Transcipció, revisió, i notes, de Joaquim Icart Garcia, responsable del grup de

recerca de Musicologia de la URV.

Breu comentari sobre el text. Entre els llibres de l’Antic Testament hi trobem el Càntic dels Càntics de Salomó, una forma literària que “representa l’expressió més viva de l’amor com a obra de Déu, i l’expressió més viva de l’amor del mateix Déu envers els homes”1. Sovint, l’Antic testament es refereix a l’amor matrimonial com a expressió de l’amor de Déu envers els homes. Segurament però, no hi trobarem cap altra expressió amorosa que hagi calat tant profundament en l’imaginari cristià de tots els temps. El Càntic dels Càntics de Salomó és una declaració d’amor entre esposos d’una gran bellesa, plena de frases al·legòriques entre les quals hi trobem la que Mn. Salvador Ritort pren com a text de lloança a Santa Tecla, extreta del següent fragment: L’esposa Jo sóc un narcís de Sarón2,

El lliri de les valls. L’espòs. Com un lliri entre els cards,

És la meva amiga entre les donzelles. El text llatí d’aquesta expressió amorosa (en negreta) de l’espòs envers la seva estimada, és el que pren Mn. Salvador Ritort per a la seva Antífona de lloança a Santa Tecla, patrona de la Ciutat de Tarragona.

Sicut lilium inter spinas, Sic amica mea inter filias.

Tanmateix, Ritort introdueix el nom de Tecla en el segon vers, atorgant al seu nom el protagonisme de l’esposa bíblica:

Sicut lilium inter spinas, Sic amica mea Tecla inter filias.

Aquest fragment del Càntic dels Càntics, ha estat profusament emprat per la tradició cristiana, i apropiada com a text de diverses versificacions religioses i composicions musicals en el decurs de la història, entre els quals podem destacar a Antoine Brumel (1460-1515), Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594), Sebastián de Vivanco (ca.1551 – ca. 1622), Francesco Maria Marini (1610-1639 post.), Hendrik Herman Badings (1907-1987).

1 Segons la introducció de Dom Pius M. Tragan al llibre del Càntic dels Càntics. Edició de la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana. Ed. Alpha, S.A. Barcelona, 1969. 2 Plana prop del Mediterrani, entre Jafa i el Carmel. (segons nota a peu de pàgina de la mateixa edició bíblica).

“SSIICCUUTT LLIILLIIUUMM” ANTÍFONA

PER A LA FESTIVITAT DE SANTA TECLA (Tarragona, 18 de setembre de 1919)

Mn. Salvador Ritort, va compondre aquesta Antífona per a ser cantada amb l’Introit de la Missa de Santa Tecla, Verge i Màrtir, el 23 de setembre, dia en el que els tarragonins i tarragonines celebren la seva festivitat com a Patrona de la Ciutat. Al Missal Romà, hi llegim aquesta nota introductòria sobre Tecla: “Aquesta santa és considerada com la primera màrtir entre les dones. La llegenda ens diu que a Iconi3, d’on era oriünda fou convertida per sant Pau i que, refusant el seu planejat matrimoni i delatada pel promès desdenyat, hagué de sofrir turments horribles, deslliurada dels quals per voler de Déu, morí després a 80 anys retirada a Selèucia”. La tradició popular, ens diu també que Tecla va morir a causa d’un intent d’agressió per part dels seus enemics. Ella es va posar a resar per tal de deslliurar-se’n. Aleshores la cova on vivia es va esfondrar, deixant-li al descobert només un braç. Aquest braç, després de ser enterrat a Armenia, va ser traslladat a Tarragona i custodiat a la catedral. Comentari sobre la composició musical. Aquesta antífona, composta per dos versets de l’Antic Testament com és tradició, és un motet d’un notable lirisme i model de senzillesa melòdica. L’exposició del tema l’encomana a una sola veu, els tiples, amb un suport orquestral molt equilibrat i elegant, al final del qual, les cordes semblen sospirar per un esclat de joia, donant entrada a la grandiosa coral amb tutti, la qual fa la tornada amb una gran magnificència Una espècie d’eco final, molt delicat, va repetint les últimes paraules: “inter fílias”. Finalment, les cordes recorden el tema inicial, perdent-se en un pp. Pel que fa a les veus, encomana els tiples a les veus blanques4, per tal de fer cantar la bella línia melòdica als infants de la seva coral “Mare de Déu de la Mercè”. La composició orquestral, molt clàssica, l’encomana a 1 flauta, 1 oboè, 2 clarinets en Sib, 2 trompes en Fa, 1 fagot, violins I i II, violes, cellos , contrabaix., i orgue. Escrita en tonalitat de La Major,

3 Ciutat on va predicar sant Pau. Com que, també segons la tradició, aquest apòstol va venir a predicar a Tarragona, hom suposa que la seva deixebla Tecla, la qual el va seguir en el seu periple mediterrani, també va venir a Tarragona, lloc on hi va fer molts fidels. 4 Mn. Salvador Ritort era Mestre de Capella de la Beneficència, on hi va formar una coral infantil. Segurament, pel fet que aquesta Antífona la escrivís per a aquesta institució, i dirigís la seva interpretació amb la seva coral, a la partitura original firma com a Mestre de Capella, la qual cosa podria crear confusió, ja que, per qüestions incomprensibles, mai va ser Mestre de Capella de la Catedral.

“SSIICCUUTT LLIILLIIUUMM” ANTÍFONA

PER A LA FESTIVITAT DE SANTA TECLA (Tarragona, 18 de setembre de 1919)

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI MUSICOLOGIA

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI MUSICOLOGIA