TD

Fd.31

2.30€

. Any

18.

La

Fran

ja, f

ebre

r de

201

7Premi Franja 2016ICF, a través de l’ASCUMA, ha atorgata Teresa Maria Ballester a títol pòstumaquest premi que reconeix els seusmèrits en defensa del català. [p.5]

L’obra de Pere PujasolUna interessant repassada per la vida i l’extensa obra d’aquestfisiognomonista fragatí que visquéentre el 1562 i el 1649. [p.7]

Un pont entre Aragó i CatalunyaS’inaugura al Campell un pont sobre laClamor Amarga que facilita el pas entrela Llitera i el Segrià. [p.12]

Projecte MoncadaDesprés de cinc anys, el Departamentd’Educació, Cultura i Esport delGovern aragonès recupera aquestprojecte en favor del català . [p.16]

En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17C

AR

TES

CR

EUA

DES

2

TEMPS DE FRANJA digital 31

Sumari

2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista

12 Llitera

13 Ribagorça

14 Tema del mes

16 Aragó

17 Personatge del mes

18 Països Catalans

19 Opinió

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21· Associació Cultural del Matarranya· Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA· Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isabel Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf · tempsdefranja@gmail.com

Consell de redacció:Matarranya: M. D. Gimeno, Carles Sancho. Baix Cinca: Rosa Arqué, Hugo Sorolla. Llitera: Josep EsplugaRibagorça: Glòria Francino.

Seccions:Matarranya, Isa Calaf. Baix Cinca, RosaArqué; Llitera, Josep Espluga; Ribagorça,Glòria Francino; Cultura, Hèctor Moret;Entrevistes, Ramón Mur; PP.CC., Hugo Sorolla;Aragó, Carles Terès.

Opinió: Marina d’Algars, Patrici Barquín,Esteve Betrià, Francesc Ricart, Carles Terès,Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

Crida a la col·laboració

El número d’estiu d’Styli locus va dedi-cat als dietaris, i per això us demanem quesi feu dietaris, o n’heu fet, ens en passeu al-gunes mostres per a poder-les publicar. Honecessitem per a primers de juny.

Us recordem també que a l’Styli locussempre hi podeu col·laborar amb textos inè-dits vostres de creació.

Amb l’agraïment de la Direcció i elConsell Editor d’Styli locus.

Festa, festa!

Si l’últim cap de setmana de gener, a con-seqüència de la neu, les viles del Matarranya

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teues cartes,tot indicant el teu nom i població, a:tempsdefranja@gmail.com

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf dels números digitals

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@gmail.com

Imatge coberta: Detall de la foguera de santAntoni a Torredarques. (Foto ©Carles Terès)

CONVOCATÒRIA DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA DE PROVES PERA L’OBTENCIÓ DELS CERTIFICATS DE CATALÀ 2017 B2 i C1 A FRAGA

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat les pro-ves per a l’obtenció dels certificats de català 2017. A l’igual que l’anterior convo-catòria, Fraga serà localitat d’examen per al certificat de nivell intermedi de cata-là B2 (anterior nivell B) i per al certificat de nivell de suficiència de català C1 (an-terior nivell C). Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 6 i 27de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 2 defebrer i finalitza el dia 22 del mateix mes. Es poden fer servir diferents canals d’ins-cripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística aBarcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Llei-da, Tarragona i Terres de l’Ebre) o per internet (Oficina Virtual de Tràmits gencathttp://web.gencat/ca/tramits/) amb un 10% de bonificació. Per ampliar informació:http://www.gencat.cat/llengua/certificats.

van donar per finalitzades les festes deSant Antoni i Sant Sebastià, el primer diu-menge de febrer... a tornar-hi!... perquè escelebra la festa de Santa Àgueda, la que pro-tagonitzen les actives dones que són molt pi-tes, amb una atapida programació d’actes enquè hi participa tota la població: cercaviles,proclamació d’aguederes o alcaldesses, ves-tits regionals, missa baturra i processó, pam-boli, vermut, dinar de germanor, mamelle-tes, cremat, teatre, música i ball, xocolata, fo-gueres... i res!... en acabar... a preparar les dis-fresses de grans i menuts per lluir al carna-val. Això és un no parar! I la gent que dei-xa la ciutat per viure al pobles perquè es va-lora la tranquil·litat i el repòs... no sé jo!

Arnau Timoneda

3

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17ED

ITO

RIA

L

Quin fred fa! —diu lo pilzà.

L’hivern s’ha presentat fred a fi-nals de desembre i tot el gener. Si lasetmana dels barbuts és la més fre-da de l’any, els termòmetres ho di-ran. De moment ha nevat, ha fet unaire de port esfereïdor i ha gelat devalent. Les gralles anuncien el maltemps, s’han fet geleres a barrancs ifonts, s’ha glaçat l’aigua a llocs in-habituals i tancats…

Dins de la geografia de la Franja,les muntanyes més elevades són alPirineu, on és habitual que hi nevi;però la matinada del 15 de gener laneu va baixar fins les serralades delPrepirineu. Si se circula direcciónord, per la N-230, cap a França, pas-sat Saganta es veuen totes les mun-tanyes pirinenques, aragoneses i ca-talanes, ben nevades i el Turbó tam-bé.

La neu, a les muntanyes, com diula gent que l’ha de trepitjar per for-ça, ja que planteja molts problemesals habitants i vianants de les po-blacions, i, sobretot, als conductors.No obstant; quan comencen a cau-re les olves de neu, tothom sentaquella pau que comporta el silen-ci de la nevada, si es pot observardarrere la finestra i al costat d’unabona font de foc. Ara bé, el que tre-balla al ras o bé no té una vivendaadequada a la cruesa del fred polard’aquesta temporada o el qui no potpagar els rebuts de la llum o gas,aquest fred el consumeix en un ar-rupiment de cos i d’ànima.

I la neu és vital perquè després hihagi aigua als embassaments, queabasteixi a la plana i a la muntanya.Ja ho diu el refrany Año de nieves,año de bienes. Així mateix és ne-cessària perquè les pistes d’esquífuncionin a ple rendiment i totes lesempreses que viuen al voltant d’a-quest esport, perquè és una de lesfonts econòmiques més importantsd’alta muntanya; gràcies al turismede la neu molta gent, principalmentjoves, troben feina per a la tempo-rada hivernal.

Si el cicle de la naturalesa fun-ciona, la societat també hauria defuncionar.

EDITORIAL

Temps de fred

La Ribagorça és la comarca mésal nord de la Franja. Des de Mulle-res on naix el riu Noguera Riba-gorçana, baixa fins Corbins on des-aigua al Segre, tocant a Lleida. Lesaigües d’aquest riu són unes de lesmés aprofitades de tota la conca del’Ebre pel que fa a embassaments icentrals hidroelèctriques: la de Mo-ralets que recull les aigües de Llau-set, l’embassament de Baserca, lescentrals de Bono, Forcat, Vilaller, elPont de Suert, Escales, el contra-embassament de Sopeira, les cen-trals del Pont de Montanyana, Ca-nelles, Santa Anna; l’embassamentde Cavallers que porta les aigües ala central de Caldes de Boí, i totesles del riu Noguera de Tor, les aigüesdels estanys glacials que aboquenl’aigua al Ribagorçana, a més amés, dels nombrosos barrancs que hidesemboquen al llarg del seu re-corregut. Just amb las construcciód’aquestes preses es va crear l’EN-HER, Empresa Nacional Hidroe-lèctrica del Noguera Ribagorzana,actualment Endesa, que és una deles que subministra l’energia elèc-trica. És cert que en l’època de lesobres els municipis van rebre mol-ta immigració de tota Espanya —que després va anar a altres llocscom Riba-roja, Flix i Mequinen-sa— i gent d’aquestes poblacions vapoder posar-se a treballar a l’em-

presa fins que va arribar l’automa-tització i llavors sobraven les mansdels obrers, i fins i tot, alguns muni-cipis van rebre en el seu momentajuts del cànon energètic, però calrecordar que els inconvenients quevan sofrir alguns d’aquests poblestambé va ser considerable, i de ve-gades és on hi ha la llum més febleo bé, quan hi ha tempestes, es pa-teixen les conseqüències d’horesde foscor. I ara també pugen els re-buts de la llum d’una manera elec-tritzant a tot arreu.

Des de fa uns anys es parla delconcepte pobresa energètica, ja quemoltes famílies no tenen ni treballni sou per poder pagar els rebuts, iamb el cabdal d’ingressos d’aques-tes companyies elèctriques, multi-nacionals i transnacionals, no podendonar llum i escalf a les personesamb dèficit econòmic?

El fred d’aquest hivern feia tempsque no es deixava sentir tant… Calpensar en els més desfavorits com lesfamílies sense recursos ací, a lesnostres comarques, i afora, els refu-giats, entre d’altres, que no tenen perescalfar-se, no calcen unes bonesbotes, no tenen accés a un habitatgedigne..., i mentrestant alguns de lanostra societat malgasten les fontsenergètiques i altres obtenen més be-neficis sense pensar en com ajudara traure el fred als més necessitats.

Sopeira, 15de gener de2017GLÒRIA FRANCINO

4

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17M

ATA

RR

AN

YA

La festivitat de Sant Antoni alMatarranya s’ha commemorat en-tre el 14 al 22 de gener perquè al-gunes viles tenen per costum cele-brar-lo en cap de setmana, unesabans i altres després del 17, dia delsant. Normalment només les po-blacions en què Sant Antoni ésconsiderat com a festa local es fa elmateix dia, és el cas de Vall-de-roures, Massalió, la Vall del Tormoi Beseit. El primer cap de setmanaes va celebrar sense cap entrebanca tres viles: Massalió, Mont-roig iLledó. El problema el van tindre lesviles del sud de la comarca on va ne-var el dijous 19 a la tarda, en algu-nes poblacions al voltant de migmetre de gruix –Torredarques,Mont-roig, Pena-roja, Ràfels i Fon-despatla–. Les viles meridionals dela comarca que van endarrerir la ce-lebració el cap de setmana desprésdel 17 es van quedar sense poder-lo festejar com va ser el cas dePena-roja en què es va suspendre itambé la festa del dia anterior de-dicada als Sants Patrons –Sant Se-bastià i Sant Fabià-. Pena-roja, Fon-despatla i Ràfels, malgrat la gran ne-vada que es va quedar uns quantsdies, reduint la mobilitat als veïns deles viles, es van resistir a deixar decelebrar el tradicional i popularSant Antoni i es va endarrerir al capde setmana del 28 i 29a Pena-roja

La festa de Sant Antoni al Matarranya// CARLES SANCHO

haver d’esperar al diadel sant per cremar.

En esta festivitat, de-clarada d’interès turísticper la Comarca del Ma-tarranya, sempre incor-pora alguna novetat iesta es va produir aMont-roig. La gent jovede la vila es va animar arecuperar la barraca delsant que havia quedat enl’oblit des del 1927, feiavuitanta anys. En les po-blacions veïnes de la co-marca dels Ports encaraconserven la tradiciód’un dels actes més sig-nificatius de la festa i

no era massa difícil imitar-la, només,això sí, calia esforç, convicció i co-ordinació en el treball. Un pi moltalt al mig, una gran base en formade con al voltant de l’arbre fet perbranques de pi i davall la barracadel sant que van calar foc els di-monis, segons narra la tradició de lavida del sant que es representa amoltes viles al voltant de la barra-ca. També van recuperar los dimo-nis, acompanyats amb un correfoci cercavila amb la xaranga local Diti fet. Enguany Mont-roig ha sigut,per mèrits propis, el gran protago-nista del Sant Roc a la comarca delMatarranya.

i Fondespatla, l’úniclliure abans de lafesta de SantaÀgueda del 5 de fe-brer que este any ésdiumenge. El cas deTorredarques éssingular perquè vandecidir mantenir lafesta del sant el diu-menge 22 reduint-la a la tradició delsEsquellots dels xi-quets perquè no vaser possible anar abuscar llenya perfer la foguera, aconseqüència de laneu. A Ràfels la vanendarrerir una set-mana més i Sant Antoni va com-partir festa amb Santa Àgueda. Ales altres viles del nord i centre dela comarca es va celebrar el santsense cap inconvenient perquè nova a quallar la nevada i les precipi-tacions van ser en forma de pluja: laTorre del Comte, Queretes, Calaceit,Valljunquera, la Freixneda, la Por-tellada i Arenys de Lledó. A laVall del Tormo la meteorologiatambé va fer una mala passada alsveïns i visitants perquè el dia 16, vi-gília de la festa, no es va poder en-cendre la foguera a conseqüènciadel fort vent que feia aquella nit i va

Detall delsDiables deVall-de-rouresCARLES SANCHO

L’ESMOLET

La història de la teua vida // Carles Terès

Vaig sortir de veure la pel·lícula Arrival (‘L’arribada’) ambla sensació que m’havien explicat coses extraordinàries. Les crí-tiques eren encoratjadores, però davant les produccions nord-americanes sempre guardo una certa prevenció —per allò quese’ls hi escapa la mà amb el sucre, l’acció o les cares boniques.En aquest cas tot va quedar eclipsat per l’interès de l’argumenti la bellíssima factura.

L’entusiasme em va fer buscar el conte en el què es basa, Sto-ry of Your Life, de Ted Chiang. No em facin dir si és millor elllibre o el film perquè tots dos estan resolts amb mestria, ca-dascun amb els recursos propis del mitjà.

Per a algú com jo, la història té un interès enorme, ja que obreel concepte de comunicació cap a camps que mai no havia sos-pitat.

Tots els llenguatges humans escrits utilitzen un sistema querepresenta la parla (glotogràfic). En canvi, els ‘visitants’ de la

narració, anomenats heptàpodes, en fan servir un de sema-siogràfic, és a dir, que transmet un significat sense que existeixicorrespondència entre els seus elements i els sons de la llen-gua oral. L’escriptura dels alienígenes no es limita a ideogra-mes o jeroglífics com la d’algunes civilitzacions antigues, sinóque cada símbol o logograma conté la totalitat d’allò que es voldir. L’adquisició de l’habilitat d’escriure en el sistema dels hep-tàpodes canvia de manera inimaginable i irreversible la con-cepció que tenim els humans del temps, del món, de l’existència.

No sé si m’he explicat —és evident que no tinc ni tindré lacapacitat comunicativa dels heptàpodes. Només aconsello quevegin la pel·lícula i, si poden, llegeixin el recull de contes queconté La història de la teua vida, de Ted Chiang, on hi ha d’al-tres perles que els faran sentir un pessigolleig de plaer. (No pa-teixin: és el símptoma que acompanya l’eixamplament dels lí-mits de la imaginació.)

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17M

ATA

RR

AN

YA

5

Iniciativa Cultural de la Franja, através de l’Associació Cultural delMatarranya, ha atorgat a TeresaMaria Ballester Bielsa a títol pòstumel X Premi Franja: Cultura i Territori2016 pels seus mèrits en defensa delcatalà a la Franja com activista cul-tural i professora de secundària endiferents centres del territori i per laseua actitud personal envers la llen-gua, malgrat les hostilitats. El Pre-mi es lliurarà durant els actes de la28a Trobada Cultural del Matarra-nya i es fa públic el 17 de gener, co-incidint amb la festivitat de Sant An-toni de gran tradició a tot el nostreterritori.

Teresa Maria Ballester Bielsa(1969-2015)

Teresa Maria Ballester Bielsa vanàixer a Barcelona el 1969, on es-tudià batxillerat a l’Institut JaumeBalmes i es llicencià en Belles Arts.Vinculada des de sempre ambMont-roig perquè part de la famíliaprocedia de la vila del Matarranyai on hi estiuejava. Finalment s’hiquedà en casar-se amb RodrigoMorera, un matrimoni del qual nas-queren tres fills: Maria, Jorge i Judit.Resident a Mont-roig, obtingué elTítol Superior de Valencià a Vinaròs,que la capacitava per a donar clas-ses també de català. Activista cul-tural matarranyenca molt destaca-da principalment en la defensa de lallengua pròpia del territori als cen-tres d’ensenyament de l’Aragó. Co-mençà la seua tasca com a docent aSecundària a la capital de la pro-víncia, Terol, als col·legis de La Sa-lle i Las Viñas a mitjans de la dèca-da dels 90. Després exercí com aprofessora als instituts d’Andorra,Alcorisa, Vall-de-roures, Alcanyís,Calanda i Maella com a especialis-ta d’educació plàstica i artística i decatalà.

Va ser vocal de la Junta de l’As-sociació Cultural del Matarranya, sò-cia fundadora de l’Associació deMares i Pares en Defensa del Catalàa les Escoles del Matarranya “Cla-rió” i sòcia molt activa de l’Asso-ciació Cultural Sucarrats de Mont-

Teresa Maria Ballester, X Premi Franja 2016// ASCUMA

País Valencià. En definitiva la TeresaMaria Ballester va lluitar perquè fospossible que els alumnes del Ma-tarranya pogueren aprendre la llen-gua pròpia del territori transmesapels seus avantpassats i sovint obli-dada i desprestigiada al llarg de lahistòria.

De la mateixa manera col·labo-rava habitualment amb articles encatalà a la revista local Plana Rasaeditada per l’Associació Cultural Su-carrats i participava molt activamenten la vida local de la seua vila. Vacol·laborar en dos llibres del seuamic José Antonio Carrégalo: Mon-royo. El hàbitat disperso (las masias)(2003) on apareixen diverses il·lus-tracions de la vida al mas i Mont-roig. Patrimoni immaterial (literaturaoral)(2007). Va esculpir la imatge dela Mare de Déu de l’Assumpció quepresideix l’atri de l’església de Mont-roig.

El 2011 se li diagnosticà una greumalaltia i va morir el 26 de setem-bre del 2015, massa jove. L’enter-rament fou multitudinari i el recordde la seua vitalitat i lideratge seràpermanent per a tots aquells que enssentim identificats amb els seusideals i projectes.

roig. Participà també de la vida po-lítica de la vila, d’on va ser regido-ra municipal pel PSOE (2003-2007).

Exercint a l’Institut de Vall-de-roures va organitzar al 2002, junta-ment amb d’altres professors i l’as-sociació de mares i pares del centre,un gran homenatge a l’escriptorDesideri Lombarte amb xerrades,exposicions, actuacions musicals ipoètiques, que van culminar ambl’assignació del nom del pena-rogí ala biblioteca de l’institut. També hiva organitzar les activitats del Pro-grama d’Animació Cultural “JesúsMoncada” –trobades amb escriptors,xerrades, actuacions musicals i poè-tiques…– que va iniciar el Governd’Aragó el curs 2000-2001 amb l’ob-jectiu de reforçar i promocionarles classes de català als centres de laFranja.

Al SIES Mar d’Aragó de Maella,amb els seus alumnes de Secundà-ria, va ser la coordinadora durant elscursos 2010 i 2012 del ProjecteARCE del Ministerio de Educación,Cultura y Deporte “Poesia oral im-provisada. Cant improvisat”, acti-vitats programades que va compar-tir amb altres tres instituts de se-cundària de Catalunya, les Illes i el

Teresa MariaBallester BielsaEDUARDO SOLER

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17M

ATA

RR

AN

YA

6

A Queretes lo diumenge venti-dosde gener, dintre dels actes de cele-bració de la popular festa de SantAntoni, a la sortida de la missa de lesdotze i abans de la benedicció delsvariats animals congregats a la pla-ça de la església del poble, va tenirlloc la recitació de les “lobes” a SantAntoni.

per una lectura pública de les “lo-bes” feta per alguns dels veïns as-sistents a la missa que si van oferir.Com era d’esperar la idea va sermolt ben rebuda i celebrada.

Aquí en teniu alguns exemples:

Sant Antoni Sant Antoni,Sant Antoni festejat,la capella del Pilar,que be que mos ha quedat.Los de Queretes donem les gràcies,a tots los que hi han treballat.

Sant Antoni, Sant Antoni,Sant Antoni de giner,Ara que’l capellà mos agradelos de Vallderroures lo volen primer.Al senyor Bisbe li hem demanatque’ls hi porto un, recent ordenat.

Sant Antoni, sant Antoni.Sant Antoni de ginerFot un fred que peleQue no’s pot anar pel carrrerLos de Queretes, nevo o plogue,la foquera volem fer.

Des de l’ASCUMA aplaudim lainiciativa i desitgem la seua conso-lidació.

El nom de “lobes” probablementve de “loa”, lloança. Sigue com sigue,estos versets, entre satírics i simpà-tics s’han vingut escoltant i trans-metent de generació en generació dequeretans. Enguany l’alcalde deQueretes Fernando Camps, recu-perant una tradició perduda fa pocmés de cinquanta anys, va apostar

Celebració deSant Antoni aQueretesJUAN LUIS CAMPS

L’acte de celebració del lliura-ment dels premis del XIII Con-curs de relats curts Vila de Pena-roja de Tastavins ‘Maties Pallarés’2016 i el XIII Concurs de Pintura‘Desideri Lombarte’ 2016 s’ha ha-gut de suspendre a conseqüènciade la forta nevada que es va pro-duir a la vila del Matarranya el diaabans de la concessió. Els guar-dons s’havien d’atorgar com cadaany com és tradicional coincidintamb la festa dels Sants Patrons dePena-roja –Sant Fabià i Sant Se-bastià– que se celebra el 20 de ge-ner. No obstant això ja s’havia fetpúblic que el primer premi, dotat

Premis de relats curts i de pintura a Pena-roja// CARLES SANCHO

amb 250 euros, se l’ha endut el re-lat en català La llista dels desitjosde l’escriptora barcelonina EvaPelegrí Margelí i el segon premi,de 150 euros, El fruto de su vientredel madrileny Alberto Frutos Dá-valos. Enguany també s’han donatdos accèssits a textos escrits encastellà: La Pascuala de José Igna-ció Larraz Vileta de Saragossa i alxilè Armando Aravena Arellanaamb el relat Valenzuela. En el XIIIConcurs de Pintura Desideri Lom-barte 2016 s’ha donat el premi de700 euros a l’obra Geometric linkde l’artista de Tudela José PedroIzquierdo Pérez.

QUERETES

Les “lobes” lloaren a Sant Antoni// JUAN LUIS CAMPS

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17BA

IX C

INC

AL’astrologia en l’obra d’Esteve Pujasol// VIRGILI IBARZ

Si busquem l’entrada d’EstevePujasol a la Gran Enciclopèdia Ca-talana, veurem que diu: “(Fraga oLleida, segle XVIII). Fisiognomo-nista. Autor d’un Discurso de los tressoles (1622), del recull d’axiomes fi-siognomònics El solo solo y para to-dos, sol de la filosofía sagaz y ana-tomía de ingenios (1637), que sem-bla que influïren en l’obra de J. K.Lavater (1741-1801). Allargà fins el1652 el Llunari o repertori delstemps de Joan Alemany del 1557”(Gran Enciclopèdia Catalana: No-vena Impressió, actualitzada, Volum18, abril 2002).

Pujasol va nàixer a Fraga el 1562i va morir el 1641. Aquestes dadesfiguren a la làpida de Pujasol, col·lo-cada al claustre del castell de Pera-lada. Es va fer una còpia d’aquestalàpida i es va col·locar a la CasaMoncada de Fraga. Posteriormentes va traslladar al Castell. La pri-mera vegada que apareix el cognomPujasol a Fraga és al segle XV. És elcognom d’un propietari de terres aMiralsot. Suposem que el nostre au-tor prové d’aquesta família.

L’obra El sol solo y para todossol…, és un tractat de fisiognomo-nia que es troba a moltes bibliote-ques. És una obra analitzada pelshistoriadors de la medicina i la psi-cologia. Hem fet una recerca a lesbiblioteques d’Espanya i Europabuscant els textos d’astrologia dePujasol. Hem trobat el Discursode los tres soles (Barcelona, 1622, Es-tevan Libreros), però pensem quePujasol no allargà el Llunari o re-pertori dels temps de Joan Ale-many.

Hem trobat dos llibres més d’as-trologia de Pujasol que no són citatspels historiadors. En l’obra Pro-nostico y Discurso del Año bisiestode 1628: calculado según el meri-diano de Cataluña y condados deRosellón y Cerdaña (Perpinyà, 1627,Lluís Roure), Pujasol comença elpronòstic dient: “Contemplando(curioso lector) con la Astronomíaque sé, los Astros, y Celestes Pla-netas, y con mi Astrología algunascosas que enseñan los Astros a verde suceder el año, 1628, me ha pa-

recido darte un avisopara que con lo quefuere necesario tepuedas prevenir, y es-tés como veladoracentinela, que estámirando si vienen losenemigos, por librar ati, y a los tuyos”.

Diego XiménezArias publica el Le-xicon ecclesiasticumlatino-hispanicum: exSacris Bibliis, conciliis,pontificum, ac Theo-logorum Decretis….És una obra que vatenir moltes reedi-cions. Utilitzem la pu-blicada a Barcelonaper Sebastiani Co-mellas. L’últim capí-tol és el de las Tablasreformadas según elCalendario Grego-riano, por EstebanPujasol, Presbítero yProfesor de Matemá-ticas.

Pujasol, al fer refe-rència a les taules re-formades segons elcalendari gregorià,diu: “Las cuales des-de al año 1612 influ-yen hasta el 1700 y enacabando cada una de ellas, se ha devolver al principio, las cuales sehan metido de esta forma para sermás preciso, y con menos trabajo en-tendidas”.

El tractat de Pujasol té quatreparts: La primera part és la de la di-visió del temps. La segona analitzael cercle solar. La tercera ens mos-tra les festes de l’any que es podenmoure. La quarta estableix la rela-ció de les quatre parts de l’anyamb les quatre Témpores, Vela-cions, Nones, Idus i Calendes.

Pujasol diu que el primer mana-ment de la nostra Llei Evangèlicaens obliga a estimar a Déu, i per es-timar-lo i servir-lo fou la natura hu-mana creada, i per conèixer-lo éstota la ciència ordenada. Creiemque Pujasol es basa en el “Tractat

d’Astronomia”, escrit per RamonLlull, el 1297, quan es trobava a Pa-rís, en una etapa en que se s’esfor-çava per introduir-se en els ambientsuniversitaris.

Llull explicava la influència delsastres sobre el món: els astres són elstransmissors dels principis divins so-bre la creació, i per a transmetre-ho es regeixen per la seva compo-sició.

Podem comprovar que els au-tors de parla catalana, al segle XV,publiquen les seves obres en cata-là, al segle XVI es va introduint elcastellà i al segle XVII la major partde les obres d’astronomia i astro-logia es publiquen en castellà. És elcas d’Esteve Pujasol, que publica to-tes les seves obres a Barcelona i Per-pinyà.

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17BA

IX C

INC

A Festival de patinatge artístic a Torrent// REDACCIÓ

El diumenge 15 de gener, el ClubPatín Torrente va celebrar el seu fes-tival anual amb motiu de les festesde Torrent de Cinca en honor deSant Antoni: un total de 16 números,individuals i de grup, que van fer lesdelícies del públic aplegat al pave-lló esportiu de la població de la Ri-bera del Cinca. Destaquem la co-reografia de La màscara del zorro,que el club havia presentat a laFesta del patinatge celebrada re-centment a les Borges Blanquesamb molt bona acollida entre el pú-blic. El programa va incloure dos nú-meros de dansa, formació que tam-bé ofereix el club com a complementimprescindible a les classes de tèc-nica de patinatge sobre rodes. Diu-menge 22, el festival, amb un pro-grama lleugerament modificat, es varepetir a Fraga i a Mequinensa, po-blacions que també aporten pati-nadors al club, com a mostra d’a-graïment i per difondre la discipli-na entre els més joves.

com la participació internacionaldins de la selecció espanyola. Actual-ment està integrat per una trentenade patinadors, majoritàriament no-ies, d’entre 3 i 20 anys que preparal’entrenadora Lourdes Pla.

El Club Patín Torrente té una tra-jectòria de més de 15 anys i en elsdarrers ha aconseguit posicions des-tacades en les competicions auto-nòmiques –els patinadors estan fe-derats a Catalunya– i estatals, així

Festival anualde patinatgede Torent deCincaTOMÁS FUERTES

La Diputació de Saragossa (DPZ)ha lliurat a l’Ajuntament de Me-quinensa un total de 15 pergaminsdatats entre els segles XIV i XVI.Els documents quedaran en dipòsitdefinitiu a l’Arxiu Municipal de lalocalitat. Aquests originals, que hanestat catalogats per tècnics de la dela Diputació i inclosos a la xarxa

DARA del Govern d’Aragó perquèpuguin ser consultats a través d’in-ternet, se sumen a altres 33 que ja estrobaven a l’Arxiu.

L’alcaldessa de Mequinensa, Mag-da Godia, i la Cap del Servei d’Ar-xius i Biblioteques de la Diputacióde Saragossa, Blanca Ferrer, van sig-nar en dependències municipals el

15 nous pergamins dels segles XIV, XV i XVI a l’Arxiu municipal de Mequinensa// AJUNTAMENT DE MEQUINENSA

document de lliurament i recepciódels documents, el dia 26 de gener.

Els manuscrits originals estavencustodiats per l’empresa FECSA-ENHER S.A. des de l’any 1966,data de la finalització de la cons-trucció de la presa Riba-Roja que vaobligar a abandonar l’antic nucliurbà de la localitat, i van ser lliuratsl’any 2000 a la Institució Fernandoel Católico que depèn de la Dipu-tació de Saragossa. Finalment i grà-cies a l’interès de l’Ajuntament deMequinensa els pergamins han tor-nat al seu lloc d’origen.

Els 15 documents que faltaven to-quen principalment qüestions cen-sals. El més antic data del 6 d’agostde 1341 i el més recent del 30 de se-tembre de 1555. El proper pas és elde la restauració abans de dipositar-los en el nou arxiu municipal.

Lliuramentdels perga-mins a l’ajun-tament deMequinensaAJ. MEQUINENSA

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17BA

IX C

INC

ALes xeres apaigavaren el fred a les festes de Sant Antoni a Saidí// MÀRIO SASOT

Les festes d’hivern a Saidí co-mençaren enguany el divendresamb la tradicional encesa de fo-gueres repartides en punts estra-tègics de la localitat.

El fet de que el dia 17, festivitatde Sant Anton Abad, caigués en di-marts, va detraure una mica l’as-sistència de gent resident fora delpoble però no va impedir que la pu-jada a l’ermita estigués bastantanimada i al repartiment dels típics“bollos beneïts” hi acudís moltagent. A la cerimònia religiosa hi vaassistir el bisbe de Barbastre-Mont-só Ángel Javier Pérez Pueyo. Lapresència de carrosses va ser menorque altres anys, tan sols el Club Ci-clista Saidí i l’oficial de la Comissióde Festes van mantindre enguany laseua participació.

El diumenge hi haver un dinarpopular al poliesportiu on van as-sistir vora de 400 persones. Un pa-rell d’hores més tard, va actuar almateix espai l’orquestra de l’As-sociació “Oliver-Soler Casabon”de Mequinensa formada per alum-nes, en la majoria molt joves, del’Escola de Música d’aquesta loca-

Festes deSant Antonide SaidíMÀRIO SASOT

activitats per als xiquets, xocolata-des i campionats de ping-pong, fut-bolí, etc., van transcórrer els quatredies de festa que donaren una micade caliu, descans i diversió al ques’espera un llarg hivern.

litat. Van deler l’auditori amb ver-sions simfòniques i cantades deconegudes peces d’autors i grupscom ara Leonard Cohen, Alaska,Nino Bravo, Abba, etc.

I així, entre xeres i balls, revista,

Ara que ha passat tant temps del Nadal que ja ni ens en recordemdel color de les fulles de l’arbre que tant llampant lluïa al rebe-dor de casa. Ara que ha passat tant temps de la nit de Cap d’A-ny que del raïm no queden ni los pinyols. Ara que lo mes de ge-ner ha passat com passa un ruc, fart de treballar a l’era, camí decasa; ha arribat lo moment de preguntar-se què ha estat dels bonspropòsits de l’any.

Hi ha qui, un camí més, s’haurà proposat deixar de fumar. Nodubto que algú ho aconsegueixi, seguint la pauta d’any nou vidanova, però, los més, l’única cosa a què han “aspirat” ha estat a acon-seguir incrementar la quantitat de cigarretes consumides a con-seqüència de l’abstinència patida durant uns quants dies de mal-eït bon propòsit.

N’hi haurà que, un camí més, s’hauran proposat fer dieta, sigueper perdre algun quilet, que mira com se m’ha ficat la panxeta, osigue per guanyar algun quilet; direm que eix darrer grup fan mol-ta ràbia. Imagino que no estaré sol passejant pels passadissos dela botiga maleint l’increment de la meua incipient panxeta (a puntd’esdevenir una panxa en tota regla), buscant una talla més de pan-talons i justificant-ho amb lo creixement irrefrenable a què estem

sotmesos a esta maleïda societat capitalista agon no parem de créi-xer. És a dir, eix propòsit de dieta haurà fracassat seguint lo ma-teix ritme que lo de deixar de fumar. Dels que han fet dieta perguanyar pes no penso dir ni una sola paraula perquè tot lo queme ve al cap seria prou malsonant com per a fer-ho públic.

També hi havia un grup de gent que és proposaven eixir a cór-rer cada dia, però vist com està lo tema dels “runners” i les “run-ners” crec que lo propòsit passarà per tractar d’eixir una micamenys a córrer, “que com continuï corrent no en quedaran ni losossos”. No se si us passa, però a mi quant veig a algú en xandalli prim com un xiulit penso que és un ionqui a punt de demanar-me vint duros.

Així que, ara que tot això queda tant allunt us vull confessar quinha estat lo meu propòsit per est any 2017 desprès de tant refle-xionar i guanyar pes: “no fer-me cap propòsit”. No sé si estaré al’alçada de complir tant gran contradicció, ja que no fer-me cappropòsit és un propòsit en si mateix (no sé que opinaran les per-sones estudioses de la lògica) i per tant lo repte de complir-lo, ono, sirà un fracàs en si mateix, però això és un tema que hauré d’a-nar solsint.

What you’re proposing // Patrici Barquín

SE VA SOLSINT

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17EN

TR

EVIS

TA

Pregunta. Quan i on vas nàixer?Resposta. Vaig nàixer el 12 de generdel 1938, en plena guerra civil, al masde Suriaco, situat a la partida delsSants a terme municipal de Vall-de-roures, al nord de la població, molta prop dels tèrmens de la Torre delComte i del de Queretes. La meuafamília ja havia passat anterior-ment per dos masos: la Torre Anto-lí i el mas de Roda.P. En plena guerra civil a la comar-ca. Com us va afectar a la teua fa-mília l’enfrontament bèl·lic?R. Abans del mes de març, quan eraimminent l’entrada dels nacionals ala comarca del Matarranya, per evi-tat-la, la família es va traslladar alCoratxar –País Valencià– perquèma mare procedia d’esta poblacióveïna i hi teníem casa. Així que delmas de Suriaco ens en vam anar.P. Quants membres de la família hivivíeu al mas en el moment del teunaixement? R. Al mas hi vivíem la rebisiaia, dosiaios, les tres germanes de ma marei jo que acabava de nàixer. Vuit per-sones perquè mon pare i l’altre ger-mà estaven al front.P. Quant temps hi vau estar al Co-ratxar?R. Uns quatre o cinc mesos. Quan

van passar les tropes nacionals perla població tots els veïns ens vamamagar a una gran cova per evitarl’ocupació de la població al pas deles tropes. En tranquil·litzar-se la si-tuació vam tornar al mas de Suria-co a Vall-de-roures. Al poc temps vatornar de la guerra el germà de mamare que havia estat al front amb elbàndol sublevat.P. I el teu pare, on va passar la guer-ra?R. El meu pare estava alineat al bàn-dol republicà i, acabada la guerra,se’l van endur a la plaça de bous deCàceres i no va poder tornar almas fins cap al 1941. Un cop arribata Vall-de-roures va ser empresonatun temps pel seu passat republicà.P. Quan vau deixar el mas?R. El 1941, un cop reagrupada la fa-mília, ma mare, mon pare i jo vamanar a viure a Vall-de-roures i vamdeixar el mas. A la casa que la fa-mília tenia al carrer del Carme.Normalment tots els masovers te-níem casa a la vila.P. On vas aprendre les teues prime-res lletres?R. Cap als 6 anys vaig començar aanar a l’escola al carrer del Mig i als8 em passaren a l’escola dels gransal carrer del Bonaire. El 1948 ens

van traslladar a la Raval, a prop delpont de Ferro al costat del riu Ma-tarranya.P. Després de l’escola pública de Vall-de-roures, on vas continuar els teusestudis?R. Als 12 anys, el 1951, vaig deixarl’escola de la població, aconsellat permestre, i vaig matricular-me a l’Es-cola de Treball de Terol. A la capi-tal de la província havien creat uncentre per a formar bons professio-nals –ferrers, fusters i electricistes–per reactivar la indústria del territorique després de la guerra havia que-dat arrasada. L’Escola de Treball po-dia acollir un centenar d’alumnesperò als responsables els hi eramolt difícil trobar estudiants amb unbon rendiment escolar. Per això aVall-de-roures l’ajuntament i el sin-dicat volien promocionar a través debeques els millors alumnes de l’es-cola. Jo vaig obtenir la beca del sin-dicat perquè vaig ser seleccionat pelmestre i vaig haver de superar laprova d’ingrés a l’Escola de Treball.Els alumnes de fora de Terol està-vem allotjats a la Residència deFormació Professional del Frente deJuventudes.P. Durant esta etapa vas formar partde la rondalla de Vall-de-roures que

JAUME CARBÓN RODA

“Ara mateix també treballo la documentació del’Arxiu de la Corona d’Aragó referent al territori”// CARLES SANCHO

Jaume Carbón a Vall-de-roures viu a la vila,al nucli històric, en una casa del carrer del Pi-lar que ha restaurat amb un gust excel·lent.Els murs de l’edifici de parets gruixudes depedra l’aïllen tant de la calor de l’estiu comdel fred a l’hivern. Els seus llocs de treball es-tan situats als dos extrems de l’habitatge. Ala part baixa –l’entrada– quan la calor és in-tensa, una mena de taller-estudi ampli pera les maquetes i per treballar amb les còpiesdels grans pergamins i documentació. A l’es-gorfa, a la part superior, per aprofitar la llumi el sol, una estança amb una gran galeriaamb una vista fantàstica de la població. Or-dinadors, fotos antigues, l’antic llaüt que for-mava part de la rondalla, llibres, revistes i do-cumentació, molta documentació, ben guar-dada i classificada.

JaumeCarbón RodaCARLES SANCHO

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17EN

TR

EVIS

TA

van constituir el 1952 el Grup de Co-ros i Danses de la Secció Femenina,l’actual formació cultural Aires delMatarranya?R. Quan estudiava a Terol vaigaprendre música i anava en una ron-dalla. A Vall-de-roures quan va ve-nir la càtedra de la Secció Femeni-na, va ensenyar a alguns jóvens dela població a ballar jotes i els vananimar per formar una rondalla i ungrup de ball. Així que com jo sabiamúsica, tocava el llaüt, em va con-vidar mon tio Carbonet per tocar enla rondalla de la vila. A poc a pocmon tio i jo que érem els únics quesabien solfeig vam ensenyar d’oïdafins constituir un grup de corda. Enaquells anys només ballaven les xi-ques perquè no era permès ballar lajota nois i noies. La càtedra nomésva ensenyar dos balls tradicionals: elbolero de Casp i les seguidilles deLeciñena. Més tard es va incorporarel bolero de Valderrobres.P. Quan vau acabar els estudis a l’Es-cola de Treball de Terol?R. Vaig acabar el 1954 amb la titu-lació de ‘maestria industrial’. P. En acabar estudis a Terol vau se-guir estudiant o vau passar al móndel treball?R. Els qui eixíem amb el títol de‘maestria industrial’ ens contracta-va automàticament l’Institut Na-cional d’Indústria –INI– empresapública perquè en aquells momentshi havia una gran mancança debons tècnics a Espanya. A mi em vancontractar l’Empresa Nacional Cal-vo Sotelo per a treballar a la CentralTèrmica d’Escatró que cremava elcarbó de la zona minera d’Andorraque duia a través una línia fèrria. Enesta empresa al matí treballàvem –estàvem en període de formacióperò com no hi havia prou personalqualificat no tenien cap altra solu-ció per a fer anar la central. La tar-da la dedicàvem a la formació. Als18 anys ja tenia el títol pèrit indus-trial a l’Empresa Nacional Calvo So-telo.P. Més tard vas passar de l’empresapública a l’empresa privada.R. Sí, vaig deixar l’Empresa Nacio-nal Calvo Sotelo i me’n vaig anar atreballar a Barcelona. En esta èpo-ca vaig fer la mili a Melilla. A Ca-talunya hai estat a tres empreses: Ta-lleres Borràs –indústria panifica-

tes de Vall-de-roures del 2002 al 2010fins que el van deixar de publicar itinc inèdita una breu novel·la en ca-talà titulada Vall-de-roures fabulóso faules de Vall-de-roures.Ara mateix també treballo la docu-mentació de l’Arxiu de la Coronad’Aragó referida al territori, estic es-crivint una completíssima memòriapersonal amb una abundant docu-mentació i fotografia que he recu-perat i estic treballant en maquetesde la vila i del castell.

A dalt:Rondalla deVall-de-rouresen el seu inicicap al 1953.Jaume Carbóés qui toca elllaüt al centrede la foto, alcostat delmúsic de labandúrria.A baix:Jaume Carbóa casa seuaCARLES SANCHO

dora–, Elesco –indústria de mante-niment d’alts forns– i Presme –in-dústria robòtica.P. Fins acabar la teua trajectòriaprofessional.R. Sí, el 2003 em vaig jubilar i ara pas-so el temps entre Vall-de-roures il’Hospitalet de Llobregat.P. Des que et vas jubilar has treballatintensament en el camp de la cultu-ra de Vall-de-roures d’una manera in-interrompuda.R. Sí, així és. He col·laborat amb l’As-sociació Cultural Recupe-ració del Patrimoni de Vall-de-roures –REPAVALDE–amb diferents projectes: enl’elaboració de quatre iti-neraris per Vall-de-roures,Passejant per Vall-de-roures, dirigits a escolars,participo amb articles a larevista Valderrobres Annu-al editada des del 2011 perl’entitat vall-de-rourina ihe publicat Documentosfundacionales de Valderro-bres y Fuentespalda (2015)editada per la mateixa as-sociació cultural.A més, he copiat, transcrit itraduït un total de 148 per-gamins de l’Arxiu Munici-pal de Fondespatla, 75 d’ellsen català escrits durant elssegles XIII i XIV. Moltad’esta documentació refe-rida a Vall-de-roures i sobreeste arxiu he fet diversesxerrades per divulgar laseua importància per alsinvestigadors. He publicatarticles al Programa de Fes-

crancs, peixos igranotes. Però laindustrialitzacióde l’agricultura i laproliferació degranges va acabaramb tot allò, detal manera quedes de fa unesquantes dècadesla Clamor no ésmés que una cla-veguera més aviattòxica. Tant de boque, ara que ja

han fet lo pont nou, los poders pú-blics s’arromanguen i decideixin re-cuperar lo riu.

De moment, les comunicacionsentre la Llitera i el Segrià s’han vistincrementades, una cosa que hauriade ser natural però que, en els tempsque corren, en l’imaginari aragonèsi català quasi pareix contra-natura.Enhorabona a les institucions im-plicades, ara només falta que recu-peren la Clamor.

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17LL

ITER

A Un pont entre Aragó i Catalunya// PEP ESPLUGA

per a desdibuixar el fet fronterer. La cosa té una mica de trampa, ja

que les terres de l’altre costat delpont són també del terme d’Alcam-pell. Es veu que la Clamor (cllamor,en fonètica lliterana) es una fronte-ra orientativa, ja que l’administrati-va va i ve d’un costat a l’altre sensegaire criteri. Moltes persones d’Al-campell, Albelda, Tamarit, Almace-lles o Almenar recorden encara ha-ver-se banyat a la Clamor, pescar-hi

El passat 5 de desembre una co-mitiva encapçalada pel president dela Diputació d’Osca, Miguel Gracia,va enfilar camins de fang i pols a tra-ves de la part baixa de la Llitera finsarribar a la Clamor Amarga, i, ambtota la solemnitat que l’ocasió re-queria, van inaugurar un pont. És unfet insòlit perquè Fa temps que no esveuen gaires persones ni entitatsdedicades a bastir ponts entre Ara-gó i Catalunya, però ara n’han fet unde formigó. De formigó armat, pocabroma.

L’ocasió s’ho mereixia. La Cla-mor és un barranc que recull l’es-correntia d’una àmplia zona de laLlitera, que Jaume II va emprar alsegle XIV per a delimitar la fron-tera entre dos dels estats de la Co-rona d’Aragó i repartir l’herènciaentre dos dels seus fills. D’això ja enfa 700 anys i la frontera encara con-tinua allà, al marge del que la gentde la zona pogués pensar, ni llavorsni ara. Però ara resulta que hi ha unpont, amb el que això pot suposar

Jornades per a Joves Emprenedors// JOSEFINA MOTIS

Entre l’octubre i el desembre pas-sats es van celebrar a Albelda unesjornades per a joves emprenedors iemprenedores, en forma de confe-rències i tallers. En la seua presenta-ció, el regidor de Cultura Óscar Ma-zarico va assenyalar que, tot i que lagent jove està molt ben preparada, nosempre encaixa amb les iniciativesvinculades al territori, i va posarl’èmfasi en la necessitat de perdre lapor a emprendre a les nostres co-marques. Maria Ángeles Roca, l’al-caldessa, va ressaltar que amb estesiniciatives es vol impulsar que els jo-ves es queden a la localitat. Ester Sa-

sarial, i José Francisco García, con-sultor i emprenedor, va transmetre lavisualització del territori com unaoportunitat per a iniciar processos decanvi. No va faltar una sessió sobre ladinamització de xarxes socials, aixícom una altra sobre els imprescindi-bles aspectes jurídics.

Un dels principals interrogants sus-citat per les jornades va ser la reflexiósobre quin tipus d’empreses es podencrear al poble i a la zona, a part de l’a-limentació, la construcció o el turisme.Es van presentar idees de com les em-preses poden ser rendibles i possiblessense importar on estiguin ubicades, jaque avui dia Internet fa possible la glo-balització del mercat, i permet una des-localització laboral que pot ser favo-rable per al futur dels nostres pobles.Un futur que és una incògnita peròque des de les institucions s’hauria deprocurar que siga favorable per a lanostra joventut.

baté, tècnica de Cultura, va dir que hihavia 14 persones apuntades i va pre-sentar els temes tractats a les jorna-des.

Les jornades van començar tractantel tema de les emocions. Eva Ferrer,advocada i coach, va parlar de la ne-cessitat de desactivar les ‘bombesemocionals’ i de conscienciar sobrequins valors es necessiten per adop-tar una actitud pràctica i emprene-dora. Ana Hernández, assessorad’empreses, va explicar experiènciesi mitjans per a dissenyar nous modelsde negoci. Jose Manuel Pallarès vaaportar la seua experiència empre-

Inauguraciódel pont al barranc de la Clamor(Llitera)S. PADURA

NEUROMEDIA

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17R

IBA

GO

RÇ

A

13

Tradicions culinàries d’hivern// GLÒRIA FRANCINO PINASA

Alguns bons hàbits acompanyenl’ésser humà durant tota la seva vida,entre els quals destaquen els costumsculinaris, que reuneixen el grup fa-miliar o social. En èpoques hivernalses consumeixen sopes, caldos, purési verdures com les cols amb rosteta,cansalada, el que dins els plats actu-als s’anomena el trinxat.

Tanmateix durant l’hivern és latemporada de la matança del porc, defer el mandongo, activitat que restarelegada a certs ambients rurals o,senzillament, s’ha convertit en unafesta popular en algunes poblacionsper recordar precisament aquestaactivitat, que comporta molta feinaperò, alhora, garanteix tenir provi-sions al rebost de qualsevol casa depagès. S’ha perdut, entre d’altresmotius perquè la gent ja no cuida elseu garrí amb pastura, farina d’alfalsi de blat o ordi i bellotes, sinó que escompren els productes manufacturatsper les empreses adients. Malgrattot, a la Ribagorça encara se’n fan al-gunes, i ja se sap que del porc s’a-profita tot: les potes, la cua, les ore-lles, i no cal dir el xorís, ben curat per-què es conservi durant tot l’any, lallenguanissa, la botifarra negra i d’ou,la catalana, la llenguanissa de la frei-xura, el pastís, el regalat o redetido, ésa dir, la mantega de porc, i les co-quetes. Aquestes últimes són un pro-ducte molt ribagorçà, la base de lesquals és la molla de pa de pagès, ti-nyol, ratllada, a la qual s’afegeix, lasang del porc, el regalat dels llardonso xinxillons, les espècies: pebre, ca-nella, anís en gra, sal, sucre i d’altres,depèn dels gustos, s’hi afegeix farinai es fan uns tonys o peces llargues delsquals se’n fan bocins xics, i desprésamb les mans se’ls dóna forma allar-gada, se’ls posa un polsim de farinai a la caldera a bullir fins que són cui-tes, s’estenen sobre una superfície pla-na, i es poden menjar sortides de lacaldera o fetes a la brasa o fregides.

Aquest àpat té una festa pròpia aBenavarri. Des de fa 13 anys, l’A-juntament, els carnissers, restauradorsi voluntaris de la població participenen la iniciativa de la Festa de la co-queta, que se celebra a últims d’agostper tal de donar a conèixer aquest

pectivament, després de la celebracióde la missa i la benedicció de les ter-res. La coca és d’ou, i antigament perla festa major les dones pastaven lescoques per a casa seva, i les anaven acoure al forn de llenya del poble.

A Areny hi ha una tradició per SantAntoni que s’ha mantingut amb mol-ta vitalitat, que consisteix en unasubhasta de productes alimentariscom pastissos, coques, mel, begudes,potes de porc, un corder, antigamenttambé conills i pollastres vius, i altres,i els diners que s’obtenen serveixenper fer millores a l’església.

producte, on s’elaboren i es tasten co-quetes blanques, fetes amb caldo, i ne-gres, amb sang de porc, amb forma derosquilla, a diferència de les de l’Al-ta Ribagorça, allargades. També a lapart de la Ribagorça Oriental enfan i reben el nom de tortetas. A po-blacions de la Llitera com Albelda, onse celebra la festa de la matança, i Ta-marit fan les pataques, producte si-milar, tot i que són blanques i amb al-gun altre ingredient.

Un altre costum a Sopeira és donarcoca i vi a l’ermita de Sant Antoni iSant Gregori, al gener i al maig, res-

“Coquetas” ésla pronuncia-ció de Sopeirai altres poblesde la Ribagor-ça aragonesa GLÒRIA FRANCINO

Ermita deSant Antoni i Sant Gregoride SopeiraG. F.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17T

EMA

DEL

MES

14

Discurs de Carme Alcoveren els Premis Franja 2015Parlo del temps actualHa arribat la primavera a l’hivern,I la neu florirà en les branques.

T.S. Eliot

Bona tarde amics, amigues…Voldria iniciar el meu parlament

amb càlides paraules de gratitud: Al jurat que en un acte generós

s’ha decantat per la meva personaentre tantes d’altres mereixedoresdel Premi Franja.

És un Premi coral que vull com-partir en tots: mestres, amics i amiguesque vam engegar tan engrescadorprojecte —embriagador projecte, di-ria jo— amarat de rom dins de la naudel capità Nelson en un camí de sir-gadors i llaüters moncadians.

A l’Institut d’Estudis Baix Cinca,per l’organització del acte en rela-ció a aquest premi. I a totes les As-sociacions de la Franja, incansa-bles.

Al seu president Pep Labat i a Ar-tur Quintana per la gentilesa en lesseues al·locucions. Són amics!!!

Gratitud a Josep Galán, per laseva embranzida i energia impara-bles, Jesús Montcada i DesideriLombarte que ens han fet universals,José Bada, perquè va engegar el mésmeravellós projecte d’ensenyamentdel català, Artur Quintana, pel seumagisteri i erudició filològica que emva permetre entrar en el sagrari re-còndit dels meus orígens, José Mari,per les seves estratègies i asprors po-lítiques en pro de la llengua, Paco Te-jero, sempre al costat. Ramon Me-salles, sempre voluntariós.

L’avanç no hauria estat tan pro-ductiu si no haguéssim comptatamb els nostres honorables acadè-mics que sota el magisteri de Coro-mines, que ha servit de guia a d’al-tres: Quintana, Sistac, Giralt, Terra-do, Vázquez Obrador, Moret... hancreat un univers acadèmic rigorós isòlid. Treballant per la unitat de l’i-dioma, respectant les singularitatsidiomàtiques de cada territori in-corporant resultats a la llengua co-muna, singularitats que l’engran-deixen i li donin color, riquesa i va-rietat. En sintonia en el conjunt de

crificis dels projectes que vam en-cetar: Seminari de professors, 1a Es-cola d’estiu, la fonamental unifica-ció d’associacions nord-sud; sempresou i sereu a la meua memòria i almeu record, el meu referent vital iprofessional per a mi, sempre sereu,els fragatins, la locomotora plena devagons d’il·lusió.

Els vagons d’aquest tren imaginariha comptat amb un bagatge de pri-mer ordre: pares, mares, mestres, as-sociacions, institucions aragonesesque treballen dur perque la nostrallengua sigui tan captivadora.

Perquè una locomotora puguefuncionar és molt important la viafèrria, els rails: sense rails no hi hamoviment.

O el que és el mateix: les arrels.Les nostres arrels. Les arrels de lescoses estan ocultes, velades.

Som diversitat, la nostra diversi-tat és sagrada perquè és una, igualque el cel i els camps, l’estiu i les plu-ges, la vida, són parts d’un mateix tei-xit, d’un tot. Som Un i divers, igualque la nostra cultura, una i diversa.Riquesa de la que estem orgullosos,i que cal conservar en “mimo” i es-tima.

M’identifico en una història del’Índia1 que mostra el desarrela-ment d’un estudiant hindú de la seuaterra en el que diu: “Aquells que poden veure. Veuran”. Els rucs no veuen ni entenen mai.Santa ignorància!!!”

La llengua, com diu Octavio Paz:“és un signe, el signe major de la nos-tra condició humana. La paraula ésel nostre estatge en ella vam néixer

l’Institut d’Estudis Catalans.A tots els Centres educatius on

vaig impartir la meva docència i delsque conservo les meravelloses ami-gues: Gloria va per a tu….

Al DEC que sempre acudia a lesnostres desesperançades crides d’au-xili: Joaquín Arenas, Teresa Tort, Do-lors Alió, Irene Seira, el fragatíFrancesc Ricart: saó necessària perconrear la mateixa terra i cultura.

Generacions d’alumnes fantàs-tics, que són la nostra saba i que emregalaven joventut, confiança i ale-gria: aquells viatges inoblidables aTV3: Filiprim, Tres pics i repicóeren una delícia. Sisco Castan, Mò-nica Farré, Santi Villas. Pepito Labatque m’ajudava a creuar el pont. AJaume Cases per les seues cròniquestan acurades.

Vaig conèixer a la so Joaquina, ladona de les faldetes. Divina!!!

Pasqual Vidal de Massalió, que vainvestigar els arxius del poble, lameva parla del Matarranya, totauna revelació que em va obrir ho-ritzons.

La meua gran Família

A més del meu marit i el meu fillque van participar i van col·laborarsempre en la defensa de la llengua,la meua gran família sou tots vatresfomentadors del cant coral en cata-là. Joaquín Abinzano. MEC. Unabreu anècdota quan a vegades notrobàvem mestres per a Maella, i jom’encarregava de buscar allotja-ment a les nouvingudes. “Solo te fal-ta buscarles novio” em deia.

Trajectòria

Amb 32 anys de feina, 10 anys demestra a Fraga, 22 al Govern d’A-ragó he pogut viure intensament elsideals pedagògics i de promociólingüística que em van encisar i hanguiat des de molt jove la meua vidaprofessional.

Avui, veient les vostres cares, meporten a reviure totes les ganes i sa-

Carme Alcover en

la cerimòniadels Premis

FranjaSIGRID SCHMIDT

VON DER TWER

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17T

EMA

DEL

MES

del nostre reservori més íntim: el dela paraula.

Sóc del present, tinc molt malamemòria, i en el fons el passat do-lorós em resulta una mica borrós idesdibuixat. El present és molt mésric del que sembla a simple vista.

Som pobles de frontera, de fran-ja: de raça (terra) sòbria, tranquil·lai treballadora. Tenim sort, podemcompartir, la frontera, la franja, maihan de ser barreres, sinó ponts detrobada, de diàleg, quelcom cada ve-gada més necessari en els temps quevivim.

I sóc avui la veu de l’emoció.Emocionalment lligada a tots elspresents i a la meua llengua mater-na, i mil gràcies perquè tinc veu pera proclamar-la en llibertat i el ma-teix us ho desitjo a tots.

Amics, la nostra nit va ser llarga,però va eixir el sol, i ara cal esperarla plenitud del migdia. Quan somiensols, sol es un somni: però quan so-mien junts, el somni es pot conver-tir en realitat.

Acabo barrejant “mi corazón par-tio” entre Castella on són la meuamare i germana i Aragó en el poetaque la va immortalitzar: Machado.

Fraga, ciudad tan bella bajo la lunaHoy siento en el fondo del corazóntristeza que es amor.Tierra de FragaConmigo vais, mi corazón os lleva.

Fraga, amics, el far que vail·luminar la meua existència.

Permeteu-me acabar amb unsversos del Desideri:

La llengua que parlem2

La llengua que parlem és clara i forta i és dolça si convé, i és falaguera i és jove com un brot de primavera, i és vella com l’hivern, i no està

morta.

Està viva al carrer; val per anar a llaurar, i per a renegar i per anar a la font, i anar al cafè.

Per què no ha de valer per escriure al diari, per a passar el rosari

i per escriure més, si més convé; més versos i cançons i més històries dels fets presents i de passades

glòries?

Moltes gràcies a tots.

1. Tierra roja y lluvia torrencial de Vikram

Chandra.

2. Miracles de la Mare de Déu de la Font i Altres

Poesies Esparses. ACUMA i CESBA, Calaceit,

1999.

i en ella morirem”.Però també hem tingut pals a les

rodes de la nostra locomotora. Recordo que em jutjaven per

qualsevol cosa, ensenyar català eraun estigma i podien marginar-teper qualsevol motiu, per les teves sa-bates, pel teu cotxe, la teva religió,la teva roba, i sobretot per la tevallengua.

Jo moria, moria d’amor per la llen-gua. La llengua és sentiment que ensuneix, ens enamora, és la nostra ar-rel més preuada, ens fa ser autènticsi ser el que som.

El català, quan el sentia en la pa-ràlisi de la por, causada per la foscornocturna, les amenaces de mort,era exòtic i seductor amb cadència,amb ritme que proporciona segu-retat i confiança amb escripturamàgica, neta, regular sobre l’espaiblanc i buit en el regne de la llar méspreuat per a mi: el dels meus pares,avis i rebesavis. Llenguatge tendrede la meva infància que no pot es-vair-se en l’oblit, tenim moltes llarsque veneren la seva llengua catala-na, és aquest patrimoni immateriali aparentment passatger el que de-termina el curs de la història i els ac-tes dels pobles.

Però no sento ni fàstic, ni sarcas-me, ni menyspreu, ni empatia, ni do-lor, ni goig, ni humor, ni simpatia nidecepció, ni desil·lusió, ni alarma, nipor, ni ansietat, ni descoratjament,sinó solament una cosa: vergonyaper la enorme incultura.

La veritat em sembla massa in-tel·ligent. La intel·ligència sap es-coltar els idiomes i el nostre és be-llíssim!!! la pàtina del temps l’em-belleix cada dia més: és bàlsam per-suasiu i fascinant que engegarà unapanòplia de respecte i dignificació.

El present de la nostra llengua ésuna qüestió d’enteresa, distància iperquè no dir-ho: sentit de l’hu-mor. Reaccionem amb valor i forçadavant la tempesta, les inclemènciesi la tirania, les amenaces, les discre-pàncies acientífiques i els interessospolítics, no poden canviar la veritati la ciència lingüística.

Gaudim d’avantatges en la me-sura que compartim un idioma, te-nim als nostres compatriotes lingü-ístics com a aliats benvolents, com abenefactors de tot el que ens con-cerneix espiritualment, en el santuari

Carme Alcoverrecollint elpremi demans d’ArturQuintanaSIGRID SCHMIDT

VON DER TWER

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17A

RA

GÓ

16

Torna a les escoles el Projecte Moncada// MÀRIO SASOT

El Departament d’Educació, Cul-tura i Esport del Govern aragonèscontinua amb la seua línia de recu-peració de programes que ajuden ala difusió de les llengües pròpies d’A-ragó amb la reaparició a les escolesde la Franja, després cinc anys des-aparegut, del Projecte d’AnimacióCultural Jesús Moncada.

Aquest any 2017, més de 60 cen-tres dels territoris bilingües i fron-terers a questes zones podran gau-dir d’activitats paral·leles a les clas-ses d’aragonès i català que s’impar-teixen en alguns centres de la co-munitat. Per a això ha augmentat ladotació del programa d’aragonèsLuzía Dueso i s’ha recuperat en-guany el projecte Jesús Moncadad’activitat s en català que es va eli-minar durant la passada legislaturadel govern PP-PAR.

En el pressupost de 2016 s’handestinat 20.000 euros a aquests pro-grames (un 330% més que en el d’a-nys anteriors); d’ells s’han utilitzat6.000 euros per atendre despesescontretes en el curs 2015/16 que nohavien estat satisfets. D’aquesta ma-nera, per al curs 2016/17, s’han des-tinat els 14.000 euros restants per atots dos programes, una dotació re-alment minsa per a cobrir els ob-jectius i demandes d’ambdós pro-grames.

El catàleg d’activitats recull dues

modalitats. Una primera amb acti-vitats curriculars d’animació que esrealitzen a l’aula i en horari lectiu ique s’integren en les diferents àrees.Entre elles es realitzen conta contes,projecció de pel·lícules, reciclatge,pintura, poesia, teatre, origami, hortsescolars, cuina, etc. La segona mo-dalitat consisteix en que els centresdesenvolupin durant tot el curs elsseus propis projectes vinculats a lallengua (elaboració d’un diccionari,realització de vídeos curts, etc.).

Tots els centres que han sol·licitatalguna de les activitats, en els dosprogrames, han estat atesos i se’ls haconcedit almenys una de les peti-cions. El Departament d’Ensenya-ment ha facilitat així que tots els cen-

tres hagin pogut par-ticipar en el progra-ma escollit, priorit-zant el repartimentd’iniciatives aaquells que oferei-xen l’aragonès o elcatalà, a alguns delsquals se’ls ha conce-dit més d’una activi-tat.

Al programa Lu-zía Dueso, han pre-sentat sol·licitud cen-tres alt aragonesoson s’imparteix l’ara-gonès, com són Jaca,

Villanúa, Biescas, Caldearenas, Se-negüé, Broto, Pla, Aínsa / L’Aínsa,Benasc / Benás. En el cas del JesúsMoncada ho han fet els centres es-colars de Primària o Secundàriadels municipis de Queretes, Calaceit,El Torricó, Maella, Torrent de Cin-ca, Tamarit de Llitera, Albelda, Vallde Roures, Graus, Aiguaviva deBergantes, La Freixneda, Montsó,Mequinensa, Pena-roja, Fraga, Sai-dí i Benavarri.

També s’han concedit activitats detots dos programes a centres edu-catius de Saragossa, Utebo, Alcanyís,Carinyena, Tarazona, Ejea, Sabiñá-nigo, Graus, Peralta d’Alcofea, Osca,Pinsoro, Tarazona, Utebo, Used i Ca-lamocha.

Xiquets parti-cipants alProjecteMoncadaMÀRIO SASOT

ENTRE DOS AIGÜES

Mares penedides // Marina d’Algars

Primer de tot cal dir que sóc mare per voluntat i per voca-ció. La maternitat és per a mi una experiència de realitzaciócom a dona i com a persona, un camí d’amor que m’acompanyaen la vida.

També vull dir què admiro els homes que viuen la seua pa-ternitat com a una elecció de vida, i, en algun cas, amb dedi-cació gairebé plena.

No obstant això, m’ha sorprès la polèmica i l’escàndol queha provocat la sociòloga israeliana Orna Donath amb el lli-bre Madres arrepentidas (Randon House Mondadori) que re-cull testimonis de vint-i-tres mares, entre vint-i-sis i setanta-tres anys, de totes les classes socials, penedides d’haver tingutfills. Dones que adoren els seus fills i els han educat respon-sablement, però si hi haguessin de prendre la decisió avui, sa-bent tot allò què significa tenir fills, les implicacions i les re-núncies, optarien per no tenir-los. Volen els seus fills però sen-

ten que no han pogut viure la seua vida tal com haurien de-sitjat. No són mares turmentades pels plors dels bebès, ni ma-res incapaces; són dones físicament i emocionalment sanes.

La tesi de Donath és que a les dones se’ls marca el camí, queno sempre la decisió de tenir fills es pren des de la llibertat.La maternitat és una relació humana, no un rol obligatori. Pe-nedir-se de ser mare trenca el tabú de les dones que viuen lamaternitat com un error; d’una realitat silenciada a què s’en-fronten algunes dones. La polèmica sorgida per manifestar elpenediment d’haver estat mare ha despertat un altre tabú enor-me, ancestral. De fet, l’autora ha rebut acusacions i insults des-pietats. Tenim un nou debat sobre la maternitat i els drets dela dona qui és propietària del seu cos, els seus pensaments, lesseues emocions.

Em pregunto: si en la vida, una persona pot penedir-se detot, per què es nega en parlar de la maternitat?

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17PE

RS

ON

AT

GE

DEL

MES

17

En el llarg procés de la descripció del lèxic relacionat amb lafauna i la flora del Poble, fa força temps que em vaig topar ambel fitònim, aparentment local, ‘bolcatopins’ (usat sempre en plu-ral) sobre el qual no sabia trobar, malgrat la meua insistència in-dagadora –gairebé obsessiva–, cap referència en les grans obreslexicogràfiques catalanes (DCVB i DECat). Fins i tot vaig arri-bar a pensar que podia tractar-se d’una mostra lèxica de l’idio-lecte de la família del meu informant mequinensà, l’enyorat Pa-quito Copons. Només vaig poder esbrinar que a Fraga aquestaplanta és coneguda amb el fitònim ‘romereta’, sembla que tam-bé d’àmbit local (ara em demano, com li deuen dir a Torrent oVillella: ‘bolcatopins’, ‘romereta’ o alguna altra denominació lo-cal inusitada per a mi?). Tanmateix, la primavera passada vaigsaber que el nom científic d’aquest arbust és Cistus clusii gràciesa l’habilitat en la navegació per Internet d’un altre entranyableamic mequinensà, n’Alfonso Maíllo. A partir d’aquesta identi-ficació vaig descobrir que en altres punts del domini lingüísticaquest arbust és conegut amb els fitònims ‘esteperola’, ‘mata-focs’/’colgafocs’, ‘romaní bord/mascle’, etc. Un cop sabut que dosdels seus noms populars eren, com ‘bolcatopins’, sempre en plu-ral (‘matafocs’/‘colgafocs’), només em va caldre consultar l’en-trada matafoc al DCVB per trobar els fitònims castellans romeromacho, quebraollas (també en plural!) i tamarilla. En el mateixDCVB l’accepció 5 de l’entrada colgafocs remet a l’entrada ma-tafoc i, alhora que identifica aquest arbust amb el nom científicde Cistus clusii.

A la xarxa, en concret a la wikipedia, trobem una llarga llistade noms popular en castellà del Cistus clusii: cabriollas, colga-focs [sic], conocia, estepilla, huagarzo, huagarzo negro, jaguarzo,jaguarzo blanco, jaguarzo negro, jara blanca, jaraca, jara comoromero, jara con hojas de romero, jara de hoja de romero (no hiha dubte que els tres darrers fitònims populars castellans són des-criptius de l’aspecte d’aquest arbust que recorda el romer), jaranegra, juagarzo blanco, juagarzo tetillero, quebraolla, quebrao-llas, quiebraolla, quiebraollas, reculo, romarina, romera, romerilla,romerina, romero, romero blanco, romero cabraollas, romero car-ralcul, romero macho, romero masclo, romero quiebraollas, ro-mero sacarracull, tamarilla, tomillo risueño, turmeruela, xaguar-zo. Es tracta d’una llista de fitònims que sembla extreta direc-tament del web del Real Jardín Botánico de Madrid.

Una consulta al l’extens repertori Noms de plantes. Corpus defitonímia catalana (2014) del TERMCAT, Centre de Terminologiadel Català, ens aporta com a fitònim popular més extens en ca-talà per al Cistus clusii ‘esteperola’ i com a sinònims més extensos‘colgafocs’, ‘flor de monja’, ‘matafoc’, ‘romaní mascle’ i ‘rome-rola’ (però no pas la ‘romereta’ fragatina!).

Per la relació semàntica i morfològica entre el nostrat ‘bol-catopins’ i els fitònims populars, tant catalans com castellans, ques’han destacat en negreta al llarg d’aquest escrit es pot resseguirla semblança formal de tots aquests fitònims. El que encara nohe sabut descobrir és la motivació primera que els ha originat.Continuo donant-li voltes al tema.

Bolcatopins // Esteve Betrià

U12

Elías González Calvo va ser un delsintegrants de l’anomenat “Comboidels 927”, un tren que va partir de laciutat francesa d’Anguleme, amb fa-mílies espanyoles senceres, i va arri-bar al camp nazi de Mauthausen el 20d’agost de 1940. No viatjava sol. Enaquell tren de la mort anaven tambéel seu pare i el seu germà Lluís.

Elías era l’últim aragonès supervi-vent de Mauthausen, on va passarconfinat cinc anys. La notícia de laseva mort, succeïda en un pobletfrancès, va arribar a Aragó el mateixdia en què el Parlament autònom ce-lebrava el Dia Internacional en Me-mòria de les Víctimes de l’Holo-caust. Durant l’acte es va recordar demanera especial a Elías i José Alcu-bierre, originari de Tardienta (Osca),mort també recentment. Eren amicsi les seves vides van transcórrer pa-ral·leles, com ho constataven els seusnúmeros de pres: Elías González eraSpanier 4095 i José Alcubierre, Spa-nier 4100.

Elías González era fill d’Elías Gon-zález Santamaría, un anarquista natu-ral d’Estépar (Burgos) el qual, desprésde diversos anys de vida monàstica, esva instal·lar al Torricó, on van néixer al-guns dels seus fills. La família va creuarels Pirineus, camí de l’exili, en acabarla Guerra Civil espanyola.

El pare i quatre dels seus set fillsvan formar part del “Comboi dels927”, però la nena i el més petit delsnois van ser retornats a Espanyamentre que el progenitor i els dos fillsgrans, Luis i Elías, van ser conduïts alcamp d’extermini nazi.

Els tres van tractar de mantenir-seunits, però els jerarques del camp vanenviar al pare a Gusen, tentacle deMauthausen. Elies, el més petit, no vavoler separar-se del seu progenitor iva aconseguir que el portessin amb ell.

El pare va morir en aquell camp,amb 58 anys, el 10 de febrer de 1942.Elías fill va ser reclamat i retornat aMauthausen encara que malalt de ti-fus. Gràcies a les cures del seu germà

OBITUARI D’ELIAS GONZÁLEZ CALVO

Un lliterà, supervivent de Mauthausen// JAVIER ORTEGA

Luis va aconseguir recuperar-se. Elsgermans González Calvo van formarpart de l’anomenat grup Poschacher,integrat per espanyols que treballavenen una pedrera fora del camp d’ex-termini. Van realitzar també tasquesa la cuina. Aquest grup de joves vaaconseguir amagar i treure fotografiesque després van servir de prova en eljudici de Nuremberg. Mauthausen vaser alliberat per les tropes nord-ame-ricanes el 20 de maig de 1945. Luis iElías van marxar a França juntamentamb altres deportats supervivents del’horror. Luis es va instal·lar a París, onva acabar guanyant-se la vida amb tre-balls mecànics; Elías es va anar a viu-re a un poblet prop de Toulouse, on vaformar una família i va treballar enuna empresa de gas i aigua. Va tornaralguna vegada de visita al Torricó, onva néixer tot i que es va criar a Esplús,però assegurava que, tot i que ningúli va impedir tornar a Espanya, la sevavida era a França on van ser recone-guts i ajudats.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17PA

ÏSO

S C

ATA

LAN

S

18

Ha de ser un bon any. Un gran any per al món català. Fins i totpot arribar a ser l’any “zero” per a molta gent esperançada a veu-re com naix un Estat. Un naixement que, ja ho hem dit més ca-mins, afectarà tot el món català. Un naixement és sempre una ale-gria immensa, només cal que penseu en les vostres experiències:la nova criatura té tot un món pel davant. Em ve al cap el film“El naixement d’una nació” de D.W. Griffit, sobretot en la for-ça del títol d’aquesta pel·lícula que explica de manera èpica laGuerra de Secessió dels EUA, guerra que considerava l’autèn-tic inici de la nació americana.

Tot això m’ha portat d’una cosa a l’altra… I el 17? Encara unaaltra efemèride: la de la Revolució soviètica. Aquest pròxim oc-tubre farà cent anys de la revolució russa, un fet clau per entendreels cent anys marcats fins al 1989 per la divisió del món en dosblocs i després de patir sotragades bèl·liques tan terribles comla Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Més en-davant, ja ho sabeu, la crisi i l’esfondrament del bloc socialistahan obert les portes al món d’avui, amb el neoliberalisme cam-pant per la Rússia “hereva”, esbocinant l’esclat d’esperances d’a-quella revolució.

Aquesta barreja de sentiments al voltant dels 17 –els contra-dictoris provocats per la Revolució Russa del 1917 i els il·lusio-nants del 2017– em porta a la Franja… Aquell any tan llunyà, elmeu jaio Leandro feia de traginer amb el carro per a La Cana-

denca i Gaspar Torrente, que treballava a la Mancomunitat, ha-via d’escriure a La Veu de Catalunya un article en l’avinentesade la mort de Prat de la Riba que es considera un dels referentsdel nacionalisme aragonès. Aquells anys les mines de carbó deMequinensa anaven a tot drap, al ritme de la Gran Guerra, i elpoble encara no sabia res del seu “naufragi” futur… Ja ho ve-ieu, no sé gaire què escriure de la Franja de fa cent anys, però síque em ve de gust dir en “veu alta” els meus desigs per a enguany.Desigs que passen per demanar un final feliç del procés emprèsa Catalunya que, n’estic ben convençut, de retop ha de benefi-ciar la Franja i no només perquè “la pela és la pela”, com diu al’últim TdeF el director general de Caixa Rural de Terol, sinó per-què es donaran unes condicions que han de facilitar una millo-ra necessària de l’estat de salut del català i la catalanitat dels nos-tres pobles, ben diferent a allò que també diu l’editorial de TdeF:“… ja sabíem que la legislació actual no és capaç de defensar elsdrets dels catalanoparlants d’Aragó, però ara sabem que tambépermet obstaculitzar qualsevol progrés”.

Per a acabar, un bon auguri: el 17 de gener d’aquest 2017 Isa-bel-Clara Simó, la gran autora d’Alcoi, ha estat reconeguda ambel Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga ÒmniumCultural; el primer que ha manifestat: estic enamorada bojamentdels Països Catalans i ara –hi afegeix– n’espera reciprocitat. Vis-ca el 17!

El 17 // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

i que és únic perquè sempre mantéla incògnita de si es tornarà a realit-zar. «L’activitat és com les muses, lesdivinitats que inspiren la música i laliteratura, que apareixen quan voleni quan ho fan ens sorprenen grata-ment», afirma Montse Pineda, di-rectora de la Fira del Llibre Ebrenc.

Aquest homenatge literari a Fran-cesca Aliern comptarà, entre altres

sorpreses, amb la participació del’actriu ebrenca Belén Fabra i el di-rector teatral Valer Gisbert, quetreballen junts en un projecte nouper a Litterarum, Fira d’EspectaclesLiteraris de Móra d’Ebre 2017.També hi actuarà la cantant NúriaFeliu, que interpretarà cançons quela novel·lista ha fet aparèixer en lesseues obres i que tenen una força es-pecial en la trama de les històries. Elpresentador de tot l’acte serà elperiodista Conrad Duran, gran amicde l’escriptora i que sempre col·la-bora en tot el que envolta la litera-tura de casa nostra.

Serà una nit especial en què esprojectaran imatges inèdites de l’es-criptora i es coneixeran els seusamics i l’estima del seu poble, re-presentat per Roger Aviñó, alcaldede l’Ajuntament de Xerta, que tam-bé hi ha col·laborat molt perquè elsseus veïns no hi faltin i el 2016 va no-menar l’escriptora Filla Predilecta deXerta. ora Filla Predilecta de Xerta.

La tercera Nit de les Muses, queorganitza la Fira del Llibre Ebrencamb l’objectiu d’homenatjar es-criptors ebrencs amb una trajectò-ria literària consolidada, estarà de-dicada enguany a l’escriptora deXerta Francesca Aliern, la novel·lis-ta amb més lectors i seguidors de lesTerres de l’Ebre. Inspirades en fetsreals i quotidians i protagonitzadesper personatges que no han tingutuna vida fàcil, les seues novel·lessempre són les més demanades perSant Jordi a les Terres de l’Ebre i endestaquen títols com Les passions dela Menestrala (2003), Sabó moll(2006) o Cafè de París (2016). L’ac-te se celebrarà el divendres 10 de fe-brer a La Llanterna Teatre Munici-pal, a Móra d’Ebre.

Aliern serà la tercera escriptorahomenatjada a la Nit de les Musesde la Fira del Llibre Ebrenc, desprésde Miquel Esteve (2013) i ToniOresanz (2014). Es tracta d’un acteque no té data ni periodicitat fixes

L’escriptoraFrancescaAliernIRMU

La Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebrehomenatjarà l’escriptora Francesca Aliern // REDACCIÓ

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 31

/ fe

bre

r 20

17O

PIN

IÓ

19

L’aniversari de l’incendi de Ca-laceit per les tropes borbòniques, el24 de gener, és una data que ens potservir per a plantejar-nos una sèriede reflexions al voltant de la cele-bració d’ un hipotètic “Dia de laFranja”.

Per començar cal dir que això deldia propi, o, segons els casos, el dianacional, cal mirar-s’ho des d’una cer-ta distància, i triar el gra de la palla.Perquè no és el mateix celebrar da-tes marcadament reivindicatives quecelebrar-ne que han estat apropiadesper la historiografia oficial i des de lescúpules del poder d’estats sovintpoc respectuosos amb les realitats na-cionals i culturals que engloben.

A nivell de l’Estat espanyol noméscal pensar em el “covadonguisme”i el “pilarisme”. Pel que fa a aquestdarrer caldria apuntar que no foufins a partir del Segle XVI que el cul-te al Pilar s’estengué fora de les mu-ralles de Saragossa, i que la seua di-fusió fou paral·lela i progressiva enrelació a la seua apropiació per leselits governants estatals.

Paradoxalment les celebracionsmés “combatives” són les que re-memoren derrotes –la commemo-ració de la desfeta de Muret en se-ria un exemple paradigmàtic–, peròtambé les que rememoren inde-pendències, conquestes, reunifica-cions i, fins i tot, diades tradicionalso religioses, esdevingudes celebra-cions comunitàries –no totes des-virtuades per poders aliens, com eldia de Còrsega, de base religiosa–.En realitat hi ha un ampli mostraride celebracions d’autoidentificació,essent molt variades segons hagenbufat els vents de la història.

Fetes aquestes consideracions, i sianem a la Franja, ens podem plan-tejar quina seria la data més idòniaper a celebrar un hipotètic “Dia dela Franja”. Si deixem de banda ce-lebracions d’àmbit estrictament co-marcal com el dia de Goient a la Vallde Benasc, o el jubileu al santuari dela Font, al Matarranya, se’ns apa-reixen nítidament dos dates. La pri-mera seria el 25 d’octubre, en com-memoració de la conquesta simul-

tània, el 1149, pel comte Ramon Be-renguer IV de Lleida, Fraga i Me-quinensa. Aquesta data té un gransimbolisme, ja que enllaça la Fran-ja amb la capital de la Terra Ferma,de la qual en gran part n’ha depèseclesiàsticament fins fa molt poc iencara ara hi manté molts lligams; iensems es conqueria Fraga –junta-ment amb la destacada poblacióde Mequinensa–, que és la ciutatmés important de la Franja i esconsiderada oficiosament com lacapital. També és una data que sim-bolitzava una derrota clau dels sar-raïns i que permetria la incorpora-ció de la resta de la Franja al domi-ni lingüístic català.

L’altra data a considerar i quetambé comporta un alt grau de sim-bolisme seria el 24 de gener, el diaen què –l’any 1706– fou assaltada icremada la vila de Calaceit desprésd’una valerosa resistència que pro-vocà 150 morts en la població local.És una data que agermana Calaceit,i de retruc la Franja, amb desenes depobles, viles i ciutats de l’àmbit lin-güístic català que també foren as-saltades i devastades pels exèrcits

borbònics francocastellans, des deVila-real a la mateixa Barcelona, totpassant per Lleida, i sense oblidar leslocalitats de Mont-roig de Tastavinsi Benavarri, a la Franja. Aquesta datano solament recorda la caiguda deCalaceit sinó també tot el que vin-gué després, ni més ni menys que lapèrdua de la llibertat de tots els ter-ritoris de l’antiga Corona d’ Aragó,el menysteniment de la nostra llen-gua i la centralització i la castella-nització forçoses, en benefici de laconstrucció d’un estat aliè que en-cara perdura i que no ha abandonat,ans al contrari, els seus afanys assi-milacionistes –ara, però, deguda-ment maquillats…

Per tant, ja ho sabem. Tenim dosdates plenament acceptables i legí-times per a poder commemorardignament un “Dia de la Franja”,així, sense més; qui vulga hi pot afe-gir particularment altres connota-cions, i qui no, simplement ho pot in-terpretar com una celebració pròpiad’autoidentificació, sense detrimentd’altres celebracions…. La propos-ta –de fet les propostes– ha sigutllançada…

Hi podrà haver un “Dia de la Franja”?...// JOAQUIM TORRENT

Plaça dels artistes de CalaceitISABEL CALAF

Uns quants enamorats d’estes terres coml’estimat i recordat Toni Llerda, autord’este mapa fet allà pels anys 80, s’hancompromès en recuperar la toponímia delspobles del Matarranya.Apunteu-vos en aquesta iniciativa lideradaper ASCUMA i la Comarca del Matarranya.

Recuperant la toponímia

del Matarranya