Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

BLOC III: FILOSOFIA MORAL I POLÍTICA

TEMA 10: ÈTIQUES DE LA FELICITAT I DE LA JUSTÍCIA

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ELS ORÍGENS DE L´ ÈTICA OCCIDENTAL

1.1. ELS POEMES HOMÈRICS. VIRTUT I COMUNITATIlíada i Odissea presenten el següent món moral:- Allò que és bo: serveix a la comunitat.- Virtut (areté): excel.lència ( qualitat de sobresortir)- Home bo: el millor (aristós)1.2. L´ACTITUD SOCRÀTICAEls filòsofs pre-Socràtics s´ocuparen d´investigar el principi de l´univers,

en canvi, Sòcrates es va centrar en l´home.Els sofistes, contemporanis de Sòcrates, ensenyaven com parlar en

públic a canvi de diners. Per contra, Sòcrates només estava interessat en la recerca de la veritat.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ELS ORÍGENS DE L´ ÈTICA OCCIDENTAL

SÒCRATES:- Actitud de cercar la veritat sense descans.- Buscar la veritat: oposar-se al dogmatisme.- Mètode per trobar la veritat: la reflexió i el diàleg.- Segons Sòcrates, el seu mètode és la maièutica: donar a llum la

veritat. (Igual que la seva mare que ajudava a donar a llum)- Els conceptes morals descoberts valen per tots els homes (Universal).- Saviesa = Virtut = Felicitat- Intel.lectualisme moral: qui obra malament és per ignorància de la

virtut.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES

2.1. TRES MODELS DE FELICITAT

1. EUDEMONISME: Ser feliç és autorealitzar-se, assolir les metes pròpies de l´èsser humà. (Aristòtil)

2. AUTOSUFICIÈNCIA: Ser feliç és ser autosuficient, valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú. (Cínics, Estoics)

3. HEDONISME: Ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. (Epicur)

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES

2.1 FELICITAT COM A AUTOREALITZACIÓ: EUDEMONISMELa felicitat és el fi últim naturalAristòtil considera que les accions humanes es realitzen per un fi, però hi

ha un fi últim que dóna sentit als altres: la felicitat (eudaimonia):- La felicitat serà un bé perfecte, es busca per si mateix i no per cap

altre superior.- Un bé suficient per si mateix, qui el posseeix no desitja cap altra cosa.- El bé que s´aconsegueix exercint l´activitat pròpia de l´èsser humà.- El bé que s´aconsegueix amb una activitat contínua.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES

Vida teorètica i saviesa pràcticaCada persona exerceix una funció en la societat i, per això, cal adquirir

les virtuts adequades. La virtut que ajudi a aconseguir la felicitat serà la més perfecte.

Les accions que tenen el fi en si mateixes són més perfectes.Aquestes característiques es troben en l´exercici de l´activitat teorètica o

contemplativa. La felicitat consistirà en el seu exercici.Fer aconseguir la felicitat cal també viure moralment segons l´intel.lecte

pràctic. Ens ajuden 2 tipus de virtuts: dianoètiques (intel.ligència) i ètiques (caràcter).

La virtut dianoètica és la prudència, que ens ajuda a trobar el terme mig entre l´excés i el defecte.

Un home que viu segons les virtuts és un home feliç, però necessita viure en una ciutat regida per lleis bones. Per tant, l´ètica exigeix la política.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES

2.3. LA FELICITAT COM A AUTOSUFICIÈNCIAPeríode postaristotèlic de desconcert polític. Els filòsofs miren d´esbrinar

què fa feliços als homes.Els cínics (Antístenes, Diògenes)La felicitat consisteix en la llibertat radical de l´individu davant les

normes i institucions polítiques.L´home és bo per naturalesa i és savi aquell que viu segons la naturalesa,

menysprea les convencions socials, valora la llibertat, ho sotmet tot a crítica, refusa el plaer,... mitjançant l´autodomini i l´ascetisme.

Els estoics (Zenó, Sèneca, Marc Aureli)És savi aquell que viu segons la natura, descobrint l´ordre del cosmos.El savi sap dominar les emocions i no es fa il.lusions respecte al futur (tot

està en mans del destí). La pau interior, serenor, impertorbabilitat és la única font de felicitat, ja que el savi és autosuficient.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES

2.4. LA FELICITAT COM A PLAER: HEDONISMEEls hedonistes consideren que hi ha moral perquè els homes cerquen el

plaer i fugen del dolor. L´intel.lecte moral és calculador perquè ens serveix per calcular els

mitjans més adequats per aconseguir el màxim de plaer possible.L´epicureisme (Epicur)La saviesa té dues arrels: plaer i intel.lecte calculador. És savi que sap

organitzar la vida calculant quins plaers són més duradors i intensos, quins tenen conseqüències menys doloroses i qui els distribueix millor al llarg de la vida.

L´epicureisme és un hedonisme individualista.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES

L´utilitarisme (Jeremy Bentham, John Stuart Mill)L´utilitarisme és un hedonisme social perquè considera que els éssers

humans tenim uns sentiments socials la satisfacció dels quals és font de plaer. (Simpatia)

La meta de la moral consisteix a arribar a la màxima felicitat (màxim plaer) per el major nombre de persones.

Bentham parla d´una aritmètica dels plaers: el plaer és susceptible de mesura (es pot calcular la quantitat de plaer). Els plaers de les persones es poden comparar per tal d´arribar a un màxim.

Mill es centra en la qualitat dels plaers. Hi ha plaers superiors i inferiors. Són superiors els plaers intel.lectuals i morals.

L´utilitarisme actual distingueix: - utilitarisme de l´acte que valora la correcció de l´acte per les seves conseqüències.

- Utilitarisme de la regla que valora l´acte en relació a alguna regla considerada moral per la bondat de les conseqüencies.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

Kant s´ha anomenat deontologista (perquè s´ocupa del deure, de les normes) i també formalista (perquè s´ocupa de la forma de les normes i no del contingut)

3.1. EL FORMALISME ÈTICCrítica a les ètiques materials i heterònomesKant considera les ètiques anteriors ètiques materials (perquè indiquen el

contingut, la matèria d´allò bo) i ètiques heterònomes (perquè identifiquen allò moralment bo amb un fi que li ve donat per naturalesa)

Les critica perquè la voluntat així seria heterònoma i no autònoma. Els deures morals només serien aquells que ens ajudassin a assolir el fi ja donat.

Els humans tenim una consciència moral d´uns deures que ens imposam de forma autònoma i ens manen de forma universal. Cal aclarir quins són aquests deures i no el contingut del bé.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

La consciència moral: l´imperatiu categòricImperatius: ordres que ens ordenen obrar d´una manera o altra. 2 tipus:- Hipotètics:- Obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi.- L´acció expressada en l´ordre és un mitjà per aconseguir un fi.- La forma de l´ordre és “si vols ser x, has de fer y”, per tant, només

mana als interessats en x.- Són consells d´una raó prudencial o calculadora, no ordres morals.- Categòrics:- Obliguen de forma universal i incondicional.- La forma de l´ordre és “has (o no has) de fer x”. Mana sense

condicions, sense prometre res a canvi.- Són ordres morals. Hi ha orientacions que no s´han de seguir perquè

són inhumanes.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

La forma dels deures moralsSón deures morals aquells que tenen unes característiques formals que

provenen de la raó:- És universal. Serà una llei moral aquella llei moral que es va crear

perquè tots els homes compleixin.- Es refereix a éssers que són fins ens si mateixos. Serà llei moral la

que protegeixi a éssers en valor absolut i són fins en si mateixos: les persones.

- Forma part d´una legislació universal en un regne dels fins. Seria una llei vigent en un regne en què els éssers racionals es tractessin entre si com a fins i no com a mitjans.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

Conseqüències de l´ autonomiaSi som capaços de donar-nos les lleis anteriors és perquè superam l

´egoisme i som autònoms. Les conseqüències de l´autonomia són:- La dignitat humana. Un ésser autònom no té preu, sinó dignitat.

Aquesta idea és fonament dels drets humans.- La bona voluntat. Allò moralment bo és tenir bona voluntat. Té bona

voluntat qui vol complir el deure pel respecte que li mereixen les lleis específicament humanes.

- El bé suprem. La bona voluntat és el bé moral, però la unió de la bondat moral i la felicitat constitueixen el bé suprem, que és possible per l´acció de Déu.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

3.2. L´ÈTICA MATERIAL DELS VALORSUna alternativa al formalismeSegons Scheler, Kant comet l´error de creure que només comptam amb 2

facultats: la raó, que és capaç d´universalitat i només proporciona formes; i la sensibilitat, que proporciona coneixements particulars i dóna continguts.

Hi ha actes com estimar, preferir o odiar que no són racionals sinó emocionals i proporcionen uns continguts materials que no provenen de la sensibilitat. Aquests continguts són els valors.

L´axiologia puraEls valors són qualitats dotades de contingut, que estan a les coses, però són

independents tant d´elles com dels nostres estats d´ànim subjectius.Els valors es capten a través de la intuïció emocional.És possible construir una axiologia pura, una ciència pura dels valors que

consta de 3 principis: 1) Valors positius o negatius. 2) Relació valor i deure. 3) Jerarquia de valors. Bé moral: voluntat de fer el valor superior.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

3.3. LES ÈTIQUES PROCEDIMENTALSSón deontològiques, però per comprovar si una norma és

universalitzable, ho han de comprovar tots els afectats, aplicant procediments racionals.

L´ètica del discurs (Apel i Habermas)El punt de partida de l´ètica del discurs és el fet que les persones

argumentem sobre normes i ens interessem per saber quines són moralment correctes.

A aquestes argumentacions es pot adoptar 2 posicions:1) Discutir sense voler sabre si la norma és correcte. Es converteix en un

diàleg absurd.2) Prendre el diàleg seriosament i volent saber si ens podem entendre.

Així el diàleg es converteix en un diàleg amb sentit.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

Un diàleg amb sentitL´ètica del discurs intenta descobrir els pressupòssits que fan racional l

´argumentació, la fan una activitat amb sentit. Es pressuposa:1) Que tots els éssers capaços de comunicar-se són interlocutors vàlids,

s´han de tenir en compte els seus interessos i defensats per ells mateixos.

2) Que no qualsevol diàleg permet descobrir que la norma és correcte, sinó només aquell en que hi ha una simetria entre els interlocutors. Aquest diàleg és el discurs.

Per comprovar si la norma és correcte cal atenir-se al 2 principis:1) Principi d´universalització2) Principi de l´ètica del discursAquest és un discurs ideal, en una situació ideal de parla, però ens

serveix com a meta.

Col·legi BEAT RAMON LLULL

Inca

ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

3.4.UNIVERSALISME I COMUNITARISMEDes dels orígens de l´ètica occidental existeixen disputes entre els defensors

d´una ètica de les comunitats concretes i els d´una ètica universal.Segons els comunitaristes:- Els principis universals allunyen els individus de la comunitat en la que

adquireixen identitat i ignoren les virtuts per cultivar-la.- La pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats,

atomitzats, sense vincles.És urgent reconstruir comunitats on les persones aprenguin a ser morals i

posin afecte a les lleis i institucions.Segons els universalistes:- Les comunitats són indispensables per la persona, però la solidaritat

comunitària és de grup.- L´autèntica solidaritat és la universal: capacitat de posar-se en lloc de les

altre persones, membre d´una comunitat universal actual i futura.