MECÀNICA DEL SÒL I DE LES ROQUES - ua
Transcript of MECÀNICA DEL SÒL I DE LES ROQUES - ua
Miguel Cano González
MECÀNICA DEL SÒL I DE LES ROQUES
Tema 15 – Classificacions geomecàniques
Dept. d'Enginyeria Civil - Àrea d'Enginyeria del Terreny
OBJECTIUSMassissos rocosos:
– Dificultat d'establir el comportament conjunt de discontinuïtats imatriu rocosa
– Hi ha una gran experiència adquirida (empírica) sobre pràctiquesconstructives correctes i incorrectes en funció de l'estat delsmassissos (de les propietats de la roca matriu i de lesdiscontinuïtats)
– L'aplicació d'aquesta experiència permet determinar quinselements són més importants i quins altres són accessoris per adecidir si un massís es comportarà adequadament durant idesprés d'una obra naixement de les classificacionsgeomecàniques
OBJECTIUS
A favor En contraTothom les utilitza Els falta base científica teòrica: es
tracta de compilacions empíriquesEstableixen un llenguatge comú entre enginyers i geòlegs
Simplifiquen excessivament els problemes reals
Permeten quantificar fets naturals complexos
Persones sense l'adequada formació poden pensar que, amb una simple aplicació del mètode classificatori, han resolt un procés complex“No hi ha res més perillós que un ximple amb iniciativa”
LES CLASSIFICACIONS GEOMECÀNIQUES
OBJECTIUS DE LES C.G.
1. Identificar els paràmetres més significatius que governen el comportament de la massa rocosa
2. Dividir una formació rocosa en grups de comportament semblant (classes geomecàniques)
3. Proveir una base per a entendre les característiques de cada classe geomecànica
4. Relacionar l'experiència de les condicions comunes en diferents emplaçaments
5. Deduir dades quantitatives i recomanacions (guidelines) per al disseny en enginyeria
6. Proveir una base comuna entre enginyers i geòlegs
OBJECTIUS
Èxits de les classificacions:
1. Defineixen una llista d'aspectes que s’han d’obtenir del massís: resistència de la matriu, discontinuïtats, freqüència, presència d'aigua i rebliments, espaiat, meteorització, continuïtat, separació, etc.
2. Obliguen a quantificar aquestes característiques (encara que siga de forma aproximada)
3. Estableixen un llenguatge comú, normalitzat i fàcilment comprensible
CLASSIFICACIONS GEOMECÀNIQUES
• Per a túnels – RMR (Rock Mass Rating)– Q (Q index)
• Per a talussos – SMR (Slope Mass Rating)– RMR (Rock Mass Rating)
• Per a preses– DMR (Dam Mass Rating)
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR
• Considera cinc paràmetres amb els quals es caracteritza el comportament del massís:
– Resistència a compressió simple de la matriu rocosa
– RQD (Rock Quality Designation)
– Separació (espaiat) de les discontinuïtats
– Estat de les discontinuïtats
– Aigua
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR
F1
Resistència roca matriu
(kp/cm2)
PLT > 100 40-80 20-40 10-20 -
qu > 2500 1000-2500 500-1000 250-500 50-250 10-50 < 10
Valoració 15 12 7 4 2 1 0
F2RQD (%) 90 - 100 75 – 90 50 – 75 25 – 50 < 25
Valoració 20 17 13 6 3
F3Espaiat (m) > 2 0.6 – 2 0.2 – 0.6 0.06 – 0.2 < 0.06
Valoració 20 15 10 8 5
F4Estat discontinuïtats
Molt rugoses, discontínues, sense separació entre les vores
Lleugerament rugoses, obertura < 1 mm, vores dures
Lleugerament rugoses, obertura > 1 mm, vores toves
Espills de falla amb rebliment < 5 mm o obertes 1-5 mm, contínues
Rebliment tou> 5 mm o obertura > 5 mm, discontinuïtats contínues
Valoració 30 25 20 10 0
F5Aigua freàtica Sec Lleugerament
humit Humit Degotant Fluint
Valoració 15 10 7 4 0
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR• Càlcul RMRbàsic:
54321 FFFFFRMRbàsic
Element del massís rocós Pes (mín., máx.)
Roca matriu F1 0 – 15 0 – 15
Discontinuïtats
F2 3 – 20
8 – 70F3 5 – 20
F4 0 – 30
Aigua F5 0 – 15 0 – 15
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR
• RMR = RMRbàsic + F6
• F6: Correccions per l'orientació de les discontinuïtats
Direcció i cabussament Molt favorable Favorable Mitjana Desfavora-
ble
Molt desfavo-
rable
Valoració per a
Túnels 0 -2 -5 -10 -12Fonamenta-
cions 0 -2 -7 -15 -25
Talussos 0 -5 -25 -50 -60
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR
• Correccions per l'orientació de les discontinuïtats per a túnels (Paràmetre F6)
Direcció perpendicular a l'eix del túnelDirecció paral·lela a l'eix
del túnelCab. 0-20º
en qualsevol direcció
Avanç amb el cabussament
Avanç contra el cabussament
Cab. 45-90º Cab. 20-45º Cab. 45-90º Cab. 20-45º Cab. 45-90º Cab. 20-45º
Molt favorable
0
Favorable -2
Acceptable-5
Desfavora-ble-10
Molt desfavora-
ble-12
Acceptable-5
Desfavora-ble-10
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMRDirecció perpendicular a l'eix del túnel
Direcció paral·lela a l'eix del túnel
Cab. 0-20º en
qualsevol direcció
Avanç amb el cabussament
Avanç contra el cabussament
Cab. 45-90º Cab. 20-45º Cab. 45-90º Cab. 20-45º Cab. 45-90º Cab. 20-45º
Molt favorable
0
Favorable -2
Acceptable-5
Desfavora-ble-10
Molt desfavora-
ble-12
Acceptable-5
Desfavora-ble-10
β>20º
Excavació amb el cabussament
Excavació contra el cabussament
Direcció paral·lela a l'eix
β>20º
β>20º
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR
• Classificació del massís en funció del RMR
Classe I II III IV V
Qualitat Molt bona Bona Mitjana Dolenta Molt dolenta
RMR 100 – 81 80 – 61 60 – 41 21- 40 0 – 20
Temps de sosteniment i longitud d’avanç
10 anys amb 5 m de llum
6 mesos amb 8 m de llum
1 setmana per a 5 m de llum
10 hores per a 2.5 m de llum
30 min per a 1 m de llum
Cohesió (MPa) > 0.4 0.3 – 0.4 0.2 – 0.3 0.1 – 0.2 < 0.1
Angle de fricció > 45º 35º – 45º 25º – 35º 15º – 25º 15º
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR• Aplicacions:
– Determinació de la longitud d’avanç i temps de sosteniment
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMRCLASSE RMR EXCAVACIÓ
(AVANÇ)
SOSTENIMENT
BOLONS (Longitud en m) FORMIGÓ PROJECTAT
ENCAVALLADES METÀL·LIQUES
I Molt Bona 81-100 Secció completa(3m) Ocasionalment No necessari No necessari
II Bona 61-80 Secció completa (1-1.5 m)
Localment en clau. L=3 m, espaiats a 2.5 m amb mallat ocasional
50 mm en la clau on siga necessari No necessari
III Mitjana 41-60Avanç i destrossa(1.5-3 m)
Completar sosteniment a 20 m del front
Sistemàticament en clau i capcer. L= 4 m espaiades 1.5 a 2.0 m. Mallat en clau
50-100 mm en la clau i30 mm en capcers
No necessari
IV Dolenta 21-40
Avanç i destrossa(1-1.5 m).Sosteniment immediat del frontCompletar sosteniment a menys de 10 m del front
Sistemàticament en clau i capcer. L= 4 a 5 m espaiades 1.0 a 1.5 m. Mallat
100-150 mm en clau,100 mm en capcers
Lleugeres a mitjanes, espaiades a 1.5 m on siga necessari
V Molt dolenta 1-20
Fases múltiples(0.5-1.5 m).Sosteniment simultani amb l'excavació. Formigó projectat immediatament després de la voladura
Sistemàticament en clau i capcer. L= 5-6 m espaiades 1.0 a 1.5 m. Mallat. Bolonar la contravolta o solera
150-200 mm en clau,150 mm en capcers i50 mm en el front
Mitjanes a pesades, espaiades a 0.75 m amb plaques d'acer i bigues solera on siganecessari. Contravolta
Forma del túnel en ferradura. Ample 10 m. Tensió vertical < 25 Mpa. Excavat per voladura. LP = Longitud d’avanç.
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR• Aplicacions:
– Mòdul de deformació (per a qu > 100 MPa)
)50(,10)50(,1002
40/10
RMRGPaE
RMRGPaRMRERMR
d
d
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR• Aplicacions:
– Càrrega de roca o pressió de suport o sosteniment en túnels (pV, MPa)
• = pes específic de la roca• B = amplària del túnel (clau plana)
BRMRpv 100
100
Pv
CLASSIFICACIÓ DE BIENIAWSKI: RMR
Limitacions:
– Aquesta classificació no és apropiada per a massissos de molt baixa qualitat (molt fracturats)
– Els paràmetres geomecànics deduïts pequen de tindre gran incertesa, en part motivats per les incerteses inherents a la determinació de certs paràmetres clau de la classificació
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: Q• Considera que l'estat del massís es caracteritza amb
sis paràmetres:
– RQD: Rock Quality Designation– Jn: expressa el grau de fracturació del massís– Jr: expressa la rugositat, rebliment i continuïtat de
les discontinuïtats– Ja: expressa el grau d'alteració de les parets de
les discontinuïtats– Jw: coeficient reductor per la presència d'aigua– SRF: té en compte l'estat tensional del massís
SRFJ
JJ
JRQDQ w
a
r
n
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: Q• En aquesta classificació:
– RQD/Jn:• Representa l'estructura del massís: mesura rudimentària
de la grandària dels blocs o de les partícules– Jr/Ja:
• Representa la rugositat i les característiques de fricció de les parets de les discontinuïtats o del rebliment
• Valora bé discontinuïtats rugoses i en contacte directe (resistència òptima)
• La presència de recobriments i rebliments redueix notablement la seua contribució i la resistència global del massís
• No obstant això, després d'un lleuger desplaçament relatiu de blocs, el contacte entre les parets pot ser important, evitant així el col·lapse
SRFJ
JJ
JRQDQ w
a
r
n
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: Q• En aquesta classificació:
– Jw/SRF: Són dos paràmetres de forces– SRF representa un paràmetre del total d'esforços que suporta
el massís– Jw: es tracta d'un mesurament de la pressió de l'aigua, que té
un efecte negatiu en la resistència tallant de les discontinuïtats (reducció esforç efectiu)
• Altres característiques:– No considera de forma directa l'efecte que l'orientació relativa
de les discontinuïtats puga tindre en l'estabilitat del massís• Aquesta classificació s'ha desenvolupat per al seu ús en
túnels, on s'ha comprovat que l'orientació de les discontinuïtats té menys transcendència que en el cas de talussos
– És molt sensible a variacions de qualitat (varia entre 10-3 i 103)
SRFJ
JJ
JRQDQ w
a
r
n
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: QNombre de sistemes de discontinuïtats
Descripció Jn NotesA. Massiu, sense o amb poques discontinuïtats 0.5 – 1
1. Per a encreuaments de túnels cal utilitzar 3xJn
2. Per a portals cal utilitzar 2xJn
B. Un sistema 2C. Un sistema de discontinuïtats més
una aïllada 3
D. Dos sistemes 4I. Dos sistemes més una aïllada 6F. Tres sistemes 9G. Tres sistemes més una aïllada 12H. Quatre o més sistemes, fracturació intensa 15
J. Terra triturada, sòl residual 20
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: QRugositat de les discontinuïtats
Descripció Jr NotesA. Discontinuïtats sense continuïtat 4 • Les descripcions estan
referides a trets de petita i mitjana escala
• Cal afegir 1 si l'espaiament mitjà del sistema de discontinuïtats és major de 3 m
• Jr = 0.5 es pot emprar per a disc. de fricció planes i amb alineacions, però amb la condició que estiguen orientades per a la mínima resistència
• La determinació de Jr i Jas'aplica al joc que és més desfavorable per a l'estabilitat, referit bé a l'orientació o bé a la resistència al tall ( = tan(Jr/Ja))
B. Rugoses i irregulars 3C. Suaus, corrugació suau 2D. Espill de falla o superfície de fricció ondada 1.5
I. Rugoses o irregulars però planes 1.5F. Llises i planes 1G. Espill de falla o superfície de fricció plana 0.5H. Zona que conté minerals argilencs d'espessor suficient per a impedir el contacte entre les parets
1
J. Zona sorrenca, de graves o roca triturada d'espessor suficient per a impedir el contacte entre les parets
1
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: QNombre d'alteració de les discontinuïtats
Descripció Ja (aprox.)
Pare
ts e
n co
ntac
te
A. Rebliment soldat, dur, inablanible, impermeable 0.75 -
B. Parets inalterades, només amb taques de superfície 1 25º - 35º
C. Parets lleugerament alterades amb recobriment de minerals inablanibles, partícules sorrenques, roca triturada sense argila 2 25º - 30º
D. Recobriment llimós o sorrenc-argilenc, petites partícules d'argila inablanible 3 20º - 25º
I. Recobriments ablanibles o amb argila de baixa fricció com ara caolinita, mica, clorita, talc, guix, grafit, etc. i petites quantitats d'argiles expansives (recobriments d'1-2 mm d'espessor)
4 8º - 16º
En c
onta
cte
aban
s de
10
cm
de
cisa
lla
F. Partícules sorrenques, roca desintegrada sense argila, etc. 4 25º - 30º
G. Rebliments de minerals argilencs molt consolidats i inablanibles(continus, < 5 mm espessor) 6 16º - 24º
H. Rebliments de minerals argilencs de consolidació mitjana-baixa (continus, < 5 mm espessor) 8 12º - 16º
J. Rebliments d'argiles expansives (continus, < 5 mm espessor). El valor de Ja depèn del percentatge de partícules expansives i de l'accés de l'aigua 8 – 12 6º - 12º
Reb
limen
ts d
e gr
an e
spes
sor K,L,M. Zones toves de roca desintegrada i argiles (veure G, H, J per a la
descripció de les condicions de les argiles) 6, 8 ó 12 6º - 24º
N. Zones o capes d'argila llimosa o sorrenca, petites fraccions d'argila (inablanibles) 5 -
O,P,R. Zones gruixudes, contínues d'argila (vegeu G, H, J) 10, 13 ó 13-20 6º - 24º
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: QFactor de reducció per l'aigua en les discontinuïtats
Descripció Jw P. aigua (kg/cm2) Notes
A. Excavació seca o amb poca infiltració, aprox. menys de 5 l/min i localment 1 < 1 1. Els
factors C a F són estimacions aprox. Augmenta Jw si s'instal·len drens2. Els problemes especials causats per la presència de gel no són considerats
B. Infiltració o pressió mitjanes amb arrossegament ocasional dels rebliments 0.66 1 – 2.5
C. Gran infiltració i pressió alta en roca competent amb discontinuïtats sense rebliment 0.5 2.5 – 10
D. Gran infiltració a pressió alta, arrossegament important dels rebliments 0.33 2.5 – 10
E. Infiltració o pressió excepcionalment altes amb les voladures, que disminueixen amb el temps
0.1 –0.2 > 10
F. Infiltració o pressió excepcionalment alta en tot moment
0.1 –0.05 > 10
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: QFactor de reducció per esforços
Descripció SRF Notes
A. Múltiples zones de debilitat que contenen argila o roca químicament desintegrada, roca circumdant molt solta (qualsevol profunditat) 10 1. Els valors de
SRF s’han de reduir entre 25-50% si la zona de fractures només interessa però no creua l'excavació
B. Zones de debilitat aïllades que contenen argila o roca químicament desintegrada (prof. excavació <50 m) 5
C. Zones de debilitat aïllades que contenen argila o roca químicament desintegrada (prof. excavació >50 m) 2.5
D. Múltiples zones de fractura en roca competent sense argila, roca circumdant solta (qualsevol profunditat) 7.5
E. Zones de fractura aïllades en roca competent sense argila, roca circumdant solta (prof. excavació < 50 m) 5
F. Zones de fractura aïllades en roca competent sense argila, roca circumdant solta (prof. excavació > 50 m) 2.5
G. Discontinuïtats obertes soltes, fissuració intensa (qualsevol profunditat) 5
H. Esforç baix, prop de la superfície 2.5
J. Esforç mitjà 1
K. Esforç gran, estructura molt tancada (generalment favorable per a l'estabilitat) 0.5 – 2
L. Despreniment moderat de roca (roca massiva) 5 – 50
M. Despreniment de la roca (massiva) després de pocs minuts 50 – 200
N. Intensa explosió de roques i deformacions dinàmiques immediates en roques massives 200 – 400
O. Pressions compressives moderades 5 – 10
P. Pressions compressives altes 10 – 20
R. Pressions expansives moderades 5 – 10
S. Pressions expansives altes 10 – 15
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: Q• Classificació dels massissos en funció de
l'índex Q
Q Grup Classificació
400 – 1000
1
Excepcionalment bona100 – 400 Extremadament bona40 – 100 Molt bona10 – 40 Bona4 – 10
2Mitjana
1 – 4 Pobra0.1 – 1 Molt pobra
0.01 – 0.13
Extremadament pobra0.001 – 0.01 Excepcionalment pobra
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: Q
Tipus d'excavació ExcavationSupport
Ràtio
ESRA Treballs miners de caràcter temporal, etc. 2-5
B Galeries mineres permanents, túnels de centrals hidroelèctriques (excepte galeries d'alta pressió), túnels pilot, galeries d'avanç en grans excavacions, cambres de compensació hidroelèctriques
1.6-2.0
C Cavernes d'emmagatzematge, plantes de tractament d'aigües, túnels de carreteres secundàries i de ferrocarril i túnels d'accés 1.2-1.3
D Centrals elèctriques subterrànies, túnels de carreteres primàries i de ferrocarril, refugis subterranis per a defensa civil, boques i interseccions de túnels
0.9-1.1
I Centrals nuclears subterrànies, estacions de ferrocarril, instal·lacions públiques i esportives, fàbriques, túnels per a canonades principals d'aigua 0.5-0.8
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: QAplicacions:
– Estimació de l'índex GSI
– Mòdul de deformació mitjà
– Mòdul de deformació per a roques febles i quasi seques
44'ln9 QGSI (Q’ és el resultat d'aplicar Barton però sense la correcció per esforços, Jw i SRF)
QEmitjà log25 (GPa)
36.02.0 QHEmitjà (GPa)H = Profunditat del túnel (> 50 m)
CLASSIFICACIÓ DE BARTON: Q• Correlació amb el RMR
– Correlacions semblants proposades per autors de diversos països
44ln9 QRMR
CORRELACIÓN FUENTE USO r RMR=5.9logQ+43 Nueva Zelanda Túneles 0.81 RMR=9LnQ+44 Diversos orígenes Túneles 0.77
RMR=12.5logQ+55.2 España Túneles - RMR=5LnQ+60.8 Sudáfrica Túneles - RMR=43.89-9.19LnQ España Minería de rocas blandas - RMR=10.5LnQ+41.8 España Minería de rocas blandas 0.66 RMR=12.11logQ+50.81 Canadá Minería de rocas duras - RMR=8.7LnQ+38 Canadá Túneles, rocas sedimentarias - RMR=10LnQ+39 Canadá Minería de rocas duras - RMR=log Q +43 Nueva Zelanda Túneles -
LA CLASSIFICACIÓ SMR
Slope Mass Rating (SMR):• Representa una millora significativa de la classificació
de Bieniawski per a la seua aplicació a talussos
• Definició de l'índex SMR:
4321 )( FFFFRMRSMR Bàsic
LA CLASSIFICACIÓ SMR• F1: És una mesura del paral·lelisme entre la
direcció de les discontinuïtats i el talús
LA CLASSIFICACIÓ SMR• F3: És una mesura de la relació entre els
cabussaments de la discontinuïtat i el talús
– Per a trencaments planars i en falca:• Condicions molt favorables: |j – s| > 10º• Favorables: |j – s| = 0-10º• Normals: |j – s| = 0º• Desfavorables: |j – s| 0 – (-10º)• Molt desfavorables: |j – s| < -10º
– Per a bolcades:• Molt favorables: |j + s| < 110º• Favorables: |j + s| 110 - 120º• Normals: |j + s| > 120º• No hi ha condicions desfavorables/molt desfavorables
LA CLASSIFICACIÓ SMR• F4: Expressa l'origen o forma d'excavació del
talús– Talús natural: +15– Excavat per pretall: +10– Voladura suau: +8– Voladura normal o excavació mecànica: 0– Voladura deficient: -8
CLASSIFICACIÓ SMR (Romana, 1982)TIPUS DE TRENCAMENT MOLT
FAVORABLE FAVORABLE NORMAL DESFAVORABLE MOLT DESFAVORABLE
P
A
|j-s|
>30º 30-20º 20-10º 10-5º <5ºT |j-s-180|
W |i-s|
P/T/W F1 0.15 0.40 0.70 0.85 1.00P/W B |j| ó |i| <20º 20-30º 30-35º 35-45º >45º
P/WF2
0.15 0.40 0.70 0.85 1.00T 1.00P
C
j-s >10º 10-0º 0º 0-(-10º) <(-10º)W i-s
T j+s <110º 110-120º >120º - -
P/T/W F3 0 -6 -25 -50 -60EXCAVATION METHOD (F4)
Talús natural +15 Excavació mecànica 0
Pretall +10 Voladura deficient -8
Voladura suau +8
P: Trencament planar; T: trencament per bolcada; W: trencament en falca.
CLASSIFICACIÓ SMRFuncions contínues alternativesTomás et al., 2003; 2004; 2006; 2007
•Alternativament als valors discrets tabulats hi ha funcions contínues per a calcular F1, F2 i F3.
•Eliminen part del grau de subjectivitat
•Assignen un únic valor a cada talús
•Faciliten la creació de rutines informàtiques per a calcular SMR
)17(101atan
5003
2516
1 AF
)510017(atan
1951
169
2 BF
CF atan31303
)120(atan71133 CF
Trencament en falca i planar
Trencament per bolcadaNOTA: arctan en º.
Trencaments planars a la vora de les vies de FGV (El Campello)
CLASSIFICACIÓ SMRTrencaments planars
Trencaments planars (Benidorm)
DesplomeCaboteje
LA CLASSIFICACIÓ SMRBolcades
Cercle talús
Pol talús
Cercle discontinuïtat
Poldiscontinuïtat
A
CLASSIFICACIÓ SMRFalques
Cercle talús
Cercle Discontinuïtat 1
Cercle discontinuïtat 2
Pol talúsPol disc. 2
Pol disc. 1Línia
d'intersecció
Pol líniaintersecció
LA CLASSIFICACIÓ SMR
Classe I II III IV V
SMR 100 – 81 80 - 61 60 – 41 40 – 21 20 – 0
Descripció Estable Estable Parcialment estable Inestable Completament
inestable
Estabilitat Sense trencament
Trencament d’alguns
blocs
Planars al llarg
d’algunes juntes i moltes falques
Planars o grans falques
Planars grans o circulars
(com els sòls)
Probabilitat de
trencament0 0.2 0.4 0.6 0.9
4321 )( FFFFRMRSMR Bàsic
Pedrera de Fontcalent (Alacant)
LA CLASSIFICACIÓ SMR
Bolcades
Trencaments planars
RMRb=72
SMR=63 – Classe II -Estable
RMRb=72
SMR=62 – Classe II -Estable
LIMITACIONS DE LES CLASSIFICACIONS
• No s'han d'usar aïlladament (com a eina única) sinó en el context d'un procés global de disseny en enginyeria
• S’han d'usar només en fases preliminars o de planejament, però no per a definir les mesures finals de disseny
• Les classificacions són essencials per a controlar les condicions del massís durant la construcció, perquè permeten una comparació efectiva entre allò previst en el projecte, a partir de la investigació geotècnica, amb la realitat
“No hi ha res més perillós que un ximple amb iniciativa”