S A N T J O A NBOLLETI I N F O R M A T I U 4

NQ 123 - ABRIL 1983

IV SEMI-MARATHON

SAMT JOAN NQ 123 - ABRIL 1983

BOLLETI INFORMATIU DEL CENTRE CULTURAL DE SANT JOAN

DIRECTOR: CARLES COSTA SALOM

EQUIP DE REDACCIÓ:

Miquel Flori HuguetRosa Sastre JuanJoan Jaume Nigorra

PORTADA: Diferents moments del IV Semi-Ma-rathon de Sant Joan. 2O de Març de 1983.

Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels seus au-tors .

Deposit Legal: P.M. 2-1979.

COL·LABORADORS

Miquel FusterMiquel Gaya -,Joan GayaJoan MatasAntònia CostaCatalina MasMargarita SastreFranciscà MunarM del Carme SastreJerõnia MoreyAndreu GelabertJoan BarcelóMiquela LladóMelcion Rosselló

SumariLes panadesEditorialRecord a l'estimat amicParlament del Batle27 anysAlianza PopularIndependent (PESOE)Unió MallorquinaMunicipaliasAixí fou marçDeportes

PARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA

1 - Juan Sastre Juan2 - Andrés Bauza Bonet3 - Juan Morey Company4 - Josep Roig Bauza5 - Gabriel Company Jaume6 - Miguel Florit Caimari7 - Antonio Barceló Morey8 - Joan Baptista Font Roig9 - Francisco Javier Moratinos Jaume10- Miquel Company Florit11- Bernardino Company Company12- Juana Sorell Jaume13- Gabriel Company Matas

LES PANADES

De fet, panades en feien tot l'any en-cara que no tenguessin la trascendenciaque suposaven al temps de Pasqua. Durantla Quaresma es feien panades llises (sen-se sucre) plenes de verdura: bledes, pè-sols, colflori, i també de peix, com mus-sola.

Les panades de Pasqua es feien de lamillor farina. Al Pía, el pastó era depasta llisa i als pobles de muntanya agradaven dolces, encara que això no es potgeneralitzar; anava a gust de la casa.S'omplien de carn de me, pollastre, o in-diot, amb trossets de xuia i sobrassadaseca. Els robiols eren de brossât, confi-tura o cabel d'àngel. El pastó era dolçi de les talladures en feien els cres-pells. Es solien fer el dissabte de Glò-ria, però no es menjaven fins l'endemà,ja que era dijuni. A més, primer haviend'ésser beneïdes. Aquest dissabte passa-va el Salpàs, que anava beneint les ca-ses i alhora les panades. Un esolanet a-nava repicant una campaneta i així avisa-va les cases, que s'anaven preparant pera rebre el Salpàs. Els qui acompanyavenanaven cantant gloses com aquesta:

\

Picau la salde•la canalde la canellaDau-mos pai escudella.

Deixem lo dolcantem tots amb alegriaanem a donarlos bons Paseos a Maria

EditorialEn un moment com l'actual, és inevitable parlar de política, ja que dins poques set-

manes tendrem les eleccions municipals i que aquesta vegada, es celebreran en diumengecom ja ho estan fent els països democràtics d'Europa. Això vol dir, que el govern ensconsidera un poble en majoria d'edat. Aquesta consideració haurà d'ésser contrastada -per la maduresa de la gent, demostrant que no es necessari un dia de vacances per anara votar.

El dret del vot ens imposa el deure del vot. Malgrat no hi hagi cap llista que ensagradi del tot, un bon ciutadà té el deure de votar en consciència aquella candidaturaque creu pot fer més bé al seu poble.

Però avui no volíem parlar tan sols de l'absentisme dels possibles votants. Trobamben preoouoant el fet que els partits estiguin corrent de bades anant a cercar perso-nes per les seves candidatures i no troben la gent desitjada. Ens quedarem amb les ga-

nes de saber si tal o qual ciutadà hagués estat un bon batle, o un bon regidor, i totperquè ha declinat totes les ofertes rebudes o per por de definir-se. Es evident que -n'hi ha molts que serveixen per un càrrec públic, però a l'hora de la veritat preferei^xen amagar-se darrera la roca i censurar als qui possiblement no ho facin al gust de -tots.

Creim que tota persona, nemés pel simple motiu de presentar-se a unes eleccions, me_reix el nostre respecte i reconeixement. No tots els ciutadans han tengut el coratge,ni aquesta disposició d'encarar-se a la crítica.

La voluntat de servir un poble ha de merèixer el reconeixament de tots. El fer-hobé o malament, dependrà d'altres factors, en els quals molt) poc hi pot fer la bona vo-luntat .

Totes les cases feien un donatiu, endoblers o en espècies.

Els fadrins s'aplegaven per anar acaptar panades de casa en casa, donantguiterres, guiterrons, ossos i canyes icantant gloses. Després feien una festaamb ball a la qual convidaven totes lesfadrines d'aquelles cases que havien donat panades i robiols.

Aquest costum el trobam encara viu amolts de pobles: Sant Joan, Sineu, Aria_ny, Montuïri i d'altres. A molts d'ellssón els quintos els qui les organitzen.També s'anomena "Ses Sales" (diuen siaquest nom ve de la cançó que acompa-nyava el Salpàs). "Ses Caramelles" i"Es Goiers" (Goigs de des panades) sónaltres noms.

S'estol de joves arribava a una casai cantavan:

Noltros som quatre salersque no havíem captat mai :si voleu venir an es balldau-mos panada i no més.

Ses panades m'heu de dargrosses i ben atapidesi si no són beneïdesnoltros menam s'escolà.

A h'amo d'aquesta casaDéu n'hi do la sanitatses sales plenes de xeixai els orons tots plens de blat.

En aquesta casa honradaja hi comença a sortir fum.Madona enceneu es llumi mos dareu sa panada.

Si l'amo o sa madona no feien cas,llavors cantaven:

A 1'amo d'aquesta casaDéu no n'hi do sanitatses sales plenes de ratesi els orons d'escarabats.

No mos donau sa panada!no la vos agrairemi a sa fia li diremratada més que ratada.

Els "Captadors","Salers", o "Goiers",cantant aquestes gloses feien un bonreplec de panades, robiols i crespellsper a la bulla. Així celebraven lagran festa de Pasqua, temps d'alegria,deixant de costat una Quaresma plena de pri~vacions i dijunis.

PORTULAMiquela LladóMUSICA NOSTRA.

RECORD A L'ESTIMAT AMIC JOAN MAS

M'és grat confessar que em va alegrarmolt que me convidassin a parlar en aquestacte de proclamació de fill predilecte deSant Joan, del que va ésser estimat compa-ny d'estudis i millor amic al llarg de quasi cinquanta anys de vida;

Aquest acte, un poc solemnial, predis-posa a recordar l'estimat amic Joan Mascom una persona seriosa, engolada, un pocper damunt de lo habitual.

Certament ell no era així. Jo el re-cord vivament, dels anys d'estudis, comuna persona tranquila, quieta, un poc penjada, que sempre tenia temps i respostaper tot... Mai no el vaig veure enfadatni exaltat. A tot sabiatrobar el caire irònie i amable que ho fes agradable.

Record que un dia, al portal de la Fon_da de "Las Palmeras", a on visqué el pri-mer i tal volta eL segon any de la sevaestada a ciutat, hi vàrem trobar el seupare. Estava enfadat; feia uns mesos queen Joan no els havia escrit i sa mare japasava molta pena. En Joan es va excusarcom pogué i va prometre al seu pare queben prest escriuria una llarga carta asa mare que la deixaria ben contenta.

Aquell horabaixa, en Joan aparegué ambuna plaqueta de ses que empraven els in-fants a les escoles. Aprofitant els buitsentre classe i classe, anava escrivint iescrivint en aquella plagueta... I un diaquan la tengué plena, a la sortida enfil£rem cap a les Avingudes a cercar sa ca-miona de sant Joan. Un poc abans d'arri-bar, i mentres embolicava aquella plague-ta amb un tros de diari, me va dir queera la carta que havia promès a la sevamare i me va llegir el darrer paràgraf, aon resumia la seva idea, que era, poc méspoc manco, la que representa la nostraconeguda expresió: "Un pic, i bo ". Lla-vors degué estar, supòs, un altre cara-muli de mesos a tornar escriure a ca se-va.

Aquells anys a la Normal varen éssermolt aprofitats. El pla d'estudis que implantà la República establia que duesassignatures suspeses representaven lapèrdua automàtica i completa del curs»pe-ro, en compensació, una sola assignaturasuspesa, era superada per l'aprovat de t£tes les altres.

Tant en Joan como jo-que teniem unescondicions musicals molt parescudes- en-callàrem fortament a Música, que regiauna professora molt exigent, i això vafer que, contant amb aquest cap tan fluix,

haguéssim d'atendre amb molt d'esment lesrestants assignatures.

A la llarga, això ens fou molt profi-tós i avui podem assegurar que el que a-prenguérem en aquella Normal, que conta-va llavors amb un claustre de professorscertament extraordinari, ens ha bastatper a tota la vida professional. Això ex-plica, crec jo, la seguretat artb què elsmestres d'aquella època han sabut actuardins l'escola i resoldre, amb seny, elsproblemes que s'han presentat.

Quan,acabats els estudis, haviem de co-mençar, il.lusionadament, la nostra vidade feina, aquell estiu'començà la guerra..Què he de dir, Déu meu!.

Passàrem sa vergonya humilliant de sadepuració, perquè necessitàvem sa carreraper viure. I de tot el que ens havíem gua-nyat, res ens arriba. En Joan havia estu-diat un pla que li assegurava una plaça ala seva província, i el primer destí eltengué, amb prou sort, a Catalunya.

Tota la nostra vida professional ha es_tat una lluita amb l'Estat, reclamant elque ens havien promès. Un company, amicd'estadístiques, me deia un dia que havienduit onze plets contra el govern i els ha-víem perduts tots! Es cert que en unsquants casos ens donarem un poc de raó,pe-rò a un recurs hi falta una pòlissa, unsaltres arribaren fora temps... A la fi,res, tot perdut.

Fins que un dia, passats ja devers vintanys, el Govern, tal volta avergonyit perla seva oposició sistemàtica als nostresdrest, reconegué que el nivell dels nos-tres estudis professionals, ens permetiaservir escoles a poblacions de mèo de10.000 habitants.

, En Joan Mas ja estava aleshores a SantJoan, ben acceptat pel seu poble i no vafer ús d'aquesta possibilitat de passar auna escola de ciutat.

Per aquest temps, jo tenia el meu llocde treball a l'antiga Escola Normal, de-vora l'Institut, a on en Joan baixava permatricular o acompanyar els alumnes seusque havien de començar el batxillerat.Adesiara s'aturava i xerràvem llargament.Totel que en Joan deia eren coses que jo ac-ceptava de ple. La seva visió dels nostresproblemes i dels problemes més generals dela nació, era plena d'un sentit tant res-ponsable, que jo el compartia plenament.

He recordat, escrivint aquestes retxes^a la memòria d'En Joan Mas, unes paraules

d'En Martí Alpera, gran regent que va es-ser de l'Escola Normal de Barcelona durantels anys dels nostres estudis, i que vadir que per a ell, el milllor mestre ésaquell que dia a dia, sense desmai, ambil·lusió i constància sap realitzar al'Es_cola les tasques fonamentals -llegir, es-criure i contar-, que estaña la base detota la formació de l'infància. Jo crecque aquesta virtut de la constància, lail·lusió i la dedicació diària, la va te-nir en gran mesura er. Joan Mas. Per això,sols per això, sa seva feina va ésser tantremarcable.

No vull allargar-me, perquè no acabariamai. Però vull recordar el dia que vaig pujar a Sant Joan, per convidar-lo a dinar,en nom dels seus companys, amb motiu deiaCreu, que la Inspecció, ben merescudament,en aquest cas, li havia concedit.

Eren devers la una; el vaig trobar a laseva classe revisant feines dels infants.Me va ensenyar tot el que anaven fent...Allà hi havia una feinada grossa, ben fe-ta i ben controlada. Llavors me mostrà totl'edifici i me parlà, il.lusionadament/delprojecte d'una escola nova.

Jo vull acabar recordant al poble deSant Joan la il·lusió que D. Joan sentiapel nou edifici. Ja va essent hora que sepassi als fets. Que s'aplani aquest turóque tant estorba la construcció del nouedifici, o que se cerqui un nou emplaçamentperò que es comenci ben aviat.

Estic convençut que el poble que pugaoferir als seus veïns una escola bona -enel més ample i complet sentit de la paraula-, ajudarà fortament a la permanència dela gent a la seva contrada. Avui podem dirque l'escola de lagran ciutat ha perdut totl'atractiu de que ha estat aureolada. Quanllegim, un dia i altre, aquests assalts idestruccions que sofreixen moltes escolesciutadanes, ens sentim fortament irritatscontra les autoritats que no saben vigilar-ies i contra la societat ciutadana que nosap estimar-les.

Jo crec que una bona i nova escola, plenetjada amb previsó de futur, sense neces"sitat d'haver-hi de fer afegitons ni re~formes, durant un bon grapt d'anys, podriaésser la millor ofrena dedicada a la memoria d'En Joan Mas Matas, l'home que oferílo millor dels seus afanys al seu poble.

MELSION ROSSELLÓ SIMONET

JOAN MAS I MATASParlament de Joan Barceló, Batle

JOAN MAS I MATAS, DECLARAT FIIL IL·LUSTRE

Distingits amics: Es per a mi, una gran satisfacció el poder dirigir-vos unes breusparaules que vesen de dins el cor i que resen de dins el cor i que regalimen senti-ments de gratitud i admiracil filial versla persona del meu,Mestre per a sempre D.Joan Mas.

Avui, dia del pa i el peix, festa la primera, de la nostra vila de cel i sol,quanencara ploren les campanes dalt el campa-nar i el seu eco s'estén per les seves a-mistats, i el seu cos quasi calent romantranquil al bate del cor de la Verge deConsolació. Vlem retre merescut homenatge,tot el poble junt, a la figura insigne deD. Joan Mas, conegut aquí amb el nom cari-nyós d'es Mestre pagès.

Valoram un arbre pels seus fruits, unaterra per les seves anyades, i un homo perles seves obres, per la capacitat de ser-veis als altres, pel bé que ha fet una per_sona a la societat concreta on ha desenvo-lupat les seves activitats.

Així solen dir que les obres desempenyenel mestres. Els homes passen a la històriaperò les seves obres permaneixen...

L'obra pedagògica deD. Joan permaneixe-;rà acabada després d'aquest reconeixementpopular de gratitud i admiració d'un po-ble que en fina sensibilitat estima i valp_ra la valuosa tasca dels seus bons mestres

La historia d'una vocació és la/vida deD. Joan, una vida dedicada totalment al'ensenyament a la promoció cultural de labona gent de la vila, per ell no hi haviamés món que l'escola, els seus alumnesconstituïen la seva única preocupació. Iper això es feu seva l'estimació de totsels seus deixebles, ja sabem que la gentestima als qui se fanestimar D. Joan es faestimar per la seva rectitud, pel seu graud'exigència a ell mateix i als altres,perla seva senzillesa i naturalitat, pel seurespecte i dignitat.

El Mestre pagès lluita constant per lapromoció i benestar del nostre col·legi,pels infants del nostre poble, molts d'ellsavui majors que amb més claredat valoram laseva obra pedagògica i guardam record ines-borrable de les seves ensenyances, de la seva claretat d'explicació, de la seva par-ticular metodologia de feina, del seu granrespecte a .la dignitat dels seus alumnes,de la seva constant dedicació a l'escola,que el fan de sobra mereixedor del títolde fill il·lustre del nostre Poble. Crecque hem complit amb un deure de bons ciu-tadans "ésser agraïts amb lespersones quedesinteressadament ajuden als altres ambhomestetat i profesionalitat.

Crec, també que els altres fills il.lus-tres que presideixen les sessions de feinade la casa de tots, estan certament go jo-sos i satisfets perquè era de Justíeia,comacertadament s'ha dit aquí que Joan Mas figuras dins la petita galeria de fills pr«Tdilectes a fi de que la seva presència fí-sica estimuli les futures generacions degent novella, a tenir un gran apreci a laculturua, a l'estudi, a les lletres perfer un poble cada dia més cuit, amb mésprogrés i benestar i en definitiva méslliure.

. Llargues fileres que farien una tarin-ga de quasi 30 anys de ex-alumnes ens par_larien llargament de l'ajuda i encoratja"ment que en el seu moment de donar a totssense cap excepció el notre novell fillil·lustre. JoanMas creia amb l'educacióintegral de la persona humana, deia sovintque els alumnes han de créixer progressi-vament amb cultura i formació humana queno basta ensenyar sinó que el mestre had'educar.

Joan Mas es i serà una figura senyale-ra de la pedagogia rural, mestre totes leshores del dia i també els festius ja queaprofitava els diumenges per parlar ambcada un dels pares del seus alumnes i, fu-mant un puret.fort, dar-los bons consellsper millorar els rendiments escolars delsal·lots. Per això mateix no hi ha cap pa-re que no estigui altament satisfet de lafeina educadora del Mestre pagès. La sevaobra queda escrita i romandrà per a sem-pre viva dins el cor i la intel·ligènciade tots els qui hem tengut la sort d'es-ser deixebles seus.

Un dels trets diferenciadors de la se-va distingida personalitat fan la sevagran personalitat . Va .ésser mestre perexcel·lència. Li agradava repetir que tot-hom po triomfar en l'art que pren i elltenia ben clar aquell adagi llatí "age,quod agis", fes lo que fas.

Tengué la gran sort de fer de la sevavocació la seva professió tots els diesde la seva vida. Per ell no hi havia va-cances, per canviar seguia fent escola.

Joan Mas no va fer grans gestes extraordinaries sinó que feu bé lo de cada diaamb entrega i dedicació exclusiva i potseraixò mateix fa de la seva vida una gestaextraordinària.

Amic respectuós, mestre exigent que sa-pigué conjugar acertadament, la confiançai l'autoritat en la mateixa mesura que lallibertat i l'obediència en els seus alum-nes.

D. Joan ha estat un gran servidor deSant Joan per ell Sant Joan començava iacabava a l'escola. Les jornades lectivesi altres quefers s'allargaven de sol a sol,començava i acabava el dia a l'escola.

Tota una vida dedicada a la pedagogiatenia la mateixa il·lusió l'altre dia enla seva darrera classe, quan en la carpe-ta dels exàmens davall xella, caiguent enterra ferit ja de mort nopassà pena perell sinó qie digué alertaa la carpeta hiha els exàmens dels ninets. La mateixa il-rlusió que el primer dia de mestre jovequan acabà el magisteri.

Per això Joan Mas és ell mateix un ho-menatge a tot el professorat especialmental mestre rural que també és mestre elsdiumenges, i no compta les hores.

Convé aquí senyalar, que en aquest' tí-tol totalment merescut de fill il·lustreper D. Joan hi participen en certa maneraal tres digníssims professionals de l'en-senyança que amb ell feren equip durantmolts d'anys. Em vull referir especialment

a D. Miquel Fuster, homo de lletres dedi-cat també a la docència amb tal grau d'en-trega i entusiasme a la causa que també esmereixedor dels millors i sincers elogis.I que avui es sent recompensat al veureles proves d'agraïment vers el seu grancompany de feina Joan.

La història d'un poble s'escriu tira-ti_ra, a poc a poc, perõavui acabam d'escriureuna d'aquestes pagines certament hermosesde la vila.

Un poble representat per seu Ajunta-ment agraeix o millor vol agrair totes lespasses que un Mestre excepcional ha fetpels seus habitants pels seus fills avuijovenets i demà no massa llunyà dirigentsde la comunitat Santjoanera que té claravocació de sobreviure a les dificultatsdels temps moderns.

Convençut estava D. Joan que també lesparets eduquen i demanava, aprofitant to-ta avinentesa, un col.legi nou, totalmentnecessari pel nostre poble. La seva vidaacabà i el trobà amb la feina amb sa mà,com a bon missatge de la cultura i pensque seria un encert que el nou centretengués el seu nom.

27 ANYS

Son 27 anys de convivència, d'agradableconvivència, que venc a oferir an aquestafigura senyera, aquest santjoaner sencilli admirable, aquest homo de bé a carta ca-bal , aquest bon company i amic, aquestgran Mestre, exemplar en tots els aspec-tes, D. Joan Mas Matas, -Es Mestre Pagès.

La seua obra no morirà mai, antes bé:fructificarà i multiplicarà sempre, comfructifiquen i multipliquen, de generacióen genaració, aquets granets de blat que,desde es primers hornos, han arribat an esnostros laboriosos conradors.

Podem afirmar que no hi ha cap familiaa Sant Joan, que, directa o indirectament,no hagi rebut beneficis de la seua tascaincansable. Per això, en aquest homenatge,li agraim part de lo que he. fet per nol-tros. Ja el 68 (ell vengué el 55), haviadesaparagut totalment de Sant Joan, l'anal^fabetisme; fins a quaranta anys, tots sa-bien llegir i escriure; s'havien expedit152 certificats de É.P., i havien sortitde s'escola, Batxillers Elementals, i 8superiors, com també nombrosos estudiantsde Magisteri, Seminari, Maestria, Comuni-dats Religiosas... Es Mestre Pagès haviaestat puntal d'aquesta feina.

Noltros, es quetenguerem sa sort de traballar amb ell, de formar equipoamb ell,tenim també l'honor i satisfacció d'haver gosat de la seua estima i de la seua confiariça.

Per ell, el millor recort i l'estimacióvertadera.

MIQUEL FUSTER

EL DIA 26 DE MARZO LA REDACCIÓN DE ES-TE BOLETÍN CONVOCO A LOS REPRESENTANTESDE LOS DIFERENTES GRUPOS QUE PRESENTANCANDIDATURAS A LAS ELECCIONES MUNICIPALESPARA UN CAMBIO DE IMPRESIONES Y OFRECER-LES LAS PAGINAS DEL BOLETÍN PARA QUE ATRAVÉS DE ELLAS PUEDAN INFORMAR A LOS E-

LECTORES.ASISTIERON LOS GRUPOS DE ALIANZA POPII

LAR, INDEPENDIENTES Y LA UNION MALLORQUÍ-NA, NO ACUDIERON LOS REPRESENTANTES DELPARTIDO SOCIALISTA DE MALLORCA.

A CONTINUACIÓN LES OFRECEMOS LA INFORMACION FACILITADA. ASI COMO LA COMPOSICIO1DE LA DTFF.RRNTF.S CANnrriaTnRac;

ALIANZA POPULAR

CANDIDATURA

1- Francisco Bover Gelabert2- Gabriel Mora Mas3- Arnaldo GAyá Mayol4- Antonio Gaya Antich5- Antonio Bauza Matas6- Guillermo Riutort Mestre7- Rafael Alzamora Bauza8- Bernardino Mas Font9- Guillermo Mas Font10-Francisco Gaya Rotger11- Juan Font Brunet

LEMA PUBLICITARIO - S E R I E D A D

MOTIVOS DE LA PRESENTACIÓN

En primer lugar, podríamos anotar quenos presentamos por DISCIPLINA DE PARTIDO,ya que siendo A.P. un partido de ámbito na_cional y contando el pueblo de San Juancon un número muy respetable de afiliados,no podíamos permanecer al margen de estaseleccions en las que está en juego, mediante sufragio universal, la elección de losque tienen que represenarnos en el gobier-no autonómico de estas islas y en la admi-nistración de nuestro Ayuntamiento.

En segundo lugar, por CONVICCIÓN PROPIAEn una administración democrática, en laque las decisiones se toman por mayoría,no nuestra ya, sino de nuestros represen-tantes, la única opción sería, a adoptarante unas elecciones consideramos que debeser la de participar, eligiendo a las pe£sonas y partido que por su seriedad, hone£tidad y responsabilidad puedan represen-tar mejor nuestros sentimientos religio-sos, familiares y nacionales si es posiblesin olvidar nuestros intereses laboralesy económicos.

CANDIDATURA INDEPENDENT (PESOE) DEDE SANT JOAN

Components.-1 - Gabriel Company Bauçã2 - Gabriel Matas Mas3 - Joan Company Bonet4 - Miquel Català Nigorra5 - Martí Bauçà Ginard6 - Pere-Joan Payeras Alba7 - Rafel Gaià Company8 - Arnau Bauçà Bauçà9 - Guillem Magro Xumet10- Gaspar Fontirroig Alzamora11- Rafel Marino Domínguez

Lema publicitari.- "Pel teu poble"

En l'experiència de les passades eleecions municipals (del 79) ens tornam pre-sentar com "Independents" perquè conside-ram que els dos representants d'aquellacandidatura començaren amb la idea de do-nar un suport en tots els aspectes, col.laborant d'una manera eficaç, i profito-sa en bé dels santjoaners, amb el propò-sit de fer una oposició constructiva ino destrectutiva.

Aquesta col·laboració ha quedat danos_trada amb els següents punts :- L'adquisició dels terrenys del camp defutbol a la Cooperativa Agrícola.- Quan se realitzà la xerxa de clevegue-res del barri del camp no es va pensar enla fossa sèptica, problema greu que fou rresolt per un dels nostres regidors. Etc.

Amb el pas del,temps pareix que la majoria municipal se va desentendre d'aque£ta col·laboració, ja que, els nostros re-gidors a poc a poc foren desposseïts delsseus càrregs, sense explicacions, anant-islos apartant de les funcions de l'Ajunta-ment.

Així com els nostros regidors han es-tat utilitzats per la majoria municipal,i ningú pot ésser utilitzat, ja que, tot-hom té dret a tenir una personalitat de-terminada ens presentara per dur endavantuna seria de feines al nostre municipi -(feines que exposarem al programa munici-pal quan arribi l'hora). L'oposició ha -estat bastant marginada i pareix, que noté sentit quan en temps de democràcia nos'ha tenguda en compta i potser sigui per_que la majoria municipal no ha tengut lasuficient talla.

Els motius fonamentals del nostre piograma són:- Una gestió eficaç i transparent. Quandeim "eficaç" ens referim a què no som nigrans oradors, ni grans professors, ni -grans ecologistes però, defensam els nos-tros espais (garrigues, camp, arbres, cultura, sport, joventut, tercera edat, etcìAixò es la principal motivació de les nos_tres inquietuts. L'Ajuntament s'ha de res~-ponsabilitzar en acabar totes les obres -que promou; a això també deim una gestióeficaç.

A Sant Joan no hi ha grans empresesi és un poble quasi totalment agrícol, pertant, creim que ha d'estar defensat i aju-dat pels mateixos agricultors.

Deim "gestió transparent" partint amb"la idea de fer les feines amb tota la bonavoluntat. Sabem que no basta (aquesta vo-luntat) per regir el poble, ens hem marcatuna línea i preparats per a resoldre totamena de qüestions anant encara més segurstenguent el soport del partit del governactual amb la finalitat d'aconseguir md-llores de tot tipus pel nostre poble. Sivolem qualque cosa bona pel poble és l'ú-nica sol.lusió vàlida avui dia i el qui honega està mentint i falsejant la realitat,per això, aquest aspecte és més que sufi-cient per a presentar-nos a l'ectorat deSant Joan.

- Una participació total del poble. Aques-ta participació ha d'estar present en totsels aspectes (cultural, socials, sportius,sanitaris, etc.) Nosaltres obrim les por-tes de l'Ajuntament, és a dir, tota la gentque tengui interès en col·laborar en qual-sevol aspecte ho pugui fer lliurament.

L'Ajuntament ha d'estar sempre obertaals seus moradors per a dirimir els seuspunts de vista, les seves queixes i les se-ves necessitats, proposant un horari deconsulta amb l'Autoritat municipal.- A aquestes aleccions municipals, al con-trari de les eleccions generals, no se mi-ra l'ideologia del partit, sinó més bé,la sensetesa, la honradesa i l'eficàciadels que participen a les municipals.

LLIÇONS D ORTOGRAFIAB

Una dificultat que trobam els mallorquins en escriure la nostra llen-gua és si el so de p final de síl·laba s'escriu p o b. És una dificultatbona de vèncer si se té en compte que quasi sempre s'escriu p (llamp, -camp, esquerp, cap, cop); però s'escriu b en les paraules que fan en bels seus derivats, per exemple superb, en les acabades en fob, (xenòfob,hidròfob), en sll.lab (monosf1.lab, bisíl·lab) i en els mots cub (cubo),tub (tubo) i aljub (dit aujub). Enmig de paraula s'escriu amb p l'apleccap (capçal, captar, etc.) En els altres casos es pot seguir la pauta

de mirar com s'escriu en Castellà. No sempre es segur, però falla poc.

te> Llorenç VIDAL

ÄÄ uniómnuoRQumflLA CANDIDATURA DE SANT JOAN

UNIÓ MALLORQUINA.-

Després d'un larg temps de reflesió i cons-cients de les necessitats que segueix ten-guent el nostre poble, que demana gent vo-luntariosa i capacitada per seguir el seudesenvolupament, ja començat amb els tempsnous de la democràcia; Unió Mallorquina hadecidit presentar una humil oferta de col.laborado mitjançant aquesta candidatura.

Les nostres raons de pes no són altresen definitiva que la gran estima que sen-tim pel nostre poble. Sentim la responsabi_litat que pesa damunt les nostres concien-cies i no ens podem quedar mans aplegadesdarrera la roca a veure "mean que passa"Volem oferir una alternativa i aquesta ve-gada no és de canvi sinó de continuïtat enla tasca empresa de millorar en lo possiblela nostra vila, defensar els drets de lagent, donar-li més serveis i promocionaren les mesures de lo possible el benestarde tothom.

Hem de reconèixer en primer lloc, i do,que la presentació d'aquesta candidaturavol esser un primer acte de servici a lagent, una oferta més, devora les altrescandidatures per noltros molt respetablesi que aprofitan aquest espai per felicitarsincerament la seva disponibilitat, el seuinterès per la promoció de la nostra vila.Volem valorar l'esforç que suposa a qualse_vol ciutadà el fet d'oferirse voluntària-ment per alçar en la tasca pública en laque mai sobren mans i més si tenim en com£te que és tota la gent del poble la que endefinitiva elegeix les persones que volque la representin. Amb aquest cas tots eusmembres que composen la candidatura de laUnió Mallorquina ja hem complit en la nos-tra obligació, donar a la gent una possi-bilitat més per poder elegir. Ara la res-ponsibilitat recau damunt cada una de lespersones en dret de vot. Un poble con-SantJoan necesita solucions concretes i gentde seny que vulgui conservar el grau de benestar, tranquilitat i convivència que sónfruit de molts d'anys de feina i que de (f

cap manera haurien de voler perdre. Un pro_grama concret de petites realitzacions,totes elles fortibles i que són de prime-ra necesitat per la nostra Comunitat. Unatotal disponibilitat dels Regidors elegitsper fer allò que crequin millor pel nos-tre poble. Es per aixòque no som ni/ de l'es-querra ni de la dreta, esquemes que consi-deram ja superats, ni perteneixen a cappartit allà on les decisions es prenen aMadrid, sense tenir gents en compte els petits pobles que també tenen els seus pro-•blemes. I creim que som els sanjoanersels que han de decidir allò que més elsconvé, allò que és -més bo per la seva gentPer això creim que si noltros els Sanjoa-ners, arreglara, a la nostra manera els nostres problemes de Sant Joan, que si els mallorquins que arreglen Mallorca, llavorsserà més fàcil arreglar els problemes d'España, tot això en base a 1'autonomia queens dona la Constitució Espanyola.

El partit de la Unió Mallorquina delqui n'és capdevanter D. Jeroni Alberti,persona ben coneguda pels Sanjoaners,pre-cisament pel seu interès demostrat en fetsconcrets, que han fet possible algunes o-bres importants duites a terme darrerament.Es presenta oferint una certa experiència,que tal vegada pot«ésser útil, ja que unparell de membr,es de l'anterior Consisto-ri despreá d'-sser pregats amb insistènciahan aceptat formarpart de la candidaturai es presenta també amb gent totalment no-va i que tenen molt per fer dins una sèriede programes i projectes que fan il.lusió.

Part damunt de tot això la única preo-cupació que tenim és Sant Joan, per nol-tros és l'únic partit al que ens devem, iés per això mateix que vos demanam el votper la llista que cregueu sincerament queté a mà unes possibilitats per millorarel nostre poble. Qualsevol sia el resul-tat de les properes eleccions, i estan bensegurs que el poble sap elegir, noltros,gent de la Unió Mallorquina, seguirem tre-ballant des de el lloc que ocupen, per a

millorar el poble que estiman, per la gentque coneixem, i que ja ens coneix a nol-tros, a fi de que entre tots acertem amballò que és millor per la nostra vila.

Finalment tenim pensat presentar el nos_tre programa d'actuació per aquest propersquatre anys en un acte públic, allà on ten_drem oportunitat de poder explicar en totdetall un caramul de projectes, que perraons d'espai, aqui no enumeram.

Volem acabar oferint-nos a qualsevolcol·laboració per bé de Sant Joan, amb lesdames candidatures a les que aprofitam l'a-vinentesa per facilitar molt cordialment.

U.M. Sant Joan

UNIÓ MALLORQUINA

1 - Juan Barceló Matas2 ~ Juan Barceló Mesquida3 - Carlos Costa Salom4 - Guillermo Gaya Gaya5 - Juan Matas Gaya6 - Bartolomé Bou Vaquer-/7 - Miguel Matas Fullana8 - Rafael Jaume Ginard9 - Juan Bauza Gaya10- Miguel Gomis Bauza11- Juan Dalmau Riutort12- Juan Sansó Roig13- José Jaume More.y14- Pedro Mestre Amengual

MUNICIPALIASELECCIONES.-

RESUMEN PLENO ORDINARIO DEL MES DE MARZO.- 3.- Locales de propaganda electoral.-

SECRETARIA.-

1.- Lectura y aprobación en su caso, delborrador del acta de la sesión anterior.-

2.- Correspondencia.- Se recibieron en Se-cretaría las siguientes cartas:

a,- Del Club de Voleibol Sant Joan agrade-ciendo al Excmo. Ayuntamiento su colabora-ción en el IV Semi Marathon San Juan.

b.- De la Asociación de la Tercera Edad deInca y su comarca convocándoles a una reu-nión en el Hogar de Ancianos para la crea-ción de una coordinadora que sea portavozante las autoridades provinciales y muni-cipales.

c.- De la Mancomunitat del Pía de Mallor-ca solicitando del Excmo. Ayuntamiento elingreso en cuenta de 372.600.-ptas.

De la Conselleria de Educación y Cul-d.-tura sobre la regulación ydera.

uso de la ban-

e.- Del Centro de Educación Especial JuanMesquida de Manacor solicitando una ayudacon motivo de la ubicación de construcciónde un centro.

f.- De la Delegación de I1O.C.B. Sant Joaninfermando al Excmo. Ayuntamiento la sus-cripción gratuita del Boletín "Mel y Su-cre" . ¡i

El Pleno acuerda solicitar a la CámaraAgraria el local de la calle BeUsario no18 para la celebración de mítines electo-rales ante las elecciones autonómicas y locales del próximo 8 de Mayo.

4.- Carteleras de propaganda electoral.-

Se acuerda la colocación de carteleraspara la propaganda electoral ante los pró-ximos comicios municipales.

ENSEÑANZA.-

6.- Informe del Delegado de Enseñanza so-bre el nuevo Colegio.-

El concejal-delegado de Enseñanza, Sr.Gaya - Guillermo- informa al Pleno sobrelas denuncias que los propios Sanjuanen-ses han dirigido ante la Dirección Provin-cial del Ministerio de Educación sobre elnuevo Colegio. Entre los motivos alegadosen las denuncias - tres en concreto- son ¡la no necesidad de la construcción de unnuevo Centro deenseñanza y la alergia alpolen de los pinos que padecen algunos ni-ños.

También informa el Consistorio la buenamarcha para la comprobación por el Minis-terio de la construcción del nuevo colegio.

HACIENDA.-

6.- Se aprobó el pago de facturas por unvalor total de 1,110.893 pts.

OBRAS.-

7.- Licencia de obras.-

Se aprobaron las siguientes licenciasde obras.-

a) Francisco Bonet Ferragut C/ Sol sb) Miguel Juan Munar C/ Mirador nQ26c) Francisco Barceló Barceló C/ José

Antonio no 43.d) Guillermo Bauza Barceló C/ Campo

nfi 16.El Concejal Sr. Estelrich recurda que

no deben empezarse las obras hasta la concesión y aprobación del correspondientepermiso municipal.

8.- Recepción definitiva de la obra del"Carni D'Horta".-

Se informa sobre la liquidación de laobra realizada hace dos años en el "Carnid'Horta".

PERSONAL.-

AIXÍ FOU...

9.- Escrito de Francisca Bauza Font sobreoposiciones de auxiliares de la Adminis-tración Local.

SERVICIOS.-

10.- Retirada de los restos de la viejainstalación de alumbrado público.-

El Pleno acuerda realizar gestionespar que se proceda a la retirada de losrestos de la vieja instalación.

También se informa de la liquidaciónde las obras del alumbrado público con elpago ya efectuado a D. Francisco Barcelóde 2,364.992 pts.

11.- Contrato cuidado Cémenterio.-

El Consistorio aprueba prorrogar a D.Guillermo Matas Mas el contrato para elcuidado del Cementerio, añadiéndole laclausula que dos meses antes de la expi-ración del contrato se le informe sobreau prorroga o su término. Esta será paraambas partes.

URBANISMO.-

12.- Recurso al Proyecto delimitación delSuelo Urbano.-

El Asesor Jurídico informa al Plenoque el 14 de Abril termina el plazo parainterponer recurso contra el Conseil parala delimitación del Suelo Urbano ya queel Ayuntamiento tal como lo prescribe lasordenanzas no dice que los servicios técnicos del Consell redacten las normas subsidiarias urbanísticas para nuestro muni-cipio, sino que se limite única y exclu-sivamente a la delimitación del suelo ur-bano- J. Matas »

A SANT JOAN, EL MARC 83

Ja tenim la recollida dels fems,fou del març el primer dia,ja no veurem més porqueriapels camins, voreres i torrents.

Per haver els al·lots ben atèsi dedicar la vida a l'ensenyament,de Fill Il·lustre fou el nomenametdel benvolut Mestre Pagès. (I)

Festa, i panades de bona menja,com sempre, molta animació;tots pujarem a Consolació,en Festa de Quart Diumenge.

Oferí sorpreses i alegriecel Certamen Poètic Consolació,els guardonats, amb gust i emoció,ens llegiren les seves poesies.

Fou matinada participada,Marathon o corregudes a peu,els carrers plens de gent, Mare de Déu!a Sant Joan, qina al.lotada! (2).

Escoltarem amb delit i atencióconcerts de melodioses cançons,corals de petits i de majorstingueren la seva interpretació (3).

Entrà la primavera amb alegria,foren de calor les primeres diades,canvi d'hora, fredes matinadesi pluges profitoses a la pagesia.

Els grups posen bon esment,preparant la campanada,fent llistes per a, la votadadel vuit de ma^g vinet.

Amb 1'evolució d'avui,caldria esperar una batlessa,però sembla que cap mestressano vol agafar aquest trui.

Tengue al nostre bon Ajuntamentel darrer ple d'-aquest Consistorique ha escrit pagines d'historiaper les millores i l'encoratjament (4).

Així fou aquest mes, el tercer,dins la Setmana Santa ha acabat.Com corre el temps!, així ja hem passatd'enguany el trimestre primer.

JOAN JAUME.

Notes.- (I) L'acte de proclamació es féu

dins els actes de la Festa del Quart Diu-menge, el 13.3.83, dels quals donàxem in-formació, en el darrer número d'aquest Bo-lleti. També informarem del Certamen Poè-

tic.(2).- Feim referència al IV Marathon Sant

Joan, del 20.3.83.

(3).- Les Corals Sant Joan, actuaren el13.3.83 la de majors i la Coral Infantil20.3.83, juntament amb la Coral S'Eixam,de Palma.

(4).- Els Regidors celebraren el darrerple ordinari d'aquest mandat, el dia 30.3,

del 83.

XIII TRIAL SANT JOAN

La Peña Motorista San Juan , anuncia pa_ra el dia 17 de. Abril, laya clásica pruebamotociclista en la modalidad de Trial y e£ta vez ya en su treceava edición.

Como antaño esta carrera discurrirá porlos terrenos de Sa Padrera, Es, Revellar yEs Puig d'en Baldiri. Constará 3e 10 zonascontroladas y habrá en disputa diferentestrofeos; el vencedor absoluto se adjudica-rá el Trofeo Peña Motorista San Juan.

Como cada año los mejores pilotos delas Baleares, se darán cita en Es Revellar,para disputar estaprueba de prestigio, deiitro del calendario del motociclismo isle-

ño.

Una prueba con mucha participación. Bajólaorganización del Club de Voleibol se cele-bró el pasado 20-3-83, la prueba IV. Semi-Marathon Sant Joan, que reunió a unos 700participantes, en una mañana primaveral ysoleada, que hizo mayor el esfuerzo de es-ta multitud de atletas.

Con gran acierto se fueron repartiendolas medallas y trofeos a medida que se da-ban a conocer los vencedores, estos fueron:

1- CARRERA: MINI FEMENÍ 75-76(600 m.)

1- M- Antonia Cifre (Pollença).2- Sebastiana Crespí Pizá (Independiente)3- Cati Capellà (Porreras).1- LOCAL: Francisca Gomis Dalmau.

2- CARREJA; MINI MASCULÍ 75-76

(800 m.)1- Basilio Martín Ferro ( Felanitx- J.C)2- Baltasar Tous (Montuiri).3- Gabriel Fontcuberta Riurtort (Sineu)1- LOCAL: Miguel Verd Gaya.

3- CARRERA; BENJAMÍN FEMENINO 73-74(800 m.)

1- Cati Bauza Blanch (Montuiri).2- María Barón Puig (Campos).3- Isabel Duran Gómez (Campos).1- LOCAL : María Alzamora Bauza.

4a CARRERA; BENJAMÍN MASCULINO 73-74

(1.200 m.)

1- Bartolomé Cifre Bibiloni (Pollença).2- Manuel Paniagua Albor (La Salle).3- Juan Pons Mas (Felanitx-J.C.)1- LOCAL: Arnaldo Català Company.

5- CARRERA;ALEVIN FEMENINO 71-72

( 1.200 m.)

1- Antonia Tous Cerda (Montuiri)2—Francisca Cañellas Creus (Sta. Mar.ía) .3- Maribel Obrador Fernández (Felanitx J£)1- LOCAL : María Company Nicolau.a6- CARRERA;ALEVIN MASCULINO 71-72

K. ( 2.000 m.)

1- J. Antonio Nuñez González (Mediterráneo)2- Mateo Bennasar Albors (Felanitx J.C.)3- José Antonio Olivares Miró (Mediterrá-

neo) .1- LOCAL : Antonio Bauza Matas.

7- CARRERA; INFANTIL FEMENINO 69-70

(2.000 m.)

1- Catalina López Gea (Felanitx J.C)2- Antonia Cañellas (Sta. María)3- Antonia Obrador Ballester (Felanitx J.C)1- LOCAL: Cati Bauza Ginard.

8- CARRERA; INFANTIL MASCULINO 69-70

(3.000 m.)

1- Antonio Peña Picó (Felanitx J.C.)2- Teodoro Sánchez Canasquilla (Pollença).3- Bartolomé Salva (Felanitx).1- LOCAL: Juan Font Antieh.

9- CARRERA; JUVENIL MASCULINO 67-68

(4.000 m.)

1- Sebastián Avilés Ferrer (Mediterráneo).2- Gregorio Barrios Paya (Hermes)3- Joaquín Gutiérrez (Mediterráneo).1- LOCAL :Rafael Bauza Bauza.

10- CARRERA: JUVENIL FEMENINO 67-68

(3.000 m.)

1- Catí Barceló Lladó (Campos).2- Antonia Fontirroig Guai (San Juan)3- María J. Gutiérrez (Mediterráneo).1- LOCAL : Jerónima Morey Company.

11- CARRERA VETERANOS(4.000 m.).

1- Basilio Martínez (San Diego)2- Lorenzo Ordonez Martínez (Filípides)3- Sebastián Adrover Nicolau (Felanitx).

12- CARRERA: JUNIORS-SENIORS

(10.000 m.)

1- Antonio Lupiañez (Mediterráneo).2- Manuel Salvador Terrasa (Monjuit)3- Francisco Cámara Cerrato (Palma J. Capó)

13- CARRERA ; PROFESORES

( 2.000 m.)

1- Andréa Gelabert (San Juan).2- Miguel Bonnin Monteros (San Francese -

Palma)3- Gabriel Comila Jaume (Montuiri).

Fue en suma, un matinal muy celebradoque empezó a las 9'30 con la primera ca-rrera y finalizó con laúltima que vio susalida a las 12'40.

Cabe reseñar el triunfo de Lupiañez en

la prueba reina de la jornada. Así como el2s puesto conseguido por Antonia Fonti-rroig, que fue la única local calsificadaentre los 3 primeros de las diferentes ca-

tegorías .*•

Asistió el Director General de Depor-tes del Consell D. Bartolomé Miralles ylas cámaras de TVE captaron algunas imáge-nes de esta prueba que fue seguida con es-pectación en todo el recorrido.

INFANTILES.-

13-III-83.-Reciben al Molí Nou de Villafranca. Le ga-nan por 2-0. Goles marcados por Juan Bauza

Matas (II).

Este partido fue jugado envísperas de lafiesta del Pa i Peix y al equipo de SanJuan se le entregó un trofeo.

20-III-83.-

Viajan a Porto Cristo donde jugaron un par_tido bastante desanimados. Perdieron por8-2. Marcaron'por el San Juan, Juan Bauza(I) y Diego (I).

27-III-83.-Viene el Santanyí, equipo líder y vence alSan Juan por 2-0.

2-IV-83.-

Descansan por ser las Fiestas de Pascua .

JUVENILES.-

14-III-83.-Descansan por haberse retirado el Mariense

21-III-83.-Reciben al Sineu y pierden por 2-0

28-III-83.-

Viajan a Santa Margarita para jugar con-tra el Margaritense. El partido acabo conun 3-1 desfavorable al San Juan. Marcó porel San Juan José Ferriol.

3-IV-83.-

Descansan por motivo de las Fiestas de Pas_cua.

AMISTOSO.-

En la tarde de la Segunda Fiesta de Pas-cua se jugó un partido entre los juvenilesy los aficionados de San Juan. Los arbitrosy liners fueron del "colegiado" local. Elresultado fue 2-4. Marcaron : por los afi-cionados G. Company (2); y para los juve-niles José Ferriol (2) , Antonio Bauza(1)

I* y Mora ( 1 ) .

I N S T A N T À N I A D ' A H I R

EL FARRÉ SOBRASSADA AMB LAMO JOAN ORDINESI LAMO ARNAU BRODER; DESPRÈS DE HAVER AFE_RRAT ES CAVALL A LA FARRERIA QUE AQUELLTENIA EN EL CARRER MAJOR.

CONCURS DE CARTELLS CONMEMORATIUS DE LA"IV MOSTRA INTERNACIONAL FOLKLÒRICA"

BASSES.-

1.- Hi podran participar totes aquellespersones que de cualque manera se sentinlligades al mon de l'art.

2.- Les mides dels cartells no podran pas_sar de 60 alt, per 55 ample.

3.- Els colors a utilitzar han d'ésser:groc, vermell, blanc, morat i negre.

4.- Dins el cartell, s'haurà de deixarlloc allà on posarhi:

SÓLLER. Mallorcadel 21 al 28 d'agost.1.983

5.- L'únic premi que es donarà serà devint-i-cinc mil pessetes, (25.000.-). „

6.- Els originals s'entregarán a l'Ofici-na d'Informació de la MOSTRA instalada al'Agència Villalonga, Plaça de la Consti-tució nQ 3 de Sóller. Tfon: 631404, abansdel dia 31 d'abril de 1.983. També se po-dran admetre per correu o per agència, tenint en conta que l'Organització no es f.arà càrrec dels desperfectes que puguin sofrir els originals.

En cas de que l'esmentada oficina se tro-bàs tancada al públic, es podran entre-gar a l'oficina de la Policia Municipal,a les Cases de la Vila.

7.- El Jurat estarà compost per artisteslocals i la seva decisió serà irrevoca-ble.

8.- Les obres se presentaran amb el nomiadreça de l'autor.

9.- Els cartells estaran exposats a un lecal públic que amb temps i lloc se dona-rà a conèixer.

10.- El premi s'entregará a dins els ac-tes de les Fires i Festes de Sóller:

11..- El cartell guanyador serà reproduitper fer la campanya publicitària de laMOSTRA, i passarà a ésser propietat de1'Organització.