Debut pictòric i inèdit del poeta 14 Enric Casasses a l...

457

2 d

e nove

mbre

de

20

12

Debut pictòric i inèdit del poeta Enric Casasses a l’Heliogábal

sumari

5ELECCIONS 25-N CiU, PSC i ERC fan un desplegament basat en proximitat

14watErpOLO El CN Catalunya surt a la fi dels llocs de descens

ISSN - 1695-4793

ra vegada que faig una exposició”. Així, el relleu a l’obra plàstica de Nick Froberg, que ha ocupat part de les parets del bar de Ramón y Cajal durant l’octubre, vindrà de la mà de l’autor de Que dormim?.

Pàgina 12

Cedida

albert balanzà

La posada en marxa oficial de La Violeta es farà efectiva a partir de la propera setma-na, quan les entitats s’instal.lin en el reformat antic casino. L’espai per a la gent gran, di-namitzat als matins i en coor-dinació amb el Casal d’avis de Mozart, ja funciona de nou a una del matí i de quatre a sis de la tarda.

Pàgina 7

La gent gran dinamitza la Violeta

trant en algunes de les seves obres les seves qualitats pictòriques pe-rò mai fins ara les havia recopilat per tal de muntar una exposició. “Si s’hi fixen bé he publicat unes quantes il.lustracions”, explica Casasses, “però sí que és la prime-

Enric Casasses exposa a partir d’aquest dissabte a l’Heliogàbal una selecció de dibuixos i pintures demostrant la faceta menys cone-guda del poeta pels lectors “poc atents”. Perquè Casasses dibuixa i pinta des de sempre. Ha anat mos-

de Gràcia

2

2 de novembre de 2012l’independent

adreCeu les vostres Cartes, amb un màxim de 15 línies, indiCant el vostre nom, adreça, telèfon i dni a: L’Independent C/ la perla, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. també les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

A la parada del metro de Vallcarca surten les glopades de turistes i es troben amb un paisatge de vergonya: una placeta asfaltada i només habitada per una paradeta de gelats i begu-des; a l’altra banda del carrer l’únic edifici de reallotjats, amb taques de pintura esclafada de múltiples actes reivindicatius; més enllà el pont de Vallcarca amb els últims edificis que s’han mig enderrocat; les absències del bar La Parada i les presències d’una desena de cases okupades i d’un gran hort que els veïns més activistes s’encarreguen de cuidar, encara que de nit hi

hagi pillatges de fruita. La crisi...Aquest és el panorama que es tro-ben molts turistes que busquen el Park Güell, i que ara, per postres no hi poden accedir a través de les escales de la Baixada de la Glòria perquè estan espatllades. Així és la Vallcarca que era de

Cirlot o de Schönberg. Per a uns Beirut, per a altres Sarajevo. Les últimes informacions no són gens tranquil.litzadores: des que ara fa un any l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que arranjaria un parell de solars han hagut de passar dotze mesos perqupe es coneguin els detalls d’un concurs obert a les entitats que permetrà instal.lar provisionalment durant un període màxim de tres anys unes miniestructures que han de ser fàcilment des-muntables, tal com es recullen a les bases de la iniciativa muni-cipal. Això és tot el que ha fet el consistori en un any, a banda de replantejar-se un pla Vallcarca que en l’últim any de mandat socialista només va servir per tirar a terra la Casita Blanca. Ara el

projecte de pressupostos, que va d’acord amb el pla d’inversions municipals, tal com explicàvem la setmana passada, preveu 6,5 milions d’euros a enderrocar finques on no hi viu ningú. I això no està assegurat perquè l’equip de govern de CiU no té majoria i

la pròrroga dels pressupostos podria tirar enrere fins i tot aquesta mesura. Què hi diuen les empreses que van guanyatr el concurs d’aixecament dels pisos del Patronat Municipal de l’Habitatge? Que tot està aturat. Com es troben els veïns reallotjats en l’edifici que els veïns més catxondos anomenen “el cementiri”? Que estan bé però que abans pagaven 200 euros per un piset arregladet i que ara en paguen 515 per un apartament nou provisional.Posats un al costat de l’altre, tots aquests detalls potser no merei-xen un enorme titular, però a nosaltres ens sembla que pitjor, el que es diu pitjor, no es podien haver fet les coses a Vallcarca.

He llegit a la premsa que, a França, s’ha obligat l’empre-sa Danone, propietària d’Ac-timel i Actívia, a modificar la seva publicitat per consi-derar-la no del tot honesta, potser enganyosa. Ja fa temps que amigues m’havi-en enviat informacions que corrien per internet avisant d’efectes potser perniciosos de l’Actimel. Sabien que en prenia cada dia des que el vaig tastar i em va agradar com a substitutiu de la llet o el cafè, que no em senten bé. Com que no saps com confirmar-ho amb una font fiable, per si de cas vaig començar a alternar-lo amb l’Activia o els iogurts de La Fageda (empresa de casa i solidària). Després em va arribar que amb l’Activia també hi havia problemes. Ara no compro cap dels dos productes, per si de cas. Les informacions per internet diuen que pren-dre tants bífidus fa que el cos s’acostumi i deixi de produir-los. A més que aquest component s’utilitza per a l’engreix de porcs... Mentrestant, aquí continu-en passat per televisió un munt d’anuncis d’aquests dos productes dirigits a la gent gran, a les dones i als infants. Quan pensen in-formar-nos adequadament dels seus efectes nocius? Quan les autoritats d’aquí faran el mateix que han fet a França?

BífidusEl paisatge de la vergonya Conxa Garcia

el dependent

A mi també em sap greu que L’Independent de Gràcia no pugui subsistir, perquè sempre us llegeixo i em sou molt útils, sobre-tot per la programació setmanal que inclou tots els actes culturals que fan

a la Vila. Tampoc no em perdo mai els escrits de l’articulista Pere Martí. Els seus articles són molt mesurats i ben escrits. Pe-rò digueu-li que es “puja” a una bicicleta però “s’apuja” el preu mensual del lloguer del bicing. Moltes gràcies.

DolorsC

orr

ecci

ó

La llarga història de la placa de la plaça Gibraltar o plaça Grau Miró, a tocar del carrer Santuari, ja ha tingut conseqüèn-cies. anys després del canvi de nom no consumat, el Districte argumenta que no s’ha tret la placa de la plaça Gibraltar perquè està en un terreny privat, a la part del darrere de l’església de la Mare de Déu del Coll. però es dóna la circumstàn-cia que els autobusos que passen per la zona també anuncien la teòricament ja inexistent plaça Gibraltar. alguns veïns diuen que hi ha una placa de la plaça Grau Miró, però que està tapada per uns arbustos...

Beirut o Sarajevo és el paisatge dels turistes que surten del metro cap al Park Güell

Pitjor, el que es diu pitjor, no es podien haver fet les coses al barri de Vallcarca

Estic totalment d’acord amb Pere Martí, Barcelona no és Amsterdam. He viscut 15 anys a la ciutat holandesa i porto 13 anys a Barcelona. La capital catalana és una ciutat fantàstica per anar en bici: el 90% és pla, el clima és molt millor i els carrers estan tots asfaltats. Des de maig 2011 vaig a la feina en bici a Cervelló, uns 24 quilòmetres (48 km al dia), un viatge de menys d’una hora. Porto ja uns 13.000 quilòmetres, que significa un estalvi d’uns 800 litres de gasolina i 1800 kg de CO2. Anar en bicicileta em treu l’estrès i em dona felicitat gràcies

a les endorfines (una droga natural que està generada pel propi cos). No necessito les vitamines que prenia el pobre Armstrong. El meu cas pot ser excepcional però no sóc l’únic que va en bici. Avui en dia hi ha mes de 100.000 persones a Barcelona que cada dia agafen la bicicleta i crec que podem estar una mica mes agraïts per

Bar

celo

na

no é

s a

mst

erdam

l’esforç de tot aquesta gent per no contaminar. Deixem de som-niar d’una vegada i toquem de peus a terra senyor Martí, mes de 100.000 persones no poden estar equivocades.

Koos Kroon

de Gràcia

3


el bloc

Són quimeres?

El meu somni és viure en una Vila de Gràcia indepen-dent dins d’una Catalunya lliure. Per a molts, una “quimera” difícil d’acomplir. Però ara que s’ha posat en marxa la maquinària cap a la “transició nacional” per dotar-nos “d’instruments d’estat” que ens facin asso-lir la “conquesta sobiranis-ta”, en paral.lel els graci-encs i gracienques podem començar a treballar per convocar una consulta vin-culant per la independència de la Vila. No, no és per a riure. Ho dic de debò. La porta l’ha oberta el mateix alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a l’últim plenari, en què va assegurar, responent a una pregunta del grup municipal del PP, que mai s’hi oposaria a una iniciativa d’aquesta categoria. Caldrà, doncs, aprofitar i recollir aquest guant. Vallvidrera ja ho va fer i el sí a favor d’es-cindir-se de Barcelona va ser aclaparador: un 98,5% dels vots emesos. Així doncs, a què esperem els graciencs? Ara és una bona oportunitat per engegar la nostra particular transició nacional. El context ens és més favorable que mai.

Carin

a Bellver

Opinió

Què et sembla l’endarreriment de les obres de Vallcarca? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

tribunaJosep M. Contel, historiador i fotoperiodista gracienc

Jo ja sóc ‘suport’ de l’Independent

Malgrat que el títol de l’article sembli el reclam d’una cam-panya publicitària, que ningú s’enganyi, és un reclam. M’explicaré: com a activista gracienc em preocupen mol-tes de les coses que succe-eixen a Gràcia. Cada dia, i a més a més ara en temps de crisi, no podem creuar un carrer sense adonar-nos de la precarietat en què vivim, de les necessitats vitals de mol-tes persones i per extensió de la mateixa societat civil.Sense defugir de la part que afecta a les persones, em centraré en aquesta ocasió en un tema que personalment em toca, si més no, en la meva part sensible gracienca, com és el cas de l’Indepen-dent de Gràcia, una revista que setmanalment ens acosta les diferents realitats que es viuen o de les coses que es poden fer a Gràcia.Cada setmana, i des de fa un grapat d’anys, l’Indepen-dent posa una nota de color al nostre esperit gra-cienc, en el qual moltes entitats i persones el fan servir de corretja de transmissió de les seves activitats per donar-les a conèixer a tota la Vila. Ara els amics que fan possible que aquesta publicació arribi puntual cada divendres, ens fan saber que necessiten

revista a Gràcia que va deixar una forta empremta, em refe-reixo a Carrer Gran. Va néixer, créixer i finalment va morir. Afortunadament jo hi vaig col.laborar en una època de la seva vida, de la que guardo un gran record. Però la re-vista no va aguan-tar la seva estruc-tura i l’any1989 va desaparèixer i Gràcia va perdre una de les senyes d’identitat. Anys després l’Independent de Grà-cia ha tornat a marcar un senya identitària del saber fer de la fent de la Vila. En aquests moments en què s’han posat de moda els micro-mecenatges, en el que també la

societat civil s’ha de tornar a reorganitzar per donar sorti-da a noves i antigues propos-tes, penso que ara més que mai hem de defensar i lluitar per coses com l’Independent de Gràcia, que malgrat no

ens salvarà de la crisi, amb la se-va lectura ens ajudarà a passar una estona distrets. Jo

ja m’he convertit en suport de la revista. Penso que amb la meva aportació ajudaré a pagar l’exemplar que cada setmana m’emporto a casa. Tu què faràs? Ajudes… o t’ho mires?

xavier muñoz

l’ajut dels graciencs, de les se-ves entitats, de totes aquelles persones que estimen Gràcia i tot el que es fa al districte.En el darrer número deien T’imagines Gràcia sense l’Iin-dependent? Jo sí que ho faig.

M’imagino com els divendres es convertirien en un dia de dol per la corrua de persones -gent de totes les edats- que

s’acosten als diferents punts de distribució per agafar el seu exemplar així com d’altres que porten als seus veïns o amics. Seria també la nova porta de les no notícies de Gràcia. Entre 1979 i 1989 va existir una

Moltes entitats i persones el fan servir de corretja de transmissió de les seves activitats

què en penseu...Textos i fotos: Xavi Tedó

... que Gràcia es quedi sense L’Independent?

José Luis Delgadojubilat

Carlos Bernal sabater

Eudald Sansjubilat

Joana Gómezterapeuta

No m’ho imagino. Gràcia neces-sita l’Independent perquè tot el que es cou al barri ho sabem gràcies a aquesta publicació. Esperem que no desaparegui pel bé dels que vivim o tenim un comerç aquí.

La gent el llegeix perquè t’assa-bentes del que passa a Gràcia. M’agradaria que continués per-què és una eina d’informació local que ja fa anys que es fa i que és molt beneficiosa pels que vivim aquí.

Sempre que puc l’agafo i està molt ben fet. És interessant perquè si compres un diari ge-neralista no trobes informació local i amb l’Independent pots estar al dia de les coses que passen a Gràcia.

És necessari per saber el que passa a Gràcia, m’agrada espe-cialment perquè sovint dóna a conèixer activitats, restaurants o establiments que difícilment descobriríem si no fos perquè surt publicat. L’Independent és un segell de Gràcia.

staff

la Perla, 31, 08012 - barcelona

tel. 93 217 44 10

edita: debarris, sCCl

director: albert balanzà

amb el suport de:

És una iniciatiVa de: avv vila de Grà Cia, debarris i GràCiaWeb. consell di rectiu: albert balanzà, Joan lou. director lo-cal: albert balanzà directora adjunta: sílvia manzanera. redactor en caP: xavi tedó. redacció: anaïs barnoles, Carina bellver, anna buJ, Cristina Casaprima, Clara darder, meritxell díaz, núria fal-Có, lídia Haro, èriC lluent, laura millan, patriCia monGe, marta narberHaus, Gine-bra vall. col.la boracions: àlex bosCH, pep boatella, lluís bou, miquel Cabal Guarro, alfred Cano, Guillem Cifré, ar-tur estrada, ànGel Garreta, manolo Gon-zález ‘patata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Joan millaret, víCtor nubla, roGer rofín, tristram, rafael vallbona, voCalia de la dona de l’avv. FotograFia: laia Coll, Joan perramon. maQuetació: serGi l. bofill. disseny web: maria vilar-nau. Publicitat: montse fiGuerola (692 601 263). distribució: Cet labor-90. imPrimeix: induGraf offset, s.a.

diPòsit legal: b-32.478-00distribució controlada Per Pgd

núm. 457

núm. 457

Ara més que mai hem de defensar i lluitar per coses com l’Independent

de Gràcia

4

2 de novembre de 2012l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Mecenes

A la Roma d’abans de Crist, un noble d’origen etrusc va decidir destinar al foment de les arts i la cultura part de la seva fortuna. El seu gest va crear escola, i la història ha premiat el seu encert fent que dos mil i escaig anys després encara portin el seu nom, com si de fills seus es tractés, tots aquells que tenint recursos sobrers els destinen a la cultura de manera altruista.Bé, altruista més o menys, perquè avui el mecenatge és una pràctica regulada per llei i que depenent dels països permet des-gravar més o menys impostos. Precisament a Espanya s’espera amb impaciència la reforma de la llei de patrocini i mecenatge que fa mesos que prepara el ministeri de Cultura, sota les ordres (ai, mareta!) del ministre Wert...Potser en un altre context la llei en qüestió no atrauria gaire l’atenció. Però aquest 2012 el món de la Cultura viu una situació límit per tres motius. El primer, les retallades que han acabat

amb una part significativa de l’aportació de diners públic a les indústries culturals. El segon, la pujada assassina de l’IVA, equipa-rant el que es paga per la Cultura al que es paga pels articles de luxe. I tercer, la llei de mecenatge que sembla estancada tot i que

podria obrir les portes a noves vies de finançament als creadors. És a dir: menys ingressos, més impostos i el que podria ser un salvavides que no acaba d’arribar.El mecenatge no és un tema menor. A Espanya encara té un paper secundari perquè ni hi ha tradició ni està incentivat fiscal-ment com altres països. Regne Unit n’és un exemple. No tots els equipaments estan finançats de la mateixa manera, però un de força curiós és el DonmarWarehouseTheatre, una sala minúscula de 251 butaques l’escenari de la qual freqüenten actors de la talla de Derek Jacobi o Judy Dench. Mou 5’5 milions de lliures anuals, de les quals 2 procedeixen de la taquilla, només 0’5 d’ajuts públics, 1 del patrocini de Barclays Bank i 2 més... de donatius individuals de mecenes anònims que donen els seus diners al teatre (desgravant-se, això sí, el 70%, tal com fixa la llei britànica). És obvi que aquí tenim molt camí per córrer. Més d’una organit-zació cultural podria quadrar els comptes si a banda de tancar l’aixeta de les subvencions es fes alguna cosa per obrir d’altres aixetes. Perquè el que no es pot fer és deixar la Cultura sense aigua: amb aquesta collita es perden massa coses.

Aquest 2012 el món de la Cultura viu una situació límit per tres motius

Pep Gorgori la setmanatribuna

10.000 euros per un cafè amb llet

La revista Cafèambllet, de distribució gratuïta a les comarques gironines, va destapar irregularitats en la gestió i l’adjudicació de contractes públics als hospi-tals de Blanes i Calella en un vídeo publicat a internet amb el títol de “El major robatori de la història de Catalunya”, que ja suma més de mig mi-lió de visites. L’èxit del vídeo va encendre totes les alarmes en certs sectors de polítics, sobretot de CiU, però també del PSC, que han gestionat la semiprivatització de la sani-tat catalana. Arran del vídeo, alguns dels assenyalats estan essent investigat per l’Oficina Antifrau, com Ramon Bagó, president de Serhs i conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Josep Prat, director de l’Institut Català de la Salut (ICS) i director general del holding Innova. Però el 27 de setem-

bre, Marta i Albano, editors de la revista van haver d’acudir a judici per una denuncia de part de Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas i president del Parc de Salut de Barcelona, que els acusa de lesions al seu dret a l’honor per haver estat nom-brat al vídeo amb la paraula “robatori” al títol, al.legant

que ell no ha robat res. En el judici, Via va poder explicar-se, mentre que ells no hi van tenir dret de paraula. A la sortida, van mostrar sorpresa d’haver estat acusats per Via, i no per Bagó o Prat, per exemple, a qui sí assenyalaven clarament, perquè a Via només el van esmentar citant un article seu

publicat a El País, on opinava que la fiscalització que es fa del món sanitari fa ferragosa la gestió hospitalària i que això no era desitjable. Res més. Una mera menció d’un article publicat per ell mateix. En tot cas, potser Via, menys exposat al vídeo, feia la feina bruta als seus companys i intentava espantar els editors de la revista perquè no con-tinuin amb les seves investi-gacions. Aquest 23 d’octubre, hem sabut que la jutgesa els condemna a indemnitzar a Josep Maria Via amb 10.000 euros (ho podeu veure a: http://www.youtube.com/watch?v=wNNawj7MMVo ). El que no comprenen aquests senyors és que la solidaritat en xarxa encara donarà més ales a aquestes informacions de Cafèambllet. Endavant Marta i Albano! El periodisme d’investigació és més neces-sari que mai! ”.

La solidaritat en xarxa encara donarà més ales a aquestes informacions de la revista gironina

Jordi Oriola, documentalista

raconsPep Boatella

enquestaTelefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

WWW.Cafeambllet.Com

de Gràcia

5


Política

El PSC prescindeix dels mítings clàssics i opta per trobades informals en petits bars

La barreja d’una campa-nya més llunyana que les eleccions municipals, l’ambient altament po-lititzat que afavoreix la participació ciutadana i l’estalvi necessari a ni-vell intern s’ha concretat en una campanya electo-ral del 25-N a Gràcia molt basada en la intensitat i en la proximitat. Només CiU i ICV-EUia han pre-vist actes de mitjà for-mat al Cat i a la Sedeta, mentre que el pSC sor-prèn amb petits actes en bars i ErC opta pel petit format de converses amb els dirigents. El pp enca-ra no ha tancat la graella.

ALBERT BALANzà

CiU i ERC coincidiran en el dia del seu acte principal a Gràcia, el 19 de novembre, si bé la federació nacionalista optarà pel format de míting al CAT amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el secre-tari d’Universitats, Antoni Cas-tellà, com a caps de cartells, i els republicans triaran un format més petit amb el diputat Oriol Amorós en un lloc encara per determinar. El president local de CiU, Víctor Cullell, ha explicat que la campa-nya es basarà en “molta presència al carrer cada dia”. El president d’ERC a Gràcia, Àlex López, su-bratlla que “la idea és no fer un míting, sinó unes converses, i parades tots els caps de setmana”.El PSC, no obstant això, és el que innovarà més i basarà la campa-nya en trobades de petit format

arxiu / serGi l.

votants fent Cua a les darreres eleCCions muniCipals

CiU, PSC i ERC faran una campanya intensiva basada en actes de proximitat

en bars públics. “Buscarem el contacte directe de la gent, en grups de 10 o 15 persones, que puguin xerrar 5 minuts amb el nostres candidats, especialment la Laia Bonet”, apunta el cap de campanya, Jesús Jiménez.Per la seva banda, ICV-EUiA tri-arà una de les seves especialitats, les accions directes, aquesta vega-da sobre Educació i relacionada amb l’escola L’Univers el 10 de novembre. L’acte central serà si-milar al d’ERC però a la Sedeta, i també el 19 de novembre. Sí, tres partits faran a Gràcia el seu acte central el mateix dia. El PP po-dria ser el quart, però encara no ha tancat la programació.

breusLes obres del Districte costaran 211.000 euros

Les obres de consolidació es-tructural que s’estan fent a la primera planta de la seu del Districte a la plaça de la Vila, que inclouen també ar-ranjaments a la sala d’actes i a la sala de pintures, on es fan habitualment les comissions, costaran 206.063,81 euros. Aquestes reformes es van in-cloure en el Pla d’Actuació del Districte (PAD) i han provo-cat algun canvi notable com l’accés en l’últim ple per l’es-cala secundària del carrer Mo-zart. Tal com es va fer públic divendres passat a través del Butlletí Oficial de la Província (BOP), el contracte d’obres tenia un pressupost base de licitació de 211.531,37 euros però finalment ha estat adju-dicat a l’empresa Servicios e Instalaciones Aldago SA per 206.063,81 euros.

Vallcarca i Vila celebren els seus consells de barri

Vallcarca i els Penitents i la Vi-la de Gràcia celebraran aquest dilluns i dimarts, respectiva-ment, els consells de barri de la tardor amb convocatòries que han estat fixades a l’edifi-ci Montseny del parc sanitari Pere Virgili a les 19 hores en el primer cas i a la Violeta a les 19.30 hores en el segon. A l’espera que es concretin les ubicacions de la resta de con-sells de barri, sí que han estat concretades les dates a la resta de barris de Gràcia: Coll (26 de novembre), la Salut (28 de novembre) i Camp d’en Gras-sot (10 de desembre).

L’exconseller nacional de CDC i exmembre de Rea-grupament Josep Montmany, també expresident de l’AV Gràcia Nord-Vallcarca, ja té en marxa el Casal per la Llibertat i la Independència (CLIC), el partit independentista libe-ral que va registrar al juny, i ha fixat el 8 de novembre un primer acte de presentació a

l’Orfeò Gracienc amb altres entitats. El CLIC, que no es presenta a les eleccions del 25-N, ha elaborat un vídeo amb imatges inèdites i opinions de la manifestació de la Dia-da i compartirà escenari amb el Cercle Català de Negocis, l’ANC, la Bressola, Bombers per la Independència o Iden-titat Catalana.

El CLIC s’estrena amb un vídeo sobre la post-Diada

de Gràcia

6


Societat

Hi haurà nous enderrocs de finques sense inquilins i els solars s’arranjaran fins al 2015

Els veïns afectats pel pla Vallcarca que encara viuen al barri van tenir l’últim contacte amb l’ajuntament a finals de 2010 a través d’una carta que donava un termini de dos anys per avançar en la modificació del pGM i el reallotjament. ara l’ajun-tament aclareix que els únics moviments immedi-ats seran nous enderro-caments i expropiacions de finques que no tenen inquilins, mentre que els solars buits preveuen una provisionalitat màxima de tres anys.

ALBERT BALANzà

A Vallcarca la vida es mou a poc a poc, entre runes, una desena de cases okupades i alguna iniciati-va curiosa com el gran hort sen-se tanques del carrer Farigola. A l’edifici de reallotjats, l’únic que s’ha aixecat des del 2008, una veï-na es queixa que els 200 euros que pagava de lloguer a la seva casa afectada es van tornar en gratuïts el primer any però que ara en pa-ga 515 al Patronat Municipal de l’Habitatge. Una sentència del Su-prem ha aclarit que la gestió dels afectats públics i privats (els dels terrenys de Núñez y Navarro) va a càrrec de l’Ajuntament.Des del 2010 els únics movi-ments han estat la vella carta de l’Ajuntament i l’expropiació de la Casita Blanca el 2011 per 7,5 milions d’euros. Ara en el projecte

albert balanzà

un dels solars de vallCarCa que s’Ha reConvertit en un Hort Hurbà

de pressupostos de l’Ajuntament, pendent d’aprovació, hi ha 6,5 milions que es destinaran a “fin-ques que no tenen inquilins”, se-gons apunten fonts municipals, i els enderrocs només s’atenuaran amb l’arranjament de dos solars a Farigola 19 i avinguda Vallcar-ca 37, que poden estar en aquest estat “un màxim de tres anys”, se-gons recull el BOP d’aquest dime-cres. Paral·lelament, el Patronat Municipal de l’Habitatge no ha descartat les promocions de pisos que té en projecte al carrer Bec-quer 17 i avinguda Vallcarca 93. Ara bé, segons el despatx Espinet Ubach, el projecte està “aturat”.

L’Ajuntament calcula 3 anys més per visualitzar el nou barri de Vallcarca

“Donar una mica de vida a un barri que se’ns va morint poc a poc”. Aquesta és la declaració d’intencions dels veïns que, sota el paraigües de l’associació Ecos, han decidit obrir l’Antic Forn de Vallcarca a partir del prò-xim 9 de novembre. El local, al carrer Cambrils 10, s’estrenarà amb una exposició fotogràfica

de grafits històrics de Vallcarca i la projecció del documental que el 2006 va elaborar el col-laborador de l’Independent Marc Almodóvar. L’endemà d’aquesta inauguració, a la Rei-na d’Àfrica, hi haurà també una taula rodona de les primeres jornades internacionals d’antro-pologia del conflicte urbà.

L’activisme veïnal reacciona amb l’Antic Forn de Vallcarca

breusActe de ‘dol’ per l’escola pública al Fructuós Gelabert

L’escola Fructuós Gelabert va teatralitzar el passat dimarts un acte de dol per l’educació pú-blica en acabar un debat elec-toral que va tenir lloc al mateix equipament. Mares, pares i mestres vestits de negre, amb espelmes i flors, van enterrar l’educació pública de qualitat en aquest acte de protesta. La FAPAC, federació d’associa-cions de mares i pares de Ca-talunya, va ser la responsable d’organitzar el debat preelecto-ral Com volem que sigui l’edu-cació del futur a Catalunya?”, on va intervenir polítics de les diverses formacions que es pre-senten a les properes eleccions parlamentàries.

Doblet d’actuacions al Vallès. Cap de setmana com-plet per als Castellers de la Vila de Gràcia que van actuar dissab-te a la tarda a Terrassa, en motiu de la Diada del Local dels Mi-nyons de terrassa i diumenge al matí a la Diada dels Castellers de Sabadell. Els graciencs van oferir un molt bon paper en les dues actuacions descarregant un cinc de set de tronc lleuger acompa-nyat del tres de vuit i el dos de set en la jornada de dissabte i una clàssica de vuit el diumen-ge. Castells molt assumits per la colla i que van servir per rodar els troncs dels imminents grans reptes que prepara la colla pel fi-nal de temporada, el dos de vuit folrat i el cinc de vuit.

Aleix Vila crònica blavaKarol padilla

El Consell de Salut de Gràcia, contra el ‘decret

Les entitats del Consell de Salut del districte de Gràcia, després de la reunió mantinguda fa uns dies amb responsables del Consorci Sanitari de Barcelona, asseguren que el real decret aprovat pel govern espanyol “redueix indiscriminadament prestacions sanitàries i fa re-pa-gar més als ciutadans, sent els més perjudicats els malalts crò-nics, la gent gran i els ciutadans amb menys recursos econò-mics”. És per això que aquestes entitats van aprovar demanar a l’Ajuntament, a la Generalitat i als grups polítics del Parlament, que no s’accepti ni s’apliquin a Catalunya les mesures d’aquest Real Decret.

reportatgeSilvia Manzanera

Gràcia mira al sud de l’ÍndiaPep Sala se suma al projecte de Jin-Pa amb refugiats tibetans

“Sovint em pregunto com podem fer tantes coses amb tan pocs so-cis”. I la mateixa Júlia Montero, membre de l’ONG gracienca Jin-pa, es contesta: “més val voler que poder”. I així ho han tornat a demos-trar amb el concert solidari que pep Sala va oferir el passat dime-cres a la nit a la Sala Luz de Gas.

Nova passa de l’organització solidària gracienca Jin-Pa (Ge-nerositat) per aconseguir l’ob-jectiu pel qual treballen des de l’any 2007: millorar les condici-ons de vida dels refugiats tibe-tans que viuen als campaments de Gulledhalla al sud de l’Ín-dia. El fundador dels ja mítics Sau, Pep Sala, implicat des de fa anys amb el poble tibetà, va oferir un concert a la Sala Luz de Gas de Barcelona, la nit del passat dimecres. El concert tenia

la finalitat de recaptar fons i difondre el treball humanita-ri que l’associació realitza per ajudar aquesta comunitat que viu en condicions d’extrema necessitat en aquest racó del país asiàtic. Com explica Júlia Montero, l’entitat necessitava recaptar 3.000 euros per poder acabar el projecte de construc-ció d’uns lavabos comuntiaris. Els habitatges d’aquests cam-paments, no tenen ni aigua, ni llum, ni sanitaris.

de Gràcia

7

2 de novembre de 2012l’independent SOcietat

Avisa Fandos que hereta 20.000 firmes

Defensem Park Güell busca avals porta a porta

ALBERT BALANzà

La plataforma Defensem Park Güell, que va llançar el seu manifest al juliol però que fins aquest dissabte no es va presentar a peu de carrer, ha anunciat que es desplegarà en els propers dies “porta a porta” per recollir suports i ampli-ar l’oposició a l’accés regulat de pagament a la zona mo-numental del recinte que el Districte vol engegar a par-tir del 2013. Més enllà del suport de 112 persones i 28 entitats que ara integren l’entitat, un dels seus mem-bres, Daniel Torrents, ha ad-vertit la regidora del districte, Maite Fandos, que “a la taula tècnica es pot veure una cer-ta majoria però hi ha entitats que estan en contra del tanca-ment que no han pogut ser-hi presents” i que la plataforma es considera hereva de les 20.000 signatures que es van recollir mesos enrere contra

aquest accés regulat. Torrents ha valorat el primer acte públic que Defensem Park Güell va fer dis-sabte a l’escalinata del drac, just al punt on el Districte pretén instal·lar les cintes de control, com una proclama que “estem aquí” i que la plataforma bus-carà més avals a partir d’ara per guanyar forces sobretot a nivell d’entitats.A banda d’aquest porta a porta físic que Defensem Park Güell

vol engegar, també hi ha la previsió, segons ha explicat Tor-rents, d’ampliar la campanya in-formativa amb tota mena de

suports, des de banderoles a tríptics passant per l’ús de les xarxes socials. Paral·lelament a aquestes accions, els membres de la plataforma també volen demanar una reunió amb la regidora del districte per expo-sar-li de primera mà l’oposició que ara mateix suma represen-tants d’una vintena de barris de Barcelona i de quinze ciutats d’arreu.

la plataforma es va presentar aquest dissabte

Cedida

La plataforma llançarà una campanya amb

tríptics i vol una reunió amb la regidora

SILVIA MANzANERA

“Fins que no funcioni tot amb normalitat, crec que no respi-rarem tranquils”. Arnau Solaní, president de la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, explica que això només són els nervis previs a l’obertura oficial i alhora apunta que “la feina s’està fent molt bé i amb passes ordena-des”, en referència a tot el procés de reforma de l’històric edifici d’estil neoclàssic, construït l’any 1893 per Jaume Gustà i Bondia, que va acabar aquest dimecres amb una festa popular i al fun-cionament normalitzat de l’equi-pament a partir de la propera set-mana, moment en què les entitats s’instal.laran. “Serà en aquest mo-ment que potser sortiran detalls que haurem d’anar solventant”, apunta Solaní. El centre cultural i social del carrer Maspons alber-garà la Coordinadora de colles de

La Violeta es posa ja en marxa amb la instal.lació de les entitatsPel matí hi ha l’espai de la gent gran amb un dinamitzador

la violeta Ja Ha obert portes

cultura de Gràcia –responsable de la seva gestió-, els Geganters de Gràcia, els Trabucaires de Gràcia, la Colla del Drac de Gràcia, els Bastoners de Gràcia, l’Associació de Veïns Vila de Gràcia, Gràcia amb el Sàhara i l’Esbart Lluís

Millet -que durant anys ja hi va tenir la seu-. S’hi faran activitats de formació amb cursos i tallers, i de promoció de la cultura po-pular. Tot i que ja es va fer una jornada de portes obertes el pas-sat dissabte 6 d’octubre perquè els veïns poguessin veure de primera mà com ha quedat l’antic casino

La posada en marxa ofici-al de La Violeta, després de la jornada de portes obertes del passat 6 d’octubre, es farà efec-tiva a partir de la pro-pera setmana, quan les entitats s’instal.lin en el reformat antic casino. Un cercavila des de la plaça de la Vila i la celebració de la castanyada van ser-vir per fer la inauguració dimecres. L’espai per a la gent gran, dinamitzat als matins i en coordinació amb el Casal d’avis de Mozart, ja funciona de nou a una del matí i de quatre a sis de la tarda. Una proposta molt ben acceptada per part de la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia perquè d’aquesta manera el centre pot funcionar durant tot el dia.

laia Coll

El bar del centre cultural no tancarà als migdies els caps de

setmana

reformat, la posada en marxa ofi-cial va coincidir amb la celebració de la castanyada. Així, les colles van protagonitzar un cercavila que va sortir dimecres des de la plaça de la Vila, després d’una exhibició de l’Esbart Millet, i que va acabar amb un miniespectacle per part de les colles a la Violeta. No hi van faltar les castanyes i el moscatell, inaugurant també el bar, punt de trobada indiscutible i ànima del centre. El bar també està ja en marxa i l’horari coinci-deix amb el de l’equipament. Ai-xí, de dilluns a divendres tancarà al migdia i els caps de setmana restarà obert des de les 10 del ma-tí fins les 11 de la nit. Per la seva part, el centre cultural acull tots els matins l’espai per a la gent gran, en coordinació amb el Casal de Mozart i amb un dina-mitzador per les activitats.

de Gràcia

8


DocumentsRepORtatge fOtOgRàfic

T’imagines Gràcia sense l’Independent?El setmanari gracienc va organitzar diumenge una botifarrada que va aplegar un centenar de

persones i que marca el tret de sortida de la campanya de suport popular al setmanari que culminarà la propera Festa Major. Sota el lema, T’imagines Gràcia sense l’Independent?, la cooperativa DeBarris

demana la col.laboració econòmica de veïns i entitats per poder garantir el futur de la publicació, alguns dels quals ja han respost a la crida. Fotografies de Lúa Velo

de Gràcia

9


de Gràcia

10


recomanem

’Pàtria’, de Jordi Casanovas, al Lliure. Escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Pàtria crema els seus darrers dies al Lliure de Gràcia amb una història sobre el primer candidat independen-tista amb possibilitats reals d’aconseguir majoria a les pròxi-mes eleccions a la presidència de Catalunya. Un text de màxi-ma actualitat amb un repartiment de primera.

Dimecres 7 de novembre Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 22 h

david ruano

da, de Pep Hernàndez, Pilar Frutos, Empar Fernández i Judit Pujadó. Sobre els bom-bardeigs i la construcció de refugis a Barcelona. Finca Sansalvador (Pg Mare de Déu del Coll, 79), a les 19.30 h

Concert: Marta Sala i Xa-vier Castanys.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Dijous 8 de novembreDocumental: Interferènci-es. Organitzat per la PEJG.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Taller a càrrec d’Oxana Ev-seeva sobre Ayurveda.Olokuti (Astúries, 36-38), a les 19 h

Mostra de cine indígena.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h

Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21 h

Concert: Explícit Contents + Murray.Cara B (Torrent de les Flors, 36), ales 21 h

Espectacle: No solo piano. Suite a Miguel Hernán-dez (chelo & piano).La Casa dels Músics (Encarna-ció, 25), a les 21 h

Concert: Los Hermanos Cubero.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

da, us fareu les vostres orna-mentacions. A càrrec de Sai-ra Muñoz.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

Diumenge 4 de novembreTeatre: La gallina dels ous d’or, amb la Companyia La Trepa.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 12 i les 18 h

Dimarts 6 de novembreTallers de descoberta: Cui-na catalana amb la quit-xalla. Edat recomanada: 8-12 anys. Introducció al món de la cuina per tal de conèi-xer de manera senzilla al-guns dels aliments i recep-tes tradicionals. A càrrec de: Jordi Biarnés. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

Tallers de descoberta: Su-perpatata. Edat: 7-10 anys. L’autor del còmic explicarà com fer-ne un i com dibui-xar el seu personatge. Tam-bé podreu fer la vostra su-perpatata per salvar el món. A càrrec d’Artur Laperla.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Dimecres 7 de novembreSac de rondalles: Contes a la mà, a càrrec d’Alícia Gon-zález. 2-4 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Dijous 8 de novembreLlibres a escena: A special monster. Interpretació en anglès de dos contes de Ju-lia Donaldson: The gruffalo i Room on the broom. Per Sop-hie Heydel. Edat recomana-da: + 3 anys.Biblioteca Maria Antonieta Cot i Miralpeix (Pg Vall d’Hebron, 65-69), a les 18 h

aCtES

Divendres 2 de novembreDansa: Darktty’s Vodevil.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h

Concert: Momus.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Pedro Chillon.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

EH Sona: Trikipoteoa + The Sparteens.

EXpOSICIONS

Fins el 10 de novembreExposició d’escultures Ar-jé, a càrrec de Jaime Ruiz Tabares, on mostra una col.

lec ció de les seves darreres peces.Sala d’art Atelier (Pl. Rovira i Trias, 9)

Fins el 12 de novembreExposició Refugiats con-tra vent i marea. Histò-ries properes que venen de lluny, exposició d’imatges i textos realitzada per Am-nistia Internacional.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 25 de novembreExposició El casino de la Rabassada, història d’un somni burgès, comissaria-da pel gracienc Pere Fàbre-gas i Carlota Giménez.Museu Claustre del Monestir, a Sant Cugat

El compromís pop, l’ex-posició d’Edicions 62. Mostra sobre els primers anys de l’editorial que va sorgir fa cinquanta anys amb vocació de compromís i amb voluntat estètica re-novadora. Aquesta exposi-ció reconstrueix la seva tra-jectòria, els autors i el tre-ball editorial, els llibres i el disseny de les col.leccions, entre d’altres.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Exposició 7 anys de bibli-oteca, a càrrec d’àlex Ra-ventós.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu. Una experièn-cia en la qual es va implicar una bona part de graciencs. Bar del Teatre Lliure (Mont-seny, 47)

INFaNtILS

Dissabte 3 de novembreTallers de descoberta. Mots en joc: Joieria prehistòri-ca. Edat recomanada: + 3 anys. Us convertireu en au-tèntics homes prehistòrics i, a través de la seva mira-

Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Concert: Sushi y Wasabi + Copo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Dimarts 6 de novembreBarcelona Testing Open Space. Format de conferèn-cia oberta, on no hi ha una agenda fixa, sinó que aques-ta es genera i es defineix en-tre tots els assistents a l’es-deveniment. Qualsevol per-sona pot proposar una ses-sió, tant si és un tema que domina com un tema sobre el que li agradaria aprendre més. En aquesta ocasió, la temática de l’esdeveniment versa sobre Testing i Qualitat en el desenvolupament de software.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 10 h

Els tallers del Roig: AfroYin amb Goretti López. Les sessions d’aquest taller estan dirigides a tots el cossos que necessitin moviment, la força del grup, i vulguin recuperar l’Alegria de Ser. No s reque-reix cap coneixement especí-fic de dansa, ni una condició física determinada.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 11 h

Dansa: Nicolas Ricchini Company: The Words We Can’t Say.nunArt Gràcia (Sol, 8), 21 h

Teatre: La festa, d’Spiro Sci-mone.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Teatre: Culpables, amb Ma-nel Piñero i Lluís Altés.Sala Porta 4 (Església 4-10, Lo-cal 6), a les 22.30 h

Diumenge 4 de novembreVisita guiada: El barri de La Ribera i la seva Basílica. Organitzat per Associació de Dones Ciberdona.Casal de Barri Cardener (Carde-ner, 45), a les 10 h

Teatre: Farsantes, a càrrec de la Cia Atristas Barcelona.Sala Porta 4 (Església 4-10, Lo-cal 6), a les 18 h

Teatre: Larga condena de la amistad, de la Cia. Con-denados.Sala Porta 4 (Església 4-10, Lo-cal 6), a les 20.30 h

Dimarts 6 de novembreXerrada: Claus per un en-velliment actiu, a càrrec de Mercè Pérez Salanova, psicò-loga i professora de la UAB.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 101), a les 19 h

Xerrada: Prevenció de l’en-velliment precoç, a càrrec de Josefina Llargués, naturò-pata-homeòpata.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h

Dilluns 5 de novembrePresentació del llibre Los 7 secretos de los sonidos sa-nadores, a càrrec de Rober-to J. zamora.Olokuti (Astúries, 36-38), a les 19 h

Dimarts 6 de novembreAccions E3: Cinefòrum so-bre sostenibilitat.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190),l a les 18.30 h

Tardor d’història a la finca SanSalvador: Cicle de confe-rències Retalls de la nostra història: Operació Nikolai. El segrest i assassinat d’An-dreu Nin, de Dolors Genovès. Interessant treball sobre els darrers dies d’Andreu Nin i la seva enigmàtica desaparició. Finca Sansalvador (Pg Mare de Déu del Coll, 79), a les 19.30 h

Dimecres 7 de novembreCicle de conferències Bom-bardeigs, refugis i el docu-mental: Barcelona sota les bombes. La ciutat forada-

de Gràcia

11


de Gràcia

12


Cultura

El centre cívic Pere Pruna aco-llirà els propers dies un cicle per retre homenatge a tres mes-tres de la música: Eduard Tol-drà, Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge. El músic gracienc Jordi Codina, gran expert en la figura de Montsalvatge i que ja ha dut a terme diversos actes per aprofundir en la vida i obra del compositor, serà l’encarregat de fer la conferència dijous 8 de no-vembre a les 19 h al centre del carrer Ganduixer, 130. Després tindrà lloc un concert homenat-ge amb la interpretació musical dels alumnes de Madó Rocamo-ra. El passi del documental està programat pel 9 de novembre a les 19 h. En acabar el film, està programada una taula rodona amb Xavier Montsalvatge (fill) i Codina.

Nou cicle per conèixer Xavier Montsalvatge

breus

Les pintures a l’oli de Fernando Martí conformen la nova expo-sició que fins el proper 23 de novembre acull el Foment Gra-cienc de les Arts. L’associació de Sant Pere Màrtir ofereix l’opor-tunitat d’apropar-nos a l’obra de l’artista nascut a Tànger el 1937. Des de jove ha tingut sempre un especial interès pel dibuix, la fotografia i la pintura, que ha practicat de forma auto-didacta i esporàdicament. Martí ha participat en vàries exposici-ons a la ciutat comtal i a la seu del Districte.

Exposició d’olis a Foment Gracienc de les Arts

reportatgeMarta Narberhaus

Il.lustrar la pauEl llibre ‘Petita història de la Cultura de la Pau’ ja és a la Jaume Fuster

la presentaCió del llibre, amb pilarín bayés i mayor zaraGoza

Fa vàries setmanes que les caixes estan preparades a l’Editorial Mediterrània, quan el pressupost ho permeti faran arribar la petita Història número 269 a les escoles del país, un llibre com aquest no pot faltar a cap biblio-teca. L’última incorpo-ració de pilarín Bayés a la col.lecció ja és als prestatges de la Jaume Fuster de Lesseps.

Cedida

Fa uns dies l’auditori d’aquesta biblioteca va acollir l’acte de pre-sentació de la publicació, coor-dinada per la Fundació Cultura i Pau i que va comptar amb la presència de l’ex-director general de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza, coautor del text. A través dels dibuixos de la Pilarín els lectors assoleixen fàcilment la comprensió del concepte de pau. Mayor Zaragoza va advertir que hem de ser conscients de que el 80% de la població mundial viu en condicions inacceptables:

“Mentre la despesa militar mun-dial diària és de centenars de mili-ons de dòlars, hi ha milers de per-sones que es moren de gana.” Una contradicció que Mayor Zaragoza està convençut de que és possible canviar: “Per fer-ho, hem de can-viar la idea de revolució pel con-cepte d’evolució; conservar allò bo que ja tenim i modificar el que cal.” La diferència, adverteix, està en la “R” de responsabilitat. El lli-bre explica la història de passar de la força a la paraula il.lustrant la vida de personatges com Gandhi,

Nelson Mandela o Aung San Suu Kyi. També presenta una reflexió sobre Catalunya i la seva relació íntima amb la pau a través de les institucions històriques, acabant amb la encoratjadora frase del poeta Miquel Martí i Pol “tot està

per fer i tot és possible”. Pilarín va fer èmfasi en la importància de fer entendre que la guerra no és bona i la pau sí. Aquesta idea tan simple com perfecte és la que transmet aquesta història imprescindible.

Una llibreta amb diferents creacions del poeta es veurà a la vitrina del bar gracienc

És la faceta menys co-neguda del poeta pels lectors “poc atents”. perquè Enric Casasses (Barcelona, 1951) dibuixa i pinta des de sempre. Ha anat mostrant en algunes de les seves obres les seves qualitats pictòri-ques però mai fins ara les havia recopilat per tal de muntar una exposició. L’Heliogàbal acull aquest mes de novembre la pri-mera mostra de pintures i dibuixos de Casasses; llibreta amb diferents cre-acions de l’artista inclosa.

SILVIA MANzANERA

El relleu a l’obra plàstica de Nick Froberg (Los Angeles, 1968), artis-ta gràfic i cantant de bandes com Pitchfork, Drive like Jehu o Hot Snakes, i que ha ocupat part de les parets de l’Heliogàbal durant el mes d’octubre, vindrà de la mà del poeta Enric Casasses. Per primer cop, l’autor de Que dormim? com-partirà amb el públic dibuixos i pintures que ha anat fent des de sempre. “Si s’hi fixen he publicat unes quantes il.lustracions. Una a la portada d’un dels meus llibres i també a dins”, explica Casasses a l’Independent, “però sí que és la primera vegada que faig una expo-sició”. Una mostra que s’inaugura aquest dissabte 3 de novembre a les 21 h i que dos dies abans en-cara era “una incògnita”; no estava

Cedida

visió de Casasses de la Carta 11 del tarot de marsella

L’Heliogàbal acull la primera mostra de dibuixos i pintures d’Enric Casasses

decidit la quantitat o la disposició d’aquestes obres. El que sí és segur és que l’exposició inclou una lli-breta de Casasses que es posarà a la vitrina del bar de Ramón y Cajal.

Un dels grups revel.lació de la nova escena catalana, La Iaia, desembarcarà a Gràcia a mitjans de novembre amb un triple concert a l’Heliogàbal. El trio de Vic presentarà el seu darrer treball, Les ratlles del banyador, que ja s’ha con-vertit en un disc de culte, els dies 13, 14 i 15 de novem-bre. Després de guanyar el concurs de maquetes Sona9 2010 i uns mesos més tard el Premi Grup Revelació dels Premis Enderrock per votació popular, el seu primer disc ha estat guardonat amb el Premi Revelació segons la crítica en la darrera edició dels Premis Enderrock.

Triple concert de La Iaia

“No arrencaré les pàgines, no?”, afegeix l’artista. Precisament, Ca-sasses sempre porta a la butxaca una llibreta i un llapis o colors “perquè la inspiració és un hàbit

que s’adquireix, s’ha de forçar, tot i que de vegades surt alguna cosa i si no l’apuntes al moment després no hi ha manera de recordar-se’n”, explica el poeta. El Casasses pin-tor, que el juliol d’aquest any va rebre el Premi Nacional de Cultu-ra de Literatura en reconeixement a la seva trajectòria, de nou a l’He-lio. Entre amics, com diu ell.

de Gràcia

13

2 de novembre de 2012l’independent cultuRa

L’EH Sona porta Ordorika al Cat. El proper 16 de novembre l’artista basc Ruper Ordorika presentarà el seu nou disc en directe, Hodeien Azpian, dins de la programació del festival Euskal Herria Sona 2012. El certamen, organitzat per l’Euskal Etxea, que enguany arriba a l’edició número 15, acollirà quinze concerts amb un ampli ventall d’estils en què les formacions consagrades i les que no són conegudes recorreran diversos racons de la ciutat. Envoltat de grans músics de diferents parts del món, el concert de Ruper Ordorika, al CAT a les 22 h, ens permetrà gaudir del nou folk basc.

Cedida

relat curt

Cosmos

José Ignacio García Martín

Sé que sóc a Gedeó perquè reconec perfectament la bandera que hi ha clavada a terra, al costat de les restes destrossades i inutilitzades de la meva nau. He vist aquesta bandera moltes ve-gades a la foto que el coman-dant T. D. té penjada al seu despatx. Ell formà part de la missió que fa quatre anys arribà fins aquí i confirmà allò que ja sospitàvem. Recordo el missatge que ens envià la tripulació com si l’estigués llegint ara: “Negatiu. Sense indicis de vida”.Jo no hauria de ser aquí. El meu destí era menys remot i més rutinari, però un maleït contratemps tècnic desvià el meu rumb i acabà estavellant la meva nau contra aquest erm còsmic. La fantasia

d’un univers habitat i ple de meravelles per descobrir és el més gran dels enganys de la humanitat. Al començament t’aclapara la immensitat, la certesa de la pròpia insignifi-cança. Després de la segona o tercera missió, l’espai exterior

resulta tan inquietant-ment anodí com el més vast dels de-serts. Gedeó no n’és cap excepció.

No hi ha cap raó per a què ningú no es molesti a tornar a aquest simulacre de planeta. El missatge era contundent. “Negatiu. Sense indicis de vida”. No hi ha vida a Gedeó. I aquest és justament el proble-ma. Que ara sí que n’hi ha!

L’espai exterior resulta tan inquietament anodí com un desert

amb la col.laboració del aula de Escritores

entrevistaAlbert Balanzà

Contra perjudicis invenciblesSalah Jamal presenta ‘Allò que cal saber sobre els àrabs’

l’esCriptor palestí al Carrer verdi aquest dimeCres

No ha triat ni títol, ni foto de portada ni preu, com ironitza, però Salah Jamal, el metge palestí més famós de la Vila de Gràcia, ja té un nou llibre al carrer per seguir picant ferro contra els perjudicis in-vencibles. “No hi ha res a fer”, assegura aquest dimecres, entre amics, dinant al restaurant al waha del carrer Verdi. però ell no para.

Cedida

“La jihad no significa res més que el que aquí diem lluitar o tirar endavant”. Només amb aquest exemple Jamal ja posa sobre la taula -plena de produc-tes ben habituals de la cuina mediterrània com els cigrons o el pollastre- que la ignorància és invencible quan el perjudici és fort, com diu la dita.Després de l’èxit espaterrant que va obtenir amb Aroma àrab, el llibre de receptes i re-

lats amb què va debutar ara fa 11 anys com a escriptor, Salah Jamal vol anar ara una mica més enllà perquè ningú s’espanti quan “un moro” digui “Al·là és gran”. “Ho diem quan un plat ha quedat molt bo; no és cap mostra de ter-rorisme”, ironitza.Presentat pel periodista Joan Roura, que ha traçat inicialment un retrat més cru dels tabús que encara hi ha en la relació entre occident i orient, Jamal explica que ‘Allò que cal sa-ber sobre els àrabs’ no són més que “quatre idees amb una mica d’humor”: els hàbits i costums, les festes i celebracions populars , els prometatges o la poligàmia, les normes a taula... Com adver-teix Roura en el seu parlament inicial, el llibre porta a la conclu-sió “que els àrabs són com nosal-tres , amb petites diferències.” I per il·lustrar-ho, Jamal demana

alhora un punt de reivindicació i un altre punt de reflexió en el coneixement entre cultures. “L’altre dia escoltava dir a unes dones gitanes de Gràcia que tot estava ple de moros i assenyala-ven diferents establiments; no eren moros, eren paquistanesos i indis”, apunta. “I els gitanos, precisament, són descendents

dels indis”, ex-plica el dibui-xant Ferreres a una punta de la taula.Com que Fer-reres no és l’únic ninotai-

re present a l’àpat, també hi ha en Fer, la sobretaula deriva cap a les polèmiques caricatures de Mahoma i Jamal adverteix que “a mi no em provoca que es fa-ci una caricatura de Mahoma”. “Ara bé, si fem humor, n’hem de poder fer també amb la ver-ge d’aquí, perquè no hi ha lli-bertat d’expressió”, conclou. I surten molts exemples...

“Dir Al.là és gran no és terrorisme”, diu

el metge palestí més famós de Gràcia

la cartelleraCINEMES

BOSqUE MULtICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Lo imposible. Dv i ds, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.40. Dg, dl i dm, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Hotel Transilvania. Dv i ds, 16.20, 18.20, 20.20, 22.20 i 00.45. Dg, dl i dm, 16.20, 18.20, 20.20 i 22.20.

• Vacaciones en el infierno. Dv i ds, 16.15, 18.15, 20.15, 22.15 i 00.45. Dg, dl i dm, 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.

• Looper. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. Dg, dl i dm, 16.05, 19.05 i 22.05.

• El fraude. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. Dg, dl i dm, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Las aventuras de Tadeo Jones. Ds i dg, 16.00 i 18.00.

• A Roma con amor. Dv, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. Ds, 20.00, 22.15 i 00.40. Dg, 20.00 i 22.15. Dl i dm, 16.10,

19.10 i 22.10.• Venganza: conexión Estambul. Dv i

ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. Dg, dl i dm, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Frankenweenie. Dv i ds, 16.20, 18.20, 20.20, 22.20 i 00.45. Dg, dl i dm, 16.20, 18.20, 20.20 i 22.20.

• Argo. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. Dg, dl i dm, 16.05, 19.05 i 22.05.

CINEMES GIrONa. Girona, 175• Pirates! Ds, dg i dj. 16.00.• Animals. Dv i dc, 17.30, 19.30 i 21.30.

Ds, dg i dj, 18.00, 20.00 i 22.00.• La isla de los olvidados. Dv i dc,

17.10. Ds, dg i dj, 20.15.• Els cadells i el codi de Marco Polo.

Ds, dg i dj. 16.00.• A Roma con amor. Dv i dc, 19.30. Ds,

dg i dj, 18.00.• Outrange. Dv i dc, 22.00. Ds, dg i dj,

22.30.

• Lo imposible. Ds, dg i dj, 16.00, 18.15, 20.30 i 22.30. Dv i dc, 17.00, 19.30 i 22.00.

LaUrEN GràCIa. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Lo imposible. Dv, ds, dg i dl,

16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. Hotel Transsilvània. Dm, 16.30, 18.30 i 20.30.

• Sala 2: Looper. Dv, ds, dg, dl i dm. 16.30, 19.20 i 22.10.

• Sala 3: Lo imposible. Dm, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. Hotel Tanssilvà-nia. Dv, ds, dg i dl. 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30.

• Sala 4: Les aventures de Tadeu Jo-nes. Ds i dg. 16.15 i 18.15. Atraco. Dv, dl i dm. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. Ds i dg, 20.20 i 22.30.

VErDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Lo imposible. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.40. • Sala 2: El nombre. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35. • Sala 3: Adam resucitado. 16.00 i

20.20 (sub castellà). 18.10 i 22.35 (sub català).

• Sala 4: Argo. 17.50, 20.10 i 22.30. Sólo es el principio. 16.00.

• Sala 5: Blancanieves. 16.00 i 20.20. El artista y la modelo. 18.10 i 22.35.

VErDI parK. Torrijos, 49. • Sala a: La pequeña Venecia. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.35. • Sala B: Ruby Sparks. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.35.• Sala C: Looper. 16.00, 18.15, 20.30 i

22.45.• Sala D: A Roma con amor. 16.00,

18.10, 20.25 i 22.35.

tEatrES

tEatrENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i

ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Impro Horror Show ds 23.30.

SaLa BECKEtt. Alegre de Dalt, 55•La festa, d’Spiro Scimone. Dirigida per

Orlando Arocha. Fins el 11/11

aLMErIa tEatrE. Sant Lluis, 64• Trau, de Guillem Albà. • La bella i la bèstia.

de Gràcia

14


EsportsEls Lluïsos perden i cauen al penúltim lloc d’EBA

X. T.

El primer equip dels Lluïsos sabia que enguany tocaria pa-tir per mantenir-se a EBA i no s’ha equivocat amb els pronòs-tics. Després de set jornades, els graciencs només han estat capaços d’aconseguir una vic-tòria i són penúltims, empa-tats amb l’Stadium Casablan-ca de València, precisament l’únic conjunt al qual han pogut superar. Aquesta passa-da jornada tenien una bona oportunitat per escalar posi-cions perquè s’enfrontaven al València Bàsquet Club, que és avantpenúltim i només havia guanyat un partit, però van caure derrotats sense paliatius per 77 a 65. El desencert en el tir exterior i la fragilitat defen-siva van condemnar novament l’equip entrenat per Carles Rofes, que no troba la manera de mantenir l’equilibri en els darrers quarts dels partits. Els dos propers partits seran claus pel devenir de l’únic club de la categoria que no és profes-sional. Aquest cap de setmana juguen a Llars Mundet contra el Cornellà i la propera contra el Collblanc, dos equips situ-ats a la zona mitja de la classi-ficació. del grup C de la lliga EBA El conjunt de la plaça del Nord confia a retrobar la victòria per mantenir viva l’es-perança de seguir un any més a EBA després de l’anhelat ascens la temporada passada. L’empresa resultarà complica-da, però la il·lusió hi és.

Els graciencs derroten contra pronòstic el CW Navarra, colíder de la Divisió d’Honor

a la tercera, no. a la quarta ha estat la vençu-da. Després de comen-çar amb mal peu la lliga perdent davant del CN Barcelona, empatant a casa amb el Mediterrani i tornant a caure amb l’atlètic Barceloneta, el CN Catalunya ha assolit la primera victòria de la temporada en derrotar a domicili el Cw Navarra, que havia guanyat els tres partits disputats.

XAVI TEDó

En un partit no apte per als qui pateixen del cor, el conjunt en-trenat per Jose Montero es va imposar als navarressos al darrer tram del partit. La igualtat va ser la tònica predominant durant tot l’enfrontament amb avantat-ges per un i altre equip i parcials que denoten (3-4/2-1/3-2/2-4) que tots dos conjunts van tenir opcions fins al final. Els graci-encs, però, es van mostrar més encertats de cara a porteria i es van endur els tres punts per un ajustat 10 a 11 gràcies a l’eficàcia golejadora de dues de les noves incorporacions de l’any, Ciaran Thomas i Víctor Cabanas, au-tors cadascun d’ells de tres gols. Una victòria balsàmica que po-sa el punt final a la mala ratxa d’aquest inici de temporada i dóna aire a un conjunt que s’ha renovat completament amb vuit baixes d’homes de pes, com Mi-guel Hernando, Vladimir Cosic o Gustavo Marcos, per la retalla-da del pressupost i nou altes a la

plantilla. Fer-ho, a més, contra un dels rivals que més fort havia iniciat el campionat i que era co-líder també suposa una injecció de confiança per al joves inte-grants de l’equip. Els graciencs, a més, surten de la plaça de pro-moció de descens, que ara ocupa el CE Mediterrani, i pugen fins a la novena posició empatats a quatre punts amb el Canoe i el Mataró Quadis en la seva lluita per evitar els patiments de l’any passat, quan van flirtejar amb la promoció de descens fins a les darreres jornades. El Catalunya espera que els jugadors vagin agafant experiència per complir aquest objectiu.

C.W navarra

el Cn Catalunya va aConseGuir la primera viCtòria a la pisCina del CW navarra

El CN Catalunya assoleix la primera victòria i surt dels llocs de descens

Coincidint amb la primera vic-tòria de l’equip masculí, l’equip femení del CN Catalunya tam-bé va aconseguir guanyar el primer partit de la temporada en derrotar a domicili el Sallent per 9 a 10 en un enfrontament que es va decidir al darrer quart. Després de perdre en el debut de la lliga per 15 a 6 con-tra l’AE Santa Eulàlia i a casa

contra el CN Vallirana per 10 a 14, les gracienques ja saben què és guanyar i alhora surten de les places de descens de la Segona Divisió del Campionat d’Espanya i s’enfilen fins al setè lloc, deixant quatre equips per darrere seu. L’equip confia que la victòria els hi donarà moral per deixar la part baixa de la classificació.

El sènior femení també obté la primera victòria a la lliga

de Gràcia

15


Activitat econòmica

XAVI TEDó

Tot i quedar entre els fina-listes dels premis dels premis Barcelona: La millor botiga del món, el seu impulsor, Jordi

L’aparador de Graciadivina esconsolida com a referent comercialEls comerços anuncien ofertes i descomptes setmanalment

un usuari observant les ofertes de la setmana de l’aparador de GraCiadivina

Martín, no amaga la seva satis-facció per haver estat una de les candidatures seleccionades. L’aparador es va posar en marxa a la primavera amb l’objectiu de donar un pas més. Tal i com ex-plica Martín, “després de sis anys de Graciadivina com a cercador de botigues de la Vila, ara volia fer visible les campanyes i promocions dels comerços del portal amb els seus potencials clients de proxi-mitat”. I és que només anotant el correu electrò-nic, el client rep setmanalment entre sis i vuit ofertes dels esta-bliments adherits al projecte. Ara per ara, gairebé 1.500 veïns de la Vila reben el newsletter amb aquestes ofertes cada setmana. Paral.lelament, Mar tín remarca

per descobrir les millors ofertes i descomptes dels comerços de Grà-cia no cal recórrer els carrers de la Vila. L’apa-rador de Graciadivina ofereix cada setmana promocions de les més de set-centes botigues adherides al portal. aquesta innovadora inici-ativa va rebre el reconei-xement de l’ajuntament de Barcelona, que la va nominar fa una setma-na en la categoria de la millor iniciativa empresa-rial comercial de l’any.

Per rebre les ofertes i promocions, l’usuari ha d’anotar el seu correu electrònic

xavi tedó

que “els comerciants utilitzen la pàgina de facebook de Gràcia-divina com a plataforma addi-cional per penjar les seves pro-postes, ofertes o events”. En un context de crisi com l’actual, els comerços aposten per diversifi-car els seus canals de difusió i ai-xò explica el creixement d’aquest

portal gracienc: “Cada cop hi ha més comerços al portal perquè el cost és mínim, només han de pagar quatre eu-ros al mes per

ser-hi”. Les ofertes van des de so-pars en restaurants, tractaments de salut, matriculacions per treu-re’s el carnet de conduir a pro-ductes de restauració. Un munt d’ofertes i descomptes per ajudar el petit comerç i alhora el sofert consumidor.

de Gràcia

16


la torratxa

SOS Gràcia

El març de l’any 2006, en una de les meves primeres Torratxes a l’Independent, escrivia: “El principal actiu del barri, el seu caràcter modern, progressista i amb personalitat, s’està fonent com un terròs de sucre.” Sis anys després d’aquest text dissortada-ment això ja no és una prospectiva, sinó una realitat. La crisi i una gestió pública amb escas-sa sensibilitat envers el model original de barri pel qual molts graciencs han treballat durant dècades estan provocant el desglaç de la llegenda cosmopolita de Gràcia.Els darrers temps hem assistit a la desaparició, sense recanvi, de projectes culturals que afermaven la personalitat del barri i que l’han projectat enllà dels límits de la ciutat. Cine-mes, locals de concerts o ateneus han baixat portes sense que l’administració hagi posat res de la seva part per evitar-ho o, com a mínim, trobar-ne de nous que els substituïssin. La retirada del suport econòmic està empenyent a diversos col.lectius a la clandestinitat, la fugida del barri o la desaparició. Gràcia ha pres definitiva-ment el camí de la deca-dència i els poders públics s’ho miren amb els braços creuats i sense projecte alternatiu. Això sí, que no pateixin els veïns d’orella fina, al barri s’hi podrà dormir tan de nit com de dia. Serà la pau dels cementiris.

Rafael V

allbona

mirada enfora

and ride); la capital d’Europa en té vuit. Arribes amb el teu vehi-cle des d’un altre punt i el deixes a un aparcament als afores de la ciutat. Per 2,50 euros està aparcat tot el dia i a canvi tens una T-10 per moure’t amb transport públic durant tot el dia. Que ningú se li acudeixi fer el paral.lelisme amb el P+R de Sant Adrià, al Fòrum, que es vol vendre des de la pàgina web

(i només és per autocaravanes). Les comparaci-ons sempre són odioses, sobre tot si et toca perdre a tu. Estrasburg és una ciutat hu-

mana i familiar. És la típica ciutat que quan la visites vols quedar-t’hi a viure. Amb les seves 27 institucions eu-ropees és, juntament amb Nova York i Ginebra, les l’única ciutat del món que acull institucions internacionals sense ser capitals d’estat. Primera ciutat diplomàti-ca després de París i segona plaça bancaria i financera del país. És una habitual de titulars als dia-

silvia manzanera

imatGe del Centre d’estrasburG, amb la torre de la Catedral al fons

La ciutat a l’encreuament de caminsDir que Estrasburg és una de les ciutats més boniques d’Europa és una obvietat que tam-poc no aporta res. Dir que les seves polítiques de mobilitat són un exemple a seguir (i que estem a anys llum de seguir –sobre tot per la manca de voluntat política), ja podria ser un tema de debat que deixaria sense argu-ments als ultres dels cotxes a la ciutat. I dir que la capital d’alsàcia és de visita obligada (i no només per demanar la independència de Catalunya) és d’obligat compliment. Molt millor si es combina amb una estada-recorregut per aquesta regió vinícola i amb escapada a la veïna Friburg inclosa.

Silvia Manzanera

Trobar-li defectes a una ciutat com Estrasburg (que els té, per suposat) és complicat i a sobre fa mandra. És que realment és molt bonica. Amb aquella inva-sió floral que tenen gairebé tots els pobles francesos i el civilitzat aire cosmopolita i interessant de les ciutats fron-tereres. Amb aquell aclapa-rador centre històric que col.lapsa els sentits. Sovint sembla que estiguis a Alemanya, igual que quan estàs a Friburg sembla que hi hagi una mica de França per allà (de fet la separació dels països no sempre ha estat l’actual, i això es nota). Potser també resulta un punt positiu les restriccions que tenen els vehicles privats i el protagonisme del transport públic, sobre tot de tramvia. En aquest sentit, és destaca-ble la fórmula del P+R (park

ris. Com el de la Marxa a Euro-pa, una caminada per demanar la independència de Catalunya, que va arribar a Estrasburg coincidint amb la Diada. O el del passat mes d’octubre, que deia que el Tribunal d’Estrasburg condem-nava Espanya per no investigar els maltractaments denunciats per Otamendi, l’exdirector del diari Egunkaria. També és curiós assabentar-te de tots els personatges il.lustres que hi van passar per la ciutat france-sa, Gutenberg, Erasme de Rotter-

dam, Goethe, Mozart o Pasteur (Viquipèdia dixit). Evident-ment, totalment obligada la foto als peus de l’inventor de la impremta. Però el millor, el top one, comprar una ampolla de vi blanc Gewürztraminer en una de les petites botigues del centre per després compartir-la amb la parella que t’ha llogat una part de casa seva i que et convida a fer l’apperitive. Això sí, deixant darrera la ciutat, i la preciosa imatge de postal que s’hi reflexa al riu.

Trobar-li defectes a una ciutat com Estrasburg (que els té) fa mandra

silvia manzanera

Debut pictòric i inèdit del poeta 14 Enric Casasses a l...

Documents

Transcript of Debut pictòric i inèdit del poeta 14 Enric Casasses a l...