Butlletí informatiude l’Associació

d’Antics AlumnesMaristes de Mataró

Núm. 47, MARÇ 2016

· L’associació dels Antics alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.· Entitat d’exalumnes maristes degana de tot l’Estat, fundada el 1902. · Domicili social Col·legi Valldemia: La Riera 124. Apartat de correus 6 - 08300 Mataró.· Telèfon a disposició dels socis: 600 470 067, Fax: 93 741 42 98, E-mail: valldemiantics@gmail.com· Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE.· Direcció i Maquetació: Clara Soteras i Acosta.· Disseny: Lluís Gallifa.· Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Clara Soteras i Acosta i Roger Torres i Liñán.

Festa anyalEls Antics Alumnes celebren els 25 i 50 anys de les promocionsdel 1991 i 1966. Passin els anys que passin... “Visca Valldemia, oe oe oe” Després de 25 i 50 anys: Qui són avui els antics alumnes? Pepe Novellas, el meu “germà”, per Artur Palomer

2

PersonatgesHermenegild Coll de Valldemia, per Montserrat Gurrera6

FacebookViatjant a les antípodes: Austràlia, el país dels paisatges increïbles

8

Concert de lescandelesDescobrint el quartet de corda

5 Beques delsantics alumnesQuè cal fer per optar alspremis dels treballs de recerca?

Foto conjunta de les promocions del 1991 i 1966. Foto: R.T.

2

S PS

QU

E

Núm

. 47

FESTA ANYAL 2016

Les promocions del 1991 i el 1966 celebren 25 i 50 anys

Un any més, les portes del col·legi s’obrien amb un aire diferent pocs mi-nuts abans de les sis de la tarda. Res de l’anar i venir de canalla endormis-cada ben d’hora al matí o alegre des-prés d’un examen a la tarda. El passat dissabte 13 de febrer, les portes de Valldemia van obrir-se amb una ten-dra i bonica enyorança, símbol que tocava celebrar la Festa Anyal.

Les cares dels que fa 25 i 50 anys encara corretejaven pel pati, tot i que poden haver madurat amb el temps, continuaven amb els ulls plens de joia en veure els seus companys de clas-se, d’estudi i d’esbarjo. “Ostres, tu eres el profe de català... En Jaume!”, se sorprenia algun membre de la pro-moció del 1991, amb la qual es va es-trenar Jaume Prat com a professor i que no va voler deixar passar l’ocasió de celebrar-ho amb els seus antics alumnes.

Les abraçades tranquil·les i els crits arrauxats no van deixar de succeir-se durant els primers minuts de vetlla-da, encara sota l’estendard del col·le-gi, amenitzats per un plafó amb ve-lles fotografies dels grup-classe on els més atrevits s’intentaven buscar en-tre les grans muscleres dels anys 90.

L’emoció va continuar amb la visi-ta a les aules del col·legi. Quan van deixar les aules després del darrer any d’alumnes, poc podien imaginar que al cap de 25 i 50 anys tornarien a veure els pupitres on van passar-hi tantes hores aprenent continguts i descobrint la vida. “Ei, nois! Aquesta era la nostra classe! Recordeu com sèiem?”, es podia sentir al passa-

Reportatge realitzat per:Clara Soteras Roger Torres @clarasoteras @RTLbcn

Passin els anys que passin...“Visca Valldemia, oe oe oe”

Els antics alumnes actualitzen la seva foto de grup durant el sopar. Foto: R.T.

dís on ara hi ha les classes de 5è de primària. Després de tants anys sense trepitjar les rajoles de Valldemia que han vist créixer centenars i centenars d’infants, la quinta del 1991 no es va poder estar d’escriure a una pissarra, ben orgullosos, “Visca Valldemia, oe oe oe!”. Amb una mica de sort, pot-ser els alumnes que el dilluns següent tornaven a classe, ho van veure. I pot-ser, amb una mica més de sort, d’aquí a 25 anys, ho escriuran ells a la seva Festa Anyal.

Després de l’entretinguda visita pels passadissos de l’escola, va ser el moment de fer la fotografia de grup a la capella i de fer esclatar la tradicional traca, que va ressonar a les façanes del col·legi i dels edificis de l’entorn. Amb tot el veïnat assabentat que era dia de festa, tocava celebrar-ho com mana la cita; al menjador

de Valldemia esperava als antics alumnes un assortit de menjar japonès i d’altres plats catalans calents, que es van anar servint al llarg de la nit. I per si tot això fos poc David Mulet, de la promoció més jove, va improvisar una taula per a punxar discos i fer bellugar l’esquelet a tots els de la sala.

A banda de la música, la banda so-nora del sopar van ser les rialles. Com pot ser que, després de 25 i 50 anys, encara hi hagi aquest sentiment de companyonia entre els antics alum-nes? La resposta té nou lletres, i és Valldemia. Els riures i anècdotes van anar passant, així com també el sus-hi, les mandonguilles, el cafè i els brownies. El president de l’Associació d’Antics Alumnes de Valldemia, Josep Prat, els membres de la junta que ce-lebraven l’aniversari de la seva pro-moció, i Daniel Sánchez Llibre i Oriol Clavell com a representants de les promocions d’aniversari van posar el punt final a una vetllada que, de ben segur, no oblidaran ni en 25, ni en 50 anys.

MÉS FOTOGRAFIES DE LA FESTA ANYAL 2016

3

S PS

QU

E

Núm

. 47

FESTA ANYAL 2016

Després de 25 i 50 anys:Qui són avui els antics alumnes?Luis-Carlos Busquets PérezProgramme officer – EU policies.DG CONNECT, Comissió Europea. Promoció del 1991.

Oriol ClavellPeriodista. Ara a 8tv, al programa “Trencadís”. Autor de la novel· la i

la pel· lícula “La revolución de los ángeles”. Promoció del 1991.

Daniel Sánchez LlibrePresident del RCD Espanyol des del 1997 fins el 2011.President de l’empresa Conservas Dani. Promoció del 1966.

De petit volia llançar coets amb naus espacials, i ara treballa a la Comissió Europea, encarregant-se de les Telecomunicacions i la Informàtica, ajudant a què les TIC siguin més útils per la ciència a Europa, de manera que pensa que la seva feina s’apropa una mica als desitjos de quan era infant. Va passar 13 anys al col·legi i explica que recorda l’escola amb enyorança. Per això, dóna molta importància a la trobada que han organitzat els Antics

Alumnes congregant gent vinguda des de Finlàndia, Islàndia o els EUA. Busquets creu que “els maristes devien fer alguna cosa molt bé, perquè tots els meus companys han progressat”.

Busquets, que viu a Brussel·les, també recorda una anècdota diverti-da dels seus anys a l’escola, quan un company va passar fent de Superman per les aules a través de la línia de vi-dres que tenen les aules de Valldemia.

Quan estudiava a Valldemia no te-nia clar que s’acabés dedicant al pe-riodisme, tot i que sempre li ha agra-dat intentar ajudar a la gent i a través del periodisme ho ha aconseguit.

Ara està treballant a 8tv, al progra-ma “Trencadís”, a la secció de succes-sos, però és autor de la novel·la La revolución de los ángeles, que també s’ha convertit en pel·lícula. Clavell, que també és productor de docu-mentals i programes de televisió, ha

posat molt d’esforç en transformar la idea de La revolución de los ángeles en quelcom que realment arribi a la societat. La idea, explica, sorgeix des-prés de conèixer els diversos casos de corrupció descoberts al país, i aca-ba materialitzant-se en una sèrie de malalts terminals que assassinen els polítics corruptes. Es pot veure un petit tràiler a Internet.

Tot i que ha passat el temps, quan ha entrat al col·legi a Daniel Sánchez Llibre li han vingut a la memòria tots els moments que va passar-hi durant set anys. A Valldemia, diu, va aprendre tres valors molt importants: l’ensen-yança, la humanitat i el decidir el camí per construir-se un futur. D’anècdotes entremaliades també en recorda mol-tes, però n’hi ha una que li ve al cap amb especial tendresa. Sánchez Llibre és un gran apassionat del futbol, i no

és nou: durant els seus anys escolars va formar part de l’equip del col·le-gi i, quan va arribar a sisè curs, un “hermano” li va demanar que creés un equip de futbol per jugar, ni més ni menys, contra el Barça. Amb el mateix somriure del Daniel de sisè, explica que sempre s’ho passava mi-llor jugant a futbol amb els amics, que fent classe; fins i tot ara que ha tornat al col·legi no ha deixat anar el mòbil amb el partit de futbol del seu equip.

4

S PS

QU

E

Núm

. 47

FESTA ANYAL 2016

“A formar!”, allà, a la “plataforma”, amb pocs anys i cantant a les nou en punt del matí el “Cara al sol” abans d’anar en fila índia cap a les aules. No enteníem res, però el mimetisme, les ordres i les mirades severes ens feien creure. A l’aula assignada, amb la bata d’uniforme de ratlles blaves fines ben cordada i el cinturó al seu lloc, van repartir-nos pels pupitres dobles segons l’ordre dels cognoms... “Novellas Montaner, ahí, ... Palomer Ferrer, al lado!”. Com que no hi havia cap Ortega, ni Olmedo, ni Orozco, durant uns quants cursos seiem gairebé sempre de costat en Pepe i jo.

De fet, amb els “hermanos”, assignatures, “corros”, “chascas”, guixos i esborradors voladors, sempre assenyalats i ‘guiats’ amb canya americana, extreta del pati dels grans, cadascú procurava adaptar-

s’hi i eludir haver d’anar castigat “a sacar agua” durant la mitja hora del pati de la “primera sección” a càrrec de l’”hermano” Luís Escorihuela, mal anomenat per l’alumnat: ‘el Pirata’.

L’hora setmanal amb el Sr. Zaragoza, ens feia gaudir fins treure la llengua de costat, amb el llapis dibuixant i la goma d’esborrar compartida, guixant en els quaderns de “Edelvives” (con la pluma me abro paso) i després també en làmines. Tots dos ho passàvem més que bé, mentre ‘sentíem’ i veiem mirades indignades de companys, com a mínim, per la ‘facilitat’ amb què resolíem les propostes gràfiques. L’enveja ens delatava quan en altres assignatures érem nosaltres qui enviàvem mirades d’incomprensió i súplica. He de dir però que en Pepe era més estudiós que no pas jo.

Amb en Pepe ens enteníem amb una mirada. N’hi havia prou amb una observació per enriolar-nos en complicitat. Això ens procurà molts maldecaps quan la vigilància dels

“émulos” respectius, “romanos/cartagineses”, ens delataven als “hermanos” que ens afegien “puntos negativos”. Ja havíem llepat! “a sacar agua”!!, no ens servien de res les ‘amenaces’ als “émulos”.

Tot i l’entesa, no ho compartíem pas tot. A l’hora de decantar-se, el Pepe ho feia per Di Stéfano, Gento i Puskás, mentre que a mi em seduïa Kubala, Kocksis, Segarra i Gensana... A l’hora del pati, potser a la segona secció, aquells partits de vint-i-quatre contra disset, en el camp més petit, militàvem en equips contraris... I què?

Normalment, amb l’enrenou de les notes cada quinze dies, també coincidíem en els llocs del “corro” prou allunyats dels premiats amb bones notes i caramels, però rèiem i dibuixàvem quan crèiem que no ens veien, imaginació al poder!! diríem ara. Alguna vegada ens ‘caçaven’ aquell laboriós dibuix, traçat d’amagat, mig aixecant la tapadora del pupitre. Estripat, enrabiats i castigats... Cert que el nostre camí, de menuts, ja el teníem prou assenyalat.

Després del tercer de batxillerat, amb un bon piló de cursos fets, vàrem deixar la disciplina de Valldemia i coincidirem a l’Escola Pia, on acabàrem el batxillerat. La ‘mili’ va ser un altre punt d’inflexió i durant molt temps no podíem ni veure’ns, però quan coincidíem no s’apreciava el pas del temps, rèiem, observàvem, dibuixàvem i pintàvem, com si fos ahir.

Dibuixant i pintant, participàvem en il·lustrar auques, cartells, revistes i diaris, La Bimba, La Pipa d’en Roc, El Maresme... i en exposicions de pintura. El Pepe es va dedicar plenament a la seva pintura, assolint-ne un nivell excepcional, tant pel significant com per la mestria artística.

Ple de projectes i cada dia més savi, se’n va anar un 21 de febrer de 2009. Generós com era, ens va deixar la seva immensa i magnífica obra conjuntament amb totes les vivències gravades ben endins. Encara que no biològic, si que dic sempre “el meu germà Pepe”.

Aquest article, realitzat per l’antic alumne i company de Pepe Novellas, Artur Palomer (Pal), reflecteix l’opinió del seu autor.

Obra titulada “Hermano director”, de Pepe Novellas. Font: A.P.

Pepe Novellas, el meu “germà”

5

S PS

QU

E

Núm

. 47

CONCERT DE LES CANDELES

BEQUES D’ESTUDI4 premis de 300€pels millors treballs de recerca de2n de Batxillerat

Es poden presen-tar els treballs de recerca amb nota superior a 8 fins el 2 d’abril del 2016.

Una oportunitat

per compartir

l ’ exper iència

amb diversos

professionals

de cada especia-

litat.

Descobrint el quartet de cordaJa s’ha convertit en una tradició. El

Concert de les Candeles organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes Ma-ristes Valldemia ha tornat a portar la música a la capella del col·legi el mes de febrer, en motiu de la celebració de les Festes de la Llum que tots els alumnes esperen amb il·lusió durant tot l’any.

El concert, emmarcat en la festa de la Candelera, va mostrar el talent mu-sical dels actuals alumnes amb obres de diversos estils. Entre les peces que es van poder escoltar hi ha sim-fonies, minuets o sonates, però tam-bé cançons més contemporànies. Sira Xalabardé va interpretar l’estudi “Pinnochio”, mentre que Alba Gonzá-lez va tocar la “Simfonia Sorpresa” de J. Haydn i “Desig de la primavera” de W.A. Mozart; les dues al piano. Tam-bé es van sentir obres de L.V. Beetho-ven, com “Clar de Lluna” o la sonata “Patètica”, interpretades per Elena Pascual i Guillem Puig, al piano.

Ana Aparicio, al mateix instrument, va interpretar un minuet de Krieger, Joan Pratdepàdua, “Titànic” i Alicia Íñiguez, “Song without word” de J. Kember. També es va poder gaudir de la veu de Mireia Prat amb la cançó “All I Ask” d’Adele i d’Helena Alsina amb “People help people” de Birdy, acompanyada d’Ana Lucas. Els alum-nes però van permetre descobrir la

Article realitzat per:Clara Soteras Roger Torres @clarasoteras @RTLbcn

seva habilitat amb altres instruments com el violí, de la mà de Bet Pujol amb la “Courante” de Corelli i la gui-tarra, amb “Yesterday” de The Beat-les i “Sons da carrilloes” de J. Texeira per Dan Vivas.

Tot i que el piano va ser l’instru-ment protagonista a la primera part, després de la degustació dels “llan-tions” realitzats per Uñó i el vi calent dels Cellers Montserrat, la capella es va omplir de l’impressionisme de Claude Debussy amb Moana Quartet, que van interpretar els quatre movi-

ments del “Quartet en Sol menor”, Op. 10, de l’any 1893.

A través de dos violins, una viola i un violoncel, s’ha aprofundit un any més en una formació musical més enllà de la interpretació, ja que els artistes convidats i ja professionals permeten descobrir al públic elements musicals sorprenents. Moana Quartet està format per Sarah Claman, Ariadna Rodríguez, Anna Ribera i Clara Manjon, que van donar vida al conjunt l’any 2013 al Conservatori Superior de Música del Liceu.

Alumnes i músics convidats al concert. Foto: Jaume Prat

6

S PS

QU

E

Núm

. 47

PERSONATGES

Hermenegild Coll de Valldemia D’on prové el nom del Col· legi?

Hermenegild Coll de Valldemia.Font: Reixach i Puig, Ramon. “Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, s. XVIII i XIX”. Mataró: Caixa d’Estalvis Laie-tana, 2008, pàg. 945

El Col·legi Valldemia deu el nom al seu primer director, Hermene-gild Coll de Valldemia. El funda el 1855, juntament amb Pelegrí Ferrer i Ramon Cuspinera. Obre les seves portes com a Colegio de Cataluña, però al cap de tres anys ja pren la nova denominació que perdura fins avui.

Hermenegild Coll de Valldemia i Grau neix a Moià el 16 de setem-bre de 1810 i s’educa als escola-pis de la seva vila. El 1826 pren els hàbits de l’orde i professa l’any següent, llavors ve a Mataró al Col·legi de Santa Anna i, el 1828, inicia els cursos de filosofia. Aquí coincideix amb Ferrer i Cuspinera. Després estudia teologia escolàs-tica a Balaguer, i el 1834 és orde-nat sacerdot. El 1835, arran de la crema de convents i l’exclaus-tració, els futurs fundadors deci-

deixen anar a Cuba, on l’arque-bisbe de Santiago els implica en el desenvolupament de l’ensen-yament a l’illa. Ferrer i Cuspinera funden diversos col·legis de gran renom, però ens n’ocuparem en posteriors articles, avui ens cen-trem en qui dona nom al col·legi.

La seva activitat a CubaEl 1836, Coll de Valldemia obre

i dirigeix el col·legi d’humanitats Liceo Calasancio de Puerto Prín-cipe, amb un programa educatiu molt extens que inclou: dibuix, ball, música vocal i instrumental amb piano i flauta; els seus pres-tigiosos estudis s’incorporen a la Universitat de l’Havana, i els exà-mens públics que organitza són molt brillants. Hi exerceix durant vuit cursos, en la càtedra de filo-sofia. En aquesta etapa estudia quatre cursos de dret en el pro-pi col·legi, exerceix com a ecle-siàstic i fa prèdiques en diverses parròquies de la ciutat que el van consolidant com a eminent ora-dor sagrat, a més, realitza moltes altres activitats que el porten a relacionar-se amb personalitats rellevants de l’illa.

El 1843 es trasllada a Santiago de Cuba per dirigir el Colegio de Santiago, on exerceix fins el 1845 i quan marxa deixa com a successor Pelegrí Ferrer. Aquest mateix any es trasllada a l’Havana perquè l’ad-ministrador de la diòcesi i arque-bisbe de Guatemala li encarrega la Secretaria de Cambra i Govern del Bisbat. El 1846 i 1847 també exer-ceix d’oficial major de la secretaria de la diòcesi. Mentre està al Bisbat continua predicant en actes reli-giosos i civils molt diversos, i funda i dirigeix un nou col·legi a la ciutat.

Durant la seva estada a l’illa for-ma part de diverses institucions civils: des de 1841 és soci de la Reial Societat Patriòtica de l’Ha-vana, des de 1845 és soci de la Reial Societat Econòmica del País i vocal de la Comissió d’Exàmens de Professors Públics, el 1847 és membre de la Societat de Bene-ficència dels catalans establerts a Cuba, etc. La seva popularitat arriba a Catalunya, i el desembre de 1845 se’l nomena soci de la Societat de Foment de la Il·lustra-ció Barcelonesa. Mentre resideix a l’illa visita els Estats Units i co-neix els seus col·legis.

El retorn a MataróEl 1852, quan les circumstàncies

polítiques i socials que l’han por-tat cap a Cuba han canviat i s’ha signat el Concordat amb la Santa Seu (1851), Coll de Valldemia, Fe-

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i doctorada per la mateixa, obtenint un Premi extraordinari. És directora del Centre de Recursos Pedagògics de Mataró i professora associada al Departament de THE de la UB. El seu estudi i interès s’ha centrat en la transformació que han tingut els centres educatius. El 2011 va guanyar el Premi Iluro, que donava a conèixer el sistema educa tiu del s.XIX a la ciutat de Mataró.

Montserrat Gurrera i Lluch(Mataró, 1958)

7

S PS

QU

E

Núm

. 47

PERSONATGES

rrer i Cuspinera tornen i volen po-sar en pràctica tota l’experiència que han adquirit durant la seva estada a les Antilles. Pretenen fundar un col·legi per als fills de classes noble, benestant i dirigent com els que funcionen a l’estran-ger, perquè no els hagin d’enviar fora del país. A Espanya n’hi ha molt pocs, i en dissenyen un per respondre a les necessitats de Catalunya i l’estat. La seva com-petència pedagògica ve avalada pels bons resultats obtinguts en els col·legis cubans i el renom que han adquirit. Escullen la ciutat de Mataró perquè té bon clima, està en plena expansió, és pròspera i té bones comunicacions amb Bar-celona, a més, poden disposar d’una finca de l’oncle de Ferrer que compta amb casa i terrenys.

La direcció de l’escola i la re-dacció del programa d’ensenya-ment es posen a càrrec de Coll de Valldemia, com a sotsdirector hi ha Ferrer i com a cofundador i col·laborador hi participa Cus-pinera. El futur director emprèn un viatge per Anglaterra, França, Bèlgica, Holanda i Alemanya per saber com funcionen els millors col·legis europeus de renom per incorporar noves idees al seu projecte educatiu i al nou edifici que s’està construint a càrrec de l’arquitecte Jeroni Boada. Com a professors seleccionen homes de vàlua provada i eminents en les diverses àrees.

El recinte del col·legi té una su-perfície d’uns 23.000 m2. L’edifi-ci principal té planta baixa (amb classes, teatre, sales d’estudi, la-boratoris, menjador i capella) i pis amb els dormitoris dels alumnes. També té un gran pati amb parc, pòrtic de gimnàstica i picador. Hi ha una casa pel director amb bi-blioteca i museu, i una casa pel pagès amb cotxera i quadres.

El 19 de juny de 1855 conside-rem que es funda el col·legi per-

què és quan Pelegrí Ferrer infor-ma l’Ajuntament que establiran el Colegio de Cataluña, sota l’advo-cació de la Candelera, i el Consis-tori ho aprova. Aquest mateix any s’inicien les classes l’1 d’octubre, amb quaranta alumnes, tots nois i pensionistes, que ocupen la casa del director perquè el nou edifici s’està acabant. S’imparteix primer ensenyament, preparació i co-merç. El 1856 s’edita el primer re-glament del col·legi i es comença a donar a conèixer a nivell na-cional i internacional mitjançant la premsa. El 1857 s’inicien les classes de segon ensenyament i és el primer centre educatiu de la

tural i social de Mataró, tal com havien fet a Cuba. A partir de 1856 tots són socis acadèmics de l’Ateneu Mataronés i organitzen sessions literàries sobre temes educatius, com per exemple, Coll de Valldemia diserta sobre «La instrucción pública en Alemania» o hi fa classes de religió i moral.

Hermenegild Coll de Valldemia participa en activitats de caràcter sacerdotal i social, tant a la ciutat com arreu de Catalunya i l’estat espanyol. En l’aspecte acadèmic és convidat el 1853 per la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1854 per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics

Edifici del Col·legi Maristes Valldemia el 1885.Font: Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Arxiu d’Imatges.

ciutat que té batxillerat. El 1868 s’amplia l’oferta educativa amb els estudis mercantils i s’edita el Boletín del Colegio de Valldemía, a càrrec de Terenci Thos i Codina. Els alumnes procedeixen de tota Espanya, Cuba i Puerto Rico, són fills d’industrials, benestants i no-bles, i entre els alumnes il·lustres s’hi troba, els cursos 1870-71 i 1871-72, Ferran d’Orleans i Bor-bó, primogènit dels ducs de Mon-tpensier i nét del rei Ferran VII.

Els tres fundadors, paral·lela-ment a les seves responsabilitats en la direcció i docència a Vallde-mia, s’impliquen en la vida cul-

del País. La seva brillant oratòria el porta a ser nomenat predica-dor supernumerari d’Isabel II el 1858 i confirmat el 1875 per Al-fons XII. També manté un ampli contacte amb Calasanç Casanova, general de les Escoles Pies.

Coll de Valldemia mor a el 14 d’abril de 1876, als 65 anys, i l’any abans ho havia fet Cuspi-nera. Llavors passa a ser director del col·legi Pelegrí Ferrer. El 1888 adquireixen l’establiment els Ger-mans Maristes i es reorganitza el centre, tot intentant donar con-tinuïtat a l’esperit de la fundació inicial.

8

S PS

QU

E

Núm

. 47

FACEBOOK: MARISTES A AUSTRÀLIA

Què hi feu a Austràlia?A: Estic estudiant màrqueting i treba-llo els matins en un hotel, a les tardes dono classes d’espanyol. J: Estic fent un curs d’anglès per millo-rar-lo i treballo al llarg de la setmana en un hotel.

Quant fa que vau marxar de Catalun-ya?Vam marxar el 31 d’octubre de 2015. Encara sembla que va ser ahir.

Per què vau decidir marxar?A: Volia viure una temporada a l’es-tranger i Austràlia feia temps que em rondava pel cap. És un país que em cridava molt l’atenció per l’idioma, el temps i els increïbles paisatges que ofereix.J: Mai m’havia plantejat marxar a viu-re a l’estranger, però em van brindar aquesta oportunitat i no la vaig po-der deixar escapar. Ha estat la millor decisió que he pres fins al moment.

Fins quan teniu previst quedar-vos-hi? A: Havia de marxar al maig, però crec que em quedaré uns mesos més. J: En principi tenia el vol a finals de febrer, però he decidit quedar-me un mes més per fer turisme per Austràlia i voltants.

Digueu-nos una cosa que trobeu a faltar de la vostra terra.Trobem a faltar el pa amb tomàquet, la família, els amics, però sobretot el fuet i el pernil...

Quines diferències de ritme de vida hi ha respecte Catalunya?El dies comencen molt més aviat (aquí a les 5 del matí ja ha sortit el Sol) i aca-ben molt abans. Un dia normal pots esmorzar entre les 6 i les 7 del matí, dinar a les 12 i sopar a les 7, tot i que cal dir que portem uns horaris poc co-muns i acabem menjant a totes hores!

A Catalunya ara celebrem la Setmana Santa. Quina època de l’any esteu vi-vint a Austràlia? Nosaltres ara mateix estem a l’estiu i els nens tot just ara tornen a l’escola.

Esteu lluny de la família i els amics. Com us comuniqueu amb ells?Realment el Whatsapp i l’Skype són essencials per nosaltres. Tot i la di-ferència horària, solem tenir hores marcades per parlar amb la família i els amics.

Us seguiu comunicant per aquestes vies amb els vostres companys de l’escola?Realment només amb alguns com-panys més íntims, els amics de tota la vida que han quedat.

Què en penseu de poder estar en contacte amb tots els Antics Alumnes del col·legi a través del compte de Facebook?És molt útil i sempre acabes assaben-tant-te de coses que no sabies.

Expliqueu-nos una anècdota del col·legi. Recordem un dia abans de començar l’escola, al setembre, que amb l’antic director de l’escola vam pujar a dalt de tot de l’edifici a veure la posta de sol. Les vistes eren impressionants.

Quin és el professor que recordeu més?A: En Jaume Prat, perquè va ser el

meu professor de català durant molts anys, el meu tutor de treball de recer-ca i perquè hem seguit en contacte després d’acabar la meva etapa es-colar i també la Maite Muriel (profes-sora d’anglès), perquè va ser la meva tutora de seguiment de pràctiques pel màster de professorat, entre d’altres.J: En Jaume Prat. Donava l’assignatura de català i va ser el meu tutor de 3r i 4rt d’ESO. I també el meu “jefe” quan treballava a la biblioteca amb l’Alícia.

Què és el que més us agradava de l’escola?L’edifici en conjunt, amb les palmeres i el gran pati; les instal·lacions en ge-neral. També el bon ambient que es respirava pels passadissos de l’escola.

Un valor moral que us hagi transmès l’escola:Companyerisme i sacrifici, sobretot a finals de 2n de Batxillerat on vam suar de valent.

Una frase que per vosaltres defineixi l’escola: Compartir és viure.

Viatjant a les antípodes: Austràlia, el país dels paisatges increïblesAquesta vegada hem trobat dues antigues alumnes que comparteixen l’experiència a l’estranger. La Júlia Codina i l’Alícia Floriach ens expliquen com és el país on viuen ara i els records que tenen de l’escola.

Júlia Codina i Alícia Floriach País: Austràlia

A Catalunya tenim 10 hores menys que a Austràlia

→AUSTRÀLIA

FEU-VOSAMICS DEL’ASSOCIACIÓAL FACEBOOK