

– «CRISTÒFOR COLOM, CATALÀ»Josep Maria Castellnou. Llar del llibre, 1989

– «UN CORSARI ANOMENAT COLOM»Pere Català i Roca. Editorial Dalmau

– «BREVÍSSIMA RELACIÓ DE LA DESTRUCCIÓ DE LAHISTÒRIA» (LLIBRE MÉS DVD)Jordi Bilbeny. Els Llibres del Setciències. 2004

– «A LA RECERCA D’UNA HISTÒRIA AMAGADA»Joaquim Arenas i Sampera. Llar del Llibre

– «EL ÚLTIMO VIAJE DE CRISTÓBAL COLÓN»Klaus Brinkbäumer i Clemens Höges. Destino, 2006

– «EL ENIGMA DE COLÓN»Juan Eslava Galán. Planeta, 2006

– «CRISTÓBAL COLÓN, DE CORSARIO A ALMIRANTE»Consuelo Valera. Lunwerg Editores. 2005

– «COLÓN, SÚBDITO DE LA CORONA DE ARAGÓN»Ernest Vallhonrat. Edicions Tarraco. 2005

«ELS VIATGES AL NOU

MÓN»

CRISTÒFOR COLOM / LL. DE L’ÍNDEX

Edició en català del relat fet per

Colom dels seus quatre viatges a

Amèrica, ara sí en la seva

llengua original.

«TOTES LES PREGUNTES

SOBRE COLOM»

DAVID BASSA / LLIBRES DE L’ÍNDEX

El periodista David Bassa

interroga Jordi Bilbeny sobre les

seves teories sobre Colom.

– WWW.HISTOCAT.COMWeb de la Fundació d’Estudis Històrics deCatalunya, en què es defensen les teories deBilbeny

– WWW. CRISTOBALCOLONDEIBIZA.COMWeb de Nito Verdera

– WWW.JOESCRIC.COM/PUBLICA/ESPECIALES/BUSCAVERDAD.ASPX?COD=1Web de Gabriel Verd Martorell

– WWW.CRISTOBAL-COLON.NETWeb francesa amb moltíssima informació i imatges

– WWW.VIQUIPEDIA.ORGPer buscar informació sobre catalanitat de Colom

W E B S

Z L L I B R E S

Fill del príncep de Viana