Butlletí informatiude l’Associació

d’Antics AlumnesMaristes de Mataró

Núm. 45, JUNY 2015

· L’associació dels Antics alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.· Entitat d’exalumnes maristes degana de tot l’Estat, fundada el 1902. · Domicili social Col·legi Valldemia: La Riera 124. Apartat de correus 6 - 08300 Mataró.· Telèfon a disposició dels socis: 600 470 067, Fax: 93 741 42 98, E-mail: valldemiantics@gmail.com· Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE.· Direcció i Maquetació: Clara Soteras i Acosta.· Disseny: Lluís Gallifa.· Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Clara Soteras i Acosta i Roger Torres i Liñán.

Beques Antics Alumnes Premis pels millors treballs de

De lectura...Saül Gordillo i Josep Diví,

els seus nous llibres

1

6De professionalsLa tranquil·litatde la natura

5Facebook:La vida d’una antigaalumna a Israel:8

MÉS QUE BEQUES... EL PREMI A L’ESFORÇ

recerca realitzats pels alumnes de 2n de Batxillerat del col·legi. Científic, tecnològic, social i humanístic.

Un joc de taula: L’univers de Tintín de Martí Prat Esquerdo

La teva també és bona de Carla Pascual Tubert

L’estabilitat política i sense guerres, el principal anhel que té de Catalunya

Ús del cromoglicat disòdic pel tractament de la dermatitis atòpica d’Anna Bosch Rico

Un altre retrat de Bob Dylan de Toni Luis Cristófol

2

S PS

QU

E

Núm

. 45

BEQUES ANTICS ALUMNES 2015

Les beques dels Antics Alumnes 2015 tornen a premiar l’esforç i l’originalitat de les investigacionsUn joc de taula: L’univers de Tintín, de Martí Prat Esquerdo. Tutor: Joan Bracero.

Beca Germà Doroteo (Marista. Medalla de la Ciutat. Home compromès i estimat pels alumnes i la societat mataronina. En homenatge i record a tots el germans i professors que han treballat a l’obra marista)

Com la majoria d’edicions de les ”Beques”, sempre tenim el treball sorpresa. Enguany ha estat la creació d’un joc de taula inspirat en el perso-natge de Tintín. Llàstima que a Bèl-gica no tinguéssim maristes, tenint l’autor d’El Petit Príncep com a antic alumne i a Georges Remi, seria mas-sa. El treball conté un procés històric ben fet, a partir del còmic en general, passant per capítols sobre la inspira-ció i el treball per arribar a la creació del personatge. En aquest cas no po-dem endevinar l’escena del seu futur professional; sabem que el personat-ge l’acompanyarà tota la vida i prova-blement en restarà en herència.

Una presentació molt ben estructu-rada acompanyada de dicció radiofònica que pot ajudar en qualsevol àmbit.

La vàlua del treball, a part de la idea del joc i el que comporta, ve relacio-nada amb el contingut previ relacio-nat amb els fets històrics del creador, del còmic, dels personatges d’altres autors de l’època, la descripció de la visita al museu i de moltes informa-cions complementàries.

Per a qui li pugui interessar, es par-la dels clubs Tintín, associacions de fans de les aventures d’aquest per-sonatge, que van començar a aparèi-xer el 1958 a França però s’han estès arreu i avui en dia encara són entitats vives i fortes. A Catalunya trobem l’associació 1001 (antigament Tin-tinCat, però per qüestions de drets d’autor ara es diu com el gos d’en Tin-tín però en números), una associació que vol aplegar tots els tintinaires de

Catalunya. Du a terme tasques de di-vulgació de l’obra d’Hergé i preserva i cataloga el patrimoni tintinesc de Catalunya. L’associació 1001 és molt activa, ja que publica una revista cada sis mesos.

CONCLUSIONS: Un cop acabat el treball es confirma que realment l’univers Tintín és prou ampli com per elaborar un joc de taula amb una certa complexitat i que vagi més enllà de la simple reproducció gràfica dels personatges d’Hergé.

Fins i tot es planteja un joc que pren com a centre Hergé i el seu uni-vers, sense restringir-se al personat-ge de Tintín.

Quedem pendents de poder dema-nar al Reis Mags una versió del joc pel proper 6 de gener.

La teva també és bona, de Carla Pascual Tubert. Tutora: Cecília Bertran.

Beca Pelegrí Ferrer (Home d’empresa enamorat de la pedagogia. Fundador de Caixes d’Estalvia Cuba i cofundador del Centre Catòlic de Mataró i de Valldemia)

En aquest treball hem vist, a part de l’interès en fer una feina ben feta, que la noia es mou molt bé tant entre

taulells de laboratori com en el re-menat de dades. Estem davant d’una possible investigadora… Altra vegada,

i això passa en els treballs de nivell, és necessari no quedar-se en expe-riències a nivell casolà, sinó que cal

3

S PS

QU

E

Núm

. 45

BEQUES ANTICS ALUMNES 2015

No sabem si el tema del treball té res a veure amb el futur professio-nal de l’autora, però des de la nostra percepció creiem que seria possible. Celebrem que hagi demanat i acon-seguit la participació de professionals de nivell. Com una part important de treballs, té relació amb temes vincu-lats amb la família, opció que facilita la trobada de “voluntaris” i que mos-tra un interès per donar a conèixer temes, estudiar-los i en aquest cas trobar-hi remei.

A la introducció ens parla del gran augment de casos de dermatitis atò-pica en nens. Aquesta malaltia provo-ca una picor molt intensa a diferents zones de la pell causant nombroses ferides amb possibles infeccions, a causa d’una malformació a l’epiteli de la pell. Per això cal seguir un trac-tament diari i acurat sobre el pacient,

Ús del cromoglicat disòdic pel tractament de la dermatitis atòpica, d’Anna Bosch Rico. Tutora: Cecília Bertran.

Beca Ermengol Coll (Mossèn, amant de les ciències físiques i naturals. Promotor i fundador de l’escola i que li va donar nom)

mantenint una bona higiene, sense utilitzar productes químics, portant les ungles netes per evitar infeccions i evitant portar roba que no sigui de cotó, ja que sinó el quadre mèdic po-dria empitjorar.

Aquesta situació desespera, alhora, als nens que la pateixen i als pares, que no troben solucions a llarg termi-ni per aquest problema. Un dels fets que ens anomena com a motiu de la investigació és que un fàrmac amb base d’aquest producte es comercia-litzi a Estats Units i no a Europa. Aquí cal obtenir-lo a través de les fórmu-les magistrals de farmàcia i si entrés a formar part dels medicaments co-mercialitzats, segurament, podria ser molt més econòmic.

Ens parla de l’aplicació de cremes hidratants en el primer estadi de la malaltia, i que cal deixar posterior-

ment per anar a tractaments més intensos, de més impacte econòmic per les famílies. Per això, l’objectiu principal és elaborar una crema amb base a aquest producte i estudiar si és eficaç.

CONCLUSIONS: Millora en les apli-cacions, excepte en el cas de psoriasis. Quan es deixa d’aplicar la crema, es torna a l’estadi inicial. No eradiquem la malaltia ja que per això també s’haurien d’eradicar els al·lergògens que la provoquen. El cost estimat, sense estudis financers, podria ser per sota dels 30 €. A través de labo-ratoris Uriach ha pogut saber tot el procés d’aprovació d’un nou fàrmac.

Entre els objectius secundaris, vi-sita uns laboratoris especialitzats en cremes, crea un DMF, document per l’aprovació de nous fàrmacs a la CCE, i l’estudi de viabilitat econòmica.

intentar anar el més amunt possible en quant a l’ajuda de professionals i entitats. No sempre s’aconsegueix, però cal intentar-ho.

En una llarga introducció ens expli-ca que el tema pel qual es va voler centrar al principi de proposar-se el treball de recerca no va ser ni de bon tros la llet materna.

Al veure que amb l’alimentació en general, el primer tema, no se sentia còmoda va optar pel tema de la llet en general, i investigant i intentant buscar els objectius del treball, va arribar al que ara és el tema princi-pal: investigar la composició química de la llet materna segons el temps i tot el que l’envolta.

Una recerca més detallada d’informació, li va permetre acabar de decidir, al veure que el tema triat barrejava diversos àmbits de la cièn-

cia que li cridaven molt l’atenció. Era un tema que mesclava tant la part química com la biològica molt a fons i també l’estadística i la interpretació de gràfics.

El fet de necessitar certes mostres, a les quals l’única manera d’accedir-hi era la de posar-se en contacte amb la donant, va fer la feina de recerca més dura, però alhora també molt més enriquidora, pel fet de poder agrair en primera persona l’interès de la donant o els ànims que molta gent li transmetia al llarg del projec-te.

Sense aturar-nos en la professió de dades, cal destacar la participa-ció de laboratoris i el descobriment d’entitats relacionades: Lliga de la llet, ALBA-Alletament matern, Fede. Cat. Suport Lactància, Fede. Espan-yola i el Banc de Llet Matena.

CONCLUSIONS: Ha pogut demos-trar que és cert que la composició química de la llet materna humana varia amb el temps. Una altra dels aspectes que ha pogut comprovar és que cada mare té la seva pròpia llet, amb els mateixos nutrients que les altres mares, però les propor-cions són diferents. Es podria dir que cada mare té l’aliment perfecte per nodrir al seu fill i que aquest aliment s’adapta a les necessitats vitals del nadó.

Acaba fent-se ressò de les contro-vèrsies en aquest tema tot dema-nant que la gent gaudeixi d’una acció tant bonica com és l’alletament.

Demana que s’investigui més en aquest tema i sobretot la unanimitat en totes les respostes que es donen a les mares lactants per part de la gent professional a la qual acudeixen.

4

S PS

QU

E

Núm

. 45

BEQUES ANTICS ALUMNES 2015

Entrevista realitzada per Clara Soteras @clarasoteras

En aquesta edició el jurat ha estat...Tribunal científic itecnològic:

- IGNASI FONT: Llicenciat en Biologia.- CARLES MONTERO: Llicenciat en Farmàcia.- FELIP PUIG: Enginyer de Telecomunicacions.- IMMA PRAT: Llicenciada en Odontologia. Màster en Ortodòncia pediàtrica.

Tribunal humanístic isocial:

- TONI CEBRIÁN: Llicenciat en periodisme.- XAVIER GIRIBÉS: Llicenciat en Ciències Empresarials. Màster Busi-ness ESADE.- JAUME PIGEM: Llicenciat en Ciències Empresarials. Màster Business ESADE.

TONI CEBRIÁN, membre del jurat 2015

Quants anys fa que és jurat de les be-ques dels Antics Alumnes?És la segona edició en què hi participo.

Com valora l’existència d’aquestes beques?Crec que són una iniciativa molt posi-tiva, més enllà del premi que també és interessant. Fomenten la creativi-tat i posen en contacte els alumnes amb la realitat d’enfrontar-se a una tasca de recerca que els permet apli-car coneixements adquirits i desco-brir-ne de nous. És una feina que de-mana rigor i constància. A més crec que és una oportunitat per deixar entreveure capacitats i aficions que

potser no som capaços d’identificar en el seu dia a dia.Quin ha estat el nivell dels treballs enguany?En general, sobre els treballs que jo he pogut llegir, força bo. Si comparo amb els de l’any passat, crec que ha estat més equilibrat i per tant ha es-tat més difícil de valorar. Un treball de recerca necessita no només d’un bon tema, sinó també de diferents enfocaments, una bona hipòtesi i encara més una rigorosa conclusió. Però també exigeix disciplina i ser acurats en les formes i això s’ha po-gut veure de forma evident.

Com veu la capacitat dels estudiants?Veig moltes capacitats latents en els alumnes i crec que és una tasca essencial dels tutors i tutores acom-

Toni CebriánLlicenciat

enPeriodisme

Un altre retrat de Bob Dylan, de Toni Luis Cristófol. Tutor: Joan Bracero.Beca Ramon Cuspinera (Gran estudiós del llatí i del món romà. Cofundador i professor d’Història i Retòrica)

Des de fora la barrera moltes ve-gades es pot pensar que un treball en l’àmbit de les humanitats mai pot ser comparable amb un de tècnic o científic. Fins i tot durant anys a la nostra escola no teníem batxillerat de “lletres”. En la feina que s’ha va-lorat en aquest treball es demostra que l’estudi del producte, el disseny de materials, les necessitats del con-sumidor i la creació d’un prototip, són també etapes en la creació artística. En el treball no trobem referències al seu futur professional, però apostem que sigui el que sigui el sabrà desen-volupar i vendre amb qualitat. Descriu el format del treball, dient-nos que té un disseny tot especial perquè quan

s’estudia l’art s’ha d’estudiar com a art. “I penseu que a l’art li agraden molt els colors”. Tant per fer la por-tada, l’estructura, les caràtules dels discs, com per maquetar el treball es va posar en contacte amb dis-senyadors gràfics per assessorar-se i ha creat una obra artística sobre un dels millors personatges artístics. Un dels personatges més emblemàtics entrevistats en aquest treball ha estat Milton Glaser, el dissenyador d’I Love New York, que va crear un dels pòsters més coneguts de Bob Dylan. El treball comença a partir de l’anada a Viena i un cop passats per davant dels quadres de Klimt, al Stadthalle. La crònica descriptiva del

concert té un nivell sublim que endin-sa al seu contingut.

CONCLUSIONS: En aquest cas, re-flexions extenses que resumim amb un dels seus paràgrafs.

“Ai, Ai Dylan, que complicat que ets! Porto gairebé un any estudiant-lo i ara mateix em costa donar una con-clusió de l’admirable figura. Ha estat fascinant conèixer-lo. Trobador, jo-glar, poeta, músic, cineasta, escriptor, pintor, model, geni. Cantant protesta, quin terme més polèmic, oi? Com els va fer anar a tots, eh! I com encara hi ha gent que el confon. Admiro el que va fer, m’agrada que fes el que li sor-tia de dins contra el que tots volien”.

panyar-los en el procés d’elaboració del treball ajudant a descobrir qui-nes són aquestes capacitats, a po-tenciar-les i polir-les. Crec que els millors treballs solen ser aquells en què el tema escollit és realment atractiu per als alumnes, i això es fa molt palès en el resultat final. Aquest és un dels meus eslògans de capçalera: Apassioneu-vos per algu-na cosa en la vostra vida!

5

S PS

QU

E

Núm

. 45

DE PROFESSIONALS...Entrevista realitzada per Clara Soteras i Roger Torres @clarasoteras @RTLbcn

Núria Español és antiga alumna de Valldemia i ens presenta el seu espai de treball, un lloc idíl·lic.

Explica’ns on es troben les cases rurals que tens.Tenim dues cases rurals que es troben a la mateixa finca; estan molt a prop de la Roca del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. A l’estiu les lloguem juntes perquè comparteixen piscina, però durant la resta de l’any també les podem llogar per separat. Cada casa, individualment, té capacitat per a un màxim de 10 persones.

Núria Español: “Tranquil·litat, natura, relax…A una casa rural tens tot l’espai per a tu”

Fa una dècada, això del turisme rural era força desconegut. Per què creus que hi ha hagut un boom en els darrers anys?Jo crec que ha estat perquè la gent busca més el contacte amb la natura.

I tu, quan vas pensar en endegar aquest negoci?De fet, ja fa molts anys que els meus pares llogaven la casa a l’estiu, però farà ara 2 anys que la lloguem tot l’any.

I com és el teu dia a dia a la casa rural?De fet, a la casa rural només hi dedico 2 dies a la setmana, per endreçar-la i preparar-la per quan vinguin els següents clients. Durant els caps de setmana també s’ha d’estar molt pendent dels hostes, per si sorgís qualsevol problema.

Ara que fa 2 anys que llogueu les cases durant tot l’any, creus que és un negoci molt sacrificat?Com que lloguem les cases íntegres (és a dir, que no oferim servei de restauració), el negoci no és excessivament sacrificat. L’únic que s’ha de tenir en compte és estar ben localitzable durant el cap de setmana; a banda d’això, res més enllà que un altre tipus de negoci.

Quan els teus pares llogaven la casa durant l’estiu, tu ja tenies clar que t’acabaria agradant dedicar-te al turisme rural?

Doncs no, ni m’ho havia plantejat. Jo només estava pendent d’anar al col·legi!

Com recordes el teu pas per Valldemia?Només hi vaig estar durant 3 cursos, però m’ho vaig passar d’allò més bé. Tot i així, recordo que també ens feien estudiar i treballar molt.

Recordes alguna anècdota del col·legi? Durant les classes al laboratori fèiem de les nostres quan el mestre estava girat cap a la pissarra. També recordaré sempre que vam gaudir molt del viatge de final de curs. I quin professor destacaries? El germà Mugueta i el germà Simeó són els que em van deixar més empremta.

Ara que parlem d’escoles, hi ha algun paral·lelisme entre les convivències infantils i una casa rural com la teva?A les convivències infantils s’ha de compartir espais, temps, jocs... En una casa rural com la nostra també, perquè normalment s’ajunten diverses famílies d’amics i acaben compartint espais, temps i jocs.

Per acabar, quin valor dels que vas aprendre a Valldemia t’ha ajudat a ser qui ets avui? Sobretot els valors del companyerisme i l’amistat.

Si voleu saber-ne més...www.cansantjoan.com

Què tenen de diferent a la resta de cases rurals de Catalunya?El millor de les nostres cases rurals és que es troben enmig de la natura però, tot i així, estan molt ben comunicades. Molt a prop del mar i de la muntanya... És un paratge molt tranquil!

Per què recomanaries a una família o una parella que passés les vacances a una casa rural i no a un hotel convencional?A la casa rural, pots fer més la teva. No has de dependre d’horaris ni has d’estar pendent de si pots anar a l’habitació perquè te l’estan arreglant. Tens tot l’espai de la casa per a tu.

Quin tipus de famílies vénen a les teves cases?Bàsicament, persones que volen gaudir de la tranquil·litat d’estar envoltats de la natura, que volen relaxar-se i, sobretot, compartir moments en família.

Núria Español. Foto: N.E.

Can Sant Joan. Foto: N.E.

Can Sant Joan. Foto: N.E.

6

S PS

QU

E

Núm

. 45

DE LECTURA...

Saül Gordillo: “A Revoltats surten un Junqueras molt desconegut i un Molinero incisiu”

Saül Gordillo. Foto: S. G.

L’antic alumne de Valldemia i periodista d’El Periódico digital, Saül Gordillo, presenta Revoltats, un llibre que versa sobre la situació política actual de Catalunya, amb el 9N a l’esquena i les eleccions del 27S al punt de mira. Gordillo no ha estat sol en aquesta empresa, ans el contrari: Revoltats reflecteix les converses que han mantingut dues personalitats del país amb posicions completament oposades sobre com serà el futur català. Ja a la venda a totes les llibreries de Mataró i el Maresme, Revoltats es postula com a espai de reflexió dels pros i contres d’una Catalunya independent.

Revoltats, un llibre més sobre el procés sobiranista català?És un llibre que aporta una visió molt diferent del procés, és un diàleg entre Oriol Junqueras i Justo Molinero que ofereix una mirada fins ara inèdita. Una conversa entre un polític independentista que té un paper clau en el procés i un empresari i comunicador que no és independentista però que també està ‘revoltat’ per les injustícies socials i la situació que viu Catalunya.

Portada de Revoltats

Ha estat complicat reunir dues po-sicions tan allunyades respecte el procés? La idea del llibre va sorgir després d’una entrevista que Molinero va fer a Junqueras a la seva emissora de rà-dio. I quan van seure per conversar per primera vegada van sintonitzar ràpidament, així que reunir-los de nou ha estat molt fàcil.

Com s’ha gestat Revoltats?Vam quedar tres tardes al llarg d’un mes. Jo conduïa les converses entre ells i anava apuntant temes perquè en parlessin, així de senzill. Poste-riorment va venir la meva feina de transcripció, que em va ocupar una setmana. El llibre recull de mane-ra molt respectuosa la literalitat d’aquest diàleg.

I per què aquest títol?El llibre es diu Revoltats perquè els dos protagonistes no estan satisfets amb la situació social i nacional de Catalunya i proposen alternatives des d’una actitud de ‘revolta’.

Deies que Revoltats aporta una vi-sió nova. Què descobrirà el lector sobre Junqueras i Molinero?Moltíssimes coses, la veritat. Surt un Junqueras inèdit, molt desconegut, amb aspectes de la seva trajectòria vital, acadèmica i professional. I també surt un Molinero incisiu, gens afalagador amb Junqueras. Al mateix temps, però, conflueixen en molts aspectes malgrat ser tan diferents.

Alguna anècdota divertida de les trobades?Que Molinero es va presentar a la primera cita, a la casa de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts, més d’una hora tard. I a la segona cita, també amb retard. En el llibre s’explica per què.

Des de la teva visió periodística, hi ha més independentistes de cor o de butxaca?Com que no ens han deixat votar a

les urnes i tot són enquestes, es fa difícil –per no dir impossible– res-pondre la pregunta.

Tot i així, el 27S hi ha convocades eleccions al Parlament en clau ple-biscitària.No podem fer pronòstics perquè pri-mer hi ha les eleccions municipals i encara no està clar el dibuix de les candidatures que es presentaran als comicis al Parlament. El caràcter ple-biscitari el dóna l’elector amb el seu vot, no qui convoca els comicis. Si majoritàriament la gent vota forces sobiranistes, ningú no dubtarà que el resultat serà plebiscitari.

I com que els votants tenen tant de pes, es necessita que estiguin ben informat amb llibres com Revoltats.Crec que el procés és un assumpte molt important i que és lògic que se’n parli i que els mitjans n’informin tant. Tanmateix, potser hi ha mo-ments i espais que haurien de que-dar al marge d’aquest debat, encara que sigui per preservar-lo i revalorit-zar-lo.

Abans d’acabar, Saül, confessa’ns el teu fragment preferit del llibre pels lectors de Saps que...Una frase de Molinero a Junqueras: “Oriol, no vull que siguis un plorami-ques”.

7

S PS

QU

E

Núm

. 45

Entrevistes realitzades per Clara Soteras i Roger Torres @clarasoteras @RTLbcn DE LECTURA...

Josep Diví és antic alumne de Valldemia i tot i que es dedica a l’odontologia, no ha abandonat la seva vessant més literària. Ara ens presenta el seu llibre.

Primer de tot expliqui, pels lectors del “Saps que...” de què va el seu llibre Sonrisas sin cargo?És una denúncia en clau de sàtira sobre la pèrdua dels valors ètics en una pro-fessió com és l’odontologia, que hauria de ser de caràcter sanitari i que ara ma-teix és lluny de ser-ho. Per aconseguir-ho faig servir d’excusa les aventures i desventures personals d’un dentista a l’època actual.

Com es va decantar per aquesta te-màtica?Tenia diverses idees al cap, però em vaig decidir per aquesta primer perquè ho tenia tant a mà! I també degut al ma-lestar que ens produeix a molts metges estomatòlegs el veure com la població cau de quatre potes en el mercantilis-me ferotge, on l’engany al pacient és la norma per escurar-li les butxaques inventant tractaments que no necessi-ta i, sovint, realitzats amb material de pèssima qualitat. Tot molt ben emboli-cat, això sí, amb un munt de publicitat enganyosa i finançaments bancaris que qualsevol pot oferir. Però per damunt de tot volia que la gent s’ho passés bé. El pensar arriba al tancar la novel·la.

Què diferencia el seu llibre de la resta? És una temàtica que mai ningú havia posat sobre la taula (no hi ha tants den-tistes escriptors i menys que facin una sàtira sobre la seva feina). De fet no co-nec cap novel·la ambientada en el món de les clíniques dentals. L’escriptora Care Santos la va presentar com la pri-mera novel·la negra de dentistes.

Josep Diví, dentista i escriptor.L’odontologia convertida en novel·la negra

Quin tipus de novel·les es veu es-crivint? És el mateix tipus de les que acostuma a llegir?No tinc una temàtica preferida com a lector i escriptor. Penso que el més important és seguir el que ens diu el cor. Cada tema requereix la seva prò-pia narrativa. A vegades és l’humor, a vegades la novel·la negra, a vegades el misteri, depèn. En el món del cinema per exemple, sempre m’han agradat més els directors que aporten la seva personalitat a gèneres diferents que els que sempre fan la mateixa pel·lícula. De totes maneres no em veig escrivint novel·la rosa ni ciència ficció.

Un dentista que escriu! D’on surt aquesta afició?Les expressions artístiques m’han inte-ressat des de sempre. De petit pintava a l’oli i de jove vaig fer cinema indepen-dent. Durant els deu anys de carrera de medicina i l’especialitat, procurava aprovar-ho tot per juny per gaudir de temps a l’estiu per fer cinema. He rea-litzat una dotzena de curts i migmetrat-ges i tinc força premis nacionals i in-ternacionals d’aquells anys. Va ser una època magnífica per mi.

Quan anava a Valldemia, pensava en dedicar-se a la literatura o a l’odontologia?Ni a una cosa ni a l’altra. No sabia pas per on tirar. Quan vaig sortir de Vall-demia potser m’inclinava pel cinema, però va poder més la idea que seria molt difícil fer el que m’interessava en un àmbit tan condicionat per les sub-vencions (o potser això és només una excusa per no tenir el valor de trencar un esquema molt establert en aquells anys: els que teníem bones notes ens tocava estudiar una bona carrera). El que sí que vaig veure clar aviat en les meves matrícules de l’assignatura de cirurgia era que tenia una mentalitat molt pragmàtica i que em guanyaria la vida amb la meva habilitat manual.

Com combina les dues tasques? Quina creu que comporta més dedicació?Dedicar-se a qualsevol feina requereix un esforç. No va ser bufar i fer ampolles arribar al nivell que tinc com a metge

estomatòleg. Ara, en canvi, me’n surto dels treballs difícils quasi amb els ulls tancats, cosa que no es pot dir de la li-teratura, que encara em requereix molt d’esforç i temps.

Suposo que entre tants pacients, deu haver sentit milers d’històries dignes de llibre. És així? I tant! Per escriure milers de novel·les! Però dono fe que entre els personatges de Sonrisas sin cargo no hi ha ningú que es pugui sentir identificat. Això no vol dir que el resultat no sigui cent per cent real.

I segurament també deu tenir molts fans a la seva consulta. Què en diuen els pacients? Els que em coneixen de l’època que feia cinema no es sorprenen. Els altres es queden una mica sobtats. Però a tots els fa gràcia i la volen llegir (potser per saber en quines mans deixen la seva boca).

Té plans de futur d’escriure més lli-bres? La meva segona novel·la es titula Fragmentos para una historia i ja es troba en venda en format digital a les plataformes clàssiques com Amazon o Casa del Libro i estic movent-me perquè aviat surti en paper.

Ens pot avançar en primícia quin és el tema d’aquesta novel·la? Fragmentos para una historia és una novel·la completament diferent a Son-risas sin cargo. És una història sobre un secret que involucra a tres dones de diferents generacions sense que elles arribin a saber-ho mai, però sí el lector. La gràcia, penso, és la manera com està escrita: com un trencaclosques molt fàcil de seguir i on el lector va de sor-presa en sorpresa. I estic enllestint la meva tercera novel·la, La furia de los perdedores, una història negra molt fonamentada en l’actualitat.

Portada de Sonrisas sin cargo

Josep Diví. Foto: J.D..

8

S PS

QU

E

Núm

. 45

FACEBOOK: MARISTES A ISRAEL

Què hi fas a Israel?Fa 15 anys que hi visc. Sóc turope-radora i guia turística llicenciada pel ministeri de turisme israelí. Estic es-pecialitzada en peregrinatges, història i arqueologia. Em dedico, sobretot, a preparar tot el que un grup de viat-gers i visitants necessita per a poder venir a passar uns dies a Israel. Part de la meva feina consisteix també en vendre Terra Santa al públic d’Amèrica Llatina i Europa.

Quant fa que vas marxar de Catalun-ya?Vaig marxar de Catalunya quan vaig acabar COU. Aleshores, vaig anar a estudiar filologia alemanya i llengües romàniques a la Universitat de Heidelberg a Alemanya.

Per què vas decidir marxar?Volia canviar completament d’ambient i aprendre idiomes.

Fins quan tens previst quedar-te a Israel? Doncs la veritat és que no ho sé. De moment no tinc planejat tornar a Catalunya. Algun dia, quan em jubili, potser hi torno.

Digues-nos una cosa que trobaves a faltar de la teva terra.Embotits de primera, uns bons formatges, les festes de la terra... I, sobretot, l’estabilitat política, sense guerres.

Quines diferències de ritme de vida hi ha respecte Catalunya?Aquí tenim un horari molt europeu, que s’assembla més al dels països nòrdics que al de Catalunya. Els nens van a l’escola fins a les 14h de la tarda i els grans acostumen a tenir jornada intensiva de 8h a 16h.

Ara ve l’època de l’estiu, quina tem-peratura teniu aquí?Israel és un país d’extrems. Tenim de tot, desert, mediterrani, muntanyes... A cada lloc hi ha una temperatura di-ferent. On visc jo, Nazareth, és força sec i el pic de l’estiu se situa als 40 graus. Tot i així, sempre gaudim d’una lleugera brisa que ens ho fa més su-portable.

Com es viu aquesta època de l’any? S’assembla a l’estiu de Catalunya, amb vacances? L’estiu s’assembla al de Catalunya. De fet, tot gira al voltant dels nens, que aquí tenen 2 mesos de vacances, juliol i agost. A més a més, moltes oficines governamentals tanquen les dues úl-times setmanes d’agost.

Estàs lluny de la teva família i amics. Com et comunicaves amb ells?Doncs en aquests últims anys les no-ves tecnologies ens ho han posat tot molt més fàcil. Hem aconseguit estar més sovint en contacte amb la gent que estimem i que estan lluny. La clau per fer-ho ara és el Whatsapp, el co-rreu electrònic o l’Skype.

Què en penses de poder estar en contacte amb tots els Antics Alumnes a través del compte de Facebook?Em sembla genial! He aconseguit recuperar el contacte amb molts amics de l’escola gràcies al Facebook. M’ha estat de molta utilitat.

Quin és el professor que recordes més?El Germà Mogueta el recordo espe-

cialment. Ens donava l’assignatura d’història a primer de BUP i el Germà Fèlix també el tinc present. Recordo també tots els altres germans com l’Aníbal, l’Àlvarez, l’Aragón...

Què és el que més t’agradava de l’escola?L’edifici de l’escola segueix sent quel-com excepcional i el pati és increïble. M’hi vaig sentir molt bé.

Un valor moral que t’hagi transmès l’escola:Solidaritat, responsabilitat, amistat... però també n’hi ha molts altres. És impossible destacar-ne només un.

Una frase que per tu defineixi l’escola: Valldemia va ser per mi una segona casa. Ara no sé com serà, però en aquells anys, l’escola sempre tenia les portes obertes als alumnes, no tancava mai. Ens trobàvem els amics al pati o al seminari per a poder estudiar i ens passàvem tota la tarda i part del vespre allà. Llavors ens tocaven les 9 del vespre i el pare Benito ens deia: “vosaltres no teniu casa?”. Sempre ho recordaré.

M. Martínez: “Trobo a faltar l’estabilitat política, sense guerres” La Montserrat Martínez ens explica com és el país on viu ara i els records que té de l’escola.

MontserratMartínez País: Israel

No hi ha diferència horària

→ISRAEL

FEU-VOSAMICS DEL’ASSOCIACIÓAL FACEBOOK