pau_biol1.pdf

7/25/2019 pau_biol1.pdf

1/10

Propsit i justificaci

El present document recull lestructura de la Prova dAccs a la Universitat de la

matria de Biologia, la concreci de les competncies (continguts i procediments), la

tipologia de preguntes i els criteris generals davaluaci.

Per als Objectiusde la matria, les Consideracions per al desenvolupament del currculum, la

Connexi amb altres matries, la Contribuci de la matria a les competncies generals del

Batxillerat, les Competncies especfiques de la matriai els Continguts curriculars de 1r i 2n

curs de Batxillerat, consulteu el currculum oficial de la matria de Biologia al:

DOGC Nm. 5183, del 29/7/2008, pgines 59224 a 59234.

Respecte la concreci dels continguts, aquests shan desgranat i especificat, fins all

on sha cregut convenient, amb lobjectiu de facilitar la tasca als estudiants i docents,

per sense cap vocaci dexaustivitat. Sha pres de base els continguts curriculars de

Segon de Batxillerat, els quals, en alguns aspectes concrets, es troben fortament

imbricats amb continguts puntuals de Primer de Batxillerat, la qual cosa dna

consistncia a tota aquesta etapa formativa alhora que obliga a tenir-los presents. La

concreci que es presenta sha enfocat tenint em compte la tipologia concreta de lespreguntes de la prova. Aquesta tipologia ser de qestions situades en un context, tal

com sha vingut fent aquests darrers anys i com sexplicita en lapartat Consideracions

sobre el desenvolupament del currculumdel DOGC.

Desprs dun perode de transici motivat pel canvi de Currculum i destructura

general de les PAU, i com ja es va anunciar oportunament a principis del curs 2009-

2010, a partir daquest curs 2010-2011 els continguts avaluables han estat estructurats,

en aquestes Orientacions, en 7 blocs generals.

Orientacions per a lesPAU de la matria de Biologia Pgina 1 de 10


2/10

Estructura de l'examen

La prova consisteix en:

- DUES preguntes comunes, una de 3

punts i una altra de 2 punts.

- DUES sries de preguntes (Ai B), de

les quals lalumnat nhaur descollir i

respondre una. Cadascuna daquestes

dues sries de preguntes estar formada

per 2 preguntes: una de 3 punts i una

altra de 2 punts.

En tots els casos cada pregunta, tant si s de 3 punts com de 2 punts, estar constituda

per tantes subpreguntes com punts valgui, de forma que cada subpregunta sempre valdr

1 punt. s a dir: cada alumne haur de contestar, en total, 10 subpreguntes. Tanmateix,

en algunes ocasions, algunes subpreguntes poden estar subdividides en apartats (no ms

de 2 apartats, ai b), els quals estan pensats per guiar lalumne en les seves respostes, no

pas per incrementar el nombre dtems a avaluar ni la complexitat de la pregunta.

Als exmens hi haur tanta varietat de continguts com sigui possible, i cal tenir

en compte que cada pregunta pot incloure continguts dun o de ms dun daquests

blocs.

Continguts (conceptuals i procediments)

Bloc Continguts avaluables a partir del curs 2010-2011

1 Metabolisme2 Immunologia

3 Gentica mendeliana i evoluci

4 Disseny experimental

5 Biologia molecular (biomolcules i biotecnologia)

6 Microbiologia

7 Ecologia

Orientacions per a les PAU de la matria de Biologia Pgina 2de 10


3/10

Bloc 1 - Metabolisme

1. Introducci al metabolisme.Catabolisme. Energia i treball biolgic. Anabolisme.

Relaci entre catabolisme i anabolisme. Via metablica i reacci qumica. Reaccions

exergniques i endergniques. Diferncia entre espontanetat i velocitat. Importncia

dels enzims: Catlisi. Cllules auttrofes i hetertrofes. Flux de matria i d'energia.

2. Esquema general del metabolisme. Vies metabliques principals: (de cada via:

nom, localitzaci cellular, substrat inicial i producte final, energtica i oxidaci o

reducci de coenzims). Magatzems de l'energia metablica: glicogen, mid,

triacilglicrids i protenes. L'ATP com a transportador d'energia i el NADH i el

NADPH com a transportadors de poder reductor. Catabolisme cellular aerbic i

anaerbic i balan energtic. Identificaci del paper de loxigen en la respiraci

aerbica. Diferenciaci de les fases de la respiraci cellular i relaci amb lestructura

del mitocondri. Fermentaci lctica i alcohlica. Balan energtic de la respiraci i la

fermentaci. Els enzims com a reguladors del metabolisme.

3. La fotosntesi. Concepte i reacci global. Localitzaci cellular. Fase lluminosa:

fotlisi de l'aigua, generaci de poder reductor (NADPH) i fosforilaci de l'ADP a

ATP. Fase fosca: fixaci del carboni i cicle de Calvin. Balan de la fotosntesi.

Relaci de la fotosntesi amb lestructura dels cloroplasts. Importncia biolgica de la

fotosntesi. Fotosntesi bacteriana. Fotosntesi i respiraci. La quimiosntesi.

4. Diversitat metablica.Classificaci dels organismes en funci de la seva font de

carboni i d'energia. Concepte d'aerobiosi i d'anaerobiosi.

Bloc 2- Immunologia

1. El sistema immunitari. Concepte de immunitat natural i adquirida. Funcions del

sistema immunitari. rgans del sistema immunitari. Antgens i anticossos: concepte

del que s propi i del que s estrany.2. Principals cllules del sistema immunolgic i la seva funci.Especialitzaci dels

diferents tipus de leuccits(granulcits, moncits/macrfags, limfcits T i B, cl.lules

NK).

3. Mecanismes de resposta immunitria inespecfica: el procs inflamatori,

components cellulars i moleculars

Orientacions per a les PAU de la matria de Biologia Pgina 3 de 10


4/10

4. Mecanismes de resposta immunitria especfica: resposta cellular i resposta

humoral conjunta. Resposta primria i secundria. Defensa natural i adquirida contra

infeccions bacterianes, infeccions vriques i parsits. Defensa contra cllules

canceroses.

5. Tipus dimmunitat i mecanisme dactuaci: Immunitat activa i immunitat passiva.

Immunitat natural i immunitat artificial. Defensa contra microorganismes,

immunoterpia (terpia immunolgica o seroterpia), vacunes dimmunitzaci activa i

immunitzaci mare-fetus.

6. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat.Mecanismes bsics que les

causen: rebuig de transplantaments (el complex major dhistocompatibilitat) i de3

transfusions, hipersensibilitat i allrgies, malalties auto-immunes, leucmies,

immunodeficincies innates i adquirides (SIDA).

Bloc 3 - Gentica mendeliana i evoluci

1. Gentica mendeliana. Conceptes de genotip, fenotip, dominant, recessiu,

homozigot, hemizigot, heterozigot i encreuament prova. Resoluci de problemes de

monohibridisme i dihibridisme en casos dherncia autosmica i lligada al sexe.

Interpretaci de la recombinaci.

2. Evidncies de l'evoluci.Evidncies biogeogrfiques. Evidncies paleontolgiques.

Concepte de fssil. Evidncies anatmiques. rgans homlegs i anlegs. rgans

vestigials. Convergncia i radiaci adaptativa. Evidncies embriolgiques. Evidncies

bioqumiques (biomolcules comunes, universalitat del codi gentic, similituds en

seqncies d'aminocids i de DNA, reaccions creuades antigen - antics).

3. Teoria sinttica de levoluci (neodarwinisme). Variabilitat fenotpica. Causes,

heretabilitat (variabilitat gentica) i exemples. Freqncia gnica i el seu clcul. Flux

gnic. Carcter preadaptatiu de les mutacions. Tipus de mutacions. Exemples demutacions cromosmiques en humans. Paper evolutiu de les mutacions. La selecci

natural i la seva actuaci sobre la variabilitat; exemples. La deriva gnica. Concepte

biolgic d'espcie. Especiaci: mecanismes d'allament prezigtic i postzigtic;

exemples.

4. Antecedents histrics a la teoria sinttica de levoluci.Lamarckisme: principis

bsics. Darwinisme: principis bsics.

Orientacions per a les PAU de la matria de Biologia Pgina 4 de 10


5/10

Bloc 4 - Disseny experimental

1. Hiptesi i variables. Reconeixement i formulaci del problema a investigar.

Formulaci dhiptesis en situacions contextualitzades. Distinci de la variable

independent i de la variable depenent. Identificaci i control de variables en situacions

contextualitzades.

2. Controls i rpliques. Concepte de control i de rplica. Aplicaci del concepte de

control i de rplica en situacions contextualitzades. Elaboraci de dissenys

experimentals bsics.

3. Resultats i conclusions.Anlisi dels resultats i formulaci de conclusions.

Bloc 5 - Biologia molecular (biomolcules i biotecnologia)

1. Introducci a la bioqumica.Reconeixement del carcter universal de la composici

qumica de la cllula i dels organismes.

2. Els glcids.Reconeixement de lestructura dels monosacrids. Formaci i estructura

de lenlla glucosdic. Disacrids i polisacrids (mid, glicogen, quitina i cellulosa).

Interpretaci de la relaci entre lestructura i la funci dels principals glcids.

Identificaci experimental de la presncia de glcids en els aliments (Proves de Lugol;

Fehling o Benedict).

3. Els lpids.Reconeixement de lestructura dels principals lpids. Interpretaci de la

relaci entre lestructura i la funci dels principals lpids (cids grassos, acilglicrids,

fosfolpids). Identificaci experimental de la presncia de lpids en els aliments

(insolubilitat en aigua, taca translcida).

4. Biotecnologia.Concepte de biotecnologia. El DNA recombinant. Caracteritzaci del

procs de transgnesi. Aplicacions de la biotecnologia alimentria (aliments

funcionals i transgnics). s de microorganismes en processos industrials (agricultura,

farmcia, alimentaci i bioremediaci). [Cal que els alumnes recordin les ideesbsiques sobre els processos de transcripci, traducci i replicaci del DNA, i sobre

lestructura del DNA i les protenes, les quals no es preguntaran directament per

formar part dels continguts de 1r per sn necessries per avaluar aquests continguts

de 2n].



6/10

Bloc 6 Microbiologia

1. Els virus.Descripci de la composici, la morfologia i lestructura dels virus com a

estructures acellulars. Tipus de virus en funci del seu material hereditari, DNA o

RNA, i descripci de cicles vrics (ltic i lisognic). Caracteritzaci del procs de

retrotranscripci, i comparaci amb els processos generals de transcripci, traducci i

replicaci del material hereditari. [Cal que els alumnes recordin les idees bsiques

sobre els processos de transcripci, traducci i replicaci del DNA, per poder fer les

comparacions].

2. Els bacteris. Descripci de la composici, la morfologia i lestructura dels bacteris.

Concepte despcie i de soca. Breu relaci de la diversitat bacteriana i la seva

ubiqitat, taxa de creixement i capacitats metabliques. Importncia dels bacteris en

els cicles biogeoqumics, en la tecnologia i com a agents patgens. Mecanismes

dautoduplicaci, mutaci i parasexualitat bacteriana (conjugaci, transformaci i

transducci). Mtodes destudi (gram positiu i gram negatiu) i cultiu de bacteris. Mida

dels microorganismes. Relaci entre mida aparent, mida real i augments d'una imatge

al microscopi: clculs de conversi d'unitats de llargada (metres, millmetres,

micrmetres, nanmetres i Amstrong).

3. Antibitics. Mecanismes generals dacci dels antibitics. Principals exemples de

dianes i efectes. La resistncia als antibitics com a procs evolutiu.

Bloc 7 - Ecologia

1. La biodiversitat. Concepte de biodiversitat. Biodiversitat a escala individual,

poblacional i decosistemes. Anlisi de les principals caracterstiques morfolgiques,

anatmiques i fisiolgiques distintives dels cinc regnes en qu es classifiquen els

ssers vius. Importncia ecolgica de la biodiversitat.

2. Estructura i dinmica dels ecosistemes. Interpretaci i relaci dels conceptesdecosistema, bitop, biocenosi i poblaci. Anlisi del cicle de matria i del flux

denergia com a motor dels ecosistemes. Anlisi de la producci primria i

secundria. Importncia de la producci primria en el manteniment dels ecosistemes.

Representaci i discussi de xarxes trfiques en el context decosistemes terrestres i

aqutics. Interpretaci i relaci dels conceptes de nnxol ecolgic, nivell trfic i

biomassa. Identificaci i explicaci de les relacions trfiques que s'estableixen entre

els seus components. Anlisi i valoraci del rol dels bacteris i fongs en el cicle de lamatria. Reconeixement del carcter de la biosfera com macroecosistema.



7/10

NOTA: Hi ha continguts de Primer de Batxillerat el domini dels quals s indispensable

per poder tenir xit en lavaluaci de certs continguts de segon. Shan especificat a

continuaci dels blocs corresponents.

Procediments que permeten desenvolupar les competncies generals del batxillerat

* Competncia comunicativa:

comentar textos

interpretar textos

redactar correctament textos

detectar errades en textos

detectar errades en esquemes

* Competncia en la gesti i el tractament de la informaci:

interpretar grfics, taules i esquemes

fer grfics, taules i esquemes

fer petits clculs numrics per a la resoluci de problemes senzills

interpretar pedigrs

fer pedigrs

utilitzar claus dicotmiques per a la identificaci despcies

* Competncia en recerca:

interpretar resultats experimentals

realitzar dissenys experimentals

* Competncia en el coneixement i interacci amb el mn:

la totalitat de continguts i procediments de la matria

Tipologies de preguntes

Qestions obertes

Comentari cientfic de textos de nivell adequat

Elaboraci i interpretaci de grfiques, esquemes i taules

Interpretaci de resultats experimentals

Resoluci de problemes

Dissenys experimentalsDetectar errades en textos i esquemes de nivell adequat



8/10

Els continguts de les preguntes estan expressament pensats per poder valorar el nivell

que els estudiants han adquirit de:

- Coneixements: lalumnat ha de saber explicar, descriure, identificar,

classificar, relacionar, etc.

- Capacitat danlisi: lalumnat ha de saber fer una interpretaci o lectura de

dades referents a la matria, inclosos grfics i esquemes senzills.

- Capacitat daplicaci: saber realitzar grfics i esquemes senzills, utilitzar els

seus coneixements en situacions noves i aplicar correctament clculs numrics

tamb senzills per a la resoluci de problemes.

- Valoraci de situacions: saber valorar i avaluar situacions concretes

contextualitzades, relatives als continguts de la matria.

Criteris generals d'avaluaci

tems generals a avaluar

Els tems generals a avaluar coincideixen amb els objectius fixats en relaci amb la

temtica de la matria:

Coneixement

Comprensi

Aplicaci

Anlisi i valoraci crtica

Lectura, interpretaci i elaboraci de grfics i taules

Formulaci dhiptesis

Planificaci experimental

Les respostes shan dajustar a lenunciat de la pregunta. A ms de valorar el

contingut conceptual de la resposta, es tindr tamb en compte la claredat en lexposici

dels conceptes, dels processos, dels passos a seguir i de les hiptesis, lordre lgic, ls

correcte dels termes cientfics, la correcci ortogrfica bsica, la grafia correcta dels

noms cientfics (subratllat) i la contextualitzaci segons lenunciat. A ms tamb es

valorar l's d'esquemes, sobretot quan es demanin explcitament.



9/10

La resposta que no sigui coherent o que suposi una confusi o un disbarat, afectar

negativament a la puntuaci de la pregunta concreta. Tamb afectaran negativament les

faltes ortogrfiques en els termes cientfics i la illegibilitat del text. Els noms cientfics

despcies dssers vius han destar escrits correctament (subratllats, amb el nom

genric en majscula i lespecfic en minscula).

En el cas que una pregunta plantegi una resposta que tingui una probabilitat molt

alta de ser contestada correctament a latzar, no es donar puntuaci total si no es raona

o justifica la resposta (tanmateix, sempre que es demani una justificaci o un raonament

es plantejar de forma explcita a lenunciat).

En cap cas la possible presncia de problemes exigir la realitzaci de clculs llargs.

Tanmateix es valorar lexposici dels passos seguits (raonaments i clculs). Els clculs

shan de resoldre correctament i sense errades. Si l'exercici no est totalment resolt es

puntuar en funci de les parts realitzades, amb unes pautes de correcci precises.

En les preguntes sobre petits dissenys experimentals o experincies, les respostes

han de ser lgiques i factibles. Cal assenyalar que no necessriament lalumnat cal que

hagi fet el disseny o lexperincia concreta exposada en el seu centre educatiu. Les

preguntes de disseny experimental estan pensades perqu lalumnat les pugui respondre

utilitzant, transferint, extrapolant, etc., els continguts adquirits en altres dissenys o

experincies semblants, o simplement recordant els procediments de laboratori ms

corrents i senzills i els instruments, estris i aparells ms comuns a labast.

En les respostes obertes cal que lalumnat mostri una adequada capacitat de

comprensi de les qestions plantejades i organitzi de forma lgica la resposta, tot

analitzant i utilitzant les variables en joc. Tamb es valorar el grau de pertinena de la

resposta, el que lalumnat diu (i no solament el que hauria de dir o simplement es deixa)

i les mancances manifestes sobre el tema en qesti.

Material que els alumnes poden dur a la prova

- Llapis (no pot ser usat per les respostes definitives, que han de serescrites necessriament amb bolgraf blau o negre).

- Goma- Bolgraf (blau o negre)- Calculadora (sense memria per formules o textos)- Regle



10/10

Enllaos relacionats

Preguntes model dexmens de cursos anteriors, classificades per curs i per temtica:- http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/examens.htm- http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/classificacio.htm

Currculum de biologia (publicat al DOGC)- http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/CurriculumBiologia.pdf

Estructura global de les PAU- http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/Noves_PAU.htm

Pgina web de lOficina dOrganitzaci de les PAU- http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/


pau_biol1.pdf

Documents

Transcript of pau_biol1.pdf