Portfolio28 08 2008 tipo · 2018. 10. 28. · TFOLIO O portfolio é um cader no de exer cícios...
Transcript of Portfolio28 08 2008 tipo · 2018. 10. 28. · TFOLIO O portfolio é um cader no de exer cícios...
Portfolio
É a tua vez de pesquisar! ¡A ti te toca buscar!
A toi de chercher ! Tocca a te cercare!
Acum e rândul tãu sã cercetezi!
Como já observaste durante o trabalho com os 20 módulos, há «semelhanças».Vais descobri-las à medida que preencheres este ficheiro.O Europhil simplifica o teu trabalho, pois os desenhos significam o que deves fazer.
Como has podido observar a lo largo de estos 20 módulos, existen “semejanzas”.Vas a descubrirlas rellenando este documento.Eurofilo te facilita el trabajo señalándote con dibujos lo que tienes que hacer.
Comme tu l'as observé au long des 20 modules, il existe des « ressemblances ». Tu vas les découvrir en remplissant ce fichier.Europhil te simplifie le travail en te signifiant par des dessins ce que tu dois faire.
Come hai potuto osservare attraverso i 20 moduli, esistono delle “somiglianze”. Vai a scoprirle riempiendo queste schede.Eurofilo ti semplifica il lavoro indicandoti con dei disegni quello che devi fare.
Aºa cum ai observat pe parcursul celor 20 de module, existã „asemãnãri“. Le vei descoperi completând acest fiºier.Eurofil îþi uºureazã munca, arãtându-þi prin desene ce trebuie sã faci.
Lê no módulo.Lee en el módulo.Lis dans le module.Leggi nel modulo.Citeºte în modul.
Escuta os documentos sonoros no sítio web.Escucha los documentos sónoros en el sitio web.Ecoute les documents sonores sur le site web.Ascolta i documenti sonori sul sito web.Ascultã documentele audio înregistrate pe site-ul web.
Completa o exercício.Completa el ejercicio.Complète l’exercice.Completa l’esercizio.Completeazã exerciþiul.
3
Sumário Resumen
Somari Sommaire
Sommario Sumar
Objectivos do PORTFOLIO
Objetivos del PORTFOLIO
Objectifs du PORTFOLIO
Obiettivi del PORTFOLIO
Obiectivele PORTOFOLIULUI
Textos Textos Tèxtes Textes Testi Texte
A forma informa La forma informa La fòrma infòrma La forme informe La forma informa Forma informeazã
Pontes Puentes Ponts Ponts Ponti Punþi
6
11
20
38
6
Ob
ject
ivo
s d
o
PORT
FOLI
O
O p
ort
folio
é
um
cad
erno d
eex
ercí
cios
par
a o a
luno q
ue
lhe
per
mite
obse
rvar
a f
orm
adas
pal
avra
s, d
as f
rase
s e
dos
text
os.
As
noss
as lí
nguas
asse
mel
ham
-se
muito!
Elas
per
tence
m a
um
mes
mo
conju
nto
: a
fam
ília
das
línguas
rom
ânic
as.
De
cert
om
odo,
podem
os
consi
der
ar a
snoss
as lí
nguas
com
o v
aria
nte
sden
tro d
e um
a m
esm
afa
míli
a.
Mas
est
as lí
ngua
s ta
mbé
m s
a~ odifer
ente
s, p
orq
ue
as n
oss
ashis
tórias
na~ o
são
iguai
s. D
efa
cto,
tal c
om
o n
ós,
as
noss
aslín
guas
sa~ o
ao m
esm
o t
empo
sem
elhan
tes
e difer
ente
s.
O e
studo d
essa
s se
mel
han
ças
e difer
ença
s per
mite
pas
sar
mai
s fa
cilm
ente
dum
a lín
gua
par
a outr
a. P
erm
ite
tam
bém
com
pre
ender
mel
hor
adis
tinça~ o
entr
e LÍ
NG
UA
e
Ob
jeti
vos
del
PO
RTF
OLI
O
El p
ort
folio
es
un c
uad
erno d
eej
erci
cios
par
a el
alu
mno:
obse
rvam
os
la f
orm
a de
las
pal
abra
s, la
form
a de
los
text
os.
¡Nues
tras
lenguas
se
par
ecen
much
o!
Pert
enec
en a
un
mis
mo s
iste
ma:
la f
amili
a de
las
lenguas
rom
ance
s. E
nci
erto
sen
tido,
es p
osi
ble
consi
der
ar a
nues
tras
lenguas
com
o v
aria
nte
s de
una
mis
ma
fam
ilia.
Pero
nues
tras
lenguas
son
difer
ente
s porq
ue
tam
poco
nues
tra
his
toria
es la
mis
ma.
En e
fect
o,
igual
que
noso
tros,
nues
tras
lenguas
son,
alm
ism
o t
iem
po,
par
ecid
as y
difer
ente
s.
El e
studio
de
las
sim
ilitu
des
yde
las
dis
crep
anci
as p
erm
ite
pas
ar m
ás f
ácilm
ente
de
una
lengua
a otr
a y,
adem
ás,
hac
eposi
ble
com
pre
nder
mej
or
ladifer
enci
a en
tre
LEN
GU
A Y
Ob
ject
ifs
du
PO
RTF
OLI
O
Le p
ort
folio
est
un c
ahie
rd'e
xerc
ices
pour
l'élè
ve :
obse
rvons
la f
orm
e des
mots
,la
form
e des
tex
tes.
Nos
langues
se
ress
emble
nt
bea
uco
up !
Elle
sap
par
tien
nen
t à
un m
ême
syst
ème
: la
fam
ille
des
langues
rom
anes
. O
n p
eut
enun s
ens
consi
dér
er n
os
langues
com
me
des
var
iante
sd'u
ne
mêm
e fa
mill
e.
Mai
s nos
langues
sont
diff
éren
tes
auss
i car
nos
his
toire
s ne
sont
pas
les
mêm
es.
En f
ait,
com
me
nous,
nos
langues
sont
à la
fois
sem
bla
ble
s et
diff
éren
tes.
L'ét
ude
de
ces
ress
embla
nce
set
de
ces
diff
éren
ces
per
met
de
pas
ser
plu
s fa
cile
men
td'u
ne
langue
à l'a
utr
e, m
ais
elle
per
met
égal
emen
t de
mie
ux
com
pre
ndre
ladis
tinct
ion e
ntr
e LA
NG
UE
et
Ob
iett
ivi
del
PO
RTF
OLI
O
Il port
folio
è u
n q
uad
erno d
ies
erci
zi p
er l'
alunno:
oss
ervi
amo la
form
a del
lepar
ole
, la
form
a dei
tes
ti.
Le n
ost
re li
ngue
sias
som
iglia
no m
olto
! Es
seap
par
tengono a
un m
edes
imo
sist
ema:
la f
amig
lia d
elle
lingue
rom
anze
. In
un c
erto
senso
le n
ost
re li
ngue
siposs
ono c
onsi
der
are
com
edel
le v
aria
nti
di u
na
med
esim
afa
mig
lia.
Ma
le n
ost
re li
ngue
sono
diff
eren
ti an
che
per
ché
lenost
re s
torie
non s
ono le
stes
se.
Infa
tti,
com
e noi,
lenost
re li
ngue
sono in
siem
esi
mili
e d
iffer
enti.
Lo s
tudio
di q
ues
teso
mig
lianze
e d
i ques
tediff
eren
ze c
i per
met
te d
ipas
sare
più
fac
ilmen
te d
a una
lingua
all'a
ltra,
ma
ci p
erm
ette
anch
e di c
om
pre
nder
e m
eglio
la d
istin
zione
tra
LIN
GU
A e
Ob
iect
ivel
e PO
RTO
FOLI
ULU
I
Port
ofo
liul e
ste
un c
aiet
de
exer
ciþii p
entr
u e
lev,
car
e îi
per
nite
sã o
bse
rve
form
acu
vinte
lor,
form
a te
xtel
or.
Lim
bile
noas
tre
se a
seam
ãnã
mult!
Ele
apar
þin a
celu
iaºi
sist
em:
fam
ilia
limbilo
rro
man
ice.
Într
-un a
num
itse
ns,
pute
m c
onsi
der
a cã
limbile
noas
tre
sunt
varian
teal
e ac
elei
aºi f
amili
i.
Dar
lim
bile
noas
tre
difer
ãto
tuºi
, pen
tru c
ã is
toria
noas
trã
nu e
ste
acee
aºi.
De
fapt,
lim
bile
noas
tre
sunt,
ca
ºi n
oi,
asem
ãnãt
oar
e ºi
toto
dat
ã difer
ite.
Studiu
l ace
stor
asem
ãnãr
i ºi
difer
enþe
fac
ilite
azã
trec
erea
de
la o
lim
bã
la a
lta
ºi n
eper
mite
toto
dat
ã sã
înþe
legem
mai
bin
e dis
tincþ
ia d
intr
eLI
MBÃ
ºi L
IMBA
J: li
mbile
noas
tre
sunt
form
e par
ticu
lare
ale
limbaj
ulu
i om
enes
c.
7
LIN
GU
AG
EM:
as n
oss
aslín
guas
sa~ o
rea
lizaç
ões
par
ticu
lare
s da
linguag
emhum
ana.
A li
nguag
em é
mai
s va
sta
do
que
a lín
gua.
Tra
bal
han
do
várias
línguas
, na~ o
só
dom
inam
os
mel
hor
a noss
apró
pria
língua
com
oco
mpre
endem
os
par
a que
serv
e a
linguag
em:
ela
const
itui u
ma
aptida~ o
par
aco
munic
ar c
om
a a
juda
das
pal
avra
s, o
rden
adas
seg
undo
regra
s pró
prias
em
cad
alín
gua.
Podem
os
per
der
aca
pac
idad
e de
fala
r um
alín
gua,
mas
, sa
lvo e
m c
aso d
ele
sa~ o c
ereb
ral,
na~ o
per
dem
os
a ca
pac
idad
e da
LIN
GU
AG
EM,
um
a ve
zad
quirid
a no p
erío
do e
ntr
eze
ro e
set
e an
os.
A li
nguag
em p
erm
ite
exprim
iro m
undo,
ao m
esm
o t
empo
que
const
itui a
exp
ress
a~ o d
apes
soa
que
fala
. U
tiliz
amos
alin
guag
em p
ara
fala
r do q
ue
está
pre
sente
, ao
alc
ance
do
noss
o o
lhar
, e
do q
ue
está
ause
nte
, lo
nge
dos
noss
os
olh
os
ou m
esm
o in
visí
vel!
Com
pre
ender
vár
ias
línguas
éfa
zer
des
apar
ecer
ose
ntim
ento
de
estr
anhez
afa
ce a
ess
as lí
nguas
ou
reve
lá-lo.
Gra
ças
a es
setr
abal
ho,
o a
luno t
om
aco
nsc
iênci
a d
a su
a pró
pria
língua.
LEN
GU
AJE
: nues
tras
lenguas
son r
ealiz
acio
nes
par
ticu
lare
sdel
lenguaj
e hum
ano.
Pero
el l
enguaj
e no e
s la
lengua.
Tra
baj
ando v
aria
sle
nguas
no s
ola
men
te s
edom
ina
mej
or
la p
ropia
lengua,
sin
o q
ue
seco
mpre
nde
mej
or
par
a qué
sirv
e el
lenguaj
e: e
s la
capac
idad
, la
aptitu
d d
eco
munic
arse
con la
ayu
da
de
pal
abra
s, o
rden
adas
seg
ún la
sre
gla
s ca
ract
erís
tica
s de
cada
lengua.
Se
pued
e dej
ar d
eusa
r una
lengua
(olv
idar
se)
per
o,
una
vez
pas
ado e
lper
íodo d
e ad
quis
ició
n e
ntr
ece
ro y
sie
te a
ños,
no s
e pued
eper
der
est
a ca
pac
idad
– e
lLE
NG
UA
JE.
El le
nguaj
e nos
per
mite
expre
sar
el m
undo,
al m
ism
otiem
po q
ue
es la
exp
resi
ón d
ela
per
sona
que
hab
la.
Seutiliz
a ta
nto
par
a hab
lar
de
loque
está
ante
nues
tros
ojo
s,co
mo d
e lo
que
está
ause
nte
,fu
era
de
nues
tra
vist
a, o
,in
cluso
, de
aquel
lo q
ue
esin
visi
ble
.
Com
pre
nder
var
ias
lenguas
es
hac
er d
esap
arec
er la
extr
añez
a o d
escu
brirla.
Gra
cias
a e
ste
trab
ajo,
elal
um
no n
o s
e se
ntirá
extr
anje
ro e
n s
u p
ropia
lengua.
LAN
GA
GE
: nos
langues
sont
des
réa
lisat
ions
par
ticu
lière
sdu la
ngag
e hum
ain.
Mai
s le
langag
e, c
e n'e
st p
asla
langue.
En t
rava
illan
tplu
sieu
rs la
ngues
, non
seule
men
t on m
aîtr
ise
mie
ux
sa p
ropre
langue,
mai
s on
com
pre
nd m
ieux
à quoi s
ert
le la
ngag
e :
c'es
t une
aptitu
de
à co
mm
uniq
uer
àl'a
ide
de
mots
, ord
onnés
selo
n d
es r
ègle
s pro
pre
s à
chaq
ue
langue.
On p
eut
per
dre
(oublie
r) u
ne
langue,
mai
s on n
e peu
t pas
per
dre
cett
e ap
titude
– le
LA
NG
AG
E –
une
fois
pas
sée
la p
ério
de
d'a
cquis
itio
n e
ntr
e zé
ro e
tse
pt
ans.
Le la
ngag
e per
met
d'e
xprim
erle
monde,
en m
ême
tem
ps
qu'il
est
l'ex
pre
ssio
n d
e la
per
sonne
qui p
arle
. O
n u
tilis
ele
langag
e pour
par
ler
de
cequi e
st p
rése
nt,
sous
nos
yeux,
com
me
de
ce q
ui e
stab
sent,
loin
de
nos
yeux,
ou
tout
sim
ple
men
t in
visi
ble
!
Com
pre
ndre
plu
sieu
rsla
ngues
, c'
est
faire
dis
par
aîtr
el'é
tran
get
é, o
u la
rév
éler
.G
râce
à c
e tr
avai
l, l'é
lève
pourr
a ne
plu
s se
sen
tir
étra
nger
dan
s sa
pro
pre
langue.
LIN
GU
AG
GIO
: le
nost
re li
ngue
sono in
fatt
i rea
lizza
zioni
par
ticola
ri del
linguag
gio
um
ano.
Ma
il lin
guag
gio
non
è la
lingu
a. M
anip
olan
do p
iùlin
gue,
non
sol
o si
pad
rone
ggia
meg
lio la
pro
pria
ling
ua, m
a si
com
pren
de m
eglio
a c
he s
erve
il lin
guag
gio:
è u
n' a
ttitu
dine
aco
mun
icar
e co
n l'a
iuto
di
paro
le, or
dina
te s
econ
dore
gole
pro
prie
di c
iasc
una
lingu
a.
Si p
uò p
erder
e (d
imen
ticar
e)una
lingua,
ma
non s
i può
per
der
e ques
ta a
ttitu
din
e –
ilLI
NG
UA
GG
IO –
una
volta
pas
sato
il p
erio
do
d'a
cquis
izio
ne
entr
o z
ero e
sett
e an
ni.
Il lin
guag
gio
ci p
erm
ette
di
esprim
ere
il m
ondo.
Non è
un
rives
timen
to in
erte
del
la r
ealtà
,m
a il
modo s
tess
o in
cui n
oi
vedia
mo il
mondo.
Si u
tiliz
za il
linguag
gio
per
par
lare
di c
iòch
e è
pre
sente
, so
tto i
nost
riocc
hi,
com
e di c
iò c
he
èas
sente
, lo
nta
no d
ai n
ost
riocc
hi,
o a
ddiri
ttura
invi
sibile
!
Com
pre
nder
e più
lingue,
vuol
dire
far
sco
mpar
ire l'
estr
anei
tà,
oppure
pote
rla o
sser
vare
.G
razi
e a
ques
to la
voro
,l'a
lunno p
otr
à non s
entir
si p
iùst
ranie
ro n
ella
sua
lingua.
Dar
lim
baj
ul n
u e
ste
acel
aºi
lucr
u c
u li
mba.
Exe
rsân
d m
aim
ulte
limbi,
pute
m s
tãpân
im
ai b
ine
pro
pria
noas
trã
limbã
ºi p
ute
m d
e as
emen
eaîn
þele
ge
mai
bin
e la
ce
folo
seºt
e lim
baj
ul:
este
aptitu
din
ea d
e a
com
unic
a cu
ajuto
rul c
uvi
nte
lor,
ord
onat
edupã
regulil
e pro
prii f
iecã
rei
limbi.
Pute
m u
ita
o li
mbã,
dar
nu p
ute
m u
ita
acea
stã
aptitu
din
e –
LIM
BA
JUL
–odat
ã dep
ãºitã
per
ioad
adin
tre
zero
ºi º
apte
ani.
Lim
baj
ul
exprim
ã lu
mea
ºi e
în a
cela
ºi t
imp e
xpre
sia
celu
ica
re v
orb
eºte
. Fo
losi
mlim
baj
ul p
entr
u a
vorb
i des
pre
ceea
ce
se a
flã
sub o
chii
noºt
ri,
în p
reze
nt,
ca
ºi d
espre
ceea
ce
este
abse
nt,
dep
arte
de
och
ii noºt
ri s
au p
ur
ºisi
mplu
invi
zibil!
Sã în
þele
gi m
ai m
ulte
limbi
înse
amnã
sã f
aci s
ã dis
par
ã ce
þi-e
str
ãin s
au s
ã-l d
ezvã
lui.
Gra
þie
aces
tui e
fort
, el
evul v
apute
a sã
nu s
e m
ai s
imtã
strã
in în
pro
pria
limbã.
8
A f
orm
a in
form
a
Nes
tes
exer
cíci
os,
o a
luno
trab
alha
sobre
as
form
as d
eca
da
língua:
a f
orm
a in
form
a;dá
aces
so a
nova
info
rmaç
a~ o.
As
noss
as lí
nguas
exp
rim
em o
singula
r e
o p
lura
l; o d
efin
ido
e o in
def
inid
o;
o m
ascu
lino e
o f
emin
ino;
etc.
Com
o
é que
as lí
nguas
org
aniz
am e
ssas
info
rmaç
ões
?Q
uai
s sa~ o
os
ponto
s co
muns
e as
par
ticu
laridad
es d
asnoss
as lí
nguas
, no in
terior
da
fam
ília
das
línguas
rom
ânic
asà
qual
per
tence
m?
Nes
te p
ort
folio
o a
luno
enco
ntr
a m
últip
los
exem
plo
sde
pro
xim
idad
es o
u p
onte
sen
tre
as lí
nguas
, co
mo já
obse
rvou n
o e
studo d
os
módulo
s. M
as a
í ess
asco
rres
pondên
cias
sa~ o
apre
senta
das
de
form
aal
eató
ria:
o a
luno d
ever
áag
ora
most
rar
que
adquiriu
aco
mpet
ênci
a par
a re
conhec
eres
sas
regula
ridad
es.
No f
im,
pre
tende-
se q
ue
o a
luno
iden
tifique
as p
revi
sibili
dad
esnas
modific
ações
grá
fica
s ou
sonora
s dum
a lín
gua
par
aoutr
a.
La f
orm
a in
form
a
En e
stos
ejer
cici
os,
el a
lum
no
trab
aja
sobre
las
form
as d
eca
da
lengua:
la f
orm
ain
form
a, n
os
da
una
info
rmac
ión.
Nues
tras
lenguas
expre
san e
l sin
gula
r y
elplu
ral,
lo q
ue
está
cer
ca o
lejo
s, lo
def
inid
o o
loin
def
inid
o,
el f
emen
ino o
el
mas
culin
o,
etc.
¿Cóm
o o
rgan
izan
nues
tras
lenguas
est
as in
form
acio
nes
?¿C
uál
es s
on lo
s punto
sco
munes
y la
spar
ticu
laridad
es d
e nues
tras
lenguas
den
tro d
el c
onju
nto
de
la f
amili
a de
las
lenguas
rom
ance
s a
la q
ue
per
tenec
en?
En e
ste
port
folio
el a
lum
no
enco
ntr
ará
múltip
les
ejem
plo
sde
regula
ridad
es o
de
puen
tes,
com
o y
a hab
ráobse
rvad
o a
l est
udia
r ca
da
uno d
e lo
s m
ódulo
s. P
ero
aquí e
stas
corr
esponden
cias
regula
res
se
pre
senta
n d
efo
rma
alea
toria:
es
el a
lum
no
el q
ue
tien
e que
inte
nta
rad
quirir u
na
com
pet
enci
aef
ectiva
(re
al)
par
a re
conoce
res
as r
egula
ridad
es.
Al t
érm
ino
de
esas
adquis
icio
nes
se
podrá
dec
ir q
ue
el e
studia
nte
iden
tifica
las
"pre
dic
tibili
dad
es" e
n lo
sca
mbio
s grá
fico
s y
/ o
fonét
icos
de
una
lengua
aotr
a.
La f
orm
e in
form
e
Dan
s ce
s ex
erci
ces,
l'él
ève
trav
aille
ra s
ur
les
form
es d
ech
aque
langue
: la
form
ein
form
e, e
lle d
onne
une
info
rmat
ion.
Nos
langues
exprim
ent
le p
luriel
et
lesi
ngulie
r ;
ce q
ui e
st p
roch
eou lo
inta
in ;
déf
ini o
uin
déf
ini;
fém
inin
ou
mas
culin
; et
c.
Com
men
t le
s la
ngues
org
anis
ent-
elle
s ce
sin
form
atio
ns
? Q
uel
s so
nt
les
poin
ts c
om
muns
et le
spar
ticu
larité
s de
nos
langues
,à
l'inté
rieu
r de
la f
amill
e des
langues
rom
anes
à la
quel
leel
les
appar
tien
nen
t ?
Dan
s ce
port
folio
l'él
ève
trouve
ra d
e m
ultip
les
exem
ple
s des
rég
ula
rité
s ou
des
ponts
entr
e le
s la
ngues
,co
mm
e il
en a
déj
à obse
rvé
dan
s l'é
tude
des
module
s.
Mai
s ic
i ces
corr
espondan
ces
réguliè
res
se p
rése
nte
nt
de
faço
n a
léat
oire
: c
'est
à l'
élèv
ede
pro
uve
r qu'il
a a
cquis
une
aptitu
de
réel
le à
rec
onnaî
tre
ces
régula
rité
s. A
u t
erm
e de
ces
acquis
itio
ns,
on p
ourr
adire
que
l'élè
ve id
entifie
des
« p
rédic
tibili
tés
» d
ans
les
chan
gem
ents
gra
phiq
ues
et
/ou s
onore
s d'u
ne
langue
àl'a
utr
e.
La f
orm
a in
form
a
In q
ues
ti es
erci
zi,
l'alu
nno
lavo
rerà
sulle
form
e di
cias
cuna
lingua:
la f
orm
ain
form
a dà
un'
info
rmaz
ione.
Le n
ost
re li
ngue
esprim
ono il
plu
rale
e il
sin
gola
re;
ciò c
he
èvi
cino o
lonta
no;
def
inito
oin
def
inito
; fe
mm
inile
om
asch
ile;
ecc.
Com
e org
aniz
zano le
lingue
ques
te in
form
azio
ni?
Qual
iso
no g
li as
pet
ti co
muni e
lepar
ticola
rità
del
le n
ost
relin
gue,
all'
inte
rno d
ella
fam
iglia
del
le li
ngue
rom
anze
,al
la q
ual
e es
se a
ppar
tengono?
In q
ues
to p
ort
folio
l'al
unno
trove
rà m
olti
ese
mpi d
ire
gola
rità
o p
onti
tra
le li
ngue,
com
e eg
li ha
già
potu
tooss
erva
re n
ello
stu
dio
dei
moduli.
Ma
qui q
ues
teco
rris
ponden
ze r
egola
ri si
pre
senta
no in
modo a
leat
orio
:to
cca
all'a
lunno p
rova
re c
he
ha
acquis
ito u
n'a
ttitu
din
e re
ale
a ric
onosc
ere
ques
tere
gola
rità.
In b
ase
a ques
teac
quis
izio
ni,
si p
otr
à dire
che
l'alu
nno id
entif
ica
del
le“pre
ditt
ibili
tà “
nei
cam
bia
men
ti gra
fici e
/o s
onori
da
una
lingua
all'a
ltra.
Form
a in
form
eazã
În a
cest
e ex
erci
þii,
elev
ul v
alu
cra
cu f
orm
ele
fiec
ãrei
lim
bi:
form
a in
form
eazã
, ofe
rã o
info
rmaþ
ie.
Lim
bile
noas
tre
exprim
ã plu
ralu
l ºi s
ingula
rul;
ceea
ce
este
apro
pia
t sa
uîn
dep
ãrta
t; h
otã
rât
sau
neh
otã
rât;
fem
inin
sau
mas
culin
etc
.
Cum
org
aniz
eazã
lim
bile
noas
tre
aces
te in
form
aþii?
Car
e su
nt
punct
ele
com
une
ºica
ract
eris
tici
le li
mbilo
rnoas
tre,
în in
terioru
l fam
iliei
limbilo
r ro
man
ice
de
care
apar
þin?
În a
cest
port
ofo
liu,
elev
ul v
agãs
i num
eroas
e ex
emple
de
core
sponden
þe,
care
apar
cu
regula
rita
te,
sau p
unþi în
tre
limbi,
pe
care
le-a
des
coper
itdej
a cu
oca
zia
par
curg
erii
module
lor.
Dar
aic
i ac
este
core
sponden
þe a
par
într
-om
anie
rã a
leat
oar
e: e
levu
ltr
ebuie
sã
dem
onst
reze
cã
adobân
dit o
aptitu
din
e re
alã
de
a re
cunoaº
te a
cest
ere
gula
ritã
þi.
În u
rma
cunoºt
inþe
lor
dobân
dite,
se
va
pute
a obse
rva
dac
ãel
evul
iden
tificã
anum
ite
„pre
dic
tibili
tãþi" în
modific
ãrile
gra
fice
ºi /
sau
sonore
de
la o
lim
bã
la a
lta.
9
O q
ue
é u
ma
po
nte
?
Um
a ponte
é u
ma
reco
rrên
cia
de
língua
par
a lín
gua;
na~ o
éum
a re
gra
exa
ust
iva,
porq
ue
há
regula
ridad
es e
exc
epçõ
es.
Um
a ponte
ofe
rece
um
sab
eroper
acio
nal
que
na~ o
funci
ona
sist
emat
icam
ente
, m
as q
ue
auxi
lia n
a co
mpre
ensa~ o
da
pal
avra
. Ex
iste
mco
rres
pondên
cias
rec
orr
ente
sque
nos
ajudam
aco
mpre
ender
as
pal
avra
s e,
par
a al
ém d
elas
, o t
exto
.
Des
te m
odo,
o a
luno t
om
aco
nsc
iênci
a de
que
as lí
nguas
se a
ssem
elham
e p
ode
com
pre
ender
, co
nhec
er,
tran
sfer
ir.
Utiliz
ar u
ma
ponte
per
mite
ultra
pas
sar
um
a peq
uen
adifer
ença
grá
fica
ou s
onora
.
Por
veze
s, p
odem
obse
rvar
-se
difer
ença
s na
mes
ma
língua
eas
obse
rvaç
ões
de
línguas
irm
a~ s p
erm
item
rec
onhec
ertr
atam
ento
s se
mel
han
tes!
Port
anto
, um
a ponte
tem
um
valo
r oper
acio
nal
gra
nde
par
aco
mpre
ender
e p
ara
pro
duzi
r!
Ass
im,
o p
ort
folio
per
mite
aoal
uno c
ontinuar
a f
azer
activi
dad
es a
uto
nom
amen
teso
bre
os
text
os
(e n
a~ o a
pen
asso
bre
os
conte
údos
dis
ciplin
ares
) e
valid
ar a
s su
asobse
rvaç
ões
.
O p
ort
folio
é c
onst
ituíd
o p
or
¿Qu
é e
s u
n
pu
ente
?
Es u
na
recu
rren
cia
regula
r de
lengua
a le
ngua.
¡N
o e
s una
regla
exh
aust
iva
porq
ue
hay
regula
ridad
per
o t
ambié
nex
cepci
ones
!
El p
uen
te o
frec
e un
conoci
mie
nto
oper
ativ
o q
ue
no f
unci
ona
sist
emát
icam
ente
per
o q
ue
aport
a una
ayuda
concr
eta
par
a co
mpre
nder
lapal
abra
. La
s co
rres
ponden
cias
recu
rren
tes
exis
ten.
Nos
ayudan
a c
om
pre
nder
lapal
abra
y,
por
exte
nsi
ón,
elte
xto.
De
este
modo e
l alu
mno
tom
a co
nsc
ienci
a de
que
las
lenguas
se
par
ecen
y p
ued
eco
mpre
nder
, co
noce
r y
tran
sfer
ir.
Utiliz
ar e
l puen
te p
erm
ite
no
dej
ar d
e av
anza
r a
causa
de
un p
equeñ
o c
ambio
grá
fico
ofo
nét
ico.
Incl
uso
, a
vece
s, s
e pued
enve
r difer
enci
as d
entr
o d
e la
mis
ma
lengua
del
est
udia
nte
y la
obse
rvac
ión d
e la
sle
nguas
her
man
as h
ace
posi
ble
rec
onoce
rtr
atam
iento
s si
mila
res.
¡El p
uen
te t
iene
un c
laro
val
or
oper
ativ
o p
ara
com
pre
nder
ypro
duci
r!
De
este
modo,
el p
ort
folio
per
mite
al e
studia
nte
continuar
de
form
a au
tónom
a
Qu
'est
-ce
qu
'un
po
nt
?
C'e
st u
ne
récu
rren
ce r
éguliè
rede
langue
à la
ngue
; ce
n'e
stpas
une
règle
exh
aust
ive
car
ily
a ré
gula
rité
et e
xcep
tions
!
Le p
ont
off
re u
n s
avoir
opér
atio
nnel
qui n
e m
arch
epas
sys
tém
atiq
uem
ent
mai
squi a
pport
e une
aide
concr
ète
pour
com
pre
ndre
le m
ot.
Des
corr
espondan
ces
récu
rren
tes
exis
tent.
Elle
s nous
aiden
t à
com
pre
ndre
le m
ot,
et
au-
del
à, le
tex
te.
Ain
si l'
élèv
e pre
nd c
onsc
ience
que
les
langues
se
ress
emble
nt
et il
peu
tco
mpre
ndre
, co
nnaî
tre,
tran
sfér
er.
Utilis
er le
pont
per
met
de
ne
pas
êtr
e ar
rêté
par
un p
etit
chan
gem
ent
gra
phiq
ue
ou
sonore
.
Parf
ois
mêm
e, o
n o
bse
rve
des
diff
éren
ces
dan
s la
mêm
ela
ngue
et l'
obse
rvat
ion d
ela
ngues
sœ
urs
per
met
de
reco
nnaî
tre
des
tra
item
ents
sim
ilaire
s !
Le p
ont
a donc
une
vale
ur
très
opér
atio
nnel
le p
our
com
pre
ndre
et
pour
pro
duire
!
Ain
si le
port
folio
per
met
àl'é
lève
de
continuer
des
acti
vité
s en
au
ton
om
ie s
ur
des
tex
tes
(et
no
n p
lus
dés
orm
ais
sur
des
co
nte
nu
s«
dis
cip
linai
res
»)
et d
e
Ch
e co
s'è
un
po
nte
?
E' u
na
ricorr
enza
reg
ola
re d
alin
gua
a lin
gua;
non è
per
òuna
regola
esa
ust
iva
per
ché
ciso
no r
egola
rità
ed e
ccez
ioni !
Il ponte
off
re u
n s
aper
eoper
ativ
o c
he
non p
roce
de
sist
emat
icam
ente
, m
a ch
e dà
un a
iuto
concr
eto p
erco
mpre
nder
e la
par
ola
.Es
isto
no d
elle
corr
isponden
zeric
orr
enti,
che
ci a
iuta
no a
com
pre
nder
e la
par
ola
, e,
al d
ilà
del
la p
arola
, il
test
o.
Così
l'al
unno p
rende
cosc
ienza
che
le li
ngue
si s
om
iglia
no e
può c
om
pre
nder
e, c
onosc
ere,
tras
ferir
e.
Util
izza
re il
ponte
per
met
te d
inon f
arsi
blo
ccar
e da
un
pic
colo
cam
bia
men
to g
rafic
o o
sonoro
.
Talv
olta
ugual
men
te,
siposs
ono o
sser
vare
del
lediff
eren
ze n
ella
med
esim
alin
gua
e l'o
sser
vazi
one
di
lingue
sore
lle p
erm
ette
di
riconosc
ere
trat
tam
enti
sim
ili !
Il ponte
ha
dunque
un v
alore
molto
oper
ativ
o p
erco
mpre
nder
e e
per
pro
durr
elin
gua!
In t
al m
odo il
port
folio
per
met
te a
ll'al
unno d
ico
ntin
uar
e del
le a
ttiv
ità in
auto
nom
ia s
u d
ei t
esti
(e n
on
più
su d
ei c
onte
nuti
“dis
ciplin
ari”
) e
di v
erifi
care
lesu
e oss
erva
zioni.
Ce
este
o p
un
te?
Este
o r
ecure
nþã
reg
ula
tã d
ela
o li
mba
la a
lta;
nu e
ste
ore
gulã
exh
aust
ivã,
deo
arec
eex
istã
reg
ula
ritã
þi,
dar
ºi
exce
pþii!
Punte
a ofe
rã
cunoºt
inþe
oper
aþio
nal
e, c
are
nu
funcþ
ionea
zã în
mod
sist
emat
ic,
dar
aduc
un s
prijin
concr
et p
entr
u a
înþe
lege
un
cuvâ
nt.
Core
sponden
þere
cure
nte
exi
stã.
Ele
ne
ajutã
sã în
þele
gem
cuvâ
ntu
l ºi,
din
colo
de
el,
text
ul.
În a
cest
fel
, el
evul d
evin
eco
nºt
ient
de
faptu
l cã
limbile
se a
seam
ãnã
ºi p
oat
eîn
þele
ge,
cunoaº
te,
tran
sfer
a.
Utiliz
area
punþii f
ace
ca o
uºo
arã
modific
are
gra
ficã
sau
sonorã
sã
nu n
e af
ecte
zeîn
þele
ger
ea.
Const
atãm
uneo
ri c
hia
rdifer
enþe
în c
adru
l ace
leia
ºilim
bi,
iar
studiu
l lim
bilo
rîn
rudite
ne
per
mite
sãre
cunoaº
tem
situaþ
ii /
feno-
men
e si
mila
re.
Punte
a es
te d
eci e
xtre
m d
eef
icie
ntã
în d
ezvo
ltar
eaca
pac
itãþ
ii de
înþe
leger
e ºi
exprim
are!
În a
cest
fel
, port
ofo
liul î
l aju
tãpe
elev
sã
continue,
în m
od
auto
nom
, sã
lucr
eze
asupra
text
ulu
i (ºi
nu d
oar
asu
pra
10
um
conju
nto
de
125 t
exto
s.C
om
exc
epça~ o
dos
16
prim
eiro
s, o
s te
xtos
sa~ opro
venie
nte
s dos
20 m
ódulo
s,e
podem
ser
esc
uta
dos
no
sítio w
eb.
Boa
viag
em p
elas
línguas
!
las
activi
dad
es s
obre
los
text
os
( no s
obre
los
conte
nid
os
"dis
ciplin
ares
")
yva
lidar
sus
obse
rvac
iones
.
El p
rofe
sor
pued
e ev
aluar
las
estr
ateg
ias
del
alu
mno.
Se t
rabaj
a a
par
tir
de
un
conju
nto
de
125 t
exto
s que,
con la
exc
epci
ón d
e lo
s 16
prim
eros,
pro
ceden
de
los
20
módulo
s obje
to d
e es
tudio
.Po
r lo
tan
to,
ya e
stán
pre
sente
s en
las
lecc
iones
, y
elal
um
no p
ued
e es
cuch
arlo
sgra
cias
a la
pág
ina
web
.
¡Buen
via
je p
or
nues
tras
lenguas
!
valid
erse
s obse
rvat
ions.
Le m
aîtr
e peu
t év
aluer
les
stra
tégie
s de
l'élè
ve.
On t
rava
ille
à par
tir
d'u
ne
« b
ours
e » d
e 125 t
exte
s.H
orm
is le
s 16 p
rem
iers
, ce
ste
xtes
pro
vien
nen
t des
20
module
s. Il
s ex
iste
nt
déj
à dan
sle
s le
çons,
et
l'élè
ve p
eut
les
écoute
r grâ
ce a
u s
ite
web
.
Bon v
oya
ge
dan
s le
s la
ngues
!
Il m
aest
ro p
uò v
aluta
re c
osì
lest
rate
gie
del
l'alu
nno.
Si la
vora
a p
artir
e da
una
“bors
a “ d
i 125 t
esti.
Tra
nne
iprim
i 16,
ques
ti te
sti
pro
vengono d
ai 2
0 m
oduli.
Essi
dunque
esis
tono g
iàal
l'inte
rno d
elle
lezi
oni e
l'alu
nno p
uò p
erci
ò a
nch
eas
colta
rli g
razi
e al
sito
web
.
Buon v
iaggio
nel
le li
ngue!
conþinutu
rilo
r „
dis
ciplin
are“
)ºi
sã-
ºi
confirm
e obse
rvaþ
iile.
Profe
soru
l poat
e ev
alua
stra
tegiil
e el
evulu
i.
Se lu
crea
zã p
orn
ind d
e la
un
„pac
het
“ d
e 125 d
e te
xte.
C
u e
xcep
þia
prim
elor
16,
text
ele
pro
vin d
in c
ele
20 d
em
odule
. El
e ex
istã
dej
a în
lecþ
ii, ia
r el
evul l
e poat
eas
culta
pe
site
-ul w
eb.
Cãl
ãtorie
plã
cutã
printr
elim
bile
noas
tre!
11
Textos Textos
Tèxtes Textes
Testi Texte
T1 LAT Homo quidem habebat duos filios. Et dixit adulescentior ex illis patri: «Pater, damihi portionem substantiae quae me contingit.» Et pater divisit illis substantiam.
T2 SE En man hade tva° söner. Den yngre sade till sin far: ”Far, dela din egendom ochge mig vad mig tillkommer!” Far sedan och delade sin egendom i tva° delar.
T3 PT Um homem tinha dois filhos. O mais novo disse ao pai: «Pai, reparti a vossa fortunae dai-me a parte que me cabe.» O pai repartiu a sua fortuna em duas partes.
T4 ARA
T5 RO Un om avea doi fii. Cel mai tânãr îi spuse tatãlui sãu: „Tatã, împãrþiþi avereadomniei voastre ºi daþi-mi ce mi se cuvine!“ Tatãl împãrþi averea sa în douã pãrþi.
T6 FR Un homme avait deux fils. Le plus jeune dit à son père : « Père, partagez votrebien et donnez-moi ce qui me revient. » Le père répartit sa fortune en deux parts.
T7 UK A man had two sons. The younger one said to his father. ’Father, share out yourwealth and give me my due!‘ And the father divided his wealth into two parts.
T8 ES Un hombre tenía dos hijos. El mas joven dijo a su padre: "¡ Padre, divida sus bienesy deme lo que me pertenece!" El padre dividió sus bienes y hizo dos partes.
T9 BG
T10 DE Ein Mann hatte nur zwei Söhne. Der jüngere sagte zu seinem Vater. „Vater, teiltEuer Vermögen und gebt mir, was mir zusteht!“ Und Vater teilte sein Vermögenin zwei Teile.
T11 PL Pewien czlowiek mial dwóch synów. Mlodszy powiedzial ojcu: «Podziel majatek idaj mi, co na mnie przypada!» Podzielil swoje dobro i uczynil z niego dwie czesci.
T12 OC Un òme aviá dos filhs. Lo mai jove diguèt a son paire : « Paire, partatjatz lo vòstreben en doas parts e donatz-me çò que devi aver ! » Lo paire partagèt son bene ne faguèt doas parts.
T13 CA Un home tenia dos fills. El més jove digué al seu pare : « Pare, partiu els vostres bénsi doneu-me el que em correspon ! » El pare repartí els seus béns en dues parts.
12
T14 IT Un uomo aveva due figli. Il più giovane disse a suo padre: "Padre, dividi i tuoi benie dammi ciò che devo avere!" Il padre divise il suo avere e ne fece due parti.
T15 FI Eräällä miehellä oli kaksi poikaa. Nuorempi heistä sanoi isälleen: ”Isä, jakakaaomaisuutenne, ja antakaa minulle se, mikä minulle kuuluu.” Isä jakoirikkautensa kahteen osaan.
T16 RU
T17 LAT Rana major bove esse volens In prato quondam rana conspicit bovem,Et tacta invidia tantae magnitudinisRugosam inflat pellem. Tum natos suos interrogat:«Maiorne bove sum?» Illi negant.«Quis nunc maior est?».«Bos etiam nunc maior est, mater».Tandem, dum vult validius inflare sese, rana se rumpitEt eius miserum corpus iacet.
T18 PT A ra~ que quer ser maior do que o boi Certo dia, num prado, a ra~ vê um boi.Cheia de inveja da sua bela corpulência,Incha a sua pele rugosa e pergunta aos seus filhos:«Quem é maior?» «O boi!» respondem eles.«E agora?» «Ainda é o boi, ma~e!»Por fim, de tanto inchar, a ra~ explodeE o seu pobre corpo cai por terra.
T19 ES La rana que quería ser más grande que un buey Un día, en un prado, la rana ve a un buey.Tiene envidia de su bella corpulenciaE hincha su piel rugosa y pregunta a sus hijos:"¿Quién es el más grande?" "¡El buey!" respondieron ellos."¿Y ahora?" "¡Otra vez el buey, madre!"Finalmente, a fuerza de hincharse, la rana explotaY su pobre cuerpo cae al suelo.
T20 FR La grenouille qui veut se faire plus grosse que le bœuf Un jour, en un pré, la grenouille voit un boeuf.Tombant jalouse de sa belle corpulence,Elle enfle sa peau rugueuse et demande à ses fils :« Qui est le plus gros ? » « Le boeuf ! » répondent-ils.« Et maintenant ? » « Toujours le boeuf, mère. »A la fin, à force de s'enfler, la grenouille éclateEt son pauvre corps retombe à terre.
T21 IT La rana che voleva essere più grossa del bue Un giorno, in un prato, la rana vede un bue.Ingelosita della sua bella corporatura,Gonfia la sua pelle rugosa e domanda ai suoi figli:"Chi è il più grosso?" "Il bue!" rispondono loro.
M1, 6–7
13
"E adesso?" "Sempre il bue, mamma!"Alla fine, a forza di gonfiarsi, la rana scoppiaE il suo povero corpo ricade a terra.
T22 RO Broasca care vrea sã fie mai mare ca boulÎntr-o zi, într-o poianã, broasca vede un bou.Geloasã fiind pe frumoasa lui corpolenþã,κi umflã pielea rugoasã ºi-ºi întreabã fiii:„Cine e mai mare?" „Boul" rãspund ei.„ªi acum?" „Tot boul, mamã."În final, de atâta umflat, broasca explodeazã ªi bietul ei corp cade pe pãmânt.
T23 OC La rana que vòl èsser mai gròssa que lo buòu Un jorn, dins un prat, la rana vei un buòu.Gelosa de sa bela corpuléncia,Confla sa pel rugosa e demanda a sos filhs :« Qual es mai gròs ? » « Lo buòu ! » çà dison.« E ara ? » « Totjorn lo buòu, maire ! »A la fin, a fòrça de se conflar, la rana espetaE son paure còrs tomba pel sòl.
T24 FR Mon sac de châtaignes est moins lourd que celui de Silvia mais plus lourd quecelui de Carmen.
T25 PT O meu saco de castanhas é mais pesado do que o do Paul e do que o da Silvia.T26 RO Rucsacul meu cu castane este la fel de greu ca al lui Carmen, dar este mai uºor
decât al lui Jordi.T27 IT Il mio sacco di castagne è più pesante di quelli di Mara, Carmen, Jordi e Paul.T28 ES Mi saco de castañas ¿es más pesado o más ligero que el de Mara? ¡Parecen tan
pesado uno como otro! ¿Dónde lo debo colocar?T29 CA El meu sac de castanyes és més lleuger que el dels nois i que el de la Sílvia, però
és més pesat que el de la Carmen i el de la Mara.
T30 FR Regarde bien les objets inventoriés. Classe les objets du moins élaboré au plus élaboré.T31 ES Mira bien los objetos inventariados. Clasifícalos de menos a más elaborado.T32 IT Guarda bene gli oggetti inventariati. Classifica gli oggetti dal meno elaborato al
più elaborato.T33 OC Agacha plan los objèctes inventoriats. Classa los objèctes del mens elaborat al
mai elaborat.T34 PT Observa bem os objectos que foram referidos. Ordena-os do menos elaborado
para o mais elaborado.T35 RO Priveºte cu atenþie obiectele inventariate. Ordoneazã-le de la cel mai puþin
elaborat la cel mai elaborat.
T36 FR Ça signifie nouvelle pierre en latin, c'est l'âge de la pierre polie, dernière étape de lapréhistoire. Elle est précédée du paléolithique qui veut dire vieille pierre, l'âge de lapierre taillée.
M3, 6
M4, 6–7
M4, web
14
T37 IT Significa nuova pietra in latino, è l'età della pietra levigata, ultima tappa dellapreistoria. E' preceduta dal paleolitico che vuol dire antica pietra, l'età dellapietra scheggiata.
T38 PT Significa pedra nova em latim, é a idade da pedra polida, última etapa dapré-história. Foi precedida pelo paleolítico, que quer dizer pedra velha, a idadeda pedra lascada.
T39 ES Significa piedra nueva en latín: es la edad de la piedra pulimentada, última etapade la Prehistoria. Fue precedida por el Paleolítico, que quiere decir piedraantigua, la edad de la piedra tallada.
T40 RO Înseamnã piatra nouã în latinã: este epoca pietrei ºlefuite, ultima etapã a preistoriei.Ea este precedatã de Paleolitic, care însemna piatrã veche, epoca pietrei cioplite.
T41 OC Aquò significa pèira novèla en latin, es l'atge de la pèira alisada, ultima etapa dela preistòria. Juste abans avèm lo paleolitic, que vòl dire pèira vièlha, atge de lapèira talhada.
T42 FR Non, la particularité du néolithique, c'est l'asservissement de la nature.Auparavant, nous étions des chasseurs cueilleurs, eh bien, nous avons créél'élevage et l'agriculture ! Nous étions des nomades, eh bien, nous nous sommesSÉDENTARISÉS !
T43 IT No, la caratteristica del neolitico è l'asservimento della natura. Precedentementeeravamo cacciatori raccoglitori, ebbene, abbiamo creato l'allevamento el'agricoltura! Eravamo nomadi, ebbene, ora siamo SEDENTARI!
T44 OC Non, la particularitat del neolitic, es l'asserviment de la natura. De per abans,èrem caçaires culheires, e ben, avèm creat l'elevatge e l'agricultura ! Èremnomads, e ben, sèm devenguts SEDENTARISATS !
T45 PT Na~o, a particularidade do neolítico é a sujeiça~o da natureza. Antes, nós éramoscaçadores recolectores; pois bem, depois passámos à criaça~o de gado e àagricultura! Nós éramos nómadas; pois bem, tornámo-nos SEDENTÁRIOS!
T46 ES No, la particularidad del Neolítico es el ascendiente que el hombre ejerce sobrela naturaleza. Antes, éramos cazadores recolectores; pues bien, ¡despuéspasamos a criar ganado y a cultivar la tierra! ¡Éramos nómadas y ahora somosSEDENTARIOS!
T47 RO Nu, caracteristica Neoliticului este îmblânzirea naturii. Înainte eram vânãtori ºiculegãtori, apoi am descoperit creºterea animalelor ºi agricultura! Eram nomazi,iar acum am devenit SEDENTARI!
T48 FR Lors de la respiration, la cage thoracique se gonfle et l'air entre dans les poumons :c'est la phase d'inspiration. Puis la cage thoracique se dégonfle et l'air sort despoumons : c'est la phase d'expiration. Le rythme respiratoire augmente lorsqueje fais un effort. Les mouvements respiratoires sont possibles grâce à différentsmuscles des côtes et au diaphragme. Des échanges gazeux entre l'air et le sangont lieu au niveau des alvéoles pulmonaires.
T49 ES Mientras respiro, la caja torácica se hincha y el aire entra en los pulmones: es lafase de la inspiración. Después la caja torácica se deshincha y el aire sale de lospulmones: es la fase de la expiración. El ritmo respiratorio aumenta mientrashacemos un esfuerzo. Los movimientos respiratorios son posibles gracias a
M4, web
M7, 4
15
diferentes músculos intercostales y al diafragma. Los cambios gaseosos entre elaire y la sangre tienen lugar a nivel de los alvéolos pulmonares.
T50 IT Durante la respirazione, la cassa toracica si gonfia e l 'aria entra nei polmoni: équesta la fase d' inspirazione. Poi la cassa toracica si sgonfia e l'aria esce daipolmoni: è questa la fase di espirazione. Il ritmo respiratorio aumenta quandofaccio uno sforzo. I movimenti respiratori sono possibili grazie a differentimuscoli delle costole e al diaframma. Gli scambi gassosi tra l'aria e il sanguehanno luogo a livello degli alveoli polmonari.
T51 PT Na respiraça~o, a caixa torácica enche-se e o ar entra nos pulmões: é a fase dainspiraça~o. Depois a caixa torácica esvazia-se e o ar sai dos pulmões: é a fase daexpiraça~o. O ritmo respiratório aumenta sempre que faço esforços. Osmovimentos respiratórios só sa~o possíveis graças aos diferentes músculos dascostelas e ao diafragma. As trocas gasosas entre o ar e o sangue acontecem aonível dos alvéolos pulmonares.
T52 RO În timpul respiraþiei, cutia toracicã se umflã ºi aerul intrã în plãmâni: aceasta estefaza de inspiraþie. Apoi, cutia toracicã se dezumflã ºi aerul iese din plãmâni:aceasta este faza de expiraþie. Ritmul respirator creºte atunci când faci efort.Miºcãrile respiratorii sunt posibile datoritã diferiþilor muºchi ai coastelor ºidiafragmei. Schimburile gazoase între aer ºi sânge au loc la nivelul alveolelorpulmonare.
T53 OC Quand polsi, la gàbia toracica se gonfla e l'aire dintra dins los palmons : es lotemps de l'inspiracion. Puèi la gàbia toracica se desgonfla e l'aire sortís delspalmons : es lo temps de l'expiracion. Lo ritme respiratòri creis quand fòrci. Losmoviments respiratòris son possibles gràcia als diferents muscles de las còstas edel diafragma. D'escambis gasoses entre l'aire e la sang se fan al nivèl de lasalveòlas dels palmons.
T54 FR Peux-tu reformuler ce conte ? En quoi Renard est-il supérieur à Ours ?T55 ES ¿Puedes volver a contar esta historia? ¿En qué es superior el Zorro al Oso?T56 IT Sei capace di riformulare questo racconto? In che cosa Volpe è superiore a Orso?T57 PT Consegues refazer este conto? A Raposa é superior ao Urso?T58 OC Es que pòdes tornar dire lo conte ? Perqué Rainal es superior a Ors ?T59 RO Poþi spune aceastã poveste? Prin ce Vulpea îi este superioarã Ursului?
T60 FR En avant première, lisez l'histoire incroyable de Gouttelette ! Nos journalistes ontsuivi son extraordinaire aventure de Lisbonne à Paris, en passant par Bucarest.
T61 ES ¡Antes leed la increíble historia de Gotita! Nuestros periodistas han seguido suextraordinaria aventura de Lisboa a París, pasando por Bucarest.
T62 IT In anteprima, leggete la storia incredibile di Gocciolina! Noi giornalisti abbiamoseguito la sua straordinaria avventura da Lisbona a Parigi, passando per Bucarest.
T63 OC En abans-primièra, legissètz l'istòria de Gotoneta ! Nòstres jornalistas an seguitl'aventura extraordinària de Lisbona a París tot passant per Bucarest.
T64 PT Primeiro que tudo, lê a história incrível da Gotinha! Os nossos jornalistas seguirama sua extraordinária aventura de Lisboa até Paris, passando por Bucareste.
T65 RO În avanpremierã, citiþi povestea de necrezut a Picãturicii! Ziariºtii noºtri auurmãrit extraordinara sa aventurã, de la Lisabona la Paris, trecând prin Bucureºti.
M9, 5
M9, 6
16
T66 FR Un batelier doit faire passer de la rive gauche à la rive droite d'une rivière unloup, une chèvre et un tas de choux. Dans la barque, il ne peut entrer à chaquevoyage qu'un seul élément. Le loup ne peut en aucun cas rester seul avec lachèvre, ni la chèvre seule avec le tas de choux ! Comment va faire le batelier ?
T67 ES Un barquero tiene que atravesar de la orilla izquierda a la derecha de un río a unlobo, una cabra y unas coles. En la barca puede llevar sólo una cosa en cadaviaje. ¡El lobo no puede quedarse con la cabra, ni la cabra con las coles porquese las comería! ¿Cómo puede solucionar el problema el barquero?
T68 IT Un barcaiolo deve portare dalla riva sinistra del fiume alla riva destra un lupo,una capra e un cesto di cavoli. Nella barca entra una sola cosa alla volta. Il luponon può stare insieme alla capra, nè la capra con i cavoli, per evitare che il lupomangi la capra e la capra i cavoli! Come fa allora il barcaiolo?
T69 OC Un barcatièr dèu far passar de riba esquèrra a riba dreita un lop, una cabra e unmolon de caulets. Dins la barca, pòt pas far dintrar a cada còp qu'un solelement. Lo lop pòt pas brica demorar sol ambe la cabra, ni mai la cabra ambelo molon de caulets ! Cossí farà lo barcatièr ?
T70 PT Um barqueiro tem de levar da margem esquerda para a direita do rio um lobo,uma cabra e um molho de couves. No barco, só pode levar um deles de cadavez. O lobo na~o pode ficar com a cabra, nem a cabra com as couves, para na~o secomerem! Como é que o barqueiro vai fazer?
T71 RO Un luntraº trebuie sã ducã, de pe malul stâng pe cel drept al unui râu, un lup, ocaprã ºi niºte varzã. În barcã nu încape decât un singur lucru la fiecare traversare.Lupul nu poate rãmâne singur cu capra ºi nici capra nu poate ramâne singurã cuvarza! Ce va face luntraºul?
T72 FR Quel sens logique ont ces mots ? Voici cinq phrases incomplètes. A côté, cinqmots en vrac.
T73 ES ¿Qué significado crees que tienen estas palabras? Aquí hay cinco frasesincompletas y a su lado cinco palabras desordenadas.
T74 IT Quale senso logico hanno queste parole? Ecco cinque frasi incomplete. A fianco,cinque parole alla rinfusa.
T75 PT Qual é o significado lógico destas palavras? Tens a seguir cinco frasesincompletas e ao lado cinco palavras desordenadas.
T76 OC Quin es lo sens logic d'aquestes mots ? Vèja aicí cinc frasas incompletas. A costat,cinc mots forra-borra.
T77 RO Care este înþelesul logic al acestor cuvinte? Iatã cinci fraze incomplete. Alãturi,cinci cuvinte în dezordine.
T78 FR La Renaissance, à partir de 1450, fait renaître les valeurs et les savoirs de l'Antiquité :on parle aussi d'Humanisme. Des découvertes ont lieu grâce à de nouvellestechniques et à la confrontation des expériences. La communauté scientifiqueeuropéenne voyage et communique. Le latin est la langue de savoir commune.
T79 ES El Renacimiento, a partir de 1450, hace renacer los valores y saberes de laAntigüedad: hablamos también de Humanismo. Los descubrimientos tienen lugar
M12, 6–7
M13, 6–7
M14, 4
17
gracias a nuevas técnicas y al cotejo de experiencias. La comunidad científicaeuropea viaja y comunica. El latín es, para todos ellos, su lengua del saber.
T80 IT Il Rinascimento, a partire dal 1450, fa rinascere i valori e il sapere dell'Antichità: siparla anche di Umanesimo. Alcune scoperte avvengono anche grazie a nuovetecniche e allo scambio delle esperienze. La comunità scientifica europea viaggia ecomunica. Il latino è la lingua del sapere comune.
T81 OC La Renaissença, a partir de 1450, fa renàisser las valors e los sabers de l'Antiquitat :se parla d'Umanisme. Gràcia a de tècnicas novèlas e a la confrontacion de lasexperiéncias, de descobèrtas se fan. La comunautat scientifica europenca viatjae comunica. Lo latin es la lenga de saber commun.
T82 PT O Renascimento, a partir de 1450, faz renascer os valores e os saberes daAntiguidade: fala-se também de Humanismo. Fazem-se descobertas graças anovas técnicas e ao confronto de experiências. A comunidade científica europeiaviaja e comunica. O latim é a sua língua de saber comum.
T83 RO Renaºterea, începând din 1450, contribuie la renaºterea valorilor ºi cunoºtinþelorAntichitãþii: se vorbeºte de asemenea despre Umanism. Se fac descoperiri datoritãnoilor tehnici ºi confruntãrii experienþelor. Comunitatea ºtiinþificã europeanãcãlãtoreºte ºi comunicã. Latina este limba comunã a cunoaºterii.
T84 FR Tu vas lire ces vingt-deux tout petits textes, écrits en six langues. Ils racontentnotre vie.
T85 ES Vas a leer estos veinte y dos pequeños textos, que cuentan nuestra vida, escritosen seis lenguas.
T86 IT Vai a leggere questi ventidue piccoli testi, scritti in sei lingue. Raccontano lanostra vita.
T87 PT Vais ler estes vinte e dois pequenos textos escritos em seis línguas. Eles contama nossa vida.
T88 RO Vei citi aceste douãzeci ºi douã de mici texte, scrise în ºase limbi. Ele istorisescviaþa noastrã.
T89 OC Legiràs aqueles vint-e-dos tèxtes menudets escriches dins sièis lengas. Contan lanòstra vida.
T90 FR L'humanité cherche de nouvelles sources d'énergie pour produire de l'électricité.Par exemple : l'énergie éolienne, l'énergie solaire ou photovoltaïque, l'énergiemarémotrice issue de la force des marées, l'énergie géothermique.
T91 PT A humanidade procura novas fontes de energia para produzir electricidade. Porexemplo: a energia eólica, a energia solar ou fotovoltaica, a energia das ondase marés, a energia geotérmica.
T92 ES La humanidad busca nuevas fuentes de energía para producir electricidad. Porejempo: la energía eólica, la energía solar o fotovoltaica, la energía de las olas ylas mareas o la energía geotérmica.
T93 IT L'umanità cerca nuove fonti di energia per produrre l'elettricità. Per esempio:l'energia eolica, l'energia solare o fotovoltaica, l'energia prodotta dalle onde delmare, l'energia geotermica.
T94 RO Omenirea cautã noi surse de energie pentru a produce electricitate. De exemplu:energia eolianã, energia solarã sau fotovoltaicã, energia produsã de maree,energia geotermicã.
M14, 6–7
M15, 5
18
T95 OC L'umanitat cerca de ressorgas d'energia nòvas per far d'electricitat. Per exemple :l'energia eoliana, l'energia solara, o fotovoltaïca, l'energia de las marèas, l'energiageotermica.
T96 FR Ne mets pas ton volcan au soleil car l'argile va se craqueler !T97 PT Na~o ponhas o teu vulca~o ao Sol, sena~o pode estalar!T98 ES ¡No pongas tu volcán al sol porque puede estallar!T99 IT Non mettere il tuo vulcano al sole, altrimenti l'argilla può creparsi!T100 RO Nu pune vulcanul tãu la soare, cãci pãmântul (argila) va crãpa! T101 OC Metes pas ton volcan al solelh pr'amor que lo bard (l'argila) se va fendilhar !
T102 FR Les instruments qui enregistrent les mouvements sismiques sont appeléssismomètres. Ils sont constitués d'un enregistreur, ou sismographe, et produisentun relevé : le sismogramme.
T103 PT Os instrumentos que registam os movimentos sísmicos chamam-sesismómetros. Sa~o constituídos por um registador, o sismógrafo, e produzem umregisto: o sismograma.
T104 ES Los instrumentos que registran los movimientos sísmicos se llamansismómetros. Están compuestos por un registrador o sismógrafo, y producenun registro: o sismograma.
T105 IT Gli strumenti che registrano i movimenti sismici si chiamano sismometri. Sonocostituiti da un registratore, o simografo, e producono una registrazione: il sismogramma.
T106 RO Instrumentele care înregistreazã miºcãrile seismice se numesc seismometre. Elesunt constituite dintr-un înregistrator sau seismograf, care înregistreazã graficmiºcãrile seismice: seismograma.
T107 OC Los instruments qu'enregistran los moviments sismics se sonan sismomètres. Sonconstituits d'un enregistraire, o sismograf, e produsisson un relevat : lo sismograma.
T108 FR Prête attention aux règles de sécurité que tu dois suivre avant, pendant et aprèsun séisme.
T109 PT Presta atença~o às regras de segurança que deves seguir antes, durante e depoisde um sismo.
T110 ES Presta atención a las medidas de seguridad que debes tener en cuenta antes,durante y después del terremoto.
T111 IT Presta attenzione alle regole di sicurezza che devi seguire prima, durante e dopoun sisma.
T112 RO Acordã atenþie regulilor de securitate pe care trebuie sã le respecþi înainte, întimpul ºi dupã un seism.
T113 OC Prèsta atencion a las règlas de securitat seguentas, que debes seguir abans,pendent, e apres lo seïsme.
M16, 4
M16, 5
M16, 5
19
T114 FR Pour quelle raison le Petit Prince dit-il la dernière phrase du texte ? T115 PT Por que é que o Principezinho diz essa última frase do texto? T116 ES ¿Por qué dice el Principito la última frase del texto? T117 IT Perché il Piccolo Principe dice l'ultima frase del testo?T118 RO De ce Micul Prinþ spune ultima propoziþie din text?T119 OC Per quina rason lo Princilhon ditz la darnièra frasa del tèxte ?
T120 FR Il n'y a pas d'organes spécifiques destinés à la parole. Pour parler, il faut doncadapter à la parole les organes de la nutrition et de la respiration. Cetapprentissage du langage a pris des centaines de milliers d'années pour l'espècehumaine. Le petit enfant arrive à parler dans les cinq premières années de sa viegrâce aux interactions avec sa famille, son milieu et l'école.
T121 PT Na~o existem órga~os específicos destinados à fala. Para falar, é necessário adaptarà fala os órga~os da nutriça~o e da respiraça~o. Esta aprendizagem da linguagemdemorou centenas de milhares de anos para a espécie humana. A criançaconsegue adquirir a fala nos cinco primeiros anos da sua vida, graças àsinteracções com a sua família e com as outras pessoas que a rodeiam como osamigos e educadores.
T122 ES No hay unos órganos específicos destinados a hablar. Para ello, es necesarioreciclar los órganos de la nutrición y de la respiración. El aprendizaje del lenguajele ha costado a la especie humana cientos de miles de años. El niño lo adquieredurante los cinco primeros años de vida gracias a la interacción con su familia,su ambiente y la escuela.
T123 IT Non ci sono organi specifici destinati alla parola. Per parlare, bisogna dunqueadattare alla parola gli organi della nutrizione e della respirazione. Per questoapprendimento del linguaggio la specie umana ha impiegato centinaia dimigliaia di anni. Il bambino piccolo l'acquisisce nei primi cinque anni di vita,grazie all'interazione con la sua famiglia, il suo ambiente e la scuola.
T124 RO Nu existã organe specifice pentru vorbire. Pentru a vorbi, trebuie adaptateorganele nutriþiei ºi cele ale respiraþiei. Învãþarea limbajului a luat sute de mii deani speciei umane. Copilul mic reuºeºte sã vorbeascã în primii cinci ani de viaþãdatoritã interacþiunii cu familia, cu mediul înconjurator ºi cu ºcoala.
T125 OC Avèm pas d'organs especifics que sián destinats a la paraula. Per parlar, caldoncas adaptar a la paraula los organs de nutricion e de respiracion. Aquesteaprentissatge del lengatge prenguèt de milierats d'annadas per l'espècia umana.Lo nenon, el, arriba a parlar dins las cinc primièras annadas de sa vida mercés alas interaccions ambe sa familha, son mitan, e l'escòla.
M16, 6–7
M19, 4
20
A forma informa La forma informa
La fòrma infòrma La forme informe
La forma informa Forma informeazã
PT O singular ( S ) e o plural ( P ) ES El singular ( S ) y el plural (P) FR Le singulier ( S ) et lepluriel ( P ) IT Il singolare ( S ) e il plurale ( P ) RO Singularul ( S ) ºi pluralul ( P )
T102 – T107
FR L'instrument qui enregistre le mouvement sismique est appelé sismomètre.PT O instrumento que regista o movimento sísmico chama-se sismómetro.ES El instrumento que registra el movimiento sísmico se llama sismómetro.IT Lo strumento che registra il movimento sismico si chiama sismometro.OC L'instrument qu'enregistra lo moviment sismic se sona sismomètre.RO Instrumentul care înregistreazã miºcãrile seismice se numeºte seismometru.
T66 – T71
T78 – T83
S / P ?
FR Un batelier ( S ) doit faire passer de la rive gauche ( S ) à la rive droite ( S ) d'une rivière ( S )un loup ( S ), une chèvre ( S ) et un tas ( S ) de choux ( P ).
ES Un barquero ( ) tiene que atravesar de la orilla izquierda ( ) a la derecha ( ) de un río ( )a un lobo ( ), una cabra ( ) y unas coles ( ).
IT Il Rinascimento ( ), a partire dal 1450, fa rinascere i valori ( ) e il sapere ( ) dell'Antichità ( ).OC La Renaissença ( ), a partir de 1450, fa renàisser las valors ( ) e los sabers ( ) de
l'Antiquitat ( ).PT Um barqueiro ( ) tem de levar da margem esquerda ( ) para a direita ( ) do rio ( ) um
lobo ( ), uma cabra ( ) e um molho ( ) de couves ( ).RO Un luntraº ( ) trebuie sã ducã, de pe malul stâng ( ) pe cel drept ( ) al unui râu ( ),
un lup ( ), o caprã ( ) ºi niºte varzã ( ).
1
21
FR La Renaissance ( ), à partir de 1450, fait renaître les valeurs ( ) et les savoirs ( ) del'Antiquité ( ).
ES El Renacimiento ( ), a partir de 1450, hace renacer los valores ( ) y saberes ( ) de laAntigüedad ( ).
IT Un barcaiolo ( ) deve portare dalla riva sinistra ( ) del fiume ( ) alla destra ( ) un lupo ( ),una capra ( ) e un cesto ( ) di cavoli ( ).
PT O Renascimento ( ), a partir de 1450, faz renascer os valores ( ) e os saberes ( ) daAntiguidade ( ).
RO Renaºterea ( ), începând din 1450, contribuie la renaºterea valorilor ( ) ºi cunoºtinþelor ( ) Antichitãþii ( ).
OC Un barcatièr ( ) dèu far passar de riba esquèrra ( ) a riba dreita ( ) un lop ( ), una cabra ( )e un molon ( ) de caulets ( ).
PT A proximidade ( 1 ) e a distância ( 3 ) ES La proximidad ( 1 ) y la lejanía ( 3 ) FR La proximité ( 1 ) et l'éloignement ( 3 ) IT La vicinanza ( 1 ) e la distanza ( 3 ) RO Apropierea ( 1 ) ºi depãrtarea ( 3 )
(1) – (3) ?
PT Vem ler este livro ( 1 ) e coloca na estante da biblioteca aquele livro ( 3 ).
I FR Viens lire ce livre-ci ( ), et repose dans la bibliothèque ce livre-là ( ).RO Vino sã citeºti cartea aceasta ( ) ºi pune în bibliotecã cartea aceea ( ). ES Ven a leer este libro ( ) y coloca en la estantería de la biblioteca aquel libro ( ).IT Vieni a leggere questo libro ( ), e riponi nella biblioteca quel libro ( ).OC Vèni legir aqueste libre ( ), e pausa dins la bibliotèca aquel libre ( ).
II FR Regarde : sur cette photo-ci ( ), ces montagnes-là ( ) sont très loin !RO Priveºte: în fotografia aceasta ( ), munþii aceia ( ) sunt foarte departe!ES Mira:¡ en esta fotografía ( ) aquellas montañas ( ) están muy lejos!PT Observa: nesta fotografia ( ) aquelas montanhas ( ) esta~o muito longe!IT Guarda: su questa foto ( ), quelle montagne ( ) sono molto lontane!OC Agacha : sus aicesta fòto ( ), las montanhas aquelas ( ) son plan luènh !
PT Dizer se os demonstrativos indicam a proximidade ( 1 ), a proximidade relativa ( 2 ),o afastamento ( 3 ). ES Precisar si los demostrativos indican proximidad ( 1 ), distanciamedia ( 2 ) o lejanía ( 3 ). FR Préciser si les démonstratifs disent la proximité ( 1 ), la proximitérelative ( 2 ), l'éloignement ( 3 ). IT Precisare se i dimostrativi indicano la vicinanza ( 1 ),la vicinanza relativa ( 2 ), o la distanza ( 3 ). RO Precizeazã dacã demonstrativele indicãapropierea ( 1 ), distanþa intermediarã ( 2 ) sau depãrtarea ( 3 ).
2
22
IIIPT Este caderno ( ) é meu, esse manual ( ) é teu, mas aquele dicionário ( ) é do professor.ES Este cuaderno ( ) es mío, ese manual ( ) es tuyo, pero aquel diccionario ( ) es del
profesor.OC Aiceste quasèrn ( ) es mèu, aqueste manual ( ) es tèu, mas aquel diccionari ( ) es lo
del professor.PT Eu como este bolo ( ); tu comes essa maça~ ( ); ele come aquele chocolate ( ).ES Yo como este pastel ( ); tú comes esa manzana ( ); él come aquel chocolate ( ).OC Ieu, mangi aicesta còca ( ); tu, manjas aquesta poma ( ); el, manja aquel chocolat.
PT Demonstrativo ( D ) o possessivo ( P ) ES Demostrativo ( D ) o posesivo ( P ) FR Démonstratif ( D ) ou possessif ( P ) IT Dimostrativo ( D ) o possessivo ( P ) RO Demonstrativ ( D ) sau posesiv ( P )
D / P ?
FR Quel sens logique ont ces mots ? ( D )
PT Vais ler estes vinte e dois pequenos textos. ( ) Eles contam a nossa vida. ( )FR Le plus jeune dit à son père. ( )IT Vai a leggere questi ventidue piccoli testi. ( ) Raccontano la nostra vita. ( )ES El más joven dijo a su padre. ( )FR Le père répartit sa fortune en deux parts. ( )OC Lo paire partagèt son ben e ne faguèt doas parts. ( )PT O pai repartiu a sua fortuna em duas partes. ( )IT Il più giovane disse a suo padre. ( )OC Quin es lo sens logic d'aquestes mots ? ( )RO Cel mai tânãr îi spuse tatãlui sãu. ( )IT Il padre divise i suoi beni e ne fece due parti. ( )ES ¿Qué significado crees que tienen estas palabras ? ( )OC Lo mai jove diguèt a son paire. ( )IT Quale senso logico hanno queste parole ? ( )RO Tatãl împãrþi averea sa în douã pãrþi. ( )PT Qual é o significado lógico destas palavras? ( )ES El padre dividió sus bienes e hizo dos partes. ( )RO Care este înþelesul logic al acestor cuvinte? ( )FR Tu vas lire ces vingt-deux petits textes. ( ) Ils racontent notre vie. ( )PT Pai, repartí a vossa fortuna. ( )ES Vas a leer estos veinte y dos pequeños textos. ( ) Cuentan nuestra vida. ( )CA El més jove digué al seu pare. ( )RO Vei citi aceste douãzeci ºi douã de mici texte. ( ) Ele istorisesc viaþa noastrã. ( )OC Legiràs aqueles vint-e-dos tèxtes menudets. ( ) Contan la nòstra vida. ( )
23
PT Os comparativos ES Los comparatives FR Les comparatifs IT I comparativiRO Gradele de comparaþie
T1 – T16 T17 – T23 T30 – T35
+ / = / – ?
FR Marie est aussi intelligente que Pierre. ( = )
PT A Maria é mais inteligente do que o Pedro. ( )RO Maria e tot atât de inteligentã ca Petru. ( )IT Maria è meno intelligente di Pietro. ( )ES María es tan inteligente como Pedro. ( )OC La Maria es tant inteligenta coma lo Pèire. ( )CA La Maria és tan intelligent com en Pere. ( )FR Marie est plus intelligente que Pierre. ( )PT A Maria é menos inteligente do que o Pedro. ( ) RO Maria e mai inteligentã decât Petru. ( )OC La Maria es mens intelligente que lo Pèire. ( )ES María es más inteligente que Pedro. ( )IT Maria è più intelligente di Pietro. ( )CA La Maria és menys intel·ligent que en Pere. ( )FR Marie est moins intelligente que Pierre. ( )
3
PT ES CA OC FR IT RO
+méselaborat
=ta~oelaboradocomo
tantoelaboradocomo
tan elaboratcom
tantelaboratcoma
aussiélaboré que
tantoelaboratoquanto
tot atât deelaborat ca
–menyselaborat
PT ES CA OC FR IT RO
+ el més gros
= tan gros tan gròs
– el menys gros
PT ES CA OC FR IT RO
+ el més jove
= tan jove tan jove
– el menys jove
24
PT A Maria é ta~o inteligente como o Pedro. ( )RO Maria e mai puþin inteligentã decât Petru. ( )IT Maria è tanto intelligente quanto Pietro. ( )ES María es menos inteligente que Pedro. ( )OC La Maria es mai inteligenta que lo Pèire. ( )CA La Maria és més intel·ligent que en Pere. ( )
PT O particípio passado (masculino / feminino) ES El participio pasado (masculino / femenino)FR Le participe passé (masculin / féminin) IT Il participio passato (maschile / femminile)RO Participiul trecut (masculin / feminin)
T30 – T35 T36 – T41
1. inventoriata • inventariatã • inventoriada • inventoriée2. tagliati • tãiaþi • taillés • talhados • talhats • tallados
PT O Infinitivo ES El infinitivo FR L'infinitif IT l'infinito RO Infinitivul
T36 – T41 T54 – T59 T66 – T71 T78 – T83 T90 – T95 T120 – T125
5
4
PT ES CA OC FR IT RO
inventoriados inventoriats
elaborat elaborate
polida polida
precedida preceduta
tallada taillée
PT ES CA OC FR IT RO
1 inventoriada inventariada inventoriada
2 tallats
PT ES CA OC FR IT RO
dir dire
volver a contar reformular
25
a vedea • vedere • ver • vera asculta • écouter • escotar • escuchara rãspunde • responder • responder • risponderea face • faire • fare • hacer
1. Dans la barque, il ne peut • • a. dintrar a cada còp qu'un sol element.2. En la barca puede • • b. încape, la fiecare traversare, decât un singur lucru.3. Nella barca • • c. levar um deles de cada vez.4. Dins la barca, pòt pas far • • d. llevar sólo una cosa en cada viaje.5. No barco, só pode • • e. entrer à chaque voyage qu'un seul élément.6. În barcã nu • • f. entrava una sola cosa alla volta
PT Os números ES Los números FR Les nombres IT I numeri RO Numerele
T72 – T77 T84 – T89 T120 – T125
6
PT ES CA OC FR IT RO
levar emportar
quedarse quedar
renéixer rinascere
produir produire
parlar a vorbi
reciclar recycler
PT ES CA OC FR IT RO
veure vèire voir
escutar escoltar ascoltare
responder respondre répondre
fazer fer far
PT ES CA OC FR IT RO
cinc
vint-i-dos
milers
26
92 • 393 • 399 • 513 • 652 • 1113 • 2008 • 2018 • 2028 • 2038 • 2048 • 2058 • 2121
FR six cent cinquante-deux = 652
PT mil cento e treze PT dois mil e oitoES trescientos noventa y nueve ES dos mil dieciocho RO nouãzeci ºi doi RO douã mii douãzeci ºi optOC cinc cent tretze OC dos mil treinta-uèit CA dos mil vuit CA dos mil quaranta-vuit FR trois cent quatre-vingt-treize FR deux mille cinquante-huit IT duemilacentoventuno
quaranta • • douãzecimille • • mil cent setanta-doscent • • 10 • • o mie o sutã ºaptezeci ºi doi zece • • 20 • • dètzsetanta-dos • • 40 • • o sutãdeu • • 72 • • vingtpatruzeci • • 100 • • quarantemille cent soixante-douze • • 1000 • • milvint • • 1172 • • dixºaptezeci ºi doi • • soixante-douze diez • • o mie
PT ES CA OC FR IT RO
9 nove nueve nou nòu neuf nove nouã
11 onze once onze onze onze undici unsprezece
12 doze doce dotze dotze douze dodicidoisprezece (m)douãsprezece (f)
13 treze trece tretze tretze treize tredici treisprezece
99noventa e nove
noventa y nueve
noranta-nou
nonantanòu
quatre-vingtdix neuf
novanta-nove
nouãzeci ºi nouã
101 cento e umcientouno
cent un cent un cent un centouno o sutã unu
121cento e vinte e um
cientoveintiuno
cent vint-i-un
cent vinte un
cent vingt et un
centoven-tuno
o sutã douãzeci ºi unu
27
PT O gerúndio ES El gerundio FR Le gérondif IT Il gerundio RO Gerunziul
T60 – T65
IFR Je vais à l'école en chantant.ES Voy al colegio cantando.PT Vou à escola cantando.IT Vado a scuola cantando.RO Mã duc la ºcoalã cântând.OC Vau a l'escòla en cantant.CA Vaig a l'escola cantant.
IIFR Je joue avec mes amis en riant. ES Jugando con mis amigos, me río.PT Brinco com os meus amigos rindo.IT Gioco con i miei amici ridendo.RO Ne jucãm râzând.OC Jògui ambe mos amics en risent.CA Jugo amb els meus amics rient.
FR Je vais à l'école …ES Bailo …PT Comprendo outras línguas…RO Mã duc la ºcoalã …IT Danzo…OC Jògui ambe mos amics…
7
PT ES CA OC FR IT RO
passando passant
III FR Je danse en tapant des mains.ES Bailo tocando las palmas.PT Danço batendo as palmas. IT Danzo battendo le maniRO Dansez bãtând din mâini. OC Dansi en picant de las mans.CA Ballo picant de mans.
IVFR Je comprends d'autres langues en lisant.ES Leyendo, entiendo otras lenguas.PT Comprendo outras línguas lendo. IT Leggendo comprendo altre lingue RO Citind, înþeleg alte limbi.OC Compreni d'autras lengas en legissent.CA Comprenc altres llengües llegint.
28
PT Alguns prefixos ES Algunos prefijos FR Quelques préfixes IT Alcuni prefissi RO Câteva prefixe
T48 – T53 T60 – T65 T72 – T77 T78 – T83 T120 – T125
inanimat • inanimat • inanimat •inanimé reanimado • reanimado • reanimat • reanimat • reanimat • réanimé • rianimatointernacional • internacional • internacional • internacional • internaþional bicefal • bicéfalo • bicéphale antipatic • antipático • antipático • antipathiqueperiodic • periodic • periódico • periodico • périodique paralisi • paralizie • paralysiedesagradable • désagréable • dezagreabil • sgradevoleexpediça~o • expediþie • expedition • spedizione
8
PT ES CA OC FR IT RO
inspiraça~o inspiració
expiración expiració
increïble incresabla
extraordinària extraordinaire
incompletas incompletes incomplete
descoberta scoperte
confrontacions confruntãri
interaccions interacþiuni
PT ES CA OC FR IT RO
inanimado inanimado inanimato
international internazionale
bicéfalo bicèfal bicefalo bicefal
antipàtic antipatico antipatic
periódico periodic
paralisia parálisis paràlisi paralisi
desagradável desagradable desagradiu
expedición expedició expedicion
29
PT Diminutivos ( – ), aumentativos ( + ) ES Diminutivos ( – ), aumentativos ( + ) FR Diminutifs ( – ), augmentatifs ( + ) IT Diminutivi ( – ), accrescitivi ( + )RO Diminutive ( – ), augmentative ( + )
T114 – T119
1. casã • casa • casa • casa • maison • ostal2. chat • gat • gato • gato • gatto • pisic
– / + ?
9
PT ES CA OC FR IT RO
El petit príncep
PT ES CA OC FR IT RO
1 uma … una … una casa un … une … una … o …
+ um casara~o una casaza una casassa un ostalàsune grandemaison
una casona o cãsoaie
– uma casinha una casita una caseta un ostalet une maisonette una casuccia o cãsuþã
2 um … un … un gat un … un … un … un …
+ um gata~o un gatazo un gatàs un gatàs un gros chat un gattoneun pisicmare
– um gatinho un gatito un gatet un gatet un chaton un gattino un pisicuþ
uma salinha un niñito un llibret un canhàs une fillette un fratellone o fetiþã
+
– √
umavelhinha
una viejita
una velleta
una vielhòta
unepetite vieille
unavecchietta
o bãtrânicã
+
–
um palavra~o
unapalabrota
unaparaulota
unaparaulassa
un gros mot
unaparolaccia
o vorbã grea
+
–
30
PT Primeiro, segundo, terceiro… ES Primero, segundo, tercero... FR Premier, second /deuxième, troisième… IT Primo, secondo, terzo… RO Primul, al doilea, al treilea …
T114 – T119
CA Fixa't en la … SEGONA … regla de seguretat (2a)
FR Prête attention à la …………… règle de sécurité. (5e)
PT Presta atença~o à ................. regra de segurança. (3a )
ES Presta atención a la ............... medida de seguridad. (2a )
IT Presta attenzione alla ................ regola di sicurezza. (1a )
RO Fii atent la cea de …………… regulã de siguranþã. (a 4-a )
OC Prèsta atencion a la ................. règla de securitat (10 )
PT O género (F = feminino, M = masculino) ES El género (F = femenino, M = masculino)FR Le genre (F = féminin, M = masculin) IT Il genere (F = femminile, M = maschile) RO Genul (F = feminin, M = masculin)
T120 – T125
11
10
PT ES CA OC FR IT RO
1MF
primeiroprimeira
primeroprimera
primerprimera
prumièrprumièra
premierpremière
primo prima
primulprima
2MF
segundosegunda
segundosegunda
segonsegona
segondsegonda
deuxièmedeuxième
secondo seconda
al doilea a doua
3MF
terceiroterceira
tercerotercera
tercertercera
tresentresena
troisièmetroisième
terzo terza
al treilea a treia
4MF
quartoquarta
cuartocuarta
quartquarta
quatrenquatrena
quatrièmequatrième
quarto quarta
al patrulea a patra
5MF
quintoquinta
quintoquinta
cinquècinquena
cinquencinquena
cinquièmecinquième
quinto quinta
al cincilea a cincea
10MF
décimodécima
décimodécima
desèdesena
desendesena
dixièmedixième
decimodecima
al zecelea a zecea
MF
darrerdarrera
31
F vermelho • rojo • roge • rouge • rosso • roºu M azul • azul • blu • bleu • azzuro • albastru
PT Os conectores temporais ES Los conectores temporales FR Les connecteurs temporelsIT I connettivi temporali RO Conectori temporali
T17 – T23 T48 – T53 T108 – T113
OC Pèire va al lièit … puèi … dormís tota la nuèit.
FR Mon sac de châtaignes est plus lourd que ceux de Carmen ( ) de Silvia.
PT Na pré-história, há duas etapas: o paleolítico e ( ) o neolítico.
RO ( ) epoca paleoliticã urmeazã epoca neoliticã.
12
PT ES OC FR IT RO
órga~os
aprendizaje
lengatge
années
specie
viaþã
interazione
famille
mitan
escuela
PT ES CA OC FR IT RO
por fim al final
y i
després puèi
abans avant
durant durante
després dupã
32
ES ( ) el Renacimiento, renacen las valores y saberes de la Antigüedad. OC Los instruments enregistran los moviments sismics ( ) lo terratrem. IT ( ), il Piccolo Principe dice l'ultima frase del testo.
PT As palavras interrogativas ES Los interrogativos FR Les mots interrogatifs IT Le parole interrogative RO Cuvinte interogative
T17 – T23 T66 – T71 T72 – T77 T114 – T119
FR… Pourquoi… Renard est-il plus intelligent qu'Ours ?
IT ( ) un sacco di castagne è piu pesante di quelli di Mara, Carmen, Jordi e Paul? ES ¿ ( ) es superior el Zorro al Oso? FR ( ) instrument enregistre les mouvements sismiques ? PT ( ) é que a criança consegue adquirir a fala nos cinco primeiros anos da sua vida?
13
PT ES CA OC FR IT RO
quem? qui?
¿cómo? com? cum?
quin? quale?
per què? perqué ? pourquoi ? de ce? / pentru ce?
P ... ... C ... ... ?
C O ... O ?
Q U ... M ?
P ... ... ... R U - C E ?
Q ... ... ?
Q U ... ... E ?
C O ... ?
Q ... I ... ?
?
33
PT Construir um advérbio ES Formar un adverbio FR Construire un adverbe IT Costruire un avverbio RO Adverbul
1. (pauvre – pauvrement) • (pobre – pobremente) • (pobre – pobremente) • (povera –poveramente) • (sãrac – în sãrãcie)
2. (nouã – de curând) • (nova – novament) • (nova – novamente) • (novèla – novelament) •(nueva – nuevamente)
3. (diferent – diferentament) • (diferent – diferentment) • (diferente – diferentemente) •(diferit – în mod diferit) • (différent – différemment)
4. (supérieure – supérieurement) • (superiora – superiorament) • (superior – superiorment) •(superior – în mod superior) • (superior – superiormente)
5. (incredibil – de necrezut) • (increíble – increíblemente) • (incresable – incresablament) •(incrível – incrivelmente) • (incroyable – incroyablement)
6. (singurã – numai) • (sola – solament) • (sola – solament) • (sola – solamente) • (só – somente)
14 / 16
PT ES CA OC FR IT RO
duramente duramente durament durament durement duramente dur / cu duritate
lentamente lentamente lentament lentament lentement lentamente lent / cu lentoare
tristemente tristemente tristament tristament tristement tristemente trist / cu tristeþe
fortemente fuertemente fortament fòrtament fortement fortemente cu forþã
PT ES CA OC FR IT RO
1pobre pobra
pobrament
paure
paurament
pauvre
2novamente
novèla nouvelle
nouvellement
nuova
nuovamente
nouã
3diferente
diferentemente diferentment diferentament
differente
differentemente
4superior
superiormente
superior
superiorament
5incrível increíble increïble
increïblement
incredibile
incredibilmente
6solamente solament
sola seule
seulement
sola
solamente
34
PT Como se diz na~o? (A negaça~o) ES ¿Cómo se dice no? (La negación) FR Comment ondit non ? (La négation) IT Come si dice no? (La negazione) RO Cum spunem nu? (Negaþia)
T66 – T71 T96 – T101 T120 – T125
IT Il mio sacco di castagne ... NON… è piu pesante di quelli di Mara.
PT A ra~ ....... vê um boi. ES La rana ....... ve a un buey. FR La grenouille ....... voit ....... un bœuf. IT La rana ....... vede un bue.RO Broasca ....... vede un bou. OC La rana vei ....... un buòu. FR Mon sac de châtaignes ....... est ....... moins lourd que celui de Silvia. PT O meu saco de castanhas ....... é mais pesado do que o do Paul. RO Rucsacul meu cu castane ....... este la fel de greu ca al lui Carmen. ES Mi saco de castañas ....... es mas pesado que el de Mara. CA El meu sac de castanyes ....... és més lleuger que el dels nois.
PT O imperativo ES El imperative FR L'impératif IT L'imperativo RO Imperativul
T1 – T16 T30 – T35 T60 – T65 T96 – T101 T108 – T113
17
15
PT ES CA OC FR IT RO
El llop no pot
Le loup ne peut pas
Lupul nu poate
No posis el teu volcà
Metes paston volcan
Non mettereil tuo vulcano
Na~o existem No hay No hi ha
PT ES CA OC FR IT RO
reparti repartiu
mira mira
classifica classa
llegiu lisez
no posis non mettere
deixa acordã atenþie
35
PT Os determinantes possessivos ES Los determinantes posesivos FR Les adjectifspossessifs IT Gli aggettivi possessivi RO Cuvinte care exprimã posesia
T17 – T23 T24 – T29 T60 – T65 T84 – T89 T96 – T101
PT Reescreve T96 – T101 com outros possessivos. ES Vuelve a escribir T96 – T101 con otrosposesivos. OC Tòrna escriure T96 – T101 ambe d'autres possessius. FR Réécrire T96 – T101avec d'autres possessifs. IT Riscrivere T96 – T101 con altri possessivi. RO Rescrieþi T96 – T101folosind alte cuvinte posesive.
PT Os pronomes pessoais ES Los pronombres sujeto FR Les pronoms sujets IT I pronomi soggetto RO Pronumele subiect
1. T17 –T23 2. T42 – T47 3. T48 – T53 4. T108 – T113
FR Vous comprenez ce que l'on dit ? OC Comprenètz çò que se ditz ? ES ¿Entendéis lo que se dice?IT Comprendete ciò che si dice?
19
18
PT ES CA OC FR IT RO
o meu el mío el meu mon / lo meu il mio
tu / el tuyo el teu
su / la suya la seva /la seua
sa
les seves / les seues
ses
el seu il suo
els nostres /les nostres
noºtri
a nossa la nostra noastrã
o vosso livro
vuestro libro
el vostrellibre
lo vòstrelibre
votrelivre
il vostro libro
carteavoastrã
as vossasideias
vuestrasideas
es vostresidees
las vòstrasidèias
vosidées
le vostre idee
ideile voastre
a sua cidade su ciudadla seva ciutat /ilur ciutat
la lor ciutat leur ville la loro città oraºul lor
as suasopiniões
susopiniones
les sevesopinions /ilurs opinions
las lorsopinions
leursopinions
le loroopinioni
opiniile lor
36
PT Compreendes o que é dito?RO Voi înþelegeþi ce se spune? CA Enteneu el que se diu?
6. T102 – T107
PT ES CA OC FR IT RO
1 respiro respiro
2 debes deus
3 infla elle enfle
4 érem eravamo
5
6 són constituits sunt constituite
1
ROFRPTESIT
eumoieuyo io
Eu sunt român.Moi, je suis Roumain.Eu sou romeno.Yo soy rumano.Io sono rumeno.
2
ROFRPTESIT
tutoitutútu
Tu nu mergi la ºcoalã azi.Toi, tu ne vas pas a l'école aujourd'hui.Tu na~o vais à escola hoje.Tú no vas al colegio hoy.Tu, non vai a scuola oggi.
3
ROFRPTESIT
el , ealui, elleele, elaél, ella[egli, ella] / lui, lei
El deseneazã bine. Ea citeºte Scufiþa Roºie.Lui, il dessine bien. Elle, elle lit le Petit Chaperon Rouge.Ele desenha bem. Ela lê o Capuchinho Vermelho.Él dibuja bien. Ella lee Caperucita Roja.Lui disegna bene. Lei legge Cappuccetto Rosso.
4
ROFRPTESIT
noinousnósnosotrosnoi
Noi plecãm în vacanþã.Nous, nous partons en vacances.Nós vamos de férias.Nosotros vamos de vacaciones.Noi andiamo in vacanza.
5
ROFRPTESIT
voivousvós / vocêsvosotros / ustedesvoi
Voi vorbiþi portugheza? Vous, vous parlez portugais ?Vós falais português? Vocês falam português? ¿Vosotros habláis portugués?¿Ustedes hablan portugués?Voi parlate portoghese?
6
ROFRPTESIT
ei , eleeux, ellesEles, elasellos, ellas[essi, esse] / loro
Ei au mulþi prieteni în Europa. Ele nu sunt din Bucureºti.Ils ont beaucoup d'amis en Europe. Elles ne sont pas de Bucarest.Eles têm muitos amigos na Europa. Elas na~o sa~o de Bucareste.Ellos tienen muchos amigos en Europa. Ellas no son de Bucarest.Loro (Essi) hanno molti amici in Europa. Quelle ragazze (Esse) nonsono di Bucarest.
37
PT Definido ( d ) ou indefinido ( i ) ES Definido ( d ) o indefinido ( i ) FR Défini ( d ) ou indéfini ( i ) IT Articolo definito ( d ) o indefinito ( i ) RO Articole hotãrâte ( d ) ºi nehotãrâte ( i )
T42 – T47 T48 – T53 T66 – T71
d / i ?
ES El chico ( d ) lee un libro ( i ).
20
PT ES CA OC FR IT RO
um barqueiro un barquer
un lobo un llop
una cabra una cabra
el llop le loup
la cabra la capra
el barquer luntraºul
caçadors /caçaires
cacciatori
els moviments les mouvements
IT Una ragazza ( ) canta una canzone ( ). FR Une fille ( ) chante une chanson ( ). RO O fatã ( ) cântã un cântec ( ).CA Una noia ( ) canta una cançó ( ).PT O rapaz ( ) lê um livro ( ).FR Le professeur ( ) explique la leçon ( ).OC Una filha ( ) canta una cançon ( ).RO Bãiatul ( ) citeºte o carte ( ).IT Il ragazzo ( ) legge un libro ( ).FR Le garçon ( ) lit un livre ( ).OC Lo professor ( ) explica la leiçon ( ).ES El profesor ( ) explica la lección ( ).CA El noi ( ) llegeix un llibre ( ).RO Profesorul ( ) explicã lecþia ( ).IT Il professore ( ) spiega la lezione ( ).PT Uma rapariga ( ) canta uma cança~o ( ).CA El professor ( ) explica la lliçó ( ).PT O professor ( ) explica uma liça~o ( ).ES Una chica ( ) canta una canción ( ).
38
Pontes Puentes
Ponts Ponts
Ponti Punþi
PT As nossas línguas sa~o semelhantes ES Nuestras lenguas se parecen FR Nos languesse ressemblent IT Le nostre lingue si somigliano RO Limbile noastre se aseamãnã
T1 – T16
1
LA homo duos filios pater
SE
PT
ARA
RO
FR
UK
ES
BG
DE
PL
OC
CA
IT
FI
RU
39
T48 – T53
qualidade • cualidad • qualitat • qualitat • qualité • qualità • calitate
T42 – T47 T78 – T83
T90 – T95
2
PT ES CA OC FR IT RO
respiro je respire
a caixa la caixa
toràcica toracicã
el aire l'aire
la fase la fase
el ritme lo ritme
PT ES CA OC FR IT RO
1 particularitat
2 comunitat
3 humanitat
PT ES CA OC FR IT RO
fraternidade fraternitat
cualidad qualitat
fidelitat fidelitat
igualtat égalité
llibertat libertà
cidade ciutat città oraº
40
PT ES CA OC FR IT RO
paleolític paléolithique
la caixa toràcica la cage thoracique
el ritme le rythme
diafragma diaphragme
humanisme . humanisme
tècniques techniques
fotovoltaica photovoltaïque
geotèrmica géothermique
sismògraf sismographe
castanha • castaña • castanya • castanha • châtaigne • castagna • castanã
1. munte • montanha • montagne • montagna • muntanya • montanha • montaña 2. pinha • con • piña • pigne • pinya • pigna • pinha
PT Herança greco-latina ES Herencia greco-latina FR Héritage gréco-latin IT Ereditàgreco-latina RO Moºtenirea greco-latinã
T36 – T41 T48 – T53 T78 – T83 T90 – T95 T102 – T107
4
3
PT ES CA OC FR IT RO
castanha castaña castanya castanha châtaigne castagna castanã
1
2
PT ES CA OC FR IT RO
cordeiro cordero a…ell a…èl agneau a…ello miel
li…a línea línia linha li…e linea linie
vi…a vid vi…a vi…a vi…e vi…a vie
assinalar se…alar asse…alar se…alar si…aler se…alare a semnala
ga…ar ganar gua…ar ga…ar ga…er guada…are a câºtiga
junho junio ju.. ju... juin giu…o iunie
41
a~o português
T48 – T53 T108 – T113 T120 – T125
-eur (FR) / -or (ES-PT-OC-CA) / -ore (IT)
PT Os sufixos ES Los sufijos FR Les suffixes IT I suffissi RO Sufixele
T54 – T59
6
5
PT ES CA OC FR IT RO
pulmões pulmons
expiraça~o expiració
sa~o són
atença~o atenció
órga~os òrgans
nutriça~o nutrició
respiraça~o respiració
interacções interaccions
PT ES CA OC FR IT RO
superior superiore
PT ES CA OC FR IT RO
aviad... aviad… aviad… aviat… aviat… aviat… aviator
mot... mot… mot… mot… mot… mot… motor
erro err… err… err… err… err… eroare
fl… fl… fl… fl… fl… fi… floare
vap… vap… vap… vap… vap… vap… vapori
computad…ordenad…computad…
ordinad… ordenad… ordinat…ordinat…computer
computer
42
PT ES CA OC FR IT RO
castanhas castañas castanyes castanhas châtaignes castagne castane
renéixer renaître
presta prête acordã (atenþie)
caçadores • caçaires • cacciatori • culegãtori • cueilleurs
• Auparavant, nous étions des chasseurs .......... .• Precedentemente eravamo .......... raccoglitori.• De per abans, èrem .......... culheires.• Antes, nós éramos .......... recolectores.• Înainte eram vânãtori ºi ..........
PT -e final francês… e as outras línguas ES la -e final francesa ... y las otras lenguasFR -e final français … et les autres langues IT -e finale francese … e le altre lingue RO -e final din francezã… ºi din celelalte limbi
T17 – T23 T36 – T41 T90 – T95
PT ^ : O acento circunflexo francês – um acento estranho ES ^ : el acento circunflejo del francés– un extraño acento FR ^ : L'accent circonflexe français – un drôle d'accent IT ^ L'accentocirconflesso francese – uno strano accento RO ^ : Accentul circumflex francez – un accent nostim
T24 – T29 T78 – T83 T108 – T113
8
7
LAT PT ES CA OC FR IT RO
ranam granota
inflat infla
interrogat interroga
significat significa signifie
petram pedra pierre
stationem etapa étape
energiam energia énergie
aeolicam eòlica éolienne
43
ll español, ch português…
T102 – T107
PT -ct- no interior duma palavra ES -ct- en el interior de una palabra FR -ct- à l'intérieurd'un mot IT -ct- all'interno di una parola RO -ct- în interiorul cuvântului
10
9
PT ES CA OC FR IT RO
fe… ta fie… ta fe… ta fè… ta fête fe… ta sãrbãtoare
castelo castillo castell castel ch… teau castello castel
pescar pescar pescar pescar p… cher pescare a pescui
massa pasta pasta pasta p… te pasta pastã
janela ventana finestra finèstra fen … tre finestra fereastrã
PT ES CA OC FR IT RO
chamam-se se llaman són anomenats se sonan sont appelés si chiamano se numesc
PT ES CA OC FR IT RO
chave llave clau clau clef chiave cheie
chamar llamar proclamar clamar clamer chiamare a striga
… eio … eno ple plen plein pieno plin
…over …over ploure plòure pleuvoir piovere a ploua
chorar llorar plorar plorar … eurer …angere a …ânge
… ama … ama flama flama flamme fiamma flacarã
LAT PT ES CA OC FR IT RO
octo oito ocho vuit uèit huit otto opt
noctu noite noches nit nuè… nu … no… e noa… e
lacta la… e le… e llet lè… la… la… e la… e
facto fe… o he… o fet fa… fa… fa… o fa…
44
PT O estranho ch francês ES La extraña ch del francés FR L'étrange ch françaisIT Lo strano ch francese RO Neobiºnuitul ch francez
T24 – T29 T42 – T47 T66 – T71 T90 – T95
11
LAT PT ES CA OC FR IT RO
tractustraço /trago
trago tret tra… tra… tra… olinie /trãsãturã
secta se… a secta secta sècta secte se… a sectã
intactus intacto intacto intacte intact intact inta… o intact
aspectus aspecto aspecto aspecte aspècte aspect aspe… o aspect
PT ES CA OC FR IT RO
castanhas castañas castanyes castanhas châtaignes castagne castane
caçaires chasseurs
cabra chèvre
col chou
cada chaque
cerca cherche
PT ES CA OC FR IT RO
…antar …antar …antar …antar chanter …antare a ...ânta
…aridade …aridad …aritat … aritat …arité … arità …aritate
…astelo …astillo …astell …astel …âteau …astello …astel
encarregado …argado …arregat …argat chargé …aricato în…ãrcat
45
s- / de- / des- / ex-
PT Prefixos diferentes, mas palavras com o mesmo sentido ES Prefijos diferentes, peropalabras con el mismo significado FR Préfixes changeants, mais mots de même sens IT Prefissiche cambiano ma parole che hanno lo stesso significato RO Prefixe diferite, dar cuvinte cuacelaºi sens
T48 – T53
T60 – T65 T72 – T77
12
PT ES CA OC FR IT RO
despachar despachar despatxar despechar expédier spedire (a) expedia
especializar especializar especialitzar especialisar spécialiser specializzare (a) (se) specializa
resplandecer resplandecer resplendir resplendir resplendir splendere (a) strãluci
despir despojar despullar despelhar déshabiller spogliare (a) (se) dezbrãca
deslocar desplazar desplaçar desplaçar déplacer spostare (a) (se) deplasa
desfavorável desfavorable desfavorable desfavorable défavorables sfavorevole nefavorabil
desqualificar descalificar desqualificar desqualificar disqualifier squalificare (a) descalifica
PT ES CA OC FR IT RO
inspiració inspiration
deshincha desinfla
expiració espirazione
incrível increïble
extraordinària extraordinària
incompletes incomplete
desordenadas desordenades
46
br / bl / bi – pr / pl / pi
PT Duas letras diferentes, o mesmo valor ES Dos letras diferentes, la misma valor FR Deux lettres différentes, la même valeur IT Due lettere differenti, lo stesso valore RO Douã litere diferite, cu aceeaºi valoare
bonum • bom • bueno • bon • bon • bon • buono • bun
T17 – T23
14
13
PT ES CA OC FR IT RO
branco blanco blanc blanc blanc bianco alb
p…azer p… acer p… aure p… aire p… aire p… acere (a) plãcea
b… asa~o b… asón b… asó b… ason un b… ason blasone blazon
uma censura una censura un b…asme un b…aime un b…âme un b…asimo un b…am
censurar censurar b…asmar b…aimar b…âmer b…asimare (a) b…ama
um p…ato un p…atillo una safata un p…atèl un p...ateau p…atto un p…atou
uma feridauna herida /una p…aga
una p…aga una p…aga une p…aie p…aga o p…agã
uma planta una p…anta una p…anta una p…anta une p…ante p…anta o p…antã
plantar p…antar p…antar p…antar p…anter p…antare (a) p…anta
planificar p…anificar p…anificar p…anificar p…anifier p…anificare (a) p…anifica
PT ES CA/OC FR IT RO
piaþã
piazza
praça
plaça X
plaza
place
LAT PT ES CA OC FR IT RO
bovem o boi el buey el bou lo buòu le boeuf il bue boul
47
1. roatã • roda • roda • roue • ruota2. gioco • jogo • juego3. je peux • posso • puedo4. le peuple • el poble • lo pòble • il pópolo • poporul • o povo • el pueblo5. a porta • la porta • la porta • la porte • la puerta • uºa6. un pòrc • um porco • un porco • un puerco7. un vòl • un volo • um voo • un vuelo • un zbor8. vosso • vostre • vòstre • vostro • (al) vostru • votre • vuestro9. la sort • le sort • lo sòrt • soarta • la sorte
10. il corpo • le corps • corpul • el cuerpo 11. le feu • el focl • o fòc • focul • o fogo • el fuego
PT Onde foram parar o n e o l português? ES ¿Qué ha pasado con la n y la l delportugués? FR Où sont passés le n et le l portugais ? IT Dove sono andate a finire la ne la l portoghesi? RO Ce s-a întâmplat cu n ºi cu l din portughezã?
15
LAT PT ES CA OC FR IT RO
bonum bom bueno bon bon bon buono bun
1 rotam rueda ròda
2 iocum joc jòc jeu joc
3 possum puc pòdi posso (eu) pot
4 populum
5 portam la pòrta
6 porcum un porc un porc un porc
7 volum un vol un vol
8 vostrum
9 sortem la suerte la sorte
10 corpus o corpo el cos lo còrs
11 focum il fuoco
PT ES CA OC FR IT RO
lua luna lluna luna / lua lune luna luna
dor dolor dolor dolor douleur dolore durere
48
1. color • color • color • colore • cor • couleur • culoare2. moeda • moneda • moneda • moneda • monedã • moneta • monnaie 3. mâini • mains • mani • manos • mans • mans • ma~os 4. vol • vol • vòl • voo • vuelo • volo • zbor
PT g / c – consoantes que alternam ES g / c – consonantes que se alternan en lasdistintas lenguas FR g / c – les consonnes alternent IT g / c – le consonanti che sialternano nelle varie lingue RO g / c – consoanele care alterneazã
1. amic • amic • amigo • amigo2. amica • amiga • amiga • amiga
16
PT ES CA OC FR IT RO
1
2
3
4
PT ES CA OC FR IT RO
am…çados amenazados amenaçatsmenaçats /miaçats
menacés minacciati ameninþaþi
v... r volar volar volar voler volare (a) zbura
s… de salud salut santat / salut santé / salut salute sãnãtate
Lisb... Lisboa Lisboa Lisbona Lisbonne Lisbona Lisabona
areia are…a are…a are…a arè… e aré…a are…ã
PT ES CA OC FR IT RO
fogo fuego foc fòc feu fuoco foc
lago lago lac lac lac lago lac
seguro seguro segur segur sûr sicuro sigur
49
3. la sécurité • la seguretat • la seguridad • la sicurezza4. um século • un segle • un siècle 5. un lieu • un loc • um lugar • un luogo
PT O som o francês escreve-se au ou eau? ES ¿El sonido o del francés se escribe au oeau? FR Le son o français s'écrit au ou eau ? IT Il suono o francese si scrive au o eau?RO Sunetul o din limba francezã se scrie au sau eau?
T18 – T23 T48 – T53
1. los cabals • los caballos • caii • els cavalls • os cavallos • li cavalli 2. ideali • ideales • ideals • ideals • ideals • idealuri3. animale • animales • animals • animals • animals • anima4. camel • camell • camello • camelo • cãmilã • cammell5. agneau • agnello • anhèl • anyell6. beau • bèl • bel • bel • bello • belo7. sagè • sceau • sello • selo • sigiliu8. trabajos • trabalhs • trabalhos • travaux • treballs
17
PT ES CA OC FR IT RO
1 ami amico amic
2 amiga amie amicã
3 segurança seguretat securitate
4 siglo sègle secolo secol
5 lugar lòc loc
PT ES CA OC FR IT RO
peau
niveau
PT ES CA OC FR IT RO
1 les chevaux
2 idéaux
3 animaux
4 chameau
50
PT Sinais ortográficos e acentos ES Signos ortográficos y acentos FR Signes et accentsIT Segni e accenti RO Semne ºi accente
T17 – T23
T66 – T71
PT Como escreverias estes sons na tua língua? ES ¿Cómo escribirías estos sonidos en tulengua? FR Comment écrirais-tu ces sons dans ta langue ? IT Come scriveresti questi suoninella tua lingua? RO Cum scrii aceste sunete în limba ta?
18
PT ES CA OC FR IT RO
5 o cordeiro el cordero miel
6 frumos
7 segell sigillo
8 lavori lucrãri
PT ES OC FR IT RO
51
gl italiano, j español, lh português, occitan, ll català, ill français
T1 – T14 T36 – T41 T42 – T47
1. aiguille • aguja • agulha • agulla2. meglio • mejor • melhor • millor3. paie • paja • palha • palha • palla4. biglieto • bilhete • billet • bitllet5. maravilhoso • meravellós • meraviglioso • meravilhós • merveilleux • minunat
-on (FR / OC) / -ón / ión (ES) / -one (IT) / -a~o (PT) / -ó (CA) -oso (ES / PT / IT) / -eux (FR) / -ós (CA / OC) / -osa (ES / PT / IT) / -euse (FR) / -osa (CA / OC)
PT Os sufixos ES Los sufijos FR Les suffixes IT I suffissi RO Sufixele
T48 – T53 T108 – T113
20
19
PT ES CA OC FR IT RO
fils
vella antica / vecchia
lascada tallada / tajada tallada scheggiata / tagliata cioplite
recolectores
PT ES CA OC FR IT RO
mulher mujer muller molhèr épouse moglie femeie / muiere
1 agulha agulla ac
2 major meilleur mai bun
3 paille paglia
4 billete bilhet bilet
5 maravilloso
PT ES CA OC FR IT RO
pulmões pulmons
inspiración inspiració
expiració expiration
atenció attenzione
1. cança~o • canción • cançó • canzone • chanson2. bala~o • ballon • pallone3. estaça~o • saison • sason • sezon • stagione4. profesión • professió • profession • professione • profissa~o
T48 – T53
5. sérieux • serio • serio • seriós6. curieuse • curioasã • curiosa • curiosa • curiosa • curiosa7. généreuse • generoasã • generosa • generosa • generosa • generosa8. généreux • generos • generós • generós • generoso • generoso
PT ES CA OC FR IT RO
1 cançon cântec
2 pelota / balón pilota / baló balon balon
3 estación estació
4 profession profesie
PT ES CA OC FR IT RO
5 sério seriós serios
6 curiosa
7 generosa
8 generoso
PT ES CA OC FR IT RO
gasós gazeux