01-Nadalfantasmes-VAL *Maqueta Superdefinitiva Piñata

01-Nadalfantasmes-VAL_*Maqueta Superdefinitiva Piñata 25/11/15 09:42 Página 1

Col·lecció dirigida per

Paco Anton

Charles Dickens

Il·lustracions

Patrick Benson

Adaptació

José María Pérez Zúñiga

Traducció

Ramon Masnou

Activitats

Arturo García Ruiz


Nadal de fantasmes

Un cor dur com una pedra 9

Un autèntic rondinaire 11

El fantasma de Marley 17

L’Esperit dels Nadals Passats 24

L’Esperit dels Nadals Presents 36

L’Esperit dels Nadals Futurs 51

Un home diferent 62

Activitats 71

Índex

Primera edició, 2009

Dipòsit Legal: B. 616-2009

ISBN: 978-84-316-9094-6

Núm. d’Ordre V.V.: AV76

© JOSÉ MARÍA PÉREZ ZÚÑIGA

Sobre l’adaptació.

© ARTURO GARCÍA RUIZ

Sobre les activitats.

© 1992 PATRICK BENSON

Sobre les il·lustracions.

© RAMON MASNOU

Sobre la traducció.

© VICENS VIVES PRIMARIA, S.A.

Sobre la present edició segons l’art. 8 del Reial Decret Legislatiu 1/1996.

Il·lustracions publicades per acord amb

Walker Books Ltd, London, SE11 5HJ.

Revisió lingüística de M. Àngels Diéguez.

Obra protegida pel RDL 1/1996, de 12 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la

Llei de Propietat Intel·lectual i per la LLEI 23/2006, de 7 de juliol. Els infractors dels

drets reconeguts a favor del titular o beneficiaris del © podran ser demandats d'acord

amb els articles 138 a 141 d'aquesta Llei i podran ser sancionats amb les penes

assenyalades als articles 270, 271 i 272 del Codi Penal. Prohibida la reproducció total

o parcial per qualsevol mitjà, inclosos els sistemes electrònics d'emmagatzematge, per

reproducció, així com el tractament informàtic. Reservat a favor de l'Editor el dret de

préstec públic, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d'ús del present exemplar.

IMPRÉS A ESPANYA

PRINTED IN SPAIN

Editorial VICENS VIVES.

Polígon Els Mollons. C/ Traginers, parcel·la 17. 46970 Alaquàs (València).

Imprés per Gráficas INSTAR, S.A.


Un cor dur com una pedra

La història que estic a punt d’explicar-vos és un conte

de fantasmes. Però no us espanteu, perquè estic segur

que no tindreu por. Aquest conte no tracta d’aquells

fantasmes de pa sucat amb oli que es passegen pels ce-

menteris i les cases velles aterrint la gent. Res d’això:

parla de l’esperit del Nadal, aquella època de l’any tan

bonica en què tots som feliços i ens mostrem generosos

amb els altres. Tots menys el vell Scrooge, que és el pro -

tagonista d’aquesta història.

Encara que us coste de creure, Ebenezer Scrooge odia -

va el Nadal. Scrooge tenia el cor dur com una pedra i

no feia res més que pensar en els diners. Fins s’estima-

va més passar fred abans de gastar-se un cèntim en

carbó per a l’estufa! El seu soci, Marley, feia set anys

que havia mort, i Scrooge ni tan sols havia plorat a

9


11

l’enterrament, perquè l’únic que li preocupava alesho-

res era que el funeral li isquera barat. Barat! Qui pen-

sa en els diners quan s’enterra un amic?

Scrooge era egoista i solitari com un mussol. Que te-

nia el cor dur, se li notava en l’aspecte, ja que Scrooge

tenia la cara resseca i pàl·lida, el nas afilat, els ulls en-

rogits i els llavis de color morat. En fi, que semblava un

fantasma. Caminava amb el cos corbat,1 i la seua veu

sonava seca i estrident2 com una porta sense greixar.3

10

Nadal de fantasmes

Un autèntic rondinaire

Aquesta història comença el millor dia de tot l’any: la

vigília de Nadal.1 Com sempre, Scrooge estava treba-

llant a la seua oficina: comptant monedes i fent núme-

ros en un llibre. A l’estufa de carbó cremava una brasa,

però era tan minúscula que quasi no calfava. No cal dir

que a Scrooge no li importava, perquè no notava el fred.

Com l’havia de notar si era tan insensible? En canvi, el

seu empleat, Bob Cratchit, no s’acostumava a fer comp-

tes i tremolar al mateix temps, i això que feia moltís-

sims anys que treballava per a Scrooge. El pobre Bob

s’arrimava tant com podia al ciri que il·luminava l’es-

criptori on treballava, fins i tot exposant-se a cremar-se

la punta del nas. Però ja us podeu imaginar que això no

aconseguia llevar-li el fred de damunt.

1 És a dir, el dia abans de Nadal.

1 És a dir, ajupit, com si tinguera gepa.

2 estrident: que fa un so agut i molt desagradable.

3 greixar: untar una cosa amb greix o amb oli.


A l’oficina no se sentia ni una mosca. Però, de sobte,

algú va dir amb veu alegre:

—Bon Nadal, oncle!

Scrooge va alçar el cap i va veure el seu nebot, que

acabava d’entrar per la porta.

—Ximpleries! —va respondre el vell arrugant el front—.

El Nadal és cosa de ximples!

—Que el Nadal és cosa de ximples? —va exclamar el

nebot de Scrooge—. No digues això, oncle, per favor!

—I tant que ho dic. Has entrat ací dient: «Bon Na-

dal!». Però, quins motius tens tu per a ser feliç? Ets bas -

tant pobre…

—I quin dret tens tu a estar trist? —va replicar ale-

grement el jove—. Ets bastant ric…

—Ximpleries! —va repetir Scrooge.

—No t’enfades, oncle.

—Com vols que no m’enfade si visc en un món ple

d’idiotes que no volen treballar ni guanyar diners? Si

fóra per mi, a tots els qui entraren per aquesta porta

dient «Bon Nadal!» els fregiria en oli bullint.

—Com pots dir això, oncle?

—És el que pense —va insistir Scrooge de mal hu-

mor—. Tu celebra el Nadal com vulgues i deixa que jo

el celebre a la meua manera.

—Però si no el celebres de cap manera!

12

Nadal de fantasmes


—Bon Nadal, Bob!

I Bob va contestar amb veu tremolosa a causa del fred:

—Bon Nadal!

Llavors Scrooge va alçar els ulls i va dir amb ràbia:

—Deixa’t estar de tantes felicitacions i posa’t a tre-

ballar ara mateix si no vols que et tire al carrer!

Ja veieu com era el vell Scrooge: un autèntic ogre.

Poc després es va començar a fer de nit, i va arribar

l’hora de tancar l’oficina.

«Maleït siga!», es va dir Scrooge. «Per què s’acabaran

tan prompte els dies? Si tingueren trenta hores, podria

guanyar molts més diners…».

El vell estava tan enfurit que es va aixecar2 de mala

gana. Bob Cratchit, en canvi, va apagar el ciri en un

tancar i obrir d’ulls i es va col·locar el barret amb un

somriure. Quan el va veure tan alegre, Scrooge va re-

mugar:

—Supose que demà voldràs tindre el dia lliure…?

—Si no hi teniu cap inconvenient, senyor…

—És clar que hi tinc inconvenients! Això de pren-

dre’s dies lliures és un autèntic abús! Si jo et descomp-

tara una part del sou per no vindre a treballar demà, et

semblaria terriblement injust, no és cert?

Cratchit va somriure amb timidesa.

15

Un autèntic rondinaire

—És clar que no. Però es pot saber quin profit traus

tu del Nadal?

—No es tracta de traure’n cap profit… El que impor-

ta és que, al Nadal, la gent obri el cor i s’esforça a ser

bondadosa i caritativa. I per això, encara que el Nadal

no m’haja donat mai ni un cèntim, puc dir que m’ha

afavorit i que continuarà afavorint-me en el futur…

—Molt ben dit! —va exclamar Bob Cratchit, i va co-

mençar a aplaudir.

Scrooge va mirar el seu empleat amb un gest tan fu-

riós que el pobre Bob va abaixar la vista i va continuar

fent comptes. Després, el vell va dir al seu nebot:

—Ja t’ho faràs! Tu i el Nadal, deixeu-me en pau.

—No t’enfades, oncle. Demà vindràs a sopar amb nos -

altres, veritat que sí?

—Adéu —va tallar-lo Scrooge.

—Ets un tossut, i ho sent de tot cor. Ja saps que mai

ens hem barallat per culpa meua. Et repetisc que estàs

convidat a sopar a ma casa, i per molt que remugues no

em pense posar de mal humor. Així doncs, bon Nadal,

oncle!

—Adéu —va repetir Scrooge.

El nebot de Scrooge es va girar per anar-se’n, però,

abans d’eixir, es va aturar al costat de Bob Cratchit i li

va dir:

14

Nadal de fantasmes

2 aixecar: alçar.


El fantasma de Marley

A la porta de la casa de Scrooge hi havia un picaporta

de ferro. Si arribava algú, podia fer-lo servir per a tru-

car; però feia molts anys que no el tocava ningú, perquè

el vell Scrooge ni tenia amics ni rebia visites.

El cert és que aquell picaporta no tenia res de parti-

cular. I, tanmateix, quan Scrooge va ficar la clau al fo-

rat del pany aquella nit i es va fixar en el picaporta, va

estar a punt de caure a terra de l’esglai. Perquè hi va

veure la cara d’una persona!

La va reconéixer de seguida: era la cara de Marley, el

seu antic soci. Però què feia Marley al picaporta? Mar-

ley estava mort i ben mort. El mateix Scrooge havia as-

sistit a l’enterrament…

Fóra com fóra, no hi havia cap dubte: aquell picaporta

tenia la cara del difunt1 Marley. Scrooge va sentir una

esgarrifança,2 i això que Marley el mirava amb molta

calma, sense donar cap mostra d’enuig ni irritació.

17

—Penseu, senyor, que el Nadal és només un dia cada

any… —es va atrevir a dir.

—Sí, un dia en què cobraràs sense treballar… Quin

abús! Bah, agafa’t el dia lliure, però depús-demà vull

que sigues ací de bon matí!

—No es preocupe, senyor: vindré a primera hora.

Una volta tancada l’oficina, Scrooge va anar fins a la

miserable taverna on tenia el costum de sopar. Va apro-

fitar per llegir-hi els diaris, ja que mai no es gastava ni

un cèntim comprant-ne cap, i en acabant se’n va anar a

casa. No cal dir que no tenia ni la més mínima intenció

de celebrar la nit de Nadal.

16

Nadal de fantasmes

1 difunt: mort.

2 esgarrifança: tremolor que pot provocar el fred, la febre o la por.


De sobte, es van sentir unes passes. I el pitjor era

que les acompanyava una remor4 metàl·lica, com si al-

gú s’acostara carregat amb una cadena molt pesada.

—Ximpleries! —va dir Scrooge—. No he de tindre por

de res!

Però, tot seguit, la porta de l’habitació es va obrir i

les mans de Scrooge van començar a tremolar amb tan-

ta intensitat que el plat de farinetes va eixir volant per

l’aire. No s’ho podia creure, però sabeu qui tenia pal-

plantat al davant?

El difunt Jacob Marley!

Era ell, sens dubte: Jacob Marley, amb les seues ulle-

res, la seua cueta, el seu jupetí5 i les seues botes. Només

dues coses el diferenciaven de com havia estat en vida:

tenia el cos transparent i duia una cadena al voltant de

la cintura. Era una cadena llarguíssima, i estava forma-

da per caixes fortes, claus, cadenats i llibres de comptes,

és a dir, per les coses que Marley havia utilitzat en el

seu negoci.

Scrooge, mort de por, es va tapar els ulls amb les

mans. Va esperar més d’un minut, però, quan es va des-

tapar els ulls, Marley continuava quiet al seu davant.

19


—Bah, ximpleries! —va dir Scrooge.

I llavors el picaporta va deixar de tindre l’aspecte de

Marley i es va convertir en la típica balda de ferro que

hi ha en tants edificis de tantes ciutats.

Tan bon punt va entrar a casa, Scrooge es va posar

el batí, les sabatilles i la gorra de dormir. Després, es

va asseure davant de la ximenera disposat a prendre’s

un plat de farinetes,3 com feia sempre abans de ficar-se

al llit.

Però, quan encara no havia començat a menjar, va

notar alguna cosa molt estranya. A les cases grans com

la de Scrooge, hi havia campanetes quasi a cada habi-

tació, que es feien servir per a avisar els criats. No cal

dir que a la casa de Scro oge no tenien cap utilitat, per-

què el vell era massa agarrat per a tindre servents.

Però el cas és que, quan Scrooge va mirar la campane-

ta, va quedar paralitzat de terror, perquè s’estava mo-

vent! I això que a l’habitació no feia gens ni mica d’ai-

re! Al principi es movia suaument, però de seguida va

començar a agitar-se tan de pressa que va ressonar

amb més força, i va passar el mateix amb la resta de

campanetes de la casa.

18

Nadal de fantasmes

3 farinetes: menjar fet de farina, aigua i sal.

4 remor: soroll confús.

5 jupetí: peça de vestir sense mànegues que es posa damunt la camisa.


—Socors! —va cridar llavors Scrooge.

Però qui el podia ajudar, si estava sol a casa? Armant-

se de valor, Scrooge va preguntar:

—Digues, Jacob: què vols de mi?

—He vingut a dir-te una cosa, Scrooge.

—Doncs ja me la pots dir de seguida. Com més promp -

te acabem millor.

—He vingut perquè sàpies que els hòmens han d’aju-

dar els seus semblants tant com puguen, i que qui no és

generós en vida es veu obligat a ser-ho després de mort.

—I per què portes aquesta cadena al voltant de la

cintura? —va preguntar Scrooge sense deixar de tre-

molar.

—És la cadena que jo mateix em vaig fabricar en vi-

da: cada baula6 és un dels pecats que vaig cometre. Tu

també t’estàs fabricant una cadena sense adonar-te’n,

perquè ets un gran pecador.

—Jo?

—Sí, he vist la teua cadena, Scrooge, i és molt llarga

i molt pesada.

—I on és aquesta cadena? Jo no la veig enlloc… A

més, les cadenes es fan amb ferro i no amb pecats. Jo

no sé fer cadenes, perquè em dedique als negocis, no a

la ferreria.

20

Nadal de fantasmes

6 baula: cadascuna de les anelles que formen una cadena.


qui havia treballat temps enrere, i duia una cadena ple -

na de caixes fortes i llibres de comptes. Assenyalava un

parell de captaires amb el dit i els deia: «Us vull aju-

dar, us vull ajudar, però no puc…!».

Scrooge no va dir res. «Sembla que els fantasmes cri-

den perquè volen ajudar la gent i no poden!», es va dir.

«És clar, com que estan morts… Van perdre l’ocasió de

ser generosos en vida, i ara han d’arrossegar aquestes

cadenes tan pesades…».

Els fantasmes, sense deixar d’udolar, van desaparéi-

xer en la nit al mateix temps que Marley. Aleshores

Scrooge es va afanyar a tancar la finestra. Va intentar

dir «Ximpleries!» com de costum, però només va poder

pronunciar una síl·laba. Se sentia tan cansat que amb

prou faenes va aconseguir arribar al llit, on es va ador-

mir a l’instant. Ni tan sols s’havia posat el pijama.

23


—També jo em dedicava als negocis, i ja veus la ca-

dena que arrossegue… T’assegure que no és gens agra-

dable…

—És possible que haja comés algun pecadet, però

d’ací a haver de carregar una cadena tan pesada…

Scrooge es va estar uns instants pensant, sense dir

res, i després va preguntar:

—Digues, Jacob, hi hauria alguna manera de deslliu-

rar-me de la cadena?

—Per això he vingut, Scrooge, perquè no acabes com jo.

Aquesta nit rebràs la visita de tres esperits, l’un darrere

l’altre, i ells et donaran l’oportunitat de deslliurar-te’n.

—Ai, Déu meu, m’estimaria més que no vingueren!

Ja he passat prou por amb un sol fantasma…!

—Si no vénen, no podràs salvar-te —va advertir-lo

Marley fent grinyolar la cadena—. No em tornaràs a

veure més, de manera que procura, pel teu bé, recordar

tot el que hem estat parlant.

Tan bon punt va acabar de dir aquestes paraules, el

fantasma de Marley va retrocedir fins a la finestra, que

es va obrir de bat a bat. Scrooge va veure que, a l’altra

banda, hi havia centenars de fantasmes flotant en l’ai-

re, cada un carregat amb una cadena. Vagaven d’ací

cap allà, gemecant i queixant-se. Li va semblar que re-

coneixia un d’aquells esperits: era el d’un home amb

22

Nadal de fantasmes


a c t i v i t a t sa c t i v i t a t s

02-Activ.Nadalfant-VAL_Maqueta Activ. Piñata 25/11/15 09:47 Página 70

Guia de lectura

Un vell avar

Al començament del relat, l’autor ens parla del protago-nista, Ebenezer Scrooge. Quins defectes té Scrooge i quèés el que li preocupa? (pàgs. 9-10 i 15) Com tracta el seuempleat? Per què no vol que Bob Cratchit faça festa el diade Nadal? (pàgs. 15 i 16)

Què pensa Scrooge del Nadal? (pàg. 12) I el seu nebotFred? (pàg. 14)

Quan Scrooge arriba a casa, passen tres coses estranyes omeravelloses (pàgs. 17-19). Marca-les amb una creu:

La porta s’obri sola.

Al picaporta ix la cara de Marley.

Els criats de Scrooge han desaparegut.

El fantasma de Marley s’apareix a Scrooge.

El foc de la ximenera s’apaga de sobte.

Quin aspecte té Jacob Marley? (pàg. 19) El soci deScrooge arrossega una cadena. Quins objectes pen-gen de la cadena? (pàg. 19) Per què els arrosse-ga? (pàg. 20)

Marley no pretén espantar Scrooge. Així doncs, perquè el visita? (pàgs. 20 i 22) Què li anuncia? (pàg. 22)

5

4

3

2

11

2

3

4

5

73


A continuació van a casa del nebot de Scrooge. Com cele-bren Fred i els seus amics la nit de Nadal? (pàg. 48) Quanels veu, què s’anima afer Scro oge? (pàg. 49)

Una mirada al futur

Poc després d’esvair-se el segon espectre, apareix el tercer,que vol mostrar a Scrooge com serà el seu futur. Per quèaquest fantasma és el que li fa més por? (pàg. 51) Li parlaen algun moment?

Dos grups de persones conversen sobre un mort. Què endiuen? (pàgs. 52 i 54)

Scrooge visita de nou la casa de Bob Cratchit. Quina des -gràcia ha passat? (pàg. 58)

El vell avar pregunta al fantasma qui era el mort que havist abans. Tot i amb això, què fa el fantasma? Qui era eldifunt? (pàgs. 59-60) Com reacciona Scrooge quan se n’as-sabenta? (pàg. 60)

Un home diferent

Finalment arriba el dia de Nadal i Scrooge es despertamolt alegre. Per què se sent com un home nou? Què enpensa la gent? (pàgs. 62 i 64)

Scrooge ha aprés la lliçó que li han ensenyat els esperits.Què regala a la família Cratchit? (pàg. 64) On va a soparla nit de Nadal? (pàg. 65) Què decideix fer pel seu em-pleat? (pàg. 66)

2

1

4

3

2

1

33

1

2

3

4

1

2

75

a c t i v i t a t s

Un viatge al passat

Scrooge es desperta a mitjanit i veu al costat delllit l’Esperit dels Nadals Passats. Per què creusque aquest fantasma té l’aspecte “d’un xiquetde cinc anys i un ancià de huitanta”?

L’esperit trasllada Scrooge al passat. Què sentel vell avar quan es veu a si mateix, quan eraun xiquet, a l’escola? (pàg. 27) Qui és Fan i perquè ha anat a veure Ebenezer? (pàgs. 28-29)

Després l’espectre l’acompanya a un magatzem on Scroo-ge va treballar quan era jove. Què pensa Scrooge de Fez-ziwig, l’amo del magatzem? (pàg. 31)

A continuació Scrooge es veu a si mateix al costat de laseua promesa, Belle. Per què la jove no es va voler casaramb ell? (pàg. 32) Quina escena presencia Scrooge pocdesprés? (pàgs. 34-35)

Com se sent l’ancià després d’aquest viatge al passat?(pàg. 35)

L’Esperit dels Nadals Presents

Scrooge s’arma de valor per rebre el segon esperit. Quinaspecte té aquest fantasma? De què està envoltat i perquè? (pàg. 38)

L’Esperit dels Nadals Presents i Scrooge van a veure BobCratchit i la seua família. Què estan fent la mare i els xi-quets, i quin ambient es respira a sa casa? Què li passa aTim, el germà menut? (pàgs. 42-44) Què retreu l’esperit aScrooge? (pàgs. 44-46)

2

1

5

4

3

2

11

2

3

4

5

1

2

74

a c t i v i t a t s


01-Nadalfantasmes-VAL *Maqueta Superdefinitiva Piñata

Documents

Transcript of 01-Nadalfantasmes-VAL *Maqueta Superdefinitiva Piñata